Sintonia de Tartulian aquest matí de divendres
amb tres veus de tres tarragonins i tarragonines
que ens ajudaran a comentar l'actualitat
d'aquest divendres i de la setmana.
Avui ens acompanya en Toni Huber, advocat.
Ton, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Teresa Valls, professora de Can
i, per cert, presidenta de la Cooperativa Obrera de Tarragona.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
I Àngel Conesa, exsecretari general de Caixa Tarragona,
exdirector de Càritas, i jubilat,
com li agrada a ell també que li diguem ara.
Àngel, també bon dia.
Bon dia.
Amb els tres convidats avui parlarem.
Tenim un ventall de possibilitats i de notícies
prou interessant i prou variada, notícies de tota mena,
algunes relacionades, per començar,
amb una de les nostres protagonistes,
perquè la Teresa Valls, en qualitat de presidenta
de la Cooperativa Obrera, ahir a la tarda
va fer una roda de premsa per denunciar
el que ja havíem explicat a través dels informatius
de Tarragona Ràdio en altres ocasions,
l'augment dels actes delictius dels robatoris
a la seu de la cooperativa, al carrer Fortuny.
I ho va fer, aquesta denúncia de la cooperativa obrera,
la va fer el mateix dia en què l'Ajuntament,
després de la Junta Local de Seguretat,
constatava una reducció dels actes delictius a la ciutat.
Una reducció dels actes que contrasta amb un augment,
podríem dir que considerable o espectacular,
de les denúncies rebudes per la Guàrdia Urbana
i per l'activitat en general de la policia local.
Teresa.
Bueno, quina incongruència, no?
Sí, no?
Sí, bueno, una mica el que vaig dir...
A la cooperativa suposo que això que es digui
que les estadístiques es redueixen.
Bueno, pot ser que sí,
que les estadístiques les tenim tots nosaltres,
com que això és, si ens mengem un pollastre,
ja ho menjo sencer i tu no en menges gens,
surt que ens en mengem mig que dur, no?
Doncs una mica és això.
Clar, nosaltres estem molt preocupats,
perquè des del 1 de setembre del 2008
fins al diumenge eren 20 vegades.
I d'aquestes 20 vegades, en 15 dies, 3.
I d'aquestes 3, n'hi ha dues que s'han carregat parets,
les dues últimes,
que és quan aquí hi ha...
Vam dir, bueno, fins aquí podem arribar, no?
Vull dir, podem aguantar moltes coses,
però no pot ser.
I aquí va ser quan jo he fet cartes a les administracions,
he posat a coneixement de les autoritats
tot el que està passant.
M'han respost,
sobretot per part dels Mossos, de la Generalitat,
vull dir, i bueno, us tenim a nostra disposició.
I bueno, molt bé,
i espero que entre tots puguem arreglar,
perquè ja no és el que algú t'entri a prendre,
no ho sé, un ordinador, un telèfon mòbil,
que s'ha deixat no sé qui,
uns cèntims que hi ha en un calaix,
que són quatre xavos,
perquè les entitats que hi ha a la cooperativa
són entitats culturals.
I com te pots imaginar,
ni les culturals ni les no culturals,
diners al calaix,
ja fa molts anys que no n'hi té ningú.
Ni posen.
Sí, i aleshores,
clar, prenen coses materials
que no tenen cap valor,
perquè un ordinador,
que fa quatre anys que el tens allí,
avui en dia no val dos rals,
és que no val res,
però amb aquella entitat que és cultural,
que a més a més tira molt de voluntarisme,
allò li fa un servei,
i si no el té,
doncs el farà molt malament.
I això és el que està passant.
Llavors hi ha entitats
que estan sempre afectades,
d'altres que no tant,
però n'hi ha unes que sempre estan afectades,
que són les que estan queixoses
d'aquesta història.
Nosaltres ens hem resistit molt
a prendre mesures de seguretat,
perquè és una manera
de parar l'activitat cultural
que hi ha en aquella casa.
Però, clar,
és que arriba un moment que dius,
bueno, és que trenquen les parets,
és que ara això ja no pot ser.
Vull dir, si posem mesures de seguretat,
allí hi haurà un horari,
i a partir d'una hora
s'activarà una alarma,
i vol dir que no hi podrà entrar ningú.
Hi haurà alarmes,
i hi haurà també vigilància privada.
Sí, ara hi ha vigilància privada,
i després hi haurà alarmes i càmeres, segurament.
Més enllà d'aquest efecte concret
que afecta la cooperativa,
el Ton i l'Àngel
tenen sensació de més inseguretat o no?
