Sabies que, segons l'escriptor llatí Florus,
devia ser a Tàrraco, on Júpiter va a geure amb Europa
després d'haver-la raptada?
I que aquesta escena mitològica ha estat immortalitzada
per gran quantitat d'artistes, entre els quals Rubens,
Tiziano, Veronese o fins i tot Picasso?
El matí de Tarragona Ràdio.
Són dos quarts de dotze del migdia, cinc minuts i mig,
matí de Tarragona Ràdio, una nova cita amb aquesta aspiració
de la ciutat de Tarragona d'Esdevenir Capital de la Cultura Europea
l'any 2016.
Ja saben que cada dijous intentem recollir el pare de diferents col·lectius
de la ciutat de Tarragona, de l'àmbit social, cultural, econòmic.
Avui hem convidat tres periodistes, els presentarem immediatament.
Primer saludem Teresa León, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, tècnica de l'oficina de la candidatura del Patrimoni.
Són periodistes i, tot i que ens agrada molt insistir en que...
normalment és que el projecte de la candidatura encara està per fer,
però no perquè siguin uns deixats els que ho han de fer,
sinó perquè s'estan complint tota una sèrie en determinis.
No es tracta tant de comentar, criticar o valorar el projecte,
perquè és inexistent, sinó aquesta mirada general
que podem tenir de Tarragona, que realment tingui virtuts,
malgrat els seus defectes, que també el té per esdevenir capital
de la cultura europea.
Els convidats i la convidada que ens acompanyen avui
tenen una visió molt general de l'àmbit cultural i patrimonial
de la ciutat de Tarragona, fonamentalment perquè és la seva feina.
Saludem Carles Gossalvet, periodista del diari de Tarragona.
Gràcies per venir, Carles.
Hola, bon dia.
Bon dia, Carina Filella, periodista del Punt.
Bon dia, Carina.
Bon dia.
Salvador Miranda, periodista del Mest Tarragona.
Bon dia, Salvador.
Bon dia.
Benvinguts.
Clar, vosaltres veieu moltes coses, expliqueu moltes coses,
altres no les expliqueu,
però sí que tenia una visió de conjunt del potencial,
en principi parlem de potencial,
que pot tenir Tarragona per esdevenir capital de la cultura europea.
Es veu que es poden apuntar tantes ciutats com vulguin,
de moment, aquesta candidatura.
Vull dir que ara quantes eren, Teresa, ja?
Ara estem rondant la setja.
Imagina't, setja,
i amb uns pressupostos, algunes d'elles,
dedicades a la candidatura,
que dius, home, estem parlant de pressupostos
de 4 milions d'euros, com Càceres,
per exemple, que aposten i van forts.
Davant de tot això, nosaltres,
possiblement el que hem de fer ara és no mirar els altres,
sinó mirar-nos el que tenim,
i el que no tenim i el que cal fer.
Jo crec que són diferents qüestions damunt la taula,
que, si us sembla, podem anar comentant.
Home, ara que comences de Càceres,
jo vaig assistir a Fitur
i donaven una carpeta
i, francament, era panosa.
Era panosa, o sigui que els 4 milions em sembla...
De moment no els haurà engastat encara, Carles.
Els tindran allà les cartes.
Home, les carpetes,
i anar a Fitur amb les carpetes
ja significa uns diners,
o sigui que em sembla que no ho estan invertint massa bé.
Ah, doncs mira, això és un petit comentari.
És que més diners no vol dir tenir més bones idees ni treballar.
Més soroll sí que en fan,
això per descomptat,
perquè nosaltres amb el pressupost que tenim,
que de veritat que és, entre cometes, vergonyós,
per no dir-ho clarament, es pot dir...
El que tenim?
No, nosaltres no ho diem,
però potser és menys de 4 milions d'euros.
Límitat, límitat, per moment.
Jo només volia dir com a prèvia
que aquest potser és un mal moment
per parlar de capitalitat europea de la cultura,
quan l'àrea de cultura i patrimoni
és la que ha patit una retallada pressupostària
més gran en guany en aquest marc de la crisi,
que potser estem en un moment una mica dolent
per parlar de grans projectes europeus
quan s'estan retallant moltes coses en cultura en guany.
Però la cosa és que no és necessari
tenir tots aquests diners per invertir.
