Tercera hora del matí de Tarragona Ràdio,
temps de tertúlia.
En aquest dimecres 18 de febrer,
temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres convidats,
tres persones vinculades més o menys,
més aviat més, que res amb la universitat,
amb la Universitat de Rovira i Vergili.
Avui ens acompanya el periodista,
cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat de Tarragona,
Josep Maria Àries. Bon dia, Josep Maria.
Un altre periodista, que és professora de la universitat,
la Nani Rodríguez. Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
I un altre professor de la universitat,
que és matemàtic,
és responsable d'informàtica de la xarxa Santa Tegla,
és senador del Senat d'aquí de Tarragona.
I en aquest moment rodejat de periodistes.
Exacte. Manel Sant Romà, bon dia.
Bon dia.
Doncs amb ells tres farem tertúlia,
comentarem algunes de les notícies de la jornada.
No cal dir que a nivell de previsió informativa,
la notícia avui és aquesta vaga dels jutges.
pionera, sense precedents,
un fet sense precedents,
no s'havia convocat mai una vaga
per part dels jutges
a la història de l'estat espanyol,
amb el debat que ja s'arrossega des de fa setmanes,
primer sobre si tenen dret o no a fer vaga,
i després si les raons que expliquen
són suficients per aquesta aturada.
Josep Maria.
Manel, pensa que hi ha pitjors companyies,
que la dels periodistes...
Molt pitjor.
Jutges, per exemple...
O polítics.
Avui el Manel està molt ben acompanyat, eh?
No, sí, sí, sí, sí.
En fi...
Jo crec que si Montesquietxa que és el cap
cauria de cul, no?
Perquè jo crec que després d'això ara
el que ve ja és la vaga de diputats
i finalment la vaga del govern.
De banquers.
Com de banquers?
No de bancaris, sinó de banquers.
No, home, no, no, parlo dels poders de l'estat.
Parlo dels poders de l'estat, no?
L'exegutiu, el legislatiu i el judicial.
Exacte, jo espero d'un moment a l'altre
la vaga del govern
i que es declarin en vaga indefinida
i que fotin el canvi,
que llavors anirem una mica millor.
Però bueno, els jutges han obert la aixeta
i és realment inaudit
que un poder de l'estat es declarin vaga.
O sigui, és absolutament inaudit.
Jo no ho veia gens clar,
perquè és una vaga absolutament política
més que una vaga laboral
i jo crec que hi ha altres canals.
De fet, la divisió d'opinions
dins de la mateixa judicatura
ja és prou significativa.
No tots els jutges ho segueixen
i jo estic també amb la línia del Manel
que hi ha certes coses
que han de garantir l'estructura bàsica
d'un estat dret
i els jutges aquí no sé si són conscients
que juguen un paper clau
i que això, associar-ho
respectant els seus drets
individuals, de queixar-se
i de fer reivindicacions.
Però a banda que els resultats
d'aquesta acció d'avui
són més que discutibles.
A mi no m'agrada.
Jo diria que part de tot això
que estic d'acord amb el que ells comentaven
és una vaga poc intel·ligent
perquè ells acusen fonamentalment
o intenten acostar-se a l'opinió pública
o millorar la seva imatge
dient que els jutjats estan col·lapsats
i no podem fer bé la nostra feina.
Jo diria que els jutjats estan col·lapsats
de fa moltíssims anys.
Tots hem parlat amb advocats,
amb funcionaris
i tots sabem que allò era carrinclona,
com una sentència judicial.
Si tu agafes una sentència judicial
és el mirall del que és la justícia.
Espesa, carrinclona, inintel·ligible, elitista...
Bé, doncs això és la justícia,
és el reflexe del que ells són.
I ara, per netejar la seva imatge
o per reforçar una imatge
que ha trontollat en un cas molt concret,
en un cas molt concret,
ara intenten acostar-se a l'opinió pública
dient que nosaltres el que volem
és el millor per a la societat.
No, senyors, vostès el que volen
és no perdre aquest estatus de privilegi.
I ho lamento molt
perquè estic segura, convençuda,
que hi ha jutges
que, a part d'anar de cacera,
també fan la seva feina
i la fan molt ben feta.
Estic absolutament convençuda.
I que són treballadors fantàstics,
però la immensa majoria,
el cos com a tal,
em sembla que és absolutament desfessat.
I haurien d'entendre
que l'autoritat que es consolida
no és la que s'imposa,
sinó la que convenç.
I la imatge pública dels jutges
és, com deia el Josep Maria,
és poc intel·ligent fer aquesta vaga ara
perquè l'opinió pública
no es posarà al costat dels jutges.
Una altra cosa hauria sigut
si hagués estat una vaga
dels funcionaris de justícia,
vull dir,
dels que traginen cada dia les carpetes.
Però els jutges com a cos
em sembla poc intel·ligent,
em sembla desfessat
i em sembla que els rebotaran contra,
en definitiva.
Jo crec que li sortirà el trep a la culota
pel que fa a reivindicar la marca,
la imatge de la judicatura,
perjudicant a una immensa majoria
de jutges i d'ells i elles
que fan el que poden
amb una evident manca de recursos.
I la veritat és que jo no sé
si aquesta separació de poders
a vegades s'interpreta,
diguem-ne,
agafant el rabat per les fulles.
Separació de poders,
però amb una esteta de vinculació.
Jo crec que la culpa no és dels jutges,
la culpa és nostra,
de la societat i dels nostres...
La culpa de què?
La culpa de que passi així,
que hi hagi aquestes actituds corporatives
que a vegades no es poden, diguem-ne, modular.
És a dir,
hi ha un temor ancestral
a parlar,
a tractar,
i això pesa com una llosa
sobre el Congrés i sobre el Senat,
que són els que tenen facultats
per modificar
les lleis
que podien afectar
l'estructura judicial,
i hem vist moltíssimes vegades
com la picabaralla fonamental
és una picabaralla política.
Jutges de dretes,
jutges d'esquerres...
Jo d'entrada considero
que aquesta diferència substancial
dels tres poders
amb el poder judicial
en el qual el poble
no intervé per res
és perversa.
Jo estic totalment
al favor del sistema anglosaxó,
sobretot el sistema americà,
en el qual els jutges
són elegits pel poble,
entre els magistrats.
És a dir,
a veure,
això els distingueix,
així com el poder judicial
i el poder executiu
poden no haver anat a la universitat,
com és el cas de Catalunya,
que els dos presidents
no han anat a la universitat,
els jutges han de haver anat
a la universitat,
però entre els que siguin
magistrats
és el poble
el que els elegeix.
Per què?
Per què aquesta separació
en la qual nosaltres
elegim els diputats
i hi ha maneres
de controlar el govern
i en canvi
no hi ha maneres directes
del poble
de controlar la justícia?
Això ho trobo radicalment equivocat
i crec que és una
de les modificacions
que s'haurien de portar
a la llarga.
És a dir,
els jutges haurien de ser
elegits
igual que són els diputats.
Ja dic,
entre els que siguin
de la carrera judicial,
però aquest poder omnímut
que tenen els jutges
en el qual són intocables
i només
són funcionaris
que només
en el cas de ser
de fer alguna falta formal
poden ser partats.
No, no,
jo vull poder recusar
un jutge
que manifestament
jo,
ciutadà,
poble,
puc recusar
un jutge
que manifestament
va en contra
del sentir
de les lleis
i del sentir
de la gent.
Tens una cultura
ben curiosa
amb això
de la representació,
no?
Que sembla,
no sé per quina mena
de maledicció,
ha de ser forçosament
mediada,
perquè ara
podríem parlar també
de la dificultat
per posar
la discussió
de les llistes
obertes
en els partits polítics.
Jo també vull votar,
jo no vull votar
una llista,
jo vull votar
una persona,
una dona,
un home
que em crec
el discurs
que em fa,
la seva proposta
com fan
en molts altres països.
El cas dels jutges
és més greu,
és més greu
perquè,
diguem-ne,
el corporativisme
arriba
a extrems,
que també pesen,
que són la manca
de recursos,
la política
de distribució,
la fragilitat
dels jutjats,
la terrible
mobilitat
dels jutges
que dona
una inestabilitat
a l'exercici,
al dret
de la justícia
espectacular.
És que la mobilitat
s'eliminaria
si tu eligessis
el teu jutge
de distància,
igual que la lleixis
els teus diputats,
és que els teus diputats
potser no van al Congrés,
però en tot cas
no es converteixen
en diputats
per Àlava,
vull dir,
són diputats
per Tarragona
i en teoria
els hauries de poder
exigir
la representatitat,
els jutges no,
jo vull elegir
el president
de l'Audiència
de Tarragona,
el vull poder elegir
jo,
ciutadà,
entre els magistrats
de carrera,
evidentment,
però que es presenti
i que em digui
com interpreta les lleis
i que jo pugui saber
el seu currículum
d'interpretació
de les lleis
i de què ha fet
i que no se'n vagi
quan ell vulgui,
sinó en tot cas
quan se li acabi
el mandat
en aquell lloc,
igual que els diputats
perquè han de ser diferents.
Ara,
evidentment,
han de ser una gent especial
perquè ha de ser
d'entrar d'un poder separat
més enllà de Caceres
i ha de ser un poder separat
però controlat directament
pel poble
igual que és controlat
el legislatiu
i l'executiu,
per favor.
I creuen que els ciutadans
entendran la vaga
o entenen la vaga d'avui?
Jo diria que no,
per això deia
que jo penso
que aquesta acció
no els serà
absolutament beneficiosa,
al contrari,
cada vegada es posa
més en evidència
aquest sentiment
corporativista
exagerat,
poc,
fins i tot
poc coherent
perquè no té sentit.
El ciutadà veu
els jutges
com un elit?
Absolutament,
a veure,
jo només he anat una vegada,
afortunadament una vegada,
com a testimoni
amb un judici laboral,
tu que hem fusta tots,
eh?
Sí, sí,
tots estan aquí.
I em vaig quedar,
a veure,
jo què sé,
perquè em feia una mica
de por que el senyor
ho reconec,
perquè si no m'hagués
posat a riure,
vull dir,
era patètic,
era una cosa,
jura promete,
allà davant,
dret,
aquell senyor tan sèrio,
amb aquells trajes tan foscos,
la sala,
tot plegat,
per l'amor de Déu,
vull dir,
s'han quedat a l'edat mitjana,
i s'han quedat a l'edat mitjana
perquè absolutament
els hi convenia,
els hi convenia,
però la gent,
és com allò de l'alcalde,
de l'Ajuntament,
que posa un semàforo
en un carrer,
que estan tips de dir
que allà hi haurà un accident,
i quan maten un crio,
ve i posa el semàforo,
la gent diuen,
a bones hores mangas verdes,
doncs és el que passa
amb els jutges.
Jo vaig ser víctima
de l'arbitrarietat
d'una jutgessa
fa mig d'any,
que em va...
un cas,
no cal dir-ne
molt conegut.
L'error original
és de la policia,
però la jutgessa aquella
era Déu en aquell moment,
podia fer el que volgués,
i va decidir,
perquè aquell dia
no havia dormit bé
o el que sigui,
mantenir-me 30 hores detingut.
Hauria pogut ser 30 dies
o 30 anys,
ho dic perquè
tenen un poder omnímot,
i a mi em sembla
que ja està bé
que així sigui,
és a dir,
que el poder judicial
ha de ser un poder absolut
i independent dels jutges,
però controlat
i controlat
per qui té
la sobirania.
No diu que la sobirania
està en el poble,
doncs amb això també.
Dit tot això,
dit tot això,
l'estat tècnic
de la justícia
és un col·lapse absolut,
i això fa molt de mal
en un país
en el qual les coses
no li van bé
en cap sistema,
en el sistema educatiu,
en el sistema judicial,
i que aquí
s'hauria de posar
també remei,
i aquest remei
passa en gran mesura
per fer inversions
en la justícia,
perquè la justícia
és un factor econòmic també,
però això no justifica
que hi hagi uns senyors
com si els diputats
es degraressin en vaga
perquè el país no va bé,
però què és això?
També s'ha de reconèixer
que la bipolarització
a nivell estatal
no ha ajudat gens
una mica.
Entre partits.
És a dir,
l'enfrontament,
haver-ne fet una qüestió
de discussió política
a la justícia
entre el Partit Socialista
i el Partit Popular,
jo crec que
ha raconat més,
ha trinxerat més,
ha reforçat més
encara aquesta postura corporativa.
Jo clar,
la gent del carrer
queda perplexa.
a jutges progressistes
i jutges conservadors.
Jo diria que això ha estat sempre,
Josep Maria,
jo diria que ha estat sempre.
El que passa és que ara
la gent ho sap.
Jo diria que aquesta divisió,
el que passa és que probablement
serien majoritàriament
conservadors els jutges.
Hi havia alguna honrosa excepció.
Perdoneu,
jo que hi hagi jutges progressistes
i conservadors
em sembla el mateix
que en metges progressistes
i conservadors.
