Temps Tertúlia, ja en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, 3 de juny,
una tertúlia que avui compartirem amb 3 convidats,
el periodista Carles Avelló,
director del diari gratuït Mesa Tarragona.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
També ens acompanya la professora de Can
i senadora tarragonina, senadora entre cometes,
però senadora al cap i a la fi, Teresa Valls.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
I Antoni Ober, advocat.
Ton, bon dia també.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem alguns aspectes de l'actualitat.
Avui tenim un ventall prou ampli de notícies, ampli i variat.
En fi, tenim des de les dades de l'atur,
ahir sabíem que baixava per segon més consecutiu
a la demarcació de Tarragona,
fins a unes altres xifres,
segurament aquestes no tan positives,
en clau estrictament local,
que demostren la falta encara de places de llars d'infants.
Perquè ahir l'Ajuntament va fer públic
que més de 400 nens, nadons,
pràcticament, és a dir,
gairebé 430 sol·licituds de places
a les llars d'infants públiques
i concertades de la ciutat de Tarragona
s'han quedat pendents de resoldre,
perquè no n'hi ha prou places
per cobrir la demanda.
Per contra, sí que han quedat vacants
30 places pel que fa als nens de dos a tres anys.
Però que 429, concretament,
nens i nenes, nadons, petits,
es quedin sense plaça, suposo, Teresa,
tu que estàs en el món educatiu,
que és un fet preocupant i que demostra
que encara tenim un dèficit en aquest àmbit.
És una bona notícia i una mala notícia.
Penso que té totes dues lectures,
des de la meva part.
O sigui, penso que, clar,
que es quedi en el carrer,
doncs això és preocupant.
Vull dir que si l'Ajuntament
té les llars d'infants,
però està clar que és boca la capacitat que tenen.
I per altre cantó,
penses que si hi ha un munt de nens petits
que han d'anar a la guarderia,
perquè són els més petits els que s'han quedat a fora,
vol dir que els pares d'aquests nens i els avis,
perquè els avis fan cangurs de tota mena de maneres,
doncs estan treballant.
Per tant, si mires la segona part d'això,
penso que sí, que els nens reben,
però que en el fons també té una lectura positiva.
Carles.
Bé, jo crec que això és el fruit
d'un minibum de natalitat
que hi ha hagut durant els últims anys.
Clar, veníem d'època...
Però no l'any, perquè són nens que tenen...
Sí, sí, sí, però estem comptant
pràcticament d'una època encara
que la crisi encara no havia afectat
de manera forta les famílies, no?
Perquè, a més a més, veníem d'unes èpoques
en què havia hagut més aviat al revés, no?
Havia hagut una situació de baixa natalitat, no?
I que es va començar a capgirar això
en el moment en què la immigració arriba amb força a l'estat espanyol
i llavors, doncs, això influeix amb els hàbits
del que és tot el tema de l'ensenyament, no?
Jo crec que, bueno, que això, el dèficit que hi ha,
al final sempre s'acaba resolent d'alguna manera o altra,
i que no es queda en el carrer, no?
I que, per tant, doncs, bueno, això jo crec que sempre
entra dintre del joc polític de dir, escolti,
hi ha aquest dèficit, a veure com ho farem, com ho deixarem de fer,
perquè, clar, aquí també entren dos plantejaments diferents,
un que és el municipal i un altre que és el de la Generalitat.
Perquè, clar, qui té la competència realment d'un tema com aquest, no?
Vull dir que hem de tindre en compte que, bueno,
el tema d'ensenyament és la Generalitat,
però el que passa és que l'Ajuntament ha de posar els mitjans,
bueno, una sèrie de coses que comporten aquests problemes.
A partir dels 3 anys, sí, però abans...
Abans és l'Ajuntament el màxim responsable de les llars.
Sí, sí, sí, però és discutible, això.
Sí, sí, sí.
En canvi, en Educació Primària teníem aquesta setmana
les dades que el 93% dels alumnes
poden anar al centre escollit en primera instància,
és a dir que, en fi, hi ha de tot,
dades més positives i dades no tan positives.
