Fins demà!
I també ens acompanya la botiguera i presidenta de l'Associació de Vents del Serrallo, Carme Pedrol. Carme, bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre, comentarem algunes de les notícies de la jornada i de la setmana.
Avui i ahir segurament molta gent parla d'aquesta proposta de calendari escolar.
Aquest no és un tema estrictament local, però ahir el comentàvem a la tertúlia, perquè és evident que ens afecta a tots.
I avui també els hi plantejo, als nostres contartulis, avui que tenim un llibreter, una persona molt vinculada al món de l'educació com el Carles,
una advocada, una botiguera... En fi, no sé què pensen d'aquesta proposta d'avançar una setmana al calendari escolar,
com avançar el dia 7, que hi hagi una setmana de vacances pels nens i les nenes en ple mes de febrer,
adaptar-nos o apropar-nos una mica en el calendari escolar a Europa.
Com que aquesta és una qüestió que va més enllà de mestres i alumnes, i afecta en general a tota la societat,
doncs els hi demano una mica l'opinió. No sé si començar pel Carles, que és una mica el més expert de la tertúlia en aquesta matèria.
Què li sembla, el Carles?
Tots, perquè també sóc mestre i pare.
Sí, clar. Tots més o menys ens pot afectar.
A veure, això. A veure, hi ha un aspecte curiós amb totes aquestes mesures innovadores o de canvi que es produeixen al llarg de la història,
suposo que de la humanitat, no és que sigui una cosa d'ara.
Però, assumptes que la comunitat educativa, la societat, les famílies demanen que es produeixi un canvi,
per exemple, tots ens entenem, aquest calendari escolar no serveix, això s'hauria de canviar.
Les períodes de vacances són massa llargs, haurien de ser més breus, ens hauríem de tastar més a Europa,
s'haurien de distribuir d'una altra manera al llarg de l'any.
Aquests comentaris, des que treballo sempre s'han anat 60, no?
Clar, a l'hora de la veritat, quan es fan propostes,
que no deixa de ser una proposta per al debat, això,
és a dir, encara no és una norma i, per tant, no està tancada, evidentment,
doncs generen això, és a dir, tothom es posa una mica inquiet
i sospita que, malgrat la mesura, en un principi, és positiva perquè tothom la demanava,
clar, arribada a l'hora de la veritat,
suposa una reorganització de la vida de tots,
dels ciutadans, dels pares, dels mestres, dels nanos i de les vacances.
I, evidentment, això és normal que provoqui aquest debat que deia,
però s'ha d'entomar, jo crec, amb naturalitat, amb tranquil·litat i amb serenitat,
intentant ser el màxim d'objectius possibles, d'imparcials i de, entre cometes, justos amb tothom,
els docents, les famílies i els propis alumnes.
Però tu estàs a favor?
Només dic una cosa, com que pedagògicament entenc que el protagonista principal de tot això,
d'aquesta història és el nen, és l'alumne, és el seu treball educatiu en l'escola,
estic a favor, perquè al llarg de tots els meus anys de feina, almenys a la primària,
doncs reconec que la seva motivació, la seva intensitat de treball,
si fos diferent i enfocada en aquesta línia de vacances no tan llargues
i repartides d'una altra manera i, per tant, els períodes escolars també a la contra,
més llargs i més trencats.
Estic a favor.
Pitu, tu que tens una relació també amb la comunitat educativa, sobretot per en llibres...
Jo em sembla que a tothom li té la relació o la tinguda,
sigui ja com a alumne i com a pare, no?
Però realment, jo em sembla que és un clam
que aquesta situació que tenim en aquests moments,
i la portem des de fa molts anys d'aquests períodes tan llargs de vacances,
cada vegada, sobretot les vacances d'estiu,
cada vegada som més complicades d'assumir per la societat.
És a dir, no pot ser que s'acabi per Sant Joan i comencem pràcticament a mitats de setembre.
No pot ser, perquè no hi ha societat que ho aguanti això
amb el nivell de vida que portem.
A l'hora de treball, tot això que es diu de la Constitució de la vida laboral familiar,
cosa complicada, si ens posem aquí, és impossible de lligar-ho, això, no?
Alguna decisió s'ha de prendre.
Jo em sembla que és moment de prendre decisions.
I quan prens una decisió,
doncs, evidentment, afecta a tota una sèrie de col·lectius
que uns estaran emprenyats fins al de tot
i els altres segurament que diran, home, ja era hora, no?
I amb aquest ja era hora,
jo em fa la feita que és on hi ha el gruix més gran de gent
que necessita aquest canvi.
Això ho hem de... Penso que ho hem de normalitzar.
Normalitzar vol dir posar-ho i adequar-ho a les necessitats de la societat.
Que hi haurà sang, per dir-ho així,
hi haurà gent afectada, molt afectada?
