Temps Tertúlia.
Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres, 23 de desembre.
Aquesta serà l'última Tertúlia del 2009.
Tindrem el ple de compartir-la amb tres convidats,
tres dels tertulians habituals que ens acompanyen en molts moments de l'any
i que també avui, ja pràcticament a les portes de Nadal,
ens ajudaran a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui ens acompanya Manel Sant Romà,
professor de matemàtiques i creador de la xarxa Tinet,
entre d'altres feines i responsabilitats.
Manel, bon dia.
També ens acompanya Nani Rodríguez,
també ella és professora de la universitat,
professora de comunicació i periodista.
Nani, bon dia.
I també ens acompanya Antoni Sales,
degat al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, també bon dia.
Molt bon dia.
Ens ajudaran a comentar l'actualitat de la jornada.
De seguida parlem del tema de debat més interessant
i apassionant que tenim els últims dies,
però, en fi, permeti'm en unes hores com aquestes prèvies al Nadal
i tenint en compte que estem amb la ressaca de loteria d'ahir,
ahir a aquesta hora que teníem polítics de l'Ajuntament,
els preguntàvem si jugaven o no,
si tindríem sort o no amb la loteria.
Els nostres convidats juguen o juguen?
Tenen la decepció en el cos en un dia com avui o no, Nani?
Sí, però, bueno, a veure, sí.
No m'ha tocat mai res, em faria il·lusió.
Potser no la grossa, també, eh?
Ja m'agradaria, però allò, no sé,
per passar uns edats guapos,
per poder derrotxar una miqueta, saps?
Per poder-te permetre alguna despesa
que el seny normalment no t'ho deixa,
però no, no hi ha hagut absolutament sort.
De totes maneres, tinc algun número
i encara no he mirat la llista.
Abans parlàvem amb el Manel.
Com es diu Pedrea en català?
Doncs no ho sé, però jo crec que es diu Pedrea, no?
Tothom li diu Pedrea, però deu tenir un mot.
Té un nom, té un nom, però...
Doncs no he vist la llista famosa
i a la millor encara tinc alguna sorpreseta.
Molt bé.
Poca fe.
El Manel, què? Juga o no juga?
Jo a les loteries aquestes dels números jugo poc.
A l'altre, a la vida, jugo com tots
i fins ara he sigut molt afortunat.
Que metafòric.
No, no, jugo cada dia com tots, eh?
I a alguns els hi toca malament
i a altres els hi toca bé.
A mi la veritat és que fins ara he sigut molt afortunat.
M'ha tocat diverses vegades la grossa de la vida
i, per tant, a l'altre, la veritat és que...
Vius feliç i al marge dels números de la loteria.
Visco bastant feliç, sí.
I l'Antoni?
Bé, jo sempre jugo tota la loteria
que els amics meus m'ofereixen, no?
Perquè el que no m'agradaria
és que em truquessis el dia següent
i diguéssim, ja ha tocat la grossa.
I com que no ho han fet, suposo que no haurà tocat.
No t'ha trucat ningú.
No, de moment no.
A la de Nadal és molt social.
Jugues perquè dius, ostres, li toca el del compte, no?
Sí, exacte, exacte.
Però després jo la resta de l'any passo.
És curiós, no?
Perquè hi ha molta gent que només juga
segurament a la loteria de Nadal
per aquestes característiques socials, no?
Que té.
Mira que s'hi toca.
Mira que s'hi toca.
Per això, mira que s'hi toca.
Llavors, clar, diuen, vols una mica de loteria?
Doncs s'ha dit, aquesta ve de Madrid
o de pluixa d'or, d'allò em sigui.
Porta, porta.
Porta, va, amb dècim, no?
I justament per això, per si de cas toca, no?
Però no, no, suposo que no van trucar,
no em van dir absolutament res,
o sigui que la pedra encara no ho ha mirat.
En fi, en guany la loteria,
la grossa ha caigut a Madrid,
el segon premi a Getafe,
tot molt madrileny, en guany,
i a més ja saben que a nivell de Catalunya
la població amb més sort ha estat en reus, curiosament.
sentim tant aquest missatge matxacó
que els agrada als nostres veïns,
que a nosaltres ningú ens ha regalat res,
i d'això volguem dir que com si a nosaltres
a Tarragona ens haguessin regalat alguna cosa.
Doncs home, per fi algú els ha regalat alguna cosa,
ja no podran dir que ningú els ha regalat res.
Els he regalat 50 milions d'euros,
i jo que me n'alegro,
perquè si no em toca a mi o a Tarragona,
el millor que pot passar és que toqui
el més a prop possible com a Reus.
Hi ha moltes més coses que han regalat a Tarragona
i que a Reus no.
O sigui, jo ho sento molt des que hi ha poc aquí.
El sol, el mar...
Aquí vaig, el sol, el mar...
La història...
La història...
Això per nosaltres és un regal.
Això sí que és un regal.
I hi ha altres persones que no ho tenen
i que me l'alegro...
