Sintonia de Tertúlia,
sintonia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de divendres,
un matí de l'últim divendres del mes de juny,
amb un ambient ja de ple estiu,
amb un ambient també de vacances,
podríem dir, de vacances escolars com a mínim,
que han començat aquesta setmana després de Sant Joan,
coincident amb la festa de Sant Joan.
I en fi, una tertúlia que avui compartirem
amb tres convidats, de moment en tenim dos,
l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte tècnic, Josep Maria Buqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
I la tercera convidada és l'advocada, Maria Marce Martorell,
que esperem també que s'incorpori de seguida
a aquesta estona que dediquem cada matí
a comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui, entre totes les notícies de l'àmbit local,
als mitjans, destaquem les xifres de la selectivitat.
La veritat és que és una d'aquelles dades clàssiques
en aquestes dates, a finals del mes de juny.
Enguany, a més, amb unes xifres rècord,
perquè són les millors xifres de la dècada,
en el sentit que el 93%,
més del 93% dels estudiants tarragonins
han aprovat enguany les proves d'accés a la universitat.
Com dèiem, són els millors resultats obtinguts
en aquesta última dècada.
La nota mitjana dels estudiants d'aquí,
de la demarcació,
la nota mitjana és d'un 6,12,
això sí, una mica per sota de la mitjana de Catalunya.
Amb aquestes xifres, i a més avui amb dos contartulis,
el Rafa és inspector d'ensenyament,
el Josep Maria Boqueres ha estat durant molts anys
professor de secundària en diferents centres educatius de Tarragona.
Jo no sé què els sembla.
Cada any assistim a aquestes xifres dels 90%,
en guany 93% d'aprovats,
quan després resulta que al llarg de l'any
no parem de parlar de fracàs escolar,
de molts alumnes de secundària
que no poden seguir amb els estudis.
Què passa amb les selectivitats?
Que són unes proves potser una mica artificials
dins de tot el sistema educatiu, Rafa?
No, home, que les selectivitats van justament
els que no han fet el fracàs escolar.
Això d'entrada, no?
La selectivitat és una prova que es fa en poso obligatori,
es fa a final de segon de batxillerat,
i on tenim realment el fracàs escolar.
No és tant en el batxillerat que també,
però és sobretot en l'abandon dels estudis posobligatoris.
Clar, vull dir, qui no abandona està ben preparat.
I jo penso que, bueno, és una bona notícia.
Però 20 anys és justificable?
És normal?
És normal, sí, sí, és perfectament normal.
Torno a repetir, perquè qui accedeix a la selectivitat
és un percentatge molt petit de qui comença a la secundària.
molt petit.
Per tant, d'alguna manera, els que passen són els seleccionats.
Els seleccionats vol dir que estan ben seleccionats.
Josep Maria?
No, bé, el que diu el Rafa és així,
perquè ja s'ha fet diferents filtres.
S'han fet talls, ja, prèviament.
S'han fet talls i, per tant, van els bons, per dir-ho d'alguna manera.
Com també a vegades també s'ha comparat de la pública a la privada,
i, esclar, i també la privada potser exigeix més als seus alumnes
els que passen realment amb la selectivitat.
Per tant, quan es diuen els percentatges sota al centre,
han passat tants o el que sigui,
s'hauria de dir quin percentatge dels matriculats des de l'octubre
són els que realment han superat la prova de selectivitat.
De totes maneres, jo tampoc aquí no és que volgués qüestionar
el nivell i el grau d'exigència de les proves corresponents,
però, bueno, aquí el Rafa Muñoz, com a inspector,
jo aquí s'ha perdia 20, quasi 30 anys, professor de secundària,
també els nivells que s'exigien fa 10, 15 anys o el que sigui,
doncs jo crec que cada vegada s'ha anat devaluant,
però no al nivell inclús aquest que estem dient ara d'ensenyament secundari,
jo crec que inclús a nivell universitari.
Però s'han anat devaluant les proves d'accés
fins al punt que valgui la pena replantejar-se, com han de ser?
Sí.
És a dir, té sentit la selectivitat en aquest sistema educatiu?
No, jo crec que sí que té sentit,
com després també, quan la gent encara ha aprovat,
doncs després ha d'accedir a la universitat
i després ara veurem, m'assembla que fins al 14 o 15 de juliol,
la nota de tall per accedir amb les facultats.
Quan una facultat diu per accedir a això, el 8,70,
ha d'accedir a la nota, que vol dir, ah, que són els millors.
No, també vol dir, doncs, que l'oferta que fa aquella universitat,
d'aquells estudis, és tan poca de cara a la demanda que hi ha.
Per tant, també, per exemple, ara hi ha una quantitat d'estudis
que amb el 5 pelat, doncs ja pots entrar, no?
Sí, però en canvi n'hi ha d'altres que...
En canvi, d'altres, per exemple, que sigui de la Ramon Llull,
que sigui carreres com els de traductors i intèrprets
o inclús temes audiovisuals, el que sigui,
perquè hi ha una demanda social i laboral
i que llavors, és clar, les places que ofereix la universitat
són 80, 70, 60, el que sigui, per tant,
tot és complex, tot això, de totes maneres.
A veure, jo crec que després,
això el que diré ara és una cosa òbvia,
que realment la universitat
t'adona després la vida,
el teu currículum professional, no?
És el que realment t'amarca.
Després, doncs, però bueno,
però sí que hem d'estar contents,
perquè inclús me sembla que hi ha hagut dues comarques
que han sigut al 100%, la Conca i el Priorat, no?
Devien de ser pocs alumnes, això també és veritat.
Rafa, ens hem de qüestionar la selectivitat com a tal, la prova?
Bueno, de fet, aquest és l'últim any d'aquesta selectivitat.
Sí, perquè canviarà a partir de l'any que ve.
Però hi haurà igualment una prova, no?
Sí, sí, hi ha una prova, el que passa és que es combina,
hi haurà molta més matèria optativa,
les universitats podran demanar perfils més diferenciats
i, per tant, l'alumnat s'haurà d'espapilar més.
I d'altres maneres hi ha una dada que m'interessa destacar,
perquè a mi no m'importa tant saber
si és el 93, el 94, el 92,
que sí, que és evident, no?
Perquè en el tema del Priorat,
jo recordo, nosaltres hem tingut de vegades,
quan estava director a l'institut,
clar, l'any que tenies quatre alumnes d'Història de l'Art
i presentaves els quatre i els quatre no eren bons,
t'aprovia el 100%,
però clar, si els quatre no eren massa bons,
et podien suspendre el 100%.
D'acord?
Vull dir, per tant, les xifres petites
fan que els percentatges estiguin més esbiaixats.
Però a mi hi ha un fet que sí que destaco.
La mitjana de la nota de selectivitat
ha estat de Tarragona d'un 6,12%.
Sí, això...
La dels expedients ha estat d'un 6,98%.
Per tant, vol dir que, d'alguna manera,
els expedients de la nota de selectivitat
coincideixen bastant.
I això, doncs, inicia que...
Això és bo que...
És a dir, significa que hi ha una certa coherència, no?
Significa que hi ha una coherència.
Per tant, això és important.
I la nova selectivitat, doncs, bueno, ja veurem què aporta.
Per què hi ha selectivitat?
Doncs perquè les universitats havien de fer selecció...
Més que selecció de personal.
Jo crec que té molt a veure amb el nombre de places que oferten.
Ens hem trobat, de vegades, amb carreres
que incomprensiblement han tingut notes de tall altíssimes
i carreres amb notes de tall molt baixes.
I això ha estat en dependència del nombre de places acertades,
clar, i la selectivitat és per això.
Ningú ha abordat mai el tema dels números clausos.
I segurament seria una revolució social.
Però potser sí que hem de començar a plantejar
si aquesta societat necessita tants universitats com el teniu.
Clar, perquè aquesta nota del 6,12 la troben baixa,
la troben alta, i em sembla que va en la línia dels últims anys.
Però, clar, abans deia el Josep Maria,
segons per quines carreres es necessiten notes molt més altes.
No sé si consideren que aquest 6,12 queda una mica...
És a dir, sí que hi ha molts aprovats, és veritat,
pràcticament al 100%, però amb unes notes no gaire esplèndides.
A veure, jo crec que tot és relatiu.
A veure, jo ara diré una cosa que potser...
Però bé, és real.
Jo vaig estar professor de secundària aquí, el Martí Franquès.
I després també vaig estar a l'IES de Bonavista,
a l'actual IES Coi Blanc.
I vaig tindre selectivitat.
Per tant, vaig tindre alumnes de dibuix
i gent que està fent després arquitectura.
Doncs jo t'ho puc dir, alumnes de l'IES Coi Blanc,
que jo els hi vaig ficar la nota més aviat alta,
doncs amb el centre Martí Franquès
haguessin sigut com potser un parell de punts
per sota de la nota.
Què vull dir amb això?
Perquè tu com inspector ho saps,
que amb els centres,
inclús ara amb l'ACES o el que sigui,
de cara a les juntes d'evolució,
doncs també per tindre cursos
i anar fent tot el cicle
de passar de primer a segon,
de segon a tercer,
doncs també hi ha d'haver un mínim de garanties
de certs aprovats.
Això també passava a l'AFP,
que jo vinc de l'AFP.
És a dir,
que llavors tot és relatiu,
que depèn dels criteris que marca cada centre
i inclús d'ensenyament,
des del punt de vista polític o el que sigui,
doncs, a veure,
jo recordo en l'àpoca meva d'AFP,
doncs amb el tema de la fusta.
doncs a la fusta,
quan hi havia alumnes d'AFP1,
AFP2 o el que sigui,
doncs eren cursos que hi havia set alumnes,
vuit alumnes, sis.
Si tu exigies molt,
te quedaves que potser l'any següent
únicament hi havia dos alumnes.
I esclar,
llavors havies de ser en certa manera més tolerant.
Per tant, jo crec que,
esclar, els coneixements són bàsics,
és molt important,
però jo crec que des de la docència,
el que es té a impartir,
sobretot és la responsabilitat,
una actitud positiva, etcètera, etcètera,
valors que potser,
i tots sabem que també s'ha dit ara,
darrerament a la premsa,
doncs que potser amb algunes classes
hem d'estar un 15 o un 20%
per posar disciplina i ordre dintre de l'aula,
més que ensenyar.
Clar, això ens portaria a un altre debat.
A un altre debat.
De la nota, Rafa,
alguna cosa, aquest 6,12 de mitjana,
és baix o no?
Jo crec que és baix.
Jo crec que és baix.
És a dir, molts aprovats,
per dir-ho d'una manera clara,
però amb un aprovat justet, no?
Sí, home, i tant.
Jo penso que haurien de tenir notes més altes,
però aquí estem pagant
tot aquell tema de la cultura de l'esforç,
que també donaria a prendre un altre debat.
Clar, que anava amb la disciplina, esforç, no?
Però bé, el sistema educatiu és evident
que s'ha de reformar,
i bueno, ja es reformarà.
Deixa'm saludar la tercera,
a convidar la Maria Mercè Martorell.
Bon dia, Maria Mercè.
Bon dia, Ricard.
Hem començat parlant d'aquestes dades de selectivitat.
Cada any surten unes xifres aquestes en guany,
el 93,3% dels estudiants,
ja deien els nostres contartulis
que ho trobaven normal,
i estem parlant també d'aquesta nota mitjana
de 6,12%.
No sé a l'advocada Martorell
que li semblen tants aprovats de selectivitat,
que gairebé sempre són molts,
més del 90%,
i aquesta nota del 6,12%,
si li sembla alta o baixa.
A veure, jo els aprovats,
com jo crec que la selectivitat
és una criba,
doncs que és necessària
i que tots l'hem passada,
però de totes maneres,
crec que com més aprovats hi hagi millor,
evidentment,
perquè en definitiva això obre el pas
a el que és la vida dels estudis superiors,
i com deia un professor meu,
no fa falta que jo el suspengui la vida,
si en cas ja el suspenderà,
per tant,
crec que no cal tallar el pas
a la primera de canvi.
El que passa és que,
diguéssim,
aquesta mitja més o menys
que ha sortit,
amb aquest 6,5%,
no és excessivament alta,
és més aviat tirant a baixeta,
més si tenim en compte altres anys,
però com deia el Rafa,
això en definitiva
és el recollir,
i ho deia molt bé,
és recollir,
i també,
com deia el Josep Maria,
si per una banda puges,
se te queda tothom pel camí,
i si per l'altra banda baixes,
doncs ens trobem amb notes així,
molt per sota
del que hem sigut en altres ocasions.
El que passa és que això
és recollir una miqueta
totes aquestes generacions,
en les quals,
doncs,
han estat amb canvis
de programes educacionals
cada dos per tres,
i després,
que en aquest país
hi ha un problema històric.
vull dir,
jo sóc del 67,
vaig estudiar amb el plan
de les fitxes,
i jo,
a l'any 70,
o 71,
72,
73,
ja no me l'aplicaven,
i existia,
però ja no s'aplicava
estrictament com es feia.
Per tant,
es fan plans d'educació,
que després
no s'acompleixen estrictament,
i que cada vegada
que canvia el govern,
o cada dos vegades,
es canvia.
Clar,
la veritat és que
quan arriben a la sala d'activitat,
ja porten
un vaivent
de programes
i de plans
educacionals,
que realment
això no és en absoluta bo.
Jo crec que això,
potser tots els partits
s'haurien de posar
una miqueta d'acord
i establir
una mica,
uns plans d'estudi
que realment
siguin a llarg plaç,
i que a més a més
estiguin consensuats,
i no es vagin canviant,
i que permetin
elevar al màxim
el nivell dels nostres joves.
Però, bueno,
d'entrada a la sala d'activitat,
el que diem,
la màxima sort
en la vida professional,
i esperem que la vida
tampoc no el suspengui.
Ara veurem d'aquí uns dies
quants d'aquests alumnes
poden entrar
en la primera opció
de carrera,
que era també abans
el que comentava
el Josep Maria Buqueres,
perquè hi ha molta diferència
entre poder accedir
a una carrera
que amb un cim pelat
segur que ja pots accedir-hi,
i en canvi
d'altres
necessites una nota altíssima.
En fi,
deixem aquesta notícia,
abordem una altra
de les qüestions
de la jornada,
ja ho vam parlar ahir
a la tertulia,
i avui,
que ja s'ha produït
el tancament
del portal del Roser,
doncs podem parlar
de l'efecte
d'aquest tancament
del pas de vehicles
i també de persones
pel portal.
Ahir va haver-hi
unes certes hores
de confusió,
s'havia de fer
a primera al matí,
després es va fer
una mica més tard
el tancament.
Suposo que coincidiren
els contartulis
que és necessari
pels efectes
perversos
que havia produït
en el pas
del portal,
però no sé
si la mesura
la consideren
exagerada
en el sentit
que no es puguin
passar cotxes
i persones
durant unes quantes setmanes
o no?
O val la pena
realment
fer aquesta intervenció?
Rafa?
No,
jo penso que
si calen
sis setmanes,
sis setmanes,
és que calguin.
El portal del Roser
mereix una consideració
d'excepcionalitat
perquè que no es passi
com el de Sant Antoni,
que ja es va passar
i per tant
hem de prendre
dels errors.
D'altra banda,
avui,
aquest matí,
em sembla que es sentit
a Tarragona Ràdio,
no sé si el president
de l'associació de veïns,
que es queixava
de la falta d'indicacions
pels turistes,
i de tota la raó
del món.
I aquest és un tema
que l'Ajuntament
s'ha de plantejar.
Està bé,
tanquem.
Doncs si tanquem
hem de dir
quina és l'alternativa.
Sobretot pels turistes,
clar.
Home,
és que estem en una època
plenament turística.
El turista de Tarragona
accedeix fonamentalment
al cascantic
i un dels passos
més evidents
del cascantida
és el portal del Roser.
Si allò està tancat,
hem de dir
per on s'ha d'anar.
Fins i tot diria
que entra més
pel portal del Roser
que no pel portal
de Sant Antoni,
no?
Jo diria que sí.
Sí,
perquè molts autocars
aparquen allà
a l'avinguda de Catalunya.
Pel tema dels autocars,
pel tema de la muralla.
Passeig arqueològic.
Per tant,
jo penso que
calen més indicacions
i no només ara
perquè tinguem
el portal del Roser,
calen més indicacions
per tot.
Josep Maria.
A veure,
si no recordo malament,
ja el portal del Roser
el temps en era
va ser tancat
per als vehicles.
Perquè ara
també és peatons
que tampoc no poden entrar.
Ara ni peatons ni vehicles.
No, no,
perquè clar,
les pastides
ocupen tot el portal
que recordem
que és molt estret.
Sí,
a veure,
el que has dit,
diguéssim,
falta senyalització
i falta informació prèvia,
que això també va passar
quan el tema
dels accessos
per la circunvalació
el dia que es va tancar.
Tot el tema
de la rotonda.
que allò ja està
bastant solucionat.
Jo que vi de Cala Romana,
l'accés ara de Cala Romana
a la cràtera nacional
és òlio-Bunyú,
o sigui,
no hi ha problemes.
Ara,
l'únic que passa
és que tots aquests autocars
que descarreguen
el personal allà,
doncs dius,
bueno,
llavors,
haurem de baixar
pel Saavedra
i accedir a la part alta
ja per la Rambla Vella,
etcètera,
a no ser que facin
el recorregut al revés,
que descarreguin
davant de la Diputació,
allà a Sant Antoni
o l'aparcament de Torrojo,
el que sigui,
vull dir,
però tot això,
esclar,
vull dir,
no és únicament
que la gent
s'hi trobi allà
al moment d'arribar,
inclús jo crec
que s'hauria de passar
informació
a tota la gent
que està a Solou,
als hotels,
i a nivell
el patronat de turisme
i també potser patrimoni
i el que sigui,
hauríem d'informar,
però ràpidament,
perquè, esclar,
les guies que surten
que venen de Solou,
de la Pineda,
i arriben allà
acostumats
que allà
descarregaven el personal
i entraven,
ara, esclar,
inclús per un problema
de temps,
perquè això,
aquesta variació
d'entrar per aquí per allà
representarà,
doncs,
un quart d'hora,
vint minuts,
com a mínim,
de trajecte peatonal,
no?
És el que diem,
passa que això se sabia,
a veure si se sabia,
se sabia que un dia o l'altre
no deixaríem passar
d'acord amb les últimes...
Sí,
ja s'havia anunciat
que seria el dia 25,
que començarien els 16
el dia 25,
s'havia anunciat
amb una mica intel·lació,
el que passa és que,
una cosa són els ciutadans
de Tarraona
i una altra cosa són els turistes
que arriben,
en fi,
uns arriben avui,
altres arribaran demà...
Sí,
però els cartells
de recorregut alternatiu
ja havien d'haver fets,
també,
perquè se sabia
amb intel·lació.
Aquest és el porlan.
Maria Mercè.
Bé,
jo crec que això,
com molt bé deies,
és que ja se sabia,
perquè, a més a més,
el portal de Roser
ha tingut diferents
encamens,
igual que va passar
Salgot,
va ser l'accident
d'un camió,
va fer malbé
unes pedres de l'arc,
aleshores,
l'Ajuntament,
Àrea de Patrimoni
i Àrea de Mobilitat
decideixen intervenir-hi
i tancar el trànsit
i després dir que
ja només podran accedir
als veïns
i aleshores fa uns dies
és quan es diu
tot això començarà
el dia 25 de juny.
Però això ja va passar
al passeig de Sant Antoni
perquè amb el portal
de Sant Antoni
va passar exactament el mateix,
allà es va despendre,
evidentment,
per als cops dels camions,
a les peraltes
de les propis camions
toquen amb les voltes
i es va desprendre
la part de dalt de la volta
i me'n recordo
que era quan jo estava
precisament a Patrimoni
i es va tindre a trecar
per intervenir
i va caure damunt
d'un cotxe
i va trencar la lluna,
exactament,
i vull dir,
i va passar
perquè allà
com que no va ser un cop
sinó que possiblement
va ser el resultat
de tres o quatre cops,
el moment que es va desprendre
es va tindre a tancar.
Bé, hi ha una intervenció
d'urgència
que no hi ha més remei
s'han de fer
i són per seguretat,
en primer lloc,
evidentment,
pels peatons,
pels vehicles,
però també per l'estabilitat
del monument,
en aquest cas,
els dos accessos.
El que passa
és que jo crec
que de cara als tarragonins,
home, a veure,
l'època no és la millor
perquè és període
de vacances,
és període
que l'afluència
de visitants
és superior,
però bé,
això ja fa molt de temps
que es ve dient
i tots sabem
com funcionen
les adjudicacions
de les obres
i això té un tràmit
i té un temps,
etcètera.
Jo crec que pels tarragonins,
doncs,
sis setmanes
com el que tingui que ser
perquè tots plegats
tenim el suficient coneixement
de la ciutat
com per buscar
itineraris alternatius,
no?
El que passa
és que és veritat
que la senyalització
és molt important
perquè si no
es crea amb cotxerrai,
no pots accedir,
no pots accedir,
o gires per Saavedra
o tombes per l'altre cantó,
el que sigui.
El problema és que,
com dèiem el bé Josep Maria,
tots els autobusos,
que no oblidem
que el lloc més còmoda
perquè no bloqueja,
o sigui,
hi ha dos llocs de deixada
o tres dels turistes.
Un és a davant
de l'imperial tàrraco
que pot crear
un fullon impressionant allà,
l'altre és allà
al passeig de Sant Antoni,
aquest seguirà exactament igual,
i l'altre
és el del portal del Roser
que per això es va fer
aquella espècie
d'aparcament d'autobusos,
no d'aparcament,
però sí d'aturador,
que parava en els autobusos,
la gent baixava
i entrava a la muralla.
Per tant,
aquí sí,
perdoneu,
sí que coincideixo
totalment amb Josep Maria
i amb el Rafa
que és molt necessari
que hi hagi
una boníssima senyalització,
però que es parli
amb els turooperadors
i que es parli
no són els que puguin
vindre de Salou,
els que puguin vindre
de Barcelona,
els autobusos que passin,
i si no,
senzillament que hi hagi
uns agents
que estiguin allà
i que informin,
perquè clar,
és molt difícil
que com que tu no saps
realment
quins són els turooperadors
que et poden venir
perquè et poden fer
unes determinades visites
concertades
i aquestes les pot sapiguer
via guies locals,
però altres
poden venir
fer una visita més comercial
o més allò
de pájaro,
doncs és més difícil
perquè en si convés
és col·locar,
a part de la senyalització,
com el veia el Rafa,
uns agents allà
que vagin dient
doncs miri,
escolti,
itinerari alternatiu,
giri per aquí,
baixi allà,
perquè realment
imaginem-nos un grup
de gent jove rai,
però un grup de persones
de la tercera edat,
clar,
però és que aleshores
segurament millor seria
demanar
aquests autocars,
aquests turooperadors
que parquessin
en un altre lloc,
com a mínim
que parcar de deixar
els turistes,
turistes,
deixar com que vagin,
a l'entrada
al portal de Sant Antoni
o en l'accés
a la plaça de la Font
o a la capçalera del Cir,
perquè si aquella persona
ha d'anar caminant
tota la volta
fins a arribar
al portalet
o fins a arribar
a la boca a calle,
n'hi ha una tiradeta,
n'hi ha una tiradeta,
si teniu en compte
que els turooperadors,
com deia el Josep Maria,
van controladíssim,
i han acabat la visita
abans d'arribar
a la plaça de la Font,
per tant jo crec
que evidentment
itineraris alternatius
pels cotxes,
pels vianants,
pels tarragonins,
mira,
rai,
que som els a casa
i s'ha de fer,
però també informadors
allà in situ
que diguin
no, no,
aquí vostè no pari
a part què tal posto,
això és una pèrdua
de 5 minuts,
però no de 20 minuts
de la gent.
Això va, en fi,
permeti-ho,
no pren de vista
la notícia,
la notícia és que
actuarem sobre el portal
del Roser,
no?
Si és que ara anava
a recondir el tema
en el sentit de dir,
aquest és l'efecte immediat
que té aquesta problemàtica
pels turistes,
s'ha d'intervenir,
s'ha d'intervenir,
i això ja està.
I el fet que un cop
s'acabi aquesta intervenció
i per tant
desapareguin les vestides,
que això serà,
calculem d'aquí
un mes i mig aproximadament,
segons els càlculs
de l'àrea de patrimoni
de l'Ajuntament,
hi hagi,
s'impedeixi
el pas de vehicles
i que només
hi puguin entrar
els veïns,
fins i tot
els més propers,
no tots els veïns
de la part alta,
sinó els més propers
al portal,
els sembla
una mesura adequada,
encertada?
Jo crec que sí,
això provocarà polèmica,
però és que
al final
les ciutats històriques
acaben fent
petrolitzacions
de molt diversa manera
i en diversos estadis
i nivells.
I cal,
és que si no ho fem així,
si no ho fem així,
els camions
tornaran a passar,
els vehicles
tornaran a...
És a dir,
hem de ser molt
restrictius.
S'ha de ser molt restrictius,
s'ha de ser molt rigorós,
perquè són patrimoni mundial
i ara ja no,
és una qüestió local,
també estàs d'acord,
José Maria?
Sí,
el que passa és que
tu apuntaves
inclús als veïns,
peatons,
que no hi ha més prop.
No,
els veïns no,
els veïns podran passar tots,
estem parlant de cotxes.
A la llarga,
després.
Quan s'acabin les obres,
només podran passar
els veïns
de la part de la zona
de la part alta
més propera al portal.
Et sembla una mesura
massa restrictiva o no?
Sí, esclar,
perquè després
qui controla això?
Home,
no,
hi haurà un sistema de...
Ara no sé dir-ne
la paraula.
Sí.
Uns pilons,
i aleshores només
podran accedir
a les matrícules.
Sí,
sí,
s'haurà d'acabar
d'aquesta manera,
com ja veiem
en altres ciutats.
Jo,
aprofitant que estem
en aquest lloc
de la portal de Roser,
i aquí a vegades
amb el Tartulis
ha sortit el tema,
jo voldria reivindicar
que a la llarga
la ciutat
ha de pensar
que el futur
aparcament subterrani
de la part alta
hauria d'estar
sota del Camp de Mar,
més que quan se parla
del portal de Sant Antoni,
davant de la Diputació
o del portal d'aquella zona.
Perquè sota del Camp de Mar...
Dels jardins.
Dels jardins del Camp de Mar,
inclús a mi m'han dit,
inclús algun tècnic municipal
que ja està jubilat i així,
doncs que ja el terreny
no té cap...
no té cap fetge de gat
i coses d'aquestes.
No hi haurà problemes.
Inclús parlen de fer
tot un aparcament
per autocars.
Imagina'm-ho
quan anem a Mónaco
el que passa.
A Mónaco arribes allà
i la gent aparquem cotxes,
autocars i tot
i després ascensors
amunt i avall.
Llavors allà
que hi hagués una planta
per autocars
i dos o tres plantes
de cotxes
que és el futur,
jo crec,
perquè és que,
com diem,
l'accés a la part alta
el més...
inclús per les circumstal·lacions
i la gent de la manera
que arriba al que sigui
és més per el portal Roser
que no per el pas
pel portal de Sant Antoni.
Perquè senten restrictius
en el pas
del portal del Roser,
això creuen que farà
el portal de Sant Antoni
o no?
Clar,
serà l'únic excés
que quedarà.
D'entrada, sí.
D'entrada serà l'únic excés.
I de sortida
serà el mateix portal
i el carrer rere Sant Domènec.
I el carrer rere Sant Domènec,
exactament.
Perquè, clar,
realment aquí el problema
és que...
I tenim preparat
el portal de Sant Antoni
per suportar més pressió
de vehicles?
Aquest és el problema.
Perquè abans deia el Rafa
no parlem de vista
que s'ha de...
Però és que això
ho tenim tots clar.
Si s'ha de reparar,
s'ha de reparar.
No serà el millor moment?
Doncs potser no
perquè és estiu
i potser hagués anat millor
fer-ho al desembre.
Però bueno,
les coses són com són.
Però davant
que això s'ha tancat
un munt de vegades
a l'accés de camions
i es passa totalment del tema
i els camions
segueixen entrant...
O sigui,
els cotxes
no li fan mal al portal,
li fan mal als camions
i els camions
segueixen passant
i és impossible
tancar el pas d'una cosa
sense tancar l'altra,
doncs no hi ha més remei.
Per tant,
és molt problemàtic
perquè, clar,
quedarà un sol punt d'accés,
com tu molt bé dius,
de cara a el que és
l'accés per Saavedra,
aquests dies ja s'ha vist
que es col·lapsa ràpidament
perquè, clar,
hi havia primers
que podien entrar
cap per Paiol,
carrer Caballés
i carrer Magí
i baixada Misericòrdia,
però també el que passava
per darrere de Sant Domènec
i sortia automàticament...
Jo soc una de les que ho feia,
i sorties automàticament
a la Rambla Vella.
O sigui,
no entraves al casc antic,
evidentment sí que entraves
a la muralla,
però no entraves al casc antic
et permetia salvar.
Tot això es concentra
per el que és
el Passeig de Saavedra,
la qual cosa,
creuar el Passeig de Saavedra
poden ser 4 o 5 semàfors
tranquil·lament,
però la veritat és que és aquesta,
al tancar un portal,
carreguem moltíssim
l'entrada de l'altre portal
i no oblidem
el que jo he dit,
fa massa anys,
fa 3 o 4,
no recordo exactament,
que ja va haver-hi
una intervenció d'urgència
precisament per aquests problemes.
O sigui que, clar,
el que és bueno pel babazo
és malo per l'espinazo.
Clar,
i això que planteja el Josep Maria
abans a l'aparcament,
d'aquesta possibilitat
de fer-ho al Camp de Mar,
recordem que ens porta
a que tenim l'aparcament
dins del casc antic,
encara no s'ha obert,
el de Jaume I,
que, en fi...
és que si hagués estat obert
ja n'hi t'explico,
perquè llavors sí que,
imagineu-nos,
els cotxes habituals
que entren
aficiosos al pàrquing.
És un problema,
és un problema seriós.
No oblidem que
al casc antic
hi ha un col·legi,
que és el col·legi de l'Estonac,
però que hi ha també
les facultats,
una part de la facultat.
El rectorat,
el consell comarcal,
el Palau Arquebisbal...
És que tot això
genera un trànsit increïble
de vehicles.
Jo,
ara és una mala època,
des de l'al·ló,
però no sé si a l'octubre
hagués sigut pitjor
amb els 400 vehicles
de l'Estonac
que entren per Sant Antoni
i baixàvem
una part pel José
i l'altra part per Sant Domènech.
No, ara és dolent
per el tema del turisme.
De totes maneres,
i això,
lligant-ho
al que deia ara
del Jaume I
amb el que comentava abans
el Josep Maria Boqueres
de fer un aparcament
més en aquella zona
de l'Avinguda Catalunya
a Camp de Mar
i no tant al passeig
de Sant Antoni
com altres vegades
s'ha apuntat.
I recordem
que fa uns dies
que es va tornar a sortir
a la premsa
la possibilitat
d'estudiar,
d'analitzar
que hi hagués
l'obertura
del pàrquing
de Jaume I
i que hi hagués
l'entradí sortida
per tota la muralla.
A vostès que els sembla?
La Maria Mercè
que ha estat regidora
de Patrimoni
li faria una mica de por?
Recordem que en el seu mandat
ja s'havia parlat
d'aquesta possibilitat, no?
Sí, sí, i tant.
Bé, jo quan en parlàvem
a Josep Maria
pensava exactament
el mateix
que tu ara estàs plantejant.
o sigui,
si fer un pàrquing
fos fer un pàrquing
doncs fantàstic
perquè estaria
amb la major
situat
el que seria
el camp de mar.
El problema és que
fer un pàrquing
doncs clar,
vol dir tota una extracció
de pedra
amb unes barrenes
i una sèrie de coses
que la muralla
està molt a prop
i en una zona
doncs sí que evidentment
tenim la falsa braga
la muralla dels anglesos
que fa de mur de contenció
però de totes maneres
en una zona
on va haver-hi un desprendiment
no fa masses
no masses anys
per tant
tot el que costa
i fer passar per sota
l'entradí sortida
del Jaume I
a l'època que jo hi estava
això ja es va discutir
i la veritat
us he de dir
que ara des de fora
és molt fàcil dir-ho
que sí o que no
des de dintre
a mi sempre
me va produir
moltíssima por
moltíssima por
el fet de fer
un pas subterrani
que és la solució
sí, és la solució
però un pas subterrani
per la muralla
Rafa
amb una muralla
de 2.200 anys
la veritat
és un risc excessiu
i deixem de banda
el tema econòmic
que també deu costar
molts diners
evidentment
i mentre més gran
sigui el risc
econòmicament
encara és molt més car
per tenir tota la seguretat
que no passi res
el que passa és que aquí
el curiós del cas
és que tornem una altra vegada
a pagar les conseqüències
d'aquell pàrquing
però aleshores
què fem?
que no funciona
què fem amb el pàrquing?
l'obrim
i que passin els cotxes
pel portal de Sant Antoni
no l'obrim
l'obrim intentant fer
el pas per sota la muralla
jo l'obriria
però sense fer
el pas per sota la muralla
i aleshores
més cotxes
pel portal de Sant Antoni
tampoc ni caben tants
eh
tampoc ni caben tants
i el Josep Maria
què faria allà?
ja posats a
no cobrar
és l'últim que sabem
des del punt de vista
de l'equip de govern
municipal
és que es té a cobrir
amb 240
o 300 places
300 i escaig
llavors anar a buscar
la solució aquesta
més de futur
que no pas
de fer el soterrani
de totes maneres
quan jo he apuntat-ho
del Camp de Mar
ja dic
un tècnic municipal
un company
que ja està jubilat
contemplaven
que hi hagués també
un pas soterrani
per la muralla
per sortir la gent
una vegada
havia baixat dels cotxes
o dels autobusos
per allà
a Pallol
diguéssim
davant de la
de la plaça Pallol
davant d'alcalde Gapitu
i tot allò
vull dir que això sigui
també és contemplar
un pas soterrani
passa que alguna cosa
és un pas soterrani
peatonal
de gent el que sigui
que pots obrir
el que sigui
que una cosa
és passar cotxes
i passar altres històries
però són coses
que la ciutat
estic plantejant
de manera seriosa
tot això
perquè estem col·lapsats
cada vegada més
de totes maneres
també quan hi ha aquestes urgències
això és lo mateix
que la circunvalació
per què no es duplica
i es treballa per la nit
és un tema de costos
els treballs que fan
les administracions públiques
per això ho vam veure
a l'autopista
a l'autopista
sí que per accelerar
t'anaves per la nit
i venia
però les obres a l'autopista
feia una concessionària privada
recordem que guanya molts diners
i que està dirigida a part
la caixa
i tots col·laborem
i tots hi col·laborem
cada dia passant-hi
i pagant cada dia
peatges més cars
en fi ho deixem aquí
avui hem parlat
bàsicament de dues qüestions
al voltant de la selectivitat
i de les obres
del portal del Roser
que parren bona part
de l'atenció informativa
d'aquest divendres
una tertúlia
que avui hem compartit
amb Rafel Muñoz
Maria Mercè Martorell
i Josep Maria Boqueres
senyors, senyora
moltes gràcies
bon cap de setmana
que disfrutin ja de l'estiu
i fins la propera tertúlia
bon dia
gràcies
de bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies