Comencem ja el temps de la tertúlia en aquest matí de divendres.
Per cert, us anunciem que la setmana vinent serà l'última de les tertúlies de la temporada.
Després farem un parèntesi d'un mes i mig aproximadament
i el temps de la tertúlia diària del matí de Terraona Ràdio
tornarà al mes de setembre.
Però encara tenim unes quantes tertúlies i uns quants dies
per anar comentant algunes de les notícies més destacades
de l'actualitat local, del panorama de la ciutat de Terraona.
Avui tenim tres tarragonins precisament per comentar aquestes notícies.
Són l'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabatebós.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
Un altre Josep Maria, en aquest cas Josep Maria Boqueres, arquitecte tècnic.
Bon dia.
Molt bon dia.
I també un advocat, no es diu Josep Maria, es diu Manel, Manel Roca.
Manel, també bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres repassarem les notícies de la jornada.
Avui hi ha unanimitat a la premsa tarragonina
pel que fa als titulars de les portades.
Ho hem destacat també àmpliament en els informatius de Tarragona Ràdio.
De fet, ja us ho vam explicar ahir al matí
perquè ho vau poder seguir en directe a través de Tarragona Ràdio
a través de la retransmissió del ple municipal
que decidia retirar la medalla d'or al dictador Francisco Franco,
una medalla d'or de la ciutat que s'havia atorgat l'any 1952.
Tots els residors, menys els quatre del Partit Popular,
van votar favorablement aquesta decisió.
En fi, és com dèiem, la notícia del dia
amb una perspectiva més històrica, clara.
Què els sembla?
Avui que precisament tenim un historiador com el Josep Maria Sabadevós,
la trobes lògica, la decisió? Estàs d'acord? No?
Què et sembla?
La memòria històrica la trobo molt lògica.
Vull dir, perdre la memòria és una cosa que, malauradament,
els pobres que la perden per malaltia no tenen remei per ara.
Amb el temps, suposo que l'Alzheimer es superarà.
Amb tot, s'ha de tenir memòria per tot.
absolutament per tot.
I aquestes bandades d'ara sí uns, després els altres,
és l'única cosa que em preocupa una miqueta.
Amb el sentit aquest que la història és història.
i s'ha d'admetre uns fets i els altres.
I quan dic uns, i els altres.
Ara estem, diríem, amb el fet de tenir memòria històrica,
desenterrant ossos de les foses del franquisme,
però cal tenir present que també hi han hagut moltes altres foses,
també, en un moment determinat.
El jardí de la reconciliació es deia dels caiguts,
ara es diu de la reconciliació, si és que encara es diu de la reconciliació,
la reconciliació és potser l'element més important d'aquesta memòria històrica.
I a vegades, cautaritzar ferides pot suposar, de vegades, obrir-ne d'altres.
A mi em sembla bé que, donat els fets que es van produir en un moment determinat,
ara es digués, arreglem això, que es va fer malament.
Era història en aquell moment.
En aquell moment era la història.
I qui més, qui menys, que té 70 anys aproximadament,
el 30 i escaig, 39, o 36, el 2009, serien aquests 70 anys,
té una època de vida franquista.
El que se sigui fatxa o no se sigui fatxa ja és una altra cosa.
Però que en un moment determinat es va viure el franquisme,
a la força, si voleu, d'acord.
Però d'alguna forma cal tenir memòria per tot.
Manel, què et sembla la votació d'ahir?
Estic d'acord amb el que acabo de sentir.
A veure, jo crec que modificar la memòria, modificar la història,
és tornar una mica enrere com el túnel del temps.
I el fet que ara s'hagi pres aquesta decisió, no la critico, al contrari, vull dir...
Però sí que per aquesta regla de drets
tindríem que estar constantment mirant enrere
i alterant situacions que s'havien produït abans
i si podem tirar 39 anys enrere o 50 o 100
i arribar fins a l'època, no sé, dels romans.
Vull dir, a veure, aquestes situacions no m'agraden gaire
perquè estic d'acord amb el que acabo de sentir.
Vull dir-te, hi ha una història i la història és la que s'ha escrit.