Exacte, però ara ja no es podran queixar
perquè la sort els he regalat 50 milions d'euros.
Insisteixo, bo és que hagin tocat aquí
perquè a lo millor,
encara que no venen massa per Tarragona,
que estan convidats,
a lo millor, doncs algun toca,
perquè algun comerciant se'n pot aprofitar.
És possible que algun d'aquests milions
sigui d'algun tarragoní o tarragonina.
Clar, clar que sí.
Nani, què et sembla?
Aquest titular, per exemple,
avui el punt titular Reus, capital de la sort.
Mira, mal rotllo.
Que curiós, no?
Mal rotllo, mal rotllo.
Això em porta mal rotllo
des que va començar a sortir la moguda.
Que els hi toqui
i que vinguin a Tarragona a gastar-s'ho.
Vull dir, que vinguin a l'estiu
els xiringuitos de la platja i s'ho gastin.
Me fa molt mal rotllo, en sèrio.
Vull dir, me posa de mal humor aquesta...
Que a més, hi ha molta gent que diuen
és que hem de fugir de polítiques de campanar.
N'estic fins al gorro
de les presions polítiques de campanar.
No, senyor, no són de campanar.
Són de reivindicar, no sé,
la història, la cultura,
el nom, el màrqueting, tot.
I llavors no és campanar.
El campanar seria de dir, doncs, jo què sé...
El meu campanar és més llarg que el teu.
Exacte.
Però això no ho és, política de campanar.
Fins aquí podíem arribar.
Vull dir, no estic d'acord amb això.
Doncs em sap greu, Nani,
perquè encara que t'emprenyis
ens haurem de parlar d'això,
perquè més enllà de la loteria
i dels efectes i d'aquestes notícies nadalenques
que tenim aquests dies,
que s'hi obre el Parc Infantil de Nadal,
que s'hi comencen les activitats per la canalla
perquè comencen les vacances escolars.
Més enllà d'aquestes notícies,
l'actualitat ve marcada per aquesta qüestió clarament.
Jo simplement donar un avís.
Aquest matí he anat a buscar el peix
i no havia pujat gaire.
Vull dir que les senyores que no hagin anat encara
o no el tinguin congelat poden anar
perquè el lluç està igual que estava a primers de desembre.
Vull dir que la cisteia de la compra en guany per Nadal
pot ser que es mantingui en uns nivells acceptables.
Sí, raonables.
Raonables.
Molt bé, doncs això, el que deia,
que em sap greu que encara que t'emprenyi el tema,
però la notícia és aquesta setmana,
en fi, té diversos elements.
Un, la confirmació de la convocatòria a Tarragona
pel 30 de desembre a la una del migdia
d'un acte a la Pla de la Seu,
davant de la catedral.
I sobretot d'un altre,
l'altre element destacat,
és les reaccions que hi ha hagut en les últimes hores,
i ahir, a aquesta hora,
i en aquesta tertúlia,
escoltàvem algunes reaccions polítiques,
a la presència del president del Parlament,
Ernest Benach,
a l'acte del Teatre Fortuny de Reus,
que s'havia celebrat la nit anterior,
el dilluns a la nit.
Així que comencem per aquí, si els hi sembla.
La presència del president del Parlament.
Quin comentari els hi mereix?
Jo et faré una mica de cronologia molt ràpidament.
A mi fa dies em diu,
jo estàvem parlant dient,
vols dir que en Benach anirà a Reus?
I la majoria de la gent diu,
no, no s'atrevirà.
I un amic que el coneix bé diu,
i tant si anirà.
Evidentment, i tant si va anar.
És tan descarat,
i té tan poca vergonya,
no és que sigui poca vergonya, eh?
No, no, no.
Que té tan poca vergonya.
I és tan descarat,
o sigui, un senyor com ell,
que ha arribat al màxim del màxim,
des del mínim del mínim,
és tan descarat,
que hi va amb tota tranquil·litat.
I es posa primera fila,
perquè hi ha gent que diu,
i té tot el dret d'anar com a ciutadà.
Evidentment,
però si va com a ciutadà no es posi primera fila.
Com a la llotja del Barça.
Si va com a ciutadà,
que pagui la seva entrada a la llotja del Barça.
La llotja del Barça hi va pagant el Barça,
i aquí no hi ha res a dir,
a escoltar el Puyol,
però que vagi a la primera fila del d'això
és un acte francament impropi
de la segona autoritat de Catalunya.
Absolutament impropi.
Antoni.
Doncs mira, jo anem a veure.
Opina el contrari, vinga, va.
No, no, no.
Si no, què farem?
Vaig encara més lluny.
Jo que la segona autoritat...
Més lluny d'arreus.
No, no, no, no.
Bueno, sí, sí.
Era una broma.
Ja ho sé, ja ho sé.
A mi que la segona autoritat de Catalunya,
encara que estigui vinculat a Reus,
com el senyor Ernest Benacli tradicionalment
ho ha demostrat,
que era un home que exercia de ciutadà de Reus,
estigui en aquest acte,
doncs jo què vols que et digui?
