Ara són dos quarts d'una del migdia,
nou minuts, ho dèiem a l'inici
d'aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio.
És un trànsit cap a la normalitat aquest divendres,
però també és el punt en què
retrobem col·laboradors del matí de Tarragona Ràdio,
que han estat de festa també.
Pep Calvet, bon dia.
De festa o no, perquè portes una agenda
que Déu-n'hi-do de cosetes, eh?
És que l'ha col·lapsat tot Santa Tecla.
Amb la seva magnífica peonada,
que estava d'aniversari, a més a més.
Sí, sí.
I bé, doncs ara comencem una miqueta
després de la despedida d'ahir amb el foc,
doncs altra vegada a la vida quotidiana
i per entrenar.
Jo aquí et veig activitats per un futur més immediat,
és a dir, per demà mateix,
també pel proper cap de setmana,
però val a dir que avui en aquest espai
hi ha, diguem-ne, un apunt a l'agenda
molt particular.
És la primera en marxa BTT Eutiques.
Ens acompanya Artur Aragonès.
Bon dia.
Hola, bon dia.
BTT, motos?
Què?
No, no es diu Artur.
Artur Aragonès, aquest senyor.
Es deu confondre, no em confong.
Sí, sí, que buscó.
Ja ho vas anunciar fa dies.
Sí.
Que apostaves així per les dues rodes sense gasolina.
Ara he passat un any de potser de no fer res
o de fer menys intensitat esportiva,
però em pensava que em duraria més,
però m'ha durat un any.
no he pogut estar-me'n'hi he pogut estar-me'n.
I ara, doncs, no deixem les rodes
i he decidit, doncs, posar-me una miqueta a fer BTT
i a més a més de fer-ho jo particularment,
que m'agrada moltíssim.
Sempre ha estat la base del meu entrenament de moto.
No ho has descobert ara, això?
No, jo des de l'any 92 que faig BTT.
Sí, sí.
Vaig competir fins i tot l'any 93,
però vaig veure que era molt dur, potser, llavors,
i ara ho segueix sent.
I la moto sempre m'agradava molt, m'ha agradat molt més.
I ara, doncs, he tornat una miqueta amb això
i a més a més de fer-ho organitzant coses,
que també ha sigut una motivació per mi.
Doncs ara el dia 18 d'octubre en parlem immediatament,
però si et sembla, Pep, fem una mirada a l'agenda d'activitats que tenim,
les previsions més immediates.
Molt bé, les més immediates és a Reus, el dia 26,
hi ha la Copa Catalana d'Escalada en Bloc,
perquè la gent que li agradi organitza el club de futbol.
Recordem què és l'Escalada en Bloc?
L'Escalada en Bloc, doncs, en més d'anar a la muntanya,
a buscar, doncs, plena natura, no?,
doncs és els blocs de pedra,
llavors, doncs, bueno, una miqueta sense...
Anava a dir sense assegurar, però no diem quina,
sinó, doncs, aquesta gent, doncs, ja té molt de nivell, no?
Aleshores, organitza el club de futbol redis
i a la seva pàgina web, doncs, tindran més informació.
Els que els agrada el RAID,
doncs, bueno, hi ha un...
El més a prop és ara el dia 3 d'octubre,
el RAID de Catalunya Centre,
organitza el centre Alpi de Gironella.
A peu, a peu també la tenim molt a prop, aquí al Vendrell,
tenim la Trencacames, la vuitena edició,
és una distància de 84 quilòmetres,
Déu-n'hi-do també, el desnivell 3.600...
84 a peu, no en BTT ni en moto.
A peu, a peu, amunt i avall,
perquè són 3.600 metres de desnivell.
Quantes hores s'hi pot esmarxar en aquesta cursa?
És que sempre em curioseix molt, això.
Sí, a veure, suposo que el C84
donaran entre 24 i 30 hores, suposo.
I estan de caminar per arribar on?
A veure...
No, que és bonic, clar, estem parlant d'esport, eh?
Aleshores, aquesta també ja se va sent un clàssic,
que és la cursa de muntanya de Tibisa,
és la quarta edició, són 22 quilòmetres,
el desnivell són 1.700 metres
i les sortides des del càmping,
que hi ha al mig de Tibisa,
a les 9 de matí sortiran les fèmines...
Perdona, és que has dit, aquesta de Tibisa, 1.700,
però és que l'anterior estaves parlant
de més de 3.000 metres de desnivell,
és que no és només la distància, és el desnivell.
El desnivell, és que...
Trencacames, clar, és que s'ha de dir trencacames.
Pujar i baixar, pujar i baixar...
No es pot dir d'una altra manera.
que l'organitza l'Ira de Vendrell.
Llavors, ja, deixant una miqueta,
que ja en parlarem la setmana que ve d'aquestes,
perquè encara queda per davant,
parlem, com no,
ja se n'ha parlat aquest dematí,
el Memorial Lluís Navarro,
de BTT.
De Marisabte.
Molt bé.
I, com no, la trialó que organitza
Neil Travel, la ciutat de Tarragona,
quan la feu?
El dia 27, o sigui,
el diumenge següent,
amb aquesta del Memorial...
Aquest diumenge.
Sí, sí, aquest diumenge.
O sigui, passat demà, vaja.
On la feu, on surt tot això?
Estan les inscripcions obertes encara?
Sí, estan obertes.
Encara són a temps el mateix dia,
però ara estàvem parlant amb l'Artur
que ja van més de 250 persones
que s'han apuntat.
Déu-n'hi-do, doncs, serà...
Però per quina?
Per la trialó.
Per la trialó.
Sí, l'altre, doncs,
que ho hem fet així una miqueta...
Volien tenir moltes ganes de fer-la,
no?, per la memòria de José Luis Navarro,
doncs, ja m'assembla molt bé.
L'any que ve li oferem la nostra ajuda
perquè sigui cada any.
Un cap de setmana molt intens.
Sí.
Més de 200 persones.
Venim d'un estiu que hi ha hagut
moltíssimes proves de trialó
a tot el que són les comarques de Tarragona
i dius, la gent, quines ganes que té, eh?
Està hàvida de voler fer...
Quin estrès, eh, tot el dia.
I per si encara no en tenen prou de gent,
llavors d'aquí porto el meu amic, Artur,
que els acabarem d'afegir.
Clar, estem parlant del 18 d'octubre.
Cal que us afanyeu perquè,
tenint en compte el ritme que van les inscripcions,
doncs més val que comencin a apuntar-se ja.
Amb la BTT, com la infraestructura,
permet potser ser...
Hem posat un màxim de 300.
Ara, el diumenge passat,
vaig estar a la pedalada del Segre,
que ja és a la vuitena edició,
és molt coneguda perquè
el Segre, històricament,
porta 30 anys fent un enduro.
És quasi el millor enduro
que s'ha fet sempre
al territori nacional.
I fins i tot a curses del Mundial
de molt nivell.
I al seu lloc molt conegut,
hi van mil participants en bicicleta.
Aquest any érem quasi 700.
Es controla bé una cursa d'aquestes característiques
amb tanta gent?
Bueno...
L'organització...
Necessitem, doncs, 30 persones d'organització.
Sí.
En aquesta vostra,
amb la previsió de 300 persones màximes.
Clar, clar, i com més experiència tens,
més consolides les curses
i saps una miqueta
tots els requeriments que tenen.
Sortirà de la platja de la Rebassada
hi ha dos recorreguts,
un de dificultat mitja,
dificultat alta,
això en quilòmetres com es tradueix
cadascuna de les dificultats?
Doncs la idea és fer una cursa
de 35 quilòmetres
sortida de la Rebassada
i fer doncs pels boscos de Tarragona,
per la zona de...
Cap a la Riera.
Cap a la Riera i voltar
i entrar doncs una miqueta
a Mas Enric,
que tenim un espai genial, oi?
Vull dir, per allò que és la bici
és un lloc ideal
perquè té el desnivell necessari
i l'espai i els camins
són de la mida ideal per la bici.
A més a més,
la gent ho coneix molt i...
Molt bé, i és atractiu
doncs de descobrir aquell camí
que no has passat mai, oi?
Clar.
Perquè de vegades el que ens passa a tots
és que fas la teva ruta...
I sempre fas la mateixa, eh?
Sí.
Perquè vas en pressa i dius
que potser agafo aquest camí
després me liaré.
Molt bé, perquè fas el teu entrenament,
tens les teves dues hores
i fas aquell lloc.
Però quan t'organitzen un espai
i te busquen un recorregut
que és al mateix lloc però és diferent,
doncs és atractiu sempre, no?
Sí, sí.
I aquesta seria la dificultat al mitjà
per a tothom.
Vull dir, tothom podrà fer aquesta cursa,
a tothom que faci un mínim d'un dia
per setmana de BTT.
És el que t'anava a dir,
a veure, buscar una mica el perfil
d'aquella persona que surt un cop a la setmana
un parell d'horetes,
tenir vella per participar?
Sí, que sí, evidentment,
perquè no és una cursa competitiva,
és una cursa que tu tens el teu temps
i amb 35 quilòmetres encara t'estiguis,
doncs pots estar 3 hores,
oi, no hi ha problema.
Hi haurà que hi estarà una hora i mitja,
però no és el problema.
Llavors, doncs,
jo li vull posar una mica de salsa
a la marxa o títges
i fer una cursa de la ratlla dels 90 quilòmetres,
que encara no tinc exactament el perfil
ni el quilometratge exacte,
això toca fer-ho aquest cap de setmana,
però el que vull és pujar,
doncs, pel camí del riu,
pujar per la riera de la selva del camp
i pujar fins a l'Albiol,
que això ja és un desnivell important.
És el que t'anava a dir.
I és la part dura, diguéssim,
doncs, des de la selva del camp fins a l'Albiol
s'ha de fer un tram d'asfalt,
perquè realment no hi ha cap més opció,
i fa força desnivell.
Sí, i tant.
Quan estem a dalt a l'Albiol,
la cosa ja s'esuavisa molt.
Hi ha una pista que va fins al que seria
el riu Glorieta, des del mateix Albiol,
que és una pista plana.
Aquí n'hem parlat,
quan fem l'ografió de Glorieta.
Han anat molt d'excursió al riu Glorieta.
Sí, molt bé.
Doncs, agafant aquesta pista,
planeja bastant per sota de la carena.
Molt bé.
Per sota de Montral.
De Montral, molt bé.
I després buscarem una trialera de baixada
que és ciclable 100%.
Només hi ha 10 metres que no són ciclables,
que és el final de la rebuda del camí,
que és el camí de l'ermita, del remei, del cober.
I és una trialera que es diu Les virtuts,
que és genial.
Jo la conec molt perquè...
És a dir, veiessin la cara, s'ho deu passar pipa.
Sí, sí, és que...
Ja disfruten, salia un pla.
Sí, sí, ja he explicat-ho, és que, bueno...
És que, a més a més, té l'anècdota,
perquè aquest mateix recorregut
el volíem fer a l'indura del Camp de Tarragona
que es va fer a l'octubre de l'any passat.
Però, bueno, ja sabem el que passa amb les motos
i no ens deixen anar per segons quin lloc.
Ho desfem tot, diuen.
Diuen que això, però, bueno, no ho sé,
jo m'he passat a l'estiu anant
i ara que no em senti cap forestal
i m'ho vingui a buscar, no?
Però no passa res.
Però, bueno, és un altre tema, això.
I hem trobat...
Vam trobar aquest recorregut
i, doncs, bueno, ho farem amb bici.
Aquí, a banda de tenir resistència,
s'ha de tenir una certa expertesa.
Sí, una mica de tècnica
i t'ha d'agradar fer-ho.
S'ha de sumar, doncs, el desnivell...
Aguantes a la bici com en un toro mecànico,
si no tens...
Una quantitat de quilòmetres i...
Bé, però és una...
I a la zona, el que ara parlàvem,
doncs que, clar, la gent potser puja més
cap a Prades per la part de la cantera.
Sí.
En canvi, cap a aquesta zona...
És que no és coneguda, aquesta zona.
No, no.
Tothom tira cap a la zona de Prades,
a Febró, una miqueta a l'Arbolí.
I aquesta part d'aquí,
fins i tot per tots els que...
Sempre acabo parlant de motos, eh?
Però tots els que sempre anem entrenant moto,
sempre fem coses,
siguin d'arreu, siguin davall,
siguin...
Potser no és massa coneguda.
I és molt maca, és molt verda,
és molt humida...
Sí, jo la tinc molt coneguda
perquè, bueno, amb el Transaventura,
amb el Rai, també hi passem molt.
I una de les proves de patins
que vaig fer va ser des del Cuber
fins al Rourell,
també és...
Ara, com a l'AVE,
doncs ho ha anat despitjant tot,
però també t'has d'espavilar,
buscar puestos per poder passar...
Clar, jo potser dic una bajanada,
però imaginem que els assolireu,
segurament.
Vaja, segurament no, segur.
Mirant els antecedents de practicants
que hi ha de BTT,
aquestes 300 persones,
feu tot aquest recorregut,
però a més s'ha de sumar
tota aquesta gent d'altres ciutats,
d'altres poblacions,
que individualment o en grup també surten.
És a dir, estarà molt transitat tot allò, eh?
Molt transitat.
Això, com a l'hora d'organitzar,
ho teniu en compte, no?
Hi ha gent que, lliurement, individualment,
també practica aquest tipus de rutes
i en proves així organitzades.
Però tampoc és una massificació.
No crea problemes, això de...
No, no crea problemes.
No, però ells van a un altre nivell.
O sigui, els que van...
Els que entraran a la prova aquesta de BTT,
doncs ells van més a canya, no?
Com s'hi diu.
I els altres van a passejar.
O sigui, el camí són per camins,
com ell deia, doncs que...
Clar, perquè si ara intentéssim dissenyar
un inventari de les activitats esportives
que hi ha a la ciutat de Tarragona,
en parlem moltíssim.
Ara s'ha esmentat la trialó,
la mitja marató, la peonada,
cadascun al seu nivell.
En marxes com aquesta estàvem una miqueta mancats?
Ens faltava alguna?
Molt bé.
És que clar, aquí està...
I per què ho muntan, home?
Perquè en principi així organitzats
i d'aquesta manera a mi no em sonava...
És que potser ha estat la meva decisió
i parlar també amb el Pep, no?
Que ell m'ho ha dit.
Diu, oi, és que has tingut una idea
que també l'havia valorat de fer-la, no?
En un temps proper.
I he vist que hi ha un espai lliure
amb aquest tipus de curses,
de mitja i de llarga distància,
podríem dir que ja a casa dels 90 quilòmetres
és una cursa una miqueta de nivell
i és un espai que no existeix a Tarragona.
En canvi, hi ha unes històriques,
com ara fa la Selènica,
i ara fa una quebranta huesos que és d'asfalt...
Sí, la quebranta huesos és tremenda.
I quan ve aquí explicar l'amig Jesús...
El coneixem molt.
Molts tarragonins han fet aquesta cursa.
Sí, és que hi ha moltíssima afició
a la bicicleta a Tarragona.
Sí, sí.
Moltíssima, moltíssima.
El que passa és que potser faltava aquesta...
S'han intentat, perquè alguna he vist,
però l'han fet una edició
i després no ha seguit, no?
I potser l'oboga tindrà aquesta
és que ja es fa al començament
amb la idea que cada...
tingui una edició redre l'altra.
Sí, sí.
Aquesta és la que...
És la primera,
n'hi ha una segona, una tercera,
i tal com està el panorama,
perquè a més cada cop veus gent
de totes les edats practicant BTT.
no és una pràctica només...
Ja, hi ha una eufòria.
Jo crec que ara hi ha unes ganes increïbles
de fer molt esport a tots els nivells
i cadascú...
Ja no has buscat cap marca
ni cap meta, diguéssim, espectacular,
però sí de fer-ho
i de fer-se un repte personal
i les hores ja no compten.
Vull dir, simplement és poder acabar
i poder disfrutar-ho.
Els que no estan en aquest món
diuen que us torneu una mica obsessius.
És a dir, que arriba el cap de setmana,
no tinc ulls per res més,
no tinc temps per res més,
agafo la bicicleta,
les meves hores,
i quan acabo hi ha acabat,
però em perdo,
m'heillo del món.
És que...
Aquest perfil general,
diguem-ne que el compleixen
tots els bt-tistes.
És que la bici enganxa.
Sí, enganxa molt.
La bici enganxa
i el teu...
hasta el teu cos
hi ha un moment al dia,
una hora al dia,
que et dius,
escolta,
que no anem a pedalar avui o què?
Escolta una cosa,
tu no t'animes al tema
de l'estriat l'auto,
tu ets o bici o moto,
però a mi no em facis nedar patint,
que això no va amb mi.
Jo soc de rodes.
T'ho pregunto a nivell personal,
que fa gràcia preguntar-te,
o no té més.
Saps què passa?
Els que hem anat amb moto molts anys
tenim algun problema de genolls.
I això de corre-peu, escolta...
Molt d'impacte a les articulacions,
això és fatal.
Sí, sí, sí.
Per una època sí que ho he fet,
però personalment
no està fet per mi corre-peu.
Els patins sí,
que és molt saludable,
pel tema de les articulacions.
Això sí que ho has de provar.
I escolta, Artur,
entre pedalada i pedalada,
les motos què fas ara?
Bé, les motos estan allà
i lògicament no deixaré mai d'anar en moto
i ara m'ho passo molt bé
tornant una miqueta a sortir amb els amics
i a disfrutar del terreny que tenim aquí.
Alguna cursa esporàdica
ja no és el fet de fer curses,
perquè realment això és com tot,
quan has estat a un cert nivell
i tu has estat lluitant sempre per anar al màxim,
després quan baixes una escala,
que ja potser no és ni física
ni mecànica,
és una escala ja d'una miqueta
de la teva pretensió personal.
doncs has d'assumir que vas més a poc a poc,
que ja no cal córrer tant.
És la pròpia evolució del temps de tothom.
Això mateix, això mateix.
I la moto ara ha passat a ser un dels meus hobbies més atractius.
És una altra manera de gaudir-la sense pressió,
sense tensió, que ja tocava també.
L'altre ja ho has viscut,
ara toca viure-la d'una altra manera.
Ho he viscut molt i aquest any,
que he estat potser aïllat de fer tant esport,
m'ha servit una mica per netejar tota aquesta pressió
i tota aquesta competitivitat que la tinc,
però que ja no està exposada dels diaris
ni exposada a les classificacions de les curses.
I ara la meva competitivitat estarà
en fer funcionar l'eutitxes
i en fer curses i en disfrutar-les.
Que tremolin els ciclistes, els batatistes,
que s'incorpora Artur Aragonès i a Vera.
S'hem ajuntat per ell
que li podem donar molta canya a tot això.
I molt nostradet, el nom del primer atleta tarragoní.
L'he posat aquí el nom.
L'anècdota és bona, jo te la puc explicar
perquè em feia molta gràcia el nom.
Sempre he tingut un patrocinador,
que el segueixo tenint,
que és el que em fa la pàgina web,
que és l'ILOS,
i vaig anar i li vaig dir
«Solda, tinc aquest nom».
I home, i aquest nom,
hòstia, és una mica complicat aquest nom.
Però és que a mi em fa molta gràcia i el vull.
El que passa és que estarà agafat.
Lògicament és el primer esportista tarragoní.
I la sorpresa nostra va ser que no està agafat.
Ningú l'ha registrat.
No està registrat.
Encara.
Doncs mira què s'ha fet servir.
Doncs el nom eutitxes.com
i eutitxes.es
és de l'Artur Aragonès.
Ah, doncs mira que bé.
Mira que bé.
Ja el tenim aquí.
Doncs valia la pena que expliquessis l'anècdota
perquè tots els dominis que estan tan dominats
i aquí va la redundància a trobar-te que aquest...
És que molta gent hauria fet el mateix.
Ah, no, ni ho provo perquè segur que ja està.
Doncs vam tenir aquest punt de dir
bueno, doncs provo però no podrà ser.
L'eutitxisme grega estava
però pensant que era el nostre atleta romà
doncs entenem que...
Llatina.
L'aïla Llatina.
Els grecs estaven lluny de Tarragona.
Estaven lluny de Tarragona.
Per tant, més informació
i m'imagino que fins i tot les inscripcions
a través de la plana
www.eutitxesambillatina.com
Només informació o també inscripcions aquí?
A partir de l'1 d'octubre podrem inscriure'ns a la cursa.
Molt bé. Preu de la inscripció?
De moment el preu d'inscripció.
De moment no el tenim?
No el tenim.
Ja el posarem.
Ja el posarem a la web.
Per això sempre hi ha temps per posar-hi.
De moment apuntar-ho en tot cas a l'agenda
a aquells que els interessa dir
el dia 18 ja poden dir a casa
que no aniran ni a dinar,
que tinc la cursa Eutitxes.
El divendres que ve tornarem a parlar ja directament
perquè ja haurem passat la trialó.
S'ha de paï una i després fer l'altre.
Primer l'1, després el 2.
Ja anirem que venim de les festes.
Escolta, un respir, sisplau.
Artur Aragonès, enhorabona.
Moltíssimes gràcies
i ja saps que tens les portes obertes
quan et convingui d'aquesta casa.
Moltes gràcies.
Estic molt agraït per la vostra atenció de sempre
i que em tracteu com si fos de la casa.
És un plaer de veritat.
Gràcies, Artur.
Pep, la propera setmana més.
Aquí s'estarem.
I recordeu, aquesta anima generosa i desinteressada
està sempre a la disposició
de qui vulgui anar a fer ràfting,
a córrer, a saltar,
jo què sé, fins i tot al Nepal.
Mira, ara hem portat,
avui precisament estan fent ràfting
i fent barrancs per allà dalt.
Tots els de la Creu Roja,
els voluntaris que han estat a les platges,
però ja s'està acabant la temporada.
Doncs vinga, tot el Joan Carles
ja està cap allà dalt avui.
Doncs a través de la web,
o al telèfon del Pep,
que el té mitjà a Tarragona,
truqueu, escolta,
diumenge voldríem anar
que ens pots organitzar alguna cosa
i ràpidament.
Si és que aquest home no té res seu.
Gràcies, Pep, bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
L'adeu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu-deu.