Jordi Giramé, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. És el temps de l'ETC, el Festival d'Estiu de Tarragona,
que la setmana passada va començar ja formalment,
anteriorment, ja havia hagut el que és,
però va començar amb el teatre,
que és un dels punts i plats forts del festival,
i també amb l'actuació de Manolo García.
Jo m'imagino que era previsible,
però clar, aquest home és que és incombustible.
Va crear un clima, un ambient i un espectacle
realment extraordinari.
Home, està molt bé que ho diguis,
perquè vas tenir l'esfortuna de sèrie.
Doncs sí, la veritat és que no parlem d'oïdes,
com moltes vegades ho hem de confessar,
que parlem d'oïdes, però en aquest cas ho vam poder constatar.
El públic ha entregat, eh?
Semblava un gurú amb els seus seguidors, tots allà.
Sí, es crea un ambient, doncs com a molt maco,
sobretot jo penso un ambient molt de complicitat,
entre l'artista i el públic,
que al final és el que jo crec que fa que les coses tenen recordis,
fer coses memorables,
i jo crec que el concert de dissabte va ser memorable,
això que dius, és un artista molt complet,
amb una llarga trajectòria,
però a més a més que malgrat els anys que porta,
aquella frescor de dir, ho dono tot a cada concert, no?
Un artista molt generós,
perquè és d'aquells que no es fan de pregada.
Allò dels visos haurien d'estar ja integrats, diguem-ne,
a l'ordre del dia de l'espectacle,
però també forma part de la tradició,
però ell no va fer ni un vis, ni dos, ni tres, ni quatre,
jo crec que el públic va perdre el compte dels visos que va arribar a fer.
Sí, jo crec que estava pendent una mica del miotatge.
I dues hores i mitja de concert.
Sí, sí, dues hores i mitja, jo crec que va fer deu visos,
o sigui, en repertori, vull dir, extraordinari,
i és una mica allò que sempre destaquem,
però que val la pena tornar-ho a dir,
que aquell espai es converteix en molt màgic.
Ell mateix ho confessava,
que era un lloc ideal per concerts.
Sí, ell estava encantadíssim,
a banda que, bueno, explico una mica d'interioritat
que es va adherir a la candidatura de Tarragona
a Capital Europea de la Cultura 2016
i va estar encantat d'adherir-s'hi.
A més, ens va confessar...
Va fer una lliçó d'història romana al llarg del concert, també.
Exacte.
Va a l'espai a Citerior, als carrers,
als ramats que probablement transitaven per la ciutat.
No, no? Escolta, va fer un espectacle molt complex.
Sí, sí, és que quan es va adherir amb la regidora i tot plegat
es va demostrar amb un coneixement important
de la història romana de la ciutat
i, bueno, són aquestes coses que a vegades un no es pensa
o s'imagina que potser el seu gra d'interès artístic
va per uns altres costats
i, en canvi, és un home molt culte
i que seguia molt
i que, a més a més, aprofitava cada vegada
de venir per Tarragona per arribar abans,
per donar un vol per la ciutat
i deia que es respirava aquesta romanitat.
En fi, va ser una sorpresa molt agradable
que tingués aquesta connexió amb la ciutat
i aquesta admiració, no?
I per això, doncs, es va adherir amb tot el gust del món.
I entre el públic, no sé quina és la capacitat,
a tot hores d'ara del Camp de Mar,
quantes persones podia haver-hi?
Bueno, allò hauries de deixar, però 1.900.
1.900, sí.
No sé si són 1.873, però, bueno,
en números rodons, 1.900.
Entre aquests espectadors hi havia Rafael Amargo,
no sé per quina casualitat,
estava dissabte a Tarragona,
potser va venir a parlar amb vosaltres,
a prendre mides de l'escenari,
no sé exactament què feia,
però hi era, el concert de Manolo García.
Hi era, hi era.
No, és bastant senzill,
estem en contacte permanent amb ell
perquè aquest dissabte tenim un plat fortíssim
de la mateixa alçada del Manolo García,
que és l'estrena a Catalunya del darrer espectacle
de Rafael Amargo,
un espectacle que es va estrenar fa 15 dies
al Festival de Según,
amb un èxit rotund,
estrena absoluta,
i que és un espectacle de gran format,
un espectacle interessantíssim,
que ara en parlarem
i que donarem detalls
basat en una conferència de García Lorca.
i, com que estem en contacte permanent,
parlant amb ell,
van dir, escolta'm,
doncs va molt bé el festival,
tenim el Manolo García aquest dissabte,
tot exaurit,
oi, doncs jo m'agostaria venir
perquè soy un admirador de Manolo,
els coneixíem,
els van conèixer Santander,
no sé què, no sé quantos,
i que escolta'm,
endavant,
aquesta és casa teva,
i sí, sí,
es va agafar l'ave,
va venir d'això,
va aprofitar per fer-se un bany,
va venir al concert,
i de pas, doncs,
allà va veure l'espai,
que de fet és un espai
que ja coneixia,
perquè va venir el 2002,
ara ho repassarem,
i bé, va ser, diguéssim,
un alicien afegit,
tenir com a convidat especial
el Rafael Amargo.