No ho trobo, entre cometes, malament.
Hi ha ella la seva consciència
i la seva responsabilitat política.
Però jo el que trobo
un autèntic acte de desleialtat
és que aquesta persona
s'ofereixi a actuar de mediador.
Sí, sí, sí.
Clar, quan a mi una persona està actuant
i m'està dient
jo seré mediador.
Sí, sí.
I el primer acte que fa
és seure a la primera cadira
d'un acte de reivindicació
d'una capitalitat...
Legítim, legítim.
No, no, jo que vagi a ell,
com a president del Parlament,
si el conviden, perquè no ha d'anar.
Però a mi que no em digui
que vol ser mediador
en una, entre cometes,
disputa que tenim de Tarragona i Reus.
Això ho trobo
una autèntica desleialtat.
Per mi, per mi,
aquesta persona
no pot ser
de cap de les maneres
mediador
en aquest conflicte.
De cap de les maneres.
Per mi no pot ser
de cap de les maneres
president del Parlament de Catalunya.
Bueno, això és una altra cosa que...
Nani, que et xerrar.
Jo li unaria un marge de confiança
i esperaria la millor el dia 30
també bé
a les escales de la catedral,
perquè si és el president
del Parlament de Catalunya
vol dir que és el president
de tothom,
dels de Reus
i dels de Tarragona.
doncs, si no se sapigut
demostrar neutral
en un moment determinat,
doncs que ho arregli
i vingui a les escales
de la catedral
i es posi a primera fila.
A veure què diuen
els seus companys de Reus.
No és molt bé.
I també no ens oblidem
que quan es va votar aquí
el senyor Sergi de los Rios
es va abstenir.
I també em sembla molt greu.
Vull dir, bufetades per tothom.
Però afortunadament va rectificar.
Em sembla molt greu.
Afortunadament va rectificar.
Perquè jo,
justament aquell dia,
vaig dir,
bueno, esperem a veure
què fa la representant
d'Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Reus.
I aquell dia,
la representant d'Esquerra Republicana
de l'Ajuntament de Reus
va votar a favor
de mantenir el nom
i de mantenir això.
És natural, és natural.
A veure, és que és natural.
Clar, el que no era natural
era l'expressió.
Ah, exacte.
Jo trobo natural
que la gent de Reus
defensi els seus interessos.
Em sembla natural,
em sembla fins i tot encomiable.
És més,
la competència jo crec que és bona
i és més,
el dia després
de tota aquesta història
jo crec que ens hem d'entendre,
però de veritat,
de veritat.
i és hora que ens assentem,
fins i tot a les associacions ciutadanes
de Reus i Tarragona
i parlem.
Ara, el que no pot ser
és que et vinguin a robar la cartera
senyors que estan,
com deia,
o sigui,
que fan,
es pensen que som idiotes,
diuen que faran de mediadors
i després el que fan
és partidisme del més barruet.
Vull dir...
Ahir això també,
clar,
ho comentaven els polítics
perquè ahir donava la casualitat
que en aquesta tertúlia
teníem tres persones
que havien anat
la setmana passada al Parlament
a acompanyar l'alcalde.
Recordem que el Parlament
va anar a l'alcalde
i representants
de totes les forces polítiques
de l'Ajuntament.
Ahir,
tres dels contartulis
eren tres de les persones
que havien anat al Parlament
i, clar,
ells van parlar clarament
d'engany,
de sentir-se enganyats
per l'audiència que van tenir,
per la reunió que van tenir
amb el president del Parlament
i que menys d'una setmana després
participés en aquest acte Reus.
Però és que fixem-nos
que estem parlant d'una autoritat.
O sigui,
a veure,
a mi em sap greu
perquè és que no té categoria
per ocupar aquest lloc,
però bueno,
diguem,
però t'ho imagina
que el president de la Generalitat,
o sigui,
tu pots estar més o menys d'acord
amb qui és el president
de la Generalitat
o no,
amb el Pujol,
amb el Montilla,
amb el Maragall,
però és el president de Catalunya.
És una autoritat
que ha d'estar per sobre
del bé i del mal,
vull dir que,
i s'ha de fer respectar.
Doncs aquest és el segon,
la segona màxima autoritat,
és el president del legislatiu
del nostre país.
I aquest senyor
que hagi arribat
amb aquest acte de cinisme,
estan allí en primera fila,
havent dit el dia abans,
havent dit el dia abans
i havent dit al nostre alcalde
que ell era el mediador,
va,
per mi aquí està el greu.
A mi que el senyor Carot
es tregui la careta ara
dient no,
jo recolzaré
la cocapitalitat de Reus,
doncs bueno,
ho trobo raonable,
ell viu a Riudoms,
és de Reus,
d'aquest entorn.
No, el Carot viu a Tarragona.
No, no, Carot,
no parlo de Banac.
No, és que se t'ha escapat la...
Disculpeu,
disculpeu,
no, no, disculpeu,
disculpeu, disculpeu.