En fi, com dèiem,
avui és un dia d'estadístiques,
els diaris en van plenys d'estadístiques,
menys delictes en general,
i molta més activitat,
que això també té el seu punt de vista
segurament positiu,
en el sentit que hi ha més persones
que denuncien fets.
Ton, tu que ets advocat,
com ho veus?
La percepció, si vols que et sigui franc,
des del punt de vista del ciutadà,
potser sí que es veu
una major presència de policia
o guàrdia urbana,
i això ho he de dir
perquè ho he constatat,
ho he percebut,
sense necessitat de posar-hi atenció,
és a dir, es veu,
hi ha més mobilitat,
potser més vehicles,
es veuen parelles de guàrdia urbana
circulant, caminant,
que és una bona policia
de proximitat i de presència,
que és la que procura evitar
precisament aquests delictes menors,
els del carrer.
Crida l'atenció,
i en aquest sentit
és la percepció que tinc,
l'estadística,
pel que he sentit,
efectivament,
és que han disminuït,
tot i haver,
ha disminuït,
diguem,
un tipus determinat
de delictes o faltes,
però el global
no sé fins a quin punt
es pot dir que hagi disminuït.
Crida l'atenció
això que ens explicava la Teresa
d'aquesta predeterminació
de l'objecte delictiu,
o del lloc on cometa el delicte,
la cooperativa obrera,
quan he sabut
que és una seu d'entitats
en què els calaixos estan buits
perquè les entitats
hi han de posar els diners,
que per tant
és una quimera
a pensar que hi puguin haver diners
i que pel que explicaves
tampoc s'enduen
pràcticament res.
que ho facin amb tal notorietat
i amb tal soroll
inclús de trencar parets
i que no s'hagi aconseguit
captar,
detenir
les persones que ho fan.
Que hem de fer soroll, eh?
Crida molt l'atenció
i fins i tot
sabent-ho
que s'havia produït
aquesta seqüència
tan pròxima en el temps
i de tantes ocasions
que la policia
no hagi posat
un dispositiu
que permeti
caçar
els delinqüents.
Àngel,
tu també tens
sensació de més policia
al carrer
al fil del que comentava
per exemple
el ton?
Potser sí,
potser sí es nota una miqueta
a més
jo encara tinc una mica
la percepció
per això
que a nivell de seguretat
potser sí
és una mica
més presència
però en canvi
en zones concretes
una mica amagades
de la ciutat
que si les coneixes
o hi passes sovint
notes que
de vegades a les nits
sobretot
hi ha activitat
perquè trobes
les restes
de l'activitat
que hi ha
per exemple
la zona del pàrquing
de Sabellra
que és una zona
que jo conec
perquè hi visc a prop
i potser s'hauria
d'estramar una mica
aquest espai
de nit
de vigilar
una miqueta més
en quant a aquest tema
de la cooperativa
vull dir
això és un tema
obsessiu
per un costat
i per altra banda
agosarat
perquè vull dir
sembla que t'hagin
d'enganxar
vull dir
pujant per la paret
per la façana
vull trencar parets
es fa el soroll
i les portes
amb el soroll
que s'ha de fer
i el temps
que hi has d'estar
és la nit això
és tan sol
precisament
encara crida més l'atenció
qualsevol petit soroll
alarme
vas al dematí
i et trobes allà
la cosa
en el tema
d'efectius policials
tenint en compte
que ara fa un any
de l'arribada
dels Mossos
del desplegament
dels Mossos
a Tarragona
i l'increment
d'efectius
de la Guàrdia Urbana
tenen la sensació
que com a mínim
amb això
sí que han millorat
perquè recordo
tertúlies
de fa dos i tres anys
denunciant
la manca
d'efectius policials
per exemple
de la Policia Nacional
i també de menys agents
de la Guàrdia Urbana
tenen la sensació
que amb això
hem millorat
si nosaltres
amb tot això
clar evidentment
els Mossos
ja som tots amics
de tots els Mossos
com se podeu imaginar
i tant
i la Guàrdia Urbana
i les Mosses
i les Mosses
sí
tots
i veritablement
vull dir
et venen de seguida
i totes les unitats
especialitzades
en diversos camps
els hem tingut
i els tenim
perquè a més a més
venen sovint
vull dir que
per part seva
no és que no estiguin per allà
o sigui
i modernitzats
mitjans
jo crec que sí
que és per parlar
amb un sentit positiu
d'opinió positiva
de la millora
en aquest sentit
el que passa és que això
clar no evita
que continuïn
hi ha actes electius
efectivament
la policia
per molta policia
que hi hagi
sempre hi haurà
actes electius
i prenen empremtes
i diuen
mira aquesta és molt bona
i segurament
no sé què
jo quan diuen
que no és molt bona
penso
mira que
però que en farem
de l'empremta
perquè esclar
no i bueno
i hem de tenir en compte
que malauradament
la immigració
ens ha comportat
un increment notable
de fets delictius
i tot i que s'hagin
han incrementat
els efectius
policials
i la vigilància
i la vigilància
i la vigilància
i aquesta presència
bé
és que clar
ho han disminuït
tot i que s'incrementi
potser el número
de fets
però el que seria
si no s'haguessin
modernitzat
o s'hagués ampliat
les plantilles
dels cossos de policia
en fi
més enllà
de les xifres
i de les estadístiques
que s'han fet
públiques
esperem també
que el tema concret
de la cooperativa
obrera Teresa
es pugui resoldre
avui tenim
una altra entitat
que també és notícia
ho estem destacant
als informatius
de Tarragona Ràdio
des de primera o del matí
una altra entitat esportiva
en aquest cas
el Club Natació Tàrregó
perquè ha arribat
amb un acord
amb l'Ajuntament de Tarragona
per tal que la seva piscina
formi part
de la xarxa
d'instal·lacions
municipals esportives
de tal manera
que tots els abonats
al patronat municipal
d'esports
que poden anar
al Serraio
a Camp Clau
o a Bona Vista
puguin utilitzar també
a partir del mes de gener
les piscines del Tàrregó
Àngel
què et sembla?
perquè em sembla
que tu ets usuari
o soci del Tàrregó
jo soc soci
des de fa 46 anys
em penso
del Club Natació Tàrregó
i com tu
hi ha molta gent
perquè a més
el Tàrregó
és una d'aquelles institucions
de la ciutat
i usuari també
i usuari
més a més
sí
jo acostumo a anar-hi
un parell o tres vegades
a la setmana
a nedar
i bé
a més a més
en aquell moment
penso que val la pena
fer un elogi
del Club Natació Tàrregó
per la tasca
que ha fet
per l'esport
i quantes canalles
no han passat
per a fer curcets
i tal
des del punt de vista
jo tinc dos visions
una mica
des del punt de vista
tarragoní
trobo que la mesura
pot ser encertada
en el sentit
que a veure
tenim una piscina
del Serrall
un penso
tenim piscina
Sant Pell i Sant Pau
si no recordo malament
Sant Salvador
suposo que en tindrem
una a l'Avinguda d'Andorra
aviat
la del complex Sant Jordi
i llavors
té lògica
de situar-ne una
en aquest espai
i si ja n'hi ha una
sabria lògic
que l'Ajuntament
ens preocupés
de fer-ne una altra
això des del punt de vista
tarragoní
sembla com a lògic
des del punt de vista
del soci
del soci del Tarraco
vull dir clar
que se presenten
algunes qüestions
és a dir
els socis del Tarraco
podran utilitzar
la resta de piscines municipals
ens rebaixaran la quota
igual que la quota
que paguen
els de
viure
són els temes
una miqueta
i evidentment
des del punt de vista
de soci
evidentment sortirem
una mica perjudicats
en el sentit
que hi haurà molta més afluència
fins ara podies
nedar amb molta comoditat
en els carrers
però clar
des del punt de vista
de l'entitat
també entenc
que s'havia arribat
a un moment
que els socis
crec que havien abaixat bastant
i que era difícil
fer el manteniment
d'unes instal·lacions
que són complexes
hi havia molta cosa
i...
Clar, perquè la competència
entre cometes
de les instal·lacions municipals
respecte al Tarraco
havia fet disminuir
el nombre de socis
i com a contrapartida
del que deia l'Àngel
també pot haver-hi
una massificació
una més gran massificació
a les piscines del Tarraco
Ton, què et sembla
la idea?
Desconeixia la notícia
havia sentit
parlar i comentar
d'aquesta possibilitat
S'estava parlant
i ara l'acord
ja és definitiu
Ja és definitiu
Desconec
l'abast de l'acord
amb quins termes
Això pressuposa
que
el Club Natació Tarraco
estarà
diguem
entre cometes
intervingut
en la gestió
No
per part de l'Ajuntament
o hi participarà
amb la decisió
del futur del Club
en tant en quant
si volen
fer modificacions
ampliacions
o el Club
se seguirà gestionant
per si mateix
amb la seva Junta
El Club
se seguirà gestionant
el que sí que més
en aquest acord
hi ha un compromís
per part de l'Ajuntament
d'aportar
120.000 euros
és a dir
20 milions
de les antigues pessetes
aportaran
aquests diners al Club
perquè pugui fer
tota una sèrie de millores
en les pròpies instal·lacions
del Tarraco
Bé, llavors
pot ser un acord
molt positiu
per dos costats
per la possibilitat
doncs
que també
s'incorpori
la utilitat pública
de tots els ciutadans
de Tarragona
i per l'altre costat
mantenir
l'entitat
pròpia
i particular
del Club
que decideix
per si mateix
el que vol fer
tinguent
les subvencions
de l'ent públic
Bé, jo penso
que pot ser
una bona decisió
més quan
sembla ser
pel que jo havia sentit
comentar
que la competència
precisament
de les piscines
públiques
el preu
era molt més reduït
cap i disminuït
el club
i havia reduït
considerat
el preu
el feia
no competitiu
Teresa
a mi em sembla
molt bé
com a tarragonina
em sembla molt bé
no soc socia
del Tarragon
per tant
no puc parlar
com a sòcia
us he sentit
el dematí
com la notícia
i em sembla
molt bé
que l'Ajuntament
compti
amb entitats
privades
per fer una activitat
que ja existeix
cosa que
en altres àmbits
no passa
ho dius
perquè
ho dic per mi
per l'àmbit
de la cultura
en casos concrets
en casos
com el que representa
la Teresa Valls
parlo d'ensenyament
no de cultura
d'educació clara
l'escola de música
sí
en altres àmbits
no ha passat
penso que és un error
i entenc
que la Tàrraco
amb els preus
com passa amb altres coses
doncs els preus municipals
són uns
i els no municipals
evidentment
són uns altres
aleshores
jo com a ciutadana
és natural
que me vagi
a una piscina municipal
perquè
d'entrada
és més barat
oi més
ara
que les coses
estan com estan
doncs
tothom suposo
que es mira els diners
i em sembla bé
que l'Ajuntament
faci aquesta
aquesta aportació
a la ciutat
perquè els tarragonins
també puguem anar al Tàrraco
i estaria bé
que la gent del Tàrraco
també pogués anar
a els altres llocs
que estéssim en igualtat
de condicions
que això ja no sé com
que els preus siguin diferents
també està perfectament justificat
i penso que és bo
i desitjable
que per una entitat
privada
tot i que tingui convenis
que és el bo
d'aquest acord
sembla ser
amb entitats públiques
pugui seguir
decidint
i el poder decidir
comporta un cos
i el soci
l'associat
del club
de l'entitat
ha de saber
que ha de pagar un plus
perquè
la piscina
no sé
estarà climatitzada
a un grau més
que la pública
perquè hi ha un sector
de persones
que els agrada més
aquella temperatura
però això s'ha de pagar
no?
que hi ha unes diferències
i qui diu això
pagues la diferència
però
actes
hi ha moltes altres possibilitats
que pot donar això
que
jo penso que comptar
amb les entitats privades
és important
en aquesta ciutat
nostra
per fer xarxa
aquest seria un bon exemple
d'institució pública
a seguir
aplicar
en altres àmbits
tu estàs d'acord
també, Àngel?
tot i que tens aquesta doble vessant
també com a Tarragoni
com a soci
no, a veure
jo
la queixa que faig
la faig així
d'una manera molt suave
i estic d'acord
amb el que diu el ton
vull que
hi haurà actes socials
hi haurà altres activitats
que podràs anar a jugar
a ping-pong
o podràs anar a la sauna
o podràs anar no sé quines coses
que probablement això només sigui
d'utilitat pels socis
però vull dir
jo estic d'acord
amb el que diu
la Teresa
que es puguin arribar
a convenis
o sigui
jo crec que les administracions
mai han de suplantar
la tasca que fan
les entitats
si és que ja funcionen
sinó que les han d'impulsar
i animar
i ajudar
i valdre
i el valer-se
comporta
el poder
disposar d'elles
a l'abast de tothom
el que comporta
posar-hi diners
i com diu bé la Teresa
doncs home
que això s'apliqui
que aquesta política
s'apliqui
en tots els àmbits
si aquesta piscina
a més
la piscina
té no sé quantes
asserraïs més
doncs és natural
que valgui una mica més
jo entenc que es justifica
mentre que amb altres
aspectes
a vegades
no justifica
les aportacions municipals
desorbitades
des d'aquí
reclamem conveni
per l'escola de música
bueno mira
no sóc jo
aquí
si ens assenten
els responsables
en el cas
de la Tarragó a més àngels
segurament
la ubicació de la piscina
ha estat un factor fonamental
en el sentit
que el centre
de la ciutat
del nucli central
només tenia
la piscina del Serraio
i aquí
els responsables municipals
reconeixien
una pressió ciutadana
quan dic pressió ciutadana
vull dir
que era molt usada
i que el centre
de la ciutat
del nucli central
necessitava una altra piscina
com que ja la tenim
potser no valia la pena
que l'Ajuntament
fes una altra piscina
això és de pura
lògica
i de planificació
i per altra banda
jo crec que beneficiarà molt
sobretot
l'entorn dels músics
per dir d'alguna manera
aquella zona
del casc antic
perquè per les altres
persones de Tarragona
l'aparcament
en aquella zona
és horrorós
això s'ha de reconèixer
que és ben administrat
i en aquest sentit
s'ha de dir
que ve
per l'Ajuntament
de Tarragona
felicitem doncs
a la iniciativa privada
i a l'administració pública
per haver arribat
a aquest acord
avui que hem començat
parlant d'equipaments
a la cooperativa obrera
malauradament pel tema
dels robatoris
o del club natació
Tàrraco
i de les seves piscines
per l'acord amb l'Ajuntament
també és notícia
un altre equipament
emblemàtic de la ciutat
perquè fa 10 anys
al Palau de Congressos
l'edat exacta
de la inauguració
va ser el 29 de setembre
del 99
per tant ja fa 10 anys
i un parell de mesos
però avui es fa
la gala
de festa
la festa dels 10 anys
també amb la presentació
d'una nova
imatge corporativa
quina sensació
tenen vostès
d'aquests 10 anys
el Tonu Bergamés
va ser protagonista
de la inauguració
perquè era el degà
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
i recordem que el Palau
de Congressos
es va inaugurar
amb el Congrés
de l'Advocacia
de Catalunya
vist amb la perspectiva
dels 10 anys
quin balanç
podem fer com a ciutat
i hem tret profit
al Palau?
Aquest és el bon record
el bon record
preguntem-nos la sensació
i a més
doncs
que ha passat el temps
volant
i és un tòpic
però
però és una realitat
potser també
a mesura que et vas fent gran
el temps et va passant
també més ràpid
ja no és tan tòpic
perquè a tothom
li passa el mateix
però és una realitat
i fins i tot
a mi em havia passat
desapercebut
que havien passat
aquests 10 anys
perquè s'hagués pogut
també fins i tot
des de l'àmbit
de l'advocacia
que va ser la que va inaugurar
com el Ricard
ens recorda
el Palau de Congressos
hagués pogut fer
alguna cosa
commemorativa
per celebrar
entre altres coses
no només el Congrés
de l'advocacia catalana
que va ser un Congrés
un Congrés
molt carregat
de contingut
no ja jurídic
sinó en l'àmbit
de l'advocacia
perquè
va ser un Congrés
per plantejar
les bases
del Codi de l'advocacia catalana
que va ser
finalment
redactat
aprovat
per la Generalitat
de Catalunya
va passar
tots els controls
de legalitat
i malauradament
el Tribunal Suprem
el va declarar nul
perquè doncs
un grup
d'anticatalanistes
però es pot dir d'altra manera
el va impugnar
i el Tribunal Suprem
potser
amb poca sensibilitat
encara
no sé si ara
ja l'ha adquirit
però respecte als temes
propis
de Catalunya
Montplis Pla
es va despatxar el tema
aplicant un criteri
més que qüestionable
la seva nulitat
quan
insisteixo
el havien
redactat
sobre les bases
mil advocats
que van ser
els que van assistir
al Congrés
i que després
va ser redactat
per una comissió tècnica
la Generalitat
el va aprovar
es va publicar
i ja et dic
un grup
també de minoritari
d'anticatalanistes
advocats
anticatalanistes
el van impugnar
i així es va acabar
però bé
el record
n'és molt
molt bo
molt positiu
i després
el que ha passat
en els deu anys
creus que li hem tret profit
i jo penso
que totes
aquelles opinions crítiques
que hi havia
sobre el Palau
de Congressos
que si la ubicació
aquí la ubicació allà
tot
tot és millorable
l'excel·lència
moltes vegades
és l'utopia
però el Palau
de Congressos
probablement
en un altre lloc
encara hauria sigut millor
però penso
que aquelles crítiques
tan dures
que se li va fer
de la seva mala ubicació
s'han manifestat
absolutament injustificades
jo no he sentit
cap opinió
negativa
sobre la ubicació
l'actual
ubicació
al contrari
tothom
congressistes
dels mil actes
que s'hi han
s'hi han celebrat
tothom
té una
una sensació
molt positiva
per tant penso
que va ser
una bona decisió
el Palau
de Congressos
allí
al mig de la ciutat
que permet
la seva accessibilitat
còmode
i un balanç
molt positiu
a veure
Teresa
una cosa una mica
estranya
perquè
hem passat
el temps
molt ràpid
com diu
però
clar
el Palau
de Congressos
suposo que va estar
creat
per ser
Palau
de Congressos
i en aquest moment
i des del primer moment
pràcticament
també s'hi fan
altres coses
que no són
Congressos
aleshores
penso que no
està adequat
per aquestes altres coses
si fan concerts
per exemple
parles també ara
pel tema de l'auditori
com a auditori de música
si fan concerts
i sona molt malament
és a dir
no sona
i després van fer
uns apanyos
allà
amb uns micros
d'inalàmbric
d'ambient
i no sé què
que va
algú van millorar
però evidentment
no és un lloc
per fer
per fer concerts
i com que no tenim
un altre lloc
gran
els fem allà
o sigui
una orquestra
no ens capa enlloc
per tant
l'hem de posar allà
i jo recordo
la primera vegada
que s'hi va fer un concert
que si no recordo malament
era de piano i orquestra
i tocava
el melani mestres
amb un gran cua
és que no se sentia
és que això
no
entens
i llavors clar
ens falta aquest altre lloc
ens fem servir
una cosa
per un ús
que no està preparat
llavors clar
l'opinió
la meva visió
com a músic
és que
se m'escapa
potser com a congressos
sí
però per fer altres coses
suposo que com a congressos
doncs
hi ha passat molta gent
i amb 10 anys
doncs segur que s'han fet coses
molt importants
i jo això no
me'n desmenteixo
al contrari
i a mi
m'agrada
el Palau de Congressos
o sigui
l'espai
m'agrada
jo arribo allà
tan gran
trobo que és xulo
i la ubicació?
m'en sembla bé
no em sembla malament
un luxe
això ja veuríem
el ton ha dit
que no hi havia polèmica
però Déu-n'hi-do el debat
ni va bé
ni va bé
ara encara
no ho sé
no ho sé
home ara
suposo que no cal
perquè
jo per ser discrepant
vull dir
que l'ubicació
per mi em sembla un xurro
i em sembla un xurro
així m'agrada
Àngel
per provocar la polèmica
però
ja ha dit això
evidentment
la gent
jo vull dir
hi ha hagut una temporada
que he festejat
per dir una mica
vull dir
que he anat per Fenya
i coses d'aquestes
evidentment la gent
quan arriba
i veu
aquella sala auditori
tan maca
vull dir
la gent diuen
oh no
però han d'entrar dintre
el centre de la ciutat
llavors jo des de
ara una mica
més des de fora
veig
no ho sé
em dona una mica
la sensació
que això tinc
com una curva
que al començament
no arrencava
després va semblar
que hi havia
un temps
que semblava
que hi havia
com activitat
i tal
i jo últimament
noto
que vull dir
no ho sé
potser és que no se'n fa
tanta publicitat
o que jo estic
més desconectat
i tal
però tinc aquesta sensació
que no sé si
l'utilització
és la clar
hi haurà haver estadístiques
d'aquest tema
però ja tinc una mica
la sensació
que no
no ens ho sentim
massa com una cosa nostra
que potser no ens ho hem de sentir
és que això que diu l'Àngel
és interessant
perquè clar
un palau de congressos
té bàsicament
segurament dos públics
els congressistes
els que venen a les fires
i per tant gent de fora
però després també
els propis residents
a la ciutat
i clar
aquí està per veure
si els tarragonins
han fet seu o no
al palau de congressos
perquè si després
s'han programat concerts
però allò que deia la Teresa
no funciona
o altres activitats culturals
no i a més a més
hi ha un altre tema
diu que era palau de congressos
i fires
si no recordo malament
i havia adequat
tot un espai dintre
per fer fires
que es va veure
que era allò un desastre
que no funcionava de cap manera
i es va haver de fer
el departament
o sigui que s'ha anat
sobre la marxa
i s'ha anat rectificant coses
és complicadíssim
l'espai de dintre
és un palau de congressos
no és un equipament
multifuncional
és un palau de congressos
i el seu disseny
va ser com a palau de congressos
i amb la possibilitat
de fer-hi
d'altres actes
ara hi ha un recinte firal
però ton
inclús vull dir
treballant allí
jo he anat
algunes vegades
a nivell de caixa
he fet alguna assemblea allí
i tal
vull dir
era com molt difícil
comunicar-se dintre del recinte
és molt difícil
la dintre
és complicadíssim
hi ha tres ascensors
buscàvem el responsable
de no sé què
estic d'acord
estic d'acord
que té mancances
i torno a dir
que l'excel·lència
més està llindada
a l'utopia
en la majoria dels casos
però
jo recordo
jo recordo
que les crítiques
van ser
agres
àcides
i dures
respecte
quan s'estava
decidint el tema
i quan se va
executar
penso que aquests 10 anys
ens han donat una visió
que tot i aquestes
mancances
el tenia un palau
de congressos
al centro de Tarragona
amb la possibilitat
que això dona
i deixant-se estar
de millors possibilitats
que sens dubte hi són
home
el balanç
ha de ser positiu
que no és òptim
per com tu dius
per altres actes
els musicals
absolutament d'acord
però és que no estava pensat
per això
hauria d'estar pensat
en el sentit
de poder-li donar més ús
home
però llavors
s'havia de fer
un estudi acústic
i em sembla
que no es va fer
que per això després
però Teresa
ara no sé si es podria fer
això jo
tu potser
jo no sóc tècnic
sí però bueno
hi ha uns senyors tècnics
si es pogués fer
i per donar-li més utilitat
al palau encara
aquesta és la crítica
que es pot fer
jo penso
la crítica que es pot fer
de la decisió
que s'hagués pogut optar
per una palau de congressos
s'ha de posicionar
al mateix fer
efectivament
al mateix fer penso
i a més a més
que no en tenim
doncs perquè si en tinguéssim
molt
t'ho diria
mira doncs no
no cal
és que si ens estalviaríem
de fer-ne un de nou
passa una mica
com allò que dèiem abans
optimitzar recursos
si la tarra que ja existeix
no cal fer una piscina al costat
doncs això és igual
ara el posarem al pàrquing Jaume primer
el convertirem en auditori
potser seria una solució
tu Àngel
creus que hauria de tenir
més utilitat al palau
al fet d'això que comentàvem
en la mesura del possible
si fos possible
sí
jo vull aquesta sensació
de no sentir-m'ho massa meu
vull dir sí que tinc aquesta sensació
inclús
quan se fan coses d'aquestes
de grans concerts i tal
sembla que sigui una cosa
una mica d'elit
entre cometes
vull dir
pels amics dels amics
vull dir una mica
però no arribes a dir
doncs Ibai
perquè ja no és una cosa interessant
o Ibai perquè no sé què
potser no ho ha de ser això
tampoc
de totes maneres cal recordar
perquè a més avui també és notícia
i surt a la premsa
en els últims mesos
s'han potenciat
les activitats culturals
en forma d'exposicions
i la setmana que ve
per exemple
s'inaugurarà una exposició
sobre la maternitat d'Elna
relacionada amb els nens i les nenes
que van néixer just
després de la guerra civil
vull dir que activitats se'n fan
el que potser és veritat
que no arriben als ciutadans
seguint una mica
el que deia l'Àngel
deixi'm reservar 5 minuts
de la tertúlia
per encara un altre tema
que crec que de prou actualitat
del dia i de la setmana
ahir va haver-hi una reunió
del president de la Diputació
Josep Poblet
amb els sindicats
de Caixa Tarragona
i com que el tema
de Caixa Tarragona
aquesta setmana
el venim arrossegant
per l'anunci
dels 1.800 acomiadaments
i les 500 oficines
que es volen tancar
doncs res
ràpid
Teresa
què et sembla
aquestes xifres
vull dir
hi ha gent aquí
molt més
autoritzada que hi ha
per això
però
clar
és que sí
hi ha una fusió
de caixes
ja era previsible
clar
és que a veure
la Caixa de Catalunya
i la Caixa d'Arragona
tenen oficines
per tot arreu
optimitzem recursos
també
vull dir
si n'hi ha una d'oficina
n'hi ha una
em sembla que
ja s'ho podien imaginar
no sé si 1.800
no ho sé
però que n'hi haurien
vaja
Angela
et sembla excessiva
la xifra?
jo hi ha un tema
que no entenc massa
i això aquí tenim
un jurista
que ens ho clarirà una mica
és a dir
m'ha d'una sensació
una mica
que els que protesten
són els mateixos
que tenen part
en planificar
el que s'ha de fer
és a dir
en el Consell d'Administració
i en els governs de govern
n'hi ha representació
de la Diputació
si no recordo malament
dels sindicats
i dels impositors
una part importantíssima
dels impositors
i aquestes persones
en un Consell d'Administració
decideixen la fusió
i ara resulta
que no sé qui
és que no sé
qui són els negociadors
en aquest cas
aquest és una mica
l'aducte que tinc jo
vull dir
que en principi
els negociadors
haurien de ser gent
d'aquest Consell d'Administració
o gent enviada
per aquest Consell d'Administració
de les tres caixes
que haurien de fer propostes
i resulta
que arriba una proposta
que no sé jo
ben bé de qui és
entre cometes
d'un gabinet d'advocats
me'n diuen de Barcelona
empecemos a recordar
de quatre cases
empecemos a recordar
i
aquesta proposta
d'acomiadament
i de trancament d'oficines
llavors els partits polítics
que tenen representació
del Consell d'Administració
les administracions i tal
comencen a dir
que no els agrada
no acabo d'entendre
ahi mateix
en aquesta tertulia
el portaveu del Partit Popular
que és diputat provincial
diputat de
de la Diputació de Tarragona
Alejandro Fernández
va dir que si això
es mantenia
que ells canviarien
el seu sentit del vot
i que ara
en la pròxima votació
però aquests senyors
tenen un membre
del Consell d'Administració
de la Caixa
ells van votar que sí
però ara diuen
que votarien que no
els sindicats van dir
que sí en el seu moment
i ara diuen
que aquesta proposta
ni parlar-ne
en fi
em van parlar
en aquesta tertulia
i jo recordo
que vaig comentar
que sempre té un cos
aquestes funcions
tenen un cos
d'amortitzacions
de postos de treball
molt superior
a la xifra
que en aquell moment
es donava
a mi em sembla
que aquí
ens van
us van enganyar
especialment
els afectats
de la Caixa
de Tarragona
amb la xifra
que donaven
no ho sé
a mi em sorprendia
que els sindicats
hi estiguessin d'acord
vull que estiguessin
que fossin tan incauts
perquè ara
m'ha permet
utilitzar
inclús aquesta expressió
ara ja està sortint
la veritat
ara estan parlant
d'una quantitat
de postos de treball
em sembla que és
quasi el quadruple
del que es parlava
em sembla que es parlava
de 500
o algo així
estan parlant de 1.800
jo ho vaig dir
m'estranya molt
que això pugui ser possible
bé
però els sindicats
hi estaven d'acord
i la diputació
estava d'acord
i tothom semblava
que no
endavant
era previsible
que succeïs
el que està succeint
per tant
que algú s'ho faci mirar
Àngel
avui un altre tema
que a mi em preocupa
és a dir
que se'n faci
un tema de debat contínu
vull dir
que estigui al carrer
contínuament
jo m'amiro una mica
amb l'altra fusió
que s'està gestant
que jo penso
que s'està fent
d'una manera
molt més discreta
i que quan són notícies
més aviat
són notícies positives
jo demanaria
potser
és que hi ha un debat
molt al carrer
tothom hi ha fot collerada
no sé
jo trobo que
però per què va caler
donar una informació
absolutament desvieixada
i que era incerta
manifestament
que va ser
els que tenien
que percebre-ho
i saber-ho
deien
que no no
que correcte
bé bé bé
endavant la fusió
que això és bo
tal i qual
cap problema
en el tema
dels postos de treball
bé
doncs front a això
clar
dóna la sensació
que per exemple
el president de la diputació
recordem que és la
institució fundadora
de Caixa Terraona
i fins i tot
l'alcalde
i altres responsables polítics
ara estan advertint
aquesta setmana
que seguiran de molt a prop
a aquest tema
quan semblava a priori
que quan es va anunciar
la fusió
tot això ja estava lligat
no?
la representació política
a l'Assemblea de Caixa Terraona
és el 50%
d'entitats
representació política
i l'altre 50%
entre sindicats
i impositors
per tant
no sé si cal dir
massa coses
mira
aviso de navegantes
ja veurem com acaba
acabarà
amb els 1800
o amb els 2000
sí
n'estic convençut
aquesta setmana
també s'ha dit
en aquestes tertulies
que pot formar part
de l'estratègia negociadora
ja saben que quan la patrona
i els sindicats
però la banca
l'estructura de la banca
va per uns altres camins
precisament d'operacions telemàtiques
oficines virtuals
etcètera
etcètera
és a dir
jo penso
jo penso
també és veritat
que cada cop hi ha més gent
que utilitza internet
per fer
les seves activitats
per tant
sobraran oficines
i llocs de treball
els que diuen ara
i més
llavors també caldria veure
una mica
qui realment marca
aquestes directrius
de la fusió
és a dir
si s'ha parlat
del Banc d'Espanya
del Departament d'Economia
i Finances
de la Generalitat
etcètera
caldria saber
si hi ha directrius concretes
ara em permet una broma
amb l'Àngel
li agradaria estar
ficat en aquest meollo
de les negociacions
jo vaig plegar
fa 4 anys
o així
penso que l'oig oig oig oi
està
que diuen
Ângel Curesa
jubilat
que li agrada
així que el presentem
exsecretari general
de Caixa Tarraona
el Ton Obert
i la Teresa Valls
encara no estan jubilats
i un servidor tampoc
així que a tots 3
Àngel
Ton
Teresa
gràcies per compartir
aquesta estona amb nosaltres
fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia