Audel Carbonell, Jordi Agustí, molt bon dia.
Hola.
Aquest és l'últim capítol de tota una sèrie
que hem dedicat a parlar al voltant de l'evolució.
No podem acabar sense parlar de vosaltres,
de la vostra evolució personal.
Per què penseu com penseu?
Hi ha un nom entre els molts que vosaltres m'heu facilitat
i que qualifiqueu com a mestre,
que és Miquel Cruzefón,
un dels científics catalans més reconeguts a nivell internacional,
explicant que només amb 16 anys,
amb el seu amic Ramon Arqué,
va descobrir el jaciment de Can Llubateres a Sabadell
que ha donat fòssils molt importants
i bé, que és un jaciment destacadíssim.
En el vostre cas, la vocació, l'interès,
també va ser tan precoç?
Sortíeu al camp a buscar fòssils i coses d'aquestes o no?
El meu interès per la paleontologia
data dels 7 anys, més o menys,
i per un atxar, no?
A l'atxar hi ha de vegades l'evolució
i és que una tarda el meu germà,
de tornada del col·le,
va comprar una pegatina
amb cromos de dinosaures
i el que se'n deia bèsties prehistòriques.
Hi havia uns àlbums que es deien Vida i Luz
en aquella època.
Això és posterior, eh?
Sí?
Això és fins i tot em deia...
No volia ser indiscreta, no volia ser indiscreta.
La meva especialitat són les datacions,
i des que això em va encantar,
vaig demanar comprar llibres al meu pare.
Amb 7 anys, Jordi?
Més o menys, sí, ho cito així.
Al començament, els meus pares
pensaven que jo em volia dedicar a l'arqueologia
perquè teníem el president de la família
d'un cosi meu que era arqueòleg,
però després ja es va veure que no,
que era una altra cosa
i vaig descobrir la paleontologia
i amb 15 anys o així
em vaig anar a petar amb un llibre del Miquel Cursafon
i finalment vam anar a Sabadell,
vam anar a veure el Miquel Cursafon,
el professor Cursafon i tal,
i es va mostrar.
Ja el vas conèixer?
Sí, sí.
T'havia marcar moltíssim, no?
Perquè és un dels científics més coneguts internacionalment.
Anava a dir contemporani, però bé,
estem al segle XXI, al segle passat, però vaja.
Sí, sí, em va impactar
i de fet vaig assistir
a la inauguració de l'Institut de Paleontologia de Sabadell
amb això, amb 15 anys, no?
Perquè va ser el 69,
jo vaig néixer, ho puc dir aquí a la ràdio,
públicament,
el 54, tenia 15 anys
i clar, veure'm allà inaugurant l'Institut,
doncs era...
I curiosament, a la inauguració de l'Institut,
jo i la meva mare,
perquè el meu pare el van ficar en un lloc més especial,
vaig anar a caure al costat d'Emiliano Aguirre.
Estaves predestinat, Jordi, estaves predestinat, eh?
Sí, sí, sí.
Però és molt curiós perquè això que tenen les mares
al final de l'acte i tal,
la meva mare es va aixecar tota orgullosa
i li va anar a l'Emiliano
i li va dir,
sap, vol ser paleontòleg.
És el meu nen.
Això ho fem totes les mares, eh?
Sí, sí.
I l'Emiliano Aguirre,
que llavors encara era jesuïta
i portava un...
anava de clèriman absolutament elegant,
com sempre en tot el llarg deia,
fumant, tal,
i va dir, bueno,
de hecho, no puede ser paleontólogo
todo el que quiere serlo.
Oh, just.
I se'm manant.
Audal, la vocació a tu,
quan vas veure la llum.
i jo recordo,
o si no recordo m'han explicat,
perquè això ja torno a dir
que és molt subjectiu,
que hi havia una gent
que venia de Barcelona,
que quasi tenien com a espècie
entre hostal,
dragstore,
que venien coses,
botiga de Santa Maria de Besora,
el poble dels meus avis,
i sentí parlar dels animals antidiluvians.
I aquesta,
una conversa d'aquest tipus
que jo estava molt impressionat
d'aquestes coses, no?
I vaig tenir la sort també
de trobar un professor
que es va interessar
per les coses que he estudiat a Rialp,
que era una cova
que havia excavat
l'Institut d'Estudis Catalans.
Quan vam fer l'Institut d'Estudis Catalans,
es va fer una sèrie,
el servei d'arqueologia
va fer una sèrie d'intervencions
al Pirineu,
i en molts llocs
hi havia una cova
on jo estudiava,
que era el Rialp,
havien excavat
i havien deixat
el material
sobrant de l'excavació,
el sobrer,
i nosaltres vam anar
quan tenia 10 o 12 anys,
vaig començar a garballar
amb molts amics
el material
que havien llençat
a l'Institut d'Estudis Catalans.
I aquí vam començar a trobar
peces arqueològiques.
Com que tenia el gestiment
o que en tot el pati,
doncs em va ser molt fàcil
fer pràctiques
des de molt joves.
Jo tinc la sensació
que viviu
la vostra infantesa,
primera joventut,
gairebé com qualsevol altre noi,
amb aquest interès,
però que no només està
diguem-ne
dins del que és
l'àmbit dels vostres estudis,
sinó també la vostra vida personal
i de lleure.
Quan us plantegeu
que us voleu dedicar això
davant de l'oferta formativa
d'aquella època,
heu dubtat per fer estudis
d'Història,
en principi,
o de Biologia?
En el meu cas
hi havia dues possibilitats,
anar per Geologia
o per Biologia.
I crucefona,
en molt bon sentit,
em va dir
que anés per Biologia
i no per Geologia.
I malgrat que
paleontologia
ara es fa
per Geologia,
crec que va ser
una molt bona decisió
perquè
de fet
la paleontologia
és la vida
en el passat,
és una ciència
biològica
en el fons.
I els
complements
de Geologia,
igual que en Arqueologia,
de fet
els pots aprendre
després
sobre el camp.
És un coneixement
molt més pràctic
i de fet
li estic molt agraït
perquè això
em va donar
una formació
biològica
més profunda
que no hagués tingut
si hagués anat
com a geòleg.
I en el teu cas,
efectivament
jo de seguit
em havia de decidir
m'agradaven dues coses
m'han agradat
molt
que era la química
i
després d'Arqueologia
però l'Arqueologia
la portava
com un so de fons
era un so de fons
que venia
i de seguit
va ser
va coincidir
que van obrir
la delegació
Clàssica Universitària
a Girona
i a mi
sempre m'havia fet gràcia
anar a Girona
no sé per què
és complicat
però jo havia fet
per suposat
el batxiller de ciències
i el preu de ciències
llavors havia de passar-me
a lletres
perquè la història
es feia per lletres
i va ser una cosa
molt interessant
perquè vaig entrar
en una dinàmica
molt diferent
que l'havia tingut
fins aleshores
i segurament
l'entrar a lletres
això em va permetre
doncs canviar
el meu enfoc
sobre les qüestions
de tipus històric
torno a repetir
que a mi m'agradava molt
la història sagrada
i història
la història sagrada
és molt curiós
però m'agradava
com s'explicaven
els fenòmens
hi havia una
a darrere
els mites
els missatges
aquests
les metàfores
i era una forma
quan era jove
i ho trobava
d'explicació del món
molt interessant
perquè era
tot tipus
de plantejaments
que em servien
per a mi
per entendre
la història
i tinc molt bons records
de la forma
que s'explicava
i és clar
l'entrar a història
aquí
i això per a mi
també és molt important
jo
m'ho entronco molt
amb el meu compromís
polític
és que t'anava a preguntar
quan canvies
la història sagrada
pel capital de Mars
devia ser en aquest moment
no?
segurament
estava
vaig a Vic
i a Vic
jo
al quart i cinquè
de batxiller
hi havia hagut
una vaga
una vaga
ja en el col·legi
de didàxia
de l'Opus
en el que estiguem nosaltres
els nostres
cosins grans
els grans
es van revelar
perquè ens deixaven
parlar català
i jo tenia
14 anys
o 15
hi va haver una vaga
perquè es pogués parlar
la nostra llengua
i això va ser
possiblement
la primera cosa
que ens va polititzar
el fet que no poguéssim
parlar la nostra llengua
i tal
em vaig anar a Vic
a Vic
em vaig trobar
el Sant Miquel
amb una estructura
reivindicativa
del catalanisme
potentíssima
allà era al revés
el català
en una llengua
que s'ensenyava
es feia una publicació
en català
etc
i vaig trobar
el marc
de canvi
intel·lectual
sobre la qüestió
sobre el país
on vaig començar
a relligar
coses del país
i coses del meu interès
com a persona
perquè clar
ja tenia 17 anys
i ja a partir de 17 anys
va començar
la meva militància social
i l'universitat
va fer història
i història
ens va reforçar
perquè ens hem trobat
una sèrie de gent
d'utilitzar també
la història
com un element
de canvi
del país
l'influència intel·lectual
més clara