Evidentment, amb tots aquests diners
es poden fer moltes campanyes publicitàries
i es pot donar a conèixer més bé
el que és la ciutat de Tarragona com a candidata,
o sigui, el seu potencial fora de l'Estat
i a l'Unió Europea, evidentment.
Però això no vol dir que no s'hi pugui fer feina.
I, de fet, l'estem fent.
El que passa és que el que cal és que la ciutadania s'ho cregui.
Aquest és el pas.
Vull dir que no depèn només dels diners que tingui
i del suroll que es faci,
sinó realment del potencial.
Per això m'interessa molt la vostra visió com a periodistes
perquè la informació que teniu i com la dieu
pot fer la gent realment a fet pedagogia,
que és el que estem intentant fer aquí.
El problema és que Tarragona té patrimoni
i potser optaria a ser capital del patrimoni europeu
o capital patrimonial.
Però el que no té Tarragona ara mateix
és una imatge de ciutat cultural.
No hi ha xarxes de creació,
no hi ha infraestructures no tan físiques
com mentals de creació i de producció d'espectacles.
I per això sí que cal un pressupost.
De totes maneres, jo penso que Tarragona
no pot basar només la seva candidatura
en la riquesa patrimonial,
perquè hi ha moltes altres ciutats candidates
que la tenen igual o superior.
S'haurien de buscar altres vies.
Perdoneu, però ho hem dit moltes vegades.
La base patrimonial no és el que nosaltres apostem més.
És un punt més, com tots els altres.
Però això de cara al projecte és un punt més.
Vull dir, nosaltres, com molt altres ciutats espanyoles,
tenen el seu patrimoni de la humanitat,
però no només s'incidint amb això.
Vull dir que hi ha molts altres punts, molts altres mèrits.
En lloc d'incidir tant en allò d'anar a omplir casellas,
tenim això? Sí.
Tenim allò? No.
Una mica en conjunt, en general.
T'ho dic perquè el Salvador parlava de xarxes culturals.
Jo diria que Tarragona es destaca molt
perquè hi ha moltes individualitats
que fan coses molt interessants,
però són això, individualitats.
Sí, que estan barallades molt sovint.
Però generalment sí.
Jo crec que el gran problema de Tarragona
és el dèficit en infraestructures i equipaments culturals,
en biblioteques, en places de teatre.
Si l'intent per aconseguir la capitalitat europea
serveix per aconseguir alguna cosa d'aquestes,
per tenir més places de teatre,
per tenir un gran auditori de música,
si serveix per fer alguna cosa d'aquestes,
encara que al final no obtenguem la capitalitat,
ja valdrà la pena haver estat en aquest viatge.
Jo penso que el que encara no s'ha explicat bé
és el concepte.
Per què?
Perquè jo quan sento parlar de capital europea de la cultura
penso en òpera, penso en música clàssica
i penso en teatre.
És amb el que penso
i suposo que és amb el que pensa molta gent.
Llavors crec que no s'està explicant
què vol dir ser una ciutat que organitza
o que es converteix en capital europea de la cultura.
De quina cultura estem parlant?
Aquest és el primer interrogant
que crec que s'hauria de fer arribar a la gent.
Són terrasses de la Rambla plenes de gent,
prenen alguna cosa,
són gent passejant per la platja,
són moviments i col·lectius de persones
que fan coses plegades.
Jo m'imagino que és implicar molt
el teixit associatiu de la ciutat
i no pas aquests actes puntuals.
La gastronòmia és cultura.
Miren altres ciutats que ho han estat.
Totes les manifestacions culturals i socials,
la ciència és cultura,
no podem oblidar que sense el progrés de la ciència
ni hi haurien esdevinaments culturals.
Tot això, el fet de tenir un institut de paleontologia,
apuntar com el que tenim,
el fet de tenir un grup social i cultural
que encara no estigui agrupat
o que encara no tingui un centre neuràlgic
que es faci visible,
això no vol dir que no existeixi.
Tu parles amb qualsevol persona que està fora,
que fa anys que està treballant fora,
però que és d'aquí,
i només veient el panorama d'altres ciutats,
no cal dir,
escolta, hem d'estar sobrats perquè tot el que tenim...
però sí que som conscients d'aquí hi ha un potencial molt gran.
I aquest, vull dir,
es manifesten tots els sectors culturals,
vull dir, de teatre, de música, de dansa...
que intervinguin, en tot cas, Teresa.
Jo em pregunto,
Tarragona pot absorbir la gran quantitat d'actes culturals
que s'haurien d'organitzar si fóssim capital europea?
Jo crec que no.
El 2016 els tindrà aquests equipaments,
ho veig molt difícil,
perquè un dels projectes que es venen en la candidatura
és, per exemple, la ciutat de la música,
que en teoria s'ha de fer a la budellera.
D'aquest projecte deu existir en la ment d'alguns polítics,
però no hi ha cap realitat material que se'n parli.
L'altre gran projecte és la tabacalera,
que sí que ara se'ns van dient
que hi ha un espai pels creadors,
un altre espai per un centre de classificació
de materials arqueològics,
però el gran complex cultural de la tabacalera
serà una realitat l'any 2016.
Jo ho veig bastant difícil
i és aquí on veig el problema principal de la candidatura.
Jo crec que no,
perquè jo miro des d'un altre vessant.
En el cas que ens proclamessin,
com es digui, capital europea,
arribarien els diners.
Llavors sí que arribarien amb una solidaritat tremenda.
El problema és que ja està fet abans de l'any 2016.
No, no, no.
A veure, el jurat no.
A veure, perquè ens entenguem.
El jurat el que jutja
no és el fet que tu tinguis equipaments culturals.
Això va passar al començament,
o encara no estava gaire definit,
però això, les grans capitals culturals europees,
al començament de la història de les nominacions,
van ser grans capitals europees,
com Madrid, com París, com Perlín, com Atenes.
Ara no.
Els últims anys el que es premia són els projectes.
Els projectes i la injecció de diners ve després.
Per tant, un bon projecte és primordial.
És com quan tu et presentes a una oposició.
Potser tu no tens ni idea de física quàntica,
però tens potencial per estudiar i per fer.
Llavors, quan tu defens és que el projecte estigui...
Miri, nosaltres a la Tabacalera serà un gran projecte,
o sigui, serà un gran centre cultural que aglutinarà
un espai per les biblioteques punter,
un centre magatxent arqueològic,
el Museu Nacional Arqueològic,
un centre de pensament i creació contemporània,
etcètera, etcètera, etcètera.
I tot aquest potencial s'hi està treballant ara.
I el jurat no dirà
ah, és que Sant Sebastià ja té un gran auditori, vostè.
No, no, no.
És que precisament el que es valorarà serà això.
Deixem les infraestructures,
perquè hi ha una part patrimonial,
que és la pròpia societat,
que crec que és important el paper que juguem aquí,
se'l va duant d'abans.
Sí, això ho volia dir precisament,
que això de la infraestructura
és una miqueta l'herència del totxo
que tots portem a sobre, no?
Cal una sala de concert més gran? Sí.
Tenim el públic per omplir-la? No.
Cal un museu més gran? Sí, estaria molt bé.
Però què hi posaríem a dins?
Cal un auditori més gran? Un teatre més gran?
Estaria molt bé tenir-lo,
però primer hem de tenir el públic,
que la gent sàpiga què es fa,
que li agradin a la cultura,
que els mitjans de comunicació parlin de la cultura,
que hi hagi diners per programar,
que hi hagi producció,
que hi hagi un munt de coses
que ara mateix no tenim.
No podem voler només un teatre gran
i un auditori i tal,
si després no l'hem d'omplir
amb continguts i amb públic.
Però això és un peix que es mossegue la cua,
perquè tu no pots programar
segons quins espectacles
si ja no tens l'espai idoni per programar-los.
Tarragona ha renunciat a l'òpera
més d'una vegada per una agració d'espai.
Avui, per exemple, si agafem,
vosaltres ho sabeu perfectament,
l'agenda cultural que es diu del dia.
A la mateixa hora,
no sé quantes activitats hi ha,
moltíssimes, però aquesta és una situació
que ens trobem habitualment.
Dins d'aquest mateix espai
ens van acompanyar els directors
dels diferents museus d'art moderna,
del Museu d'Història,
i clar, dèiem, tan difícil és,
sobretot una ciutat que va ser capaç
de crear la primera xarxa ciutadana europea,
tan difícil és crear un portal
en el qual els programadors
vinguin d'allà on vinguin,
es posessin d'acord
i racionalitzessin tota l'activitat
que hi ha a la ciutat,
perquè hi ha dies que dius
sembla que estigui a Londres,
és que no me l'acabo l'activitat que hi ha.
De totes maneres, el problema és
que per molts actes que hi hagi,
la majoria,
hi haurà molt poca afluència de públic,
i és aquest el gran problema.
Clar, si a més pels competents
ser encara menys, no?
En general, sí.
En general, sí.
He vist l'evolució de la ciutat
i comença a sortir
i no haver dit res, pràcticament,
haver-hi un munt d'actes,
un munt de concerts
i més o menys plens,
dintre de la seva capacitat.
Hi ha coses que s'omplen
i altres que no,
perquè probablement a la gent
no li interessa.
No els interessa.
Jo penso que en els últims 10 anys
o 15, la ciutat ha fet
una evolució, però tremenda, eh?
Vull dir, els que ja tenen una edat
i que han sortit
i que l'han conegut,
dius, és increïble.
Si vosaltres ho veieu així,
que realment hi ha aquest...
No us veig mal com el que surt, no?
Jo crec que falta públic,
que després hi ha una comoditat.
La gent està acostumada
a l'espectacle gratuït,
que clar, la cultura no és gratuïta.
Les institucions estan acostumades
a que la gent treballi gratis
per la cultura,
a través d'associacions culturals,
i que no hi hagi indústria cultural.
Llavors hi ha una sèrie de dèficits
que s'haurien d'anar pal·liant.
Jo crec que el Salva
ha dit coses importantíssimes ara.
No, no, estic totalment d'acord.
Aviam, aquí ja ens hem acostumat
de sempre a lo gratuït.
Lo gratuït omple.
A la casa de pagar, meitat.
I si és car, una quarta part d'aforament.
Després també cal dir,
o és la meva opinió,
que jo penso que la cultura és cara.
és a dir, les entrades.
A l'espectador has de fer una bosseta,
un calaixet per poder anar a la cultura.
Extraordinàriament cara a moltes coses.
O és cara, o és dolenta.
Perquè també jo he anat a espectacles
que déu-n'hi-do la manca de qualitat que tenien.
I no he sentit cap crítica.
Doncs potser també hem de criticar
el que no és bo.
És que els mitjans de Tarragona
no fan crítica d'espectacles.
s'anuncien, demà passarà això.
Però un cop ha passat, no dius,
això ha estat bé, ha estat malament,
m'ha agradat, no m'ha agradat.
Tampoc hi ha un sentit crític
als mitjans de Tarragona.
És a dir, que aquest és un altre vessant
que també s'hauria de tocar.
O sigui, estem parlant d'una gran candidatura.
Jo he de dir que el consum cultural és car,
però la creació cultural també és cara.
I si no incentivem una mica
la producció dels artistes,
dels creadors de la ciutat,
difícilment es pot generar
aquesta efervescència cultural
que necessita una ciutat.
Home, és que és aquest mecenatge institucional
que són les subvencions.
Això també s'ha de reflexionar.
Seria un debat al marge,
dir si l'administració hi ha d'intervenir o no.
Jo crec que hi ha molt...
A mi em va sobtar molt
que un dia em truca un professor
de música de la universitat.
Diu, mira, és que aquí
és per fer-li una entrevista,
perquè tenim una persona
que ha composat per l'UNESCO,
per l'ONU a Nova York,
perquè ha fet concerts a Nova York
i la tenim a Tarragona.
Vaja.
I fa no gaire temps,
arrel de l'exposició de Joan Miró,
em vaig assabentar
que hi havia un tal rotllo
que resulta que era qui feia els tapisos,
que és de Tarragona,
i jo dic, com és possible que jo...
és de la cruz roja del Miró, no?,
que tothom deia
que bonica aquella catifa ja penjada.
Home, però jo crec que el rollo
sí que té un nom important a Tarragona,
no només arran de l'exposició de Joan Miró.
No et creus,
però en persones que estan vinculades amb la cultura.
Perdona, jo la pregunta que em vaig fer
és jo que porto 25 anys fent periodisme,
com és que l'acabo de descobrir avui?
Molt malament.
A uns mesos.
No, no, no, potser...
Aviam, no estem obligats...
Confessions.
No estem obligats a conèixer-ho tot.
Però és que potser si féssim...
Jo aquí estic sent molt honest,
però si preguntéssim realment a molta gent,
quanta gent desconix la realitat de la ciutat?
I la gent que es belluga per la ciutat.
Estem parlant de gent de qualitat
que no està dins del circuit de subvencions,
que en el fons és positiu,
perquè aquesta gent, vulguis que no,
doncs va espavilant per una altra via.
I lligat amb això,
quanta gent sap que Tarragona
aspira a ser capital europea de la cultura,
que aquest és un altre problema?
S'ha sabut en Grés que aprova la ciutadania de Tarragona?
Aquesta és la clau, segurament, Carina.
Si no s'implica a la ciutadania, no hi ha res a fer.
La candidatura té el suport unànim
de tot l'arc parlamentari català,
allò políticament som la candidatura de Catalunya,
però els ciutadans ho saben, això.
Els importa, que encara és més greu.
Això és el que diu el Salvador és que Tarragona,
i això sembla que sigui un tèpic,
sembla que són molt especials.
Hi ha vegades crec que exigerem,
però sí que tenim els nostres...
Són molt nostres.
A més a més, si sortim al carrer i preguntem
vostè sap quina és actualment
la capital europea de la cultura?
Estic segura que la gran majoria de la gent
no en tenen ni la més remota idea.
O què és ser capital europea de la cultura?
Jo vaig trucar per fer una pregunta
a una cadena, que ja estàs,
no diré el nom, però majoritària
de tot l'estat espanyol amb més audiència,
i no sabien que l'any anterior,
el 2008 havia sigut Liverpool,
i no sabien...
Clar, a veure, no dient només,
no carreguen les culpes al petit,
al ciutadà de cada dia.
Però Liverpool, que era capital europea de la cultura,
a veure, nosaltres perquè tenim la feina que tenim,
però de tant en tant sortia algun article
en un diari d'abast nacional i poca cosa més.
A Liverpool es va viure d'una manera,
aquest estiu ja és cert que hi havia un gran ambient
i es va viure molt,
la gent es va implicar molt a Liverpool aquest estiu passat,
però de fet, la informació que sortia a l'exterior,
nosaltres que visquem a Tarragona, que aspirem,
deies, ah, sí, sí,
ai, quina gràcia, Liverpool, els Beatles,
capital de la cultura europea, però res més.
Jo l'altre dia vaig entrevistar
amb una professora catalana,
que està a Liverpool, que es diu Beatriz García,
que ella està liderant una investigació
sobre l'impacte de grans esdeveniments en la societat
i ara està investigant, doncs,
què ha suposat per Liverpool
ser capital europea de la cultura.
I ella, les conclusions,
que encara no s'ha acabat l'estudi,
són molt grans, eh?
S'ha fet una inversió milionària,
sobretot en el centre històric de l'Uberpol.
La imatge que tenen tant dels mateixos ciutadans
com de fora ha millorat increïblement.
O sigui, que les conclusions són molt positives.
I Liverpool no era la ciutat favorita, es veu.
N'hi havia d'altres amb més història, no?
Però va ser capaç de presentar un projecte engrescador.
Liverpool, a més, nosaltres vam estar a la trobada que es va fer
i quan la Beatria la vam conèixer personalment
perquè ella, doncs, bueno,
la Universitat de Liverpool va presentar els impactes
que li diuen del que havia sigut
la ciutat de Liberto com a capital cultural.
Penseu que a Anglaterra es van presentar
com a 13 o 14 ciutats
i Liverpool no era ni molt menys la favorita.
I llavors, no només va ser el projecte,
sinó una de les coses claus que estem dient aquí
va ser l'entusiasme ciutada.
Vull dir, la gent s'hi va volcar.
Ho volia i van saber,
que és el que volem fer des d'aquí,
que la gent realment s'impliqués.
I vosaltres creieu que la gent es pot implicar?
Qui té raó en una cosa així?
Jo, si sortim al carrer com se surt per Setmana Santa
i tothom se n'ha de venda aquesta Setmana Santa,
si la capital cultural al carrer...
No donis idees, no donis idees.
No, però si sortim al carrer i la gent ho veu i tal,
sí, sí, però si no, clar, no.
Home, jo penso que ara per ara és una...
La meva opinió és que és una candidatura institucional
que no ha arribat per res al carrer.
El ciutadat no se l'ha fet seva.
I això és gravíssim, no?,
per poder tenir un èxit.
El primer que has d'aconseguir
és que la gent se la faci seva.
Com van fer els Jocs Olímpics?
A banda de molts quartos?
Els Jocs Olímpics de...
Perquè la gent s'impliqués,
perquè la implicació ciutadana del 92 a Barcelona...
Barcelona té la TV3, que nosaltres no la tenim.
No, primer, clar...
A veure, però això no són uns Jocs Olímpics,
però dic el tema.
Sí, desgraciadament els esports
sempre impliquen més que la cultura.
Primer que són dos temes absolutament diferents, no?
És David contra Goliath, no?
Aquesta lluita eterna entre esports i cultura
no té res a veure.
Segons, Barcelona...
Però aquí va haver-hi una implicació
quan es buscava també que ens nomenessin
Patrimoni de la Humanitat.
Vosaltres vau estar presents en tot aquest procés
i, home, no era allò per llançar coets,
però sí que hi havia una certa implicació ciutadana
en aquell moment.
Sí, sí.
Recordeu les cues, la gent per signar...
Sí, per això et dic que no ha arribat.
Jo, per exemple, fa no gaire es va presentar un acord,
un conveni, que a més no es va ni saber explicar,
sota el meu parer, amb el comerç,
i jo les pegatines pràcticament no les he vist,
o és que surto poc pel centre de Tarragona,
però jo no les he vist.
I si les he vist, potser és que de refiló,
perquè estava molt amagada.
Llavors, jo crec que la gran batalla
que ha de tenir la candidatura,
si vol aspirar a alguna cosa,
és implicar a la gent de la ciutat.
I potser implicar a la gent de la ciutat
és que els propis grups,
la pròpia gent que a Tarragona
està generant cultura, s'ho cregui?
Penso que no fa ni un any que hem començat.
A veure, l'oficina encara no és visible,
ho dirà d'aquí a poc,
perquè ja sabem que s'han allargat,
perquè són aquestes coses que dius,
hauria d'haver estat ja,
però ara ja no trigarà gaire,
ja la Iolanda ja ho sap.
Hem fet molts convenis
en molts sectors de la població
i llavors no només són els botigues,
sinó que són els taxis,
que són l'Unió Musical,
o sigui, l'Associació Musical,
i d'altres, vull dir que sí,
entren a la pàgina web.
I és cert que allò dels botigues
encara no ha quallat,
perquè se necessita un seguiment.
Nosaltres, desgraciadament,
són molt poquets.
Però això és una de les coses
que també volem corregir
a mesura que l'oficina de la candidatura
estigui oberta
i puguem fer servir, per exemple,
la bossa que tenen de voluntaris,
que és una bossa gairebé de 60 persones.
A més a més,
que no fa gairebé ni un any,
però que amb tot aquest temps
s'han aconseguit moltíssimes adhesions.
Penseu que nosaltres començaven de ser-ho,
per exemple,
en les adhesions.
A les adhesions em sembla molt bé,
als convenis també em sembla molt bé,
que els ajuntaments de Catalunya
en Reus encara està per firmar.
No, no, ja ha firmat.
Ja li ha costat, però cert.
Llavors, potser seria molt més efectiu
que els grups de Tarragona Cafanar
i gratis agafessin un cap de setmana
al balcó, a la Rambla,
i fessin un festival.
I gratis, a més.
Com cosa d'ells,
a favor de com a apoya
a la candidatura tarragonina.
Que es vegi moviment.
I potser sí que podríem parlar
d'un punt d'inici de la candidatura
a nivell popular.
Fer-la visible.
S'ha de fer visible,
si no, no farem res.
I es perdria la imatge institucional, alhora.
A veure, el concert que vam fer
d'inauguració de l'Àngel Òdena
van venir mil persones.
Vull dir, penseu que no fa ni un any.
Ara estem preparant un concert
en un lloc tancat,
d'invitació tot i que és gratis.
S'han de palpar al carrer.
La gent està al carrer.
A veure, quan vam fer l'acte
de Tarragona en ser la flama
per simbolitzar el 450 ajuntaments
que en aquell moment ja s'havia anat d'herit,
que representaven un 60 i escaig per cent
de la població catalana,
vull dir, van venir totes les entitats
que van convidar més tots els voluntaris.
Això va ser un acte massiu.
Vull dir, que a nosaltres ens hauria agradat
que vinguessin mil persones
però no tenien pressupost
per regalar-se marretes.
Però veu convèncer els convençuts.
Clar, però...
Van anar els convençuts.
S'ha de convèncer la gent
que no està convençuda,
que no sap de qualsevol tema.
Que teniu tota la raó
i que a poc a poc,
perquè també és cert que,
vull dir, que és una cosa complicada.
I els mitjans, que s'impliquen?
Els mitjans, que s'impliquen?
Això, els mitjans...
És que els mitjans tampoc ens ho acabem de creure.
O feu només de portaveus o d'internadiaris...
La candidatura donem idees.
Amb els mitjans som els crítics, no?
No, no, és que jo crec que tampoc ens ho acabem de creure.
Jo crec que queda molta feina per fer.
I a més, el material que ens està arribant,
que considerem que pugui ser interessant pel lector,
perquè nosaltres treballem pels lectors,
de moment no li donem excessiva importància.
No pensem que sigui un material
que interessi excessivament el lector.
Les notícies fins ara han estat adicions, no?
S'adheren?
No sé qui s'adheren.
Han sigut breuets.
Ara, hospitalet de l'infant...
Jo crec que també han sortit reportatges,
i no només a la premsa tarragonina,
sinó també a la premsa de fora.
Una altra cosa és que vosaltres no els hi heu publicat,
però en què els heu enviat.
No, no, ha sortit...
Una altra cosa és que...
Això també s'ha de dir, a veure.
No, no, ha sortit informació,
però ha sortit la informació que ha sortit.
I estem parlant d'una candidatura.
a Capital Europea de la Cultura,
no a Capital Europea de la Província de Tarragona.
No?
El que ha de sortir són notícies
que la cultura està al carrer.
Que vagis a donar una volta per la Rambla
i que vegis que hi ha cultura a Tarragona.
Que arribi el dilluns, fas tancament,
i dius...
No sé quantes persones s'ha donat cita en la processó,
ja que parles massa, del Sant Enterrament.
Doncs aquesta, mateix titulars, què fos?
El dissabte al matí, al Passeig de les Palmeres,
no sé quants van fer,
i que estigués vinculat amb el tema de...
I que vagis a donar una volta i que es vegi a la ciutat.
Ambients, sí.
Que hi ha moviment, que hi ha cultura,
que hi ha alguna cosa...
Jo penso que això sí que hi és.
I abans el que ha dit el Carles Gossalvet,
jo volia dir que no és cert.
Que no es fa cinc,
que més barat o cultura de menys pressupost
sigui realment de veïs qualitat.
Jo he arribat a veure,
parlo musicalment,
però també d'exposicions,
he arribat a veure concerts de gent molt puntera
a nivell nacional o internacional
per quatre euros.
Jo t'ho he dit al revés.
I els gestors culturals que estan treballant
dintre de la sala Trono o dintre del TCC,
vull dir que hi ha una qualitat
que no tenim res a envejar
o qualsevol altra província de l'estat espanyol
que també està a gestionar aquest tipus de...
Des d'un minut i mig, eh?
Jo t'ho he dit al revés.
Espectacle Scars, que no s'ho mereixien.
Per exemple, el que va bé, com ens diu,
el de Gris.
Patètic.
Va ser patètic.
Una part de la població que li encanta.
Aquí entraria un munt de mar.
No, no, no, perquè no era la comèdia musical.
I quasi va ser una estafa.
I quasi va ser una estafa.
No es va entendre quin espectacle era.
I ens va costar, al que menys,
trenta i pico d'euros.
Ja.
Eh? Per una...
Bueno, en fi, no vull parlar...
Totalment d'acord.
No, no, però allò va ser...
De totes maneres, a veure,
hi ha molta gent que, com tu deies,
Sala Trono, TCC,
el tema de la subvenció, la cultura
i si t'espaviles no t'espaviles
és una altra qüestió,
que potser podem tornar a tractar,
què us sembla?
Tornareu, perquè com que a mi,
fixa-t'hi, fins al 2016,
apa, que no tenim programes pel davant.
Queda que a mi, queda que a mi a peu.
Moltíssimes gràcies, Carles Gossalvez,
periodista del Diari de Tarragona,
Carina Filella, del Punt Salvador Miranda,
del MES Tarragona, Teresa León.
Gràcies, fins la propera setmana.
Molt bé, adeu.
Són les 12, les notícies.