Cada dimecres ja saben que ens agrada prendre contacte amb el món de la salut
i ens cuorem en salut.
Ho fem amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el doctor Josep Mercader. Bon dia.
Bon dia.
Benvingut. També ens acompanya avui el doctor David Kastender. Bon dia.
Bon dia.
Avui parlem de la donació d'òrgans, del trasplantament,
tot i que a la xarxa no es fan trasplantaments,
però sí que parlarem de la donació perquè la xarxa sí que disposa
d'aquesta possibilitat, han de practicar donacions d'òrgans, no?
Sí, exacte. Som un centre autoritzat dintre de la llista que hi ha a Catalunya
per part de l'Organització Catalana de Trasplantaments.
I per què és un centre autoritzat i altres no?
Què es necessita per ser un centre autoritzat?
Necessites una sèrie de requisits per certificar bé una sèrie de requisits
que hi ha per fer la donació i hi ha d'haver una asèpsia perquè tot el procés
de donació es fa també amb unes condicions determinades i tot això...
Requisits administratius però també des del punt de vista pràctic.
Sí, des del punt de vista tècnic també necessites unes condicions determinades.
Sí, la majoria dels pacients estan mort en cefàlica.
Per fer el diagnòstic, habitualment són pacients que han d'estar en una UCI.
Llavors, clar, hospitals que no tenen UCI és més difícil que es pugui fer una donació.
En el que portem d'any, heu fet dues donacions.
Sí, aquest any n'hem tingut dues. L'any passat no en vam fer cap.
I per això ens ha semblat que era bo que ho recordéssim i que aprofitéssim
de sensibilitzar la població, i més amb aquest temps de Setmana Santa,
que sembla que aquesta cosa de la conscienciació toca més.
Qualsevol circumstància és bona perquè, en principi, potser la majoria de la població
ho desconeix, però segons el marc legal del nostre país, tots som donants d'òrgans.
Vull dir, en principi, la llei diu que qualsevol persona que reuneixi les circumstàncies,
diguem-ne, des del punt de vista físic, es puguin aprofitar els seus òrgans.
En principi, un centre, vosaltres en aquest cas, podríeu disposar dels òrgans d'aquella persona legalment?
Sí, legalment sí. El que passa és que des de l'Organització Nacional de Transplantaments,
que tot s'ha de dir, som capdavanters al món,
s'ha decidit que no posar-nos una mica en contra dels desitjos de la família,
perquè això no crearia una bona empatia amb la població general
i, llavors, si hi ha conflictes en aquest tipus, doncs és una mica antipopular
i seria més dificultós.
Per tant, doncs, el que habitualment es fa és sempre demanar...
Bé, habitualment, sempre demanem el consentiment dels familiars.
Es fa per aquestes raons, però, insistim, legalment, això pot dir,
home, doncs, si legalment jo, si vull ser donant, no cal que digui res,
perquè si legalment, millor que ho digui, millor que ho deixi per escrit,
millor que es faci donant amb carnet, podríem dir.
Sí, per evitar problemes és millor deixant-ne constància,
mitjançant el declarar-te donant a l'Organització Catalana de Transplantaments,
o bé, doncs, fent un testament vital,
que és una altra manera de deixar constància per escrit,
que vols que els teus òrgans, en cas que arribi un moment,
puguin ser aprofitats, o bé, per una escritura normal i corrent,
una escritura notària.
I si el teu entorn és de confiança, doncs, ho dius verbalment...
I si el teu entorn és de confiança, doncs, la família ho sap,
i normalment les famílies respecten l'última voluntat.
El que passa és que, en la majoria de casos,
o en la gran part dels casos, doncs, això no és un tema que es parli,
perquè, doncs, bueno, per diferents factors,
doncs, la gent és un tema que és una mica de tabú, no?,
o que no estem tampoc...
Però sí, jo crec que s'hauria de parlar amb molta més naturalitat,
de tot plegat.
Home, de fet, moltes de les arguments que la persona que demana,
una mica, que el pacient que el fai...
que el fai...
Perdó, que en aquell moment, doncs, és candidat,
un dels arguments que utilitzem precisament és aquest,
si en algun moment ell havia expressat, doncs, aquesta,
doncs, diguéssim, inquietud en el sentit que podria ser candidat a fer-ho, no?
Clar, aquí venen les vostres habilitats en el sentit de...
Comunicadores.
Comunicadores, perquè estem parlant de circumstàncies que són úniques a cada família,
circumstàncies de persones que poden morir després d'una llarga malaltia,
en el cas que es pugui aprofitar algun òrgan.
morts sobtades que creen un trauma tan important que m'imagino que les persones
i la família no està per altra cosa que per aquella qüestió, no?
És complicat, tot plegat, no?
De tota manera, ja des de fa uns quants anys,
el model que utilitzem aquí a nivell nacional i també a nivell català
és un model que, doncs, és copiat fins i tot per altres països de tot el món
perquè ha donat molts bons resultats.
i es basa fonamentalment en que hi hagi un equip de trasplantaments
que estigui entrenat en aquestes situacions
i que conegui molt bé tots els processos,
els que has de tenir en compte
per que els pacients o les persones que moren siguin donants.
Hi ha poques negatives en general, teniu dades en general.
També diuen que Catalunya...
Estadísticament hi ha un 20% de negació...
Per tant, un 80% accepten que aquella persona es puguin utilitzar els seus òrgans.
Està bé, no?
Sí, sí.
Podria que hi hagués més, però de fet som un país on respecte a Europa
tenim un nivell de donants molt important.
Sí, sí, a nivell europeu...
Això ens ha d'enorgullir, no?
A nivell europeu som els líders.
I a nivell de l'estat espanyol, Catalunya també està per davant.
O sigui que el nivell assolit és molt important,
però també és cert que encara moltes persones moren
per la falta d'un òrgan
abans que la malaltia se'ls emporti.
I hi ha una quantitat important encara de gent
que moren amb llista d'espera d'un òrgan, d'un fetge, d'un ronyó...
Si us sembla, la millor manera probablement per conscienciar-nos
a banda de valoracions que puguem fer i dades
és explicar exactament en què consisteix i com és el procés.
D'entrada, per donar molta seguretat als oients.
A veure, és molt de carrer però sempre hi ha allò...
Oh, és que... I si no hi mor del tot?
Això són comentaris que sembla una mica allò vagi a anar-la,
però és cert que es diu...
A veure, abans de saber que aquella persona
se certifica la seva mort cerebral,
és un equip, no és un metge que fa una prova d'anar per casa.
No, no, hi ha absoluta solvència
que aquella persona ha deixat de viure.
Hi ha diferents tipus de trasplantaments.
Depèn de quin tipus se fa una sistemàtica o una altra.
La que la gent més coneix
és el pacient aquest de mort sobtada
o moltes vegades és gent jove.
Accident de trànsit.
Sí, de trànsit, per exemple.
Llavors, clar, en aquests casos
per certificar la mort
necessitem una gèria de proves
que ens confirmin que hi ha
el que diem una mort encefàlica.
Per què necessitem
un diagnòstic de mort encefàlica?
Doncs perquè
normalment per obtenir els òrgans
el cor ha de bategar
i ha de perfondre els òrgans
que després s'utilitzaran.
Fins i tot el cor també és un òrgan
per ser transplantat.
Llavors, clar, no podem deixar que el cor s'aturi
però hem de certificar que la persona
està realment morta.
Per això hi ha proves
que ens donen una fiabilitat del 100%
en les que podem estar completament segurs
que ja no hi ha activitat cerebral
i, per tant, no hi ha vida.
Intervé un neuròleg
que ve a l'hospital
d'urgència
en el moment que sigui
per fer aquesta certificació.
No és el metge de guàrdia
sinó que hi ha tot un equip
amb el procés aquest de donació
hi ha tot un equip
com deia el doctor Castander
intervé el metge de l'UCI
intervé l'anestesista
intervenen els cirurgians
que venen a fer l'extracció dels òrgans
intervé un neuròleg
que certifica la mort cerebral del pacient.
Sí, normalment la certificació
l'han de fer diversos professionals
no només un.
Un d'ells, evidentment,
ha de ser un neuròleg.
El diagnòstic realment
és un diagnòstic clínic
però sempre se recolza
aquest diagnòstic
amb alguna prova.
Poden ser diferents tipus de proves
electronexefalogrames
poden ser proves d'ESPEC
en hospitals que disposen
d'aquest tipus d'això.
Vull dir que, en general,
estem completament segurs
no podríem ser d'una altra manera
que el pacient està mort.
El mateix procés se segueix
quan és una malaltia de llarga durada?
És que els pacients
amb malalties cròniques
hipotèticament poden ser donants.
Depèn d'una còrnia, per exemple.
S'ha de veure exactament
quina validesa tenen els òrgans
per poder ser transplantats.
A vegades estats de coma llarguíssims
i que al final es decideix
que aquella persona
no tira endavant.
En aquests casos
és més difícil
perquè normalment
en aquestes situacions
els òrgans pateixen
de forma crònica
i després no són
elegibles
per poder ser
transplantats.
Però sí que és cert
que l'especte
cada vegada
és més ampli
i que cada vegada
diguéssim
trasplantem
o hi ha més possibilitats
de fer transplantaments
en persones
que abans
no les consideraven.
De fet
fa no molt
es posava un límit d'edat
que es considerava
en què hi ha determinats òrgans
que no es podien trasplantar.
I encara
en alguns òrgans
existeix aquest límit d'edat
però en molts
no existeix realment
perquè depèn
de la viabilitat
o del funcionament
de com està funcionant
l'òrgan
més que de l'edat.
Les persones
arriben a una edat
més llarga
millor qualitat de vida.
El que dèieu ara
és que també
jo crec que és interessant
destacar
que no tots els òrgans
necessiten
el mateix temps
o poden aguantar
el mateix.
O sigui que
tu has parlat
de les còrnies
les còrnies
és un òrgan
que pot aguantar
una malaltia
més intensa
i en canvi
un cor
o un fetge
necessita
que el traspàs
sigui més ràpid
i sigui tot
molt més àgil
en funció
de la vascularització
de cada òrga.
De tots els nostres òrgans
és a dir
de tot
el nostre cos
el nostre organisme
que és
diuen
la màquina més perfecta
és el que diuen
vosaltres que sou metges
tot té sentit
tot serveix
per alguna cosa
què és el que podem donar
al cor
al fetge
les còrnies
quins altres òrgans
podem donar?
La veritat és que
cada vegada hi ha menys límits
per això
perquè abans eren quatre òrgans
i avui en dia
s'ha obert l'espectre
la pell
la pell també?
Sí
de fet
la pell i els ossos
que ara últimament
s'està tractant
està tractant de potenciar
fins i tot
es pot fer
per si dir-ho
en donant cadàver
que diem
és a dir que
una tíbia
es podria trasplantar
per posar un exemple
no
no
no
no
no
no
no
estem parlant
de les cèl·lules
s'utilitza tot el que és
el suport de l'os
per després poder fer
jo us poso exemples
molt barruers
per una mica
per aclarir conceptes
la tíbia sencera
no la trasplantaran mai
però sí que
part de la tíbia
si està en bon estat
es pot utilitzar
per fer segons
quins pèls
segons quins pacients
que han perdut
o que han tingut un tumor
i que han de regenerar
algun tipus de
la pell molt interessant
tenint en compte
que hi ha lesions
terribles
que des del punt de vista
sintètic
doncs a vegades
no es poden
per fer pèls
per fer pèls
de pell
de lesions cansaboses
cremades
etc
llavors el que treuen
clar, tampoc no treuen
treuen trossos
clar, clar
és com allò de la gespa
que quan veus que
trasplanten la gespa
i posen trossos
de metro per metro
doncs aquí són trossos
de 10 per 10
o de 5 per 5
i llavors es culls
vas a l'organització
catalana
de trasplantaments
i ja té com si diguéssim
un banc de teixits
i quan has de fer
una intervenció
que necessites
10 centímetres de pell
truques allí
i dius
escolta'm
necessito 10 centímetres
de pell
d'aquestes característiques
hi ha d'haver un estudi previ
perquè el rebuig
també té un percentatge
molt elevat
en aquest tipus
de trasplantaments
m'imagino
no?
sí, bueno
la tecnologia també
o la ciència mèdica
també ha progressat molt
en el tema del rebuig
ara doncs
hi ha més arsenal
terapèutic
per evitar
aquests
rebuig
però
a banda d'això
sempre
se'n troba
algú que sigui
compatible
pel que diu
una persona
que tingui
una salut
més o menys
correcta
se'n podia aprofitar
de la mateixa persona
quan una persona
es donant
realment es disposa
de tot el seu organisme?
sí
sempre se fa
un estudi
de viabilitat
dels òrgans
normalment
perquè hi ha urgències
com un cor
un ronyó
sí
els òrgans
entre cometes
més valiosos
perquè són els que són
més dependents
vitals
són el cor
i
doncs bueno
el fetge
són
persones
que les que estan esperant
que se diuen
que estan en urgència zero
que moltes vegades
la gent
ho ha sentit
i no sap molt bé
què és
són persones
que estan
o sigui
que depenen
i que el seu temps
és limitat
i si no
hi ha algú
que les pugui
donar
doncs
evidentment
estan abocats
a morir
per tant
doncs
són gent
que té molt limitat
el seu temps
per poder
viure sense
aquests òrgans
el cas dels ronyons
per exemple
és diferent
hi ha persones
que poden estar
fent un tractament
de diàlisi
una vida molt dura
és molt dura
evidentment
però poden estar
fins i tot
mesos esperant
el pulmó també
doctor Marcader
el pulmó
també seria
del primer grup
sí
el pulmó
i a més tenim
aquí a Catalunya
diversos equips
que són
molt bons
en trasplantaments
de pulmó
fins i tot
del pulmó
i cor alhora
ara penso
de tot
la perilla auditiu
aquest tipus
de les còrnies
ja hem vist
que realment
és una pràctica
habitual
però vaja
tot avança
perquè
del primer
trasplantament
de cor
que es va fer
les possibilitats
de salvar
la vida
d'algú
a partir
dels òrgans
d'un altre
són cada cop
més àmplies
sembla un eslògan
fàcil
però
que jo
doni un òrgan
que dependi
que una persona
no que visqui
millor que salvi la vida
jo crec que si ens
tatuem això
al front
interiorment
no ha d'haver-hi
cap impediment
perquè donem
els nostres òrgans
o els nostres
és els estimats
una o diverses
persones
si tu ets
una persona
que tens una bona salut
i tens els dos
ronyons bé
i el cor bé
són tres persones
que pots salvar
perquè el cor
va cap a un
un ronyó cap a un altre
i un altre cap a un altre
més o menys
important que
en aquest país
és absolutament
confidencial
que no hi ha
que és
no hi ha diners
pel mig
que no hi ha
compra-venda
com passa en altres països
és a dir que
tothom té accés
als òrgans
els criteris
que se segueixen
perquè ser candidat
a un trasplantament
són criteris
estrictament mèdics
que no ho veixen
altres criteris
vull dir que
això és important
també saber
és fonamental
i després
és la clau
de l'èxit
del nostre programa
és que en altres països
que no funciona així
la llei és molt avançada
en aquest aspecte
i d'alguna manera
postula la igualtat
d'oportunitats
i l'equitat
en aquest sentit
i la gratuïtat
de qualsevol tipus
de trasplantament
d'aquest any
no particularitzem
però a vegades
hi ha exemples
que poden il·lustrar
ho comentàveu
d'un cas
d'una persona gran
abans de començar
el programa
que especificament
la seva família
va dir que sí
perquè anteriorment
havien tingut una desgràcia
de perdre un ésser estimat
i no ho van fer
i aquesta persona
va decidir
que bé
una miqueta
com que
el trauma
que tenien
de la pèrdua
d'aquella persona
no va n'estar al cas
quan aquesta persona
va morir
expressament va dir
que volia donar
els seus òrgans
sí
la veritat
és que la majoria
hi ha com una militància
humanitària
en tot això
la majoria de la gent
que
passat el temps
després que
han donat
el vistiplau
a la donació
dels òrgans
d'algun familiar
en general
el sentiment que té
és un sentiment
no sé
d'haver fet una cosa bé
i llavors
això és una cosa
que
durant el moment
del dol
quan sobretot
són casos
molt dramàtics
de gent jove
que has mort
no ets molt conscient
però a la llarga
després reconforta molt
a totes les persones
que
en aquell moment
han sigut capaços
de dir
o de donar
el vistiplau
la xarxa en particular
és l'Hospital de Santa Tegles
qui centralitza
aquesta funció
de donació
no de trasplantament
de donació
bàsicament
pel tema
de l'UCI
que explicava el David
Castellet
en principi
l'Hospital de Vendell
també estaria autoritzat
a fer donacions
el que passa
que
tot el procés
de validació
diguéssim
de la mort
i de certificació
de la mort
doncs
ho tenim organitzat
més aquí
a Tarragona
i allà
potser serien
donacions menors
amb això
que dèiem
que hi ha donacions
que necessiten
menys requisits
que altres
dos
en el que portem d'any
pot semblar poc
però diguem
que és una mitjana
normal
tenint en compte
les persones
que perden la vida
al llarg de l'any
pel nostre
pel que
estàvem acostumats
aquests últims anys
doncs
per nosaltres
és molt
és molt
sí
perquè això representaria
que arribaríem
a final d'any
amb sis
que seria
excepcional
això a vegades
no està matemàtic
però
el que sí que és cert
és que
mai en tenim prou
sempre que hi hagi
persones
que estiguin
dependents
doncs
hauríem de tractar
que cada vegada
fossin més
clar
però tenint en compte
les persones
que moren
al llarg de l'any
en diferents circumstàncies
sis
per què no n'hi ha més
sé que és de mal parlat
tot això
aquí a Catalunya
l'any 2006
n'hi van haver
unes 300 persones
unes 300 persones
les quals
no tenien cap
malaltia
que invalides
les donacions
i complien tots els requisits
tots els malalts
que moren
per una malaltia neuplàssica
ja queden descartats
i els malalts
que tenen
patologies infeccioses
cròniques
també queden descartats
o agudes
i llavors això
també el limita molt
de les defuncions
el limita molt
les que són subsidiàries
o que poden
donar lloc
a una donació
l'any 2006
n'hi van haver
unes 300
de les quals
doncs un 20%
les famílies
es van negar
i això va quedar
doncs
després n'hi va haver
per altres circumstàncies
en resum
que hi van haver
200
200 donacions
l'any 2006
per tant
si nosaltres
n'hem fet
dues
en tres mesos
doncs estaríem
hauríem fet
l'1%
les xifres
són
una vegada difícil
d'entendre
el que sí que sabem
és que
aquí a Catalunya
com havíem comentat
estem
en un número
alt
i en relació
a Europa
pràcticament
doblem
doblem
o fins i tot
tripliquem
la mitjana
europea
als Estats Units
sí que hi ha
alguna mica més
però
estem parlant
que si
la mitjana
europea
són
12 o 14
per milió
d'habitants
a l'any
doncs aquí a Catalunya
estem sobre
el 36
no està gens
malament
però el que vosaltres
deieu
hem d'anar
a més
i a veure
d'aquestes coses
normalment
se'n parla
el dia de
sí
això hi ha
una estadística
interessant
i quan se'n parla
el dia de
doncs sembla
que només es parla
un cop l'any
per tant són
d'aquelles coses
que potser
hem de tenir
molt integrades
en el nostre
perfil ciutadà
que sigui una cosa
absolutament normal
ser donant de sang
ser donant d'òrgans
que sigui una cosa
habitual
que formi part
de la nostra vida
com pagar les taxes
municipals
o fer la declaració
de la renda
això seria el desitjable
no?
Sí
això hi ha una estadística
interessant
feta l'any passat
que d'alguna manera
diu
que sobre el 60%
de les persones
entrevistades
van entrevistar
400-500 persones
el 60%
deien que elles
ho veien bé
però que no s'ho havien
plantejat mai
i que a més els feia
com a por
parlar d'això
els feia com a iullo
perquè parlar de l'amor
i parlar d'obrir la panxa
i treure òrgans i tal
massa pel·lis
que no volien
que no volien sapigar res
però que
quan els hi deien
però vostè què?
sí
o sigui que potencialment
hi ha més capacitat
per fer més donacions
i dir allò
escolti
és que està salvant una vida
el que suposa això
no ho sé
a mi em sembla
un exercici impressionant
el poder salvar la vida
algú d'aquesta manera
després hi ha gent
que s'amoïna molt
per com quedarà
la persona
el cadàver
després
això el té molta cura
però sí
pràcticament
no es nota
que hagin fet res
i a més
és que
hem de ser clars
vull dir
això
cap de dues setmanes
o
després ens hi anirem
a veure
estan completament ja desfets
tots els òrgans
segur que
la majoria de població
tenim sentiments
d'ajuda
i de solidaritat
cap als altres
i que
em sembla molt bé
que salvin la vida
però clar
en aquell moment
penses en l'ésser estimat
i probablement
això
ho superem
si parlem d'aquests temes
i deixem de ser tabú
us agraïm moltíssim
com sempre
que hàgiu vingut avui
a la ràdio
i sobretot
parlar d'aquesta qüestió
molta feina
aquesta setmana santa
com que diuen
que baixa el turisme
a lo millor
sobretot
són els centres
que teniu a la costa
no ho sé
jo crec que baixa el turisme
però com continua fent fred
els angustipats
i les grips
continuen
sempre hi ha gent
no ens falta
de moment el mateix
molt bé
doctor Marcader
doctor Castender
moltíssimes gràcies
de veritat
un pla
i fins la propera
adeu-siau
gràcies
gràcies
Fins demà!