Segurament, però no, i tu, el que hem d'anar a buscar
és la comoditat de la majoria.
I em sembla que la majoria està demanant que aquest canvi es faci,
que es redueixin els períodes de vacances,
que es reparteixin, si és que s'han de repartir,
i que potser el calendari no hauria de ser un altre.
Jo em fa l'efecte que en tot el calendari escolar
hi ha una setmana que aquí,
diem-hi, entre cometes, estorba.
Estorba, que són les vacances de Setmana Santa.
Que mai sabem on col·locar-les.
Cada any s'ha de fer un calendari escolar.
No, perquè allò balla...
Entre març i abril.
Sí, tres setmanes amunt, tres setmanes avall.
Hi ha períodes del segon trimestre
que, de general, a Setmana Santa,
doncs, l'activament,
hi ha un mes justet, un mes i mig,
i després tens un camp
fins que no acaba el període.
Això potser també seria un debat.
A veure què fem amb les vacances de Setmana Santa.
Si són dos dies de festa en el calendari
i, diguem-ne, està d'una setmana ben llarga,
que són gairebé 15 dies de vacances
i les distribuem d'una altra manera,
posats a fer aquest debat,
fem-ho i amb tota la profunditat.
Mària Mercè, què et sembla?
Bé, jo penso que, a veure,
en el meu cas,
l'única aportació és com a exalumne,
perquè, com a altra cosa,
ni com a mare ni com a docent,
però sí com a persona que es troba molt,
per la feina, com a advocat,
molt contínuament pactant temes de vacances
i de coses amb temes de règims i de visites, etcètera.
O sigui, jo crec que és veritat.
El que passa és que, clar,
mireu, aquí hi ha dues visions ben diferents
i totes dues crec que igualment bones.
La del Carles, que diu que bé,
el tema de l'interès dels nens
i el Pitu, que sense treure el tema de l'interès dels nens,
el tema de la compatibilització amb el món familiar.
Jo crec que, a veure,
sí que molt probablement les vacances d'estiu
són excessivament llargues,
perquè estem parlant de dos mesos i mig,
que entre a Tarragona són quasi tres,
perquè no es posa res autènticament en marxa
fins que no ha passat Santa Tecla.
Santa Tecla, la Mercè...
Ai, Maria Mercè, a la tertúlia,
algú també va proposar que fins i tot adaptar
cada localitat una mica alguns dies de festa, eh?
A veure...
De que cadascú tingués una certa autonomia
per dissenyar jornades festives.
Les escoles tenen, no?
Les escoles tenen dies de...
No sé exactament com es diuen,
si de lliure disposició, no?
Però els tenen.
Però, clar, sí que a vegades és veritat.
O sigui, els crios, per exemple,
tenen els dos mesos llargs i mig d'estiu
i després resulta que...
I ara dic molt centrat a Tarragona, eh?
Però passarà igual a Valls, a Barcelona, a Madrid i on sigui.
Després tenen el dia de la Mercè,
que tenen escola i que no poden donar ben a veure als castells.
Per exemple, hi ha coses d'aquestes
que jo crec que potser tindrien que haver-hi, no sé,
cinc dies més de lliure disposició al llarg de l'any
perquè cada localitat pogués recollir més aquest tema.
Però, clar, el tema d'establir una jornada,
una setmana o X dies,
potser partint el primer...
el que seria els primers dos, tres mesos de l'any
o els últims del que seria el curs,
doncs possiblement estigués correcte.
Ara, també tinguem en compte que ni som Noruega,
no som Suècia, no som Alemanya,
vull dir, aquí la climatologia és la que és,
les escoles avui en dia encara no tenen aires acondicionats,
la majoria, per tant, els crios,
tenir-los a mes de juliol o a principis de setembre
és espantós.
Llavors, clar, això als professors també s'ha de pensar
que tampoc no aprofita ningú, ni els uns ni els altres.
I, clar, i amb el tema de la Setmana Santa,
que, per exemple, deia el Pitu,
doncs també amb aquesta globalització,
que jo no soc excessivament partidària en general
d'algunes coses,
clar, també influeix el tema cultural.
Vull dir, igual que ara estem celebrant,
per exemple, molt el Papa Noel,
perquè ens l'han importat,
doncs clar, hi ha coses que són pròpies, no?
I llavors, potser aquesta setmana,
doncs, bueno, l'any que la Setmana Santa caigui al març,
potser s'hauria de posar el passat,
la Setmana Santa partint la segona,
el trimestre següent,
i l'any que cau l'abril,
doncs potser s'hauria de posar el primer, no?
Total, és un any d'una manera i un any d'una altra.
Jo crec que sí que s'hauria d'adaptar,
però tenint en compte certes limitacions pròpies
que això, que no som ni centre Europa,
ni a nivell climatològic i a nivell cultural,
també és diferent,
i que això afecta moltes altres coses.
I qualsevol modificació d'això,
imagineu-vos la quantitat de pares i mares separats,
divorciats,
que afecta a una modificació,
per exemple, amb el tema de vacances d'estiu,
abans es deia un mes a l'un, un mes a l'altre,
i ara ja es diu 15 i 15,
perquè són periodes molt grans,
potser després anirem setmana a setmana.
Carme, com ho veus?
A veure, jo no sé fins a quin punt
hi ha d'haver uns dies estipulats de festes.
Ho pregunto, eh?
Vull dir, no ho sé.
Perquè aquesta setmana que diu que es balla,
que no la facin, que vagin al col·legi.
Vull dir, no sé si hi ha de dir,
és que hi ha d'haver 200 dies de vacances,
o 200 igual...
Sí, ja estàs de part els 175 dies, 76...
Doncs potser que es canviés.
Escolars.
I posar-me més.
Tu posaries més dies de classe.
A veure, clar...
Home, sí, clar, podem posar 100,
però...
A veure, aquesta setmana...
No, no, no, no, no, clar, clar.
A veure, aquesta setmana que balla...
Aquesta setmana que balla,
no caldria que ballés,
vull dir, a veure, no l'entenc.
La veritat és que no l'entenc.
Perquè, clar, aquest problema creix.
Jo, evidentment, parlaré,
vaja, el meu punt de vista, no?
Clar, jo soc botiguera,
soc de cara al públic,
hi ha moltíssima gent,
pares de família que van tacar al públic.
A part de què que faran en aquesta canalla?
Després em fan molta gràcia.
I diuen, no, és que es vol equiparar
a l'horari europeu.
Quin horari europeu?
Que acaben a les 5 de la tarda?
És molt variable, també.
Vale, però aquí mai a la vida.
Perquè aquí a les 12 de la nit
necessiten un paquet de sal
i voldrien anar a comprar un paquet de sal
a les 12 de la nit.
Home, quina vida familiar tenen, aquests?
O sigui, això no es mira tant.
Però jo comprengui...
Jo me'n sembla perfectament
i segur que treballen moltíssim.
Però esclar, és que a vegades dius
home, entre cometes,
i no vull que s'interpreti malament.
De dir, home, potser és un xollo
poder entrar en un centre així.
Perquè, escolta'm,
tinc unes quantes vacances per Setmana Santa,
tinc unes quantes vacances per...
Jo t'ho dic, jo vaig del punt de vista
de botiguera,
que has de treballar més hores
de les que té el rellotge
i ja ni té compte amb aquest temps.
Clar, llavors penses,
una setmana, al febrer o quan sigui,
per què?
A mi també m'agradaria...
Perdó, a mi també m'agradaria
per Santa Tegla poder fer festa
i no sé què,
i els tres dies...
Doncs, home, a veure,
vull dir,
el cinturon entre tots ho hem de fer.
Vull dir, ara no anem a ballar
aquests dies de vacances
precisament per això,
perquè segurament que molts pares
ho podran fer perfectament
i aparcar els crius
o portar-los a la neu
però n'hi ha moltíssims més
que és un problema gran.
La prova és que cada vegada
hi ha més avis i més àvies
que s'han de cuidar de la canalla.
Vull dir, a veure,
jo, què voleu que us digui?
De fet, una de les preguntes principals
que s'ha fet la gent
a partir de la proposta
del Consell de Maragall
és què fem amb els nens
i les nenes la setmana de febrer,
que potser segurament
no és un plantejament gaire...
És a dir, és molt pragmàtic,
és molt pràctic,
però, clar,
no sé fins a quin punt
ha de ser la principal pregunta, no?
Què hem de fer amb els nens
una setmana de vacances
en ple mes de febrer?
Clar, segur que passa aquí
que ara, a més,
la Garmo ha tret al final, no?
Allò de quan en diuen
considerar la vida laboral i familiar,
sí, vale, n'estem donant.
Però considerar la vida,
el calendari escolar,
en el calendari laboral,
això és impossible.
No succeeix en el món.
Ni fins ara aquí, tampoc.
És a dir,
durant l'estiu,
vamos,
potser el que dius tu,
menys els mestres
que has vingut a dir
que tenen dos mesos de vacances,
jo ja t'asseguro
que ben guanyats,
però molt ben guanyats
i fins i tot justos...
A veure, tothom tenim el nostre...
No, no, tothom se guanya...
Cuidado, eh?
Tothom se'l banya,
però és a dir,
ja ho entendrem,
la feina no es fa a l'escola només,
evidentment.
No, no, no, ja, ja.
Perquè si més es fa a l'escola,
ni preparació,
ni planificació,
ni evaluació,
és a dir,
tota una sèrie de components
que s'han de fer.
Però bueno,
deixem a la banda aquest tema
que és una qüestió professional,
però...
Aquí saltarien,
no?
No, perquè...
El saltarien les pornes.
Sí, perquè...
No, tu és amb els altres.
És que la feina
no es fa a l'escola.
Escolta tu,
quanta feina
no es fa només a l'escola.
Ens l'emportem cap a casa, no?
Sí, sí.
O tanques a les vuit
i tanques les portes a les vuit.
Sí, sí, sí,
però molt específicament,
almenys en el món de la docència,
molt específicament,
i per això
mai hi ha coincidència
entre el que és la docència directa
doncs amb el...
Però sigui, Carles,
dient això que estàs dient,
aquí t'espoa
que realment hi ha un problema.
No, però no és dels docents.
No, no, no,
és de la societat.
De la societat.
Que no l'hem acabat de reclamar
i aquest problema.
Perdona'm,
ara parlant clar què vol
i ja s'ha ensinat aquí a vegades,
vol que,
degut a aquesta societat
que vivim també,
moderna,
amb constant moviment,
amb constants preocupacions,
amb constants no sé què,
què volem?
Doncs que ens molestin
el menys possible.
I fins i tot,
en molts casos,
també en l'entorn familiar.
És a dir,
això dels comentaris
que deies com a botiguera,
no?
Què farem amb els nens al febrer?
Com que què farem
amb els nens al febrer?
Doncs què farem?
Doncs organitza la vida familiar
i en tot cas
les administracions,
les institucions,
també col·laboren,
evidentment,
per facilitar aquesta conciliació
de la vida familiar i laboral,
doncs posant a l'abast
determinats programes.
Però no, no, no.
La qüestió no és
què farem al febrer,
perquè o què farem al juliol
o què farem a l'agost.
És a dir,
la pretensió de dir
vull deixar el nen a les 8
i recollir-lo a les 8 del vespre
i tots els dies de l'any
perquè molesti el menys possible,
vam,
jo estic totalment en contra
d'anar per aquí.
No és perquè molesti.
És a dir,
és perquè jo no estic a casa.
No és perquè molesti.
Però no hi ha cap espai familiar.
Perquè el pare i la mare
estan treballant fora.
Estan treballant.
Vull dir,
no és perquè molesti...
Però no és un problema
de l'escola,
en tot cas,
ni del calendari escolar.
És un problema
de la societat en general.
És un problema...
No, no, per això he dit...
Parlàvem de calendari escolar.
No, no, per això he dit jo
canviant,
que no passa res.
Vull dir,
si una setmana menys...
De totes maneres és curiós
perquè, de fet,
aquest debat que crea,
fins i tot pot provocar allò a espurnes,
és per una setmana només,
perquè la proposta del conseller,
fins i tot alguns la poden considerar
relativament tímida,
perquè tota la setmana més...
No ve per aquesta setmana.
El problema,
penso que no ve per aquesta setmana.
Però pensem que en altres països
hi ha moltes més vacances repartides
al llarg de l'any,
i que la proposta del conseller,
en aquest cas,
és avançar una setmana
i posar aquesta setmana
al mes de febrer.
I només això,
un canvi d'una setmana,
el debat que provoca, no?
No, però fixa't que després diu,
després diu,
hem de començar el dia 7
i surt un debat,
per mi estèril,
de dir,
oh, i què farem amb el dia 11?
Escolta'm tu,
però què m'estàs dient del dia 11?
Comences el dia 7
i el dia 11 és festa,
perquè també hi ha altres dies
de festes repartits durant l'any,
festes aquelles de calendari,
de número 1,
i ningú ens el planteja.
I d'altres escoles que no són laborals.
Espera't,
i llavors diu,
i possiblement no estaria de més
començar el dia 1.
Escolta'm,
i em pregunto,
i per què no?
Perquè els mestres en aquest cas
diuen que s'han de preparar les classes.
Escolta'm,
per què no acabem el 30 de juny
i comencem el 1 de setembre
i tenim un mes per preparar el curs
i un mes de vacances,
com tothom.
Com tothom.
Com tothom.
Amb això estaria més d'acord,
la Carme i la mare
per s'acafant que sí amb el cap,
no?
I aquí no passa res.
Però clar,
també la tradició marca
que per Sant Joan
ja tothom festa, no?
També està dient,
la jornada intensiva
que fèiem a les escoles
de només anar-hi al dematí,
escolta'm,
per què?
Només un incís,
en tot cas,
aneu al juliol a les escoles,
al juliol,
fan festa els mestres,
aneu al juliol a les escoles,
busqueu els mestres
a veure on són.
Els professors.
Bé, però és que ja tu
ho està dient el Pitu.
No sé si ho sabeu,
la gran majoria
està a l'escola
planificant
i preparant les seves activitats
o estan fent cursos de formació
per poder estar.
Sí, sí.
Potser l'ideal seria
el mes de juliol
preparar el proper curs
i el mes d'agost vacances.
Això no dubtem,
però és clar,
dius, bueno, un mes
per preparar el curs,
no ho sé,
que suposo que potser
n'hi ha prou,
que no ho sé,
i un mes de vacances
com té tothom.
No, però ja hi ha res a veure
amb la canalla.
Estem parlant del calendari escolar
pensant en la canalla.
És a dir,
no pas amb el professional,
és a dir,
el professional
s'estableix el seu calendari laboral,
però l'alumnat,
doncs, bueno,
per una sèrie de condicions
psíquiques,
psicològiques,
de treball, etcètera,
té uns períodes lectius determinats
que poden anar
dels 170
o dels 160
als 200.
i jo penso que a la canalla
li falten hores lectives,
eh?
A la canalla
li falten hores lectives.
Fa massa vacances.
No,
li falten hores de treball,
ho sento molt,
li falten hores de treball,
malgrat l'ampliació
que hi ha hagut ara,
és a dir,
ara hi ha sis hores,
eh?
Malgrat la sisena hora.
La sisena hora.
En fi,
el tema educatiu,
com podem veure,
és segurament apassionant,
a més que crea moltes opinions,
aquesta setmana segur
que aquesta proposta
del Consell
encara donarà
molt de sí
i veurem si s'arriba
a aplicar o no,
perquè, en fi,
hi ha algunes reticències
importants, no?
És que ho he de dir,
perdona'm,
però és que amb això
la conciliació
de la vida familiar,
mira,
amb el tema,
per exemple,
dels autobusos de Sant Salvador,
això que ha saltat
de la tercera de transport,
que s'hi pujaven,
que s'hi baixaven.
Ja que s'hi anaven sols,
no?
Sí,
anaven sols.
També no és exactament el mateix,
però allí també hi ha
una responsabilitat familiar
de les famílies
que tenen,
també pels seus fills,
perquè on són,
on deixen d'anar,
on van a dinar,
on què...
que es vol carregar
a les administracions
o a les institucions,
escolta'm,
cuida el meu fill
de but a but
i no vull saber
què ha dit fins al mespre.
Sí, perquè recordem
que aquí l'Ajuntament
fins i tot ha posat
un inspector
per vigilar
si els nens van sols o no.
I què farem amb les vacances,
què farem aquella setmana
i què farem per Santa Tecla
si resulta que no és festa...
Jo, si em permeteu,
això,
ara que s'ha de dir aquest tema,
jo entenc,
penso que fins i tot
de vegades
ens posem en camises
d'onze bares.
A veure,
que un nen
de 10-12 anys
agafi l'autobús sol,
quin problema hi ha?
Quin problema hi ha?
L'Ajuntament,
de totes maneres,
es referia
als nens més petits
de 10 anys
que els ha trobat.
De vegades
de vegades
vol dir que vull,
jo l'entenc.
Quin problema hi ha
que sortir de casa
i agafi l'autobús?
Home, jo què vols
que t'hi digui
jo en crio de 8 anys
que baixi sol l'autobús?
És molt petit.
Jo no sé qui...
I caminant,
i a peu.
Perdona, perdona.
A veure,
igual, igual,
igual, igual, igual.
A veure, jo no sé...
baixi sol.
A veure, jo no sé qui són,
eh?
No sé qui són.
Però jo m'aguardaria
ben i prou
de deixar un crio
de 8 anys
anar sol.
Segurament que no va sol.
No sé qui són, eh?
Segurament que no va sol.
Potser no.
Segurament que va amb el veí,
amb l'amici,
van amb 5 o 6.
Potser sí,
que hi ha un pare,
una mare o una...
I van amb una hora determinada.
Si diguessis...
Escolta,
si diguessis
aquest nen de 8-9 anys
i va a les 11 del matí,
escolta,
que fa...
Príncia,
haurien de veure
que fa un nen de 8 anys
a les 11 del matí,
un carrer d'entrada.
Però a quarts de 9 del matí
que n'hi ha centenars
de nens de 8,
de 9,
de 9 i 12 anys
que van tots al mateix lloc...
I tant.
Tu, Maria Mercè,
creus que...
Jo crec que són...
Jo crec que són molt petits.
Jo coincideixo amb la Carme,
crec que són molt petits.
I deixa fer-ne un problema,
allò,
un problema, eh?
Però un problema...
Perquè el problema és de responsar...
El són molt petits a Tarragona
i al Morell,
o amb un poble.
A tot arreu, a tot arreu.
Aquesta canalla ha anat sola
el que passa que una...
Clar, però un poble és un poble...
Per les seves circumstàncies.
Per les seves circumstàncies.
Però amb un poble
que sigui de 200 habitants
és un poble
que pot passar exactament igual
i que sigui petit.
I que vagi amb cotxe,
vagi a peu,
o vagi amb autobús,
o vagi com vagi.
I que vagi en un grup de nens,
una altra cosa
és que vagi amb el germanet gran
que en té 14.
Això ja és una altra,
la germaneta.
Jo ho perdonem, Mercè,
però no, eh?
Però tan petitet...
El que passa és que aquí
hi ha un problema.
I jo entenc que l'Ajuntament,
com qualsevol administració posi,
que avui tots ens hem acostumats
a reclamar.
O sigui, com que ho copiem tot
i copiem l'Odolent,
ho judicialitzem absolutament tot.
Però esclar, l'Ajuntament diu...
Però també a la canalla
les hem posat en una bombolla
de ciutadans.
Aquest és el problema.
Fa una mica de humitat.
Tres bufandes,
un gorro,
unes orelleres
i uns guants.
Escolta tu!
Escolta que no estem al Colónor.
Això és el problema, Pitu,
perquè per una banda
tenim uns nens
que no es protegits,
que el dia que fan atxús
ja corre tothom a urgència,
o sigui, abans la mare te deia
pren-te això que li anivés d'anar a dormir
i el mateix,
i els tapem amb excés
i els no sé què amb excés
i tot és amb excés
i els protegim
i després, per altra banda,
quan convé,
per això,
perquè ni la mare ni el pare
ni els avis
per comoditat
no poden,
per comoditat.
Però quin és el problema?
Que si això és per comoditat
i s'assumeix
que és una decisió meva,
fantàstic.
Però quan passa alguna cosa,
aquí es carrega la culpa
a l'administració.
Llavors,
tothom és rapidíssim
a denunciar,
a buscar responsabilitat.
Molt lògic,
que les administracions diguin
escolti,
escolti,
escolti,
escolti,
escolti,
hasta aquí.
I vostè,
si ho fa,
és responsabilitat seva.
De totes maneres,
clar,
ja que han tret aquest tema,
no sé fins a quin punt
consideren lògic
que l'Ajuntament
es vegi obligat,
l'empresa municipal de transports,
a posar un inspector
per vigilar
en determinades hores.
I què fa aquest inspector?
Veu un nen sol i què fa?
l'agafa de la maneta,
l'acompanya ell,
és que...
Què ha de fer l'Ajuntament?
Tapar-se els ulls
i no...
l'empresa de transports?
A veure,
l'Ajuntament,
cuidada,
ja ha fet coses,
entre d'altres,
jo no ho sé,
almenys des del Departament
d'Educació,
del Institut Municipal d'Educació,
m'he enviat una carta
a les famílies.
Ahir ho explicava
el regidor en aquest programa.
Una mica la seva responsabilitat
a raonar per la targeta,
etcètera,
vull dir,
com mínim,
que advertir a les famílies
que es cuiden dels seus fills,
hem de fer
si comencem a restringir
la possibilitat,
com diu Pito,
que aquesta canalla
pugui caminar
i anar sola,
no amb autobús,
pel carrer,
caminant,
perquè igualment serà culpable
si hi passa alguna cosa
a l'Ajuntament.
Amb això
que vagin sols
a l'autobús...
És a dir,
per què no arribar en aquell fons?
És a dir,
la canalla ens molesta
i més quan hi ha uns quants
que estan junts
i fan soroll a l'autobús
perquè això ho té per aquí.
Jo no crec que sigui...
Jo no estic parlant,
en el cas que no estic parlant
que molesti,
estic parlant
de la seguretat del nen,
no que el nen molesti.
Mira,
jo una cosa,
quantes vegades veus pel carrer,
no sé si a mares,
ovis,
els que siguin,
amb els nens
que els van a portar al col·legi
també n'han a recollir.
Estiguet quiet,
Pepito,
estiguet quiet...
No travessis,
quan arribis aquí,
i para.
I són canalla de...
Clar,
surten del col·legi
o van entrar
com una miqueta revolucionats.
Clar,
si al damunt
els deixes sols,
aquella canalla,
si els veus
amb el carro dels llibres,
amb un i bany,
clar,
dius,
com a mínim,
marcar-los una miqueta
l'espai una miqueta més petit,
perquè si van sols,
aquest espai
ells se l'omplen.
Aquest és el...
Jo,
el fa l'efecte,
això és un problema...
A veure,
sabem molt bé
el que estàs dir.
La canalla és...
Jo,
el fa l'efecte
que és un problema
de superprotecció.
És a dir,
el nen avui en dia
no pot sortir a jugar al carrer.
El nen,
el menjador de casa
o la seva habitació,
amb la maquineta,
no respiren,
aquesta canalla no respira.
Avui en dia
no respira,
aquesta canalla.
No respires?
Els hem tancat,
llavors...
A veure,
i tu.
En aquest nen de vuit anys
que no pot anar
a l'autobús sol,
l'enviarem a la botiga
que ha de travessar
dos carrers
a buscar
un paquet de macarrons.
Escolta,
a veure,
no pot anar a l'autobús
a l'escola sol,
però anar
a buscar macarrons
a dos carrers allà,
llavors sí.
Això és la superprotecció
que ens hem creat
de fa 25 anys
cap aquí.
Tots tenim l'edat
que tenim
i tots hem jugat
al carrer
fa 30 anys.
i dius,
home,
la situació era diferent.
Pitu...
Un nieta era diferent,
tu,
que ens fotíem pedrada
si conveniés.
Pitu,
jo no...
No,
jo no miro
baix el sentit
de la protecció,
no.
Senzillament
que aquests pares
o mares
deixen a la canalla...
Ah,
per tant,
és un problema...
Sí, sí,
no, no, no,
no, no,
no, no,
això és evident.
No és un problema
ni de calendari,
ni de responsabilitats,
ni de res.
No, no,
el problema
és dels pares,
ben clar,
que en aquestes edats
deixen anar la canalla,
té best...
Home,
per què?
A què feies abans?
El devies portar tu
abans que fos gratuït?
Doncs, home,
continua igual.
O anava a peu.
O anava a peu.
Però, clar,
d'això és el que em queixo,
que els deixin anar
així per les bones,
a les 8 o a les 9 del matí,
aneu-s'en.
O sigui,
jo el que em queixo
és la despreocupació
que a mi em dóna la impressió
que tenen els pares
envers aquesta canalla.
Home,
jo no sé si és veritat,
però al diari
posava uns 4 o 5 anys
que havien trobat 5 o 4 o 5 anys.
Ho havia...
Van trobar algun cas
de nenys realment molt petits.
El que jo em queixo
és de la despreocupació
dels pares.
Tu,
l'altre em sembla perfecte
que sigui l'autobús gratuït
i el que no em sembla bé
tampoc
és que l'Ajuntament
posi un inspector
perquè vigili.
Jolín,
si al damunt
que tenen
l'autobús gratis
els hi ha de posar
un inspector
perquè vigili,
bre.
En fi,
s'entén, Carme.
S'entén, eh?
Sí, s'entén, eh?
Clar que s'entén, eh?
Però...
Doncs ara imagina't tu
la feina que tenim
el pobre mestre
que ha d'anar
amb 20 crios sol
a l'autobús
amb tota la canalla.
Sí, sí, sí.
Vol dir per reivindicar
la feina dels mestres
i dels dos seus.
Avui el Carles
està en plan reivindicatiu.
En fi,
avui em sembla
que farem una tertúlia
monogràfica
sobre temes educatius
perquè,
en fi,
ja ens queden
només 5 minuts
i a propòsit
que hi ha una notícia
avui al Diari de Tarragona
sobre matèria educativa
que em sembla
que val la pena comentar,
potser l'haurà en vist
ja en la portada
i en les pàgines 2 i 3
del Diari de Tarragona
la referència
a l'Escola Oficial
d'Idiomes
un altre cop
i amb la possibilitat,
riu el Pitu,
el Pitu riu,
perquè la notícia
del diari
és el que ja s'especulava
des de fa temps.
Sembla que vindria
a confirmar
el que s'especulava
que davant dels problemes
econòmics
de la Generalitat
per tirar endavant
el projecte,
l'Ajuntament es faria
càrrec,
assumiria,
avançaria els diners
per fer aquesta obra.
Així que entén
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
jo...
Aquesta és la ciutat
dels grans projectes
i de les llistes
de coses
que es diuen
que es fan
i no es faran mai.
Veuríem bé
que l'Ajuntament
avancés els diners.
De fet,
aquesta és una possibilitat
que, insisteixo,
ja fa mesos
que el delegat
del Govern
de la Generalitat
i el propi Ajuntament
i el propi alcalde
havien avançat.
Aquesta possibilitat
queda davant
dels problemes
de finançament
ho assumís
l'Ajuntament.
Ho veuríem bé?
Sí, home, sí.
Jo, fins i tot,
l'Ajuntament
hauria de fer-ho
i llavors
allò
l'espai mercantil
i allò
de l'endosso.
Jo els hi endosaria
una lletra de canvi,
a 120 dies.
Sí, home,
perquè això
ja fa riure,
no?,
l'han fet a Salou,
l'han fet a Reus,
l'han fet a Cambrils,
a Lleida,
a la Vall d'Aran,
on vulguis,
i a Tarragona,
doncs...
Maria Mercè.
Doncs mira,
jo exactament
el que diu el Tito
em sembla,
a mi em sembla
realment vergonyós,
perquè a més a més
això demostra una cosa,
que mani qui mani,
el problema és el mateix,
o sigui,
quan mana que no és
del mateix color polític,
se diu,
és que si ens bloquegen,
si no ens deixen de bloquejar,
els altres poden dir,
bueno,
és que clar,
com que no és el nostre color,
no ho apuiem i tal,
però és que és igual,
sigui el mateix,
no sigui el mateix,
al final s'acaba
al mateix puesto,
amb la qual cosa,
jo m'imagino que la frustració
per l'equip de govern
deu ser molt més grossa,
perquè ja sabeu allò
de Corbotirra
que vienen los míos,
o sigui que clar,
és allò de dir,
home,
i això ja ho he dit sempre
referint als meus,
doncs a dir,
clar,
quan veus segons quines coses
i dius,
home,
vale,
que fossin els anteriors
es podia dir
que eren diferències de colors,
però que damunt
hàgim arribat aquí,
doncs home,
la veritat,
per aquest viatge
no feia falta
tant,
tant,
i encara no està decidit
on la posarem,
eh?
Perquè primer no sabem.
A l'escola d'idiomes,
a la Xartres,
a més,
avui el projecte,
avui el projecte...
Poc cartel es canvio de puesto,
no pateixi.
A la Xartres no anava
al Museu Arqueològic,
no es va comprar
per part de l'Ajuntament
perquè anés al Museu Arqueològic.
Ràpid,
que queda poc temps,
el Carles i la Carles.
No, no,
és molt breu,
dic que també
n'he passat totes
i de prop aquest problema,
no?
I, a veure,
la notícia ve a dir
que ara s'ha demanat
una llicència,
no sé si ambiental
o d'obres i tal.
És a dir,
en el que a mi no estem,
crec.
Ara bé,
a part d'història interminable,
s'ha trobat també
amb la desa desafortuna
o la que no es fortuna,
eh?
Perquè en cada moment
el que es dava a produir
un passito pelante,
perquè ens entenguem,
ha succeït alguna cosa.
Sí,
quan no falten calegues,
canvia l'aconseguir d'atur.
Un passito pelante
i dos passitos pelatràs,
com deia aquella cançó.
Vull dir a manifestar
l'esperança
que això és un passet,
un pas endavant,
eh?
Un pas petit.
El projecte per ser avui,
a partir d'avui,
es pot veure ja
aquesta exposició pública
a l'OMAC,
a l'Oficina Municipal
d'Atenció al Consumidor.
Carme.
No,
jo com deia la Maria Mercè,
home,
no me n'alegro,
no?
Però es veu que també
tenen coses bloquejades,
perquè clar,
resulta que va entrar
i tothom,
és que no podem continuar
perquè tot està bloquejat
i ara nosaltres
el que es toca
és desbloquejar.
Doncs home,
estan manant
el govern central,
la Generalitat
i aquí a Tarragona,
doncs com a mínim,
donar facilitat.
I el Lóviem a Vigo.
Sí,
això,
doncs com a mínim
donar facilitats,
no?
Vull dir que d'una part,
mira,
me n'alegro
que també tinguin
coses bloquejades.
Que se'n fes carra
a l'Ajuntament?
Jo no.
Per avançat,
que després ens torraríem
els diners.
Jo no,
jo no.
Si ho avança l'Ajuntament
i ho pot donar per perdut.
Jo no.
Home,
Maria Mercè,
no siguis tant.
Totalment,
totalment.
Home,
no sé que faci la lletra
amb l'endús que deia el Tito.
Que obliguin.
I endurso per una altra obra.
Que obliguin a la Generalitat
a fer-ho,
perquè no diuen que fa tants anys
que ho portem al darrere,
que obliguin a la Generalitat
a fer-ho.
I que ho han fet a tot arreu.
És que et demanes una cosa
que és teva.
Per tant,
que l'edifici és de la Generalitat,
perfecte.
Però jo obligaria la Generalitat
que ho fes
i ara que són dels seus,
encara més,
la veurem.
Però seguirem parlant
en properes tertúlies,
segur.
Era l'esperança de vida
que...
Ja és el que anava a dir.
Clar, cada vegada
és llarga.
Acabem la tertúlia.
Avui, bàsicament,
de qüestions educatives
ha vingut així l'actualitat.
Encara que els nostres
tertúlis potser no tenen
molt a veure.
Alguns sí,
com el Carles Tepero.
Carles, Pitu Rovira,
Maria Mercè Martorell,
Carme Pedrol.
Gràcies.
Fins la propera tertúlia.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.