Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
crèdits lliures també balla una mica.
En fi, ja ens ocuparem un altre dia.
La qüestió de la universitat és interessant
i tot i que sembli que és una manera
de començar amb un pèl desendreçada,
no està malament començar per l'exemple
d'aquests alumnes, perquè a partir d'aquest cicle formatiu
hi ha un accés a estudis
universitaris claríssim
i en més d'una carrera, no?
Sí, tenen accés a
diverses carreres, però la majoria
van a fer empresarials
que a més a més tenen l'avantatge
que tenen convalidats alguns crèdits
com abans ens han comentat.
Després, altres també, alguns fan relacions
laborals, però tenen accés a diverses
inclús a drets, o sigui, tenen accés a moltes
carreres i algunes d'elles en convalidació
de crèdits lliures.
Si es pensa que perquè no té un micro davant
no el saludaria, li donaria la benvinguda
en Ballest. Francesc Potau
és qui coordina i dirigeix una mica
aquesta orquestra cada dimarts. Ell sempre
diu, no, cal que ho diguis això, però jo vull dir-ho
gràcies per venir, Francesc.
I avui vinc quasi com a titular.
És el que t'anava a dir. És que per això dic
que avui el francès pot intervenir perfectament
perquè des del punt de vista docent
tu t'hi dediques a aquest tipus d'estudis.
He estat professor del Martí i del Víctor.
Ah, sí?
Sí, sí.
Ja veus, eh?
I actualment encara estic com a professor del cicle de Comerç i Màrqueting
en la qual la Marici és la coordinadora dels estudis comercials de l'Institut.
Aquests són estudis de la família del Comerç i Màrqueting que dieu vosaltres.
Nosaltres parlem avui del cicle de grau superior de gestió comercial i màrqueting,
però hi ha altres cicles també de formació dins del comerç, no?
Sí, tenim el cicle mitjà de tècnic en comerç
i com a cicles superiors tenim el cicle superior de gestió del transport
i el cicle superior de comerç internacional.
Home, són prou.
Quin té més demanda en l'actualitat?
El que té més demanda normalment sempre és el de gestió comercial i màrqueting.
No sabem si és perquè és d'un any
i llavors molts alumnes després van a la universitat
i en un any tenen la titulació,
però el que té més demanda és aquest.
No obstant, el de gestió del transport i el de comerç internacional,
Déu-n'hi-do, aquest any pràcticament estan plens,
o sigui, tenim pràcticament entre 25 i 30 alumnes.
Aquest any ha sigut un any bo pels estudis comercials.
I perdona la pregunta tan bàsica,
què s'aprèn en aquest cicle?
Perquè diuen que això de vendre només cal talent.
Bé, això és l'equivocació.
Això t'ho pregunto així.
Al món laboral es pensa, posa cartels a les botigues
que diuen, és veritat dependent, no?
I pràcticament no en demanen res, no?
Aquesta és la nostra lluita perquè realment sí que aprenessis.
Realment el comerç portés-hi en preparada,
jo crec que milloraria molt, no?
Els estudis concretament que fan,
bé, que parlem avui, que és de gestió comercial i màrqueting,
estudien des d'investigació comercial i polítiques de màrqueting,
que ho dona el company Francesc Potau.
Després veuen temes de logística,
temes d'animació de punt de venda,
de publicitat, merchandising, gestió de compra-venda,
aplicacions informàtiques i l'idioma, que és l'anglès.
Després també fan un crèdit de síntesi al final de curs,
on fan un treball globalitzat i han fet treballs
que justament normalment ho feia el Francesc Potau
i han guanyat premis dels alumnes nostres amb els crèdits de síntesi.
I les pràctiques a les empreses?
I les pràctiques a les empreses que són obligatòries.
Són obligatòries.
Són obligatòries i concretament en aquest cicle són de 400 d'hores.
L'Albert Cantó, a les seves botigues, als seus establiments,
ha tingut molts alumnes de comerç i màrqueting.
Ha passat molts, inclús té gent treballant allà,
a Plantilla, la Cristina, per exemple,
que va ser una alumna nostra del centre.
Fixeu-vos que això passa sovint,
que ho hem dit a cada programa,
perquè sempre trobem algun exemple d'alumnes
que han fet les pràctiques
i després s'han integrat en l'estructura laboral
d'aquella empresa que van arribar
perquè tocava fer les pràctiques allà.
Al final, perdó, al final et deies,
això de vendre és fàcil.
M'agafo, m'hi fico una miqueta...
És que per aquí volia entrar justament per això.
Justament, o sigui, nosaltres el que diem és
un bon comercial que fas neix o es forma?
Al final, el bon comercial que neix,
aquest segurament que no necessitarà cap mena d'esforç
a l'hora de fer la seva feina.
Què vol dir?
Que mica a mica anirà de crescer la seva rentabilitat.
Aquell que es forma,
aquell que realment ha fet unes classes,
fa un esforç diari, es planifica,
tot això, aquest és el que realment treu els resultats.
És vital la formació i és vital l'esforç després.
I això de les pràctiques justament és un esforç després.
Perquè seria molt fàcil el fet de sortir de la universitat,
sortir de l'escola,
sortir de casa i anar directament a treballar.
És molt fàcil.
De fet, els últims anys hem tingut molt fàcil tot això.
Però aquella persona en la qual ha fet un esforç en formació
i després fa un esforç no remunerat, a més a més,
en tema de pràctiques,
està clar que aquella persona sortirà,
però molt preparada.
I a més a més ha fet l'esforç justament per obtindre un benefici.
Aquest benefici l'anirà a buscar.
L'anirà a buscar.
I a més a més se'l farà valorar a l'hora.
A més a més, amb el tema de les empreses del nostre costat,
és vital conèixer la gent abans de poder-los contractar.
En una entrevista, doncs mira, tens mitja hora, una hora,
pots acabar tenint, si vols, un dematí,
fent entrevistes punteres, tot el que vulguis,
però com es coneix realment és amb algú que has tingut un mes,
dos mesos, tres mesos treballant,
que realment li treus el màxim,
li treus la seva personalitat emocional,
llavors veus exactament com pot respondre a aquest lloc de treball.
i sembla que estiguem parlant de llocs de treball molt qualificats,
llocs de treball d'universitaris, llocs de treball de màsters,
no, estem parlant de llocs de treball de carrer.
O sigui, necessita aquesta societat formació
i necessita un esforç després de pràctiques.
Això està claríssim.
Vendre jo crec que és de l'activitat més difícil que hi ha en aquesta vida,
potser perquè jo m'imagino de plantejar-me
que jo hagi d'oferir un producte o una idea,
perquè no només parlem de coses,
parlem de vendre idees, que és tan important,
o més, avui en dia, molt importants.
Jo trobo que és molt difícil.
Quan parlàvem abans, deia que pots tenir un talent natural,
parla del teu perfil personal,
però sense aquesta formació ja pots tenir molt de talent natural.
I en el món del comerç ens ha fallat la formació sempre, no?
Bé, ens ha fallat la formació i també jo penso que ens ha fallat,
podem aquests últims anys,
la cultura aquesta de l'ingrés immediat,
de les coses molt ràpides.
Nosaltres entenem que un dels elements importants
en qualsevol acció de compra-venda,
en qualsevol relació comercial,
és la confiança, no?
I la confiança s'adquireix amb el temps
i, evidentment, un professional del comerç,
un professional de la venda,
ha de saber, evidentment, estar format,
perquè és la clau,
per després establir aquests vincles de confiança amb el client
i tindre una relació comercial a llarg plaç, no?
Tot això són elements que s'han d'anar construint
i, per tant, la formació, jo us diria que
no tan sols amb el camp comercial,
sinó avui en diuen qualsevol camp,
la formació, qualsevol de nosaltres,
ja és una formació continuada.
O sigui, aquesta gent jove que ens acompanya avui a la taula,
si es pensa que quan acabi la universitat
han acabat d'estudiar,
ho tenen complicat.
Vull dir, cap de nosaltres deixarem d'estudiar mai
perquè és la manera de poder estar al mercat,
de conèixer les necessitats del mercat,
de conèixer allò que volen els nostres clients,
que a vegades no ens diuen
que tu has d'averiguar
i tot això, independentment de que pot haver-hi,
com comentava el company, un talent natural
i hi ha d'haver una formació a darrere,
una formació a darrere que et garanteixi
com a professional tirar en van.
De totes maneres, jo diria que sempre,
en tota la vida, hi ha una corresponsabilitat,
això de sempre donar la responsabilitat
o les culpes a algú.
També les empreses no han exigit aquesta formació
als seus treballadors?
Jo crec que aquest és el problema,
que realment les empreses,
o sigui, és el que t'explicava abans,
en una botiga o en molts puestos
en dintre del tema comercial.
No n'hi ha mentalitat
de que la gent ha d'estar formada.
I jo, parlant del que dèiem
de la formació, jo, amb ells,
se'n recordaran,
perquè és una cosa que dic sempre a classe,
una cosa és l'aptitud en P,
i l'altra cosa és l'aptitud en C.
I llavors, això és importantíssim,
importantíssim que ho tinguin clar.
I la formació,
al món del comerç, jo crec que milloraria molt
tot aquest sector.
Ara, bueno, no sé si ve el cas,
però ara també s'està parlant del tema
del Qualificat,
que és un programa,
abans se feia acreditació de competències,
i és que fer convenis de col·laboració
amb empreses,
que abans parlava amb el senyor Pons
per parlar amb ells
i presentar-les el programa,
és el tema que la gent pugui vindre
al nostre centre a formar-se,
a través de crèdits lliures
i sense tindre la titulació
específica per entrar,
i inclús acreditar formació,
o sigui, tota l'experiència que tu tens,
poder-la acreditar a nivell de formació.
I de mica en mica
tenim que la gent s'acabi formant
dintre del sector comercial.
A veure que no em confongui,
segur que m'equivoco,
però per això esteu els experts.
Això seria alguna cosa
semblant al programa Qualificat?
Això és el programa Qualificat.
És el programa Qualificat.
Em sonava amb campanes...
Sí, és que està començant ara,
és una cosa que estem començant,
estem començant a treballar.
Havien treballat en acreditació de competències
i ara s'ha substituït
pel programa Qualificat,
el Departament d'Educació.
Parlaves una miqueta
de la responsabilitat de les empreses
o de les botigues
o dels comerciants,
això és total.
O sigui, al final aquí,
primer amb els programes de pràctiques,
és una simbiosi a tres bandes.
S'han de beneficiar els tres.
Els tres és l'escola,
els tres són els estudiants
i nosaltres per una part.
Però tenim una responsabilitat també,
una responsabilitat
de vindre
o d'anar a l'escola
i proposar-nos com a empresa
en les quals poden fer pràctiques
i després, no,
dius, bueno,
ve anar a fer pràctiques
i ja està,
tinc mà d'obra barata.
No és això.
Vosaltres heu de formar-nos també.
No és això, exacte.
Nosaltres ens hem de preparar,
justament,
els empreses ens hem de preparar
per poder-los donar
la continuació,
la continuació de la formació.
De fet,
tot el que han estudiat,
tots els coneixements bàsics,
teòrics,
que han après a l'escola,
els hem de poder fer en pràctica
i per això tenim una responsabilitat
en nosaltres,
està clar,
de poder,
amb els esquemes
que vosaltres ens doneu
i amb totes les guies...
Nosaltres parlem
amb l'empresa
i llavors pactar
que hi ha un pla d'activitats,
això és comú
a tots els cicles formatius,
però cadascú dels cicles
té el seu pla d'activitat
i llavors
és parlar amb l'empresa
i pactar aquest pla d'activitat
i després fer-li una mica
el seguiment
que aquest pla se va complint.
Clar,
per això n'hi ha empreses implicades
com podria ser Comercialal
i n'hi ha altres
que has d'estar una mica
més pendent, no?
Inteteu treballar
en aquestes
que us convenis
per les pràctiques
amb tot tipus d'empreses?
Ho dic perquè
si quan també s'està fent
la formació
hi ha una certa tendència
a l'especialització.
És a dir,
en el cas
que parlàvem ara,
doncs és una empresa
de telefonia mòbil
però podrien
aquests joves
fer les pràctiques
a qualsevol altre tipus
d'empresa?
Sí, sí, sí.
O sigui,
empreses que d'alguna manera
puguin fer
les activitats
que han fet a classe,
o sigui,
part de l'investigació,
màrqueting,
gestió de compra-venda,
o sigui,
tot el que han estudiat,
el merchandising...
El problema fonamental
que ens trobem aquí
a Tarragona,
a Tarragona concretament,
és que,
per exemple,
en temes de màrqueting
n'hi ha molt poca cosa.
El màrqueting
és una matèria
que els agrada
però pràcticament
la majoria
de les empreses de Tarragona
quan vas a intentar
fer màrqueting,
no,
el màrqueting
és imposat
de la central de Barcelona
o de Madrid
o del que sigui.
Llavors,
n'hi ha algunes coses
que costa més de fer.
I la manera de fer
de tota la vida.
És que tota la vida
ho hem fet així,
nosaltres no necessitem
d'això del màrqueting.
A vegades
som molt agradables
i molt simpàtics
o molt simpàtics.
No cal fer-re,
no cal fer-re.
Ja n'hi ha prou.
Tot i que els alumnes
és l'assignatura
dels que els agrada més.
Sí, sí, sí,
és una assignatura
que els agrada.
El màrqueting
els agrada molt, eh?
No sé si són
de la classe de pilotes
però vull dir,
és el que sento
de les classes personal.
En general,
el màrqueting
és un tema
que agrada
i costa.
Jo personalment,
el tema del grau
que vam fer,
diguéssim,
al curs,
nosaltres,
a veure,
no és que només
vinguem a estudiar
o que vulguis o no,
part interessa
amb la idea
que quan acabes d'estudiar
ja has acabat d'estudiar
que després te'n dones compte
que no és així.
Però bé.
Nosaltres,
a part que vam tindre
un curs molt bo
a nivell de grup
que jo,
com he comentat
abans d'entrar aquí,
és que a mi,
per exemple,
si m'ha obrit
tota una possibilitat
i m'ha bancar
cara al màrqueting
igual que el Víctor
i crec que estigui d'acord
amb mi
que no és que només
en reforma
com a estudiants
i com va a treballar
el dia de demà,
sinó que realment
ens va obrir
molt més com a persones.
O sigui,
vam ser molt més oberts,
cosa que és una cosa
important
encara comercialment
i, bueno,
després,
el dia de demà
veus que moltes coses
que hem estudiat
en el cicle
ho podem aplicar
en moltes àrees
de la nostra vida
i en molts tipus
de treballs.
Sí,
no només educat
a nivell professional
sinó també
a nivell personal.
Clar,
perquè tot això
que diu ara el Martí,
tots aquests coneixements
després s'han de posar
a la pràctica
perquè en definitiva
quan afrontes
un repte professional
i una feina
has de resoldre
més conflictes
que no pas altra cosa,
segurament
en el dia a dia.
Per què us vau dedicar
a aquest ofici?
Per què vau dir
vull estudiar això?
Moltes vegades
s'arriba per casualitat,
mira,
no sé ben bé què fer,
potser això m'atreu una mica,
no és la vocació
de la meva vida,
però després
quan hi entres
dius,
ostres,
doncs sembla
que heu descobert
allò que m'agrada,
no?
Jo és el que he comentat,
jo principalment,
si des d'allò,
des de bastant petit
ja deia que
hem jugat tots a botigues,
és dels llocs de simulació
que hem jugat més
tot plegats.
Volia anar encarat
encara empresarials,
perquè el món d'empresa
això sempre m'havia interessat,
però clar,
no tenia pensat
passar per el tema
comercial o màrqueting,
és el que t'ha dit,
vaig arribar per casualitat
per fer un any
i anar a empresarials
i ara veig
que faig empresarials
que empresarials
trobem molt poca cosa
de màrqueting
i m'interessa molt més
el màrqueting
que tota la resta de coses.
Des d'aquí et convido
que puguis vindre d'oients
si vols a les meves classes.
Encara que la tinguis convalidada,
pots dir.
I en el teu cas,
com vas arribar?
Crec que
els cicles formatius
de grau superior
són un impàs molt bo
entre batxillerat
i la universitat.
Vull dir,
vaig sortir de batxillerat,
no tens molt clar
el que vols fer,
a mi m'atreia
el tema de màrqueting i tal
i en aquest cas,
aquest cicle
va ser la clau
de trobar
el punt entre la universitat
i les coses
que m'agradaven.
En un any
tenia una formació
que bé,
en un any ja
ho tenies com
solucionat el tema
de què volies estudiar.
I escolteu una cosa,
en base a la formació
que heu adquirit
i la que esteu adquirint encara,
com us veieu treballant,
de què exactament?
Dins del que és
el món comercial,
quina figura,
quin tipus de feina
us agradaria fer?
A mi personalment
m'agradaria acabar
per almenys
direcció de màrqueting
en alguna empresa.
Sempre, a veure, jo...
I quina seria
la teva feina
com a director de màrqueting,
per exemple?
O sigui, jo...
Ja sé que és molt bàsic
això que et pregunto,
però els oients tampoc...
Ah, no, no,
director de màrqueting,
bé, i què fa un director
de màrqueting?
Clar, nosaltres,
a veure,
el director de màrqueting,
doncs, bueno...
Queda xulo, eh?
Així queda molt bé.
Soc director de màrqueting.
No, però clar,
a veure,
nosaltres, clar,
fent empresarial també hem vist
que el màrqueting
és com si fossis
un director general
que ho toca tot,
però ho toques tot
des de l'àrea comercial
i jo crec que cada vegada
és més important
el departament de màrqueting
a qualsevol empresa,
perquè, o sigui,
realment una empresa
el que fa és produir
i vendre.
Clar, la producció,
o sigui, és com en cadena.
I la manera de canviar
aquesta producció
per millorar el producte
és mitjançant
investigació comercial.
i després la manera de vendre-ho
també té una cita
d'investigació comercial
i investigació del mercat.
O sigui, al final,
màrqueting acaba tocant
totes les àrees.
Clar, arribem a la conclusió
que si no vens
no hi ha empresa.
Tu també vols
acabar sent director
de màrqueting.
Bé,
doncs la competència
serà dura, eh?
Ja ho coneixeu.
De totes maneres,
endavant de tot aquest panorama
present
del que es tracta
de parlar
del present
i del futur,
una miqueta enrere
hem de mirar
perquè el que tenim ara
és producte
de tots uns anys
de pràctica
més o menys afortunada
amb moltes persones
autodidactes
que s'han format molt bé
però que moltes d'elles
tenen aquesta mancança.
Comentava ara
fa un moment
la possibilitat,
Marici,
que els agents comercials
que no tinguin
una titulació
puguin adquirir-la.
De totes maneres,
des del col·legi professional,
quina és la visió
que teniu
de tot aquest món
del màrqueting
i de la venda?
A veure,
la visió que tenim
és que som
dins de la que pugui ser
la cadena
un eslabó
importantíssim
de primer nivell.
Com comentava el company,
vull dir,
si no es ven
no hi ha empresa
i llavors amb això,
amb aquesta reflexió
està una mica
dit tot.
El que és important
i ho comentàvem
amb els companys de taula
abans d'entrar
aquí en directe,
és que hem de fer
tots un esforç
des del col·legi
de agents comercials,
des de l'àmbit
de la formació,
des de l'àmbit
de l'empresa
per anar coordinats.
Vull dir,
nosaltres,
com a col·legi,
el nostre interès
és que tots els professionals
del món de la venda
vegin el col·legi
com una eina,
trobin el col·legi
com una eina
que els pugui donar
formació,
que els pugui donar
suport,
que els pugui donar
avantatges
i, per tant,
considerem que és
un actor
imprescindible
dins del que pugui ser
l'evolució
professional
d'una persona.
Ara,
alguns dels que ens acompanyen
estan, diguem,
en una etapa formativa,
estan començant
les seves carreres
professionals,
però,
a continuació d'aquí,
té d'haver-hi
una continuïtat
amb l'àmbit formatiu,
amb l'àmbit professional
i al col·legi
esdevé un actor,
vull dir,
a partir d'aquí
hem d'estar d'acord
i hem de posar d'acord
i ja hem quedat que ens reuniríem
properament,
perquè,
certament,
el que nosaltres visualitzem
des del col·legi
és que qualsevol professional,
ja no et dic
tan sols
des del món de les vendes,
necessita,
necessitarà,
amb els entorns
cap on anem
i ens estem movent,
els entorns econòmics,
un acompanyament
i una sèrie
d'actors
que pugui
tirar d'ells,
que pugui estar
al seu costat
al llarg de tota la seva
trajectòria professional.
per tant,
des d'aquí,
convidar
tots aquells
professionals
de la venda,
tots aquells agents
comercials
de Tarragona,
que no sigueu
encara agents
comercials,
convidar-vos
a que us poseu
en contacte
amb el col·legi
i a partir d'aquí
crear un grup.
Jo penso
que la representatividade
professional,
que és el que nosaltres
ostentem,
els professionals
de la venda,
els professionals
de comerç
han de ser conscients
que som un element
important
pel futur de la professió.
Hi ha tendència
a l'especialització,
perquè antigament
o fa uns anys enrere
un bon agent
comercial
podia vendre
de tot
en un moment
de...
I ara hi ha tendència
a l'especialització,
és a dir,
aquella persona
que s'ha especialitzat
en vendre
un tipus
de producte
determinat
o diguem-ne
que el mercat
té una demanda
que fa que cadascú
s'adapti a la circumstància.
A veure,
aquí hi ha una cosa
molt curiosa,
una mica
amb el sentit
que aquí també,
i lliguem al company
del món de l'empresa
que ens acompanya,
les empreses també
tenen una certa part
de responsabilitat.
Normalment,
a vegades,
ens venen demandes
d'empreses
que busquen agents
comercials,
però que a mi què diu
el que estan buscant
és una cartera de clients.
Per tant,
aquí és l'especialització.
Jo penso que
un bon agent comercial
pot vendre de tot,
sí,
però evidentment
hi ha un fet
que fa que sigui...
que un,
al llarg de la seva
trajectòria professional,
tingui una certa
especialització,
perquè no té res a veure
la comercialització
de producte
del món
de l'alimentació,
per entendre'ns,
o la comercialització
de serveis,
no?
Dins del món
publicitari
o dins del món
del software
del qual jo
provenc,
que estàs venent
serveis,
que estan venent
intangibles
i, per tant,
les habilitats
de la persona
han de ser diferents.
El que és important
també recolzar,
perquè penso que és un problema
no tan sols
del món comercial
sinó general
de casa nostra,
és que una vegada
t'han posat en una casella
com que considerem
tots
que ja no ens podem moure,
no?
I jo penso que,
dins del que comentava abans,
no?,
del reciclatge permanent,
un pot haver començat
en un sector
i desenvolupant
unes habilitats
i està desenvolupant
la seva trajectòria
professional
gràcies a un reciclatge
formatiu
en un altre sector,
no?
Jo,
sense voler posar-me
cap medalla,
he passat
el mà de trajectòria
professional
del món industrial
al món turístic,
al món del software
i ara estic al món
dels serveis empresarials
i evidentment
això no hauria sigut
possible
si no hagués hagut
un reciclatge
i una formació,
no?
Això és el que hem d'aconseguir,
no?
Perquè el món,
la velocitat
en què evoluciona
el món,
el món de l'empresa,
és molt important
avui en dia.
Llavors,
els professionals
que avui estan sorgint,
estan adreçant-se
al mercat
de treball,
parteixen
amb una bona formació,
però aquesta formació
ha de ser continuada
perquè avui pot haver-hi
una demanda
en un determinat sector,
d'unes determinades
característiques,
però tu has d'estar
emetent,
ho comentaves
fa un moment,
vull dir,
que abans
es tenia la percepció
que un entrava
en una multinacional
i es jubilava
quan li donava el rellotge.
Bé,
hem de tenir clar
que això s'ha acabat,
això mai més serà així,
per tant,
cada un de nosaltres
com a professional
el que ha de fer
és aquest reciclatge
continu
i responsabilitat
de les empreses
és
obrir una mica el ventall,
no ser tan reduccionistes
i responsabilitat
del col·lagi
i dels actors
de l'àmbit
del món educatiu
de la formació
és vestir
aquella oferta
i aquell acompanyament
que faci això possible
al professional.
Francesc.
Jo només volia dir una cosa,
avui per avui
el cicle,
per les nostres ullens
s'ho sàpiguen,
el cicle de comerç
i màrquing
és un cicle d'un any.
Com ha dit,
m'ho havia dit abans
la senyora Marici,
la cap del Departament
dels Estudis Comercials,
entrarà a l'Eloé,
l'Eloé
passa el cicle
d'un any
a dos anys.
Això vol dir
que se li dóna
més transcendència.
Això a partir de quan?
A partir del 2011,
en principi,
perquè primer
ha de sortir
el currículum
al territori MEC,
al Ministeri d'Educació
i Ciència,
i llavors després
aquí a Catalunya
ho van adaptant.
Ja n'hi ha cicles
que han passat
a ser cicles
de dos anys,
però de moment
els Estudis Comercials,
l'última reunió
que va anar a Barcelona
em van dir
que seria el 2011,
o sigui que l'any que ve
encara serà
un cicle d'un any.
Llavors passa dos anys
amb la qual cosa
se li dóna
la transcendència
que cal.
Transcendència
que pensant
que entrem
a Bolònia
i que a nivell
universitari
passem a tres anys
més un grau,
més un màster,
més un màster,
és a dir,
un grau,
hi ha certa competència.
M'explicaré.
És a dir,
si avui per avui
el diplomat
amb empresarials
desapareix,
els estudis
que fa
el cicle formatiu
de grau superiors
són estudis superiors,
no universitaris,
però superiors.
És a dir,
que qualsevol jovent
pot passar,
per exemple,
un cicle superior
d'administració
i finances
dos anys
i un cicle formatiu
de comerç
i màrqueting
dos anys.
És a dir,
en quatre anys
té un ventall
de coneixement important
tant a nivell administratiu
com financer,
com de comerç
i de màrqueting.
I comerç
i de màrqueting
vol dir que si l'empresa
evidentment
és el motor
de la societat,
de la societat,
perquè evidentment
sense empreses,
sense donar a conèixer producte,
sense donar a sortir
de producte.
Ara ho deia aquí
el company
del Col·legi
de Agents Comercials,
ells són les orelles,
els ulls
i la boca
de les empreses.
És a dir,
veuen el producte
que ha de sortir,
han de satisfer
necessitats les empreses,
han de produir,
han de donar
aquell servei
que realment
necessita una col·lectivitat,
un futur consumidor,
un futur usuari
d'un producte,
el que vol
és un producte
d'una manera,
un servei d'una manera,
amb la qual cosa
ells no deixen de ser
aquells que percebeixen
el mercat el que vol,
amb la qual cosa,
per exemple,
a nivell de comerç
i màrqueting
del cicle,
hi ha el crèdit
d'investigació comercial,
que el que fa
què és?
És rebre
tots aquells inputs
del que vol
aquell futur client
o aquell mercat
demandant
d'un producte
o d'un servei.
Realment,
anar a cobrir
unes necessitats,
uns desitjos,
amb capacitats
les que siguin,
per anar a cobrir
necessitats i desitjos.
El crèdit
de compravenda,
gestió de compravenda,
és el que lliga realment
la tècnica
de saber
argumentar
un servei,
d'argumentar
un producte,
de poder captar
allò realment
que vol el client.
El que deia aquí
l'amic Joan Pons
del Col·legi,
sí que les empreses,
que amb això
les empreses,
cuidado,
i per desgràcia
l'agent comercial
durant una època
va estar desprestigiat
perquè el que buscava
l'empresa
és simplement
que aquelles fes
la seva cartera,
és a dir,
la clàssica enciclopèdia,
la clàssica assegurança,
etcètera,
etcètera.
Però la petita i mitja empresa
o la gran empresa
s'hi treballa com cal,
amb aquell agent comercial
o aquell que porta
el tema comercial
ha de ser la seva nineta
dels seus ulls
perquè és la que dóna sortida
a la vida de l'empresa
i no em vull allargar més.
I només una cosa més,
a nivell de compravenda
està clar,
però no sols
la gent comercial
és el que ven,
el que ven també
és un aparador,
és posar un producte
en un lloc determinat,
el com posar-lo,
l'establir lineal
en hipermercats,
capçaleres de gòndola,
el tema d'implantació
d'establiments,
tot això,
tot això,
evidentment el cicle
de comerç i màrqueting
també ho fa,
és a dir,
el crèdit de merchandatge,
el crèdit de publicitat
en lloc de venda,
és l'últim punt de dir,
bueno,
d'on posem el producte
i com el posem,
perquè el producte per si sol
també s'ha de vendre sol.
I creu una certa empatia
amb el client,
perquè, escolta,
d'això estem molt mancats,
estem molt mancats
en les coses que em siguin.
L'empatia s'ha de treballar.
Una de les coses
que també tindríem
que mencionar,
sobretot,
crec,
i el senyor Joan Pons
ens ho ha portat
en forma de llibre,
són les noves eines informàtiques,
que són una eina impressionant,
la qual podem fer
tant una labor local
com una labor més nacional
o més internacional,
i la qual crec que s'ha de donar
molta importància
des de les escoles,
i que, a més a més,
ens ha d'arribar l'empresa
que no podem estar més temps
sense ficar-hi mà,
sense ficar-hi peu
amb tot aquest tema
de les noves tecnologies.
Aquestes noves tecnologies
ens permetran
que aquella botiga de barri
o aquella botiga de ciutat
s'allargui,
si té un bon producte,
està clar,
totes aquestes coses,
si no tens un bon producte,
si no tens bones eines,
per molt que tinguis presència
a internet,
tampoc no fa res,
però les noves tecnologies,
internet,
però tots els instruments,
totes les eines que hi ha
que ens faciliten,
i a més a més,
ens faciliten últimament
amb un preu molt raonable,
molt raonable,
perquè ja no són les inversions
que s'havien de fer
fa 4 o 5 anys
en tema d'una pàgina web,
ja no són les inversions
que s'havien de fer
amb tots els temes informàtics
de Microsoft
que es tenien que fer
a nivell d'empresa,
que eren unes inversions
bastant fortes,
ara mateix,
totes les eines que tenim,
de fet,
les estan utilitzant els joves,
les estan utilitzant
com a tema d'oci,
i nosaltres les empreses
comencem a veure
justament
alguna cosa important
com a tema professional,
i estic parlant de Twitter,
estic pensant de Facebook,
estic parlant de tots els temes
de connectivitat,
perd-to-perd,
estic parlant
que totes aquestes eines
que estan a l'abast de tothom
comencin realment a despuntar.
Però fixeu-vos-hi,
que a mi em dóna la impressió
que això que dius
que és fonamental,
perquè és la nova manera
de relacionar-nos comercialment
la societat,
està dividit
el món professional,
hi ha qui ho veu
com una oportunitat,
hi ha qui ho veu
com una amenaça,
no hi ha termes mitjos,
segurament, no?
Sí, perquè s'ha fet
una perspectiva
d'intentar copiar
amb un model nou
allò que coneixíem, no?
A veure,
jo com a agent comercial,
internet,
en un primer moment,
no m'ho plantejo
com una eina
per vendre,
però és una eina
impressionant
per tindre
coneixement de mercat.
jo puc fer un seguiment
de la competència
que sense aquesta eina
no podria fer.
A part, evidentment,
de la informació
que jo pugui treure
de la meva tasca comercial
propiament dita
a peu de carrer,
jo puc fer un seguiment
de la competència brutal,
jo puc crear alertes
de Google
en funció de paraules
que sé que quan hi ha
canvis de les webs
dels meus competidors,
jo em veia
un missatge automàtic.
Té que anar
acompanyat
d'una labor comercial
sempre.
Evidentment,
no són elements exclusius,
són elements complementaris.
Tu, des de la vessant
empresarial,
té unes funcions.
Jo, com a agent comercial,
per tant,
com els ulls
i la veu
de l'empresa
al carrer,
a mi m'està dotant
d'una informació
de coneixement
del mercat
i, per tant,
d'unes eines,
d'uns arguments
davant del que puguin
dir-me els clients
i, per tant,
contrastar,
davant de donar
informació a l'empresa,
davant de donar informació
al propi client,
que fa
4, 5,
10 anys
no tenia.
Per tant,
jo penso que
cada un de nosaltres
professionalment
en pot treure
molt rendiment,
que evidentment
ens hem quedat,
potser encara estem
anclats
amb el concepte
de,
com que tenim una empresa,
fem una web
i com que tenim una botiga,
fem una tenda
de comerç electrònic
i moltes vegades
el plantejament
no va per aquí,
sinó veritablement
quin és el teu àmbit
d'influència,
com comentava molt bé
un company,
quin és el teu producte,
quina és la tipologia
dels teus clients,
què fan els teus clients
amb internet.
Crec que això
ho tenen molt per la mà
els joves,
perdó,
els més joves,
els més joves,
perquè mentre tu parlaves
Joan anaven a sentir
amb el cap
com dient això,
nosaltres ho tenim
parlant.
Jo crec que realment
qui ho veu 100%
com una amenaça
és perquè
ho desconeix totalment,
perquè el no desconeix
o no sap com fer-ho servir
i com que no sap fer-ho servir
és més fàcil dir
és una amenaça contra mi
que no aplicar-te
i fer-ho servir.
I dos,
el tema que deia
l'Albert,
que sí que és veritat
que moltes botigues
ho estan aplicant
en el tema d'internet
i fer-ho servir,
però està sortint un vici
perquè per exemple
jo crec que qualsevol empresa
sigui a nivell
de botiga local
o d'empresa més gran
necessita fer
una pàgina web
seva pròpia
per explicar bé
el seu producte,
vendre'l bé,
donar-lo a entendre
que realment
què és el que fan ells.
I hi ha moltes empreses
que per exemple
estan obrint
una compta de Facebook
com la gent
s'alegria com a amic,
envien mails
de publicitat
mitjans en Facebook
però no tenen
la seva pàgina web.
Llavors,
realment no queda clar
el que estan fent ells.
Directament és
com
t'envio publicitat massiva
perquè vull que en compres
i ja està.
No, no,
el que està clar
és que aquí
t'acabar
una labor professionalitzada
d'entrar dins
amb les eines
informàtiques,
amb les eines d'internet.
Internet ens obre
una finestra al món.
A partir d'aquí
podem sortir
amb una sabata
amb una esperdenya,
podem sortir
de qualsevol manera
perquè ens obliga,
perquè l'amenaça aquesta
del mercat
ens obliga
a dir
com que la competència
com que el del costat
la té,
jo també la tinc
o podem sortir
d'una forma proactiva.
Proactiva,
òbviament,
és no pensar només
en que és un canal més
que el qual jo
llenço publicitat,
agafo una miqueta
a la línia
el fet que
el màrqueting
no és només produeix
no és només venda
sinó que va molt més enllà.
Analitza moltes més,
analitza l'entorn,
analitza el seu entorn
més immediat,
analitza el macroentorn
per veure
què és realment
la mancança
que pot haver
i després
donar un producte,
donar una solució,
donar un satisfet
al client final.
i això vol dir
que amb les eines
les hem d'agafar
d'una manera molt seriosa,
no podem només entrar-hi
i ja està,
ja hi som,
no, no, no.
Justament el que hem d'agafar
és empreses especialitzades
les quals ens donin
una guia
en la qual poder entrar.
Això fa,
la demanda també fa
que aquestes empreses
especialitzades
cada vegada
puguin donar
millor servei.
A partir d'aquí
és com una societat,
com una àrea
millora
no només
amb les seves botigues,
botiguetes,
comerços,
empreses,
empresetes,
sinó que millora
tota la societat.
Francesc?
No, no, no,
jo únicament
em volia dir
que tenim una exaluna,
o sigui,
aprofitant tot el tema
de les exalunes,
tenim una exaluna
que va acabar
els estudis fa dos anys,
va fer el cicle
de comerç i màrqueting,
que ara està treballant
justament a València
amb una empresa
de màrqueting
a través d'internet,
és a dir,
és una empresa especialitzada
en dissenyar pàgines,
tot el tema del màrqueting,
per això,
o sigui,
que és una sortida
que també hi havia.
Amb el que queda clar
i com que ha sortit ara,
dic,
mira,
n'hi ha una exaluna
que es dedica justament
a això.
En aquest escenari
que heu dibuixat
amb el talent,
no n'hi ha prou.
Això queda claríssim,
Francesc?
No, no, no.
Jo dic que el programa
estigui
esponsoritzat
per la Confederació Empresarial
del Traunès.
Jo el que diria
que l'empresa,
com a tal,
no està
a l'alçada...
Francesc ha de posar
les piles
al món de l'empresa
en aquest sentit.
No està a l'alçada
dels professionals
que estem posant al mercat.
És a dir,
aquí tenim dos joves
que realment
tenen el seu coneixement,
el seu coneixement
i les seves hores de pràctica.
Però parlant
a nivell informàtic,
a nivell d'informàtica,
la informàtica
amb comunicació,
o sigui,
totes les eines informàtiques
i juntament
amb les eines de comunicació.
El tema
que no sols és internet,
sinó que hi ha
aplicacions informàtiques
en el mercat,
que a nivell
de gestió empresarial
és brutal el que fan
i el que deia l'amica Albert
per quatre duros
avui en dia.
Des de sondejar
el mercat,
un grau de satisfacció
de clients,
un CRM,
fer una base de dades
i contactar amb els clients,
el CRM vol dir
que allò que moltes vegades
ens passa,
que rebem una carta a casa,
escolta,
que li ha agradat
o ha estat bé vostè,
doncs evidentment
això és sondejar
el client
a veure si està bé,
si no està bé,
si li ha agradat,
si bonificaria alguna cosa.
Això són punts
de coneixement
per a l'empresa
per a evolucionar l'empresa.
i avui en dia l'empresa
crec jo personalment
que no està utilitzant
realment totes aquestes eines.
Potser se'm preocupa
d'anar a cobrar els clients,
d'anar al banc,
del merder
que avui en dia
hi ha
amb temes financers,
és a dir,
la pròpia situació econòmica
que ens en porta
es porta a cobrir forats
però no mirant al futur
i mirant al futur
és utilitzar,
com molt deia l'Albert,
que deia
per si sola
la informàtica
no,
hem de treure-li suc
amb aquestes aplicacions
que hi ha.
i si realment
la petita mitjana empresa
que la gran empresa
ja ho fa,
però la petita mitjana empresa
professional,
l'autònom
utilitzés
i utilitzés
aquest jovent
que surt
que totes aquestes eines
les té a l'abast,
realment
tiraria endavant
i rendibilitzaria
molt més
l'estructura que té.
Com ens passa,
sempre han superat el temps
però de totes maneres
sí, sí, digues
digues
això és una comanda
que us fan directament
a vosaltres
perquè quan arribeu a l'empresa
és difícil, eh?
Perquè quan arribeu a l'empresa
vosaltres sou els últims
que arribeu.
Jo també m'agradaria afegir
que moltes vegades
els estudiants
sortim
amb un nivell formatiu
que després
a l'hora d'anar-te
a presentar a l'empresa
jo tinc aquest cicle
l'empresa tampoc
no te'l sap valorar,
vull dir,
no et saben realment.
Per desconeixement.
Per desconeixement.
Per desconeixement.
Per desconeixement.
Per desconeixement.
Per desconeixement.
Si no te la saben aprofitar
tot el que es podria aprofitar.
Aquesta és una de les funcions
vostres
és complicat, eh?
Però us heu de fer valorar
amb les empreses
heu de transformar
els vostres coneixements
que teniu latents
en realment accions.
I això vol dir
tindre
molt conscienciat
el teu cap de departament,
tindre molt conscienciat
els teus col·laboradors,
tindre molt conscienciat
la teva gent
que hi ha al voltant
i això es aconsegueix
no només
amb intel·ligència
que estàvem parlant
amb la Marisa,
no només amb intel·ligència
de coeficient intel·ligent,
sinó que amb molta
intel·ligència emocional
i social
i social
que vosaltres
en comenceu
en sabeu bastant més
bastant més
que la nostra generació.
Deixeu-me fer
una falca altruista
tot això que es parla
que es pot estudiar
a l'Ies Vidal i Barraquí
de l'Ies de Tarragona.
Per favor.
I es pot fer pràctiques
a comercial art.
A comercial art, també.
Home, posem en valor
els nostres centres
de formació professional
perquè no ho diem nosaltres.
És que hem tingut
l'oportunitat
al llarg
de la passada temporada
aquesta
adonar-nos-en
que tenim uns centres
de formació professional
amb un professorat
molt qualificat
i que els joves
que surten
la veritat
és que passen per aquí
és que no és
que ens ho hagin explicat
és que ho estem mostrant
a la ciutadania
que val la pena
interessar-se
pel que es pot estudiar aquí
perquè a més tenim
un ventall
de possibilitats
de formació
extraordinària.
Ens hem passat de temps
no sabeu com
però això ja ho arreglarem
això s'arregla.
Algú alguna vegada
va dir que la societat
s'havia transformat
en un gran centre comercial
i que els ciutadans
havíem esdevingut clients.
pregunta d'aquelles
de
s'ha de vendre
a qualsevol preu?
Perquè tot això
va acompanyat
d'una ètica
m'imagino, no?
No, no s'ha de vendre
Ui, quin tema
que ho he reivinat!
Ara sí que ens hem passat
de temps.
Una breu intervenció
de tots
si és possible
una breu intervenció.
Mira, perdó
el punt de vista
del col·legi
és no
a qualsevol preu
no.
Jo penso que
qualsevol
i ho deia abans
en una de les meves intervencions
hi ha una base
de confiança
i per tant
a darrere
de qualsevol venda
hi ha uns valors
hi ha una manera
de fer
i és allò
que t'aproxima
amb el client
vull dir
moltes vegades
amb aquest mercat
d'oferta-demanda
que més oferta
que demanda
tu t'has de distingir
per una manera
de fer
per uns valors
per una manera
d'entendre
la societat
que és el que transmet
el client
i que és el client
que va de comprar
per tant no val
Hi ha una tendència
a ser ètic
en aquest terreny
Jo sempre els explico
als alumnes
i ells
poden confirmar
que la venda
té l'efecte boomerang
és a dir
la venda
sempre torna
en forma
d'agraïment
hi ha clients
que et porten
altres clients
o en forma
de reclamació
per tant
vendre qualsevol preu
no
jo sempre els dic
la venda
ha de ser
a llarg plaç
aquesta és la venda bona
i això
les ho poso
el primer dia de classe
a la pissarra
Realment
s'ha d'aplicar
perquè jo
per exemple
treballo tant
en el sector
i si no ho fas
després
surts molt escarmentat
però molt
personalment
i professionalment
clar
en el teu cas
i també
que ha sortit
els temes ètics
i això
a veure avui en dia
hi ha molta competència
i t'has de diferenciar
ja no només
fent un bon producte
sinó aportant
un valor extra
a la societat
i aquí hi entren
temes de responsabilitat social
etcètera
etcètera
Albert
aquí hi ha
potser el que tinguin que fer
i el setor de la telefonia
més a més
el setor de la telefonia
vull agafar només
potser el fet
de canviar conceptes
clients
centre comercial
mira
conceptes i definicions
client està molt bé
de la definició
de client
però inclús
si l'allarguem
i la fem
a dins de l'empresa
o sigui
els nostres col·laboradors
són clients
també nostres
això primera
llavors
doncs sí
si veiem els clients
com a col·laboradors
perfecte
i a més a més
l'altre tema
és
canviar conceptes
com per exemple
recursos humans
tenim recursos humans
tenim recursos materials
tenim recursos econòmics
potser no són recursos humans
potser són persones
i els clients
també són persones
a partir d'aquí
en el moment que
quan canviem aquest concepte
veiem el client
com una persona
en la qual ens comuniquem
en la qual satisfem
en la qual empatitzem
llavors serà quan realment
canviem el tema
de grans superfícies
clients
s'imposen canvis
s'imposen canvis
a tot arreu
en el món
de les relacions
comercials
i interpersonals
en aquest cas
també
i tant de bo
que s'obri
una nova era
en aquest sentit
que imposi
d'una banda
la formació
l'aplicació
de les noves tecnologies
i una ètica
que satisfaci
els professionals
i també naturalment
els consumidors
Francesc
dones la teva benedicció
digues l'última paraula
va
ens quedan dos minutets
el senyor
que a mi es va emrenyerar
no no
la benedicció
en deformació
jo amb aquesta pregunta teva
i lligat amb allò de l'Albert
jo
el vendre
jo per mi servei
és donar servei
és atendre
com deia molt bé l'Albert
el que vol
el que es vol
el que es vol
jo deixo caure
avui el dia de Tarragona
ja que tenim aquí l'Albert
avui el dia de Tarragona
hi ha un barri de Tarragona
el barri de Llevant
que desmantelen
una antena de telefonia
per una sentència judicial
de feia mal de temps
totes aquells
operadors
que pengen
d'aquella antena
es quedaran
sense cobertura
què pot fer
una companyia
de telefonia
quan perd una antena
el que pot fer
segurament
si ho han realment
planificat
ja sé que no és de tema
de programa
si ho han planificat
segurament
que les antenes
que tenen al seu voltant
pot ser que les
puc explicar el cas
per exemple
de Vilaseca
el cas de Vilaseca
van treure l'antena
de dins del centre urbà
i el que van fer
és veritat
que durant una època
potser dos o tres mesos
van estar sense cobertura
però al final
la van ficar fora
i llavors el que fan
és ampliar la cobertura
des de fora
llavors
diguem-ne que
bueno
se donen cobertura
en aquella àrea
des d'un altre punt
suposo que s'haurà planificat
suposo
si als veïns
se'ls pot dir
que no estiguin intranquils
que estiguin
temporalment
temporalment
no és justament
la persona
no no
la teva vessant periodística
ha anat perfecta
perquè a més
és una notícia del dia
no tinc temps
ni d'acomiadar-me
d'una manera educada
com correspon
però sí
oferir-vos
la nostra gratitud
de veritat
per explicar-nos
tot això
que realment
és important
l'Espai Aïnes
avui
amb la gestió comercial
i màrqueting
cicle de formatiu
de grau superior
de l'IES Vidal i Barraquet
moltíssimes gràcies
per venir
molta sort
els joves
i els no tan joves
també
un minut
les 12
arriben les notícies