Sabies que el Premi Internacional de Composició Musical
Ciutat de Tarragona és un referent mundial de primer ordre
en què participen cada any compositors de tots els països?
El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són dos quarts de dotze del migdia, gairebé vuit minuts.
És el temps que cada dijous dediquem a parlar
al voltant d'aquesta aspiració que té la ciutat de Tarragona
i que fora òptim que la tinguéssim tots.
individualment i col·lectivament.
Ser capital de la cultura europea l'any 2016.
Al llarg de tots aquests programes estem comprovant
que sí que hi ha un esperit crític,
però sempre per part dels ciutadans amb l'ànsia de millorar
i que sobretot hi ha il·lusió i ganes de treballar.
La prova, i ara els hi explicaré una cosa que no s'explica normalment,
és que la Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura,
que ja saben que està cada dijous aquí,
aprofita sempre amb els convidats que representen entitats
a nivell individual i fa l'adhesió.
I els quatre dies tenim el logo de la candidatura
amb entitats i gent que treballa des de Tarragona
i que té projecció més enllà.
Per tant, cada cop es demostra més l'entusiasme
i per tant també hi ha una autoexigència
o caldria que fos així per part de tothom
per arribar a ser a Tarragona,
la capital de la cultura europea 2016.
Teresa León, bon dia.
Bon dia.
Teniu la reunió aquesta tarda d'assemblea amb els voluntaris.
Vens molt contenta?
Molt contenta, sí.
Sí, perquè és el que comenten abans.
Només per la gent ja val la pena perquè la gent és molt agradable
i quan vol participa i quan veu que una cosa pot fer il·lusiós i apunta.
I això és el més important per una candidatura com aquesta,
perquè el tema dels diners ja ho sabem,
que no els tenim i que si ens hem d'excusa amb això no faríem mai res.
i que la prova és que la gent, voluntaris,
tenim, com hem dit altres vegades, una borsa de gairebé mil persones
i aquesta tarda podem oferir-los una de les coses
que és explicar de primera mà el que serà la candidatura a Tarragona
capital europea de la cultura
i com podem organitzar-nos,
com podem formar un gran equip o una gran família de Tarragona 2016
i una sèrie d'incentius que els hi volem donar,
oferir pel simple fet de ser voluntari, serà un carnet
i amb això ja els hi puc dir que podran entrar gratuïtament
als museus que estan escrits al Museu d'Història de Tarragona per començar
i més coses que ja els hi explicarem.
De moment teniu confirmada l'assistència de més de 100 voluntaris avui.
Més de 100 voluntaris aquesta tarda,
o sigui serà una trobada però també serà una petita festa
i ja doncs també dic que hi haurà una petita actuació.
Està obert perquè qualsevol persona que ens escolti pugui ser voluntari?
No, teniu un aforament.
Això ja hem enviat unes cartes a tota la gent que són voluntàries
i ja els hi hem dit que si algú altre els hi ve de gust
també pot passar i fer-se ja mateix.
Però en principi això és un acte tancat als voluntaris
que els hi hem de donar un carnet i hi hem de quedar.
I com que tenim un aforament no gaire gran,
perquè és la Casa Canals, el servei de la Casa Canals,
doncs de moment ho hem fet d'aquesta manera.
Hem enviat unes cartes, hem demanat la confirmació i ho tenim així.
Però què poden passar? Si es volem fer voluntaris, qualsevol dia...
No per la festa d'avui, sinó per ser voluntari en un futur dins del projecte.
Ah, i tant, i tant, tothom s'hi pot fer.
Passar per la Casa Cefos, s'inscriuen com a voluntaris i ja està.
Sí, o a partir de la pàgina web.
A la pàgina web poden adherir-se a través d'addecions individuals
o addecions d'entitats i marcar la casa ja de
vull ser voluntari sense cap mena de compromís.
Perfecte, ens posaven dansa i mai millor dit,
perquè mira que han passat col·lectius i els que passaven encara,
i el col·lectiu de la dansa encara no havia passat.
