Fins demà!
Com cada dimecres a aquesta hora aproximadament ens curem en salut un exercici que realitzem cada setmana amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Un exercici que pretén divulgar alguns aspectes de la salut pública i també convidar-nos a la reflexió perquè la prevenció també passa per les actituds saludables que aprenem cadascun de nosaltres.
Aquesta setmana concretament ahir es commemorava el Dia Mundial contra el Càncer de Cologne.
D'això justament en parlem avui i ho fem amb el gerent de la xarxa, doctor Joan Maria Tzarà. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I saludem la doctora Esther Martí, es patòloga.
Hola, bon dia.
Esther, bon dia. Benvinguda.
Jo comentava ara quan m'iniciava amb aquesta hora i li deia a Ricard, el Ricard la dic, tinc dues notícies, una bona i una dolenta.
La dolenta és que és el càncer més freqüent i la bona és que es pot curar en el 90% dels casos.
I més no, és el lema que enguany s'ha posat damunt la taula des de l'Aliança per a la Prevenció del Càncer de Cologne.
Sí, bé, el problema més important en aquest càncer és, com molts dels que hem parlat, és la prevenció.
O sigui, si realment s'aconsegueix que un cribatge poblacional potent i un diagnòstic precoç, amb tota una sèrie d'instruments que podem parlar-ne, realment després és gairebé curatiu.
Per a aquesta curació és on intervenen moltes coses, però fonamentalment avui els avenços de la cirurgia han anat molt bé.
És una tècnica que si s'agafa amb aquest estadiatge que és quirúrgic i resolutiu, és curatiu.
I després, doncs, el treball de naturopatòlegs en poder identificar realment la zona afectada i la que no està afectada,
fins a on han de ressecar i on no han de ressecar, aquest diagnòstic, diguem-ne, d'abans, de confirmació, fins i tot amb petites lesions i veure què és el que realment s'ha de fer.
Llavors, tot aquest conjunt de professionals, agafat a temps, avui és curatiu. I aquest jo crec que és la gran notícia.
I molt important el que ha comentat del cribatge. Així com es fa d'una manera sistematitzada des dels agents de salut el cribatge del càncer de mama i el dúter,
el cribatge del càncer de còlon no es fa d'aquesta manera, no?
No, i això és un problema econòmic, eh? Si agafem la literatura i alguns països que per algunes assegurances ho han sistematitzat,
avui la rectosimioidoscòpia de rutina, rutina d'screening, eh? A partir dels 50 anys, fer-ne una i després, diguem-ne, amb una certa periodicitat,
pràcticament és el diagnòstic de seguretat únic que hi ha de la prevenció del cribatge del càncer de còlon.
Afegit a una altra cosa, que és d'un nivell inferior amb aquesta complexitat, que és la detecció de sang a la femta.
Aquesta té molts falsos errors i a vegades tampoc no té un diagnòstic de positivitat clara,
però com a mínim és una prova que no fa gens de mal, que no molesta ningú, que és molt fàcil de fer,
i trobar sang a la femta, doncs està dient que en aquest budell alguna cosa li passa.
És un dels símptomes, però el càncer de còlon també s'identifica amb altres símptomes
que podrien estar relacionades amb altres patologies, no tan radicals,
els canvis dels ritmes intestinals, tot aquest tipus de coses clínicament, dic.
Sí, sí, però com a prova diagnòstica, comentava vostè.
No, no, però com a... O sigui, clínicament, quan un càncer comença a donar trastorns de posicionals,
tenim un problema, vull dir que nosaltres hauríem d'intentar trobar aquests estadius molt més aviat.
Dins d'això hi ha moltes variables, no?
Una variable molt important és que hi ha una tendència hereditària, una malaltia hereditària.
Això està comprovant, no?
Sí.
Que l'herència és un dels factors de les causes.
Sí, sí, hi ha una malaltia que es diu la poliposi intestinal crònica,
i la poliposi intestinal fins i tot massiva, n'hi ha algunes persones que la tenen.
Que s'ha de tenir pòlips, que diem popularment, no?
I que aquest pòlip, aquest pòlip que és un creixement intraluminal de la mucosa del budell,
aquest pòlip per un efecte de múltiples causes,
entre ells el mateix pas de la femta, la mateixa química de la femta, els tòxics, etcètera, etcètera,
es malignitza, no?
Llavors, quan es fa un gran event en tot això ha sigut el que ha estat la endoscòpia,
que és entrar en un tubet per dins, agafar amb una ansa i tallar aquest pòlip,
i donar-lo a aquesta senyora que tinc aquí davant, aquesta doctora,
que jo voldria posar-lo en valor perquè la majoria part de les vegades,
les decisions clíniques que afecten després dels pacients,
i no només en aquest càncer, sinó en l'immensa majoria,
depenen de l'ull d'una persona que acaba dient, esmullant i escrivint,
si allò realment està maligne, si no ho està i què és el que passa,
i després en una taula discutint què és el que està fent amb el pacient.
Doncs ara immediatament coneixerem el que fa el patòleg,
perquè és determinant després, m'imagino també per posteriors tractaments.
Recordem causes, l'herència, l'edat, perquè és rondant els 50 o a partir dels 50,
que hi ha la majoria, però també estan trobant pacients joves, no?
Sí, es pot trobar amb gent jove, eh?
Homes i dones, no discrimina tampoc, eh?
Per què s'associa tant als homes al càncer de còlon quan l'incidència en les dones també és molt amplia?
No, perquè jo crec que és perquè la dona, com a primer càncer més important, té la mama,
i fins i tot amb l'home en el càncer de còlon és la tercera causa de càncer de l'home, no és la primera.
La primera és de pulmó encara, no?
Pulmó, encara, sí, sí. Pulmó, pròstata i còlon, no?
A la dona hi ha la mama i el còlon.
Però hi ha un altre component que no n'hem comentat, que és molt important,
i que podria ser, amb alguns epidemiòlegs parlen...
Això són seqüències que s'han de fer llarg de molts anys, eh?
Però parlen del canvi de la dieta, no?
Una de les causes que sembla realment protegir aquest budell
davant dels efectes tòxics d'algunes substàncies
és, sobretot, també l'efecte de la massa del budell.
O sigui, quan un bòlus fecal progressa a través del budell,
si el bòlus té fibra, té sòlid, té consistència,
el budell treballa bé, es mou bé, va fent aquest progrés
tou a través del budell, una certa, diguem-ne, tranquil·litat,
i per tant això és un element clau en que aquest budell estigui sa.
Per tant, una dieta rica en fruita, verdures, farines integrals,
llegums, poca carn vermella, pocs greixos, molt de pollastre i molt de peix, no?
Evitar tòxics com és en el cas de l'alcohol i del tabac.
I exercici físic, ja anem a redonir-ho, no?
Ja anem a amargar-nos la vida, tots plegats.
Però, d'alguna manera, un element probablement de tots aquests que ja hi són i hi eren,
segurament el més important que ha canviat en aquests últims 15 o 20 anys és la dieta.
La dieta, d'una dieta mediterrània, d'una dieta de la verdura diària,
de l'encià, de la verdura...
A passar al fast food, no?
A menjar ràpid, a un entrepà i tira que te va, i el no sé què,
i les patates fregides i quatre cosetes.
Aquest canvi brutal en la dieta probablement sigui l'element,
un dels elements més importants en la incidència creixent del càncer de còlors.
La dieta, per tant, és fonamental a l'hora de prevenir totes les malalties en general,
però n'hi ha algunes que ho indiquen particularment.
El càncer de còlors, com dèiem, té unes expectatives molt positives
i es detecta precoç més, però jo tinc entès que és un càncer de llarga evolució.
És a dir, des del moment que comença allò a gestar-se fins que es fa la detecció,
pot haver passat molt de temps, no, Estet?
Home, clar, a veure, el que deia ell, enllaçant amb el que veu l'endoscopista,
l'endoscopista, quan fa la colonoscòpia, pot veure diferents tipus de lesions.
Un pot ser el càncer ja invadint i que ja està sobrepassat.
Parlem de l'intestí.
De l'intestí, o sigui, des del recte, tirant amunt per sigma i per còlom transvers
fins a arribar al còlom dret, que seria tot l'estudi de tot el budent.
Llavors, pot trobar diferents tipus de lesions.
La més greu ja seria trobar el càncer infiltrant,
que pràcticament ja no li deixa ni passar el tubo, no?
Això ja donaria una idea d'un estadi molt avançat.
Aquesta fase seria la quarta-cinquena.
La fase ja d'infiltrant, d'un infiltrant que afecta l'aprens muscular
o que ja pot afectar el teixit adipós.
Després, les altres lesions, que són les que s'haurien de diagnosticar,
que són les que deia el doctor Zerà, serien els pòlips.
I de pòlips n'hi ha de diversos tipus.
O sigui, hi ha els pòlips hiperplàstics, per exemple,
que seria només un creixement de les glàndules en molt de moc,
però que aquí la cèl·lula encara no ha pres un camí cap a la malignitat.
Llavors, els pòlips d'aquestos són molt freqüents,
però, clar, es biopsien perquè a ull és difícil saber si són o no seran
dels que progressaran cap a carcinoma.
Després hi ha tots els altres tipus d'apòlips que serien els que diem adenomatosos,
que aquests ja tenen un canvi dins de la seva cèl·lula,
que aquests sí que ja aniran, el que deies tu,
que ja podrien començar a desviar-se cap a transformar-se en un adenocarcinoma.
Sempre sorgeix des del còlon com si, diguéssim,
ja es va desplaçant cap al budell o pot anar en un altre sentit?
No sé si pregunto una vaginada, però com que...
Com vols dir?
És a dir, que la localització pot aparèixer en qualsevol punt?
Sí, sí.
A veure, nosaltres els dividim una mica en els que són de recte,
que aquests se separarien del reste del còlon,
perquè el còlon, tot el que és el budell,
que està dins del que seria la cavitat abdominal...
El còlon és el budell col·lar, perquè ens entenguin els oients.
El budell prim i el budell col·lar.
Per aquí un dibuixet.
El budell gruixut, no?, és el còlon.
Clar, llavors el còlon el que té és per fora,
per la capa més externa,
tindria una capa que es diu el peritoni,
que això faria una mica de barrera a la progressió.
En canvi, el recte entra directament al teixit greixós que hi ha al voltant.
Llavors ja no té aquesta barrera física.
Per tant, ja entraria dintre un altre pronòstic.
No dic pitjor, però sí que pot tenir a la llarga més problemes
que el que seria el còlon.
I després, l'altre, els dividiríem també amb el còlon dret,
el que és tota la part més pròxima al budell prim,
que per la seva localització fa que la sintomatologia
tardi molt a manifestar-se.
Com deia el doctor Zerà,
doncs clar, la sang a la femta ja passa tot...
Quan dient molt estem parlant d'anys?
O no es pot precisar tant?
A veure, això no es pot precisar per si...
Sí, podríem parlar d'anys.
Si no és un càncer d'evolució ràpida.
Sí, des d'un pòlip a un infiltrant poden passar anys.
Sí, sí.
Però clar, la gràcia és agafar-ho en fase de pòlip,
que diem d'altres, amb adenoma o amb displàcia.
En tots casos, intervé la cirurgia,
o aquest primer cas que explicaves que era bastant greu,
doncs ja dius quasi que...
Clar, això és la cirurgia que, bueno,
ara també se fan noves tècniques,
que seria la cirurgia laparoscòpica,
que en lloc de fer la gran resecció abdominal,
tallant la paret abdominal i les grans intervencions d'abans,
doncs ara es fan amb uns tubs que s'introdueixen
i es pot fer a través d'uns orificis molt més petits.
I el que seria la resecció del pòlip,
doncs es fa dintre de la mateixa endoscòpia.
S'agafen unes pinces que ja tenen cautèri,
que ja poden cremar,
i llavors al mateix moment en què es fa la colonoscòpia
ja es van agafant aquestes mostres
o es van ressecant aquests petits pòlips.
O sigui, no cal tornar a quiròfans.
Es deu netejar la zona voltant, també, no?
No només treure-les, sinó la base,
i netejar-ho tot al voltant
per intentar preservar la resta de l'intestí i tot plegat.
Amb el càncer, bàsicament,
és allò de dir...
El càncer s'ha d'atreure.
És a dir, si hi ha un càncer, fora.
I a més a més, després,
hi podràs posar, si pots,
perquè hi ha algun tipus de càncer que no es pot fer,
però la primera regla
és que el càncer s'ha d'atreure.
I no hi fa res.
Per tant, després ho podràs afegir-hi,
quimioterapia o radioterapia,
en funció de tot això que estem dient,
de les més o menys intensitat.
Treure'l d'una fórmula molt massiva,
molt agressiva,
molt extensa o menys extensa,
depèn d'això que estem dient.
El mínim, mínim, mínim és aquest pòlip,
que és com una mena de...
com un gra una mica més gran,
que té com un...
és com un raïm, no?
Que té una...
la base, que en diem,
que és com el tronquet de dalt, no?
Que el que l'enganxa,
que llavors el talles per allà, el treus.
I si això va així i no hi ha res més,
alguna vegada el patòleg te diu
escolta, la base del pedicle també està afectada.
I llavors de tremolar tots,
perquè vol dir que normalment,
si posem l'exemple del raïm,
només serien els grans del raïm,
que són les cèl·lules aquelles que estan malament,
si has tallat des de dalt,
doncs tranquil, ho has arreglat tot.
Però si resulta que aquest pedicle,
que és com d'on l'agafes,
també està afectat,
ningú et garanteix que les cèl·lules del voltant
no estan i llavors has de tornar a entrar
a veure què és el que passa.
D'aquí la importància de l'anàlisi,
de la mostra,
absolutament per veure
que no t'has deixat res a dins,
no t'has d'haver deixat res.
L'important és ressecar-ho tot,
tot el que es pugui s'ha de treure.
Clar, jo pregunto des de la ignorància més absoluta
i per això esteu aquí vosaltres.
És a dir,
quan s'està fent la intervenció quirúrgica,
el cirurgià prèviament sap fins on ha d'arribar?
o caldria entrar en una segona intervenció
després que intervingués el patòleg?
Una vegada diagnosticat l'adenocarcinoma infiltrant,
que és el que nosaltres posem,
llavors es pot fer l'estudi d'extensió.
O sigui, llavors se mira,
se fa en tags,
se completa l'endoscòpia,
si només s'ha fet fins a sigma,
perquè no hi hagi un segon tumor,
se fan proves radiològiques
per veure si aquell tumor està localitzat
a el que seria el budell,
o ha passat al fetge,
o pot haver passat a altres òrgans.
Llavors, amb aquest estudi previ,
el cirurgià sap molt bé
fins on pot operar,
o fins no pot operar,
perquè hi ha casos que a vegades
poden ser resecables,
perquè ja no val la pena,
perquè ja està metastatitzat
o està disseminat per tot el cos.
Per això es veu, més o menys.
Quan són casos tan extrems es veu, no?
Abans, no, es fan tags i proves d'estat.
Llavors, una vegada,
el normal és que estiguin localitzats al budell.
Llavors, el que fa el cirurgià
és agafar la tècnica,
doncs, bueno,
uns bons marxes de resecció,
o sigui, assegurar molt bé,
tallar el més llum possible.
Tenim molts metres de budell, no?
No sé quants, però baixen.
El problema és el recte,
que estigui tocant a l'anos.
Llavors, el que es fa ara,
és amb els rectes,
segons quins estadis,
es fa una radioterapia prèvia.
Llavors, amb el que fas és
reduir massa, reduir tumor,
el tumor va desapareixent,
a vegades, quasi del tot,
no el veiem,
i llavors, quan va a cirurgia,
clar, al no haver-hi aquella massa,
ells poden ressecar
i preservar el que seria l'anos.
Clar.
Perquè tots...
Perquè si no,
si s'ha d'intervenir més radicalment,
aleshores,
la qualitat de vida d'aquella persona
se'n ressentirà, no?
Sí, clar,
la qualitat de vida,
però en què va ja suposa
fer les colostomies, no?
Aquelles bosses que...
Hi ha gent que els fa més por,
quasi, la bossa.
Sí, que la pròpia intervenció.
La pròpia intervenció.
Sí, sí, hi ha un gran...
Un líder mundial
que va tenir un problema
justament per això,
no ho fa gaire,
un líder d'una illa
de l'altre cantó del mar.
Que enigmàtic, doctor,
et serà.
Oi, ara m'he deixat...
Ah, d'acord,
és que com ho ha dit d'aquesta manera...
Ningú pensarà
que està fent propaganda
de Fidel Castro
si diu el seu no.
No, propaganda no,
però sembla que
la causa
de la seva gran complicació
va ser
que no es veia
de cap manera
fer-se la colostomia,
amb la qual va fer
una intervenció
sense fer una derivació
a l'exterior
i això es va complicar
com se compliquen totes
quan no es fa així
i per tant
va començar a fer
una peritonisis
fecalòria gravíssima, no?
Perquè a més a més
està escrita
als diaris, eh?
Però,
diem-ne,
era per la por
o per
o la prevenció
o el que sigui
o la pròpia imatge, no?
Tenint en compte...
la colostomia
dins del càncer de recte
amb el que estàvem dient
el càncer de recte
té aquesta gravetat
i aquesta
molt més dificultat
perquè lògicament
no tens marges
per tallar
el budell
agafes un pam
endamunt
i un pam avall
i no passa res
des del punt de vista
de després, no?
del menjar
posterior, etcètera, etcètera
però en canvi
el recte no
ara té
té la gran avantatge
el recte
que és
molt més fàcil
de diagnosticar
si un està matent
perquè
al ser tan exterior
tan ja al final
doncs
l'evidència
de sang
és molt...
o sigui
on està el problema
de la sang
en fenta
de la sang
a les deposicions
nosaltres també mengem
bistecs
i també mengem sang
no?
Per tant
que hi hagi
en el bolus fecal
restes de sang
però és que
ja és a la dieta
quan passa
un càncer
que està
en el bodell
dret
en el bodell
a prop
de l'apèndix
perquè ens entenguem
no?
per allà on hi ha
el...
i fa tot
el trajecte
del bodell
col·lar
tot aquest...
clar
aquella sang
entre cometes
no?
es cou
es digereix
igual que
la sang
que prens
per la dieta
per tant
quan arriba a baix
com no sigui
molt abundant
és difícil
d'identificar
o has fet
una dieta
prèvia
d'uns quants dies
important
de no prendre
gens de sang
perquè realment
allí
si n'hi ha alguna cosa
sigui conseqüència
de dins del propi
llum del bodell
i aquesta sang
quan arriba allà
no és mai vermella
perquè ja ha passat
per tot el bodell
no és la sang vermella
que és visible
que és evident
i que és cridanera
com és la sang vermella
tot el contrari
passa al final
quan tu tens
unes morenes
un hemorroide
sagnant
que és de l'anus
hi ha un munt de sang
cridanera
i es mira
i diu
ah mira
és un hemorroide
quan això està
dins el recte
l'ampolla rectal
clar
un pòlip a l'ampolla rectal
que es rasga
pel pas
del bolus fecal
la ferida
del pas
o bé
aquest creixement
aquesta
també
com que està allí mateix
no té temps
i surt sang vermella
per tant
la sang vermella
és una evidència
claríssima
que s'ha de mirar
immediatament
que o bé
és un problema
de la fissura anal
o bé
unes hemorroides
o bé
està dins
de l'ampolla rectal
i està allí mateix
està a un pam
s'ha d'entrar
i mirar immediatament
i és molt fàcil
de mirar
clar
tenim els dos extrems
en lloc més llunyà
quasi mai veurem sang
però
allí hi ha un problema
pot haver
per tant si el problema
tant si està el recte
com si està el colon
com si està en alguna part
de l'intestit
tot ho definim
com a càncer de colon
sí
perquè a vegades
està molt bé
que facin aquest aclariment
i hi ha altres malalties
que no són
que no és el càncer
que també donen sang
hi ha malaltia
inflamatoria intestinal crònica
tenim la malaltia de Crohn
tenim tot una setmana
malalties
però
normalment aquestes
que són cròniques
se'n diu malaltia
inflamatoria intestinal crònica
no són d'aparició sobtada
ni d'això
com que tenen
aquest recorregut
al llarg de la vida
normalment aquestes persones
en un moment o altre
se'ls ha fet una colonoscòpia
se'ls ha diagnosticat
estan més controlades
que no pas
qui no té
el gran problema
amb la incidència
està en les persones
sana
de sempre
que no té
mai cap
simptomatologia
i que
no ha estat mai
emetent
ni ha fet cap control
d'aquestos
i tampoc
es sol donar
amb aquest tram final
perquè la sang
moltes vegades
sí que és el símptoma
que la gent avisa molt d'allò
i quan comença
a donar
simptomatologia
clínica
quan comença
a donar
problemes de salut
és quan
hi ha pèrdua de pes
hi ha
signes
clínics
paraneoplàssics
no
de
la simptomatologia
d'aquesta persona
no està bé
alguna cosa li passa
i després
quan té
el que vostè deia
al començament
trastorns
deposicionals
quan nosaltres
tenim un tubo
i aquest tubo
al mig del tubo
hi ha un obstacle
que és igual que una claveguera
quan
no vull de bé
no vull de bé
i es queden restos
agafem allò
que es agafa
no
plap, plap, plap
un desembussador
xop, xop, xop
i torna a anar avall
per què?
perquè en la claveguera
hi ha restes
que impedeixen
que allò
vagi bé
això és el mateix
que passa
quan s'embussa
un bolus fecal
quan s'embussa
un bolus fecal
perquè hi ha un obstacle
dins de la llum
passa que s'acumula
perquè no pot
tirar bé avall
i com no pot tirar avall
s'acumula
el budell
es dedica a apretar
apretar, apretar, apretar
es munyeix
i tira tot avall
molt gràfic el doctor Atzerà
ja ho dic ara
molt gràfic
s'entès perfectament
però quan diem
trastorn deposicional
és això
vol dir que
algunes vegades
aquesta persona
en sec té una diarrea
i després es va restret
una colla de dies
és
no sé si ho he fet
massa gràfic
no, no, no
jo crec que és la millor manera
d'entendre
però jo crec que és entenedor
el de dir
trastorn deposicional
i llavors
la majoria de les persones
van de
doctor Atzerà
si és que a mi m'encanta
que sigui tan gràfic
perquè aquest espai
justament es tracta d'això
que tots entenem
exactament
aquesta qüestió
que a vegades
si ens perdem en termes mèdics
acabem igual
que hem començat
per tant
està molt bé
aquesta explicació
jo el que sí
voldria que expliquessin
els oients
és que clar
si en el millor dels casos
aquell pacient
l'hem intervingut
quirúrgicament
hem netejat
fins i tot la base
com vostè deia
després les opcions
són químio
ràdio
o no sempre
no, això depèn
això depèn
que el budell
té unes capes
i llavors
depèn de l'ofondo
que arriben
les cèl·lules
aquestes malignes
llavors
o hi ha
amb la resecció quirúrgica
que és
traient el budell
i estarà curat
o bé llavors
es tindrà que fer químio
si hi ha
una
si veiem
per exemple
cèl·lules malignes
dintre de vasos
sanguinis
això vol dir
que ja ha passat
a la sang
llavors
porti perill
que aquestes cèl·l·lules
arribin al fetge
i puguin fer metàstasis
que llavors sí que
donaria més a més
del problema del budell
clar
el problema
al fetge
llavors ja és un òrgan
vital
i molt necessari
i llavors
això ja
es fa sobre del fetge
no?
el tractament
perquè segueix la via
de drenatge
després del seguiment
suposem que aquesta persona
forma part d'aquest
90% de persones
que se'n surten
que això és magnífic
la veritat és que
si fa 10 anys
doctor Atzerà
doctor Martí
ens diguessin
que el 90%
d'un col·lectiu
que pateix càncer
se'n surten
no ens ho hauríem creut
per tant és una
molt bona notícia
després hi ha un seguiment
i també el de Colón
hi continuen aquests
paràmetres dels 5 anys
és a dir
si als 5 anys
no torna a aparèixer
cap símptoma
en principi
als 5 anys
es pot considerar
en Colón
en principi
es pot considerar
que està curat
però després
es fa tot un seguiment
control
proves
sí
però ja són una mica
més com la gent normal
hi ha uns protocols
depèn del tipus
de tumor
perquè clar
no tots els tumors
són iguals
també s'ha de dir
ja el 90%
és l'adenocarcinoma
grau 2
que és el normal
hi ha tipus
microscòpics
per dir-ho
que són més agressius
llavors clar
depèn del quin tipus
microscòpic
que és
llavors es poden fer
diferents químios
o
diferents protocols
de seguiment
també
quedaria aprofitar
el que deia el doctor
et serà al començament
quan presentava
la doctora Martí
el paper del patòleg
perquè tal com ho explica
amb la senzillesa
que ho explica
algú pot pensar
que arriba al cirurgià
amb la seva safata
mira
et porto aquí uns tumors
ell agafa el microscopi
i amb una taula al costat
els defineix
la quantitat d'estona
i d'hores d'estudi
que pot precisar
cadascuna d'aquestes cèl·lules
amb el microscopi
perquè no hi ha un càncer
hi ha molts tipus
a veure
això fa uns anys
quan
abans
bueno
quan jo era molt
molt petita
llavors
clar
el patòleg
a vegades
més se'ls exigia
dir si era bo o dolent
i ja està
jo enllestia
i més o menys
on t'arribava
ja està
després clar
ja s'exigeix
saber
de lo dintre
cada tipus
cada càncer
encara que sigui de colon
té molts tipus
uns més freqüents
i els altres
molt poc freqüents
després
de cada tipus
que encara poden ser
es poden dividir
en tres graus
o més bons
més dolents
o molt dolents
o sigui dintre del mateix nom
per dir alguna cosa
després
fins on t'arriben
després
si invadeixen
o invadeixen els vasos
si invadeixen
o invadeixen nervis
clar
llavors
és tot un estudi
molt complet
i cada vegada
cada vegada
això es va complicar
més
perquè ara ja
com sabeu
o com
s'ha començat a sentir
que ja no tota la quimioteràpia
tots els medicaments
no serveixen
pels mateixos tipus de càncer
inclús
pel mateix tipus de càncer
n'hi ha uns
que tenen unes mutacions
dels seus gens
amb els que poden
o no poden respondre
a segons quins tipus
de quimioteràpia
o no
llavors cada vegada
cada vegada
es va individualitzant més
el tipus de càncer
sembla que s'ha
sotifit
es torna més sotifiquet
sofisticat
ara
ui
ho sento
més sofisticat
el tipus de càncer
a mesura també
que els tractaments
són
més
més
nombrosos
és a dir que
clar
és que cada vegada
es va veient
vull dir
això el càncer
no és una malaltia
són milers de malalties
i cada orga
cada tipus
té moltes
moltes
moltes
fets diferencials
o sigui
moltes característiques
diferents
llavors estan veient
que perquè
amb un pacient
els va molt bé
una quimió
i l'altra
amb el mateix
amb el mateix
no li va bé
la quimió
i fa metàstasi
i la gent s'ho pregunta
això
diuen
al veí
li ha anat bé
i a mi no
i clar
bueno
doncs no
perquè no tothom
és igual
llavors ja quan entren
tots aquests factors
moleculars
que diem
genètics
llavors aquí ja entra
tot un altre camp
de medicaments
i en antros
ens exigeixen molt
segons quins càncer
hi ha que també
fem uns tipus d'estudis
per saber
si aquell medicament
funcionarà o no funcionarà
això és pel camp
de la recerca
i la investigació
és fonamental
i doncs clar
la recerca
va entrant
dintre del que seria
la clínica diària
i la cosa
la veritat
és que cada vegada
s'està complicant
tot i que s'està complicant
a hores d'ara
i allò que feiem
ja una mica
per acabar
la comparativa
respecte a 10 anys
enrere
no cal anar-se
més lluny
han millorat moltíssim
la detecció
i el tractament
jo crec que perquè s'entengui
no és que
no hi ha hagut temps
biològic
que els cancers
siguin avui
totalment diferents
que els que eren
fa 10 anys
l'única variable
és que nosaltres
tenim molta més informació
i aquesta informació
ha donat
a que tenim
un arsenal terapèutic
moltíssim més gran
no és el virus
de la grip
que muta
no no no
a la millor
passarà
però no hi ha hagut temps
no hi ha temps
però sabem més coses
per tant el bandall
de possibilitats
s'obre
la necessitat
de recerca
sobre aquell tipus
no és tant
perquè hagi sigut diferent
que a la millor
ja n'hi havia
fa 10 anys
sinó que ara sí
que necessitem
saber el color
de la pintura
d'aquell cotxe
perquè el tractament
que li donarem
serà diferent
però perquè avui n'hi ha
i abans no n'hi havia
avui tenim
un arsenal terapèutic
cada cop més gran
i cada cop
diferent
per cada un dels tipus
on s'ha pogut evidenciar
que ho és
amb un i l'altre no
doctor Batzerà
doctora Martí
un plaer de veritat
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
molt bon dia
moltes gràcies
adeu-siau
moltes gràcies