en tot aquest procés
dels primers anys
és de Marx
i fins i tot
en el pensament científic
perquè en definitiva
també Marx parla
de la ciència
com una eina
evolutiva
de la pròpia societat
jo
la lectura de Marx
i d'Engels
la lectura del marxisme
com a pensament crític
perquè a més a més
ho vaig trobar molt interessant
perquè en els escrits
de la naturalesa
eren científics
a la vegada
eren gent preocupada
pel coneixement
eren evolucionistes
eren evolucionistes
i a mi
m'enquadrava molt
amb el meu pensament social
que era el pensament
de solidaritat
d'equivalència
de les persones
de canvi democràtic
del país
i això a poc a poc
encara que jo
no era conscient
del tot
és el que va formar
perquè va anar fent
aquesta dialèctica
entre
plantejament social
i
qüestió científica
Jordi
en el teu cas
la influència
intel·lectual
més clara
en aquestes èpoques
de trànsit
entre el que és
l'institut
la universitat
quins noms
o quin personatge
quin corrent
t'influix més
bueno
d'ençà
del meu
director
que era
Cusafon
jo vaig
caure
de quatre potes
en el món
de tallar
de xardent
me'l vaig
mamar
tots els seus llibres
i
aquí venien
en una mica
de retard
diguem-ne
i jo
estava allà
esperant
el proper
que finalment
l'últim
editat de tallar
de xardin
com jo crec
jo crec que mai
es va arribar
a editar
traduir
almenys
per taurus
que era la
que la col·lecció
però
diguem-ne
aquesta visió
de tallar
diana
l'adreçava
amb altres
lectures
de l'època
sobretot
bueno
altres
filòsofs
per exemple
a Berson
a Rivexon
que va
un precedent
una mica
de tallar
de xardent
encara que
en una direcció
molt diferent
i tal
i a nivell
diguem-ne
de progressia
doncs
puc esmentar
aquí
també
alguns autors
marxistes
no marx directament
perquè
jo francament
el capital
és una mena
de tot
no has aconseguit
llegir
per això
no ho vas dir
no
dubto
que molts
marxistes
hagin llegit
l'audal
segurament
sigui una excepció
no
no
ja
luis
luis altusser
un estructuralista
va publicar
una que es deia
algo així
que la traducció
seria
com llegir
el capital
aquests intel·lectuals
li hem d'agrair molt
la síntesi
que han fet
de les obres
no no
i ho dic
sense ironia
perquè si no
t'atrevies
a llegir
doncs anaves
al Tusser
o altres
intel·lectuals
el Tusser
el va confessar
ja ho sabeu
abans de morir
que ell no havia llegit
el capital
també parlava
d'oïdes
quin és el colla
de farsans
no hem d'oblidar
que Marx
era alemany
era un filòsof
d'extracció alemanya
erradicat
en Hegel
i que això
ja sabem
que els alemanys
de Hegel
a Heidegger
passant per Marx
són molt complicats
però bueno
jo adreçava això
un auto
que si vaig llegir
era molt de l'època
era Herbert Marcuse
que va fer
en aquella època
la síntesi
entre el psicoanàlisi
i el marxisme
jo penso
hi ha un plantejament
de fons
de coneixement social
d'activista
d'activista social
perquè tot això
es va anar movent molt
després de un any
del 68
o quan nosaltres
no som
de la generació del 68
som post 68
nosaltres
som generació
del judici de Burgos
aquí ens dèiem
nosaltres
la generació
que ens vam prendre consciència
els de la meva edat
ara 56 anys
el meu judici de Burgos
quan passa tot això
vam combinar
tot aquest tipus
de lectures
i per suposat
jo després
més tard
també vaig descobrir
tallar de xardent
tallar de xardent
una mica
pels oients
jo pel que he llegit
perquè me l'heu descobert
vosaltres
o ho he de confessar
m'ha sorprès
i no m'estranya
que et faci nessis
perquè a mesura
que vas entrant
dius
home
però és que és un concepte
conceptes generals
el que es coneix
és una mica
aquesta intenció
de conciliar
el que era
la seva pròpia
fe catòlica
les seves creences religioses
amb un concepte
evolucionista
centrant l'evolucionisme
en l'espiritualitat
també
de l'ésser humà
simplificant molt
que és tot molt més complex
què us fascina
d'aquest personatge?
a mi
a mi de tallar de xardent
em fascina
la seva cultura
i la seva
alçada intel·lectual
és a dir
com pensa
com arriba
a intentar fer
era un jesuïta
si no vaig a rar
era jesuïta
és una fusió
jo vaig estar
quan va fer l'exposició
de tallar de xardent
el seu aniversari
a París
jo estava a París
i vaig poder veure
els seus quaderns
vaig poder veure
i em va semblar
era una persona
a part d'apassionada
era per mi
un gran intel·lectual
en els nostres camps
es dona
que tens persones
que són
bons
que tenen bones tècniques
bons mètodes
però amb una capacitat
intel·lectual
diguem
reduïda
minbada
per mi tallar de xardent
és l'expressió
d'una persona
amb una preparació
intel·lectual
brutal
i
amb un gran
amb un gran
temps de treball
de camp
per això
el meu respecte
tallar de xardent
no ve
perquè intenta fer
aquesta fusió
que és una qüestió
filosòfica
bé perquè és una persona
que té una dicotomia
té una dicotomia
molt gran
i la dicotomia
la té molt ben estructurada
perquè és molt bon
paleontòleg
i és un gran filòsof
no sé si penses
en el teu cas Jordi
bé a mi la idea
més profunda
de tallar de xardent
i que em va arrelar molt
i que després
dins meu
va entrar en crisi
i va entrar en crisi
fora
és la idea de progrés
el que està més clar
en tallar
i el que li feia
congeniar
fins i tot
amb personatges
evidentment
no cristians
com fins i tot
marxistes
era la idea
de progrés
i que
la humanitat
i que hi ha uns
estadis evolutius
i finalment
la humanitat
assoleix un estat
que no és
l'últim estat
i que vindrà
un estat
final
el punt omega
on la humanitat
arribarà
a un
estadi
diguem-ne
superior
planteja un final
feliç
com a les pel·lis
no no però és igual
jo estic d'acord amb el Jordi
el que diu el Jordi
comparant
si tu compares
els processos
de les formacions socials
que Marx i Engels
a l'Antiduring
i altres llocs
expliquen
que són
el pas de l'esclavisme
o el feudalisme
o el capitalisme
o el socialisme
és bastant
aquest progrés
que planteja
tallar de xardent
eh
amb l'anòsfera
ah hi ha un paral·lelisme
claríssim
no hi té raó
ell
i hi ha molta gent
que s'ha encarregat
de tallar de xardent
parlo de col·legues meus
que li tenen com una espècie
de ràbia
i jo estic convençut
que és perquè no han llegit bé
tallar de xardent
i el que fan
és una simplificació
de la seva forma
de pensar
que jo estic d'acord amb ell
tot i que
tallar de xardent
cuidado
és teleonomista
eh
o sigui
ell pensa
que
hi ha una direcció
i és una direcció
que ve donada
que avancem cap allà
cap a aquest punt omega
que és el punt de la síntesi
el punt de la concreció
i el punt de la realització
de tot
però és clar
si tu penses
i compares
amb el marxisme
el marxisme
a nosaltres
es plantejava
la famosa
interpretació
que s'arribaria
al paradís comunista
i també es deia
paradís
és a dir
hi ha una forta
també teleonomia
en un pensament crític
encara és una eina útil
per tu?
bé
enmarcat històricament
sí
evidentment
el que passa
és que
el seu mètode
més que les seves conclusions
a veure
jo crec que
tallar de xardent
en el món actual
té un problema
i és que
ell escrivia molt bé
però s'expressava
d'una manera
molt apassionada
amb un estil
que avui dia
casa poc
amb el que és
l'estil
acadèmic
fred
i tal
ell no escrivia així
era un apassionat
els seus llibres religiosos
que també els van prohibir
socialitzaven la ciència
ja en la seva època
no?
segurament
eren quasi místics
no?
i aquesta mística
que l'aplicava
a l'evolució
de la vida
i clar
això és el que
després
diguem-ne
va haver-hi
sobretot
el que
diguem-ne
va oficiar
el final
del tallardisme
sobretot a França
va ser
Jacques Monod
amb una altra obra
l'atzar
i la necessitat
en què
contraputxava
tots aquests punts
de vista
i tal
però jo crec que sí
que no estaria malament
regegir
algunes obres
alguns escrits
perquè d'obres
només té una o dos
tot l'altre
són assajos
del tallar
de tota manera
jo sempre
com els meus alumnes
un llibre recomanat
és la necessitat
perquè és una obra mestra
com el Bottis Light
o el Schrodinger
hi ha una sèrie de llibres
que per mi
els meus alumnes
sempre ho he dit
són bàsics
ens deixarem molts noms
i ens deixarem
moments importantíssims
de la vostra vida
només falta
ja fareu les vostres memòries
quan sigueu grans
no es tracta d'això
quan us trobeu
per primera vegada
vosaltres dos
sí
doncs que
els anys 70
els anys 70
i els anys 67
68%
de fet
l'altre dia
vaig pensar
vam anar a fer
una conferència
a Múrcia
i de fet
la primera vegada
que ens vam trobar
va ser a Múrcia
probablement era
l'any 77
o 78
que vam fer
una campanya
conjunta
amb el professor
Villalta
un paleontòleg
del CECIC
del Quaternari
anant a excavar
el llaciment
excavar
excavar
d'en Magatotis
el llaciment
clandestins
sí
sí
d'Equavictòria
a Múrcia
i vam fer
aquella campanya
jo crec que
i allò us vol conèixer
sí
va haver-hi química
doncs
sí
perquè
això no l'hem explicat
però
el Cruz de Font
que va ser el seu professor
estava molt relacionat
científicament
havien estat de joves
amb un altre professor
que era el doctor Villalta
i jo vaig entrar
dins l'àrea
d'influència
del doctor Villalta
per les excavacions
de Taporca
perquè el doctor Villalta
i la Miriana Aguirre
llavors ja el 77
78 començava
l'excavació
de Taporca
que va ser just
va ser un any després
començar amb Taporca
un any després
o el mateix any
i llavors
a través d'aquí
doncs
van confluir
dos tipus de processos
que eren
Oils
de Sabadell
i a Villalta
que estava
el Consell Superior
d'Investigacions Científiques
per això
hi va haver estat
després molt temps
el Consell Superior
d'Investigacions Científiques
de Bacari
és a dir
és interessant
però va ser així
i a partir d'aquí
sí
a partir d'aquí
com que fèiem coses conjuntes
amb el Villalta
ens vam començar
amb ell
amb el Salvador
Mujà
i amb el Joan
com es deia
Joan Pons
Joan Pons
que va morir
van fer una mica
aquesta fusió
d'arqueo-paleontològica
que no era molt freqüent
en aquella època
aquest tipus de col·laboracions
arqueo-paleontològiques
i de Quaternari
no eren molt freqüents
els arqueòlegs
anaven per un cantó
paleontòlegs
per un altre
i nosaltres
penso que vam ser
la primera generació
de síntesis
que vam començar
a relacionar-nos
per aquest tipus de temes
i la publicació
que es va fer
de Covictòria
va ser el primer resultat
d'un procés
de treball nostre
i entre vosaltres
hi ha més coincidències
més discrepàncies
des del punt de vista
dels plantejaments científics?
jo no parlaria
està proporcionat
la qual cosa
és saludable
el que passa
és que tenim
orígens diferents
i això et condiciona
el punt de vista
d'alguna manera
jo vinc
en el fons
vaig començar
no en el Quaternari
que és el període
que més
òbviament
estudia
vaig començar
molt abans
en el Miucer
és una època
entre 20 i 5 milions d'anys
o sigui
molt enrere
i jo he fet
el trajecte
diguem-ne
de baix
en el temps
cap amunt
i ara estic
en el Quaternari
treballant
continues evolucionant
continues evolucionant
Jaudal ha fet
jo diria
el camí contrari
hi haurà un punt
que us trobareu
segur
ja us hem trobat
ja us hem trobat
del plistocer inferior
etc
jo penso que
ja ens hem trobat
i hi ha una cosa
que és important
el mètode científic
des de la meva perspectiva
com a resultat
de l'evolució
del pensament
i del coneixement
de les coses
és el mateix
sempre
és a dir
jo vaig fer geologia
perquè estem aquests anys
dels 80
vaig anar
a geologia
concretament
a París
i Història
a París
perquè em feia falta
tota una part
important
de coneixement
de metodològica
que
que em capacités
per entrar
més directament
en el mètode científic
de les ciències
de la vida
i de la Terra
i això em va fer
també fer un altre gir
va ser un altre
quelcom que es va tornar
a agafar
en aquest procés
d'aprenentatge
i de coneixement
pensa que
t'estic parlant
jo tenia 26 anys
amb aquest ens havíem conegut
ja en devíem tenir 24
sí
per aquí
uns xavals
érem uns crius
sí sí
ja veus
i per tant
jo penso que llavors
les convergències
venen
quan realment
et toques
l'evolucionisme
per mi l'evolucionisme
és una ciència
l'evolucionisme
la teoria de l'evolució
és una ciència
sí sí
per mi
no és un pensament
no és
a més avui ho és
perquè
estrellada socialment
però és un coneixement científic
és a dir
un coneixement que permet
d'alguna forma
plantejar
hipòtesis que siguin contrastades
plantejar
fer
prediccions
per tant
és en si mateix
jo si hagués de fer
una assignatura
ara
alguna vegada
hem parlat amb el Jordi
jo faria una assignatura
que es diria
crear una assignatura
evolucionisme
evolució és un d'això
però evolucionisme
és a dir
explicar-los
als meus
col·legues
i estudiants
explicar-los
fer-los entendre
què és
l'evolució
i com
com ens hem armat
com ens hem estructurat
per entendre-la
per explicar-la
i ho seria
ho volia
perquè l'evolucionisme
és una estructura disciplinar
holística
la genètica
la geologia
l'arqueologia
la paleontologia
la botànica
la fusió
d'aquestes disciplines
en el segle XXI
hauria de fer
un pensament
a part del coneixement
que fos l'evolucionisme
l'evolucionisme
com a conseqüència
del coneixement
sobre l'evolució
no al revés
no l'evolucionisme
com una qüestió metafísica
o com una ideologia
sinó
l'evolucionisme
com a concepte
de com entendre
la fenomenologia
dels processos naturals
en el planeta
obrim una mena
de crònica sentimental
tot i que sembli
que no tingui res a veure
amb això de la ciència
la primera descoberta
d'un fòssil
no aquells que buscaves
al poble dels teus avis
ni aquells que veies
els cromos
de debò
ja com a investigadors
com a científics
el primer crani
la primera tibia
o el primer peroné
no sé què va ser
però
quin és el moment
en quin jaciment
i a veure
allò tan complicat
d'expressar
què vau sentir
bueno
jo parlaré
de la
no sé si la primera
però la més
la més
la més
de la primera
la més
que potser és més interessant
que seria
quan vaig assistir
a demanícia
la primera troballa
d'un crani humà
i
és molt curiós
no va ser
la meva única reacció
però la reacció
en el meu cas
va ser com
diguem-ne
de respecte religiós
quasi quasi
allà davant
davant d'un crani
que estava girant
però que et mirava
les òrbites
va ser l'any 2001
i veritablement
per mi
va tenir un efecte
hipnòtic
no
veure aquest crani allà
i els successius
també
que et miraven
no
i
quan estava allà
a l'excavació
era
irresistible
perquè s'anava treient
de mica en mica
els sediments dur
no
era com
hipnòtic
com si hi hagués
de baixar a anar
i continuar
mirant-li
cara a cara
per mi
exercia una mena
de
sentiment religiós
quasi quasi
de veneració
i de
i d'hipnotisme
no
de sentir-te
atret
per aquella cara
que et mirava
des de fa
quan ho recordes
tornes a
recuperar aquella emoció
segurament no
que vas sentir
en aquell moment
sí
sí
a part
com a demanici
s'ha anat repetint
doncs
veritablement
és una sensació
molt curiosa
perquè no va ser
la sensació
de començar
a donar salts
i tal
sinó
aquesta mena
de
i vaig veure
a l'altra gent
també estava
com aquesta
mena
de sentiment
de respecte
t'afanejant
a la xarxa
hi ha fotografies
ah sí
hi ha fotografies
sí sí sí
esteu com els famosos
ja
ja m'hauràs de
passar
Eudal
no el primer
com dèiem
amb el Jordi
el moment
el moment
hi ha dos moments
que us trobo
molt
són
correlacionats
que són
quan surt
el crànic
un grucín
que
m'avisen
el vaig
que vindran
a la trinxera
que l'ha pogut
treure
perquè el treia
amb una espàtula
de
de fusta
el van embolicar
i van portar
l'altre en xarxa
perquè tu no ho veies
i la imatge
de l'Emiliano
amb el crànic
agafat
amb el Juan Luis allà
va ser molt semblant
però
la impressió
que vaig tenir
a com vam trobar
la cara
de l'antecesor
perquè curiosament
tot i que no vam veure
és una cosa molt curiosa
l'antecesor
que és un maxillà
el vam veure
tres o quatre mesos després
perquè era una bola
que només es veia
pels sediments
que hi havia
i no es veia
una bola
de sediment
és que sortien
els molars
per sota
tot l'arc
i no es veia
què era
i clar
sabíem que era humà
però això em va agradar molt
també perquè sabíem
que hi havia coses humanes
però es veien poc
perquè va ser
primer una
una peça dentària
després va ser
però això em va generar
una sensació
perquè a més a més
aquí sí que jo era
molt conscient
però estàvem buscant això
no vam pas trobar
per casualitat
feia un projecte rival
en VoxGrow
per tant
el projecte rival
es tractava de
tirar a terra
les tesis
dels protocols
de Nature
que havien publicat
la cronologia curta
amb els científics europeus
llavors a mi
vaig tenir
una doble
satisfacció
la satisfacció
del fòssil
que és una cosa
que és molt difícil
d'explicar
quan et passa
després ja
quan et passa
més vegades
més el mateix
i això ja us ho explicaré
quan has vist
hi ha diverses vegades
descobertes
l'excavació
i de vegades
la teleonomia
que coincideix
amb el fet
que això sigui allà
perquè aquest s'ha dit
també fa una part
d'aquesta barreja
del pensament
científic
però també filosòfic
que tenim les persones
quan ens relacionem
entre nosaltres
jo quan llegia
la tesina
això és històric
vaig dir
que segurament
alguna vegada
es trobarien
homoabilis
fora d'Àfrica
això vaig dir-ho
era molt jove
era un inconscient
era un inconscient
era un inconscient
i vaig dir-ho
et diria que eres visionari
i el tribunal
em va posar una cara de poc
i em pensava
aquest nano està bon
mira hi ha una cosa
de la qual
jo em sento
molt content
i em sento
orgullós
i molt congènere
de la vostra espècie
és que he pogut
participar
en descobriments
de l'omantiquésor
que segurament
serà la primera espècie
de l'Europa estricta
espècie
no el rest de fòssil
més vell
fòssils més vells
seran africans
però
d'humans
que han evolucionat
a Europa
ens costarà molt
trobar restes
que siguin més velles
de 1,5
que no siguin
d'antiquésor
seran espècies africanes
etc
he participat
per suposat
a l'excavació
amb ogellos emergentsis
vaig trobar la primera mandíbula
de la cima
amb l'Antonio Rosas
directament
ell i jo
quan vam començar
a recuperar l'excavació
abans de quan l'Eís
se n'encarregués
vaig baixar
amb un encàrrec
del Emiliano
he trobat
neandertals
he trobat
sapiens
he trobat
totes les espècies
o sigui
he tingut
la sort
i si un dia
el Clark Howell
el gran mestre
m'ho deia
diu
no ho entenc
has tingut
jo
he treballat
tota la vida
he format
generacions
d'arqueòlegs
i tal
però mai
he trobat
cap resta humana
i dir tu
has trobat
totes les restes humanes
i perdoneu
perdoneu
salvant les distàncies
jo mai he trobat
un bolet al bosc
i hi ha gent
que en troba
moltíssims
a veure
jo no diré que no
perquè aquestes coses
tenen difícil
explicació
científica
però jo sí que puc dir
realment he tingut
a la meva vida
aquesta sort
jo això ho dic
per sobret
aquesta sort
això s'ha de dir
que és sort
sort
sort que després també
té darrere
darrere de la intuïció
també hi ha d'haver
coneixement
perquè clar
si no
si no hi ha coneixement
també busques
algun tants de buscar
etc
però dic que sort
perquè és que val
l'abric romaní
25 anys
26 buscant
focs
però mai he trobat
un pressió fòcil
i suposo que no hi és
perquè
mira que hem
netejat
hem treballat
i no
en canvi
si l'audal no l'ha trobat
és que no existeix
fas una mica
com de reclam
estic parlant
que t'ha de haver-hi sort
perquè esclar
els 45 metres quadrats
d'un gestiment
durant 25 anys
segurament és perquè
no hi és
o fins ara
no hi ha estat
i en canvi
ja està perquè
cada dia si ben cobrim
no passen 4 o 5
8 o 10 anys
que no hi haguin fòssils humans
per tant
he tingut aquesta sort
estic molt agraït
al procés evolutiu meu
i al de la meva espècie
de poder
haver viscut
i poder haver participat
directament
en aquestes descobertes
perquè la lògica
de descoberta
forma
una part
molt important
després
de la lògica
de l'explicació
per mi
el treball de camp
és la base
estratègica
del treball posterior
jo sempre he pensat
que un arqueòleg
com paleontòleg
que no està al camp
el seu treball
queda molt disminuït
per la seva poca experiència
a nivell d'observació
i de praxis
Tant d'anar amunt i avall
per l'evolució
en quin moment
us aturaríeu personalment?
En quin moment històric?
Des de la prehistòria
fins als nostres dies?
Home, si
a nivell d'evolució
humana
a mi m'agradaria
potser ser
a Àfrica
fa
7-6 milions d'anys
i veure
aquell element
que encara ens falta
o està molt mal
definit
a l'evolució humana
que és el primer
bíped
que va aparèixer
el primer
gairebé
ximpancé
però que
ja caminava
bíped
i és
m'agradaria
veure'l
i si puc
portar-me'l
aquí
Home, això ja
seria complicat
i en una etapa
més moderna?
Bueno, històricament
si em diguessin
quan voldries
néixer o així
a mi m'agradaria
reencarnar-me
a la França
de la il·lustració
en el moviment
enciclopedista
aquell moment
d'efervescència
que va viure
un punt d'inflexió
claríssim
en la nostra història
històric
Ara ja saps com
t'hauries de vestir
ja saps com anàvem vestits
Depèn de la classe social
Home, però si havies
de ser un il·lustrat
molt a baix
no podies ser
Bueno, conèixer Voltaire
conèixer Rousseau
Dalambert
i totes aquests
Eudel, cap a on aniries?
A veure, és bastant complicat
per de tota manera
a mi no em faria res
estar a la Grècia
de Pericles
i estar
en el conjunt
en el conjunt
del pensament clàssic
bàsicament
en el moment
en què
tot el que és
el pensament científic
de base
es comença
a construir
per la síntesis
d'Egipte
de Mesopotàmia
de tot el que és
la Mediterrània
són aquests
comerciants
que són capaços
ja
de
destinar gent
només a conèixer
i a fer la síntesis
de tot el que estava passant
i havia passat
des de feia
5 o 6 mil anys
o 7
que és el que van fer
recollir
la informació
que estava latent
i van començar
a fer les grans preguntes
el què
el per què
el com
i el què
Què serà a partir
d'ara de vosaltres
projectes de futur
cap a on voleu anar
perquè clar
un científic
no es conforma
amb allò que ha assolit
al llarg de la seva carrera
no acaba mai
sempre científic
no?
allò de parlar
a l'audal de la vocació
que és una cosa així
molt relativa
però per simplificar
això és una vocació
això és
no es pot deixar
un no es jubila
de ser científic
mai
és cert
encara us queda molt
per jubilar-lo
ho dic en aquest sentit
és que m'heu mirat
d'una manera
que dic
eh
que no estic dient això
eh
per això ho dic
que voleu
en el futur
en el futur
més immediat
no és que jo m'he fet
també molt gran
vull dir que cap problema
home jo com futur
el veig evidentment
dins de l'IPES
però el veig
a nivell de recerca
encara obert
és a dir
no
em sento ara mateix
com quan tenia
20 anys
30 anys
40 anys
i el veig
igual d'obert
ja sé que queda
menys temps
però
bueno
no veig una diferència
qualitativa
tirar per les línies
ara més constrenyides
potser
tenir més temps
per dedicar-me
a projectes
com
tema de llibres
i tal
més personal
segons
que no
quan t'has de
fabricar el currículum
eh
però
i poder
liar potser
millor
allò en què vols treballar
no
però en aquest sentit
doncs és
continua estant
absolutament obert
no
és un futur
magnífic
sens dubte
el dalt
el meu futur
és
a mig tèrmini
és deixar
n'he parlat moltes vegades
amb el Jordi
les responsabilitats
el país ha fet
que una sèrie de persones
haguem hagut d'assumir
unes responsabilitats
que
segurament
en altres condicions
les haguéssim assumit
i pel nostre
caràcter
i la nostra militància social
les hem acceptat
com a conseqüència
de la responsabilitat
d'espècie
jo sempre ho he dit
però que
que llavors
ha estat una càrrega
molt feixuga
a l'hora
de fer coses
de prendre decisions
de poder
implicar-te
directament
en les investigacions
i ha fet
tenir una sobrecàrrega
del sistema
continu
per atendre
doncs
organitzacions
d'instituts
ell va ser
com el Jordi
va ser director
molts anys
del Sabadell
jo ara soc director
de l'IPES
però estem junts
del cap de recerca
o sigui
sempre ens toca
d'alguna forma
adquirir responsabilitats
que fan
que no puguem
que el nostre interès
més directe
que és la recerca
i això
però jo sé que això és així
però també s'ha de saber deixar
jo al futur
el més important
és
el que veig
com saber deixar
i el que vull fer
les responsabilitats
per poder
tornar a les aules
tornar no
perquè no me n'he anat mai
però vull dir
per poder dedicar-me
al que vull
el que vull directament
en un sentit més directe
i més sentit
això és una mica
la perspectiva
que plantegem
què passarà
no ho sé
de tota manera
hi ha una cosa molt important
quan es puja
en un tigre
no es pot baixar
i aquí estem
frase per reflexionar
eh
quan es puja en un tigre
no es pot baixar
i és ben cert
escolteu una cosa
tant de temps
treballant
amb cranis
amb restes
fent tants exercicis
científics
i intel·lectuals
teniu una opinió
formada
sobre l'ésser humà?
Bé
per al paleontòleg
això és un
el paleontòleg
oscil·la
perquè com el paleontòleg
veu tota la vida
la història de la vida
i l'ésser humà
el veu
al final
del procés
doncs
oscil·la
sent una visió
que seria
bueno
l'ésser humà
no és res
és una espècie més
és simplement
una adaptació
curiosa
que ha aparegut
aquí
i és una part
de tota la història
de tota la
de Gaia
però bueno
una petita part
i d'altra banda
tens l'altra sensació
ambivalent
de dir
ostres
l'ésser humà
és una espècie
molt curiosa
molt diferent
a la resta
som molt diferents
i som
d'alguna manera
molt excepcional
una espècie
molt excepcional
i oscil·les entre aquestes
tens el cor partit
i oscil·les entre aquestes
jo per mi
em quedo
amb una frase
de l'Albert Camus
que
acaba
a la peste
la seva novel·la
dient
bueno
en moments de crisi
sempre
s'aprèn una cosa
i que
i és que
en els essers humans
hi ha coses
hi ha més coses
de
de valorar
que no
de menysprenyar
jo de totes maneres
pel que vosaltres expliqueu
he après
que probablement
siguin de les espècies
més fràgils
sí
del planeta
segurament
jo penso que
des de la meva perspectiva
és que
l'adaptació
ens ha fet uns inadaptats
i o fent uns inadaptats
això
o Jorge
va que ens percudir
moltes vegades
i n'hem parlat
o fent uns inadaptats
hem fet dues adquisicions
fonamentals
que és conèixer
i pensar
Aude Carbonell
Jordi Agustí
gràcies per socialitzar
la ciència
i el vostre coneixement
aquí a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
ha estat un plaer
que esperem
que es repeteixi
d'aquí un temps
perquè només hem fet
una petita
petitíssima aproximació
el coneixement
moltíssimes gràcies
de veritat
de la ràdio de la ciutat
de la ràdio de la ciutat
de la ràdio de la ciutat