Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a totes.
Vas comprar-te tots els llibres que pretenies el passat dijous?
Sí, no.
No, tots els que pretenia, no.
En vaig comprar alguns, per allò que no es digui que no n'he comprat cap,
i vaig esperar que me'n reglessin alguns, que me'n regal alguns.
Es pot saber algun títol dels que ja tens els teus prestatges fruit d'aquesta bonica jornada de Sant Jordi?
Destaco una poca soltada de política ficció del I.U. Forn, que es diu El Candidat.
Ah, no, no.
Doncs va d'això.
L'I.U. Forn és un xic que escriu el diari avui d'aquests que fa bitllets d'opinió
i que sempre és bastant sarcàstic amb la realitat política del país i del país del costat.
i ha fet un llibre que és una història d'un candidat i tots els tegemaneges, dit així,
i totes les màfies que hi ha al voltant dels partits polítics,
i jo te dono una comissió i te dono les regles, uns papers, i tot aquest rotllo.
Hi ha un llibre en la teva línia, d'aquells que t'agraden.
Per exemple.
La setmana passada començàvem amb música perquè era Sant Jordi.
Avui comencem amb música perquè ho expliquem ara.
D'això que escoltem i que ho deixarem de fons perquè no entren mai a cantar,
no és com les jotes que entran de seguida, se n'en diu Pop Minimalista.
Sí, i és.
És una de les seccions del Festival de Música de Carrer de Vilaseca.
Àngel i Quà, que diem per aquí.
Que bé.
Àngel i Quà.
Gran festival, gran fira.
Desena fira ja de la música al Carrer de Vilaseca.
És aquest cap de setmana de l'1 al 3 de maig.
Sempre acostuma a ser més o menys en aquesta època de principis de maig, de primavera.
I bé, desena edició.
Novetats de la desena edició de la fira de música al Carrer.
Tot el que la majoria, o quasi tot...
Espera, espera, que canten.
Sí.
Ja, ja, escravats es diu la cançó.
Sí, i és, dèiem, que és de Pop Minimalista, que és una de les seccions del Festival.
El Festival enguany torna els orígens i se dedicarà bastant a potenciar els grups emergents.
Per exemple, hi haurà una secció nova que és el Nou Folk Pop en català,
en la qual hi haurà el Petit de Caleril, l'Epetit Ramon i Oliva Trencada, com aquest paquet.
Després hi ha el paquet de Pop Minimalista, entre els quals hi ha aquest grup que és Humà,
que fa un mes i mig van tocar aquí d'Aragona i que és una de les altres branques creatives del Pau Bellbé,
també conegut com a Estenislau Verdet.
Com a Humà van venir fa un mes i mig, com a Estenislau Verdet dissabte.
Aquest és el disc d'Humà que va tenir tant èxit que els va editar el 2007 i ara l'han tornat a reeditar.
Un altre que estarà en aquesta secció és un altre grup català també peculiar,
que són els Anímic, que també han tocat per aquí d'Aragona fa poc.
I encara un grup mallorquí que es diu Demartipan Man, també de rotllo minimal i que et trobaran.
La secció de Músiques del Món i Mestissatge, aquesta ens la saltem una miqueta, però tot i així...
A mi m'agraden molt, no sé per què te les has de saltar i posar el pop minimalista només.
No, perquè jo he de parlar dels que canten en català.
Ah, d'acord, d'acord.
De tota manera, en aquesta secció de Mestissatge hi ha un grup integrat per músics magrebins i catalans,
que es diu Chaclalà, i també un grup de folk festiu francesos que es diuen Mosaica, etc.
Una altra secció d'aquests que canten en català, tenim una cosa que ens interessa aquí també que sovint ho toquem,
que és la Catalunya Nord, i és que hi ha una secció especialitzada en l'euroregió Pirineus Mediterrani.
Per tant, hi haurà uns quants grups del Llenguador Grossellet al migdia Pirineus,
i alguns d'aquests, per exemple, aquests francesos que es diuen Mosaica,
o un grup que es diu Le Bucaque, que fan una mescla de rai, hip-hop i pop i reggae i tot això,
i aquest que dèiem, aquest grup que és de catalans i francès i magrebins, que és el Chaclalà.
També tenim, a part d'aquesta secció, hi haurà una altra secció d'aquestes,
una de pop d'autor català, en la qual hi haurà el Niu Raimon, que canta en castellà, però, que consti,
Elena, de la qual vam sentir fa poc el nou disc,
i també una altra secció d'aquestes que podríem destacar aquí per la qüestió lingüística i sociolingüística,
és la secció especialitzada en Illes Balears, en la qual hi haurà els grups Tiu, Oliva Trencada
i de Marty Panman, que hem sortit per allà abans.
Molt bé.
Tot això, aquests tres dies, la pàgina web és senzilla,
www.firacarrer.cat, i aquí trobareu la informació, horaris, tot.
La majoria, o si no tot, quasi tot és gratuït,
perquè són actuacions de carrer, en places, algunes són itinerants,
per tant, a més a més de tot això, és gratuït.
Què més voleu?
A tu t'agrada molt, molt, molt, molt el pop minimalista?
Home, molt, molt, molt, molt, molt, molt.
És a dir, el podem rebaixar una miqueta, el podem rebaixar una miqueta.
Dixem aquí de fons, que ens acompanya.
Darrere fons, més aviat, eh?
Sí, darrere fons, això.
No, no, fes-me a casa a mi, Lluís, que sóc qui mana.
Darrere fons, no de fons.
Darrere fons.
Així?
Bé.
Tens una miqueta de companyia, però no destorba per això tan interessant que has d'explicar.
Un escarabat per aquí.
Ai, que fàstic que fa.
A veure la cançó.
Puge una miqueta, si no s'enfada i comença a dir tonteries i porqueries,
i a mi em fa molt tangúni, això dels escarabats.
El català, el Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg?
Parlem-ne.
Parlem-ne, doncs.
A veure, això és que últimament, aquest cap de setmana,
n'he sentit parlar bastant de jo pels noticiaris,
que hi ha un tros per aquí, una ràdio.
Noticiaris, m'ha encantat aquesta paraula.
És com antiga, és xula.
És que sóc antiga, a vegades.
Ai, a partir d'ara no diré informatiu ni notícia, es diré noticiari.
Un noticiari.
M'encanta, noticiari.
Vinga, va.
És això, el diari, noticiari.
Doncs els noticiaris estan dient que sí, que el català ha d'anar i hem de parlar
perquè no es veu la cosa tan clara, tan clara.
El titular no és tan contundent.
Diu, Espanya firma un acord que permet l'ús del català al Tribunal de Justícia de l'Unió Europea.
Això és el que diu un titular.
Un altre diu, el Tribunal de l'Unió Europea únicament acceptarà documents en català
sense validesa jurídica i s'hi han passat per Madrid.
Aquí ja es comença a veure d'on coixeix a l'assumpte.
Un altre diu, el Tribunal de Luxemburg seguirà sense acceptar els textos legals,
tot i l'acord signat aquest dilluns amb el govern espanyol.
No entén res.
El Tribunal de Luxemburg continuarà sense acceptar estos jurídics en català.
Ep, alto.
Jo he agafat els titulars del cap de dos dies, quan hi ha la notícia.
S'ha paït una miqueta perquè la notícia el dilluns era que s'ha firma un acord,
el govern espanyol firma un acord perquè el Tribunal de Justícia Europeu...
La notícia el primer dia era molt sorpressiva.
Sí.
Perquè després de tot aquest procés que ha portat, diu,
però això, de cop i volta, què ha passat?
Algú s'ha il·luminat?
Sí, il·luminat del tot.
No només el català, sinó el govern espanyol ha signat un acord amb el Tribunal de Justícia,
que té la seu a Luxemburg,
perquè els ciutadans de l'estat espanyol que tinguin altres llengües oficials en el seu territori
puguin utilitzar-lo per adreçar aquest organisme.
Però ja hem vist que hi ha unes quantes limitacions.
I això inclou català, gallec i basc.
Perquè no hi hagi sospicàcies i queixes,
el tema del català hi hem posat català valencià,
perquè si no els de la comunitat valenciana es queixen,
els del País Valencià es queixen.
Després, tot això també diu,
l'acord aquest diu que es poden fer servir aquestes llengües
per adreçar-se a les institucions europees,
que en aquests últims anys, des del 2005 fins ara,
ja n'han fet quatre d'acords d'aquests al govern espanyol.
Un, en teoria es podem relacionar amb el Parlament Europeu,
amb la Comissió Europea, amb el Consell d'Europa
i també a partir d'aquest dilluns amb el Tribunal de Justícia.
Però llavors, exclusions de tot això.
L'acord exclou els escrits de caràcter jurisdiccional,
els que es refereixen a l'aplicació d'una norma legal,
els que tinguin per objecte, directe o indirectament,
l'obtenció d'un avantatge, per exemple, una subvenció...
Però si no són aquestes coses, jo, amb quina raó me he d'adreçar a Europa,
si no és per aquests temes?
Per preguntar com estan?
Si és per demanar un contracte públic, tampoc ho pots fer en català,
i si és per obtenir alguna funció, per exemple,
una candidatura a un lloc de treball, tampoc.
Aleshores, per què m'he de relacionar amb Europa?
Per altres.
Per exemple.
Altres coses que puguis consultar.
Tu pots consultar coses al Tribunal de Justícia Europeu,
però que no siguin aquestes, en català.
En castellà i en anglesa, el que vulgui.
Amb les 23 llengües oficials, el que vulguis.
Però si vols fer-ho en català, aquestes coses no poden ser.
Un cop ja tens clar que el que tu vols demanar al Tribunal de Justícia...
No és res d'això, sinó que és una altra cosa.
Probablement diran, si això no ens afecta, nosaltres no li contestem.
Llavors, tu no ho envies a Luxemburg, això.
Tu ho has d'enviar a Madrid.
A una tal oficina per a les llengües...
Em pensava que tenies una senyora que s'ocupa d'això,
com que t'hi maten poques.
Una tal oficina per a les llengües oficials
del Ministeri de Política Territorial espanyol.
Es veu que existeix, això.
Es veu que existeix, però ningú sap on és.
I no només no saben on és, sinó que tampoc té pressupost.
Amb la qual cosa, oficialment es pot,
però a la pràctica, tot el que vagi a Europa,
en català, en gallec, o en basc,
ha de passar a veure aquesta oficina.
I aquesta oficina ho han de traduir i ho envien allà en castellà.
No vull parlar més d'aquest tema.
Des d'allà, des d'Europa,
sigui Luxemburg, sigui Brussel·les, el que toqui,
ho tornen a Madrid en castellà
i Madrid ho traduirà en aquesta oficina,
ho traduiran al català, al gallec o al basc, segons el cas.
A veure, cadascú que tregui les seves conclusions
en el marc legislatiu, etcètera, etcètera,
permet que prenguin les decisions que vulguin.
El que passa és que anunciar aquest acord
i després veure que està buit de contingut
i que realment no serveix per res,
que no ho haguessin signat i ja està.
I ningú s'enfada, no passa res.
O sí, però, clar, fer aquest acord
i que després veure que no té una eficàcia,
després pel ciutadà, no ho sé, ho pregunto.
Jo per això ho he explicat.
Jo t'agraeixo perquè jo m'havia quedat amb el titular,
tot a feliç, fa una setmana que veus
que vaig fent-se el tironet pel carrer.
Sí, per això jo he fet aquests titulars
que són els del dia després.
El primer d'una era que s'ha signat això,
ja es pot adreçar en català,
després, al cap de dos dies,
quan ja s'ha llegit bé el contingut de l'acord,
es detecta i s'explica tot això.
De manera que això d'adreçar-te en català a Europa
es veu que no ho és,
perquè en realitat tu no pots enviar directament
a Luxemburg.
No, no, és que passes primer per aquesta oficina.
Afectes de Luxemburg ni se n'enteren allà
de què tu has de tret això des de casa en català.
I m'imagino que si ho fem així,
que primer ho hem d'enviar a Madrid,
perquè de Madrid ho tradueixi,
vagi a Luxemburg,
la cosa encara triga molt més
que si jo ho pogués enviar directament.
També.
Punt suspensiu.
Fa 25 anys,
de la primera llei de normalització lingüística,
aquest quart de segle normalitzat,
com s'ha viscut,
doncs es veu que es van aportar coses molt interessants
en una taula rodona que va convocar el diari avui.
Sí, i de fet també hi ha un cicle de conferències
que s'està fent aquest mes d'abril i marge a Barcelona,
però m'ha vingut a les mans aquesta informació d'aquest debat.
Està resumit amb l'edició del diumenge.
Jo he mirat a veure si la podia trobar a internet
i de moment no ho he trobat.
Però bé, si algú l'interessa,
m'ho pot demanar el Centre de normalització lingüística
i jo m'imagino que un moment o altre
ho trobarem a internet, això.
Ja et dic, aquest és un de les taules rodones
i a Barcelona s'està fent un cicle de conferències.
Expliqueu una miqueta això.
Fem un petit resum de les coses que es van dir en aquest debat.
Direm que els convidats a la taula rodona
pel part del diari avui
no he mirat si al canal de vídeo
que cada dia més els diaris tenen també videonotícies.
No he mirat si allà hi ha les imatges,
però podria ser que hi fos.
De moment a la web no he trobat la informació,
tot aquest text.
Participants, Aina Moll,
que va ser la primera directora general de política lingüística,
és una senyora balear,
i que va ser això, va ser la mare
de la primera llei de política lingüística,
que ara té data de 7 d'abril de 1983.
Per tant, aquesta setmana, el dia 7, als 25 anys.
Aquesta era.
Un altre, Eduardo Mendoza,
escriptor de català de neixement i bilingüe,
perquè parla tan agradable en castellà,
però que sempre ha escrit en castellà.
Per tant, aquest també és un punt de vista que...
Quan allò del Frankfurt també va ser un tema polèmic.
Miquel de Palol, un escriptor que escriu en català
i que jo sàpiga, no sé si fa de les en castellà,
però el seu gruix és en català.
Salvador Giné, que és sociòleg
i president de l'Institut d'Estudis Catalans.
És el sociòleg de Catalunya.
Sí, bé, el sociòleg...
També tenim el Salvador Cardús.
També, és veritat.
Els dos sociòlegs...
De fet, el Salvador Giné, d'origen, és valencià.
Sí, és veritat.
Però treballa aquí.
Ha integrat molt bé.
Sí, és president de l'Institut d'Estudis Catalans.
Tenim a la Carme Junyent,
lingüista de la Universitat de Barcelona,
que fa poc va estar aquí
amb la conferència del primer aniversari
del Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament.
I també hi havia Martí Gasull,
que era el portaveu de la plataforma per la llengua.
Tant aquí hi ha un espectre de personalitats
i de perfils socioculturals divers i diferent
en relació al tema de la llengua.
Idees i coses que han dit.
Airemoll, la idea que el català és cosa de tots,
és un mèrit i ha estat sempre veritat.
Eduard de Mendoza.
Entre les llengües han suposat perill,
el català és lluny del punt final.
Miquel de Palol.
Erradicar la confrontació castellà-català és impossible.
Hi ha qui la vol.
Salvador Giné.
La gent s'ha familiaritzat amb el català,
però no sé si hem guanyat terreny.
Carme Junyent.
El català proporciona la nacionalitat sense papers.
Cal aprofitar-ho.
Això és allò de l'encomana al català i tot això.
Això està bé.
Martí Gasull diu
que l'estat espanyol no és democràtic en qüestió de llengües.
Ara parlàvem d'algunes coses,
d'això de les llengües i les oficialitats.
Dades que donen per aquí amb la taula rodona.
A Catalunya es parlen més de 260 idiomes
i la dada 8 de cada 100 catalans
no té ni el català ni el castellà com la primera llengua.
8 de cada 100?
Sí, clar.
És a dir, un 8% de catalans,
de gent que viu a Catalunya,
no és ni català no parlant ni que estem parlant d'origen.
és tota la nova immigració i és un 8% ja.
Història.
La primera llei de normalització lingüística,
ja hem dit ara, es va aprovar fa 25 anys.
Lleure.
El cinema en català no supera el 3%.
D'això també n'hem parlat sovint per aquí.
La presència als mitjans de comunicació també té dificultats.
Home, de cadenes de televisió en català,
quantes en tenim i quantes n'hi ha en castellà?
La proporció...
Tampoc cal?
Cal més cadenes català o castellà?
O si més no, ara que s'implanta la TVT...
Home, aquí tenim la nostra, la TV3,
el 33, 8TB,
Canal Català, que és local,
la televisió Balear, que també es pot veure...
Els qui puguin veure alguna cosa del punt 2,
em sembla que es diu que és la de la segona cadena del Canal 9.
Com es diu, punt 2?
No, jo no l'agafo aquesta, tu sí?
Jo no, però en ja que sí.
No, l'oportunitat de la televisió és la TDT,
la televisió digital terrestre,
en la qual suposa que tu podràs triar idioma,
aquí hi ha...
D'algunes vegades ja n'hem parlat que hi ha projectes
que s'estan preparant coses en aquest sentit, no?
O que des de Catalunya s'ha demanat a Madrid
que quan s'implanti la TDT des de l'Estat es promogui
que les cadenes emetin en totes les llengües oficials de l'Estat
i que cada un pugui triar, etcètera.
Això està allà i de moment no hi és, no s'ha fet.
És possible però no s'ha fet de moment.
En ensenyament, en alguns instituts,
no necessàriament de l'àrea metropolitana,
l'ús del català és d'un 1%.
Allò que diem, oh, és que a Barcelona, clar,
hi ha llocs on ho fan a mig i a mig.
I aquí la dada, remarca, em sembla,
aquesta dada la porta la Carme Junyent,
que és de la Universitat de Barcelona.
Hi ha llocs on l'ús del català
i instituts on el català només és l'1%
i no parlen només de l'àrea metropolitana,
sinó d'altres llocs de Catalunya.
O, per exemple, el tema de què la situació del món,
el 95% de les llengües del món
tenen amenaçat la supervivència.
Acabo de llegir que Eduardo Mendoza diu
que el català no està entre aquestes.
Sí, el català, amb els 10 o 12 milions que som,
no som dels que estem més en perill,
però no durarà sempre, això.
Nosaltres no ho veurem.
No pateixis.
No serem l'últim home que parlava català,
com aquesta novel·la premiada.
Aquesta també va caure per Sant Jari.
Aquesta la van regalar.
Quina sort que tens, que la gent et regala llibres.
Una filla.
Una filla no té mèrit.
Sí, que també.
Una filla no l'hi ha de regalar al seu pare.
Sí.
A més, fos gent que et coneix,
que no té cap vincle familiar.
Però és que és jove.
Ja et coneixerà, ja.
És jove, ella.
Només té 10 anys i que ja té mèrit.
Molt bé, molt bonic, sí senyor.
El llibre que toca.
Vinga, va.
Vinga, l'Aina Moll.
Algunes frases més, eh?
No totes, algunes només.
Aina Moll.
Els que no entenen que fem servir el català,
simplement els hem de dir,
és que és la meva llengua.
Tá.
Allò que diuen,
tu, igual que sembla en català,
és la meva llengua.
Igual que tu si me parles en castellà,
igual que tu si me parles en francès,
que no ho parlen amb la seva.
És normal.
Mendoza diu,
la societat civil ha acceptat
que el català i el castellà
com a llengües pròpies i comunes
no hi ha guetos ni de l'una ni de l'altra.
De tot això,
donaria per fer 3 o 4 programes.
Aquesta afirmació de moment la parquem,
perquè no tenim temps d'embrancar-nos-hi,
però jo no hi estic d'acord
amb això que el català i el castellà
siguin llengües pròpies.
Només una és pròpia aquí,
però ja parlarem un altre dia.
Miquel de Palol.
Durant la transició,
el català era una marca de prestigi,
de cosmopolitisme i d'europeïsme
dins l'Espanya.
I això ho hem perdut.
Sembla que és bastant veritat.
Una de la grossa,
de les del Miquel de Palol,
diu,
el català dels locutors de TV3
és nefast,
és un insult a la intel·ligència.
No saben què és un pronom feble,
no saben què és un apòstrof,
no saben què és la vocal neutra.
Sembla que el normal i culturalment
establera és la literatura castellana.
Tres coses que diu el Miquel de Palol,
aquest les diu bruixudes i no es talla.
Salvador Giner,
de l'Institut d'Estudis,
diu,
la llei del català és repressiva.
Totes les lleis ho són,
perquè sancionen,
cosa que no ha entrés la dreta espanyola.
Qualsevol llei
és per marcar fronteres i límits,
el que es pot i el que no es pot.
Sabem perfectament
per què moren les llengües
en les societats avançades.
Moren per manca de prestigi.
Perdre la cúpula social
és perdre l'idioma.
Carme Junyent diu,
potser la llei
ens ha acabat anant més en contra
perquè s'ha vist
com una cosa repressiva
més que com una cosa
que il·lusionés.
Això lliga amb el que diu
el Salvador Giner.
cada més gent diu,
vivim en la suposició
que l'ensenyament en aquest país
es fa en català.
Quan els convivim de prop
sabem que això no és cert
en un percentatge altíssim.
El català s'ha de replantar,
no és una imposició.
De fet,
és una reposició.
Avui allò de la secció zen...
Tu me parles a les aules
en el dia a dia
i veus que no hi ha
tanta immersió en català
com alguns diuen.
Exacte.
I després d'això
de la replantació
i reposició del català
en parlarem també
amb la secció zen.
No sé si parlarem molt
perquè fixa't quina hora és
i encara aquí...
Acabo amb el Martí Gasull
que és el de la persona
que diu
és una excepció
del reconeixement legal
tan petit
que el català té a l'Estat.
En altres països democràtics
no li passarien,
tindria més,
vol dir.
Un altre que diu
el català
no ha de ser un idioma
autorreferencial
sinó una llengua
que sigui útil.
I un altre que diu
les empreses tenen molta por
però quan introdueixen el català
els va bé i venen.
Amplien el mercat també,
aviam,
s'ha de ser també
una mica espavilat
en aquest sentit.
Molt ràpidament
el Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament
ha editat 10.000 adhesius
EI,
que jo vaig dins.
Sí,
doncs ja està quasi tot dit.
És que em van parlar
l'altre dia
també al programa en general.
Jo ho vaig sentir
el vostre noticiari.
El nostre noticiari
del matí.
Sí,
i això
perquè les ponen
a la demanda
de pares i mares
que fins ara
no troben aquest material
en català.
I és veritat,
aquest tipus d'adhesius
els fan els fabricants
de cadiretes de seguretat
pels cotxes
com Hané,
no Gené,
Hané,
i els fan en castellau
en anglès.
I on distribuiran això?
Es pot demanar directament
a l'Esplat
que està allà
al Castellarnau.
Ho distribuiran
a través del Club dels Tarragonins
a les festes que fan,
també a través
de l'Associació de Mares Tacletes
i també ho enviaran
per correu
a les cases dels nens
d'entre 0 i 3 anys.
Molt bé.
Fem una pausa
i traiem així
les estores
per fer el nostre
moment zen.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Val a dir que l'Enric
és un consentit
perquè aquesta secció
d'acàleg
siga sostenible,
lingüísticament sostenible,
no ens agrada gaire,
però, en fi,
és un d'acàleg,
per tant,
són 10 normes,
avui farem la sisena,
confio que després
no tingui continuïtat.
Per tant,
quan vulguis,
Enric,
és el teu moment sent.
No imposis llengües dominants,
replanta llengües amenaçades.
L'escriptor nord-català
Joan Lluís Lluís
diu que a molts catalans del sud
els agrada anar al Rosselló
a demostrar com en saben
de parlar en francès.
No facis només
de difusor
de les grans llengües
en detriment
de les que tenen
menys parlants.
Mira d'interessar-te
per la llengua
que pot extingir-se,
veuràs que és útil
i necessària
i contribuiràs
a la reforestació
lingüística.
Quan li has pagat
al Lluís
per què et feia
que ens ressoia
aquesta cosa?
S'ha passat amb el Rivera, eh?
No, no,
tu saps que aquesta secció
no té futur
i per molt que intentis...
Però tu ets tolerant.
Sí, però per molt...
És una secció
sobre lingüísticament sostenible
i tu ets tolerant,
tot lliga,
tot queda bé.
És que la trobo pesada,
la veritat,
no és res més que això.
Però és breu, és breu.
Estàs preparant alguna coseta
molt mona, eh?
Per les últimes setmanes?
Ho he somiat?
No, crec que sí,
que m'ho vas dir un dia.
Estem a set programes
del final.
Per això,
que tres programes,
perquè encara queden
quatre decàlegs d'aquests,
tres programes
farem una cosa,
jo crec que molt més bonica
i més agraïda.
Molt ràpidament,
novetats editorials
i informàtiques.
Un parell de revistes
d'aquelles que toquen.
Una, Llengua i ús,
aquella revista tècnica
de política lingüística,
número 44,
això es pot veure
per internet,
és gratis,
te la pots veure
i te la pots baixar en PDF
i ja no la venen a les llibreries,
ja no la fan en paper
des del número 40.
En català hi ha moltes coses gratis,
també és veritat.
Això és tan simple
com anar a la web
de la Generalitat
a la part de Llengua Catalana
i allà hi ha el menú de l'esquerra
de si es troba
revista Llengua i ús,
allí tenim el número 24
i hi ha moltes coses interessants,
sobre...
Tenia sobrallats aquí
uns quants títols
de coses,
d'articles,
hi ha de tot,
Llengua i noves tecnologies
com el teu mòbil,
el Parla.cat,
un article d'aquestes coses
d'aniversaris
de lleis de política lingüística
i de consorci,
una cosa sobre
la planificació lingüística,
que s'està fent
ara actualment
des de la Secretaria Política Lingüística,
les ressenyes
de llibres habituals,
una cosa molt interessant
sobre les dades sociolingüístiques
de l'enquesta
de la joventut,
la primera part,
el pròxim euro
i la segona part.
I una altra revista
que ho dic
perquè estem a finals d'abril
i aviat ja no la trobarem,
que és l'enderroc
del mes d'abril
perquè se m'havia despistat
però que conté,
primer,
nova maquetació,
ampliació de seccions,
articles sobre uns quants
dels grups
que acostumem a posar
per aquí
que acaben de treure disc
que fan el Puniapari Plegan,
Elena,
Mazzoni
i atenció,
el disc
que hi anava aquest mes
és el disc
gravat en directe
l'any passat
justament el 23 d'abril,
el festival
que van fer
més música que mai
en què una quinzena
de grups catalans
van actuar
a les tres sales
i això
la majoria
són d'aquests
que posem per aquí
però en directe
i que està molt bé
perquè si a algú
li interessa el disc
val la pena
que estem a finals d'abril
i la setmana que veia
no la trobaran
per tant que el programa
ens proposes
una de les cançons
d'aquest disc, no?
Sí, una d'aquestes
a més d'un d'aquells
que n'hem pogut posar mai
perquè no teníem amarràs
i és El fill del mestre
una cançó que es diu
Rumor de tren
que està en aquest disc, eh?
Doncs moltes gràcies Enric,
no sé què t'ha caigut a terra
M'ha caigut un bull
Un bull
El que et falta
응
la vida té rumor de tren
Dead
Tell
per si un dia la mort m'enreny.
Sen res, brindarem amb vida,
erra i mar, que sempre ens quedarà
al picat un somni per conquistar.
Seré un fons, un riu, un blues, un tango, un rap,
què importa si junts podem cantar.
Seré el fruit que va plantar,
tot el nostre passat,
oli d'olivà,
per açucar i pa.
Tindrem interrogants penjats al nas,
tindran records de nits en Blanya de Lleida capital.
segons és igual.
Sals nous, de forma entera amadors,
no va parar aquest vent del nord,
si dir l'any tenia raó...
Serem infancs, un riu, un blus, un tan d'ombra,
què li importa si junts podem cantar?
Serem el fruit que va plantar el nostre pàssach,
oli d'oliva per azucarí.
Serem infancs, un riu, un blus, un tan d'ombra,
què li importa si junts podem cantar?
Serem el fruit que va plantar el nostre pàssach,
oli d'oliva per azucarí.
Un aplaudiment pel percogenista.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.