Però, a veure,
un metge progressista i conservador
té un efecte molt limitat
amb el tractament
perquè les lleis
em protegeixen davant del metge.
Però és que les lleis
no em protegeixen davant del jutge.
Però tu pots arribar
a canviar de metge.
El que jo no tolero
és que hi hagi jutges del PSOE
i jutges del PP.
Això és el que jo no tolero.
Ara,
que hi hagi progressistes
i conservadors,
ja ho sé,
però després,
si jo els puc votar,
jo, vull dir,
la gent els pot votar,
ja passarem comptes
perquè aquell jutge
que aplica sistemàticament
de forma conservadora
unes lleis
que són objectives,
doncs ja serà apartat
pel vot popular
o no,
si el vot popular considera
que s'han d'aplicar conservadorament
les lleis.
El que passa
és que aquests progressistes
i aquests conservadors
fan carrera política
per dalt,
no per baix,
per dalt,
quan els elegeixen els partits
per estar en el Consell General
del Poder Judicial
i aquestes històries.
Em sembla que està viciat de...
O sigui,
moltes vegades parla de la Constitució,
de canviar la Constitució,
o sigui,
jo crec que això s'hauria de canviar,
però radicalment.
Els jutges,
els jutges elegits pel poble,
hi ha.
Jo m'agradaria plantejar una pregunta
que realment no la sé
i és
què en diu
com es mulla els col·legis d'advocats
amb aquesta història,
perquè em sembla també
una mica hipocritia
tot aquest col·lectiu
que es mou al voltant de la justícia,
que sap perfectament
per què conviu
amb aquest caos
d'anys i panys
perquè surti un judici,
què diuen,
com es manifesten
procuradors,
advocats,
funcionaris,
tot aquest col·lectiu,
què en pensen?
Perquè jo ho trobo a faltar,
el que passa és que potser també,
no ho sé,
quan surti d'aquí
si tinc algun problema
amb la justícia,
m'avauderan agarrotades.
Igual et venen a buscar la porta.
Però trobo a faltar
que aquesta denúncia
del mal funcionament
sigui també per altres estaments
i no sé com es fa.
Al fil d'això que dius,
torna'm a recordar als oients
que avui precisament
a quarts d'una del migdia
farem una taula rodona
amb el degà del Col·legi
d'Advocats de Tarragona,
amb el president del Col·legi
de Graduats Socials
i amb el degà del Col·legi
de Procuradors,
que són agents
que també estan molt vinculats
al món de la justícia
i que,
pel que hem sentit fins ara,
han criticat força
aquesta convocatòria.
Segurament, a més,
la gent del carrer,
parlem de tot això
que deien de jutges progressistes
i conservadors,
fins i tot jutges del PSOE
i jutges del PP,
veient imatges
com les dels últims dies
en què sembla que es barreja
la política
amb l'acció judicial
fins i tot amb actes privats,
com poden ser
la famosa cacera,
doncs jo crec que
això,
el ciutadà de peu
queda una mica
bocabadat,
no?,
davant d'aquesta situació.
La cacera
em sembla pura.
És una anècdota
que il·lustra molt,
segurament,
no?
Però la dona de César
a banda de César
a banda de César
va ser el problema.
No, però aviam,
hem de posar a terra.
El que la gent
no pot entendre
i jo no entenc
és, diguem-ne,
els superjutges.
És impossible.
És impossible.
I la imatge,
jo respecto escopulosament
totes les decisions
del senyor Garzón,
però la imatge
que està projectant
jo no sé si beneficia
ni l'administració
de la justícia
ni genera tranquil·litat
a la ciutadania.
Pitjor és el cas
del juez tirado.
No és normal.
Pitjor és el cas
del juez tirado
d'un juez
que no fa absolutament res,
vull dir que es limita.
En tot cas,
ni pel Garzón,
ni pel tirado,
ni per altres,
existeixo,
tenim la més mínim poder
per remoure-les.
Perquè el Consell General
del Poder Judicial,
que és l'únic
que els pot apartar,
diguem-ne,
o que pot mesurar,
està totalment mediatitzat
per la política.
perquè si és per tu,
tres per mi,
quatre per tu.
Que sigui directament
la ciutadania,
la que digui
si el Garzón ve,
si el tirado ve,
o si necessitem jutges
d'un altre tipus.
Que s'hagin de presentar
unes eleccions
amb el seu currículum personal
i amb el seu
historial professional.
De la vaga
convocada per avui,
la veritat és que s'ha parlat molt
ja fa setmanes.
Alguns analistes
han comentat curiosament
aquests dies
que en un context
de profunda crisi econòmica
com l'actual,
hi hagi convocada
aquesta vaga avui
del sector dels jutges
i es convoqui un altre
en l'àmbit de l'educació
pel 19 de març.
I en canvi,
malgrat això,
la situació profunda
de crisi econòmica
els sectors,
com a agents,
els sindicats,
volia dir,
com a agents socials
no decideixin mobilitzacions.
Aquesta protesta d'avui
i la de l'educació
del 19 de març
convocada en principi
de manera unitària
per tots els sindicats,
com fan aquesta reflexió
tenint en compte
això que dèiem,
de la crisi econòmica,
del context,
amb moltes empreses
que pleguen,
amb molts treballadors
que se'n van a l'atur
i amb una posició
continguda,
podríem dir,
dels sindicats.
Home,
jo diria que és tirar
llenya el foc,
una mica,
no?
També,
sempre que hi ha
una situació de crisi,
s'apunta tothom
a fer bullir l'olla,
vull dir,
és que estic
un refreny
darrere d'un altre,
però és que em surten.
Però els sindicats,
és poc oportú,
els sindicats
davant de la crisi
precisament
no estan anunciant
mobilitzacions.
No, no,
els sindicats
estan fent
el que d'alguna manera
toca,
és a dir,
col·laborant
a una certa pau,
a una certa tranquil·litat social
que ja s'està aguantant
per un fil,
perquè és el que diem sempre.
Per això el contrast
amb la vaga d'avui dels jutges
o la vaga anunciada
en el sector de l'educació.
Sembla una mica
d'un sector,
és un cert
farum conservador,
un cert farum polititzat,
allò de dir
ara que la cosa va malament,
doncs ajudem
a veure si això peta,
vull dir,
em sembla oportunista.
Una dosi d'oportunisme,
potser sí,
que es produeix,
però bé,
hem també de reconèixer
que la crisi econòmica
el que no fa
és eliminar els drets
dels ciutadans
i per tant
no existeix
en principi
una argumentació
prou sòlida
que digui
com que estem en crisi econòmica
la gent no pot manifestar
les seves queixes,
les seves crítiques,
fins i tot no pot convocar
una vaga.
Altra cosa
és que ho administri
i que valori
si li serà beneficiós
o no serà beneficiós.
Per tant,
jo d'entrada
rebutjaria
aquesta mena d'equació
com que hi ha crisi econòmica
doncs tots calladets
i a fer bondat
i tot ha de ser políticament correctes.
Jo crec que la gent
ha d'actuar amb conseqüència
i per tant
caldria analitzar
el rerefons
de la reivindicació
de cadascun d'aquests col·lectius
per veure si realment
encaixa
amb aquesta
diguem,
amb aquesta
crida que es fa
o amb una austeritat
o una serenitat
o intentar afrontar
la crisi
cadascú
en la mesura
de les seves possibilitats
de forma constructiva.
Però el fet
del que diu el Josep Maria
troben a falta
una certa contestació
o una posició més dura
per part dels sindicats?
A mi no m'estranya
vull dir,
si hagués un govern de dretes
contestarien
com que un govern
teòricament d'esquerres
no contesten
és tan senzill
És una qüestió
relacionada amb la política?
Si amb la mateixa crisi
hi hagués un govern
del PP
o de Convergència Catalunya
estarien caient xossos
de punta.
Els sindicats
són el que són
vull dir,
no ens enganyem
i avui en dia
no diré la paraula dura
però avui en dia
estan molt mediatitzats
molt mediatitzats
i evidentment
hi ha una tradició
que em sembla normal
i històrica
d'un sindicat
tothom sap que l'UGT
és un sindicat
de tradició socialista
i que Comissions
era un sindicat
de tradició comunistària
no és el cas
però llavors
és evident
que hi ha unes
diguem-ne
unes
corrents
de simpatia
o d'empatia
amb uns determinats governs
i no amb altres
i això
és el que en aquests moments
està fent que els sindicats
siguin prudents
enfront d'un govern
absolutament inoperant
però d'esquerres
vull dir
si fos un govern inoperant
de dretes
li fotrien canya
i també em sembla
que és una mica
estic d'acord amb tu
amb un cert percentatge
però també hi ha un cert percentatge
de responsabilitat social
a veure què es guanya
de treure els treballadors
de Nistral
a cremar contenidors
no només
però si el govern
fos a dretes
aquest plus
de responsabilitat social
passaria a segon terme
i hi hauria l'altre
a veure
són tot
prou grandets
i fa anys que viuen
en aquest país
i és així
la qual cosa
em sembla molt bé
perquè només faltaria
con la que està cayendo
que una part
del passatge
anem tots
amb un vaixell
que s'enfronta
a la tormenta perfecta
i mentre
el pont de mando
el capità
està jugant a les cartes
o no hi és
o diu que ja no
puc fer nada
com el ministre de Economia
que diu no, no, si no puc fer nada
jo me'n vaig de vacances
doncs només faltaria
que una part
els de les màquines
i tal
es declaressin en vaga
o sigui
ja seria la pera
vull dir
per tant
em sembla
gràcies a Déu
que tenim un govern
d'esquerres
teòricament
de nom d'esquerres
que els sindicats
doncs el respecten
gràcies a Déu
perquè si no
a la tormenta perfecta
hi haurien d'afegir
la conflictivitat social
estarien d'acord
Maria
sí una mica
i per acabar
amb aquest tema
i la vaga d'educació
convocada pel dinó de març
l'entenen?
vostès que
en fi
més o menys
estan vinculats
al món educatiu
tot i que
de la universitat
home
jo que coneixent
el conseller Maragall
me declararia en vaga
d'entrada
vull dir
és un personatge
que no em mereix cap
o sigui
és una qüestió de persones
en aquest cas
la convocatòria
no
dic que ho entenc
sabent qui hi ha de conseller
entenc els motius
evidentment
no s'ha de personalitzar
vull dir
jo parlo
com a persona
no m'estranya
no m'estranya
perquè segur
que hi ha hagut
una manca de diàleg
segur que hi ha hagut
seguríssim
i no conec el cas
però coneixent
el conseller
que el conec bé
crec que
m'explico
perquè
el qual no dic
que sigui justificat
però és que
jo penso que
sempre hi ha motius
per la vaga
ho sento
però és així
sempre tenim
aspiracions
reivindicacions
propostes de millora
perquè l'educació
té moltes mancances
com altres sectors
de la societat
el que penso
jo crec
que potser
ara
no és el moment
adequat
i que
no sé
realment penso
que és
aprofitar
la benentesa
és un cert
oportunisme
que em costa
però que hi ha motius
per fer vaga
hi ha motius
per protestar
i com que analitzes
la protesta
cap a un
cap a un cantó
més reivindicatiu
més d'agitació social
o cap a un cantó
més reflexiu
més de diàleg
doncs això va en funció
de qui convoca
de qui està el govern
de tots aquests
condicionants polítics
que fan
que la societat
vagi com va
diguem-ho clarament
no podem dir
que la justícia
és un catxondeo
perquè potser
ens cauria
algun pal
però com que
si diem
que el sistema educatiu
és un catxondeo
no ens caurà cap pal
ho diré
el sistema educatiu
és un catxondeo
que algú
en algun moment
haurà de posar-hi
fil a l'agulla
el que passa
és que em temo
que és com
en moltes altres coses
és un tema pendent
a nivell estatal
que ningú
li posarà
fil a l'agulla
sempre sobra
amb els seus temes pendents
avui de moment
no hem parlat
de temes pendents
a terra o a la ciutat
Josep Maria
una reflexió breu
sobre el tema educatiu
tothom s'omple la boca
de la importància estratègica
de l'educació
i de la formació
però
pal de Pallé
de totes les polítiques
i de tots els governs
jo crec que falta
com en moltes altres coses
falta una maduresa
de la classe política
fonamentalment
governs i oposició
per actuar en conseqüència
és a dir
el seinet
que el que estem assistint
a vegades a Catalunya
o ara per exemple
a nivell estatal
amb tot aquest escandalera
del Partit Popular
és a dir
els diaris
i les ràdios i les entrevistes
van farcides
de tot
excepte de discutir
si realment
l'informe PISA
és o correcte
o no és correcte
o què podem fer
per a corregir
aquestes tendències
si s'han de posar
més recursos
i els professors
necessiten més suport
i per tant
estem marejant la partiu
en fi
en aquesta tertulia
avui em permeto
sortir una mica
dels temes habituals
perquè hi ha una notícia
que crec que molt interessant
avui com que teníem
a més tres persones
vinculades a la universitat
ahir es presentava
un congrés
que se celebrarà
la setmana vinent
aquí a Tarraona
sobre història
sobre la guerra civil
i el paper de l'església
un congrés
fins i tot
diríem que pioner
inèdit
per analitzar
el paper
que va tenir l'església
durant el període
de la guerra civil
la nana
que fa que sigui
amb el cap
és que em sembla
molt interessant
és hora
potser 70 anys
després
30 anys
de sistema democràtic
que s'analitzi
amb profunditat
i amb diferents punts
de vista
el paper que va jugar
l'església
absolutament
sempre tenim
els tòpics
del paper de l'església
el capellà
que va encremar
l'església
aquell que va amagar
no sé què
a veure
ja comença a ser
hora que s'aixequi
el teló
i hauria de fer
molt de temps
que s'hagués fet
i em sembla molt interessant
que això es tracti
des d'una manera
més o menys acadèmica
més o menys seriosa
on hi hagi opinions
de les dues bandes
on es faci
una anàlisi històrica
de quin va ser
el paper de l'església
i no opinions
partidàries
de segons com va anar
amb el meu poble
faig sentència
i faig càtedra
del que va passar
no és cert
hi va haver
de tot
a totes bandes
i em sembla
que és important
que la gent ho conegui
a mi m'agradaria
que servís
no només per explicar
quin va ser
el paper de l'església
en el sentit col·lectiu
que hi va haver moltíssima gent
que ho va passar molt malament
i moltíssima gent
que ha estat víctima
també d'aquests tòpics
sinó també
del paper
de l'església i institució
i jo no tinc cap mena
de dubte
de quin va ser
el paper
de l'església i institució
no només pel que va ser
sinó pel que és
ara en aquests moments
pel que els costa
justificar
demanar disculpes
i per tant
benvingut sigui
aquest congrés
però la veritat
és que jo no tinc
massa esperances
tinc molta esperança
que des del punt de vista
de l'anàlisi
historiogràfic
es analitzi el paper
de les persones
de l'església
però la instituació
ja ho veurem
però és que jo diria
que la instituació
també va quedar dividida
eh Joan Maria
home hi havia
el clars del Vidal
i Barraquer claríssim
vull dir que era un bisbe
que no diria
antifranquista
però en tot cas
legalista
i que això
li va costar
li va costar
l'exili
jo assenyalar dues coses
una
que bueno
que és la pròpia
en part la pròpia
església
el que ho impulsa
el Manel Fuentes
és un historiador
que és a la vegada
canonja
i que em sembla
una persona
excel·lent
és el director
de l'arxiu
diossessal
exactament
i per altra
que bueno
l'església
li va costar
gairebé 400 anys
300 i pico
300 i molts
diguem-ne
tirant darrere
la condemna
de Galileu
vull dir
s'ho agafen amb temps
eh
o sigui
segurament
que no serem
no serem vius
els que estem aquí
quan l'església
i a les dones
encara no ens han demanat
disculpes
per dubtar
si teníem ànima
o no teníem ànima
no no no
i bueno
i no sé
si esteu a la cua
estic ofesa
si esteu a la cua
de que us demani disculpes
però ho teniu clar
en tot cas
en tot cas
bueno
vull dir que el paper
de la dona
a l'església
també és un altre tema
interessant
també també
però bueno
vull dir que Roma
Roma
pren el seu temps
per tant
ara
és evident
que el paper
de l'església
en la guerra civil
ja que s'han mort
els que hi eren
i teòricament
els fills no hi són
perquè així com
els fills dels butxís
sí que hi són
de fills de capellans
en principi no n'hi ha
petit toc
petit toc
tonto
però bueno
jo crec que potser sí
que seria
l'hora ja de parlar-ne
clarament
jo crec que sí
jo espero que sí
que en congressos
com aquest
se'n pot anar parlant
ara
són temes realment
que afecten a moltes persones
la sensibilitat
de molta gent
i per tant
doncs bueno
que prendran el seu temps
ahi en la presentació
el professor Sánchez Servalló
que és un dels impulsors
del congrés de lleix
que clar
l'església s'ha negat
de manera sistemàtica
com a mínim a reflexionar
ja no a demanar perdó
sinó a reflexionar
i analitzar en veu alta
tot aquell període
per tant
té un valor afegit
interessant al congrés
cal tenir en compte
que es va matar
milers i milers
de religiosos
vull dir que això
també
tinguem en compte
vull dir que aquests no tenien
tenien pares
i tenien germans
però vull dir que
igual hi ha la component
també emocional
a part de la component
institucional
hi ha la component emocional
i és cert
és cert
que hi va haver-hi
un anticlericalisme
radical
que va fer estrells
ara
també és cert
que en nom
encara és més greu
que en nom
de valors
defensats per l'església
es va matar molta gent
el que passa
que posar d'acord
a dos visions
quan una és determinista
i l'altra és evolucionista
és a dir
costa bastant
costa bastant
quan dius
i per què
perquè és un acte de fe
i per tant
si no s'introdueix
la racionalitat
i si és veritat
que hi ha sectors
de l'església
que la van practicar
i que la continuen practicant
però no pas les autoritats
és a dir
el senyor Rouco Varela
és a dir
si l'església
institució
fos profundament democràtica
haurien tancat
una emisora de ràdio
ara faran
i no ho han fet
i no ho han fet
i ens consta a tots
que hi ha
gent molt important
dins de l'església
que ho està demanant
però la màxima expressió
que sigui
aquest senyor Rouco Varela
representa
diguem-ne
l'església
més que es posa
més retrodueix i més immobilista
el que m'ha sorprès molt
és que encara els hagi donat
tinguin més calés aquest any
de l'impost que l'any passat
el que vol dir
el tema de l'església
del finançament
sí
m'ha deixat una mica parat
perquè clar
la gent que està donant
els diners a l'església
en part
en part
no dic tot
però en part
està donant també els diners
amb el senyor Jiménez Los Santos
i comprama cada dia
al matí
no precisament missatges
d'amor i de reconciliació
ara que deia això el Manel
llàstima que només ens queda
dos minuts de tertúlia
com que no es paganten
a les eleccions
ara que deia això el Manel
he recordat una altra
de les notícies
s'acaba la tertúlia
és una llàstima
però allò de les organitzacions
no governamentals
que no siguin d'àmbit estatal
que no rebran
aquesta part dels impostos
que paguen els espanyols
por supuesto
què els hi sembla
perquè això
em sembla
que això és una goteta més
de moltes gotetes
que estic sentint
les últimes setmanes
que poden ser
cortina de fum
però que
que sempre la cortina de fum
toca als catalans
vull dir
no toca la cortina de fum
als canàries
o als andalusos
o als d'estúries
a veure
jo crec que els catalans
tenim alguna cosa
compartim alguna cosa
amb els jueus
què compartim amb els jueus
hi ha un antisemitisme
que existeix
encara avui en dia
i se'n parla
i existeix un anticatalanisme
és a dir
fomentat
absolutament interessat
absolutament utilitzat
igual que l'antisemitisme
també va ser fomentat
per determinat
la culpa la tenen els jueus
la culpa la tenen els jueus
hi havia pobres jueus
que no tenia culpa de res
la majoria dels jueus
doncs la culpa és dels catalans
escolta
fot-li la culpa als catalans
a Espanya
fot-li la culpa als catalans
que queda bé
però tenint en compte
que els catalans
són els que majoritàriament
més posen la creueta
perquè es paguin
perquè es donin diners
a les organitzacions socials
que ara no les rebin
el Josep Maria
és que el Josep Maria
això no és la tele
ho hem d'explicar
el que estàs fent
és la comunicació no verbal
t'estàs flagelant
perquè no vols comentar res
jo penso que això
no és de rebut
i que s'ha de trobar una solució
no pot ser
no pot ser
també amb les ONGs
digues Manel
que som contribuyents nets
a l'estat espanyol
també amb les ONGs
o sigui els calés
dels catalans
van per molts calés
per les ONGs
i aleshores
no ens retorna cap
a Catalunya
us sona això?
a mi em sona moltíssim
en fi
en fi
avui hem abordat
com sempre diferents
qüestions d'actualitat
i hem arrencat
amb la notícia del dia
amb la previsió
d'aquesta vaga
veurem quina incidència té
sembla que incidència
en els ciutadans
serà més aviat escassa
perquè ja els jutges
s'han encarregat
prèviament
de desviar
altres dies
totes les activitats judicials
esperar dos anys
esperar dos anys
i un dia
per un judici
tampoc es notarà gaire
Manel Sant Romà
Nani Rodríguez
Josep Maria Arias
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb els ullens
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
adeu-siau
adeu-siau