D'acord amb que a vegades l'escriuen sempre la història els guanyadors,
però és la història que tenim, bona o dolenta.
La contemplació personal dels fets històrics
és una altra història,
però vull dir, aquestes coses no m'acaben d'agradar
i el que no m'agrada en absolut és una votació secreta
que de secreta no n'ha tingut res,
perquè resulta que es diu que és secreta,
però tothom apunta que els quatre vots en blanc
van ser els regidors del PP.
Llavors, quina classe de secretisme hi ha hagut en aquesta història?
Bé, deixem-ho com han fet els nostres governants municipals
han decidit això, els vam escollir democràticament,
doncs aquí està la història i aquí queda.
Però repeteixo,
no soc partidari jo
de modificacions
de massa importants
sobre manipulacions històriques
succeïdes.
Josep Maria, Boqueres.
Jo abundaria una mica el que han dit
els que m'han precedit a la tertúlia.
Sí, perquè és clar,
perquè la història, tal com s'ha dit aquí,
la història és la que s'ha escrit
i la que s'ha viscut a la vegada,
i per tant, doncs, el que ha passat
és irrenunciable,
és irreversible,
ha sigut d'una manera.
De totes maneres, clar,
l'any 52 va ser quan se li va donar
la medalla de la ciutat
al Francisco Franco
i, bueno, fixa't,
ha passat, doncs,
pràcticament 50 anys,
més de 50 anys,
que ara un Ajuntament democràtic
doncs ha decidit
i a mi el que m'ha sorprès,
això, el que acaba de dir el Manel Roca,
que si era secreta,
doncs, bueno,
doncs, bueno,
no ha sigut secreta, no?
També avui he escoltat
l'informatiu per exemple d'aquí
de Tarragona Ràdio,
doncs, que l'alcalde feia esment
a que a Madrid,
doncs, els mateixos regidors
del Partit Popular
els havien votat a favor també
de retirar,
i és clar,
i això sí que potser sorprèn
que els d'aquí a Tarragona
doncs hagin,
bueno, esclar,
estan en dintre de la seva llibertat
o el que sigui,
hagin votat en blanc, no?
Sí, perquè aquest aspecte
de la votació d'ahir,
és a dir,
que no s'hagués produït
per unanimitat
la decisió de retirar la medalla,
creuen que li treu força
d'alguna manera
a la decisió del ple municipal,
Josep Maria?
No, jo crec que no,
mira, que tothom
exerceix el seu dret
de llibertat,
i per tant,
si s'havia previst
que hagués sigut secreta,
doncs,
fins i tot podria haver,
doncs, potser menys vots
en blanc,
o més,
o el que sigui, no?
L'únic que passa que sí,
després...
Però hauria estat desitjable
que hagués estat per unanimitat?
Sí, potser millor,
però el que s'hi sorprèn
és que el Partit Popular
d'aquí a Tarragona,
perquè al cap,
doncs,
és una cosa
de certa disciplina
de partit o el que sigui,
aquí votin una cosa,
i a Madrid,
que és un principi,
sembla que sigui
més franquista que Tarragona,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs,
en canvi,
ja, doncs,
van estar a favor
de treure
les distincions
que s'havien otorgat,
no?
L'anàlisi del vot en blanc
ens portaria
a un nou debat,
també.
Amb tot,
amb tot,
Manel,
quan has parlat
que la història
l'escriuen
els que han guanyat,
l'autèntica història
l'haurien d'escriure
els historiadors.
Sí, bé,
però tu saps que no és així.
Amb guants,
amb guants,
amb asèpsia,
com si entréssim
en un quiròfan.
I procurar
no fer,
ara em tiraré pedres
damunt de la taulada,
si voleu,
no ser cronistes,
en el sentit
que moltes vegades
el que fa la crònica,
el cronista
oficial,
era el que
rebia
la informació
que s'havia
de publicar.
I tots sabem
que
amb informacions,
avui se fa
molta història
amb diaris.
I,
Déu meu,
és molt difícil
de fer aquesta història
amb diaris.
Per què?
Perquè la història
és vida.
I la història
és memòria,
també.
I aquesta memòria
i aquesta vida
moltes vegades
no queden reflectides
a la història.
El llibre dels fets
de Jaume I
és,
diríem,
les memòries
de Jaume I
i moltes vegades
aquestes memòries,
més encara
aquelles que les escriu
el propi personatge,
d'històric
no tenen res.
És allò
que un
volia
que es publiqués
o fins i tot
allò
que un volia
que hagués passat
d'una manera
determinada
que no va passar
d'aquella manera.
Bé,
tu ets cronista
i historiador.
I tu saps
que es manipula,
s'altera,
es retalla,
es compra
el fet d'escriure
com s'ha d'escriure,
s'amenaça
perquè s'escrigui
d'una manera,
sobretot
amb estats
totalitaris
tossats com va això,
i moltes vegades
allò que queda
no és el que va
succeir en realitat.
Però això és difícil
escriure la història,
perquè s'ha de,
en un moment
determinat,
s'ha de llegir
entre línies
i tu no pots
fer el
bombo i platillo
del personatge
corresponent
o dels
que manen
corresponent
sense deixar
entre línies
veure
perquè això
es pot fer.
De totes maneres
de les seves primeres intervencions
es dedueix
que estan d'acord
amb la votació
però que
cadria actuar
sempre en prudència
en aquests casos
quan estem parlant
de fets
succeïts en aquest cas
fa més de 50 anys
però per contra
també alguns
consideren
que aquesta decisió
de l'Ajuntament
ha arribat
o arriba
un pèl tard
comparat amb el que ha passat
en altres ciutats
del nostre país
recordant que
ja fa 30 anys
que tenim
ajuntaments democràtics
i que no ha estat
fins ara
que el ple
de l'Ajuntament
de Tarragona
ha decidit
retirar aquesta medalla
a un dictador
és que a veure
és que hi ha una qüestió
que també a mi
em sorprèn una miqueta
que repeteixo
tornar a incidir
sobre el que hem dit abans
votació secreta
per què votació secreta
a veure
de què es tenia por
de qui es tenia por
és a dir
que encara tenim por
de coses
que van succeir
perquè si no
i a més
torno a dir
votació secreta
hem de respectar
i dir
que no sabem
si aquests quatre vots
en blanc
són
segons d'aquí
en part sí que se sap
perquè molts dels altres regidors
van ensenyar
la papereta
alguns
no tots
tant de bo
que totes les votacions
fossin secretes
perquè respectarien
la llibertat
de la persona
les característiques
de la votació
permeti'm recordar
que era secreta
individual
que això sí que canvia molt
respecte a les votacions
normals
del plenari
de l'Ajuntament
o del Parlament de Catalunya
o del Congrés dels Diputats
on els grups polítics
voten
tots en massa
i les votacions
no són
nominals
de totes maneres
Josep Maria Boqueras
això que comentava
de si arriba tard
o no arriba tard
tu et sembla
que 30 anys
que han passat ja
d'Ajuntaments Democràtics
segurament
arriba tard
de totes
sí
vaja
esclar
perquè avui dia
hem passat 30 anys
d'Ajuntaments Democràtics
i bueno
i potser
s'hauria pogut fer abans
l'únic que passa
que jo crec que això
esclar
depèn de l'equip de govern
és el que ho impulsa
el mateix que Esquerra Republicana
va impulsar
a treure el quadro
de la Saló de Plens
de Felip Cinquè
de Felip Cinquè
el que sigui
doncs per tant
quart de Catalunya
però vull dir que sempre
hi ha una instància
de totes maneres
el comentari
que has fet tu
Josep Maria Sabaté
amb el tema
de la crònica
i la història
però jo crec que ara
ara com hi ha tanta
més pluralitat
de mitjans de comunicació
doncs suposo
que es pot contrastar més
perquè fa 40-50 anys
més aviat
era de monocolor
vull dir
bé per això t'he dit
que s'han de posar
els guants
i s'ha d'anar
estriant
estriant els fets
per treure les conseqüències
vull dir
no és allò
de recorta i pega
a veure
jo vull dir
si em permeteu
també una cosa
del que acaba de dir
en Josep Maria Boqueres
que és el fet
en preguntes
del nostre moderador
que diu
s'hi ha arribat
una mica tard
tinc entès
que fa un temps
es va intentar
es va intentar
no es va aprovar
perquè hi van haver
dos vots en contra
per la qual cosa
això vol dir
que ja s'havia intentat
de forma precedenta
en una cosa anterior
segurament també
ara estem en una situació
social i política
que han passat 30 anys
als ajuntaments democràtics
que permeten fer
aquestes votacions
amb normalitat
que no passi res
i potser fa 10 o 15 anys
en fi
s'haguessin creat
altres condicions
o s'haguessin provocat
altres reaccions
la història es belluga
d'una manera
que dona aquests
cops de vent
esquerra i dreta
o cap allun sigui
que ara s'ha fet això
res indica
que dintre de 50 anys
o 20 o 100
es tornin a modificar
els fets
i es torni
a reposar
la medalla
la medalla d'or
vull dir
és que
a veure
això tindria que quedar
com una anècdota
ciutadana
i res més
hi ha altres coses
molt més importants
això segur
que és el que es tindria
que vigilar
el que segurament avui
curiosament
la coincidència
de tots els mitjans
de comunicació
ha de destacar
aquest fet
només un últim aspecte
perquè fins i tot
l'alcalde Diego
qualificava com un acte
de justícia
i de normalitat democràtica
els sembla correcta
aquesta
aquesta
denominació
és a dir
la votació
aquest fet
és un acte de justícia
la justícia
porta
els ulls
embenats
la justícia
porta els ulls
embenats
moltes vegades
i també aquí
entraríem
una vegada més
en una discussió
un debat
sobre aquest acte de justícia
a més a més
que és lenta
Manel
Manel
a veure
jo crec que
dels ulls
embenats
porta una balança
a vegades
molt desequilibrada
a més a més
i una espasa
i una espasa
i una espasa
però a banda
d'aquesta broma
que estem fent
jo crec que més
que parlar
d'un tema de justícia
que és una cosa
molt complexa
evidentment
jo crec que
si s'ha dit
si és un acte
de justícia
i de normalitat
democràtica
de normalitat democràtica
més que de justícia
és de normalitat democràtica
ja tu
Boqueres
és normalitat democràtica
més de justícia
que de normalitat
a veure
vull dir
ara ja
Déu gràcies
estem vivint
més de 30 anys
de justícia
democràtica
per tant
doncs
la gent
anem a votar
el que sigui
en camí bas
abans
no hi havia
aquesta possibilitat
i per tant
abans
la pregunta
també seria
per què l'any 52
a l'ajuntament
que hi havia
en aquell moment
se li va donar
perquè bueno
era el partit
monocolor
no no no
a veure
l'any 52
es rebien normes
el 52
i el 75
consigne
sí
el 52
i el 75
i el 74
o 73
perquè els ajuntaments
rebien la norma
que es tenia que posar
un carrer
o una plaça
a nom de Carrero Blanco
el moment
que havia passat
es rebia la norma
que es tenia que fer
un funeral
a tots els pobles
pobles
viles
petites
que hi hagués
una capella
es tenia que fer
un funeral
l'any 75
vull dir
la norma
venia ben clara
i a vegades
aquesta norma
venia
amb el reglament
corresponent
amb tots els punts
i amb tots els detalls
vull dir
era una imposició
total i absoluta
total i absoluta
total i absoluta
sí sí
vull dir clar
aleshores
és clar
i segurament amb sancions
si no es complia
o després represàlies
però és que
la norma també ve ara
perquè l'ajuntament
que no aixeca
una determinada bandera
en un moment determinat
se la pot carregar
o se la carrega
i sabeu que hi ha hagut
també la guerra
de les banderes
i tot un seguit
de coses així
vull dir que
això passa sempre
i les xapes
i matrícules
i el que vulguis
però hi ha diverses consignes
ara
hi ha diferents
tangències
i hi ha formes
la història explicarà
allò de l'Asa català
i explicarà
allò del Toro d'Esborne
per què?
perquè hi ha maneres
de superar això
formes
i es veurà
de dir
quants
si es fan estadístiques
quants
quantes burros catalans
d'aquests
s'han venut
en un moment determinat
no sé quants
i diran
això significa
alguna cosa
però clar
aquests fets històrics
a vegades passen
sense adonar-se'n
Acabes de dir una cosa
i tanquem tema
i canviem de qüestió
Toro
Toro dos bornes
Toro
és que a veure
en situacions aquestes
cal recordar allò que es diu
a Toro muerto
gran lanzada
ara
permetim la broma
no parlarem de José Tomás
i del tema dels toros
a Catalunya
que ja que està tan de moda
aquests dies
per la corrida que va fer
aquest torero
el passat diumenge a Barcelona
en fi
si els sembla
canviem de tema
deixem la història
la història
que ha vingut
a l'actualitat
de la ciutat
arran d'aquesta decisió
del plenari municipal
els hi proposo
comentar altres qüestions
molt més de l'actualitat
molt més pràctiques
molt més d'interès
pels ciutadans
perquè ahir al plenari
per exemple
entre altres qüestions
aquí sí que per unanimitat
aprovava
la nova modificació
del passo terrat
per a vehicles
a la plaça dels carros
ja saben
aquesta llarguíssima història
de la plaça dels carros
que s'ha de fer
un pas per a vianants
un pas per a vehicles
el pas de vianants
anirà per un cantó
el pas de vehicles
s'ha hagut de modificar
però ara
hi ha un acord
per unanimitat
de l'Ajuntament
i ara
el que cal
és que comencin les obres
que ha d'anar
a càrrec de DIF
l'administrador
d'infraestructures
ferroviàries
Josep Maria Boquera
se't sembla correcta
pels plànols
que heu vist
aquests dies
pels diaris
se't sembla correcta
les decisions
que s'han pres
sí a veure
és una cosa
que també
la ciutat té pendent
perquè a veure
vam sentir
inclús que farien
algunes escales mecàniques
per passar per dalt
no sé què
no sé quantos
i al final
inclús més que
el pas a nivell
actualment
que tots
passem
amb cotxes
bàsicament
i a peu
doncs es fa amb un lateral
que sigui
llavors això
sembla que sigui
la solució
més correcta
prescindint
que si després
la façana marítima
queda d'una manera
o d'altra
perquè jo crec que això
és més que urgent
Alguns ho han relacionat
aquesta setmana
amb les tertúlies
dient
és que si es fa això
potser ja no
ens oblidem de la façana marítima
no
jo crec que la façana
la façana
però jo crec que
si ara ja tenen aquest projecte definitiu
i resolt
menys
allò que també la gent comenta
que si el pas
de peatons
és independent
dels cotxes
i per tant
potser la seguretat
el que sigui
però bueno
però si hi ha diferents dispositius
de seguretat
el que sigui
doncs també s'ha de garantir
doncs que
que el pas
d'un costat a l'altre
doncs del tren
doncs
no hi hagi cap
cap inconvenient
Manel
Jo no voldria preguntar-li
al company Josep Maria Boqueres
que és tècnic
eh
architecte tècnic
jo voldria preguntar-li
què passa
amb allò
de la cloaca romana
la gran cloaca
que hi havia allí
que ara no se'n parla
però
això és el que va obligar
a modificar
perquè realment
s'estava a punt
ja de fer
el pas pel aquell lloc
i en canvi després
bueno
se sabia
però potser no es va tindre en compte
doncs que
ja més aviat
s'ha entrat
a la plaça dels Carles
sota ja
tota la continuació
de la corba
memòria històrica
jo he vist un croquis avui
a la premsa barcelonina
no d'aquí
on hi ha el croquis
de situació
de com quedarà la plaça
no no la plaça
de la claveguera
no no
del pas de vianants
i del pas de cotxes
he vist el croquis allà
i no se'n parla
ja d'això
de la cloaca
suposo que hi deu haver
perquè s'ha modificat
el projecte
però si ara es desplaça
pràcticament
imagino que no es deu tocar
per res
200 metres
cap a l'esquerra
més cap a l'estació
exacte
el pas de vehicles
anirà més cap a
és difícil de explicar-ho per ràdio
però anirà més cap a
cap a l'estació
passat ja
l'arquidatori d'habitatge
l'edifici anant cap a l'estació
tenint en compte
que aquest és un d'aquells temes
també de fa temps
s'ho creuen ara
de veritat que
podrem fer les obres
i salvarem
una d'aquelles qüestions
que fins i tot
per tema d'imatge
i de seguretat
home doncs
jo en principi
m'ho crec tot
en principi
quina sort
en principi m'ho crec tot
al cap de dos o tres anys
m'adono
que no
de que no
eh
per què
perquè soc
soc així
una miqueta lent
eh
vull dir
soc confiat d'entrada
però després
m'adono
clar
si passen dos o tres anys
i seguim veient
doncs
les barreres que hi ha
que s'aixequen
i baixen
cada dos per tres
eh
i el perill
de la gent
que pot passar
sense fer cas
bicicletes
pietons
motos
etcètera
doncs
evidentment
aleshores
potser hauré de rectificar
eh
però
jo tinc confiança
eh
és a dir
jo
creia
creia
creia
que
aprovaré
el parlamento
que salga
l'estatuto
que salga
del parlamento
eh
i mireu
ara me n'estic
una miqueta
refiant
no refiant
precisament
no
i la remodelació
de la plaça
dels carros
que també ens han explicat
aquests dies
i que s'ha vist
amb croquis
amb imatges
perquè aquesta plaça
Déu-n'hi-do
això també té una mica
d'història
perquè s'ha remodelat
moltes vegades
hi ha una mica
podíem dir
la plaça que es va dissenyar
en l'època de l'alcalde
Racasens
alguns canvis que va haver
hi ha en l'època
de l'alcalde Nadal
i ara
amb l'alcalde Ballesteros
es projecta
de fer un espai
més verd
què et sembla
Josep Maria
necessita un canvi
d'imatge
aquella plaça
seria el discurs
de places dures
o places
més toves
llavors jo crec
que hem d'estar més
per places toves
perquè aquí a Tarragona
tampoc no en tenim
tantes de places
vull dir
molt bé que ara tenim
tot el tema del francolí
i si després
anem cap al pont del diable
o el que sigui
la platja llarga
que jo crec que és
una gran rambla
o el que sigui
però el que és dintre
del cas corbà
o el que sigui
pulmons de la ciutat
no hi ha pas gaires
llavors
doncs aquí
en aquesta placeta
encara que sigui
més verda
que grissa
doncs jo crec
que interessa
però no ha estat
gaire
gaire graciada
no?
podríem dir
aquesta plaça
no ha estat mai
ben valorada
segurament
el projecte anterior
el va fer
el Joan Milà Rovira
arquitecte
en totes aquelles històries
com si fos unes pèrgoles
que no ho són
o el que sigui
però bueno
hi havia un intent
però és clar
també estem al costat
del tren
al costat del port
per tant
jo crec que tot el que sigui
més verd
jo crec que ajudarà
que després la gent
no engaudeixi
no?
Massa pedra i massa ciment
tenim en aquesta ciutat
però en aquesta ciutat
hi ha moltes altres
perquè recordaran
que a Barcelona
els debats
de les places dures
ara estem parlant
de la nostra ciutat
jo crec que ens hem
d'estovar molt
sort de les pedres
moltes places
sobretot de les pedres
històriques
això és una altra història
no em refereixo
només a aquesta
sort de les pedres
històriques
sempre i quan
estiguin ben conservades
i ben assenyalades
no em refereixo
a aquestes pedres
precisament
tu creus que hi ha massa pedra
a les places
i massa ciment
massa ciment
massa gris
a veure
aquí es necessita
pompons verds
es necessiten arbres
es necessita
vegetació
es necessita més ecològia
sí home
esclar que sí
Josep Maria també?
els que van
amb aquests patinets
els skaters
això
això
hauríem de trobar
una paraula més fàcil
en català
que pogués dir el mateix
per això he dit patinets
doncs aquests
necessiten ciment
perquè
el verd
i la tubó
no els ajuda
gens ni mica
i cal pensar
en tothom
i cal veure
el que té de positiu
i el que té de negatiu
vull dir
una plaça verda
s'ha de
una plaça verda
tova
amb arbres
i amb jardins
s'ha de cuidar
s'ha de cuidar
i aquí a Tarragona
ja tenim
rotondes verdes
artificials
ara se'n farà una altra
a l'Avinguda Catalunya
he llegit avui
a la premsa
a on?
a l'Avinguda Catalunya
allí davant
amb
Sant Marquès de Montolil
la que ja hi era
ja recordaran
que va haver-hi una provisional
i que després
es va treure
perquè clar
vull dir
aquí mateix
aquesta vorera
d'aquí al davant
ara estaven
netejant els arbres
perquè les branques
queien ja
baixen
vull dir
això necessita
atenció
i atenció
són hores
són llocs de treball
també
són diners
i clar
mantenir
una ciutat
amb arbres
amb jardins
i totes aquestes coses
per suposo
una despesa
considerable
s'ha de regar molt
perquè aquí clar
no plou
com en els països
tenim present
tenim present
que en fi
que d'alguna manera
d'alguna manera
moltes d'aquestes empreses
ja estan
externalitzades
externalitzades
dels serveis municipals
subcontractades
i això
el subcontractat
suposa també
unes despeses
afegides
sí
però s'ha d'intentar
s'ha d'estudiar
i procurar
tot està molt bé
però
primo en viveré
la ciutat ha de ser més habitable
deixem també
una altra notícia
del plenari d'ahir
és que també van acordar
per unanimitat
a aprovar tots els grups
el conveni
que han de signar
l'Ajuntament
amb el propietari
de l'hostal del Sol
que permetrà
finalment
que l'Ajuntament
tingui ja l'edifici
i el pugui
i el pugui
interrocar
això també
això sí que també
és un símbol
confiança
confiança
que a la llarga
les coses
es poden solucionar
tenim el fortí de la reina
ja com estava
bé no com estava
millor de com estava
millor de com estava
en dos fases
però cal si sembla
ara què diu
el Josep Maria Sú
del fortí de la reina
cal si sembla
que amb el tema
del fortí de la reina
tal com ha quedat ara
si perllonguem
durant molt de temps
aquesta situació actual
podem córrer el risc
que es degradi molt
tot allò
confiança
confiança
el que no es manté
es degrada
però això comporta
tot un seguit
d'accions
ràpides
la brigada
d'acció ràpida
de l'Ajuntament
ja funciona
però
hi ha tantes coses
a la ciutat
que a vegades
és
és
lo mejor
ese enemigo
de lo bueno
i ens costa
un exemple
concret
jo
deu fer
16 anys
que visc
a l'Avinguda
Marquès de Montoliu
fa 16 anys
que falta
un arbre
davant de casa
planta'l tu
home
16 anys
16 anys
m'organitzaré
la pròpia
festa de l'arbre
festa de l'arbre
doncs sortirà
sí però
a lo millor
per portar-li
l'aixada
i començar
me diuen
ocupació indebida
de la calzada pública
i necessito
un permís especial
i tot el que vulguis
i passa un municipal
en aquell moment
i em diu
què fa vostè aquí
no vull dir
les coses
bromes a banda
és un fet
a veure
deixa'm de totes maneres
del tema
l'hostal del sol
Josep Maria Boteres
l'hostal del sol
també era
una cosa
que es tenia
que determinar
i enderrocar
el procés urbanístic
legal
compensar
el propietari
el que sigui
doncs això
esclar
hi ha totes unes tramitacions
jurídiques
i després hi ha
que la gent s'entengui
des del punt de vista econòmic
la compensació
perquè ara
aquest propietari
podrà construir
en un altre lloc
i en un altre rendiment
econòmic
el que sigui
que se li ha de compensar
i llavors
primer he de dir
això val tant
doncs ara
a veure quin lloc
te va bé
no sé què
no sé quantos
i ara l'interrogament
a més s'haurà de fer
amb molt de compte
pel que tenia
és el que anava a comentar
perquè jo inclús
temps enrere
em va trucar
per una altra cosa
que no ve el cas
el propietari
de la casa Ripoll
del que queda
modernista
i amb una cúpula
i tot allò
i aquí el senyor
va invertir
quasi uns 10 milions
de pessetes
i està desgarrifat
ara
que a veure quina cura
a Santa Roca
a veure si
la casa Ripoll
és la del costat
sí
la de la cúpula
aquella
que es veu
però es veu
des de baix
des de la via Augusta
des de la via Augusta
i esclar
vull dir
des del mateix
el no sé
el que entris
el passi Sant Tòric
no es pot entrar
jo crec que
és una cosa
que ja
estava anunciada
i ha costat
perquè esclar
això són patates calentes
que els equips
de govern
se troben
arredats dels anteriors
perquè no són
de fàcil solució
també
és veritat
sembla
que s'ha fet
sembla
que s'ha fet
un gran esforç
negociador
a nivell urbanístic
del Departament d'Urbanisme
de l'Ajuntament
això
crec que això
ha sigut així
i com diu
en Boqueres
i en Maria Boqueres
era un tema
una patata calenta
un tema encallat
s'ha desencallat
i abundant
amb el que ha dit ell
i el que diu
en Josep Maria Sabater
amb la confiança
creiem que
òbviament
això
és un tema
que està a punt
d'acabar
definitivament
i s'enderrocarà
el problema
de la casa colindant
a veure
això és una cosa important
i no hi ha dubte
que els serveis tècnics
faran el que faci falta
perquè no resulti lesionat
i no tinguin puc
com allò de la Sagrada Família
i l'Ave
que no caigui tota guerra
no crec que passi res
i finalment
a l'hostal del Sol
seran derroquats
però també això
un procés lent segurament
s'haurà d'anar
molt de compte
ja tenim el peu al coll
m'ha semblat
allò de veure
de perdre la imatge
de la fesomia
d'aquest edifici
que surt per damunt
l'Skyline
no sé si ens sorprendrà
no?
potser no ens agrada
que estigui fi de bé
això
home
no queda gaire bé
per damunt
de les muralles
sí
això de l'Skyline
ara em va fer recordar
no sé si vau veure
l'avantguarda
de dies enrere
el Víctor Amela
comentava
que sempre
quan sortia
el temps de Tarragona
i sortia l'Skyline
amb la catedral
i així
i sempre diu
surt
una grua
i li va dedicar
tota la seva columna
a la grua
i tu saps la grua
de qui?
jo crec que és la
de les hermanites
dels pobres
o de la restauració
de la restauració
de l'edifici
de l'Avinguda Catalunya
vull dir que encara està allà
i esclar
com han durat molts anys
aquella obra tal tal
doncs suposo que és aquesta cura
no sé jo si algú
ja ha contestat
això Josep Maria
ens podrà parlar d'altres coses
de residències
per la gent gran
o de la rotonda
que comentava abans
el Manel Roca
que es vol tornar a construir
a l'Avinguda Catalunya
a la Coreia
el Marquès de Montoli
una rotonda
que recordaran molts
que es va posar
de manera provisional
molt conflictiva
i que després es va treure
perquè als veïns no els agradava
això ens suportaria també
a que el Josep Maria
com que és veí d'aquella zona
i tu també
perquè allí el problema
que hi ha ara actualment
és que hi ha el pàrquing
de la universitat
i l'entrada al pàrquing
hi ha un senyal
que prohibeix girar per allí
senyors
podríem parlar
de moltes altres coses
però se'ns acaba el temps
així és la tertúlia
i així és el matí
de Tarragona Ràdio
els agraeixo
que hagin vingut
aquesta estona amb nosaltres
bon estiu
que gaudeixin
de les vacances
si les fan o no
ens tornarem a retrobar
en tertúlies
el proper mes de setembre
Josep Maria Sabadevós
Josep Maria Boqueres
Manel Roca
gràcies
bon dia
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia