És la una del migdia, 9 minuts.
Com cada dilluns és el temps, s'han de fer una mirada
a tota l'activitat que se'ns oferta des de Caixa Fòrum Tarragona.
Ens acompanya, com cada dilluns, també el seu director, Carles Marqués.
Bon dia, Carles.
Hola, bon dia.
Benvingut. El divendres vam fer doblete,
perquè divendres ens vas explicar tota la perspectiva
que hi ha per l'any 2010, les noves exposicions.
Exactament, bàsicament serien Dalí i Chaplin,
no perquè torna, perquè primer Chaplin i després Dalí.
Ja en parlarem.
De moment aprofitem aquesta magnífica exposició d'Alfons Muja.
Encara ens queden fins al 10 de gener.
Sí, però arribarà el 10 de gener i el dia 4 diuen
ja la treuen, sí, clar, és que des de Santa Tecla.
Ha durat molt poc.
Des de Santa Tecla que l'hem tingut.
Per tant, del que passarà al Caixa Fòrum a partir del 2010,
em vam parlar divendres i en parlarem en detalladament.
Avui volem posar l'accent en el que és la col·laboració
entre la Universitat Rovira i Virgil i Caixa Fòrum
en el que es desvetlla com la 14a edició de la Setmana de la Ciència.
Hem parlat, si us en recordeu, ja fa unes quantes hores
al matí de Tarragona Ràdio des del Campus Catalunya
que esdevé, podríem dir, gairebé l'escenari natural
d'aquesta Setmana de la Ciència.
Per això, Carles Marqués no ha vingut sol,
ha vingut acompanyat d'una banda de la vice-rectora d'Investigació,
Rosa Solà. Bon dia, Rosa.
Bon dia.
Benvinguda.
Abans t'hem segrestat no res dos minutets allà al Campus Catalunya,
però ara tenim aquí amb més calma i tranquil·litat.
I ens acompanya també el coordinador de la Setmana de la Ciència,
que és Carlos García Mejado.
Carlos, molt bon dia.
Molt bon dia.
També l'hem segrestat allà, però no, no, ara asseguts i tranquil·lament.
Perquè sí que hem desplegat a grans trets
algunes de les activitats que s'han de dur a terme,
però el que és interessant també, sobretot,
conèixer aquesta col·laboració que es crea
entre Caixa Fòrum i Universitat Rovira i Vigili.
En efecte.
Recordava el Carlos a la roda de premsa
que aquesta col·laboració es materialitza des de l'any 2000,
per tant, són deu anys, el 2000 al 2009.
Sembla que siguin nou, però clar,
ja has de comptar que el 2000 també compta.
Clar, clar.
Això que sóc de lletres.
Però la ciència, escolta, desperta les nostres actituds.
Desperta en efecte, en efecte.
I aleshores, doncs, s'ha anat materialitzant en diferents formats,
és a dir, i a nosaltres ens interessava,
que això també és una cosa que s'ha parlat a l'hora de premsa,
aquest aspecte d'obrir-se més al públic,
com és també l'ensenyament tant universitari com secundari,
que ja sabeu que són dos dels nostres objectius,
i, per tant, doncs, hem jugat una mica a canviar les conferències
per dues activitats en família,
a part d'una conferència d'Adolf Tovenya,
que, si vols, després en parlarem.
És a dir, concretar les col·laboracions,
doncs, això, amb dos tallers familiars,
que em sembla que seran de molt d'interès.
Clar, per part de la universitat,
tenint en compte, doncs,
el tarannà del Caixa Fòrum
en quant a cicles de divulgació científica,
que en fan habitualment,
ja m'imagino que era un encaix perfecte per vosaltres,
també com a universitat,
com a plataforma per llançar-ho al públic en general.
És aprofitar una mica les oportunitats.
Caixa Fòrum va fer coincidir,
el 2000,
activitats que ells pensaven fer al llarg de l'any,
les van centrar molt més en torn,
diguem-ne, de temes científics,
en el sentit més ampli,
no més no és de ciència,
sinó és la ciència en el sentit
de generació del coneixement,
i progressivament es va anar fent,
doncs, diguem-ne,
la Caixa Fòrum va fer un llistat d'experts internacionals
que oferia a totes les universitats
i als diferents fòrums
que estiguin disposats a acceptar
aquest tipus de grans experts, no?
I progressivament, doncs,
cada any s'ha anat fent activitats
i que sí que seria un bon moment
per cridar a la població que hi existeixi,
perquè són normalment conferències excepcionals
i que per l'hora o per una sèrie de dificultats
doncs sempre hi ha molt poca gent.
Per tant, aprofitem per demanar l'assistència,
que són molt interessants
i una oportunitat, en molts casos, única.
Clar, perquè des de la Universitat Rovira i Virgili,
el que és el gruix de la Setmana de la Ciència,
ho hem explicat aquest matí,
diguem-ne que l'escenari és el Campus Catalunya
amb aquesta carpa de 600 metres
que heu muntat, si no m'equivoco,
diguem-ne que allà és la seu física
de la Setmana de la Ciència,
però l'activitat que feu conjuntament
es fa al Caixa Fòrum?
Es fa al Caixa Fòrum, en efecte.
Allà es fa tant la conferència que et comentava,
de dimecres, com els dos tallers familiars.
Una mica...
És a dir, la filosofia de Caixa Fòrum,
sabeu que és, justament,
em sembla la que han intentat ells enguany,
que és fer una mica que el públic,
que la gent entri dins de les nostres instal·lacions,
donar a conèixer una mica la instal·lació des de dins
i les altres activitats que fem.
Jo crec que amb això compartim bastanta filosofia,
per això enguany han anat pròpiament al campus,
i també vam estar pensant-nos la possibilitat
de si anar-hi nosaltres amb alguna activitat o no,
i vam donar un parell de voltes,
però al final vam coincidir que un lloc més cèntric,
a Tarragona, ja des del temps dels romans,
poc el trobaràs que la cantonada Colom amb Rambla Nova.
I si no, sempre ho podíem fer el globus aerostàtic,
aquest que posareu, no?
Als tallers no estaria gens malament,
i a mi imagino que abans de presentar-lo,
Carlos, ja teniu llista d'espera pel globus.
Sí, la veritat és que
la filosofia que hi ha darrere de la Setmana de la Ciència
sempre és apropar la ciència al públic,
i per tant, per això,
quan vam començar l'any 96,
el segle passat...
Ai, per favor,
has m'agafat un atac d'edat de ràpid?
És que ja comencem a tenir un atac d'edat de ràpid.
El segle passat, Carlos, per favor,
això no es diu mai.
Havíem d'anar on estava la gent,
i per això vam anar a la Rambla, no?
I a la Rambla, evidentment, allí
no cal anar a buscar la gent,
perquè la gent ja surt.
És l'espai natural de la Rambla.
Jo me'n recordo els estants de la Rambla.
Tens raó, el segle passat, sí, sí, però me'n recordo.
Van començar amb set estants, no?
I, per tant, l'èxit de públic ja estava assegurat,
perquè és el lloc natural de la gent, no?
Després, és cert que el 2000,
quan es va fer el Palau,
de fet, el divendres,
celebraven els 10 anys de Palau.
El 2000 també era el segle XX, eh, recordem-ho.
Això és un error també molt comú.
Avui estic matemàtic, eh?
Ja et veig, ja, que ha treu la calculadora.
Doncs, evidentment, també ha anat evolucionant
i des dels inicis fins ara
també han anat canviant molt les coses
i el Palau ha millorat moltíssim.
però a nosaltres ens quedava una mica la recança
de que ja que tenim també la universitat
al llarg d'aquests anys ha anat creixent
i cada vegada té més instal·lacions
i més edificis,
també ens quedava una mica la recança
de poder ensenyar la universitat a la ciutat.
I aquest ha estat el motiu principal
pel qual hem buscat aquest canvi d'ubicació
i anar al Capus Catalunya
que és un carrer cèntric de Tarragona
doncs era una bona oportunitat
de fet no fa gaire
de l'antiga Facultat de Ciències Jurídiques
que ja porta més temps
doncs aquest any s'han incorporat
la Facultat de Lletres, l'Escola d'Infermeria
ben aviat la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
també baixarà aquí
i acabarem de tancar tota aquella plaça de la Concòrdia
que també és un nom molt bonic
i és aquí on tindrà lloc aquesta activitat
del Globus Aerostàtic
que permetrà doncs això
veure el campus
però també la ciutat de Tarragona
des d'una altra perspectiva.
Jo és que estic convençuda
que moltíssima gent que ens escolta
és conscient que allò és el Campus Catalunya
que ja s'han integrat d'Infermeria, Comunicació
tots els estudis que hi havia
a la Facultat de Lletres o bona part
tot això ho sabem
però ningú traspassa la porta
perquè aquí només entren els universitaris i els professors
és un espai públic
en el que lògicament podem entrar-hi
i gaudir d'aquestes instal·lacions
que són una mica de tots, no?
És una manera de convidar la ciutadania
també que conegui aquestes instal·lacions
que són seves.
És el motiu principal
és, diguem, la circumstància
que a nosaltres ens dona
o l'excusa que ens dona a nosaltres
es peu per poder dir
a la ciutat de Tarragona
i no només a la ciutat de Tarragona
a tot el camp de Tarragona
i a la gent de les Terres de l'Ebre
doncs veniu a conèixer la universitat
perquè no és només el lloc on van els vostres fills
sinó que és un lloc que està ple de vida
i que a més a més de donar classe
doncs fem moltes més coses
i una de les coses que fem és ciència
i per tant això cal explicar-se
com deia la vicerrectora
en una època en què anem curs de diners
o sembla ser que no hi ha diners per tot
i per tant apostar per les ciències
és apostar per el futur
i perquè això la màquina no s'aturi, no?
Clar, i Rosa, això com a societat
fins a cert punt
o fins a un punt molt elevat
ens hem d'implicar
té una vessant molt lúdica
molt de divertiment
la Setmana de la Ciència
quan veus aquells experiments
coses molt bàsiques
que després han estat transcendents
a la nostra vida quotidiana
és a dir, la recerca
no són uns científics
que estan encara en un laboratori
es necessita diners per recerca
perquè d'allà surten coses
que milloraran la nostra vida
La generació de coneixement
en el sentit més ampli
doncs el que permet és singularitzar
és a dir, que cada col·lectiu humà
s'ha singularitzat per alguna cosa
és a dir, que per la vessant
més basal
doncs quasi tots tenim les habilitats
per poder-ho fer
però la generació de coneixement
que permeti una millora de la societat
doncs necessites un altre tipus
de preparació
i aquest teòricament
és la base
per justificar
que necessitem
generar coneixement
llavors en una època
on hi ha
el missatge
d'aquest que es tenen
que retallar pressupostos
doncs potser és el moment
més important
perquè la societat
sigui conscient
del que significa
generar coneixement
per tant aquest és una mica
el context
que en aquest any
doncs és diferent
la setmana de la ciència
la setmana de la ciència
intenta apropar
com has comentat
no?
intenta
cada grup
cada grup de recerca
cada facultat
cada departament
que té presència
o els instituts de recerca
que tenen presència
a la setmana de la ciència
busquen activitats
per veure que
doncs la ciència
forma part de la nostra vida
no és una cosa excepcional
sinó que estem rodejats
de coses
que totes han necessitat
d'un procés
per arribar-hi
i que ens aporten
alguna cosa més
que és la basal
això només cal mirar
les conferències
com la deia
el carrer del cerebro
i poder biologia
en la contienda política
jo llegeixo aquest titular
i dic
això
i és el títol
d'una de les conferències
de les que podrem gaudir
el dimecres 18
a la set
Adolf Tovenya
evidentment
sempre es diu allò
no cal presentar-lo
en aquest cas
crec que no caldria
però per si hi ha
algun despistat
que no ho sap qui és
que és catedràtic
de psicologia mèdica
i psiquiatria
a l'autònoma
i com deies
ens parlarà
del cervell
i el poder
el cervell del poder
una mica ell
com a psicòleg
i com a psicòleg mèdic
és a dir
per tant
ha treballat
molt
amb experimentació
ens parlarà
de què hi ha dins
és un tema apassionant
de fet
quan vam fer
una mica la tri
vam estar donant voltes
a què podíem fer
aquesta setmana
aquest tema
ens va convèncer molt
què hi ha dins
del cervell
dels poderosos
el cervell dels polítics
una mica
maquiavel
ja fa por pensar
que hi ha dins
de qualsevol cervell
imagina
no no
però bé
s'ha de tenir un caràcter
per dedicar-se
a la política
és a dir
una barreja
d'ambició
i de lideratge
i de moltes altres coses
i molta dopamina
moltíssima
correcte
doncs segurament
ens ho explicarà
i molta testosterona
a vegades
per cert
he vist el currículum
que justament
ha publicat recentment
un llibre
que es titula així
cerebro i poder
també té altres llibres
com el cerebro eròtico
anatomia de l'agressivitat humana
és un senyor
és un senyor
molt molt important
i el tindreu dimecres
dimecres a les 7
en vivo i en directo
exactament
i després també
el dissabte
a les 5 de la tarda
tenim una
conferència
taller
perquè a més
una mica és un format
que estaria
estaria entre mig
familiars
destinat a tothom
tinguin o no
tinguin nens
famílies
monumentals
tota mena de famílies
i això
crec que ens en poden parlar
més
el Carlos Larrosa
doncs sí
perquè
venen de les diferents
departaments
de la universitat
sou els que feu
els tallers
al queixa fòrum
no?
sí
sí
això és
aquest any
havia convidat
el doctor
Francesc Díaz
que és del departament
de química
física
i inorgànica
ell és catedràtic
de física aplicada
i des de fa molt de temps
està treballant
en
bé
en moltes coses
però una
una especialment
que a més és molt atractiva
de veure
és l'estalvi de l'energia
o com transportar
l'energia
sense que hi hagi pèrdues
i un dels tallers
que fa
és aquest que
parla de la levitació
no com a màgia
sinó com a
experiment científic
i perquè
els oients
ho entenguin
és
com
bueno
doncs una mica
la imatge
d'aquest tren
que sabem
que funciona
al Japó
que és
un tren
levitant
i que
la seva marxa
no va frenada
per cap mena
de fregament
amb la qual cosa
tot això
suposa un estalvi
d'energia
i si no es perd
per tant
tampoc no es gasta
això ja és
un tren no portareu
però ja teniu sistemes
Déu-n'hi-do
d'aquells que et deixen fascinat
aquest és un dels tallers
famílies
aquest és a les 5 de la tarda
aleshores l'altre
comença a les 6
un cop acabat aquest
l'edat és una mica
que poder compartir
públics
no és obligatori
ni necessari
ni res
anar als dos tallers
ni que siguin
seguits
però pensem que un
pot portar públic
a l'altre
l'altre és el que
ens proporciona
diguéssim
el tercer soci
d'aquesta setmana
que és l'ICIC
l'Institut Català
d'Investigació Química
i és un taller
sobre química
en família
ens han explicat
que
però en el sentit material
material
allò de la química
no no no
sentit material
és un territori
més controvertit
no no no
allà sí que hi ha
fregament
i perda d'energia
i de tot segurament
el roce
el roce
el carinyo
no no
doncs això
és més a la cuina
què passa
a la cuina
per exemple
diu que veurem
com la llet
es converteix
en plàstic
per exemple
veurem gel
calent
i tot això
a més
amb experiments
quotidians
amb elements
que la gent
tenim
té a casa seva
ara que després
s'ha de dir allò
de no ho provis
a casa teva
a tu t'han fet mai
l'experiment
és que és una tonteria
però és igual
l'experiment aquell
també és ciència
i és ciència química
del Vittercars
no
no
l'expliquem
tu sé Carlos
tu el coneixes
tampoc Rosa
tu tampoc
mira ara faré jo
ciència domició
ara mireu
m'estic posant vermellet
és que tenia que haver estat
calladeta
home allò típic
però és que això
és més antic
que en a peu
és que agafes
i poses en un got
era Vittercars
allò sense alcohol
agafes una ampolla
i un got
i li poses no res
però una gota
una gota de llegiu
però que sigui imperceptible
gairebé
llavors es dius
ara convertiré
aquest Vittercars
en gasosa
i a mesura que vas
dipositant el Vittercars
al got
clar l'efecte de la llegia
es menja
el color del Vittercars
i et queda transparent
i dius
he fet ciència o màgia
com deia Carlos
no el sabíeu
perquè no em contracteu
a la setmana de la ciència
i us faig el truc
del Vittercars
sí o no?
això que he de parlar
amb l'ICIC
que ara no són aquí
és d'un nivell de recerca
el resultat d'aquest experiment
no
però més a banda
pot ser molt divertit
no sempre ha de ser divertit
perquè també
hem d'esmerçar una miqueta
d'esforç
per aprendre
que sembla que tenim
la tendència últimament
a fer-ho tot fàcil
el que es fa és
diguem-ne
atractiu
però no necessàriament
ha de ser fàcil
en el sentit pejoratiu
no?
no
no com a l'experiment
del Vittercars
jo crec que una cosa
no treu l'altra
el que has de posar
són ganes per part teva
i això
i aquest compromís
és el que
despertarà
després
la curiositat
i sobre la curiositat
després podràs anar
avançant més
no?
no és un tema
de
de que sigui fàcil
deies tu
és un tema
de ser atractiu
perquè les coses
de manera atractiva
són molt més
entren molt més fàcil
però evidentment
aquí
el que busquem també
és la complicitat
del públic
els estants
sempre han estat
muntats
no com un aparador
sinó
passen i veen
i a més a més
toquin i experimentin
no?
perquè
és així com
les coses s'aprenen
dimecres
hi vindrem
ens deixareu colar-nos
per aquesta
trobada magnífica
i anem cada any
la veritat és que
aprenem moltíssim
i traslladem
espero que sigui així
també l'interès
als ullens
Carles
alguna cosa més
al Caixa Fòrum
al marge de la Setmana de la Ciència
demà
que no avui
dos quarts d'onze
pel·lícula
quatre minutos
al cinema matinal
dos quarts d'onze
del matí
aclarim-ho
i després
cinema familiar
a les sis de la tarda
com aneco
un gatet
curiós
és a dir
bàsicament aquesta setmana
és molt de la ciència
a tots
no importa el cerebro
el poder i la biologia
en la contienda política
a veure si aprenem alguna cosa
vinga
què falta ens fa
Carles
moltíssimes gràcies
i moltíssimes gràcies
Carlos García Mellado
coordinador de la Setmana de la Ciència
i naturalment
Rosa Solà
que és vice-rectora
d'Investigació i Relacions
amb Institucions
de la Universitat Rovira i Virgili
moltíssimes gràcies
i enhorabona per la feina
gràcies a tots
adeu-siau
i home
ciència, ciència
no sé
Josep Sunyer
Núria Cartanyà
de Ciència
com aneu vosaltres
de la Infusa
tenim molta química
i molt de roce
i molt de carinyo
també
i això és molt interessant
que teniu una estrena magnífica
que jo no puc participar
i em fa molta ràbia
però els ullens sí
va explicar el Pep
a partir d'ara
tindrà molta química
també amb els ullens
ja en teníem
però fins ara
i ara en tindrà molta més
per l'interès de Quiro Andrés