Per això que m'ho estrenya.
Al revés, no, Carot,
no, no, no,
diu a Tarragona.
No, no, no,
no ha dit absolutament res,
tot el contrari.
Però que el senyor Banac
exerceixi
del que realment és
i recolzi
la figura de Reus,
no tinc absolutament res a dir.
M'agradarà més
o m'agradarà menys.
Però, clar,
el que no pot fer
és dir...
Tu creus,
tu creus, escolta,
tu creus que el president Montilla
davant d'un contenciós,
per exemple,
entre Cornellà i Hospitalet...
Imagina't un contenciós
entre Cornellà i Hospitalet.
Tu creus que el president Montilla
pot anar,
per molt exalcalde de Cornellà,
que sigui,
pot anar a Cornellà
i seure a la primera fila
amb el títol de president
de la Generalitat?
No.
No ho ha de fer.
No.
No ho ha de fer.
No ho faria.
Estic segur que Montilla no ho faria.
No, segur que no.
Segur que no.
Ah, segur que no.
Però si ho fes,
si ho fes,
el que no faria en cap cas Montilla
és dir
jo actuaré de mediador.
Però és que Montilla
és el president de la Generalitat.
De tots.
I Banac és el president del Parlament,
no és un diputat qualsevol.
Que a veure,
com apuntava Beno Anani,
és diputat
per la circunscripció de Tarragona.
Sí.
I els vots els ha tret
també a la ciutat de Tarragona.
O sigui,
que té molt poca vergonya.
El que passa
és que té molt poca vergonya.
Jo voldria afegir
que abans he començat dient
que aquesta polèmica
em treia bastant de polladiera
i m'emmargava.
No preocupa.
No, no.
Que no ens amargui la vida, no?
No, senyor.
No, senyor.
Que jo tinc mi pescau en la nevera
i mi cap a terminar.
No.
I que arriben els dies de Nadal
i que no...
Que els bombin.
però em preocupa per dues coses.
Primer, pel fet ja de la polèmica
que sorgeixi això.
De que la gent de Reus
no valori
o no sé com dir-t'ho.
Vull dir,
que ells diuen
que hem de tenir en compte
que tenim un pes específic
a la comarca.
Molt bé.
Ja ho hem demostrat
malauradament
amb el nom de la universitat.
Ja ho hem demostrat
amb el nom de l'estació.
Vull dir,
els hem tingut en compte
la seva sensibilitat
de complexa d'inferioritat.
i el meu home deia
sempre et passes.
Doncs mira,
ho sento,
em passo.
Però em sembla
que ja ho hem demostrat.
Però ara,
com deia el Manel,
que ens deixem que es robarà la cartera,
no.
Però l'altre motiu,
un és aquest
i l'altre és
em preocupa
el fet
que la gent de Tarragona
no s'acabi
de mobilitzar.
És a dir,
em preocupa
el fet
que el dia 30
hi hagi 3 i al cabo
o 400,
més igual.
Vull dir,
que no hi hagi
una resposta
com es mereix.
Perquè això sí
que m'avergonyiria.
Vull dir,
els romans
s'aixecaran
de les seves tombes
i s'aixecaran
tots els carrers.
Perquè no hi...
Si amb això
no ens mobilitzem,
eh,
tallem-nos les venes
i deixem estar
i que m'ontin...
Jo estic totalment d'acord
que la ciutat de Tarragona
ha de respondre,
sense cap mena de dubte
de respondre.
Absolutament.
I si volem ser capital
i s'ha de demostrar
que realment ho som,
està clar.
Però deixeu-me fer un apunt
perquè veieu
que fins a quin punt
els missatges
que ens arriben
dels nostres veïns
i moltes vegades
amics de Reus
són subliminals
però realment
són efectes, no?
El logo
que fa servir
la ciutat de Reus
per dir
tot som capital
és un logo
que surt
la silueta de Reus
en la perigual,
suposo que és la perigual, no?
I al damunt
hi ha un avió.
Anem a veure.
Això què significa?
Que, mira,
tenim l'avió
i vosaltres no ho teniu.
Anem a veure.
Això, clar, això...
Això és el que fan
els baixets
que aixequen sempre la mà
perquè se'ls vegi més.
A veure...
No costava res.
No costava res.
A fer qualsevol cosa.
Però no treure el tema
de l'avió
que saben que el tema
de l'avió
és un tema que...
Però, a veure,
posem-se en la pell
també de Reus
dels nostres veïns
i amics.
Bueno,
és lògic,
és lícit,
és legítim
que treguin pit,
que treguin el seu mostrari.
Per cert,
el mostrari de l'altre dia,
entre cometes,
el mostrari de l'altre dia
al Fortuny
objectivament
no era res
de l'altre món.
Eh, però se'ls ha de felicitar, eh?
No, que sí, que sí, que sí.
Això hem de ser justos
i a veure,
ells tenen capacitat.