Ton, algun comentari?
sobre el tema de les llars d'infants?
Que t'hauria de ser, respecte a aquest últim apunt
que has fet, del 100%.
Sèria possible, de totes maneres, arribar.
Sèria l'ideal, però...
Penso que és el que t'hauria de ser.
És a dir, si no, bueno,
tinguem en compte que aquest 6%,
que no sé, en números absoluts,
en quants nens i famílies es troben
sense poder escolaritzar en el lloc desitjat,
no sé quin número representa,
però la problemàtica personal que els hi genera,
el disgust, etc.
I, en definitiva, la manca d'optimització
de la possibilitat que cada nen,
cada família, porti el nen on vulgui, on desitgi.
I, en quant a l'altre, jo només ho connoto
d'una forma negativa, absolutament negativa.
Aquest mínimum que tu comentaves, Carles,
i la immigració.
I això, en definitiva, es tradueix en una falta de previsió
de l'administració que correspon.
Ja no entrarem amb si, ajuntament, generalitat, etc.
Em sembla que el tema dels llars d'infants
és un tema que ha de ser prioritari.
Aquí hi ha hagut una falta de previsió
i, bueno, serà desitjable que d'alguna forma o altra
ho solventin, però negatiu en qualsevol cas.
Deia també al principi que teníem les dades de l'atur,
que vam conèixer ahir a aquestes hores.
Segon mes consecutiu a Tarragona que baixa l'atur.
Espanya és el primer mes
després d'un període de 14 mesos
en el conjunt de l'Estat en què baixa les dades.
consideren que això és un parèntesi,
consideren que això és l'inici
de la recuperació econòmica.
En fi, tenim en compte que és el mes de maig,
que és un mes d'inici de temporada turística.
Posso que s'ajunten diverses coses aquí,
que comença la temporada
i que sempre en aquesta època hi ha gent més empleada
que en altres moments de l'any,
però que també, segons el que han anat dient,
és que com si tot això hagués tocat fons
des de molt amunt, que quan ens arribi a nosaltres
vés a saber quan serà.
No tocat fons, no.
Però això és el que ens sonava l'altre dia.
Ens han enganyat tant amb aquest tema.
I que potser sí que això és una punta
d'una coseta petita que comença a funcionar.
Carles?
Bé, jo crec que realment ho sabrem
al setembre, a octubre...
Quan tornem de l'Istiu, no?
Quan tornem de les vacances.
Maig sempre ha sigut...
L'atur de maig sempre ha sigut estacional
i que, per tant, igual que va passar a abril
també hi va haver aquest repunt,
però perquè realment també va caure la Setmana Santa.
i per tant, doncs, bueno, són dos mesos consecutius.
I, bueno, alguna cosa deu poder dir, alguna cosa, m'imagino.
Però, bueno, jo crec que això...
A veure, jo amb el tema aquest de la crisi
ningú té una bola màgica.
Ningú veu el que passarà, perquè és que ni els grans...
Ni les potències mundials ho estan veient.
I hi ha coses que, a més a més,
te tornen boig, no?
Perquè dins, bueno, sí, hem tocat fons o no hem tocat fons.
Però resulta que des de portem pràcticament dos mesos,
la borsa no para de pujar.
Sí, sí.
Tornem a estar...
Allí estàvem al 9.600 punts.
Cosa que no...
I no solament la borsa espanyola,
sinó que estàs mirant, doncs, Wall Street
o altres borses mundials,
està passant això.
Bueno, jo crec que aquí
l'economia mundial,
perquè ja no és un problema d'economia
ni local ni estatal, no?
És una economia mundial
que es mou amb altres paràmetres, no?
I a part d'això,
s'afegeix al que el petroli...
Estem parlant que estem en crisi,
el petroli està pujant.
I la previsió és que el petroli
es torni a situar
en unes cotes de 80-90 euros
al barril de petroli, no?
Vull dir que...
M'apenso que la gasolina està a 1,02 al litro.
I hi ha...
Clar, són tantes coses
que al final dius,
bueno, per molt que tinguis
molta informació,
al final dius, bueno,
això no sé com s'agafa, no?
Jo segueixo, Carles,
molt...
I dic Carles
perquè em semblava
que donaves una opinió
un tant optimista
d'un futur ja proper, no?
Si fem cas
de les opinions més assenyades,
més serenes,
les més objectives,
les que no són sospitoses
de donar missatges
rere fons
o amb interès
polític,
de govern, etcètera,
es diu que no hem tocat fons,
ni molt menys,
que el més dur
sembla ser que serà
per final d'any,
començaments de l'any que ve
i una vegada superat l'any que ve
que podem començar a parlar
de què s'ha tocat fons
i de què comença a haver
la recuperació.
La borsa,
la borsa,
de cap manera,
és un indicador,
és un termòmetre
de la situació
econòmica
ni del país
ni mundial.
Tots sabem
que la borsa
té...
Bé,
pensa que el crac del 29
va vindre per aquí,
eh?
Sí.
Vull dir que
recordem-ho, això.
Sí,
va ser molt diferent,
pel que tinc entès,
va ser molt diferent
i la caiguda de la borsa
va ser de la quebra
de la borsa.
En aquest cas,
la caiguda de ballada
és important
i ara el que està succeint,
el que deien
i el que es pronosticava
que és un repunt
propi del sistema especulatiu
que suposa la borsa.
És a dir,
els grans inversors
el que han fet
han estat,
han esperat
que la borsa baixés
el que va baixar,
es va posar pràcticament
a 5.000
i van dir,
lògicament,
ha de fer un repunt,
aquest repunt
s'està fent
i han posat diners
els grans inversors
i evidentment
ara recoliran beneficis
i veurem què passarà
en la borsa
passat l'estiu.
Si preguntem
a qualsevol entitat financera,
a qualsevol assessor
d'inversions,
et diran
que de cap manera
inverteixis
en borsa pura i dura,
que en el seu cas
et posis en fondos d'inversió
que estiguin interessats
amb una cistella
de borsa
però molt conservadora,
etcètera.
Però jo penso
que l'indicador
de la borsa
no en podem fer cas.
I en quant al tema
de l'atur,
és obvi,
cada any
succeeix el mateix,
la contractació
per al període d'estiu
es produeix
a l'alça,
sembla
i diuen
i això
es constata
de certa manera
que el sector
de la construcció
comença
a revitalitzar
perquè els bancs
han obert
ja
la borsa
de finançament
i bueno,
aquesta és una situació
que dona l'aparença
que ens estem
recuperant.
Però recordo
que
fa tres dies
va publicar
l'audiència
que General Motors
ha quebrat.
estem en una crisi
globalitzada
mundial.
És el millor
que li podia passar
a General Motors.
D'acord, Carles.
No, no, no.
No, és veritat.
No, no, no.
La quebra...
Carles, estic d'acord
però com a indicador...
La suspensió de pagos, eh?
No, no, no.
Bueno, la suspensió de pagos.
Aviam ara qui la compra.
El que passa és que
segurament aquest dia
sí que estem tenint notícies
algunes més positives,
altres més negatives.
Positives seria,
per exemple,
ara ho deia el Ton,
una certa,
diuen,
revitalització
del sector de la construcció
com a mínim
que sembla que hi hagi
més gent interessada
en tenir el pis
i tenir accés
a un finançament,
el tema dels cotxes.
I els bancs
que faciliten el finançament.
Els bancs
que sembla més disposats,
tenim el tema de l'automòbil.
Ara, per exemple,
també a nivell local
tenim alguns símptomes
de crisi
clars
al sector químic.
Hi ha algunes mobilitzacions
amb algunes empreses
també emblemàtiques
com el cas de Vic.
És a dir,
que tenim notícies
bones i dolentes
que moltes vegades...
Però que la construcció
comenci
és molt important.
Sí, tu creus que és?
Sí, perquè sota la construcció
hi pengen moltíssimes coses.
Aviam, Teresa,
ha començat,
i aquí potser
l'indicador
a un pèl a l'alci
que dona aquesta bona impressió,
perquè evidentment
és una bona impressió,
ha estat en què
els bancs
han començat
a obrir el finançament
i això permet
adquirir.
És a dir,
aquelles operacions
de finançament
que es rebutjaven
fins fa quatre dies
i no podia comprar ningú,
ara poden comprar
l'estoc
que hi ha
en el mercat
de construcció.
Però això no vol dir
que el sector de la construcció
s'hagi revitalitzat,
perquè del que es tracta
és de bellugar el totxo
i de bellugar el totxo
és de posar-los un
damunt de l'altre
i això encara
està absolutament aturat.
Sí, però en mesura
que el sector
de la construcció
situï els preus dels pisos
a preus normals,
cert,
se seguiran
venint pisos.
Sí, perquè necessitat
de pisos
n'hi ha
i n'hi haurà.
N'hi ha,
hi ha famílies
que,
gràcies a Déu,
tenen sous estables,
matrimonis
de funcionaris
o empreses
que són solvents
o coses d'aquest estil
que ho poden fer.
I que, per tant,
si les coses
es posen al seu lloc
o tornen al seu lloc,
llavors,
i si això comença,
parlaves ara
del sector químic.
Al sector químic
no li ha passat
una altra cosa
que si el consum
es talla,
el sector químic
depèn moltíssim
del consum,
però molt.
Depèn de la construcció,
depèn dels vehicles,
depèn de moltes coses
d'aquest estil.
Això ja ho vam viure
nosaltres el 92.
El 92 ja ho vam viure
aquí a Tarragona.
Hi va haver empreses
químiques
que van passar
d'un any
a guanyar
10.000 milions
de les antigues pessetes
a l'any següent
a perdre
10.000 milions.
I
què van fer?
Van agafar,
van fer
neteja de plantilla,
van fer
prejubilacions
i totes aquestes coses
i al cap de dos anys
ja estan guanyant diners.
Potser estem
davant d'una...
estem
en un segle
i l'altre dia
com estàvem parlant
del llibre
que vam presentar,
si recordes,
estàvem parlant
de
que a Tarragona
l'any
que eren
80,
79,
80...
El principi
de l'etapa democràtica.
El principi
de l'etapa democràtica,
la conflictivitat
laboral
que hi havia
aquí a Tarragona
no té res a veure,
però res
amb l'actual.
amb els comitès
de parats
que ocupaven
l'Ajuntament,
uns conflictes
al carrer,
vaga d'autobusos...
Sí,
l'ha fet tremenda.
És evident
que la situació
social i laboral
és molt diferent
30 anys després
i que malgrat la crisi
aquí el comportament
dels sindicats
també està sent
molt més moderat
encara que avui,
per exemple,
tenim nous anuncis
de mobilitzacions
a nivell d'Arc Cross
a Tarragona.
És lògic
perquè el que es busca
és que hi ha
una situació
conflictiva
i d'un euro presentat
i que a més a més...
Que la sortida dels treballadors
sigui la millor possible.
I a més a més
que veus
que no hi ha solució
perquè no hi ha solució
amb aquestes empreses
que a més a més
no és d'ara
perquè Cross
porta perdent diners
però fa un munt d'anys.
Però un munt d'anys.
Llavors
el que pretenen
és que tinguin
la millor sortida
en aquesta situació.
En fi,
si em permeten
un canvi de tema
perquè tenim avui
altres notícies
jo crec que
prou interessants
a més
per poder debatre.
ja oficialment
d'això ja vam parlar
la setmana passada
a la ràdio
i als diaris
es constituirà oficialment
la tercera federació
de veïns
de la ciutat de Tarragona.
És una federació
que plega
un grup d'associacions
de veïns
de la zona de Llevant.
Què els sembla
que hi hagi
una tercera federació veïnal?
Els sembla positiu?
Els sembla negatiu
perquè divideix
el moviment veïnal
en general?
Recordem que ja
n'hi ha dues desafanys
i ara s'assuma una tercera.
A tu, Teresa?
A mi em sembla malament.
Trobo que
si la gent s'agrupa
d'una determinada manera
bé, vull dir, no, no...
Que tothom s'ha d'estar
amb una o amb una altra?
Doncs no.
El que passa és, clar,
com més miques hi ha
a l'hora d'aconseguir coses
suposo que el més complicat és.
A veure si hem de fer
la federació de federacions
d'associacions de veïns, no?
No, però...
L'atomització
d'aquestes associacions
jo no sé si tenen
masses aspectes positius
evidentment que en tenen
però si realment
no val més la pena
mantenir
una federació
d'associacions de veïns
i dues federacions
d'associacions de veïns
ja quasi d'una peu
pugui fer la federació
de federacions
que és el comentari
bromesc
que feia al començament, no?
De totes maneres
aquesta de llevant
clar, s'uneix per dir
que ells volen ser
una ve única
de la zona de llevant
davant de l'Ajuntament
i d'altres administracions
perquè consideren
que les altres federacions
no defensen
els seus interessos.
Però això
hi ha
les diverses associacions
que puntualment
es defensaran
els seus interessos
més puntuals
i propis
quan parlem
de federació
jo ja entenc
que
és un orga
superior
a l'associació
com per defensar
temes
i assuntos
i inquietuds
super
per damunt
de l'interès personal
particular
de l'associació.
Jo crec que
s'ha presentat malament
la sortida
d'aquesta federació
com deies tu
l'únic que intenta
és aglutinar
el que és
la zona de llevant
perquè hi ha
l'associació
de veïns
de Cala Romana
la de Boscos
la de la Mora
perquè aquí
perdona Carles
potser en perspectiva històrica
ara que parlàvem
dels 30 anys
clar
el moment veïnal
sempre ha estat
bàsicament
als barris de Ponent
i sembla que les federacions
històriques
han defensat
només
els interessos
o les reivindicacions
dels barris de Ponent
Sí
llavors
des de tota aquella zona
de llevant
hi ha
almenys
ja el sentiment
que durant 30 anys
s'ha fet més cas
a Ponent
que llevant
i
i que
les dues associacions
que hi ha en aquest moment
o federacions
o com vulguis dir-la
no representen
els interessos
d'aquella zona
i a més a més
han sigut
dues associacions
que s'han polititzat
amb excés
i
bueno
pot ser una tercera via
jo
benvinguda sigui
benvinguda sigui
si
ni es polititza
i es lluita
per una zona
en la que realment
doncs
fer urbanisme
o fer neteja
o fer altra cosa
és molt més difícil
que fer-ho
en una zona
molt més estructurada
en carrers
i tot això
les urbanitzacions
sempre és molt més complicat
el que
estiguin netes
el que
les aceres
no hi creixin
nerves
perquè això
en una ciutat
o en un barri
no passa
però en unes urbanitzacions
això sí que passa
però és que fa 30 anys enrere
hi havia molt poca gent
en aquesta zona
aleshores és normal
que aquestes
associacions
que hi hagi
clar
vull dir que
fins ara
per tradició
han defensat unes altres coses
perquè és que no existien
fa poc
relativament pocs anys
bueno
perquè
és una rentabilitat política
del que mana
la rentabilitat política
perquè diu
jo tinc més vots
en una zona
que en una altra
però ara
bueno
la zona llevant
ja comença a tindre
un pes específic
vull dir que
per tant
aquest és l'actiu
que jo apuntaria
principal
de la federació
per
defendre
els interessos
del que és
ni un
ni unes
urbanitzacions
ni barris
en concret
sinó una zona
d'expansió
de Tarragona
que potser sí
no té representació
com la que té
històricament
la dels barris
de Ponent
però bueno
jo penso que el tema
de
tu creus que seria millor
que només
aquest una federació
el tema de neteixes
el tema d'asfaltats
el tema de
mobiliari urbà
etcètera
etcètera
penso que és més propi
del que són
les associacions
d'urbanitzacions
en concret
que d'una federació
la federació
per això deia
aquest potser és l'actiu
important
i la raó de ser
i en aquest aspecte
i en aquest sentit
positiva
la federació
el de defendre
interessos
supercol·lectius
super associatius
del barri
en concret
de la zona
en concret
en fi
veurem com evoluciona
aquesta tercera
federació
veïnal
que com dèiem
es presenta públicament
aquesta tarda
hi ha més qüestions
interessants
perquè avui
dos diaris
de la ciutat
el Més Tarragona
que dirigeix
Carles Avelló
i també
el diari
El Punt
es fan ressò
d'una notícia
sobre el fortí
de la reina
en el sentit
de dir que
l'amo del fortí
el propietari
del restaurant
fins fa uns mesos
restaurant del fortí
proposa
planteja
un concurs
d'idees
per
per veure
què fem allà
però tenen idees
per veure
què fem allà
és això
va en aquesta línia
Carles
sí
la propietat
ja me resisteix
que jo deixi de ser
el que era
i que Tarragona
perdi un lloc
que havia sigut
emblemàtic
i que
tots hem de recordar
que era el fortí
de la reina
abans
de
de l'any
que devia ser això
89
no
jo recordo
que fa
jo recordo
que fa un temps
parlant amb el propietari
i m'explicava
que un dia
el recasens
el va agafar
i va dir
escolta'm
aquí has de fer
alguna cosa
perquè això
és un desastre
estem parlant
del 79
o 89
87
havia de ser
88
i
realment té raó
perquè és que
si tots recordem
que era allò
era un niu
de drogadictes
de
de brutícia
era un desastre
deixar
aquelles quatre
aquelles quatre parets
allí
que a més a més
clar
de la manera
que s'ha refet tot
allò ja
històric
de històric
històric
és relatiu
perquè clar
hi ha hagut
molta part
que s'ha tingut
que tornar a refer
de nou
vull dir
que potser
el 50%
pot ser
que sigui
actual
però a part
d'això
jo crec que
ja havia estat
assumit
per la ciutat
que allí
era un lloc
on se podien
fer
banquets
celebracions
que aquí a Tarragona
està molt mancat
d'aquest tipus
de locals
i que per tant
jo crec que
ell
el que vol
és que
molt bé
s'ha pres una decisió
s'ha tirat a terra
però que
es torni
a tindre
l'ús
que
era original
això sí que comporta
que hi hagi un canvi
dintre de la revisió
del pla general
es canviïn els usos
d'aquell terreny
i que
un concurs d'idees
perquè
és una aposta
important
el fer
alguna cosa
allà dintre
sense tocar
l'estructura
del que és
el fortí
Teresa
a tu què et sembla?
Jo he mirat des de fora
em sembla una mica
rocamolès
tot això
perquè clar
a veure
hi havia un restaurant
no
hi havia fa anys
un fortí
per tant enrere
ja no em tiro
i fa anys
al costat
i a fa anys
al costat
del fortí
també hi havia
un restaurant
però Clèvia Rostán
que s'ha desmuntat
i ara
s'hi vol tornar
a posar un restaurant
o sigui
a mi em sembla
i que seria possible
i que hi facin alguna cosa
perquè clar
allò d'aquella manera
que no quedi com abans
però hi va haver un jutge
quina manera
de perdre el temps
i els diners
amunt i avall
però quan els jutges
prenen decisions
els jutges van prendre
una decisió
en part de la legalitat formal
de la legalitat formal
perquè hi havia
una persona
que va impugnar
i no va deixar
rectificar
o més que rectificar
adequar
adequar
l'ús
de la legalitat urbanística
que era l'objectiu
és a dir
tothom sabia
quan es va donar la llicència
que calia
el retoc puntual
perquè
s'arrossegava
a més un error
de planejament urbanístic
un error
però a més un error material
i calia
esmenal
i a partir d'aquí
la història
que tots sabem
i conseqüència
d'un recurs
que es va interposar
els jutges
no van poder fer
altra cosa
que dirà
una sentència
conformant
la legalitat formal
però insisteixo
perquè no es va deixar
adequar
a la legalitat
material
l'ús que s'estava
donant
en contra de l'interès global
de Tarragona
però això és una història
és un capítol negre
de la història de Tarragona
que ja s'ha escrit
s'escriurà
i que aquí quedarà
per glòria
i desgràcia
d'uns i els altres
de totes maneres
el propietari del Fortí
no parla de posar
un altre cop un restaurant
tan sol sigui
planteja un concurs
d'idees
obert als arquitectes
i el Fortí de la Reina
té possibilitats
d'ús
tant públiques
com privades
de privades
no cal que en parlem
perquè hi havia
el que hi havia
que donava un ús
satisfactori
per tothom
i volgut per tothom
excepte per una sola persona
i això ja no cal
no cal parlar-ho més
i en quant a ús públic
bueno
si no s'arregla
el tema urbanístic
no hi ha altre remei
que expropiar-lo
per donar-li aquest ús públic
perquè no es pot quedar
una edificació privada
en un espai
de zona verda
o sense possibilitat d'ús
i d'ús públic
li podem donar
el que vulguem
quedar
pot quedar
quedar pot acabar
no no no
perquè la propietat
pot demanar
l'expropiació
no no no
és a dir
no es pot condemnar
a una propietat privada
no
sense
però quan ell compra
la finca
ja existia
l'edificació
i per tant
si existia
no ho sé
jo no soc jurista
i per tant
no
ara ens ha de dir
un debat jurídic
que no
avorriríem
aquí bàsicament
per fer-ho pràctic
perquè la gent
ens entengui
ha d'haver-hi
una mena d'acord
d'entesa
entre el propietari privat
i l'Ajuntament
que és el que té
la supervisió
de tota
fer algo públic
allí
no té gaire sentit
tenim
el fortí
però quan parlem de públic
què podríem posar d'exemples
o en què estàs pensant
Carles
jo és que s'ha dit
tantes coses
que si un museu
que si no sé què
que si no sé quantos
però clar
tu això no ho faries
jo no ho faria
és que aviam
és que si s'hagués pogut fer
ja s'hagués fet
perquè a 200 metres
tenen un altre fortí
que s'està morint de fàstic
del fortí Sant Jordi
en l'anterior mandat municipal
s'havia parlat
del centre oceànic
de no sé què
i de no sé quantos
d'estudis a la mar
o alguna cosa així
i clar
no s'ha fet res
i home
tampoc estem parlant
d'un espai
tan gros
com per fer tantes coses
a més de tenir un munt
d'espais públics
que no se sap
no se sap
què fer amb ells
i no passem llista
perquè
perconyaríem
governs anteriors
i actuals
però és que no es pot
agafar
qualsevol cosa
i dir
no aquí farem
no sé què
és que al final
fer les coses
té un cost
mantindre-les
no vegis
llavors
jo crec
que aquí
valdria la pena
tornar a recuperar
la història
el restaurant
el restaurant
perquè jo crec
que el 99,99%
de la ciutadania
aquesta
de Tarragona
estaria d'acord
en què passés això
i a més a més
ha d'haver valentia
valentia política
en aquest tema
un centre de convencions
sales
multiús
per
bueno
evidentment
que es poden fer
se li pot donar
molts usos
i depenen
com deies
Beto Ricard
d'un acord
entre
projecte privada
i
l'administració
municipal
que té la facultat
de decidir
els usos
dels espais públics
i dels espais
però
possibilitats
infinites
amb mans
privades
perquè per ús públic
no passem
llista
del que tenim
a Tarragona
mateix
com per donar-li
destí
i ús
i no els estem donant
no parlem molt
però no donem
i tu Teresa
què faries
també
ja ens hi havíem acostumat
i a més a més
un restaurant
amb uns espais grans
com tenia aquell
és que no n'hi ha
aquí a Tarragona
no hi és
i que no cantava
vull dir
que no era
i no era una agressió
a la imatge
volent
i era imposat
però no
no cantava
no era un pegot
pitjor han sigut
altres solucions
que s'han donat
a Salau
i tota aquesta zona
la pèrgola
que han fet davant
que va fer foment
i aquí ningú diu res
i allò sí que és
un autèntic pegot
i una alteració greu
de l'espai públic
i que no feia falta
un perjudici estètic
incommensurable
per tant farien restaurant
recuperarien com a ús privat
i fins i tot
si poguessin
doncs això
fer-ho més gran
o més
és a dir
amb més capacitat
perquè pogués acollir
determinada celebració
clar però és que
més gran és difícil
jo sí
ja era gran
no era petit
no no no
es queda gran
aleshores penso que Tarragona
el centre de Tarragona
perquè encara que estigui
a la punta del miracle
és el centre de Tarragona
un lloc
on hi hagi uns espais grans
de menjadors grans
és que no n'hi ha
tenim molts restaurants petits
al centre de Tarragona
un passeig
fent-li una ruta
per passant per l'amfiteatre
boníssim
hotel imperial Tarragó
i tota la resta
un patrimoni
tota la resta
de circuit
de circuit
turístic
tarragoní
de fet
aquesta setmana
tenim un exemple
ja ja en parlàvem
amb el principal promotor
els Premis Zones Mediterrània
que toca cada any
aquesta entitat ecologista
ahir
Ángel Juárez
clar ens reconeixia
en una entrevista
ja ho sabem
que per primer any
els Premis s'atorgaran
en el restaurant
de la Cantina Mexicana
de Port Aventura
per la impossibilitat
de trobar
un lloc
de similars característiques
com les que feien
el Fortí de la Reina
és a dir
fins i tot aquí
podem perdre
unes certes possibilitats
en fi
ara estem parlant
d'un acte en concret
però és evident
que el Fortí de la Reina
cada any
com a restaurant
acollia moltes altres
celebracions
i que se'n poden anar
fora de la ciutat
precisament
per aquesta manca
d'infraestructura
i tant
així és
i això és
un peatge
que ens tocarà
pagar els tarragonins
a més a més
dels costos
que ha subsat
tot això
i que la gent
tampoc valora
d'una forma immediata
tot això es perdrà
Ricard
i tant que es perdrà
presència
de gent a Tarragona
per qüestions
culturals
científiques
etcètera
no només bodes
no només bodes
no solament presència
sinó a part
és un engorro
tindrà que anar
fora de Tarragona
per celebrar-lo
sobretot perquè
hi ha molta gent
que hi pot anar a peu
si vol
i no cal que agafi el cotxe
i si aquella nit
vol veure
doncs beu
i se'n torna a peu
a casa
i tranquil·lament
seria amb una certa prioritat
arreglar aquesta qüestió
ho dir perquè ara
ha quedat el frutí
com ha quedat
ha quedat aquell espai
com ha quedat
que suposo
que no agrada molt a la gent
no ha acabat
i per tant
seria qüestió
de donar-se una mica
de pressa
que no sigui
que s'abandoni
aquell espai
sí perquè la casa
descuidem allí
pot ser uniu
d'una altra cosa
d'aquestes que veiem abans
es va complir
la sentència
d'aquella manera
perquè van dir
torni tal com estava
no l'han deixat millor
del que estava
perquè abans
estava ple de brutícia
sí però de totes maneres
la imatge
que ha quedat
és una mica
en fi
tothom que passa per allà
diu
sí
teníem una altra
imatge del frutí
en fi
veurem com evoluciona
aquesta proposta
de concurs d'idees
que fa el propietari
del frutí
i que avui hem conegut
a través del mes Tarragona
i del diari
El Punt
ha estat una altra
de les qüestions
que hem abordat avui
en aquesta tertúlia
una mica variada
una mica de tot
per comentar les notícies
d'aquest 3 de juny del 2009
per ser avui fa 3 anys
de l'ascens del nàstic
a primera divisió
segur que el Carles Avelló
que és molt mestiguer
se'n recorda
quins temps aquells
eh Carles
quins temps
en fi
acabem la tertúlia
fent aquest recordatori
del tercer aniversari
de l'ascens a primera
Antoni Uber
Teresa Valls
Carles Avelló
gràcies per compartir aquesta estona
que vagi molt bé
bon dia
bon dia
bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies