Doncs ja el tenim entre nosaltres puntualment
com cada dilluns. És el director de Caixa Fòrum
Tarragona, Carles Marqués. Bon dia.
Benvingut. I quina bona passejada, ara ho comentava.
Sí. No és que no tinguem res més
que parlar, que parlem del temps, però és que
continua sent notícia. Exactament.
Sí, sinó un temps fantàstic.
Això de l'eterna primavera
en aquesta ciutat, que seria la falca
obositària dels romans, és cert.
No ha canviat el temps.
No ha canviat el temps.
Hi ha coses que sí que cal que canviïn.
I que canviïn amb una certa
celeritat. Estem parlant del Dia Internacional
de la Violència de Gènere.
Des de Caixa Fòrum, com esteu apostant
també per la Setmana de la Ciència,
un esdeveniment...
Els dos tallers familiars han anat molt bé
de la Setmana de la Ciència, deixem-ho dir-ho.
Què van fer al final? Van fer un de
l'habitadors
i un altre de Química en Família.
Doncs molt bé, molt bé.
Vull dir, si aquest taller
una mitjana són de 30 persones,
n'hi van passar entre tots dos.
Sembla que són 120.
No està mal, eh?
Home, doncs s'han estat molt bé.
I la conferència.
La conferència, el to venya.
Que gran que és el to venya.
Que gran que és el to venya.
Tothom va sortir l'habitant, realment,
del Caixa Fòrum.
Aquest home és extraordinari.
Sí, sí, realment és extraordinari.
Provocador, inquietant, però fa riure.
Molt bé, molt bé.
Bé, doncs ara ja això és passat.
Ara hem de mirar cap al futur i, com dèiem,
hem atès una miqueta a la seqüència
de tot allò que interessa a la societat.
També aposteu per fer activitats al voltant
del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
d'una manera molt original o diferent o singular.
Diferent, singular, exactament.
A part que ja, com van comentar,
estem fent tallers per joves de secundària
per conscienciar sobre la violència de gènere.
la manera singular és que convertirem,
això és una obsessió que tinc jo bastant arrelada,
de convertir el vestíbul del Caixa Fòrum
en una mena de plaça pública,
en un lloc on hi passis, hi passin coses,
i el que passarà serà que una artista brasilera,
la Giselle Freiberger,
farà una acció, és un taller familiar, de fet,
però vull dir, està plantejat d'una manera
que hi pot passar, evidentment, tothom.
tothom. Sempre hem dit que les famílies,
nosaltres les agafem en un sentit molt ampli.
Justament tu ho has dit,
avui el concepte família és tan ampli
que, per tant, aquest taller és oberta a tothom.
És oberta a tothom.
Sence línies.
És el vestíbul en el qual cosa,
doncs, això,
tothom podrà fer dues coses,
deixar el seu missatge sobre
com veu la violència de gènere,
i d'altra banda participar en una activitat col·lectiva
dirigida per aquesta artista brasilera
que, d'alguna manera, intercomunicarà aquests missatges.
I és una artista experta en fer obra pública,
obra artística pública,
és experta en art efímer
i, sobretot, experta en crear aquesta interactuació amb el públic.
I la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Què més volem si tenim la Giselle Freiberger,
que és la responsable,
la que actuarà d'artista,
diguem-ne activista, en aquest cas,
per fer les flors, per transformar.
Giselle, molt bon dia.
Bon bon dia.
Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
Tu ara estàs a Barcelona,
però realment estàs sempre viatjant.
Entre el teu país, crec que ets de Sao Paulo, no?
Concretament?
Sí, sí, sí.
I Barcelona.
Sí.
I has treballat fonamentalment en el que és art de carrer.
Sí, arte en el espacio público
y el arte en el que las personas pueden participar.
Yo llamo arte participativo.
La obra se realiza con la participación de las personas.
I generalment, les persones participem en general.
Després ja parlarem d'aquesta acció que arriba a Caixa Fòrum.
Participem en general o és allò que encara tenim,
allò que les obres d'art, ni que siguin afirmades, no es toquen?
No, participen, participen.
Bueno, cada obra tiene una participación diferente,
pero si quieres puedes explicar en esta obra específicamente
cómo es la participación.
Són les flores per transformar
i aquí sí que té sentit que nosaltres hi prenem part.
Explica'ns una miqueta,
perquè el que tens intenció de fer,
i ja ho has fet en altres ciutats,
és fer créixer un arbre.
Sí, sí.
Como ha dicho Carlos,
vamos a plantar este día
en la plaza,
en el vestíbulo del Caixa Fòrum,
un arbre muy colorido,
lleno de frutos y de flores,
que es un proyecto artístico
en contra de la violencia,
de la violencia de género
y la violencia en general.
Y este proyecto es parte del programa
en contra de la violencia,
el programa Violencia Tolerancia Cero
de la obra social de la Fundación La Caixa.
y las flores de este árbol tan colorido,
tan grande,
tiene casi tres metros de altura,
llevan noticias de diversos periódicos
acerca de la violencia,
con mayor enfoque en la violencia intrafamiliar,
donde está también la violencia de género
y la violencia en las escuelas.
Y los frutos llevan las buenas noticias,
aquello que poco a poco
y con mucho esfuerzo
la sociedad está cambiando.
Y así,
invitamos a las personas
a participar en dejando mensajes
y a los niños
les invitamos a elaborar flores
para que dejen también este árbol.
¿Sabes?
I de quina manera
nosaltres participem activament?
Perquè la idea l'entenem, a més,
és una plantació d'un arbre
que ja ha donat els seus fruits a altres ciutats.
No és la primera vegada
que es fa aquesta experiència,
per tant,
es pot parlar de com serà
la previsió d'aquest taller.
És a dir,
qualsevol persona
que assisteixi a aquest taller
i que vulgui
que doni fruit a l'arbre,
què és el que ha de fer?
Jo, diumenge,
vinc aquí
i jo vull participar,
vull prendre part d'aquesta activitat.
Quin serà el meu paper?
Sí, bueno,
a los adultos,
les enseñamos un poco el árbol,
que miren un poco el panorama
de la violència
que està en cada flor
i en cada frut,
des de les bones notícies
i les notícies més difíciles,
i elaborem
i que escriben un mensatge
per a posar en el árbol.
tenim moltes missatges,
tenim moltes missatges
de moltes llocs,
de moltes llocs,
de moltes llocs,
i estem ajuntant
tots aquests missatges.
missatges.
i amb els nens,
com una tècnica
de papiroflexia,
el·laboram
flores
i dibuixis,
i hablamos amb els nens
amb moltes llocs,
amb moltes llocs,
amb moltes llocs,
perquè amb els nens
per parlar d'aquest tema
cal tenir moltes llocs,
per això que l'arbol
no porta cap imatge
sensacionalista,
sinó que és un projecte
molt positiu,
parlarem d'una cosa difícil,
però amb un aire positiu.
Amb ganes que canviïn les coses,
i no quedar-nos només
amb la part de gatilera.
Sí, sí, hay que canviar-les.
Hay mucho que hacer, sí.
De fet,
jo tinc entès, Giselle,
que treballes sobretot
en el que és
el teu treball artístic,
utilitzes molts llenguatges,
però que sempre fonamentes,
a bona part de la teva obra,
la fonamentes
en el fet de ser dona.
Sí, sí, sí.
La condició femenina
és el que treballes, no?
Sí, sí, sí.
Quasi tota la meva obra
està enfocada
en tot el que és
l'universo de la mujer, no?
Y por eso estoy en este proyecto
que está en contra
de la violencia de género.
Estaràs el diumenge, esclar,
per fer el taller
aquí a Caixa Fòrum, Tarragona.
Sí, sí, sí.
Estaremos
de las 17 a las 21 horas
esperando a todos
a que vengan a visitar
nuestro árbol
y participen en esto.
Doncs allà estarem
nosaltres, lògicament,
i moltíssims dels oients
que ara ens acompanyen.
Giselle, moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Que vagi molt bé.
Adéu.
Carles, jo tinc un dubte.
L'arbre es queda allà
o un cop acabi l'activitat?
L'arbre es quedarà
només aquell dia
fins a les 9 del vespre
i després se'n va.
Generalment, o sovint,
els tallers familiars
necessiten d'una inscripció
prèvia per un tema
de places en aquest cas, no?
No, no.
Perquè és allò que deies,
aquesta cosa de plaça pública.
Sí, sí, sí.
D'entrar i sortir.
Així, com et deia,
en molts casos hi ha tallers
que per la pròpia dinàmica
sí que han de tenir
unes places limitades,
però també sempre intentem
que si la dinàmica ho permet,
com és aquest cas
o com són els que dèiem
de la ciència,
que hi pugui passar
tothom, tothom qui vulgui.
Caldrà parlar més endavant
perquè no toca aquesta setmana
com a calendari,
però al treballar
en el programa
Violència, Tolerància, Zero,
vosaltres no aposteu
només pel dia D,
sinó que al llarg de l'any
perllongueu moltes activitats
i crec que cara al desembre
teniu prevista una conferència.
Sí, la conferència
de l'Enrique Echeburua,
Violència contra la parella,
el patiment de la víctima,
això serà dijous dia 10,
vull dir, si vols,
ja en parlarem més abastament
d'aquí dues setmanes,
però realment tot aquest mes,
no ho diríem aquest mes,
aquest final de novembre
i principis de desembre,
doncs el destinem bastant
a aquesta activitat,
que realment,
jo suposo que got a got
es van aconseguint coses,
però encara sense parlar
de històries tremendes.
És la cursa del corredor de fons,
no?
Miqueta, miqueta,
però escolta,
millor això que no fer res,
no?
Suposo que en aquest cas
dirigir-se a això,
la canalla jove
que encara té remei
per entendre'ns,
suposo,
vull ser positiu,
però dins d'un ordre.
Home, jo m'ho imagino.
Doncs és molt bo.
Ara que estàs parlant
de la canalla,
que probablement
algunes persones
que ens escoltin
tinguin fillos o filles
a secundària
i algun família
o algun fill
hagi participat
d'aquests tallers
que feu al Caixa Fòrum
i la veritat
és que estan tenint
molt de raó
i molt d'èxit
perquè són molt directes
i molt realistes.
I molt realistes, eh?
No són discursos,
és molt pràctics.
La canalla surt realment
amb una consciència exacta
del que suposa.
No, el que suposa
i del que,
com deies tu,
i del que ha de fer, eh?
I el que ha de fer.
És molt pràctic,
el que ha de fer exactament.
Perquè això en molts casos,
a més,
tots ens ho haurem trobat
amb circumstàncies pròximes
i amb persones que coneixem
o directament...
I fins i tot els adults
no sabem què fer.
Moltes vegades
quan veiem un cas proper
i no saps què és millor o pitjor, no?
Ja està bé
que algú ens ho expliqui.
No, i a vegades
allò amb tota la bona intenció,
que a vegades n'és errada,
proposes o conselles coses
a les víctimes
de violència de gènere
que són nefastes
o que són equivocades.
O a més,
no són innocues
però tampoc aconsegueixes res, no?
Per tant,
aquest tall era molt realista,
era molt clar, eh?
No és una qüestió de pensar
si a mi no em passa
no tinc res a veure
sinó que és una implicació general
de tota la societat.
Exactament.
A vegades
ignorar segons què et fa
una miqueta còmplice.
Còmplice, correcte.
En fi, d'ui, quins discursos,
escolta, som dilluns,
estem estupendos.
No, no, a veure,
doncs donem informació als clients.
Donem informació.
Estàvem diumenge
i hi ha més tallers.
Sí, el diumenge
recordem que continuem
amb el taller
de l'art d'anunciar.
Vull dir,
ja en vam parlar
fa unes setmanes
i després el mateix diumenge
també hi ha
un espectacle escènic
a l'avi Ramon,
que és un avi
que parla amb la seva
neta, neta, neta, neta o neta,
espera un segon,
que això sí que hi ha
per no mentir.
Nena o nena,
què serà?
Nena o nena?
Doncs, doncs,
ho recordava bé.
No ens l'especifica.
No, sí, sí, sí.
Un avi i una neta, veus?
Ah, la neta.
Que ens parla de la necessitat
de recordar,
del desig d'aprendre
i de la capacitat
de crear.
Però,
amb la mateixa línia
que ja que ens estàvem posant
molt filosòfics
i transcendents,
demà,
felicitat.
I demà,
últim dia de felicitat.
Sona molt fort.
Demà és l'últim dia de felicitat?
El cicle de felicitat,
correcte.
Amb el professor
Ruth Benhofen,
que és professor
de l'Universitat de Tarasmos
de Rotterdam,
els Països Baixos,
que ell està fent
un estudi sobre,
és a dir,
una mica això que dèiem,
és a dir,
a l'hora de ser rigorosos,
a veure,
què fa feliç,
quin són els,
una mica,
el component químic
de la felicitat.
Per tant,
hi ha un valor real,
vull dir,
la felicitat,
a vegades,
es pot mesurar,
doncs,
correcte.
Sembla que sí.
Sembla que sí.
I posi'm un quilet.
Bé,
no posi'm un quilet,
però si jo li explico
quins components hi ha
i vostè aplica aquests,
perquè moltes vegades
no som feliços
perquè ens entestem
a no ser-ho.
Vivim,
és fantàstic
la queixa a vegades,
perquè llavors,
tot...
I la gent que tot ho troba malament,
no?
Exactament, correcte.
Tot està fatal.
Sí,
allò,
podria ser pitjor,
podia ploure,
com deien el jovenet Frankenstein,
no?
Llavors plou.
exacte.
Doncs, home,
el títol ja ho diu,
diu,
més felicitat
per a més gent,
és possible,
i si és així,
com?
Com?
Una mica de manual es donarà.
Se'ns acaba la felicitat,
que és una manera de parlar,
però la recuperem al 28,
perquè si no ja canvia en el programa,
hi ha un concert extraordinari.
Extraordinari,
absolutament extraordinari,
amb Emma Kirkby,
una soprano anglesa,
que ha estat de les primeres
a fer un treball
amb allò,
amb música antiga
i amb condicions de música antiga,
i sobretot amb música europea,
que estem parlant d'un temps
que la música clàssica,
bàsicament,
la coneguda era europea,
però hi ha autors anglesos
com Harry Parcel,
John Dolan,
i amb ella la companya,
que és una gran...
Estes grans noms,
realment estem bastant orgullosos
de...
o molt,
què carai,
orgullosos de portar-la.
Ja ho podeu estar, ja.
I la companya,
és un concert allò molt...
molt...
Molt delicat.
Molt delicat,
perquè només l'acompanya
un lleutista,
el suec Jacob Lindbergh,
alçó serà una cosa allò
molt minimalista,
vull dir,
una veu i un lleut.
Que no se'ns passi,
demà hi ha pel·li al matí?
Demà hi ha pel·li,
sí senyor.
Sí senyora,
perdó.
No, no, no.
Perdó, això ha estat violència verbal
de gènere segurament.
Doncs mira,
jo no m'ho prengui així.
Fantàstic.
Un lapsus,
no té més.
No té més, Carles.
A veure,
no ens posem a l'altre límit,
tampoc,
que no cal, eh?
No cal,
no siguem tan políticament correctes,
que a vegades ens perdem en soliloquis.
Exacte.
No, no,
i a més a part que llavors
el llegir et fa perdre l'escriure.
A l'Arco,
pel·lícula de Corea del Sud
i de Japó,
que és per la història
d'un vell pescador
i que tanca,
ara com ara,
el cicle de matinals de cinema,
bé, està per veure si la temporada vinent
no el recobrarem
o el podrem recuperar.
És qüestió de fer balanç ara,
però això,
ara com ara,
el tanquem.
Vull dir que
aquests cada cop més fidels clients
que heu anat venint
als matinals de cinema,
demà no falleu.
Doncs ja s'acaba.
I la propera setmana
arriben com a
dos o tres conferències,
allò d'alta volada,
però ja en parlarem.
Ja en parlarem.
T'esperem el proper dilluns, Carles.
Perfecte.
Moltíssimes gràcies
i bona setmana.
Cinc minuts i mig
i pràcticament ja us hem de dir adeu,
però abans,
anem a conèixer
què ens espera avui
al Ja Tardes.