Jordi Bertran, bon dia de nou.
Bon dia, bona hora.
No havíem pensat que el Nàstic jugués,
que vingués al Còrdoba a jugar amb el Nàstic,
no havíem pensat que aquest fos el resultat,
perquè la planificació que la Setmana Santa Cordobesa
seria la protagonista d'aquest seguit d'episodis
que fem cada any al matí de Tarragona Ràdio,
doncs ha donat aquesta circumstància.
Per tant, nosaltres no som sospitosos de res.
Ni hem invocat a cap Cristo de la Còrdoba, no pensis.
En absolut. Estem resseguint aquests primers dies una mica la història.
Després ja entrarem en el que és la seqüència de la Setmana Santa Cordobesa.
Sí, avui entrarem.
I avui tenim molt de material sonor que ha portat Jordi Bertran
i una petició d'un oient que intentarem complir naturalment al final de l'Espanya.
I avui la col·laboració també dels companys de ràdio,
en aquest cas del Canal Sur Còrdoba de ràdio,
que són els que també ens han deixat gravacions en directe
per amanir el programa.
Doncs comencem a ambientar una mica tot plegat?
Sí, sí.
A diferència del so de les bandes que ens han acompanyat en anteriors programes,
aquest so és com més de Setmana Santa, no?
Bé, és un so més de Cris, podem dir,
perquè en general a Andalusia les bandes de cornetes i timbals
també acompanyen la Setmana Santa,
però acompanyen normalment els passos de Cris.
Clar, però les marxes que posaves en programes anteriors
les podíem ubicar, allò, els que no som experts,
en un altre tipus de manifestació,
perquè sí que eren sòbries, però tenien un...
Sí, un airet diferent.
Menys tràgic.
Exacte. Això és tràgic, absolutament, és el so de la Setmana Santa.
Sí, a Còrdoba hi ha una tradició musical també molt important.
En aquest cas sentirem diverses bandes.
Avui estem escoltant la banda del nostre padre Jesús Caído,
de la mateixa ciutat de Còrdoba,
una banda amb gravacions, doncs també com aquesta que escoltem de fons,
i que té el seu so particular molt diferent sovint al so de Sevilla,
que altres vegades hem escoltat aquí,
i que té un to, doncs, com molt específic.
A Còrdoba hi ha una quantitat de bandes importants,
igual que de confraries.
Actualment en surten 35 de confraries
i el n'hi veien una mica també a partir d'avui com avancen.
Però bé, ens faltava el tram final de la història, no?
Que ens vam quedar l'altre dia en el segle XIX
amb una sèrie de revoltes populars
perquè la festa de Setmana Santa continués sent com a tal,
i avui ens centraem en una petita època de convulsions.
Primer, hem de situar-nos cap a l'any 1840,
quan el govern del general Espartero
té un rifirràfes importants també amb les confraries.
Sovint s'ha pensat que l'exèrcit ha estat identificat
sempre amb la Setmana Santa,
doncs l'any 1840 el general Espartero
més aviat era un senyor que castigava les confraries de Setmana Santa.
I va ser una miqueta la piqueta final
que va fer entrar en una profunda decadència
a la Setmana Santa, no només de la ciutat de Còrdoba,
sinó dels pobles de Còrdoba, no?
Durant un bon període de temps, no?
Veníem d'una època, recordeu, del control il·lustrat,
dels problemes polítics.
No serà fins a l'arribada d'Isabel II, el 1843,
quan s'obre uns 25 anys de tranquil·litat,
és el que es diu període isabelí.
Isabel II és una reina molt fan de les confreries.
Hi ha una anècdota real d'una visita seva a Múrcia,
a la ciutat de Múrcia,
en què la corona real, d'una manera o d'altra,
avala el pes i la importància artística de Salcillo,
que també l'hem dedicat a Francisco Salcillo,
un dels grans imaginers espanyols, no?
I amb un aire també molt mediterrani,
en el cas de Salcillo, no?
Múrcia sempre està més connectat amb la zona, doncs,
del País Valencià i de Catalunya,
que no pas amb l'interior, no?
En tot cas, l'Isabel II va donar un gran impuls
a la Setmana Santa,
va transformar-la perquè va col·locar
o va ajudar a col·locar les classes més adinerades
en els llocs de control de les confreries,
a diferència dels segles anteriors,
en què recordem que parlàvem d'unes confreries molt populars.
Al mateix temps va establir com una fórmula de control,
que era el control eclesiàstic
a través d'una figura molt habitual
a la Setmana Santa catalana avui en dia,
o tarragonina, com pot ser el conciliari,
que és un càrrec eclesiàstic.
Per tant, aquí l'Església sí que ja comença a acceptar
després d'aquesta organització que planteja Isabel II.
Sí, hi ha com una mena de relació...
I un parèntesi, Jordi,
el tema dels militars al segle XIX,
que no estaven d'acord,
era per un tema que es podrien crear
d'aldarulls al carrer,
un tema d'ordre públic o un tema més aviat ideològic?
No, era un tema ideològic
que consideraven que l'esconfreria
realment tenien un pes tan important
que podien en general...
Com organitzacions socials, doncs.
Sí, en general eren un poder al marge de l'exèrcit
i això l'exèrcit mai...
Però fixat, després se situen en el que és l'aristocràcia.
Sí, sí, sí.
Sense dir que això vulgui dir
que no continuï havent una presència
també amb càrrecs no importants,
però també destacada
del que serien les classes de tot tipus,
dins de les confreries.
Tampoc podria dir que fos una festa elitista.
No, però la burguesia, sobretot.
Sí, sí, això no és només a la Setmana Santa,
en general passa a les festes
de la segona meitat del segle XIX.
Hi ha un període curt del sexenent revolucionari,
aquests sis anys del 1868 en endavant,
en què es destrona Isabel II,
en què es proclama la llibertat de cultes religiosos,
fet que motiva molt nous conflictes,
però és un període molt curt
perquè després de seguida, el 1875,
ve el Fons XII, un altre rei,
que dona nova vitalitat.
En la línia d'Isabel II.
Sí.
Com a mínim de donar-li rellevància social.
Tot i que el Fons XII s'hi decanta més
per una Setmana Santa,
unes confreries,
en què els confreries siguin el pes important
en detriment dels conciliaris,
en detriment del clergat oficial.
De l'Església, clar.
I això també no deixa d'estar exemple
d'alguns rifiarràfes.
Però bé, aquí s'inicia una etapa
que es perllongarà
fins als anys 30 del segle XX.
Podríem anar a un altre tema?
Doncs vinga, un altre tema que ens continuï inspirant
per aquest camí de la història
de la Setmana Santa cordobesa.
M'ajuda molt a visualitzar
aquelles imatges arquetípiques
de la Setmana Santa,
dels passos, dels confreries,
pels carrers, estretons,
il·luminats amb torxes...
Sí, en aquest cas estem escoltant
un CD que porta altitud
de Bajo cielo cordobés,
i els temes són com així molt bonics.
El primer tema que escoltàvem
es diu Cornetes de Cristal
i aquest es diu Soledat.
Són temes normalment molt específics
també d'aquesta banda
i d'aquesta Setmana Santa cordobesa.
Bé, en tot cas,
dèiem que fins als anys 30 del segle passat,
al 1930,
hi ha una certa vitalitat
amb, podríem dir,
moltes noves germandats que sorgeixen,
sobretot l'època
que arriba el general Primo de Rivera,
una època dictatorial,
també ajuda a establir aquest règim.
En aquest cas,
els militars sí que es posen a favor
de la Setmana Santa.
En aquest cas sí que estan a favor, no?
Sí, sí, sí.
El que sí que estableixen
una cosa curiosa
és que són les limitacions numèriques
de les confreries.
És a dir,
el govern considera
que una confreria
no pot tenir un nombre
il·limitat de socis,
primerament una mica
per seguir mantenint aquest control.
De control.
Sí.
Després entrem en la Segona República,
que aquí ja és una mica
la història més general,
el conjunt de l'Estat,
és a dir,
hi ha una crisi profunda,
el govern d'Azanya
doncs prohibeix
a nivell de l'Estat
les manifestacions religioses.
Però es proveix explícitament,
és a dir,
amb una llei
que està prohibit.
I especialment al carrer,
no?
Això fa que la mateixa...
Per tant,
deixen de sortir les processons.
Sí, sí, sí,
deixen de sortir,
tot i que en cada ajuntament
i cada localitat
doncs hi ha una certa permissivitat.
Aquí en Casas de Tarragona,
per exemple,
doncs va haver un any
que va sortir la processó
però la majoria d'anys
de la Segona República
la processó
o els cultes
es queden situats
en el tema dels temples
no en el carrer, no?
En tot cas,
això ja semblar...
És a dir,
que tot el que és propi
de la Setmana Santa,
més enllà de les processons,
es continua fent
a l'interior de les esclésies.
A l'interior, sí,
no sense problemes.
Hi ha llocs que hi ha
diferents altercats
i hi ha algunes anècdotes
interessants, no?
A mi sempre...
algunes són d'aquelles
que són colpidores, no?
I fins i tot
en algun cas
hi ha algunes germandats
i confraries
que desafien
el poder, no?
Em sembla que alguna vegada
hem explicat
aquella anècdota
de la Mare de Déu
de Seviana
que va sortir
desafiant
tots els controls
del govern de l'Estat,
fins i tot
les provisions locals
i a partir d'aleshores
se l'anomena
o té el renom
una mica
d'això
com valenta,
com heroica, no?
En el sentit que...
I què va passar,
ho sabem?
No, no,
va arribar,
va sortir,
va tornar al seu temple
sense cap...
Va fer el seu camí
i ningú es va atreviar...
Sí, no, no, no,
és una cosa curiosa.
N'hi ha d'altres casos,
vull dir,
a la zona de Còrdoba
no m'atreviria a dir
però ara els pobles
però hi ha alguns
també desafiaments
molt clars
a les autoritats civils.
En tot cas,
això entra en la Guerra Civil
després
i a partir dels anys 40
hi ha una revitalització
en aquest cas
ja molt diferent
que ve emparada
del suport polític
del nou règim franquista.
És un moment
en la Guerra Civil
també que no és
el que ens ocupa ara
però en el cas de Còrdoba
com a molts indrets
es devien destruir
moltes talles.
Sí, però
comencem a veure
que a Andalusia
en general
s'han mantingut
moltes talles importants.
A la zona andalusa
la identificació
amb la Setmana Santa
és molt alta
i fins i tot
els que han estat
anomenats
els rojos
van defensar
les imatges
pel seu valor artístic
i sentimental
i en molt cas identitari.
Hi ha
un gran escriptor català
o en la València
que és el Joan Francesc Mira
que diu
que sovint
la festa
o la celebració
és el tret
d'identitat
més important
que té una comunitat
i això segurament
es va passar aquí.
En tot cas
aquí el règim franquista
sí que va jugar
doncs
i a mi m'afavori
que hi hagi més confraries
van néixer també
el que se'n diuen
les agrupacions de confraries
suma de moltes confraries
però realment
això va ser una mica
una arma perversa
perquè al final
sobretot en els anys 60
la mateixa lluita
contra el règim
va acabar
castigant la Setmana Santa
i va produir
una desafecció
i un afabliment
del moviment
de les confraries
a tot a Cordo
això durarà
dels anys 60
fins a la caiguda
de presament
del general Franco
la mort del general Franco
i no serà
fins als inicis dels 80
en què realment
tant la incorporació
de joves
com la influència
d'una Setmana Santa
que difícilment
havia estat afablida
que era la de Sevilla
es generaran
una potenciació
de la Setmana Santa
d'acord
Anava a dir curiós
no és l'adjectiu exacte
però vaja
que potser
val la pena remarcar
que aquest tipus
de manifestacions
que sempre s'havien vinculat
per les persones
que no estan dins
del tema
amb l'època
determinada política
el ressorgiment
de les processons
de la Setmana Santa
i aquest moment
que viu ara
més que mai
de reconeixement social
i festiu
coincideix justament
amb la recuperació
de les festes
més paganes
sí
de fet
aquí a Còrdoba
aquesta rebifalla
es dona
en tot l'àmbit
de l'expressió
al carrer
ja sigui la Setmana Santa
o ja sigui la festa major
de cadascuna de les ciutats
jo en el cas de
Sevilla
diuen que
la seva Setmana Santa
és la seva festa major
és la seva festa gran
entenent festa gran
com la festa
més identitària
a Còrdoba
amb aquest paper
jo penso que és just
reconeixer el paper
que va tenir el Julio Anguita
que va ser un alcalde
mític
el califar rojo
sí
però bueno
aquest senyor va ser
dels primers comunistes
que va dir que
ell anava com a autoritat civil
i per tant
hi anava
si era convidat
i van anar-hi
això és la ciutat de Còrdoba
penso que
jo penso que
li hem volgut dedicar
el segon
les vam fer
la primera serien de rusa
tot
no va ser l'any passat
però les anem alternant
la primera va ser a Sevilla
per la seva trajectòria
però jo penso que a Còrdoba
aquest califar
va tenir un pes molt important
amb aquesta potenciació
molt bé
doncs ara el que cal saber
és com és ara
hem fet aquest recorregut
i probablement
ja des que es va
a la dècada dels 80
aproximadament
que deies
va començar ja
doncs és una cadència
que es manté
pocs canvis
segur que ha experimentat
però com que per nosaltres
és molt desconeguda
doncs expliquem una miqueta
si més no
una part de com és
la seqüència
de la Setmana Santa Cordobesa
és el sou autèntic
que és el sou enregistrat
per Canal Sur Ràdio
que nosaltres hem enllevat
i que està molt bé
perquè ens ajuda
a inspirar-nos
també una mica
quan vas a una Setmana Santa
a Andalusa
i a Còrdoba
especialment
has de tenir en compte
que es reparteixen
uns programes
normalment
el de Canal Sur
que és un que es diu
Passo a Passo
existeixen
les grans capitals
andaluses
i és una bona guia
nosaltres utilitzarem això
a banda també
de tenir aquest son directe
veuran també
o escoltaran
vaja millor dit
que de quan en quan
se senten veus
però que és que realment
està gravat amb els equips
de la Tarragona Ràdio
d'allà
és a dir
el Canal Sur
fa les funcions
de Tarragona Ràdio
a Còrdoba
i és indispensable
portar aquests programes
de desdemà
i també
normalment
en el cas de Còrdoba
els programes de demà
que es reparteixen
un diari local
que és el Dia de Còrdoba
i també
una ràdio
perquè la ràdio
és la fórmula
de comunicar-se
sobretot
a Setmana Santa
és importantíssim
sobretot
quan hi ha coses imprevistes
com l'arribada de l'aigua
la pluja
i coses d'aquest tipus
funciona molt bé
hi ha un seguiment
pràcticament de 24 hores
per part d'aquesta emissora
i avui tenim els enregistraments
que van ser compilats
per ells
amb un material
que es diu
Passió
en Còrdoba
hi ha diferents volums
avui ens han deixat
el primer
i estem escoltant
la primera música
que se sent
quan comença
la Setmana Santa de Còrdoba
el diumenge de Rams
el diumenge és el primer dia
ja surten Passos
és un dia molt important
el diumenge de Rams
ja surten Passos?
sí
surten sis confraries
al carrer
i aquesta és una
que no és de les més antigues
que es diu
la Borriquita
és un son registrat
a les 10 del matí
del diumenge de Rams
surt del seu
església de Sant Lorenzo
i és una característica
de la majoria
de les confraries
de les setmanes
Santes Andalusas
que és aquesta presència
d'aquesta confraria
que obre
diguéssim
el diumenge de Rams
amb un misteri
que identifica
l'arribada de Jesús
en un tramís de palmes
a diferència
de les altres confraries
aquí hi ha molta gent
que vesteix
a la manera hebrea
en palmes
en lloc d'utilitzar
les atges corresponents
i les cucurulles
és un inici simbòlic
i aquesta és la música
gravada en directe
just quan surt
la Borriquita
del temple de Sant Lorenzo
no és l'única
confraria d'aquest dia
i altres com dèiem
i potser destacar
una mica
aquelles coses
més significatives
d'aquest dia
em parlaves
de la trajectòria
o no
abans
si havien estat
cremats passos
o no
doncs mira
aquest dia
surt una confraria
que es diu
les penes de Santiago
és una de les confraries
que té més tradició
s'ha de tenir en compte
que es remunta
doncs
en el segle
XIV-XV
i de fet
el cris que surt
al carrer
amb aquesta confraria
és una talla anònima
del gòtic
tardà
precisament
d'aquesta etapa
per tant
no totes les ciutats
van experimentar
diguéssim
les tragèdies
que per exemple
va experimentar
Tarragona
o en general
la Setmana Santa
Catalana
aquesta és una gran talla
per tant
a tenir en compte
una altra de les confraries
aquesta surt
de primera hora
de la tarda
igual que
aquesta primera hora
de la tarda
surten també
altres confraries
hi ha una altra
molt destacada
que és
la confraria
de l'amor
fins a vos
que els noms
són el nom abreujat
perquè tots
tenen noms
molt llarres
per exemple
aquesta es diu
real hermandat
i confraria
del Santíssimo Cristo
de l'amor
nuestro Padre
Jesús del Silencio
en el desprecio
d'Heroes
i Maria Santíssima
de l'Encarnació
i més per fer
una transmissió
de ràdio
millor diuen
confraria
de l'amor
i ja s'entén
en aquest cas
és una confraria
també molt important
porta tres passos
en aquest cas
la seva talla titular
és el Crist de l'amor
és una obra
també del segle XVI
per tant
també és molt antiga
i per tant
també mereix
una consideració
important
no les esmentarem totes
però
una altra confraria
destacada
és la del Huerto
el Huerto
és una confraria
que també
té talles antigues
en aquest cas
barroques
del segle XVII
se li atribueix
a un escultor
molt important
que es deia
Pedro de Mena
que no és el Juan de Mena
que a vegades
hem parlat aquí
és un artista important
i no era en família
ni res
pel que sabem
aquí ja no ho sé
aquí ja no ho sé
exactament
però en tot cas
aquesta és una confraria
que també
desfila
amb tres passos
i també representa
clarament
el principal
representa aquesta escena
de
Jesús
augurant
a l'or
una de les altres
més importants
d'aquesta
jornada
aquesta del Huerto
realment
és una de les
que
més enllà de la història
amb el que seria
l'ànima
de l'esperit popular
de Còrdoba
té més apreciació
igual que deia
que les penes
és una de les més antigues
més tradició
aquesta del Huerto
que és prou antiga
però té
més
arrel
amb la ciutadania
és una de les coses
importants
i després hi ha una altra
també fonamental
que és el Rescatado
el Rescatado
és una
una imatge
del 1713
obra de Fernando
Díaz de Pacheco
i és una
és una
talla
que
en cap
casa
ha deixat de sortir
històricament
és a dir
és una de les peces
més importants
doncs escolta
ja tenim
un bon punt de partida
per conèixer
és el Diumenge de Rams
que
clar
no sempre hi ha
la mateixa seqüència
hi ha llocs
que a Diumenge de Rams
no surten passos
a Andalusia surten molts
a Andalusia sí
aquí no
sí
aquí
aquí surt
també surt
la borreta
sí exacte
però no 5 o 6 passos
aquí surten
aquí surten molts més passos
i surten 6 confraries
en tot cas
un altre seu característic
d'aquest dia
és una peça
en aquest cas
bueno
no hem dit abans
de quines bandes
estem parlant
estem posant
diferents bandes
en tot cas
la peça que hem dit abans
és una peça
que es diu
Senyor de Sant Basilio
i
perdó
la peça que hem dit
abans
no no
la Senyor de Sant Basilio
és la d'Ara
ara m'equivocava
i el tècnic
perfecte
i aquesta
en tot cas
és una peça
que es toca
molt específicament
quan es fan
les revirades
les revirades
són com
quan s'enganxa
un carrer
argòtia andaluc
un carrer difícil
amb un altre
i en aquest cas
és una revirada
de l'oració de l'or
a veure com sona
una revirada
Això de la revirada
deu comportar
un cert moviment
i molta precisió
perquè parlava així
amb molt d'impacte
aquesta veu que sentíem
no?
Sí, sí, sí
és un dels moments complexos
en tot cas
també és un so de diumenge
de Rams
també del Canal Sur Ràdio
i en aquest cas
doncs
aquest senyor
de Sant Basilio
que acompanya
doncs
aquesta peça
que acompanya
a l'oració
de l'or
no?
En tot cas
so directe
que per tant
doncs dona
a entendre
doncs
moltes coses
de la vivència
que té
i per acabar
una mica
aquest recorregut
i abans d'acomodar-nos
amb un altre tema
el que sí que destacarem
és
l'última conferia
d'aquest dia
potser no és tan important
quant a les talles
i quant a la trajectòria
però sí que és un to
també curiós
que hi ha en la Setmana Santa Andalusa
jo diria que les principals
setmanes santes
el tenen
que és
una conferia
que es diu
l'Esperanza
il·lustre
i venerable
esmandat
i cofradí
a nostre Padre Jesús
de les Penes
i Maria Santíssima
de l'Esperanza
surt del Temple
de Sant Andrés
i en aquest cas
és una conferia
que antigament
tenia la seu
al costat
de la plaça
de Toros
i és una conferia
amb gran arrel
amb el món
dels toreros
això és una de les coses
que es veu
a moltes setmanes santes
és a dir
hi ha conferies
que no saps per què
però al llarg de la història
aquelles imatges
els toreros són
molt de la devoció religiosa
de tota la vida
però en aquest cas
són curiositats
d'aquelles que succeeixen
escolta
que tenim
una petició
com els antics programes
del Dissol·licitat
però curiosament
molt tematitzat
una saeta
ens han demanat
explica'ns una miqueta
no
ens han demanat
un tema que es diu
la saeta
un tema que es diu la saeta
a veure
explica-ho tot
això són coses
que ens demanen
de tant en tant
i llavors
aquest tema
l'hem posat
en altres ocasions
jo no recordo quan
però
com és una de les característiques
una de les peces
més característiques
de la setmana santa
d'Andalusia
és una adaptació
del Serrat
i hem buscat
en aquest cas
una banda
de les més bones
que és l'agrupació musical
Nostra Senyora de los Reyes
en aquest cas
és sevillana
a diferència
de les altres
que hem escoltat
que hem escoltat
diferents bandes
de Còrdoba avui
veuran que sona
diferent també
però bueno
en tot cas
és una petició
d'un dels oients
i evidentment
l'hem localitzat
i l'hem tirat
no sé si és la versió
que vam posar
l'altra vegada
o no
perquè hi ha moltes
aquestes
estan versionades
des de Canàries
fins a Catalunya
però en tot cas
és una banda de primera
i per tant
si al nostre oient
no li agrada
que reclami
i busquem un altre
o ho intentarem
si més no
veig jo no
Jordi Bertran
que és l'expert
i el que té
aquest fons magnífic
no és el so directe
de Canal Sur
Còrdoba
sinó que és una banda
de Sevilla
tot i que també veurà
Jordi Bertran
aquí a l'estudi
i per tant
escoltarem ara
doncs acabarem
amb aquesta peça
la deixarem sencera
ja que és una petició
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
que ve el dilluns
que també deu haver
ja
doncs molta activitat
a Còrdoba
serà el dilluns
que ve
gràcies
a Còrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Càrdoba
a Còrdoba
a Càrdoba
a Càrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Càrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Còrdoba
a Càrdoba
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!