I si jo fos Reusenc,
jo crec que moltes coses
les fan bé,
les últimes que han fet
em sembla que no gaire,
perquè precisament
crec que hem perdut
amb la imatge
del president del Parlament
sentat allà al davant,
crec que hem visualitzat
una cosa que fins ara
ho feien d'una altra manera,
és a dir,
treballaven als despatxos
i ara,
per la xuleria del senyor Benach,
surt a treure pit.
Si ja ho feia bé
treballant des dels despatxos
no dient res, no?
Però jo insisteixo,
jo ho trobo normal,
és a dir,
jo crec que a Reus
no hi ha res a dir.
Defensen el seu producte,
i és més,
crec que tenen un producte
bo i a considerar
i a parlar
i a discutir.
Però bueno,
com deia l'Anani,
o sigui,
hasta aquí hemos llegado,
que hi ha coses
que es poden discutir,
però hi ha coses
que simplement
no es discuteixen,
és com si Tarragona
li anés a discutir
la capitalitat a Barcelona.
Al final Barcelona
s'emprenyaria.
I confiant en la reacció
de la societat civil
a propòsit del que deia...
Em fa por,
a mi em fa por.
Però per què creus,
nani,
que costa tant?
Perquè Tarragona
són molt dropos.
No t'ho creguis.
Mira, l'altre dia,
Imanel,
saps que era millor que vingut
perquè realment
jo crec que va ser l'almamater,
vaig entrar
i me vaig apuntar
al Facebook de Tarragona.
Realment hi ha un...
El Mauta?
Sí.
Bueno, el Facebook...
No, el de la Bequeria.
El de la Bequeria, sí.
Realment hi ha un moviment
que fins ara
no havia estat mai.
Un moviment ciutadà que...
I de gent molt més jove
del que...
A Reus,
l'altre dia,
precisament,
la imatge era patètica
en aquest sentit.
Si l'associacionisme rosenc
és el que hi havia allà, això...
A la imatge de tota la vida, no?
Els hi queden quatre, sí.
És com les esglésies,
els hi queden quatre, eh?
No, de veritat.
No, però...
Tot el respecte per les esglésies,
vull dir...
Ara, jo si veies sortir
de les esglésies gent jove
en guitarras i tal,
pensaria,
hòstia, mira,
són una mica hippies,
però veus sortir gent gran.
En tot el respecte, eh?
El que hi havia allí,
si allò és l'associacionisme rosenc,
aquella gent porten l'àliga,
aquella gent porten els gegants,
doncs els hi queden quatre cercaviles, eh?
Dic això perquè a Tarragona,
certament,
que Tarragona és morta,
que Reus t'ho necessita més...
És mentida, o sigui,
era veritat fa 30 o 40 anys,
però ara, simplement,
ja no és veritat.
Els militars ja van marxar...
I això, Manel,
tu creus que ho ha explicat bé la ciutat?
No, no, no.
O que Tarragona continua tenint,
malgrat el que dius tu,
aquesta imatge...
No, no, són indolents.
Encara que molta feina per fer,
això és veritat.
De ciutat avorrida,
de ciutat de funcionaris...
No, i els que són més grans,
encara portem aquesta dinàmica indolent i tal,
però la gent més jove,
els quals el 50% han estat pel món amb Erasmus,
viuen a cavall entre Barcelona i Tarragona i tal,
tota aquesta gent no tenen aquests complexes
o aquesta indolència que tenim nosaltres.
Jo crec que aquesta gent sortirà al carrer el dia 30.
Esperem.
Amb tranquil·litat, amb tranquil·litat.
Evidentment, no contra Reus,
però sí per dir-li al govern de la Generalitat.
Al govern,
perquè això no és contra Reus.
Això tampoc és contra el govern,
però és qui decideix el govern.
Per dir-li al govern
que hi ha coses que no es toquen
i que hi ha certes coses que no es mengen.
I la proposta del govern de Catalunya
ha de ser que la vegueria i la capitalitat
siguin del nom més antic de Catalunya,
que és Tarragona.
I això no es toca.
Parlant del govern de la Generalitat,
ahir el vicepresident Carot Rovira,
en qualitat de portaveu del govern,
recordem que ahir el govern de la Generalitat
també se'n reunia a Cerver
amb motiu del 650 aniversari
de la creació de la Constitució d'aquesta institució,
va obrir per primera vegada les portes,
i ho escoltàvem abans als espais informatius,
les portes a que el govern no aprovés
l'avantprojecte de llei de vagaries.
Consideren que pot haver-hi una marxa enrere
per part del govern i que seria recomanable?
Perquè recordem també que en aquests dies prevists
alguns responsables polítics havien dit
que això de debatre el tema de la llei de vagaries
en ple any electoral,
que no era bo.
Què els sembla?
Bé, anem a veure.
El que va dir realment Carot
és que portàvem molts anys sense llei de vagaries
i que podíem esperar encara uns dies més.
Igual que la llei electoral o altres qüestions.
recordem que el concepte de vaguer
és un concepte que ve del feudalisme
i que era el representant del rei
era el representant del rei al lloc físicament.
O sigui que realment,
jo no sé realment si aquesta llei tirarà endavant o tirarà endavant.
Però seria bo aparcar-la ara?
És que aquesta llei és molt complexa
perquè afecta a moltíssimes coses.
Afecta a la llei electoral,
afecta a la demarcació judicial,
afecta a moltíssimes coses.
Afecta, jo crec,
i no està encara suficientment reflexionant
el que són els consells comarcals.
Ningú està parlant d'això.
Una llei treta d'aquesta forma
sense reflexionar
sobre què s'ha de fer respecte a aquests temes
és una llei que per mi és agosarada.
Una barbaçada.
Per mi és agosarada.
Jo particularment crec que
un moment o altre s'ha de discutir.
Un, dos,
no és el millor moment de discutir-ho.
Millor fer-ho que després de les eleccions.
Si jo estés al govern diria
per on van aquests beneits?
O sigui, si jo fos president o vicepresident del govern
i diria
però aquest tipus de lausàs
on va ara?
Què treu ara?
Aquests ninots minoritaris
que ja han imposat altres lleis
i que es pensen que tenen el govern
agafat pel pol d'això.
Home, un govern ha de ser una mica més seriós que això.
Ara, dit això,
jo crec que un dia o altre s'ha de discutir.
No és el millor moment.
Però en tot cas,
en tot cas,
el nom de Tarragona
i de la vagueria de Tarragona,
si el volen discutir,
que no el discuteixin perquè no es toca.
A més,
si es discuteix i es toca
i s'aprova finalment
la capitalitat de totes dues ciutats,
estan obrint un terreny
absolutament perillós.
Exacte.
Perquè a Girona,
vull dir,
o Banyoles,
o Balaguer,
o Igualada,
o la Vigua,
o Vendrell i la Franca, no?
A més,
a més,
una cosa,
i s'ha de dir que d'aquesta forma,
per nosaltres,
l'Estatut és una llei perfectament aplicable
i és vàlida,
està claríssim.
Però no oblidem,
encara que sigui aplicable i sigui vàlida,
no oblidem que hi ha la sentència constitucional
que tardor d'ara sortirà.
Tardor d'ara sortirà.
No sabem com interpretarà aquest tema.
Clar,
això,
aquesta llei,
afecta a lleis
que el límit constitucional
és,
si més no,
discutible.
Ja no dic que sigui...
Això també és cert.
Ens podem haver aquí discutit tots d'això
i després,
bé,
el constitucional
el potser penxar en l'aire.
Doncs jo,
això fa molta por.
Estem ara treballant
per una sèrie de coses
que potser d'aquí a una sèrie de dies
o mesos,
no sabem mai,
amb la Constitució que tenim,
que realment,
que tenim,
no sabem què passarà,
però potser tot això
que estan fent ara
és absolutament estèril.
Tu, Nanit,
series partidària de retard
del debat
i després amb la nova legislatura?
Jo em sembla
que amb això,
que hi ha moltes sensibilitats,
no es pot córrer.
I en cap llei es pot córrer,
però amb aquesta,
jo diria que menys
perquè implica molt el territori.
I l'aspecte de la llei
que ha de marcar
quines vagaries n'hi ha
al nom i la capital,
això creu en vostès,
que ho ha de marcar
el govern de la Generalitat
sense donar pas
a debats territorials?
Absolutament.
Ha de quedar clar
quines són les vagaries?
És que mira,
en altres, per exemple,
quan diuen
és que tenim una visió egoista
del territori,
no és cert,
ningú discuteix
que Terres de l'Ebre
ha de ser una vegada
independent
i que Tortosa
ha de ser la capital
de la zona.
És que cauda de l'aix.
Això també està discutit, eh?
També està discutit
perquè en Posta
i Sant Carles de la Ràpida
també estan discutint...
Però no és pas a Tarragona.
No, no.
No, no.
No, però tal com està
el projecte llei actualment,
també diu
que actualment són
els diputats provincials
que passen per tota Catalunya
de 160 a 225,
d'acord?
Seran els que escolliran
el que és la capital
de la vagaria.
Això, en si mateix,
és una autèntica barbaritat.
És una barbaritat.
Com pot ser
que un mecanisme de pactes
faci que la capital
estigui en un lloc
o en un altre?
Això és una barbaritat.
A més, fins i tot,
des d'una òptica nacionalista,
d'una òptica de país.
Com se distribueix el país
ho ha de decidir el país.
o sigui, Barcelona,
Lleida, Girona
també tenen dret...
O sigui, el país
ha de dir
com se distribueix
Tarragona, també.
No ho han de deixar
en mans de les tribus locals.
No ho ha fet mai ningú.
O sigui,
és que no ho han fet
ni els dictadors
ni els demòcrates.
No hi ha cap govern
que governi en un lloc
que digui...
No, no.
Mateu-se.
Mateu-se.
i em direu qui ho ha fet.
No ho fa ningú.
O sigui,
el conseller que t'ho saps
és un irresponsable
d'un nivell...
O sigui,
és ser una mentida.
Per una banda
tenim el banac,
per l'altra l'ho saps aquest.
Són d'una irresponsabilitat
que fa fredar.
Jo és que no sé
que el Montilla
que espera
per almenys el carot
ahir ja va donar
un toc.
Ah, portar una mica de seny.
Jo l'he trobat a faltar abans, eh?
Ho sento,
però l'he trobat a faltar.
No, però nunca es tarda.
Jo pensava que no s'ho tindria,
però almenys...
Trobo a faltar gent
d'un nivell de Barcelona,
d'un nivell polític
i de tots els nivells
que aixequin la veu.
Vull dir,
em sembla que estan tots
a vegades a veure què passa.
Va ser responsable
i va dir que el tema
encara no està prou madur
i que es tenia que pensar
i es tenia que discutir
i valorar, òbviament.
Però aquesta verbaitat
que entre el territori
arribin a pactes
per determinar el lloc,
imagineu que per el motiu que sigui
entre Tarragona i Reus
no hi ha cap tipus d'acord
i es posa la capital
es posa a Ballmollo
o Constantí o a la Massó.
Perquè per ni un ni per l'altre.
Exacte.
No, és dos crios
que es barallen per una joguina
i els pares diuen
Mateu, si qui guanya
ja se l'emportarà.
És absurd.
Aquest debat
del tema del nom de la vegueria
i de la capital
que ha arribat just després
del nom de l'aeroport
que recordem també està
amb tota aquella qüestió
a partir de la presència
aquí a Tarragona
del president d'Eina
la veritat és que fa ben bé
un mes i mig
que ocupa
bona part de l'actualitat informativa
dels mitjans de comunicació
premsa, ràdio i televisió.
Posant-me en una altra argumentació
per donar-los-hi pas
a vostès en aquesta tertúlia
amb aquells que diuen
que estem perdent el temps
que portem setmanes
perdent el temps
amb aquests debats
que si el nom de l'aeroport
que si el nom de la vegueria
que si la capital
de la futura vegueria
que els hi dirien
és veritat que estem perdent el temps
i que estem oblidant
altres qüestions
que són més importants
per la ciutat
per Tarragona Ciutat
i pel territori?
A veure, potser
la priorització
al posar un tema
davant de l'altre
sempre té el risc
que deixes temes importants
al segon terme
però penso que si no defensem
la nostra identitat
què hem de defensar?
Que acabin les obres del mercat
d'acord?
És important
és important
les infraestructures
l'estació del camp
si en tenim un munt de temes
si aquí en aquesta tertúlia
van sortint
hi ha temes
que fa tres anys
que encara surten
i que encara estan igual
però com que aquestes tertúlies
i altres
ja fa dies
que estan monopolitzades
pel tema dels noms
per això els hi pregunto
podem caure
jo confio en que algú
estigui al cotxe
i que posi la ràdio
i que escolti aquesta emissora
i que ens assenti
i que digui
és que ja n'hi ha prou
i jo penso que ja n'hi ha prou
l'argument aquest
és de polítics perucs
això és defensar el cognom
és de polítics perucs
que no fan l'altra feina
tampoc
l'altra tampoc la fan
i quan surten els temes aquests
i s'han de mullar
no es mullen
i aquí a Tarragona
en tenim algú
afortunadament
no els de l'Ajuntament
que han fet la seva feina
sinó d'altres
que no s'han volgut
no s'han volgut mullar
i fan la viu-viu
i diuen que això
que ara no toca
això
no
a veure
no hem sigut els ciutadans
els que hem tret aquest tema
no hem sigut els ciutadans
ha sigut el senyor Aussàs
i en principi el govern
el govern ara sembla
que està posant una mica de seny
el que ha tret aquest tema
i esclar
quan toquen el vora viu
els ciutadans sortim
no som nosaltres
els que hem d'arreglar
les infraestructures
no som nosaltres
els que hem de marcar
la dinàmica de govern
la dinàmica de discussió dels temes
ens han tocat el vora viu
i saltem
que no ens vinguin
ara que tenim la culpa
els que...
la implicació d'aquesta llei
és tan gran
que realment sembla
que estigui poc relacionada
l'altre dia estava discutint
amb uns companys
i també amics
òbviament del Gran Penedès
el Gran Penedès
com sabeu la discussió
està entre si Vilafranca
serà la capital
i si el Vendrell
s'hi afegirà o no s'hi afegirà
bueno no ho sé
i de fet si hi ha alguna
vagaria del Penedès o no
perquè tampoc està clara
exacte
està claríssim
alguns volen que hi hagi
vagaria Penedès
i altres no
judicialment
el partit judicial del Vendrell
depèn de Tarragona
i Vilafranca
depèn de Barcelona
doncs Vilafranca
té quatre jutjats
perquè la conflictivitat
judicial
és molt més petita
sí sí
Vendrell és molt més d'any
a més a més ha estat una ciutat
que ha estat
està creixent
a molt tempenta
doncs l'altre dia
Vilafranca reivindicava
respecte al Vendrell
tenir l'audiència
de la vegueria
a veure
si encara sou molt més petits
anem a veure
les coses s'han de fer en seu
i no es poden fer
d'un dia per l'altre
no es poden fer
sense reflexionar les coses
home sisplau
aquesta llei
afecta moltíssims aspectes
que actualment
s'han de canviar
o estudiar si més no
per tant
i a proposit
el que em sembla
que deia al principi
la nani
això no són debats de campanar
jo crec que no
jo crec que no
que arriba un moment
debat de campanar
és
poso l'escut de Reus
el de Tarragona
el primer
o el de sota
els autobusos
que van i venen
això sí per mi
és una política de campanar
però això no
a més
és d'esperar
que això s'acabi aviat
i es posi racionalitat
i
com s'hauria d'acabar
aviat a Manel
retirant per exemple
l'avantprojecte
que no l'aprovia el govern
jo crec que
la mesura més
la mesura seria
que els dos partits
diguem-ne
majoritaris d'aquest país
que els dos partits
majoritaris d'aquest país
que representen
el 75%
de l'electorat
es comprometessin
a que
passada les eleccions
això s'enceta
el dia següent
de passada les eleccions
amb 4 anys per davant
i fora conyes
i que no
que dos partits
minoritaris
treguin pit
i marquin l'agenda
del govern
del que es discutirà
amb 6 mesos
que no queden
no queden ni 6 mesos
no oblidem
que això
que també afecta
la llei electoral
pot sortir
la sentència constitucional
i pot dir
que no es pot regular
l'estatut
o sigui que també
anem a veure
això també pot passar
ara no és el moment
ara dit això
si no és així
almenys
la proposta del govern
Tarragona
és que Tarragona
no ha dit
l'alcalde
ha posat una mica de senya
i ha dit
ara no toca
però el que en tot cas
diu tothom
és que
si toca
si toca
hi ha alguna cosa tan senzilla
com que la proposta
de les 7 vagaries
la d'aquí
la d'aquí
s'ha de dir
de Tarragona
i si diuen
la capital
que l'haurien de dir
perquè el govern
no pot fer deixadesa
d'aquestes coses
ha de dir
s'organitzaran 7 vagaries
i les capitals són tal
perquè és el govern
i per això li toca governar
si ho diuen
ha de dir
que és Tarragona
i si no ho diuen
pitjor per ells
perquè el follon
serà monumental
i si no ho diuen
doncs si no ho diuen
a la propera campanya electoral
que ho diguin
nosaltres diem
això i això i això
i que la gent voti
i que la gent voti
però que ho diguin
a moment de campanya electoral
a veure si
volen fer un míting
i que no es presentin
que el senyor Banach
que no es presentin
com el senyor Banach
per Tarragona
per després venir
a aixecar-te la campanya
que vingui el senyor Banach
a un míting
i que digui
i que ho expliqui
exacte
que m'ho expliqui
però això
quan està davant el teu vot
que llavors
és el moment adient
perquè tot es polític
que no vagi
que no vagi
tant al camp del Barça
ni a la llotja del Fortuny
i que vingui més
per Tarragona
ciutat
on serà molt ben rebut
Déu-n'hi-do
ens queda un minut de tertúlia
creuen que tota aquesta moguda
ajudarà a aixecar
fins i tot
aquesta societat
que moltes vegades
es considera
aquesta mitja dormida
benvinguda
benvinguda a la moguda
sense cap mena de dubte
el que estava dient abans
sisplau
entreu al Facebook
mireu
realment
les opinions de la gent
són molt vàlides
i a més a més
molt enriquidores
paga la pena
és com el futbol
la Roja
mira a Espanya
si treu pit
quan guanya la Roja
ens toca el moment
de treure pit
perquè no han tret pit mai
o gairebé mai
però bueno
no acostuma a treure pit
i bueno
no està malament
que de tant en tant
ara n'ha de dir un refren
molt bèstia
però molt bèstia
el pots dir eh
que és l'última tertúlia de l'any
es de regona manxa
ni res enganxa
no
de partida senyor
se'n ve de mena
a banda d'això
jo crec
jo no crec que sigui dolent
aquest debat
evidentment seria dolent
si només ens dediquéssim a això
però jo crec que
hi ha moltes altres coses
de què parlar
però dir que
com que hi ha moltes altres coses
de què parlar
aquesta no és important
és una bestiesa
que no ens la digui
ho deixem aquí
Déu-n'hi-do els dies
que portem parlant d'això
aquesta com dèiem
és l'última tertúlia de l'any
el dimecres vinent
a la una del migdia
l'acte
a la una del migdia
a les escales de la catedral
el pla de la seu
serà la defensa
de Tarragona
com a capital
acabem l'última tertúlia de l'any
amb Manel Sant Romà
Antoni Sales i Nani Rodríguez
que vagin molt bé
aquestes festes
bon Nadal
bon Nadal
i la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau