Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut, escoltem La Natura cada dijous.
Per tant, cal matí de Tarragona Ràdio
amb la col·laboració de l'àrea de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona.
I abans d'entrar en el contingut d'avui,
com que ens entusiasmem i se'ns oblidem,
recordem des d'aquest punt de vista
que hi ha un telèfon, que és el telèfon verd,
que és el 977-29-62-22.
És el telèfon de l'Ajuntament de Tarragona
que té a veure amb diferents qüestions,
com ara la gestió de residus, aigua i energia,
fauna i espais verds, contaminació ambiental
i altres consultes que tinguin a veure amb el Medi Ambient.
És un servei telefònic directe.
Els dies laborables, entre les 8 i les 3 de la tarda
i fora d'aquest horari, doncs, senzillament,
es deixa un missatge al contestador automàtic
o també, en qualsevol moment, es pot enviar un correu electrònic
a MediAmbient arroba tarragonaradio.cat.
Telèfon verd 977-29-62-22.
El correu per enviar aquests missatges
a MediAmbient arroba tarragonaradio.cat.
Per què parlem d'ocells avui?
D'ocells d'estiu?
Bé, perquè l'estiu el tenim ja entrant,
ja fa unes setmanes, que realment fa moltíssima calor.
L'astronòmic és el 21, no?
És el 21, sí.
I, bé, perquè són uns tipus d'animals
que ens marquen un impàs climatològic
i un impàs estacional, també, no?
I, bé, avui havia decidit perquè,
bé, per un tema climàtic, bàsicament,
perquè són ocells molt curiosos,
perquè qualsevol que els pugui observar,
són difícils de veure,
però que tingui la sort de poder observar-los,
veurà que són ocells que,
morfològicament i de color,
són més...
els podríem associar més a llocs tropicals,
i com aniré explicant, realment,
doncs, els orígens
d'aquests quatre o cinc ocells,
depèn del temps,
i depèn del que m'enrotlli,
que sempre m'enrotllo massa,
doncs, bueno, podrem explicar avui.
Doncs explicarem el que podrem,
perquè jo diria que som una mica cotorres,
tots dos, quan parlem d'aquests temes,
ja que parlem d'ocells,
i no ens ho acabem.
A veure, aquests ocells són ocells estacionals,
lògicament venen de l'Àfrica,
però, de fet, la nidificació la fan aquí.
Sí, és molt curiós.
El seu cicle vital
està repartit entre dos continents,
entre el continent europeu i el continent africà,
i el que fan,
s'han adaptat a aprofitar
el, podíem dir,
el pic,
quan la biomassa és més alta
en cada continent.
Llavors, doncs, bueno,
per un tema evolutiu,
han decidit
reproduir-se a Europa
als mesos de primavera i estiu,
quan fa més calor,
quan la climatologia és més bona,
quan hi ha més insectes,
bàsicament,
llavors aprofiten aquest pic
per reproduir-se,
i després què fan?
Doncs fugir del fred, bàsicament.
Llavors el que fan és,
tant els adults
com els joves,
com els que han nascut a Europa,
tornen a l'Àfrica,
passen els mesos
de bonança a l'Àfrica
i després,
si tenen la sort,
doncs retornen, no?
Dins de tot el catàleg
que han de ser vius,
inclòs nosaltres,
dona la sensació
que siguin de les espècies,
les aus,
que tinguin una millor
i més gran capacitat
per adaptar-se, no?,
dins del que és l'entorn.
Sí,
i jo penso que,
i, bueno,
i molts ecòlegs
i genetistes,
el fet de volar,
que és una cosa màgica
i que pocs animals
poden conquerir,
no?,
aquests petits dinosauris
que són els ocells,
conquerir,
doncs,
un espai
com pot ser l'aire,
no?,
doncs això
ha quedat reduït
a pocs animals
i un d'aquests
són els ocells.
I això ha fet
que la selecció natural
hagi fet
que aquests animals
siguin molt més adaptables
que altres.
i una adaptació
és la capacitat
per poder desplaçar-se
i per moure's
a milers de quilòmetres,
molts d'ells,
ocellets que no pesen
ni més de 15 grams,
no?,
llavors això és una cosa
magnífica.
Clar,
des del punt de vista
de l'estudi,
com es controla
tot això,
tot aquest moviment
de les daus?
Bé,
hi ha uns senyors
que es diuen
ornitòlegs,
però hi ha dintre
dels ornitòlegs
i en uns ornitòlegs
més especialitzats
que es diuen
anelladors professionals,
que són els que
s'encarreguen de,
podríem dir,
col·locar
bisuteria.
Fan els cens,
el padró,
no?
Sí,
fan el padró
i a més el que fan
és col·locar
una anella
que té una forma
que és,
algunes són de PVC,
altres són d'alumini,
depèn del tipus d'ocell,
amb un codi,
algunes es poden llegir
a simple vista,
altres no,
altres s'ha de capturar
l'ocell,
i el que fan és,
durant el pas migratori,
justament,
és col·locar unes xarxes,
que es diuen
xarxes japoneses,
és una,
els llocs on van a dormir
o van a veure,
o són llocs de pas,
són unes xarxes
molt finetes.
Són ocells amb papers,
doncs,
aquells,
són legals.
Són legals,
exacte,
sí,
sí.
I llavors el que fan
és capturar aquests ocells,
depèn del lloc,
cada 10 minuts,
cada un quart d'hora,
cada 20 minuts,
el que fan és repassar
aquestes xarxes,
agafar aquest ocell,
passar-lo,
mesurar-lo
i ficar-li una anella,
en el qual,
aquesta anella,
si té la sort
que un altre ornitòleg
o que una persona,
per exemple,
trobi un ocell mort
i es fixi
que té aquesta anella,
doncs,
el que pot fer,
doncs,
per internet,
poder contactar
amb les agrupacions
d'anelladors
o d'ornitòlegs
del seu país,
enviar aquesta anella
i pot saber
qui,
on i quan
ha anellat aquest ocell.
Clar,
aleshores,
el circuit que han de recórrer
aquests ocells,
que sempre és més o menys el mateix,
al llarg de tot aquest peripla,
diguem-ne que hi ha col·lectius
d'ornitòlegs
que van controlant
si realment
el trajecte de les migracions
sempre és el mateix.
Sí.
Si hi hagués alguna varietat,
això seria signe d'alguna cosa.
Per tant,
aporta molta informació
aquest tipus de moviments
migratoris de les aus.
Sí,
aporta molta informació
i fins i tot
s'està parlant
ja fa temps
que hi ha molts animals
que tenen cultura.
O sigui,
que hi ha un aprendissatge
que els fills
el copien dels adults
i en el cas
de les oques
de los gansos
s'està veient
que en els últims anys
ja no saben migrar
perquè ja no hi ha adults
que coneixen el camí.
Això és un procés
amb alguns ocells
saben orientar-se molt
pels corrents magnètics
de la Terra,
pels estels...
Té conseqüències, no?
Clar,
tot el medi.
Sí, sí,
això fa que les oques
de la península ibèrica
quasi ja no saben migrar
perquè ja no queden,
perquè es cacen,
perquè es moren pel camí
i llavors, clar,
els fills ja no coneixen
aquest camí.
Clar, necessiten un líder,
un guia
i el perden
i aleshores ja
no es poden moure
d'allà on són.
També és interessant
per veure
quins són els canvis
en els hàbitats
perquè sí que tenen
podíem dir uns camins,
unes rutes aèries
però aquests ocells
fan parades
i en el cas
de molts ocells
per exemple
que tenen lligams aquàtics
quan es perden aquests punts,
aquests petits reductes,
per això sempre parlem
d'aquests oacis,
d'aquests petits aiguamolls
que sembla
que no tinguin
molta importància
però que després
de molts anys
que s'han estudiat
es veu
que hi ha
multitud d'espècies
que els utilitzen
com a
com un punt
de descans
en aquestes rutes
migratòries
com poden ser
doncs
els flamencs
o les oques.
Curiosament
vam estar junts
em sembla que ahir
va ser ahir
que vam parlar
del llibre
amb Chiqui,
sí.
Bueno,
doncs ahir per la nit
a les 12
van passar
una dotzena
de flamencs
pel barri
de San Salvador.
Què dius ara?
Jo ara
va estar a casa
i vaig sentir
com estaven cridant
perquè criden
quan estan volant
i els dies
de lluna creixent
aprofiten la lluna
perquè tenen
molta més visibilitat
i es mouen.
Estan instal·lats
al delta
normalment.
Sí,
però clar,
tu imagina't
si han d'anar
des de la Camarga
fins al delta
que són molts quilòmetres
aquests ocells
han de descansar
i busquen llocs humits
per exemple
Torre d'Embarra
o Colls
de l'Empordà
clar,
si aquests espais
es perden
doncs clar,
aquests animals
no poden descansar
i molts d'ells
a vegades
acaben
doncs
a una piscina
acaben a la platja
i acaben
doncs
totalment esgotats.
Molt bé,
comencem ja
amb algun de...
Parlem del mosquiter
primer.
Parlem de...
Bueno,
una anècdota.
Sí.
El mosquiter
és un ocell
insectívor
petit,
avui no venia a compte
però
en el cas
de parlar
de l'anellament
i de la migració
doncs volia comentar
que jo mateix
vaig trobar
fa tres estius
un mosquiter
que és un ocell
que pesa pocs grams
crec que no arriba
ni als 15-20 grams
estava anellat
a Suècia
i el vaig trobar
en un pàrquing
de Torredambarra.
Això és viatjar
i no el que fem altres.
Estem parlant
d'un ocellet
que és la meitat
d'un canari
perquè la gent
que ens escolta
és molt petit.
Quan li traiem la ploma
no queda res.
Avui començarem
per l'Oriol.
Aquí el tinc,
mira,
fotografiat.
Ferran ens ha enviat
tot un seguit
de fotografies.
Escoltem aquest Oriol
a veure com canta.
Realment és un cant
molt melòdic
lligat a les zones humides.
O sigui,
seria l'ocell
que dona...
És el fil musical
dels rius,
dels aiguamolls...
Justament
quan acaba d'entrar
la primavera
més o menys
arriben els mascles
que és aquesta fotografia
que tens aquí.
Sí, perquè ja té aquí
les cries, no?
Aquí que treuen
el bec pel niu.
I, bueno,
el niu que tens
en aquesta fotografia
és un pullancre.
Els s'hi encanta
fer els nius,
doncs,
els pullancres,
els freixes...
Que són arbres de rius.
Sí, sí.
De riu.
I el nom d'Oriol
ve donat
pel seu color groc
que sembla or.
Veus que té...
Sí, és deura.
I les ales
les té negres
o és l'efecte de la llum?
Sí, sí.
Una cosa que també
comentàvem
a Microtancat
és que a Catalunya
tenim noms
de persones...
Oriol, Bernat...
Oriol, Bernat...
Noms d'ocells.
que fa referència
doncs a aquesta cultura popular,
no?
És un ocell
és un ocell africà
que fa
el niu
al nostre país
que fa
un niu teixit
de...
No sé si saps...
Això a la primavera,
entrar a la primavera
tant els pullancres
com els albers
fan una flor
que sembla
un cotofluix.
Sí.
Són uns vilans
que...
Llavors
aquests
oriols
el que fan
és teixir,
fan un niu
com una bossa
i, bueno,
aquí fan...
Oh, que bonic
és aquest, Ferran.
Tenen 3-4 pullets
i ja són...
Aquest és
l'Avellarol.
L'Avellarol.
En castellà
l'Avejaruco.
L'Avejaruco, sí.
El sentim?
El podem sentir?
Crispa una mica,
però és preciós.
Té un plumatge
realment increïble.
Més rítmic.
Més rítmic.
Més alegria.
És un ocell
que té tons,
ja veus,
blaus,
verds,
grocs,
fins i tot cabasses.
És espectacular, eh?
Sí,
aquí ja es veu
que realment
són ocells
que són...
Oh,
quina escandalera
que té,
aliada.
Bueno,
això és perquè
quan fan aquestes
escandaleres
perquè hi ha
algun ocell
o algun animal
que els increpa
o que hi ha un pedi
i llavors
aixecen tots el vol
i fan, doncs,
aquesta espiaçada
popular, no?
Sí,
sembla que estigui
allò com una miqueta
enfadat, eh?
Sí, sí.
Com a crispat,
com a crispat, sí.
El seu nom científic
és el Merops apiaster.
Apiaster ve
d'apis,
d'abella,
apicultor.
estan molt lligats
a les zones
on hi ha moltes flors,
són uns insectívors
insaciables.
Jo volia comentar
perquè
amb aquest ocell
que els últims anys
ha augmentat molt
el seu nombre,
especialment,
doncs,
han hagut problemes
al Parelló.
Sabem que el Parelló
és un dels llocs
on es fa una mel
de millor qualitat
i aquests ocells,
doncs,
menyen moltíssimes abelles,
no?
He de dir que
s'ha comprovat
recentment
en un estudi
que els avallarols
sí que mengen
moltíssimes abelles,
sí que realment
les sarnes
baixen molt,
però que es veu
que a final de temporada
com afecta
aquest consum
d'abelles
amb la quantitat
de mel
recollida
és molt poca
perquè
les sarnes
que són
atacades
per aquests
avallarols,
hem de pensar
que les abelles
són caçades al vol,
són uns experts
voladors,
es veu que hi ha
molt poca diferència.
Per què?
Perquè l'Avellarol
el que fa
és sanejar
l'arna de velles,
agafa la sabella.
Per tant,
és convenient que estigui.
És molt compatible
i s'ha de veure
que
la seva
acció
és
bastant mínima.
Passem a una altra.
Escoltem ara
a veure com canta
el gaix blau.
Oh!
Sempre una gran nota.
Sents aquest soroll?
Sí.
En castellà és la carraca.
Tu saps
el que és una carraca?
Sí, home,
allò que li dóna estoms
que porta una molla.
Aquest és el nom
castellà
justament
que li dóna
aquest ocell.
Igual, eh?
És quasi ben bé
idèntic, eh?
Sí, sí, és idèntic.
El ocell que fa
la carraca pels nens
que això fa servir molt.
Si et fixes,
realment sembla un lloro.
És un ocell fantàstic
que té un vol
pausat moltes vegades.
I les ales desplegades
són molt grans, no?
Bé, és un ocell
que té la mida
d'un colom, eh?
Una mica més...
És grosset, eh?
És un ocell gran, sí.
Amb aquests blaus
metalitzats
és un ocell preciós.
És un ocell
que és molt escass
a Catalunya,
que té la mala sort
que moren molts
atropellats
a les carreteres
perquè li agrada
ficar-se els pals
i els cables elèctrics
molt a la vora.
Va sembra caçar
els insectes, doncs,
que són atontats
pels cops
dels cotxes
i, bueno,
que està molt lligat
especialment
a les zones
de cereal,
d'enmetllers.
Aquí, per exemple,
doncs a Tarragona
el podem observar
hi ha punts concrets
que és curiós
que cada any visita
per exemple,
la carretera
de Reus
que porta
a l'aeroport
normalment
és visitat
per aquest ocell
i el Pla de Santa Maria
tota la zona de valls
també.
Els que feia
en referència
a aquesta vistositat
de les plomes
però és que estem parlant
d'aus tropicals.
D'aus tropicals, sí.
Estan aquí
però són aus tropicals.
I ja el darrer
que és
l'enganyapastor.
el seu camp
moltes vegades
sembla
que és un motor
de cotxe.
Aquest ocell
es diu
enganyapastor
perquè surt
quasi ben bé
de les cames
quan vas caminant
pel bosc
i el més curiós
de tot
és que té un mimetisme
es fa passar
per un tronc.
O sigui,
tu el veus parar
té un ocell
totalment
o sigui,
tu veus aquest ocell
i sembla un tronc.
A veure,
el sentim una mica més?
Aquesta vibració
sembla un motor
quan vas pel bosc
i dius
això què és?
Doncs això
en castellà
li diuen
xotacabres.
Aquest és el xotacabres
que hi ha una
llegenda
però és un animal
monstruós
i que es menja la gent
i clar
que és molt
sobretot
vaja,
jo
les referències
a alguns països
d'Amèrica Llatina
el xotacabre
sobretot a Mèxic.
Sí, sí,
perquè n'hi ha
de la seva família
allà n'hi ha
n'hi ha d'altres
molt similars.
Veus,
no hagués relacionat mai
l'enganyapastor
amb el mític
xotacabres
aquí li diuen
els pastors
deien
clar,
quan les ovelles
i les cabres
caminen
com es fa passar
per un tronc
doncs fins que no
està l'animal a sobre
no salta,
no vola.
Llavors deien
que es ficaven
sota les cabres
i sota les ovelles
perquè els xocaven
la llet.
Per això li diuen
allò de...
xotacabres
va fent
la seva derivació
lingüística.
Que bé
sentir tots aquests ocells
els podem sentir
al natural
perquè en tenim
ja uns quants
per Tarragona
aquests i d'altres
uns més que d'altres.
Aquest justament
a la zona
de Sant Salvador
Sant Peri i Sant Pau
Pont del Diable
qualsevol nit
d'aquestes
que faci calor
es poden sentir
perfectament.
Podem sentir
també a Ferran Aguilar
no només a la ràdio
sinó avui
que dins del que és
la Setmana del Medi Ambient
estàs fent tot un seguit
de bolos
de conferències.
Avui on estaràs
avui estaràs
avui estaré
al centre cívic
de Sant Peri i Sant Pau
efectivament
parlaràs sobre
el medi natural
de Tarragona
a dos quarts
de sis
em penso que per aquí
l'ho teníem apuntat
a dos quarts de sis
a veure ara tu
a dos quarts de set
perdona
no m'arribis tard
si és a quarts de set
a quarts de set
a dos quarts de set
i aquest cap de setmana
organitzes alguna sortida
amb l'àrea de Medi Ambient
sí
també
al Parc de la Quinta
de Sant Rafael
el dissabte
a les deu del matí
i al Pont del Diable
el diumenge
a dos quarts de deu
molt bé
motxilla
una mica d'aigua
i gratuït
eh
i volia apuntar-se
cap problema
una cosa i a l'altra
Ferran
moltíssimes gràcies
a vosaltres
com sempre
un plaer
et
gràcies
a