Doncs dissabte estarà
al Teatre Auditori del Camp de Mar
amb el seu espectacle,
la difícil senzillez,
però de fet avui també té
una sessió maratoniana
a la ciutat de Tarragona
amb rodó de premsa,
adhesió a la candidatura,
una trobada amb diferents grups
relacionats amb la dansa
i el flamenc a la ciutat,
ara el tenim a l'altre costat
del fil telefònic.
Fantàstic.
Ja veurem que no ens jugui
una mala passada
a la línia telefònica
perquè ve amb cotxe,
i clar, ja sabem que això
a vegades les carreteres
ho dificulta una miqueta.
Rafael Amargo,
muy buenos días.
Buenos días.
¿Qué tal estamos?
¿Bien?
Pues mira, ahora mismo,
como bien decías,
porque entiendo el catalán,
escoltan, ¿no?
Ya.
Tu ho entens tot,
penso que ho entens tot
en aquesta vida, ya.
Ho entenc tots,
jo ho entenc tots
en esta vida.
Y nada,
como bien decías,
camino de Tarragona
para esta rueda de prensa
que tengo
para nuestro espectáculo
en la difícil y sencillez
que estará el día 25
en el Auditorio Candemar
en las famosas carpas.
¿Tú al final
te harás una segunda residencia
aquí en Tarragona?
Digo,
porque en una semana
tres veces más o menos,
pues no está mal, ¿no?
Es como para que te compres
una casita o algo.
Bueno,
pues si la hacen
Capital de la Cultura
evidentemente
habrá que contar conmigo, ¿no?
Pues eso,
te ponemos de icono por aquí.
Por cierto que hoy...
No hay responsabilidades,
no,
yo iré de artista solamente.
Muy bien.
¿Qué te iba a decir?
Precisamente,
y ahora hablaremos del espectáculo,
que es el objeto
de esta conversación,
pero precisamente
hoy tengo entendido
que vas a firmar
tu adhesión también
a que Tarragona
sea la candidatura
europea de la cultura
el año 2016.
Por supuesto,
por supuesto.
No se nos puede olvidar
que antes de que fuera
Puerto de Mar
y gran ciudad Barcelona,
Tarragona,
cuando estaba
nuestro jefe de amigos
los romanos,
lo digo querido amigo
porque es un pueblo
junto con el griego,
un pueblo al que adoro,
el romano y el griego.
Me gusta mucho
la mitología,
pues Tarragona,
llamado Tarraco,
que os voy a explicar
yo a vosotros
que ya no sepáis,
pues será una de las ciudades
más importantes
de Puerto de Mar
en España,
con lo cual,
y por eso,
y por muchas,
muchas,
muchas más cosas,
Tarragona,
a por ello.
Pues a ver si entre todos
lo conseguimos,
el camino es largo,
que da bastante tiempo,
pero también es una ventaja
porque nos da tiempo
a propagarlo
y a trabajar en ello.
Yo, Rafael,
cuando estuvimos comentando
que hoy hablaríamos contigo,
en vez de buscar
normalmente lo que se hace,
pues un poco reseña
de tu espectáculo,
las críticas,
me fui directamente
a la conferencia
que pronunció García Lorca
en Buenos Aires
y que es el punto de partida
de tu espectáculo.
Y a ver,
no vamos a poner deberes
al público que te irá a ver,
pero si alguien tiene
un ratito tonto,
que se pierda en internet
y se la lea,
porque yo creo que ir a ver
tu espectáculo
con esa conferencia leída
ya es...
Sí,
la verdad que acabas de decir
el secreto,
sí,
porque es una conferencia,
la verdad que para hacer
un espectáculo
sobre una conferencia,
o sea,
no es una obra
que tenga una dramaturgia
escrita ni estricta,
no hay personajes definidos,
todos son hipótesis
sobre una ponencia
acerca de lo que es
el duende,
el duende o esa magia,
entonces habla mucho
de la herida,
habla mucho del límite,
habla mucho del vértigo,
compara mucho con la tauromaquia,
con los toros,
con las artes plásticas,
con muchísimos artes
donde los intérpretes
estando al límite
porque unos tienen duende
y otros no tienen duende,
¿no?
Que ese segundo,
ese momento,
el llamado ángel
o el charming,
luego habla de la musa,
de el ángel
y,
o sea,
mira,
no tiene de esto que dice,
¿verdad?
Yo le aconsejaría a todo el mundo
que se le quiera,
son muy poquitas páginas,
son como seis páginas
y es una conferencia
maravillosa,
pero en todos los sentidos,
él habla del duende
no solo en el flamenco,
habla del duende también,
ya te digo,
en otras expresiones artísticas.
Hombre,
y no solamente
es lo que tú dices del flamenco,
no menciona solo
la niña de los peines,
sino que habla de
de Musen Sintu Bardagué,
de Jorge Manrique,
de Sócrates,
hace una visita
a todo lo que son
las fuentes de la cultura
extraordinaria.
La religión,
dice que hasta
Santa Teresa de Jesús
tenía duendes
siendo dentro de la religión
porque era una revolucionaria,
¿no?
Luego también habla
de los tres arcángeles,
habla de Bach,
habla de Paganini,
habla de...
No,
la verdad que
no tiene desperdicio.
Yo me enamoré
cuando leí
de esa conferencia,
yo soy un gran amante
de la obra de Lorca,
se me da bien,
quiero decir,
se me da bien
el entender,
no estoy hablando
de Carlos,
por lo menos
se me da bien entender
o soy receptivo
a la hora de entender
el trabajo de Federico
y por eso
es más difícil todavía
hacer un espectáculo
sobre seis páginas
de una conferencia,
¿no?
Y difícil hablar
de un tema
tan interesante
y trascendente
por el teléfono
que es necesario
pero a veces
es terrible.
De todas maneras
yo creo que
algo podremos aprender.
Mira,
la conferencia
que tú ya la conoces
muchísimo
pero a mí me gustaría
nada,
son cuatro rayas,
por eso me permito
leerlas para no ser pesada.
Dice,
la llegada del duende
presupone siempre
un cambio radical
en todas las formas
sobre planos viejos,
da sensaciones
de frescura
totalmente inéditas
con una calidad
de rosa recién creada,
de milagro
que llega a producir
un entusiasmo
casi religioso.
¿Esto define
tu espectáculo
que es un cambio radical
en el flamenco
como lo has entendido
hasta ahora?
Pues mira,
parece que tú y yo
hemos hablado
antes de esta conversación
porque si has elegido
una de las frases
de las que yo más
parto
para hacer esta conferencia.
Parece que nos conocemos
toda la vida tú y yo.
Ya ves,
en una reencarnación anterior
seguramente hicimos
algún espectáculo.
Bueno,
la verdad que es fácil
porque esa frase
es maravillosa
y es como
una difícil sencillez,
¿no?
Que menos es más
y que ahonda
en la forma
de donde yo quiero
trabajar.
Lo que yo te puedo decir
es que este espectáculo
me ha quedado
como maduro,
como limpio,
como...
la verdad que estoy
muy contento.
También para Madrid
le cambiaré
muchísimas cosas
porque date cuenta
que son casi
preestrenos mundiales
porque son dos días
de segundo
y está la tercera vez
que lo hago.
Con lo cual
también estoy probando
cosas para ver
cómo el público
reacciona,
para ver los cambios,
para ver las transiciones
entre pieza y pieza.
o sea que animo
a todo el pueblo
de Tarragona
que venga para verlo
porque va a ser
como una cosa
un poco creativa
a la vez que
plasmática, ¿no?
Y espectáculo
de gran formato.
Háblanos de todos
tus compañeros
y compañeras de viaje
que es muy importante.
Pues sí,
se me quedó grande,
se me quedó grande.
Lo digo que me quedó
porque lo iba a hacer
como llegando
a la esencia
minimal
y al final
creo que me corto
que no me duela.
Este sí,
este sí,
este también,
este también
y al final no,
no es que haya quitado
a nadie
sino que haya más
más gente
de la que tenía.
Con lo cual
me ha quedado
un espectáculo
de formato grande.
Somos como
10 bailarines,
como 13,
14 músicos
más el equipo técnico.
Pues sois, ¿eh?
Sí,
un vestuario
de Francis Montesinos
maravilloso
y una partitura
increíble
que ha hecho
Juan Parrillo
y José Luis Montoni
y una sorpresa
muy, muy,
muy interesante
que le digo
a todos los oyentes
para que sepan,
es que está conmigo
en el escenario
Manuel Molina,
el Lole Manuel.
Sí, sí, sí.
El gran Manuel Molina
que es un poeta
que nada más
por verlo salir
con su guitarra
cantándome
hay que pagar dinero
porque te juro
no quedan ya artistas
con esa poesía vital,
con esa magia
y verdaderamente
con ese duende
del que tanto
hacía cita
Federico
en la conferencia.
Es un gran espectáculo
el que nos ofrecerás
seguro
en Tarragona.
Yo no querría
desvelar nada
pero el espectáculo
aparte de ese baile,
ese cante,
ese flamenco
bien hecho
y bien trabajado
tiene puntos
muy sorprendentes.
Yo no sé
si se pueden decir o no
teniendo en cuenta
que ya se ha estrenado.
No.
Pues bueno,
no decimos nada.
Vaya, es que no sé,
no sé si lo puedo decir o no.
Me dicen que no,
que no lo diga.
No, Jordi Girame
que está aquí.
No, no, sorpresa.
Si te dicen que no
todo le caso
porque está ahí a tu lado.
Sí, sí.
Oye, es el que programa
y el que coordina
y yo no digo nada
pero bueno,
ya lo verán los espectadores.
Todo le caso
que es el que paga
y siempre el que paga
manda, dicen.
Digamos que tienes momentos
taurinos y místicos.
Dejémoslo aquí.
Sí, hay puntos taurinos,
hay puntos místicos,
hay puntos donde la religión
se mezclan con la tradición,
donde la tradición
se mezclan con la ortodoxia,
donde la ortodoxia
pasa de repente
a la heterodoxia
y donde...
Uy, ya no puedo
seguir hablando.
Bueno, que te salude Jordi
que está aquí,
te está escuchando.
Jordi Girame.
Rafa, ¿qué tal?
Hola Jordi, Girame,
¿cómo estás?
Voy en tu búsqueda,
voy en un coche
en tu búsqueda.
Perfecto, perfecto.
Sí, tenemos muchas relaciones
estas últimas semanas.
Oye, no,
el jefe de todo eso...
Yo todavía me decía Jordi
en el concierto de Manolo García,
pero si te pongo en otros sitios
y ves que hay mucho público,
digo, no, no,
si es que me encanta esto
de sentirme aquí
como un cliente,
como una persona normal,
¿me entiendes?
Para mí era todo tan nuevo
que yo estaba allí
como en la gloria,
así como un poco ahí
como perdido en medio.
De vez en cuando esas cosas
cuando estás en otra vorágine de vida
son las que te sorprenden
y las que son para ti diferentes,
¿no?
Claro.
A mí se me lo pasó
como un niño pequeño
en el concierto.
Sí, bueno,
relajándote del estrés del estreno
porque esto,
la gente que no está mucho
en el ámbito artístico
quizá no se da cuenta
un poco de lo que significa
un estreno, ¿no?
Y además también me pasa una cosa,
cuando empiezo la gira de verano,
los dos días o tres
que tengo entre bolo y bolo
de descanso
no sé estar parado en mi casa,
me invento los viajes
y tengo que ir a cualquier sitio.
Claro.
Porque me meto
como en esa rutina
de la maleta,
levantarme en el hotel.
Luego, claro,
cuando acaba la gira
es cuando yo me quedo
dos meses
hecho mierda en mi casa
verdaderamente que me tengo
que reponer fuerza
agotado exactamente.
Pero como esté en gira,
eso de quedarme dos días
descansando,
no puedo,
es como una...
El cuerpo me...
Te pide un poco adrenalina,
ya no puedes bajar
de esa moto.
Sí, sí, fíjate,
nada,
tenía estos días
hasta ayer que empecé
las masterclass
que estoy dando
en Barcelona
y los dos días
que tenía para estar
en Madrid
descansando en ese punto
me vine a Tarragona
a ver el concierto
pero luego ya estar
más cerca de nosotros.
Claro, claro.
Con lo cual,
siempre...
A ver,
está bien.
Em penso que l'hem perdut.
Sí.
És el que dèiem
dels telèfons.
Doncs potser que
tornem a intentar
contactar,
si més no,
per ser educats
i cortesos
i donar-li les gràcies
i esperar-lo
que arribi a Tarragona
que ho farà d'aquí un moment.
És el que dèiem
del telèfon,
que és imprescindible.
Sí, és el problema.
però a vegades és una eina monstruosa.
A veure,
doncs sí que hi ha moments
sorprenents a l'espectacle,
això es pot llegir,
però bé,
deixem-ho córrer millor,
perquè també pot...
No,
jo li volia dir que no,
que evidentment el jefe
de tots els contributs artístics
és ell
i que digui el que vulgui,
no?
El que va ser que,
bueno,
sempre està bé allò
reservar unes petites sorpreses.
El que sí que podem dir
és que serà un espectacle
d'aquests
molt espectacular,
no?
I em deia, Jordi...
Hi ha tema d'audiovisual,
hi ha tema...
No, és molt complet, clar.
Sí,
i a més és el que dèiem,
no?
Vull dir,
tenir veu músics
en directe...
En fi,
jo crec que segur
que serà aquells moments
que posen els pels de punta,
segur.
I a més a més
és que ell és molt proper a l'orca,
no ho ha dit,
però un dels espectacles...
I va fer un poet en Nova York.
Exactament,
un dels seus espectacles
insigne,
pel qual ha tingut més premis,
diversos premis mags,
tant com a coreògraf,
com a intèrpret individual,
ha sigut pel poet en Nova York,
no?
Ya tenim a Rafael.
Hola, Rafael,
¿se ha cortado?
Hola.
Estàbamos repasando
tu currículum.
En mis premios,
en todos mis premios.
Sí.
O no,
tus premios,
más que nada,
los relacionábamos con l'orca,
que és una constante
en tu carrera.
Este tratamiento de l'orca
que haces en el espectáculo
del salón
no té nada que ver
con Poeta de Nova York.
Déjame hacer una pregunta
de esas tópicas,
pero si no te la hago,
me muero.
¿Tú tienes duende?
¿Tienes algun certificado
como que tienes duende?
¿Lo has encontrado?
¿Ha aparecido o no?
Guau,
no,
porque el duende,
¿sabes lo que pasa?
Que el duende no se cita,
el duende se provoca.
Yo muchas veces
me lo provoco,
muchas veces
cuando estoy con la dificultad
de que no quiero bailar,
cuando estoy con la
impertinencia
de que me da miedo,
cuando estoy con todo eso,
el duende se provoca,
porque el duende
no es un diploma
que te dan.
Sea a lo que te querías referir,
que si tengo duende,
pues yo creo que
si llevo tanto tiempo
y lo soporto
y lo mantengo,
algo tengo que tener mujer.
Y eso se nota,
lo que pasa
que el duende
digamos que hay momentos
que está un poquito dormido
y hay momentos
que se espabilan más
que es de aquellos días
que dices,
mira,
hoy he estado bien.
Y hay días que dices,
uy,
qué justito he ido,
¿no?
Porque se incita,
porque se incita.
Por eso el toro
que la gente está acostumbrada
a vitorear
o aplaudir
o a criticar,
en general,
en general,
le incentivas
a la otra persona
que es al torero
en este caso,
¿me entiende?
a que entre mejor
a matar o no.
Por eso la danza
muchas veces
y el silencio
y ese respeto
que hay en la butaca
a mí algunas veces
me incomoda,
me gusta,
pero me incomoda
porque me gustaría
ser torero
para que me dijeran,
échate pa'lante,
tira pa' atrás,
porque con ese método
tú ahí te entra
una cosa entre medias
de...
La verdad que es maravilloso,
es maravilloso
esto del duende.
He aprendido
mucho de espectáculos
y es de lo que se trata,
de que además
del público,
también el artista
se divierta,
porque si el artista
se divierte,
el público se divierte
que es el que recibe,
que el artista
está disfrutando
y eso lo proyecta
y así el público
agradecido
disfruta de una buena función.
¿Y hay público
con duende?
Mucho,
hay público con duende.
Aquí en Cataluña
amáis la danza,
amáis el flamenco
y os entregáis.
Es un público
que tiene mucho duende,
la verdad.
Y el espacio,
Rafael,
supongo que propicia
que se originen
esos momentos
con ese duende
que esa corriente
invisible
entre público
y escenario,
yo creo que
el Camp de Mar
lo propicia,
¿no?
Sí,
la verdad
es que el Camp de Mar
tiene mucho duende
por toda la piedra
que tiene detrás,
por todo el enclave
donde está situado,
pero ya te digo,
es mucho más importante
más que el sitio
la energía del público,
que esté como dentro,
que vitoree,
que lo espere,
que cite al toro,
¿no?
Muy bien,
muy bien.
El toro ha salido
muchas veces
y es uno de los puntos
más espectaculares
o sorprendentes,
pero bueno,
como el programador
ha dicho que no podemos
decir nada,
Rafael,
pues no decimos nada.
Pues nada,
que se preparen
porque...
Que vayan al teatro.
Rafa,
lo único que te quería decir
es que el jefe eres tú,
por tanto,
di lo que quieras,
pero yo pienso
que siempre es interesante
un puntito de sorpresa,
pero lo que quieras tú,
que tú mandas.
Yo soy un empleado más.
No, hombre,
no,
no,
no,
por favor.
Nosotros solo somos intermediarios
para facilitar
que la gente disfrute
con un gran artista
como eres tú
y nada más.
Ese es nuestro trabajo
muy humilde.
Pues lo único que le vamos
a decir a la gente
es que se sienten
en esa butaca del suado,
que vayan corriendo
a comprar su entrada,
que hay que poner
el coliseo
y el foro a tope
y esperemos que,
como bien dice la conferencia,
baje tu ente.
Bajará,
seguro que sí.
Por cierto,
¿sabes por dónde estás
más o menos
en tu venida a Tarragona?
Digo para que no tengas nerviosa
la gente que te organiza
la rueda de prensa.
¿Por dónde vas más o menos?
Señor Manuel.
Pregúntale a Manuel,
a ver.
Es súper simpático.
Manuel,
¿por dónde vamos?
Que estamos en directo
con la radio en Tarragona.
Pues vamos pasando
por Vilanova.
Por Vilanova.
Ah,
sí que llegáis.
Sí,
llegáis a tiempo.
Sí.
Justitos,
pero llegáis,
¿eh?
Como el séptimo de caballería.
Lo justo no es correcto.
Lo justo no es correcto.
Bueno,
un poquito más tarde.
Las estrellas
tienen que llegar
un poquito tarde,
¿no?
Forma parte del glamour,
seguramente,
o no hace falta.
Tiene duende,
tiene duende.
Todo tiene duende.
Rafael Amargo,
muchísimas gracias
por acompañarnos.
Será un placer
verte bailar el sábado
aquí en Tarragona.
Muchísimas gracias.
Un beso
y estoy más nervioso
que nunca.
Ya con eso les digo.
Bueno,
bueno,
una tilita,
un bañito en la playa antes
y a comérselo todo.
Venga,
gracias.
Un abrazo muy fuerte.
Hasta luego.
Hasta pronto.
Adiós,
adiós.
Regalem entrades,
Jordi.
Sí,
el que vulguis.
Però que les treballen una miqueta.
Els ullens ja hem fet unes preguntetes,
perquè fàcils,
no us espanteu,
perquè a més són preguntes d'aquelles
en les que us donem tres opcions
i si les encerteu,
guanyeu dues entrades per persona
per gaudir d'aquest espectacle.
El 97724 4767
ja està en marxa.
Per tant,
si voleu aconseguir
aquestes invitacions dobles
heu de trucar.
Tenim ja una primera persona
a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia.
Bon dia,
Joana.
Amb qui parlo?
Carme Belando.
Què tal,
Maria del Carme?
Com va?
Molt bé.
I tu què tal?
Bé,
mira,
llavors molt ben acompanyats,
molt bé parlant de coses molt agradables.
Mira,
la primera pregunta...
Estic una mica així,
perquè,
escolta'm,
això de les preguntes
ja és difícil.
Però ja veuràs tu,
que no,
són fàcils,
són fàcils,
la sabria jo i tot.
Mira,
la primera és,
quin és el nom original
de Rafael Amargo?
A veure,
tu,
molta atenció,
Jesús Rafael García.
Rafael García
o Jesús Rafael Amargo?
Home,
jo diria que Rafael Amargo,
no?
i García?
Doncs no.
No.
No.
És Jesús Rafael García.
Jesús Rafael García.
Aquest és el seu nom.
Quina llàstima.
En fi,
doncs,
Maria del Carme,
moltíssimes gràcies
i intenteu una altra vegada,
d'acord?
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bon dia.
Doncs,
aquesta primera pregunta
no l'ha encertada
la Maria del Carme,
doncs anem a més preguntes
que encara tenim
per poder aconseguir
aquestes entrades.
977-24-47
a veure si arriba
una altra trucada.
Clar,
tampoc era fàcil,
eh?
Jesús Rafael García,
Rafael García.
Jo hauria dit
Jesús Rafael Amargo,
si no tingués la resposta
aquí apuntada.
Perquè dius,
Amargo,
d'on ho treu?
Doncs mira,
un dia va pensant
aquest nom,
com a nom artístic,
està guai,
no?
I se'l va autoimposar.
Es va autobatejar
en aquest cas artísticament.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Amb qui parlo?
Alicia Solà.
Què tal,
Alicia?
Com va tot?
Doncs molt bé,
amb molta caloreta,
però bé.
Bé,
però és estiu
i el dissabte
al Camp de Mar
s'estarà fresquet,
segur que sí.
Jo suposo que sí,
si ho aconsegueixo.
A veure,
sí,
dona ànimo,
jo crec que ho podràs aconseguir.
A veure,
a veure,
Rafael Amargo,
és a dir,
Jesús Rafael García,
Rafael Amargo,
artísticament parlant,
d'on és?
On va néixer?
Va néixer.
A veure,
a Granada,
a Sevilla
o a Cádiz?
Déu-n'hi-do.
Doncs...
Cádiz.
Doncs no.
Cádiz.
Me Cádiz,
me Cádiz,
eh?
Aquí,
al productor
que ha fet les preguntes
li farem una estirada
d'orelles
quan acabem,
que no se l'acabarà,
eh?
En fi,
Alicia,
ho sento molt,
eh?
Moltíssimes gràcies
per trucar.
Adeu-siau,
bon dia.
Doncs,
a veure,
la següent persona
que truqui
ho té més fàcil
perquè té dues opcions
de triar entre Granada
i Sevilla.
Encara anirem tu i jo,
Jordi,
a veure Rafael Amargo.
Bé,
tu segur,
no?
Jo segur.
que no te'n perds ni un.
No.
Però,
en aquest cas,
a veure si et donem pas
a una altra trucada.
A veure si aconseguim
a regalar les primeres entrades.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Carme.
Carme,
què més?
Aguilar.
Què tal,
Carme,
com va el dia?
Bé?
Doncs mira,
molt bé.
A veure,
a anar a la platja.
Ai,
que bé,
doncs ens ha dit
el noi aquest de la Cruz Roja,
millor dit l'Àlex Anglada,
que fa un dia fantàstic,
amb bandera verda,
30 graus de temperatura,
estarà a la mar de bé.
Carme,
Carme,
dues opcions,
on va néixer Rafael Amargo?
Digue'm la resposta correcta,
dona,
que si no em deprimeixo molt,
va,
Granada o a Sevilla?
Me'n penso que és sevillano.
Doncs no, senyora,
és granahí,
no.
Ai,
com esteu avui,
esteu fatal.
Esteu fatal,
quina llàstima.
Jo,
jo pensava que era sevillano.
Ai,
doncs no,
no era sevillano.
Ai,
en fi,
us trucaràs un altre dia,
oi?
No es pot trucar,
no?
No,
dona,
ja no,
hi ha un altre dia,
d'acord?
Gràcies,
Carme,
adéu-siau.
Uf,
la cosa està complicant,
eh?
A veure,
a veure.
Sí, sí, sí.
Donem pas,
podeu trucar al 977 24 47 67,
a veure si aconseguim,
i a mi se m'estan acabant les preguntes,
eh?
Ara tindrem un problema,
realment.
Doncs pensem-hi en fer alguna més
per poder aconseguir aquestes 10 invitacions,
5 entrades dobles.
Bon dia.
Bon dia,
Jolanda,
soc la Marc.
Hola,
Marc,
què tal?
Com va tot?
Bé,
aquí treballant.
Treballant,
doncs a veure si dissabte a la nit pots lliurar i anar a veure Rafael Amargo,
si em dius el nom de l'espectacle.
Jo et donaré tres opcions,
eh?
El nom de l'espectacle de Rafael Amargo es titula La difícil sencillez,
lo sencillo es fácil o difícil?
Vinga,
La difícil sencillez,
lo sencillo es fácil o l'espectacle es titula difícil?
Jo tenia que l'oprimer.
La difícil sencillez?
Sí.
Molt bé,
doncs escolta,
ja era hora.
Està bé.
Quin respiro.
les primeres entrades que regalem,
molt bé,
Mare,
enhorabona,
les tens aquí a la ràdio,
d'acord?
Molt bé,
Jolanda.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies a tu.
Que t'agradi molt l'espectacle,
Déu-siau.
Ai,
jo ja patia,
Jordi,
eh?
Ja em veig a la rebenda,
entre cometes,
a la porta de l'auditori,
amb les entrades,
i no per falta d'oients que tinguin ganes de veure l'espectacle,
sinó perquè,
clar,
les preguntes han costat una miqueta.
Jo crec que hem obert ja una ratxa bona.
Podem continuar rebent més trucades al 977 24 47 67.
Penseu que les preguntes que tenim pel davant
són preguntes de qüestions que han sortit justament
amb la conversa de Rafael Amargo.
Molt bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Roser Santamaria.
Què tal, Roser?
Com va el dia?
Treballant, eh?
Treballant,
doncs hi treballem, eh?
I una miqueta de cap de setmana
i a veure Rafael Amargo.
Ara comentàvem que és la segona ciutat
on es representarà aquest espectacle.
Es va estrenar en una localitat...
A veure,
tu em dius on es va estrenar l'espectacle de Rafael Amargo
i jo et dono les entrades.
I et dono tres opcions.
Según,
València o Lleida?
València.
Según,
València o Lleida?
Según.
Según,
efectivament.
Bé, bé.
Doncs sí, sí, Roser,
doncs ja tens les entrades, eh?
Doncs moltes gràcies.
A tu per trucar-nos,
que vagi bé la feina.
Adeu, si ja o bon dia.
Adeu.
Doncs donem pas a una altra trucada,
jo crec que ja la tenim també en línia,
el 977-24-47-67.
Més trucades,
més entrades,
de moment hem repartit dues entrades dobles,
en tenim tres més.
La propera pregunta també és molt senzilla
perquè ha sortit molt al llarg de la conversa.
Diu que l'obra,
l'obra de la difícil senzillet
que s'estrenó a segon pel ballerí de Granada,
Jesús Rafael García,
doncs aquesta obra
està basada en una conferència
que va pronunciar qui?
Federico García Lorca,
Antonio Gala o Juan Mercé?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
El seu nom?
Leonardo, Leonardo.
Leonardo, què més, sisplau?
Leonardo Amador.
Amador.
Molt bé, Leonardo.
A veure,
quin és l'autor
que va pronunciar una conferència
en la qual es basa l'obra de Rafael Amargo?
Federico García Lorca,
Antonio Gala o Juan Mercé?
Federico García Lorca.
Doncs sí, senyor.
Federico García Lorca.
Mira, ja hem començat la ratxa bona
i no la deixem anar
i esperem que no s'acabi.
Molt bé, Leonardo, gràcies
i tens les entrades aquí a la ràdio, d'acord?
Gràcies, molt bé.
A tu per trucar, bon dia, adeu-siau.
Continuem rebent més trucades
aquí al 977, 24, 47, 67.
Encara tenim més preguntes que podem fer
als oients que vulguin aconseguir
aquestes entrades dobles.
parlàvem d'aquesta conferència
de Federico García Lorca.
Cal saber on va pronunciar aquesta conferència.
La va pronunciar a Nova York, a Londres, a Buenos Aires.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
En Mari Carme Domingo.
Què tal, Mari Carme?
Com va?
Bé, mira, aquí escoltant-te, com queda de veritat.
Ui, que ben, aquesta fidelitat de veritat
que ens omple d'alegria
i t'ho dic de veritat i saps que és cert.
Molt bé, Maria del Carme.
Sí, a veure.
A veure, on va pronunciar la conferència
García Lorca?
A Buenos Aires, a Nova York o a Londres?
A Buenos Aires.
A Buenos Aires.
Vinga, va, els aplaudiments de plàstic.
Ja deia jo, eh?
Que havíem encetat una bona ratxa
i que la cosa continua.
Molt bé, Maria del Carme,
doncs tens les entrades aquí a la ràdio, d'acord?
Adeu.
Moltíssimes gràcies, adeu-siau.
I l'última pregunta ja per donar
aquestes altres entrades,
el 977-24-4767.
L'última pregunta,
amb la que repartirem aquesta entrada doble.
Són 10 entrades,
però les donem de dues en dues,
perquè el teatre i els puestos
és millor anar acompanyat,
que anar en solitari.
Per tant, donem pas ja a aquesta última trucada.
Hola, bon dia.
Bon dia.
A veure, amb qui parlem, sisplau?
En Josep Ferrer.
Josep, què més?
Josep Ferrer.
Què tal, Josep? Com va el matí? Bé?
Bé, bé.
T'agrada la dansa espanyola,
el flamenc, tot això?
Sí.
Aquest tipus d'espectacles són molt bonics.
És un espectacle molt complerts.
Doncs, tu saps que està basat en aquesta conferència
de García Lorca,
i García Lorca,
al voltant de tota aquesta conferència,
fa referència a un element
que és com a intangible, no?
Una cosa que diu que la tens o no la tens,
que sorgeix...
Aleshores, aquesta cosa,
com es diu?
Charm, glamour o duende?
Jo diria que duende, no?
Doncs sí, sí, és el duende.
És el duende.
És el duende.
Està claríssim, aquest duende
que Rafael Amargo té,
perquè ell ho diu
i perquè realment això es pot veure
quan el veiem dalt de l'escenari.
Doncs, Josep, també tens les teves entrades
que podeu passar a recollir
per aquí per la ràdio, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Molt bon dia.
Adeu-siau.
Ui, Jordi,
quines dues primeres preguntes
més que ha costat, eh?
Una mica difícils, eh?
Bé, però, clar...
Però ja està bé ser una mica exigent, eh?
Jo crec que sí.
Els coses que han d'acostar una mica.
Jo diria que sí.
A més, escolta,
confiem molt en el coneixement
dels nostres oients.
A veure,
el nom autèntic Rafael Amargo
no era fàcil.
Perquè, clar, es diu
de tot menys Amargo.
Tenia el seu, tenia el seu.
I dius, d'on pot ser?
Perquè la parla que té el Rafael
és andalusa,
però com que és un home molt viatjat,
aquella cosa tan, diguem-ne,
de si és de Granada,
de Sevilla o de Cádiz,
que tenen una parla diferent,
tampoc és fàcil, eh?
No.
D'enonses que tiro, realment.
Potser podies fer la deducció
que ell és un gran amant de l'orca,
que ha fet dos espectacles.
Podies haver fet aquesta deducció,
però, vaja,
també podria haver estat Sevilla tranquil·lament.
Molt bé.
Doncs hem venut tot el peix
del Rafael Amargo,
però el Festival d'Estiu
l'ETC de Tarragona
no es queda aquí,
perquè tenim una cita
amb el Quesse,
aquesta setmana,
una cita
amb una dona extraordinària,
que jo crec que podem fer-nos
una idea
de com sona la seva música.
Crec que sí.
Un altre de les propostes del Quesse,
molt diferents a les que vam veure
la passada setmana,
que d'això es tracta.
Sí, sí, sí.
Aquest any, com ja hem dit,
està dedicat a la veu,
el Quesse,
d'aquest fil argumental,
i les dues propostes
d'aquestes setmanes
són propostes més intimistes.
De fet, ja ens en podem fer una idea
amb aquesta veu
de la Marta Sebastián,
hongaresa,
que estarà acompanyada
d'un únic instrument
a càrrec de Judit Angresetsky.
Espero haver-ho dit bé.
Si no sap que sonarà molt bé
el instrument d'estat.
El director artístic del Quesse,
el Jordi Freixas,
va semblar que potser necessitava
anir a una proposta
aquesta del dijous
només amb dues persones,
un espai més íntim,
més acollidor,
i, per tant,
canviem l'espai tradicional
del Pla de la Seu,
davant de la façada de la catedral,
per un espai proper,
però diferent,
com és el claustre de Sant Pau
en un dels patis del seminari,
que això està darrere de la catedral.
Llavors, aquí sí que haurem de dir
que és un espai una mica més reduït,
i, per tant, serà fortament limitat.
És a dir,
qui arribi abans
podrà entrar
i, quan no puguem deixar accedir més gent,
malauradament,
aquesta vegada
haurem de limitar l'accés.
Això succeirà el dijous,
a la mateixa hora,
dos quarts d'onze,
al claustre de Sant Pau del seminari,
i divendres,
una altra proposta,
també més intimista,
en aquest cas,
en lloc de dues persones
o dos músics,
n'hi haurà tres,
i una proposta molt diferent,
que em sembla que comença a sonar ja,
de la República Centrafricana,
Mami Wata.
De la República Centrafricana.
El lloc que l'espai on han de tocar
està per determinar encara?
No, no, no,
el mateix,
el claustre de Sant Pau del seminari.
Són històries cantades,
pinta molt bé també aquest espectacle,
i que ara la propera setmana,
poca broma,
caldrà prendre apunts,
perquè coincideixen moltíssims espectacles
del que caldrà parlar
en la propera cita,
amb l'ETC aquí a la ràdio.
Sí,
això ja tant de Quesse
com de Camp de Mar,
però vull dir que nosaltres
acabem aquesta setmana
amb aquest plat fortíssim
del Rafael Amargo,
dissabte,
i la setmana vinent
al mateix Teatre Auditori.
Dijous tindrem
un plat també allò contundent,
d'agoll de gom
amb l'home,
amb la seva versió
de l'esplèndida novel·la
de Mercè Rodoreda,
una coproducció
amb el Teatre Nacional de Catalunya,
també música en directe,
amb 10 actors cantants,
també un espectacle
molt de gran format,
el divendres tindrem Camerata 21,
amb aquest repertori dedicat a Haydn,
i el dissabte,
una cosa també especial,
Facto de la Fe,
Las Flores Azules,
amb format gran,
amb els tres components habituals,
però acompanyat de dos vents,
dos cordes,
curistes,
una guitarra,
un concert allò molt espectacular,
que ha anat a Cap Roig,
que ha anat al Festival de Jats de Sant Sebastián.
I, com a preàmbul,
el dimecres 29,
dins el QS,
Les Migues.
Les Migues,
que venen a actuar,
ja l'hem parlat molt de Les Migues,
que som uns entusiastes,
les tindrem en directe,
aquí dins del QS.
Rafael Amargo,
fa estoneta que estava a Vilanova,
deu estar a punt d'arribar a Tarragona,
l'has d'anar a Ebre.
Esperem, esperem,
sí,
perquè tenim roda de premsa,
i tot plegat.
Manuel, em penso que es deia.
Manuel Bustos,
em sembla que es deia.
Manuel Bustos,
doncs feia cara de ser una persona molt assenyada,
jo crec que els posarà a la porta de la roda de premsa.
Esperem que sí, esperem que sí.
Jordi Girame, moltíssimes gràcies,
un plaer,
i ens retrobem la propera setmana.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Aki nyarka, mién megengedtek egymásnak.
Aki nyarka, mién megengedtek egymásnak.
Aki nyarka, mién megengedtek egymásnak.