Sintonia de Tertúlia a Tarragona Ràdio,
mitja hora per comentar les notícies d'actualitat de la jornada.
Avui amb una tertúlia una mica especial,
mantenim el format habitual,
saludarem d'aquí uns instants els nostres convidats d'avui,
persones conegudes, habituals d'aquesta tertúlia,
però hem buscat un nexe comú, són quatre senadors,
formen part del Senat Tarragoni,
que és l'òrgan consultiu de la ciutat,
perquè avui, de fet, ja ho hem anunciat a vessament,
d'aquí uns instants, a partir de les 10,
Ricard Laoz entrevistarà l'alcalde, Josep Fèlix en Vallecereus,
des del Parc del Francolí,
una entrevista per fer balanç dels dos anys de mandat,
ara que estan a punt de celebrar-se els dos anys
de les eleccions municipals que van propiciar el canvi de govern
a l'Ajuntament de Tarragona.
De fet, durant tots aquests dies, fins a la setmana vinent,
passaran també pels microfons de Tarragona Ràdio
els portaveus dels diferents grups municipals
representats a l'Ajuntament amb el mateix objectiu,
el de fer balanç d'aquesta primera meitat del mandat.
Saludem els nostres contartoris, incissim,
quatre membres del Senat Tarragoní, això sí, d'àmbits diferents.
Teresa Baig, professora de Camp, on di, bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte tècnic, en Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, benvingut.
Bon dia.
El Manel Sant-Roma és matemàtic, creador de la xarxa Tinet,
moltes altres coses, ja el coneix, Manel, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya, complet avui, al pòquer de convidats,
el metge Josep Maria Soler Poblet.
Josep Maria, bon dia, benvingut.
Bon dia.
D'aquí uns instants, com dèiem, els proposaré parlar d'això,
d'aquest balanç, fer unes primeres impressions
sobre aquests dos anys de l'equip de govern
encapçalada per Josep Fèlix Vallès-seros,
però abans m'agradaria preguntar-los per una notícia
que és avui notícia de portada en gairebé tots els diaris
i que, de fet, ha estat ben present
durant aquests dos anys de govern de Josep Fèlix Vallès-seros.
Es tracta del pàrquing de Jaume I,
no sé si hi van tenir l'oportunitat de seguir a mitges
el desenvolupament del plenerí,
però l'Ajuntament ahir va donar llum verda
per intentar desencallar una mica la situació d'aquest pàrquing,
recuperar-ne la concessió administrativa
en l'objectiu que en un termini d'uns sis mesos es calcula
puguin començar les obres
per transformar aquest aparcament teòricament intel·ligent,
però que ara està buit per convertir-lo
en un aparcament convencional.
No sé com valoren aquest fet
i una miqueta la situació general d'aquest aparcament.
Qui comença, Josep Maria, per exemple?
Bé, a veure, del...
A veure...
Enllaçaré el tema aquest puntual
i l'altre que voleu fer,
doncs una mica de balanç dels dos anys.
Bé, és cert que quan l'equip del govern va entrar a l'Ajuntament
es va trobar amb tres patates calentes
i una era aquesta del pàrquing de Jaume I,
i les altres dos són el tema del pom
i el tema, de certa manera, del fort i de la reina.
És bo, doncs, que s'ha de s'encalli d'una vegada,
perquè si no, esclar, ja tenim una inversió,
una... que és un escàndol,
l'inversió i de...
i a veure què passarà.
I, bueno, i ara sí,
ja des d'un...
s'ha de s'encallar des del punt de vista administratiu,
perquè, pel que dieu,
tot això estava una mica supeditat
al tema del jutjat de Madrid,
amb el tema de la llei concursal,
de l'altra empresa, de la UT...
De sistema d'alegra.
Exacte.
Per tant, doncs, és bo,
que, a la vegada de...
O sigui, aquests temes
que s'han anat heredant
i que estaven, diguéssim, morts,
doncs, està bé que se vegi una mica la llum
i que es torni a activar el tema.
I, esclar, hi ha aquest pàrquing,
si ara al final ha de ser convencional,
doncs, esclar, també s'hauria de...
que la sortida i l'entrada
sigui, doncs, per fora de muralla, no?,
que és un altre tema pendent, no?
Aquesta és una altra...
Aquesta és una altra qüestió.
Teresa, sobre el pàrquing, primer.
Sí, bueno, sobre el pàrquing.
Jo trobo que l'acabin d'alguna manera
i que s'hi faci alguna cosa,
perquè fa tant de temps
que està allò allà encallat
que cada vegada què passa
és que penses que hi ha una fortuna allà dintre
i no s'hi fa res, vull dir.
I el tema d'entrades i sortides
jo penso que s'ha de solucionar,
perquè dubto que els portals aguantin
no sé quants cotxes hi quebran
i quants cotxes al cap del dia hi passaran per allà.
Teòricament es parla d'un aparcament
convencional de 350 vehicles.
Bueno, no soc tècnica en la qüestió,
però tinc la sensació
que el portal del Roser
i el portal de Sant Antoni
no estaven pensats
perquè passessin 300 i escaig de cotxes cada dia.
Llavors sí que penso que és una cosa
que això s'hauria de solucionar,
que queda per solucionar.
Josep Maria.
Bueno, jo crec que primer lloc
es resol un problema
per la part alta que era important.
Jo crec que la necessitat del pàrquing
és indiscutible,
malgrat que algú pugui dir
o pensar el contrari,
jo crec que és indiscutible.
És una zona que està tancada
i no hi ha on aparcar-se'ls als carrers
i per tant era bo.
La idea a mi em semblava extraordinàriament bona.
Cert que després les coses
se'ns van anar
o se'n van anar de les mans
dels administradors
de torn en aquell moment,
però jo crec que la necessitat existia.
I per tant crec que a hores d'ara
segueix existint.
Per tant és una bona idea
que això es recuperi
i que es comparteixi
amb el que sigui,
no amb el que sigui,
amb què sigui pàrquing.
Perquè és la necessitat dels nens.
La gent ha de deixar els cotxes
un lloc o altre.
I a mi el pàrquing
que hi ha fora de les muralles
em sembla que per la gent
que viu allí
no és el més adient
ni el que té la capacitat suficient
per donar-los servei
i per tant és necessari.
Que es desencalli,
que això s'arregli
i que entri en funcionament
em sembla molt bé.
Si ara comencem a discutir
les entrades i les sortides
me temo que tornarem a tenir
10 anys de pàrquing
i de pica-baralla.
Per tant,
potser que no cal parlar-ne.
No, jo crec que és un...
A veure,
escolti,
que el posin en marxa
i que funcioni.
I després ja es veurà
el que es pot fer.
Però si ara hem de començar
a fer sortides...
No ho sé,
jo crec que...
Només estudis,
per tant.
Un endarreriment...
Sí, però quan comencen els estudis
és quan no sabem
quan s'acaba una obra.
Per tant,
jo crec que això és un tema
que és important
i que s'arregli d'una vegada
perquè hem d'acabar
amb aquesta història
perquè si no estarem marejant-la
per dir-ho eternament.
Sí, bueno,
suposo que no hi ha massa més a dir,
no?
És un tema...
Jo crec que el Joan Maria
ho ha apuntat
ja entrant en matèria.
El que ha fet aquest ajuntament
és arreglar bonys
immensos
que havia deixat
l'anterior alcalde
perquè, de fet,
l'anterior ajuntament
era molt...
molt nadalista,
molt presidencialista.
Llavors,
bueno,
ja és alguna cosa, no?
Aquest és un,
n'hi ha d'altres,
els ha anomenat alguns...
El Joan Maria
ha anomenat...
Ai,
el...
Sí,
el Joan Maria ha anomenat
el pom i el fort de la reina.
Jo sempre,
en aquests micròfons,
sempre he demanat
la figura d'un...
La gent se n'en fot,
però jo ho dic de veritat,
d'un consejal de temes pendents,
perquè aquesta ciutat,
o sigui,
durant els últims anys,
ha anat acumulant temes pendents
i quan no n'hi havia
n'ha creat més.
o sigui,
el pàrquing,
d'una necessitat,
es va convertir en un bon.
El pom
es va convertir en un altre bon.
I llavors,
només que hi hagués
una persona
amb la qual poguessis dir
com ho tenim, allò, no?
Perquè al final
t'ha perds, ja,
amb tants temes pendents.
Jo crec que...
Bueno,
és bo ja
que l'Ajuntament
hagi afrontat
aquests bonys.
Aquesta és la part positiva
dels dos anys.
Creus que s'han arreglat
aquestes qüestions, Manel?
Estan en vies,
estan en vies.
Almenys,
ha canviat el tarannà.
Ha canviat el tarannà.
D'on tarannà el tio
i distant
i com si això
fos tema
dels grans polítics
i la gent
no en tingués res a dir.
Ara hi ha un tarannà
més dialogant
i això ja és bo.
Però, bueno,
jo continuo sense saber...
És a dir,
en aquests moments
jo sempre faig
el símil del barc,
del vaixell
que anem tots, no?
A nivell espanyol,
el capità
està borratxo
o no hi és?
Vull dir,
crec que el tema
és gravíssim.
A nivell de Catalunya,
no hi és el capità.
Almenys aquí hem guanyat
que el capità hi és,
diguem-ne, no?
Hi ha una certa direcció.
Totalment,
no sé on anem.
No sé on anem.
Creieu que n'hi ha un...
Seu d'acord?
Creieu que n'hi ha un full de ruta?
No sé on va.
Francament,
no sé on va.
No sé on va.
És a dir,
a veure,
potser estem tapant forats,
estem tapant forats
i hi havia tants forats
al vaixell
que s'enfonsava
que el que estan fent
en aquests dos anys
és tapant forats
i ho estan fent bé.
Hi ha una direcció,
hi ha un capità
del qual te'n pots enfiar,
hi ha una persona dialogant,
amb un tarant naobert,
cosa que no hi havia fins ara,
però penso que no s'amantenem.
És a dir,
seu d'acord?
Ja entrant en matèria.
Sí, sí, entrant.
Allà el Manel obre el davant.
A veure,
jo abans de fer aquest balanç,
voldria dir com una prèvia.
No sempre qui governa
té la raó,
ni tampoc el que està a l'opogell
s'equivoca sempre.
i en canvi,
el que sempre s'hauria de fer
és fumar,
fumar per la ciutat.
Dit això,
llavors jo crec que
des del nou equip del govern
s'han intentat
certes dosis
de racionalitat
i treballar en equip.
Això jo crec que ha sigut,
ja ho he dit també
el Manel Sant Rua una mica,
que abans estava
en un presidionalisme
molt radical,
molt nadalista,
i en canvi ara,
home,
projectes de ciutat
jo crec que sí que es fan ara.
I a Puigginy
s'ha llactat a mi.
Però perdón,
estimat a mi,
en aquesta ciutat
el que s'obre
són projectes.
de projectes n'hi ha hagut.
Però almenys...
Tots riem,
n'hi ha 50.000.
A les hemeroteques
estan plenes de projectes.
Ja n'hi ha fart de projectes.
Jo sempre he dit
que a l'Ajuntament
existeix una habitació immensa
on hi ha un munt
de projectes guardats
que no s'han fet mai.
Però falta el regidor
que s'ha de fer.
Un dia o altre
explotarà
perquè cada dia
s'han de fer.
El que vull és
un projecte de ciutat,
un mapa,
un mapa de ruta,
no?
Jo crec que això és...
Però,
si no recordo malament,
és una de les coses
que demanàvem
des del Senat
a la primera reunió
que vam tindria
i dient que dissenyem
un projecte de ciutat.
Què és com volem que sigui?
Què és el que volem
parlar per la nostra ciutat?
I desenvolupem.
El que no pot ser
és que cada dia
portem idees noves.
De idees no podem treure
50.000.
Això,
és clar,
és que no ens portaran lloc.
És a dir,
realitzar el cos.
Però jo crec que
amb els temes
dels objectius
del Capital Cultural Europea
del 2016
i els Jocs Mediterranis del 2017
ja són uns objectius
a llarg termini.
O sigui,
estem parlant
quasi 7 o 8 anys
vista o el que sigui.
Per tant,
això ja marca
en certa manera
certa ruta.
El pla d'equipaments culturals,
el picut que se li diu,
doncs,
per recolzar
la candidatura
de Capital Europea,
que jo veig
més fàcil aconseguir
el 2017
el Joc del Mediterrani
que l'altre.
I després,
una altra cosa
que també...
Entre altres coses
pels recursos que s'hi dediquen.
Pels recursos que s'hi dediquen.
Però no està més adelantat
tot plegat, no?
Però tot el que es faci
en aquest sentit
després es aconseguirà
o no,
doncs,
serà per bé de la ciutat.
I després,
una altra cosa
que també
l'equip del govern actual
ha anat dient moltes vegades,
sobretot a la seva portavella
Begoña Flòria,
jo crec que té molta de raó,
és que l'estructura
organitzativa administrativa
de l'Ajuntament,
doncs,
ella inclús ho diu
en plan radical era
del segle XIX.
I en aquest aspecte...
És.
És una catàstrofe nuclear.
Per tant,
per tant,
doncs,
és una estructura
deficient,
antiquada
i molt crítica
i per tant,
també és que
aquesta iosa
que es porta
o el que sigui,
també fer el canvi,
doncs,
també,
ja dic,
una cosa és,
suposo que tu
quan ho dius,
Manel,
també és el punt de vista
d'ordenadors
informàticament...
No, no, no, no,
no, no,
però també passa això
a vegades
i si no,
inclús també
el mòdul superandis.
No, no,
jo quan dic
de l'Ajuntament
et refereixes,
no?
No, no, no,
amb tots els paràmetres
que tu vulguis,
l'Ajuntament de Tarragona
és una llosa
per la ciutat.
A nivell administratiu,
burocràtic,
fins i tot.
I no dic,
a veure,
que quedi molt clar,
no dic que la gent
no treballi,
que hi treballa molt,
però esclar,
tu pots estar pedalant
sempre donant tots
al mateix lloc.
Però és una estructura
molt feixuga.
És una estructura feixuga.
Hi ha algunes ciutats
poques
en les quals
l'Ajuntament
és un motor.
De fet,
a Reus
és la casa extrema,
a Reus
està municipalitzada
la ciutat.
De fet,
només és veritat.
La gran ciutat d'A Reus,
la iniciativa privada,
en aquests moments
la iniciativa és pública tota.
Però bueno,
és un model.
Aquí és el cas contrari.
Aquí són aquelles boles
dels presos,
allò,
dels dibuixos animats.
O sigui,
arrosseguem l'Ajuntament,
l'arrosseguem.
És que l'arrosseguem.
Però ja vull dir
una cosa que...
Un alcalde,
perdona,
i acabo.
Un alcalde
que jo de veritat
només li demanaria
una cosa
a l'alcalde de la ciutat,
que és que amb una,
potser amb una legislatura
no es pot,
amb dues legislatures
arreglés l'Ajuntament.
Perquè és que en aquests moments,
i és l'únic que ho pot fer,
si no ho pot fer l'alcalde
no ho pot fer ningú.
Home,
els ciutadans tomant
de la bastilla
i fotent foc.
Però és que
si comencessin de zero
aquest Ajuntament
ho faríem millor,
segur,
perquè és que és una llosa
per la ciutat.
Teresa,
sobre això de l'estructura
i tornant una mica
també al tema
del full de ruta.
Sí,
a veure,
clar,
hi estem dient
tot el que falta,
però jo trobo que,
per exemple,
ahir va sortir una notícia
que jo que tinc com una barretina
amb una sèrie de coses
doncs trobo que
vaig trobar que era important.
L'assunto de les escales mecàniques
del carrer Baport.
Les setes escales, sí.
Les setes escales.
Que és una cosa petita,
si tu vols,
perquè no és una gran obra,
no sé què,
no sé quantes,
però penso que
tot aquell barri
està tan degradat,
tant,
que el fet que la gent pugui
de moment pujar
i baixar
sense pujar aquell munt d'escales
per a la gent gran,
que els costa això,
és un gran què?
Però, a més a més,
clar, allà hi ha,
o sigui,
a Tarragona penso que tenim
un patrimoni romà
que se'ns menja tot l'altre,
que és importantíssim,
però és que n'hi ha un altre
que no és romà,
que potser no és tan important,
però que existeix.
Llavors,
tot aquell barri del port
que en diuen
és indústria del segle XIX,
seria.
A part que hi ha
unes termes
del carrer Sant Miquel,
a part que hi ha un munt de coses.
Si aquell barri
el miméssim una mica,
una mica,
milloraria moltíssim,
perquè allí hi ha molts problemes,
de tot tipus.
El fet de les 100 escales
és un començament,
penso,
de tot això,
que pot desembocar,
bueno,
des del teatre romà,
que no en parlem,
però...
Si voleu,
si voleu en parlem,
com vulgueu.
Però,
d'allí per avall,
allò està superdixat.
Per tant,
penso que és una manera
de començar
allí
a posar-hi alguna cosa.
Se suposa que allí
ha d'anar a l'escola d'idiomes,
se suposen moltes coses,
de moment,
són projectes
que espero que aviat
estiguin endavant,
perquè aquest també és una cosa
que està encallada,
bueno,
ara està menys encallada
que abans,
però que jo ho trobo
molt important,
això de les escales,
encara que sigui
una cosa molt petita.
De fet,
a l'alcalde,
crec que va ser
en la conferència
que es va realitzar
el gener del 2008,
ell va fer una aposta clara
pel que va batejar
com a micropolítica
per atendre
aquestes necessitats
més concretes,
que no sé si entrarien
a aquest camp,
això de les 100 escales,
i segurament el paradigma
més important
d'aquest àmbit d'actuació
seria la posada en marxa,
sembla que amb una valoració
positiva per part dels ciutadans
de la brigada
d'intervenció ràpida.
No sé si ja sou d'acord,
per exemple,
Josep Maria,
en que una de les apostes
principals de l'alcalde
en aquests dos primers anys
ha estat això
que ell va batejar
amb aquesta etiqueta
amb un balanç positiu
en aquest àmbit.
Jo crec que sí,
és a dir,
personalment,
he de dir que
amb qüestions
en les que jo he intervingut,
demanant una intervenció ràpida
d'aquesta brigada...
Jo, tu has trucat a la brigada
i has concluït la financió.
Jo no l'he trucat
perquè li vaig demanar
a l'alcalde sopar
al seu costat,
va tindre més sort que això.
I el cert és que
48 hores després
d'aquesta intervenció
que jo sol·licitava
en aquell moment,
que era un arranjament
no definitiu,
però si em posava
una mica,
era la font
del llorito
que estava
absolutament
desmuntada,
malmesa
i pintada
i de tot,
s'ha fet
aquesta primera intervenció.
Vull dir que
48 hores
és per un ajuntament
i per l'Ajuntament de Tarragona
és com un miracle.
ràpid.
És absolutament
una mica
és la valutat
de la llum.
Jo soc el primer sorprès
que ho reconec.
Vull dir que,
home,
segur que hi ha altres necessitats
que no s'han cobert
i que algú pot dir
que ens està escoltant ara
pot dir
que jo vaig demanar
i que estic esperant.
Segur,
seguríssim,
però almenys tenim
aquesta brigada.
Jo crec que aquest és
un fet positiu.
Per a mi,
a veure,
això ja em sembla molt bé.
Em sembla
que un alcalde
té que tenir
la preocupació
d'unir els barris
amb el centre
de la ciutat.
Això és important.
Crec que altres alcaldes
també l'han tingut
amb més o menys sort.
Però s'ha de continuar
amb aquest camí
perquè és fonamental.
Tarragona
a mi em molesta molt
i com a metge
visito la gent
i al visitar
fas la història clínica
i preguntes on viu
i la gent et diu
jo soc de Torreforta.
Jo dic Tarragona.
No, no, no,
Torreforta.
Escolti,
és que Torreforta
és Tarragona
i aquesta és una
de les qüestions
que també hem de resoldre.
El Serrallo
és un dels que
la gent és del Serrallo
i no se sent de Tarragona
perquè té dificultats
per arribar
i em feia molta il·lusió
tindre un carril bici
a Tarragona.
El que passa
és absurd,
és ridícul
perquè a Tarragona
físicament
no hi ha qui ho aguanti
fer-la amb bicicleta
perquè, esclar,
afortunadament
som la ciutat
amb més baixades
però que totes
malgratament
es converteixen
en pujades
i és complicat.
Per tant,
s'han de fer
les intervencions
que uneixin
i facin que la ciutat
sigui el que és,
que és tot el conjunt
del casc antic,
del centre de la ciutat
i dels seus barris perifèrics
i això
jo crec que és una
fenya
que tots els alcaldes
s'haurien de preocupar
de fer.
En aquest cas,
l'escena escala
és una bona notícia
i jo la celebraré
el dia que les vegi
perquè aquestes escales
mecàniques
les he de
substituir
per les escales mecàniques
ho he sentit
fa molts anys ja.
però sembla que ara...
Jo ja tinc...
Ja sóc home de fer
però ja sé
com santa Tomàs
he de posar el dit
allà
perquè si no no m'ho crec.
A veure,
però estic imponada
i trobem a venir.
Ho he de veure
i parlarem.
Pujem i fichem.
I si em permeteu
apuntem una altra cosa
vull dir
respecte als projectes
del 2017
i el 2016
jo crec que són
projectes importants.
El del 2017
és un projecte
que pot canviar
la ciutat de Tarragona
ja ho vaig dir
en una tertúlia aquí
crec que
l'equiparació
és el que va significar
les Olimpiades
a Barcelona
com a ciutat
o com a capital de Catalunya
això és similar
al que ens pot representar
per nosaltres
per tant és un fet
molt important
i també demano
esforç
i demano
una cosa
que en una tertúlia
aquí vam dir
lideratge en aquest tema
i el lideratge
de qui ha de liderar
l'equip
que ha d'organitzar
tot això
ha de ser l'alcalde
i deixar-se
i buscar
recolzaments
amb gent
de l'enmon
de l'esport
que tingui pes específic
a nivell d'Europa
i que els té
vivint a Tarragona
i que els ha de fer servir
i per tant
aquesta és una solució
que fa
i per la capitalitat cultural
aquesta em preocupa molt més
perquè Tarragona
jo crec que té
una riquesa cultural
extraordinària
el que passa
és que els béns culturals
que tenim aquí
tots depenen
o de Madrid
o de Barcelona
són propietat
de la ciutat de Tarragona
però nosaltres
no els controlem
i per tant
aquesta és una reflexió
que l'alcalde
també s'haurà de fer
Aquests dos projectes
Manel
les dues candidatures
del 2017
i el 2007
et poden servir
en aquell full de ruta
que tu reclamaves
o consideres
que no n'hi ha
a veure
per mi són
perquè aquí
bàsicament
fins ara
hem parlat
del tema
diguem-ne
de la Tarragona
cap endins
que estan molt descuidada
descuidadíssima
i que
jo crec que
aquí s'estan fent actuacions
i crec que van a
la bona direcció
i els indicis
són que anem bé
però llavors
hi ha la Tarragona
cap enfora
la Tarragona
que es projecta
a l'exterior
jo crec que en aquest sentit
les dues idees
aquestes són bones idees
m'agradaria
conèixer més bé
el tema aquest
del 2017
jo sempre he pensat
que el 2016
és més important
que el 2017
el 2017
el veig com un
o sigui
hi ha urbanisme
en el 2017
lògicament hi ha urbanisme
que suposo
que és a el que et refereixes tu
perquè francament
per veure passar 15 dies
per aquí
doncs atletes marroquís
i tunesins
i quatre italians
de diguem-ne
de segona divisió
doncs no crec
que sigui el tema
és més un tema
ha de ser més
un tema urbanístic
no el conec
no el conec
i m'agradaria
conèixer-lo
perquè
potser després
quan el coneixem
tenim sorpreses
però bé
jo per mi
és molt més important
el 2016
perquè el 2016
suposa la projecció exterior
però també
una feina molt forta
de ciutat
de teixit social
de teixit cultural
però insistint
en el tema
de projecció exterior
a mi hi ha temes
que em preocupen moltíssim
per exemple
el tema que em preocupa
més
amb diferència
per mi
és el gran tema
estratègic
que el perdrem
una altra vegada més
si no hi actuen
rapidament
és el tema del tren
recorregut del tren
alta velocitat
absolutament
ja vam perdre
i a més això
oblidem-se'n del passat
però té noms i cognoms
però bueno
algun dia
s'haurà d'escriure això
ja vam perdre
el tren
de Perefort
que ens apropa a Madrid
de fet ens apropa a Madrid
però ens allunya
de Barcelona
perquè resulta
que nosaltres
ja tenim alta velocitat
com Barcelona
i no és veritat
si hi ha els percentatges
dels trens
i ara anem a perdre
el tren de la costa
pensem que els trens
d'aquí 10 anys
circularan a 400 km per hora
400
ja estan circulant
en trens punta
en via convencional
en via d'alta velocitat
a 550
al youtuber
podeu veure vídeos
de trens francesos
circulant a 550 km per hora
això vol dir
Barcelona a 20 minuts
i València a 45 minuts
això és fonamental
per la ciutat
és vital
podrem tenir una ciutat
arreglada
que ara no la tenim
molt arregladeta
però que estigui
continuï estant
a una hora i quart
de Barcelona
mentre que Lleida i Girona
estaran a mitja hora
de Barcelona
és absolutament fonamental
i això es juga
en aquests moments
es juga també
en aquests moments
es jugaran
els pròxims mesos
la capitalitat
la capitalitat
els nostres veïns
volen la seva part
del pastís
i tenen tota la raó
tenen tota la raó
jo si fos d'ells
també el voldria
però
és molt important
per mi
aquests temes
fins i tot
el de la capitalitat
és menys important
que el del tren
perquè el del tren
és realment
vital
és perdre
o sigui
és literalment
perdre el tren
del futur
pels nostres fills
també aquests temes
exteriors
em preocupen molt més
que els interiors
que jo crec
que s'estan fent
i es fan millor
però que sempre
hi som a temps
però és que amb aquests altres
si el perdem
el perdem
per generacions
de fet en aquests dos anys
abans de donar-te pas
sí que
hi ha hagut un petit canvi
que és
el canvi de proposta
de la via del tren
a la ciutat de Tarragona
no es passaria
vaja
s'ha desestimat
soterrar les vies
a la ciutat de Tarragona
es proposa fer l'estació
amb una altra banda
segurament prop
dels nostres assudis
però a banda
aquí el fonamental
és la connexió
amb l'aeroport de Reus
i el perdem
si el tren
si no es fa un bypass
perquè el corredor ja és fora
ja està
les obres ja les pot veure
qualsevol
estan a l'autovia de Reus
això està fet ja
si abans d'allí
abans de Vilaseca
no es fa un bypass
d'un tren
que entri
per Tarragona
soterrat
i surti
per Roda de Barà
si no es fa això
Tarragona
està tan morta
com Tortosa
quan va perdre el tren
i això
es juga
en els pròxims mesos
i això és fonamental
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
és una
això és un calés
això vol dir
estar en la zona metropolitana de Barcelona
dels pròxims 30 anys
o no ser-hi
és a dir
estar en la
en el
en el pinyol de Catalunya
o no ser-hi
això és fonamental
i això ens està passant per davant
sí sí
això que acaba de dir
Marge Sant Romà
jo també reitero
això és
també
és una peça fonamental
per la projecció
dels propers 50-100 anys
de la ciutat
i s'està jugant ara això
però jo tinc entès
jo tinc entès
i més
tinc algun correu
que ho diu així
que va haver un pacte
del senyor Nadal
amb el senyor Poblet
i el senyor Pérez
doncs de que
l'estació aquesta
eh
estaria al sur de l'aeroport
això ja està
això ja no ho tira ningú enrere
doncs ara
s'ha d'aconseguir
com deia
el bypass
el bypass
és fonamental
i això també
per exemple
algun senador
i ara
també hi ha tertúria
d'aquesta casa
el Javier Climent
doncs
ho ha dit
per activa per passiva
vehiculant els seus criteris
a través de la Càpera de Comerç
que és fonamental
que aquest bypass
i l'estació intermodal
estigui dos o tres quilòmetres
més
al sur
diguéssim
i que Tarragona
tingui una estació
única
entre les rodalies de Barcelona
i l'alta velocitat
que bypassi
però es veu que aquest pacte
que jo acabo de dir
en certa manera
també era a canvi
que es garantia
la sortida del port
de les mercaderies
que també és fonamental
pel port
i per tota l'espai
el bypass
ho inclou això
doncs aquesta
ara
ara és la peça
que tot
el joc de Tarragona
tenim un problema
greu
d'acord
morirem
i a vegades
tenim una coronariopatia
tenim una coronariopatia
la única solució
és un bypass
no no
o varios
però sí
però això és
jo estic absolutament d'acord
això jo crec que és fonamental
però de totes totes
perquè a veure
les ciutats
totes més o menys van fent
i els seus barris
i les seves coses
i tot això
aquí més quinanes va fent
aquí
menys que més
però això
però la visió de futur
la visió estratègica
on serem
on deixarem de ser
és fonamental
el tren
no és el tren xuxu
la gran negociació
per vosaltres
no sé
la resa contarture
és que hi diguis
la gran negociació
que s'ha de fer
a Barcelona-Madrid
i on convingui
és aquesta
per mi
per mi sí
per mi sí
jo crec que
això és molt important
s'ha d'acabar
s'ha d'acabar
amb un aïllament
històric de Tarragona
amb una autocomplecència
dels habitants de Tarragona
d'aquest aïllament
és a dir
encara ara
a mi m'envio a correus
algun dia
escolteu
no feu coses
perquè hem de tindre la Tarragona
tranquil·la
aquí s'ha de viure
per l'amor de Déu
s'ha de viure
la vida
de dia d'avui
i hem d'estar interconectats
òbviament
i sortir
i quedar aïllats
una vegada més
jo crec que és
el pitjor dels mals
que pot patir la ciutat
de fet
la gent ho està
vivint
en la seva carna
en l'estació de Perefort
el que passa
és que en el fons
l'estació de Perefort
ens apropa a Madrid
perquè més que estaven
ens apropa a Madrid
ens apropa a Madrid
amb temps
però
ens hagués apropat molt més
si l'haguéssim tingut
al centre de la ciutat
però
perdem Barcelona
és a dir
els trens de Lleida
a Barcelona
a d'alta velocitat
van plens
i aniran cada vegada més
i Lleida i Girona
és a dir
d'aquí deu anys
d'aquí deu anys
un ciutat de Girona
o un ciutat de Lleida
anirà a sopar
a Barcelona
i tornarà a casa
això és una collonada
perquè això no és
l'important
l'important és
quants negocis
quants negocis
de Barcelona
s'inten
que l'alcalde de Tarragona
s'assentarà
a la corporació
metropolitana
de Barcelona
i si no tenim
el tren d'alta velocitat
no
i això és fonamental
està clar
que jo estic molt d'acord
amb tot això
però jo volia parlar
una mica
dels grans projectes
del 16 i el 17
jo penso que és més
que que vinguin uns marroquins
aquí
a córrer
o a bicicleta
o a no sé què
penso que és una transformació
de la ciutat
per el que es va veure
que jo no he vist
tampoc el projecte
suposo que la visqui
l'ha de veure
que no soc jo esperta
en el tema
però que és transformar
transformar la ciutat
almenys en infraestructures
en aquest cas esportives
està clar que
l'esport és el qui guanya
en aquest cas
però el que queda
i al voltant
d'aquest esport
sí que hi ha
com hi va haver
a Barcelona
en el seu dia
una olimpiada cultural
etc.
i ara enllaço
amb l'altre
el del 2016
jo penso que
s'ha de lograr
que
que les
els professionals
de la cultura
de Tarragona
que n'hi ha
pocs
però n'hi ha
cuidar-los
i que s'involucrin
que penso que fins ara
això no s'ha fet
és a dir
hi ha molt
per exemple
ara aquest diumenge
hi ha un concert
i m'ordereu que parli
del tema
que controlo
que de la Camerata 21
perquè se'n va fer
una gira al Japó
perquè he fet
una sèrie de contactes
no sé què
segurament és la primera vegada
que una orquestra
de Tarragona
se'n va fora
tenim altres professionals
de la cultura
també
a fora
i no els
no els hem cuidat mai
se n'ha anat
i allà estan
i bueno
i Tarragona
es va com
despoblant
d'aquesta cultura
professional
perquè la cultura
del Lleure
està molt bé
em sembla fantàstic
que la gent canti ball
i toqui
i faci teatre
per lleure
però hi ha una part
professional
que és la que realment
penso
es pot involucrar
amb el capitalitat
del 2016
i que
tinc la sensació
que aquesta gent
no hi està
no sé si aquests
problemes que comentes
es poden de veure
els fets
a una qüestió
que apuntava
la gran diferència
de recursos
que sembla
que s'estan destinant
entre els dos projectes
és evident
llavors
si és que la volem
gent amb molt bona voluntat
amb molt bons professionals
però pagats
per l'Ajuntament
amb els diners
o sigui
no hi ha un
Rigau
per exemple
per entendre'ns
el Màriu Rigau
és una persona
que s'ha posat
i el Vicenç
dic nom
i el Consell
i el Vicenç
i el Vicenç
i el Vicenç
i el Vicenç
i el Vicenç
i el Vicenç
he parlat amb la gent
del 2016
i em dóna la sensació
que pobrets
remen
però
jo no estic tirant penes
contra aquesta gent
al contrari
vull dir
em sembla que ho estan fent
molt bé
però que
que si és que realment
ho volem
doncs
s'ha de fer d'una altra manera
els calés
que es van gastar
amb el terrac
a Jorrani
aquest dels pebrots
no els tenen
els del 2016
no els tenen
no ho sé
si va funcionar
no ho sé
però no ho dic
els calés que es van gastar
no els tenen
jo em sembla
que és una campanya
tonta
però bueno
però és una campanya
que no anava ni per tu
ni per mi
anava per una gent
molt més jove
que jo
que està clar
que tot aquest de canalla
que jo els tinc
d'institut
d'edat de
14-15
em parlava
em parlava
tots
ah perfecte
jo no
però és que no anava per mi
m'equivoco
la campanya és collonuda
el que dic
és que els diners
que de la campanya
els del 2016
no els tenen
ens queden
dos minuts
de tertulia
i voldria aprofitar-vos
per plantejar-vos
una altra qüestió
què us sembla
per exemple
la feina que s'ha fet
l'oposició
des de l'oposició
en principi de la tertulia
em parlava
en Josep Maria
com creieu que
l'oposició
en aquest cas liderada
per Convergència i Unió
i també el Partit Popular
després de tants anys
en el govern
com creieu
quina feina creieu
que s'ha fet
ara des d'aquest nou rol
a veure
jo voldria tornar
una mica
a la infraestructura
ja que jo he dit
que hi havia un pacte
anterior
de tres persones
Poblet, Pérez
i Nadal
jo des d'aquí
vull fer una crida
a l'actual equip de govern
i el personalitzo
amb l'alcalde
que no perquè hi hagi
aquest acord previ
es té que lluitar
fins a l'últim moment
perquè ara
tal com s'ha dit
aquesta taula rodona
d'avui
doncs
és el moment
clau
però clau
dos o tres mesos
que aquesta estació
va i passa d'això
es aconsegueixi
dit això
el que em preguntes ara
jo crec que l'oposició
està fent
el que jo he dit abans
di tot
no
al que diu
l'equip de govern
vull dir
i està fent
posant
diguéssim
no és constructiu
en aquest sentit
jo crec
Josep Maria
jo fa molts anys
que predico
que municipals
llistes obertes
és a dir
s'ha de treballar
per la ciutat
i no s'ha de treballar
pels colors
del partit que defenses
jo crec que això
és una greu equivocació
és un defecte
de la llei electoral
que no podem esmenar
els pobres ciutadans
de Tarragona
però que s'hauria d'esmenar
i s'hauria d'aconseguir
que la gent
que vagi
als ajuntaments
i vagi
per treballar
exclusivament
en benefici de la ciutat
i els seus ciutadans
jo crec que encara
l'oposició encara
està desorientada
després de perdre
l'alcaldia
el qual era previsible
després de tants anys
de nadalisme
i ha de trobar
el seu lloc
jo crec que encara
encara no l'ha trobat
certament la imatge
aquesta del
no, no, no, no
no favoreix gens
més si volen
recuperar
l'Ajuntament
jo crec que l'oposició
ha de fer una feina
constructiva
per naturalesa
no ha de ser
a veure
tota l'oposició
hauria de fer
una feina d'alternativa
ho hem de deixar aquí
Josep Maria Sola Poblet
Manel Sant Romà
Josep Maria Boqueras
Tres de Valls
gràcies
i fins la propera
a veure
un dia
adeu
que l'oposició
que l'oposició