Entre altres raons, perquè som persones molt ocupades
i la veritat és que jo diria que tenim una molt bona representació
del que suposa la dansa a la nostra ciutat,
perquè tenim la perspectiva de la docència,
tenim la perspectiva de la participació ciutadana
quan es fan actes, no sé, ara penso com el Carnaval,
com un munt d'activitats.
Tenim la perspectiva de tenir un centre de creació pròpia de dansa
que s'exporta.
I tot això segur que vostès ho identifiquen,
perquè ens acompanya d'una banda Aranxa Sagardó,
i és ballarina, coreògrafa, també senadora,
tarragonina, a bé, Aranxa, ja que estem al Tarracó Viva,
posem-nos allà una mica tematitzat, no?
Bon dia.
Bon dia, benvinguda.
Saludem Mai, és la responsable de l'Acadèmia de Vallmai.
Mai, bon dia.
Hola, bon dia.
Ensenyament, docència, però també moltíssima participació
en totes les festes de la ciutat, sempre que es pot.
Sí, sí, de veritat que sí.
I Anna Sampira és professora del Centre Artemis,
membre de l'organització del concurs nacional de dansa Anna Prode.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Centre de dansa Artemis, bé, és una institució a la ciutat de Tarragona,
recordem que és dels centres que oficialitzen
el que són els estudis de dansa
i no fa gaire, unes quantes setmanes,
doncs justament vau fer el concurs nacional.
Sí, el concurs nacional, moltíssima gent, sí,
molta participació, cada any hem rebut una miqueta més de participació,
una miqueta més de nivell
i molta gent d'altres llocs d'Espanya.
Des del matí de Tarragona Ràdio,
clar, com que tenim tantes hores i parlem amb tothom,
el que sí que ens hem adonat és que es programa dansa,
es programa dansa contemporània,
amb companyies que venen de fora,
hi ha hagut exemples al llarg de la història del cicle dansa cel obert,
per exemple, dels festivals,
que eren abans els festivals d'estiu,
els teatres s'omplen, hi ha públic,
i hi ha moltes escoles i molts alumnes.
La dansa ja comença a tenir en quant a participació
i interès per part de tothom,
com la música, com el teatre,
aquí a Tarragona, quina és la vostra visió?
No, jo crec que no.
Vaja, no sé, però jo crec que no.
Continueu pensant que la dansa és l'aquest lleig de les arts?
La més petita potser sí,
i la menys considerada jo crec que també.
A l'hora, per exemple, d'agafar un teatre
per fer un festival de fi de curs,
ens posen quantitat de problemes,
penso que estem tots iguals.
Les infraestructures, com sempre,
que és el que diu tothom, equipaments.
Però ja no el fet de la infraestructura
que no hi hagi un teatre a Tarragona,
això és un altre tema,
sinó del fet que,
si són col·lectius menors,
que són alumnes,
que no és un espectacle de lucre,
però sí que hi ha coses
que se podien fer una miqueta més
a favor de la dansa, crec jo.
Llega és una sensibilitat,
una receptivitat més gran, no?,
cap a aquests espectacles,
sobretot que protagonitza Jovent, no?,
que és una mica la cantera.
Sí, exacte.
Vaja.
Sí, bueno,
yo creo que lo que pasa
es que hay muchas entidades,
tanto como escuela,
como comedias profesionales,
de todas las disciplinas,
y solamente hay un solo espacio para hacerlo,
que es el Teatro Metropol.
Entonces,
el técnico de cultura pobre,
yo creo que se tiene que volver loco
para poder encajar todas las actividades.
Lo que a mí me pasa
es que yo voy a reservar las fiestas
para la compañía
con un año de anticipación
y ya está casi todo reservado.
Quiero decir,
que el pobre hace milagros.
Lo que no creo que falten ganas
por parte del Ayuntamiento
de promocionar la danza
y de darnos el espacio que necesitamos,
creo que faltan espacios, a lo mejor,
y que podemos buscar espacios alternativos,
que es lo que siempre defiende la ciudad,
¿no?,
como el Centro de Arte de la Tabacalera
o el Tenglado número 2
o uno de los furios.
De moment al carrer
estem molt acostumats
que sigui escenari de danza
amb diferents manifestacions artístiques.
Exacto.
El que és el único que nos queda,
però bueno,
també encantados
porque...
Dansin Industries,
Aranja.
Totalmente.
Sí, sí.
I també els museus,
perquè hem vist espectacles de l'aranja
als museus fantàstics,
perquè són uns llocs
que se poden utilitzar,
i a més Tarragona
té un entorn increïble
en quant al casc antic,
en quant a l'apropament al mar,
en quant a les platges,
en quant a la Rambla.
Crec que s'hauria d'estimular molt
tots aquests espais,
treballar-los molt en danza,
perquè hi ha molta gent
amb moltes ganes de ballar.
Clar, però fixeu-se
que si ho comparem, per exemple,
a Tarragona,
i ho estem comprovant,
hi ha un interès
pels estudis musicals,
ho hem parlat moltes vegades.
Jo no sé en percentatges,
però totes les escoles
públiques de música
i també privades
estan absolutament col·lapsades
de nois i noies
que estudien música.
Les acadèmies de dansa
estan plenes,
o tradicionalment ho han estat.
Vull dir que...
Bueno, la crisi s'ha afectat a tots,
però sí,
jo crec que tots tenim gent.
Però tradicionalment,
no parlem d'aquest moment puntual,
sobretot noies,
perquè això és una altra
assignatura pendent,
continuen sent noies
les que van a les escoles de dansa?
A poc a poc van venir nois,
però clar,
és difícil una miqueta.
Per això jo crec que s'hauria
també de parlar
des de la cultura,
entrar-la també dintre de les escoles,
des dels més petits,
programar activitats
que estimulin també,
per exemple,
que els nois trobin amb això
un altre estímul,
sense prejudicis.
Els papás que el nen vulgui ballar
i hi ha papás que segueixen
sense portar-ho massa bé.
No són els pares, no?
Sí.
Jo tinc nens petits,
tinc tres jovenets,
tinc algun més gran,
però de 9 anys.
Però imagina't que els pots comptar
i tot.
I no, encantador.
Sí, sí, tres, sí,
perquè sí.
Si et digues quantes nenes tens...
El 96% de l'escola són dones.
Pràcticament sí,
però sí que hi ha encara els pares
que no els agrada que el nen balli.
I després surten ballarins
com un dels molts
que té l'aranxa a la companyia
que ara parlàvem,
d'un dels ballarins a Fredo Bravo,
que bé,
que és un crac
i segurament començarà
des de més petit,
perquè és una carrera molt dura,
la vostra.
Sí, sí, sí.
Molt dura i molt llarga.
I molt llarga.
Sí, i de totes formes,
mira, jo sempre dic que
els nens que es dediquen a ballar
triunfan sempre en aquest món
i tenen possibilitats
per ballar en moltes companyies
i se gana la vida molt bé
perquè se les pagava molt bé,
molt millor que a les xiques,
per exemple,
perquè, clar,
a la veu,
a la veu,
a la veu,
a la veu,
a la veu,
a la veu,
a la veu,
i que, bueno,
estan rodeados
de un mundo de mujeres
que no todos los hombres
tienen esa oportunidad.
Eso es un chulo, eh?
A la lancha.
Hora de parlar
amb els nostres fills
que comencin a plantejar-se
a anar a fer dansa.
Com veieu,
com contempleu vosaltres
del que sabeu?
Perquè ho hem repetit
moltes vegades
que el projecte s'ha de fer.
Ara estem fent
el tret de sortida
i donar a conèixer
a tota la ciutadania
i a les institucions
aquesta aspiració.
L'aranxa, per exemple,
en virtut de diferents convenis
o no,
doncs ella,
el treball que exporta
de Tarragona
ja té,
sempre ha posat
l'anagrama
Tarragona 2016.
Des de que sale l'anagrama...
Estàs vinculada ja
a la candidatura.
Sí, però no tengo
ningún convenio
con la candidatura
ni nada,
ni recibo
ningún tipo de ayuda.
Ah, no,
no ho deia
des del punt de vista econòmic,
que no hi ha un duro
per a ningú aquí.
No.
Sinó des del punt de vista
d'arribar a un acord.
Però en el momento
en que salió el logotipo
yo lo pedí ya
hace dos años, creo,
y desde entonces
lo pongo en todos los carteres,
todas las giras
vienen conmigo
en todos los dosieres
de prensa,
en todos los fralles
que se ponen en los teatros
y pienso que...
Y siempre pongo
que la compañía
es embajadora
de la Capital Cultura
Europea 2016,
cosa de la que me siento
muy orgullosa
y que creo que es
un pequeño ganito de arena
que, bueno,
si sale al extranjero
como las giras
que estamos haciendo fuera
y alguien lo puede ver,
pues no sé,
lo que puede ayudar,
pues ahí está.
Ara margeu al Caire,
per cert,
ja que parles de gires,
fem un petit parèntesi.
Sí, acabamos de llegar
de París esta semana,
hemos estado allí
con...
Bueno, hemos...
El espectáculo
ha funcionado muy bien,
el público ha quedado
muy contento
y llegáramos al Cairo
el mes que viene,
una semana,
así que muy bien.
Molt bé, molt bé.
I a més,
és una compañía estable,
la teva,
que estàs ubicada a Tarragona.
Estamos en Tarragona.
És un cas bastant singular, eh?
Sí.
Sí o no?
Sí.
És molt singular.
Sí,
porque luchar desde Tarragona
siempre es más complicado
que luchar desde Barcelona,
a Barcelona,
a Madrid,
a grans capitals,
sempre.
Pero bueno,
a la larga,
como ya llevamos aquí
bastante tiempo,
porque hablas de trabajo
y la profesionalidad
y entonces ya creo que
ya nos conocen
como plan B
compañía de Tarragona
y ya no hay ningún tipo
de juicio,
simplemente pues
tenemos las puertas abiertas
porque trabajamos bien
y vamos para adelante
y ya está.
Com veieu vosaltres,
Tarragona,
us la imagineu?
La podeu visualitzar?
Creieu que té virtuts
i tots els seus defectes
que també van en el mateix PAC
per ser capital
de la cultura europea
el 2016?
Ojalá.
Jo crec que ojalá.
Perquè si poguessin
canviar una miqueta
les mires de aquesta ciutat
i enfocar en coses noves
i fer projectes nous
seria molt interessant.
Que és molt conservadora
des d'aquí tu de vista.
Massa conservadora.
Massa conservadora.
Trobo que també a vegades
hi ha massa rivalitats
i massa tonteries.
Això ho hem dit moltes vegades.
Massa tonteria.
Que ens perdem
amb les enveges
i amb les tonteries.
Sí, però moltíssim.
Jo, per exemple,
amb la Lanxa
vam anar juntes al col·legi.
Jo no puc estar
envejosa
del que ella fa.
Ella va començar la companyia,
t'acordes que venia sense allà
a la meva acadèmia
al principi
i a la seva companyia.
Però fa 15 anys
o 20 anys ja.
Però per què tinc que tenir enveja?
Ella ha decidit un camí
que és més a l'espectacle
i jo he decidit un camí.
Porto 17 anys
tenint la mai
que vaig obrir amb 21 anys
i és el meu camí.
Vull dir,
jo no faig mal
ni m'ho he estat mai a l'art.
Ningú vull dir...
No, perquè tenim
la nostra línia.
Clar,
cada un tenim la nostra línia.
Elles són clàssiques,
estan fent allò del concurs
que és meravellós,
que jo vaig anar a Lleida
i els hem de treballar junts
amb equip.
És la meva forma
de veure les coses.
A més,
no només esteu treballant
per la vostra escola
o la vostra companyia
perquè també us guanyeu
la vida com tothom,
sinó que sempre es busca
aquell punt de projecció.
En el cas del concurs,
per exemple.
Sí, claro.
Quants alumnes
i acompanyants
podeu reunir vosaltres?
Moltíssims.
Es va aplanar
el Palau de Congressos
de Tarragona.
I això activa la ciutat, eh?
Exacte.
És important també
perquè els nostres alumnes
de Tarragona
han pogut sortir
a un altre lloc d'Espanya,
han pogut participar
amb altres companys,
han passat nervis junts,
han valorat
el treball dels altres
i una mica
la política d'aquest concurs
és buscar
que tothom es diverteixi,
que tothom
pugi al seu nivell
i la seva manera
de treballar a l'escenari,
que hi hagi interrelació
entre professors
de diferents punts d'Espanya
i que d'alguna manera
es valori el treball
de cada escola,
de cada mestre,
de cada nena
i d'alguna manera
quan veus tots els alumnes junts
i animant-se
i cadascú rep el seu premi
segons el que ha ballat
i sense molta rivalitat
i això
és molt maco de veure
la veritat
i crec que és important.
Això que diu
l'Ama i de les rivalitats
no es dona
en el col·lectiu,
es pot parlar
de tot arreu
en aquesta taula
des de diferents col·lectius
però no només artístics,
també empresarials,
comercials,
es parla d'una ciutat
de capelletes
i que si en lloc
d'anar sempre
amb els nostres
i del bracet
t'asselléssim
i coordinéssim esforços,
Déu-n'hi-do,
perquè de manera dispersa
hi ha talent
i potencialitat
en aquesta ciutat
però a cabassos,
com que ho dispersem,
no?
Sí.
Vosaltres esteu associats
al món professional
de la dansa,
està associat
aquí a Tarragona.
Bueno,
no tothom està associat.
Jo no estic associada.
No estàs associada.
Artemis tampoc.
No, Artemis tampoc.
Por lo mismo.
Por la rivalidad
que existeixis
per la escuela.
I per tonteries,
¿vale?
Perquè de veritat
que jo amb això
de l'associació
tota la vida he tingut...
Ho desconeixia,
eh?
Us ho he dit
perquè dic
la manera de coordinar-se
una mica,
que podia ser un punt...
Però és que sempre
el que deia jo,
per què te vols associar
si després estan entre elles
picant...
A mi això no m'agrada,
vull dir,
si fas una cosa
la fas per fer alguna cosa
tots junts,
no per la rivalitat.
Home, que fa l'aranxa
un espectacle
i que porteu
als vostres alumnes
perquè és una companyia
professional...
Però també té un problema.
Jo vull l'idea de l'aranxa.
Les actuacions
que ella fa a Tarragona
és un dijous,
un divendres a la tarda nit.
Jo, per exemple,
aquella hora treballo.
Però tampoc
ho descedo en un dissabte.
Un dia fort.
El teatre estarà ocupat.
El teatre estarà ocupat.
Claro.
No tenim un dia...
Però també penso
que a lo mejor
és una cosa de prioridades.
Por ejemplo,
yo no digo nada,
pero nosotros
estamos ensayando
en el campo de Marte siempre
y los ensayos
siempre son abiertos.
Las puertas del campo de Marte
están abiertas
para que vengan a escuelas.
Han venido a escuelas
del centro de arte,
por ejemplo,
de la escuela de arte
a pintar.
Han venido fotógrafos
a hacer fotografías.
Han venido a hacer
diseños de escenografía
para que...
Deixen que no té res a veure
amb la granza.
Ningún bailarín.
Vinga, va tots al Cap Cot
i ja han penedit.
Cuenta conmigo.
No, también pienso
que a lo mejor
un viernes
hacemos un espectáculo
pero para las escuelas
és más interesante
ir a ver un espectáculo
d'una compañía
que a lo mejor
seguramente
que es lo que a mí me gustaría
es que los bailarines
que ahora se están formando aquí
vinieran a mi compañía
que es una proyección
para ellos
de seguir trabajando
en las clases
y potenciarse.
Venir a ver un espectáculo
de algo muy cercano
y muy próximo
que ellos puedan tocar
dentro de cinco años
cuando ya bailen
un poquito mejor
y no sé,
no hay una complicidad
pero eso pasa
en la ciudad
en todo lo que ocurre.
Aquesta percepció
també la teniu, no?
Sí.
Tothom que passa
per aquests micròfons,
eh, Teresa?
Sí.
T'on diu
per què hi ha aquesta cosa
de tanta rivalitat
tant de mirar
el que fa a l'altre
amb un puntet
de no sé què
en lloc de dir
escolta,
tot el que fem
compartim-ho, no?
No, i en canvi
tenim realment alumnes
a totes les escoles
perquè jo també estic
en altres escoles
fantàstics, no?
Que no participen
d'aquesta rivalitat
almenys en el meu cas
són gent
amb ganes
i valorant a tothom, no?
I llavors a vegades
és una pena
que s'agradaria.
Però la rivalitat
també la pots crear tu
sent professora.
si ets tu
la que crea
la rivalitat
fas que que fomenti
això amb els alumnes.
Si jo no em crea
això...
No m'ho veurà a ser espanyol, eh?
De veritat,
us ho dic
que el futbol
no ho entenc
però bé,
ho puc arribar a entendre
però en determinats aspectes
és allò que sumar
sempre és millor
que restar.
El otro día
el otro día
el otro día
estaba en París
dando esto
que estábamos
haciendo en la gira
y me metieron
a dar unas masterclass
y vino un chico,
un profesional,
un bailarín profesional
a tomar las clases
y al final de la casa
vino y me dijo
ay, ¿de dónde eres?
Entonces yo le dije
de Tarragona
y ya pensando
que pondrían la cara
esa de Tarragona
entonces yo siempre digo
muy cerca de Barcelona
entonces digo
Tarragona
y me mira y me dice
ah
y digo muy cerca
y dice
no, no, no
ya sé dónde está
si acabo de estar ahora
era francés
lo hablamos en inglés
y digo
¿ah sí?
y yo pensaba
madre mía
y dice
sí, he estado
en el concurso internacional
de danza
y pensé
que alegría
o sea
porque cada uno
se va sumando esfuerzos
al final
se hablará de Tarragona
como una ciudad cultural
que se mueve
que está viva
y que sobre todo
en el camino de la danza
pues que está despierta
y la verdad es que sentí
una alegría tremenda
de encontrar a alguien
que había estado aquí
que había participado
y que sabía
gracias a la danza
dónde estaba Tarragona
y era genial
Aquí t'españaba
cada serveis de terapia
porque si te fijas
Teresa
sempre es comença a parlar
de la falta d'equipaments
y tothom acaba
no entonando
el mío a culpa
pero casi dient
sí, sí
a ver
es una llástima
que hi ha molt de talent
en tots els àmbits
i si ens posem d'acord
i a vegades
hem experimentat
moments en què
s'han posat d'acord
diferents entitats
i han tirat endavant
i han tirat endavant
un projecte
i escolta
ha resultat
boníssim
Bueno, si yo llevo
con lo de centro
de arte contemporáneo
¿cuántos años?
tres años
me parece
que nos reuníamos
cada lunes
durante cuatro o cinco horas
i no sé
dónde está
el proyecto
ni dónde está
todo el dossier
que hicimos
és una pregunta
que es fa molt
que hay mucha gente
que lucha
por la ciudad
por los equipamientos
y por sacarla adelante
a ver si ahora
con la nueva
Conselleria de Cultura
le damos otro aire fresco
y empujamos un poquito mejor
pero también
hay mucha gente
que apuesta
por la ciudad
pero también
que a veces
nos cansamos
porque el esfuerzo
a veces no tiene
el eco que esperamos
Al final dius
mira, saps que
vaig a la meva
la meva feina
y ya está
Yo este año
seguramente
no sé si plegaré
del carnaval
¿Qué dius ara?
Yo estoy reventada
Pero si sou
dos puntals
No
No estic
Estem molt cansats
Sempre
A més
No sé
Veus aquesta també
la rivalitat
entre les comparses
però a mi
què més m'adona
que els altres posin
un tratge molt complicat
Millor si podeu cosir
i jo tinc que ballar
No sé
Unes coses que
que cansen molt
fatiguen molt
i cada any el carnaval
és més dur
Home, agasta energia
en discutir-te
També diu una cosa
De la mateixa manera
que hi ha poca
gent activa a Tarragona
per fer actes
i per fer coses
a l'hora de muntar una comparsa
a l'hora de muntar una carrosa
és el mateix
Som els quatre
i l'astròleg
Això és un treball
Vostè et dic
que a vegades també
si la gent no t'ajuda
no t'abarra darrere
és molt difícil
tirar coses endavant
a Tarragona
Te cremes
Jo estic cremada
Bueno, cremarita
Ens reinventem
costantment
però sí
Això també és una de les fites
que sempre surt
que sempre són els quatre
però bueno
gràcies a això
tirem endavant
Sí, clar
però després de setze anys
dius
Ah, me voy a Brasil
L'any que ve
Festa un any sabatiu
de Carabal
i te'n vas a Brasil
mai
No, no m'aniria mai
De totes maneres
jo sempre poso l'exemple
ara fa dos o tres anys
vaig estar a Berlín
que no té res a veure
amb Tarragona
però realment
en petits llocs
en petits racons
de la ciutat
trobaves
enginyers
participant en ballarins
gent fent exposicions
de fotografia
i gent veien
a dintre de les exposicions
erudits
de literatura
apoyant
nous artistes
amb
cortometrajes
d'altres tipus d'entitats
i jo de la veritat
vaig venir estimuladíssima
a dir
no, hem de sortir
hem de fer
però és que aquí tenim fotògrafs
d'enginyers
dissenyadors
però és difícil
fer mescles
a l'últim programa
ens van acompanyar
gent de l'Escan
del món de la fotografia
gent professional
que porta molts anys
i parlant del mateix
estem parlant
del Festival de Fotografia
de Catalunya
que s'ubica
a Tarragona
a Sallunya de Barcelona
per segon any consecutiu
i la difusió
que havia tingut
fora de Tarragona
i tot
en part
es devia
a aquesta manca
d'acord
i coordinació
entre els diferents professionals
potser que ens ho fem mirar
tots plegats
una mica
és clar
tots els sectors
on mirem
és un dels punts
però hi ha coses
molt positives
sí
el fet que els vostres alumnes
puguin veure
que es pot muntar
una companyia estable
en una ciutat com Tarragona
que això és un estímul
per no defallir
perquè és una carrera
molt dura
ja ho hem dit
i ara ho hem dit
per després haver-me
d'anar a buscar
la vida fora
que tots han tingut
que marxar
sí
però per exemple
mira
els d'Escan
es posicionen en contacte
el año pasado
con la companyia
e hicimos un espectáculo
el de la clausura
del Scam
por ejemplo
y ves que
las cosas que pasan
si te sienten activos
si te sienten
que tú tienes ganas
de participar
siempre buscan conexiones
yo en esto
sí que estoy de acuerdo
por ejemplo
el festival del Rec
de Tarragona
que también es muy
muy conocido internacionalmente
nosotros presentamos
un vídeo de arte
un vídeo de danza
y me llamaron
y me dijeron
mira esto no
al ser vídeo de danza
no entra dentro
de los parámetros
del festival
pero queremos que sea
la última proyección
del festival
y bueno
el director de Rec
quiere hablar conmigo
para hacer cosas
me refiero a que
sí que hay un buscarse
y un intentar
hacer cosas juntos
y creo que
bueno
es para el área positivo
de que la ciudad emerge
y de que la ciudad
tiene ganas de crear
yo creo que estamos
en un buen camino
pero no penses
que porque
sí
eso que dices
que no porque
plegue una cosa
no voy a hacer otra
eso lo tengo muy claro
cosas perfectas
eso lo tengo muy claro
pero digo
que hay cosas que sí
que creman
en la larga
sí pero
ganas de hacer
más cosas
y más proyectos
yo me quedaría
en todo caso
con esta imatge
ganas de hacer
cosas
proyectos
que en el fondo
también la gente
busca
y sovint
se encuentra
i cal seguir
en esta línia
son prácticamente
las 12
Aranxa
Maia
Teresa
muchísimas gracias
nos esperamos un otro día
sorte a la gira
adeus
adeus
adeus
adeus
si
adeus