.
Pràcticament un quart de dotze del matí, matí de dimarts,
amb aquesta sintonia és el temps que dediquem al festival d'estiu,
a l'ETC, Estiu Tarragona i Cultura,
amb el seu coordinador, el Jordi Giramer,
que avui també, avui dimarts, també ens acompanya a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
En les anteriors setmanes, en els primers programes que hem dedicat a Tarragona Ràdio a l'ETC,
hem fet una panoràmica general a la programació.
La setmana passada parlàvem també de forma general del QC,
però aquesta setmana, per dir-ho d'alguna manera,
ja entrem de ple en els primers espectacles de les nits del Camp de Mar
i, a més, comencem ja aquesta mateixa nit amb Joan Pere i Ollbertran, no?
Sí, sí, avui estrena, allò que es diuen a l'argot de la professió.
Avui estrena de l'ETC amb un, pensem, un plat fort i molt a gust de moltíssims tarragonins, segur.
El Joc dels Idiotes, de Francis Weber,
amb dos dels actors més populars i, jo diria, més solvents de la nostra escena,
com poden ser Joan Pere i Ollbertran.
Un divertiment, una comèdia per riure, per relaxar-se tranquil·lament a la fresca,
al Camp de Mart i, per tant, ens sembla que serà un inici molt a gust de tothom.
S'ha triat precisament això, un divertiment, una comèdia fresca,
una comèdia divertida per estrenar les nits al Camp de Mart?
Sí, una mica el que dèiem, fidels una mica en aquesta tradició també popular
que tradicionalment ha tingut els espectacles al Camp de Mart.
Hi ha d'haver una mica d'espectacles per tothom.
I, per tant, està molt bé que, per exemple, tinguem un plat fort també teatralment parlant,
com pot ser l'Home, de Dagoll de Gom, el 30 de juliol.
Teatre musical d'altíssima qualitat a càrrec d'una de les companyies més importants del país
i amb un text de Rodoreda, amb deu cantants actors, amb set músics,
en fi, un gran, gran espectacle coproduït pel Teatre Nacional de Catalunya,
dirigit pel Joan Lluís Botzo.
Això serà el 30 de juliol i, per tant, és un gènere determinat
que encaixa molt bé el festival, però també encaixen bé aquestes propostes
més fresques, més lúdiques, més adients a la climatologia
i més adients a una mica el que ens ve de gust a tots a l'estiu.
Relax i distreure'ns una estona.
Doncs ens podrem distreure aquesta nit a partir de les 10,
amb Joll Bertran i Joan Pere.
El Joan Pere, el saludem ara mateix a través del telèfon.
Joan Pere, bon dia.
Hola, molt bon dia. Com esteu?
Molt bé. Doncs aquí parlem dels espectacles del Camp de Mar,
dels espectacles d'estiu a Tarragona.
El Joc dels Idiotes és un espectacle, precisament això,
refrescant i divertit, una comèdia d'aquelles perfectes
per una nit d'estiu a l'aire lliure?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que totes les comèdies que he fet,
i mira que n'he fet al llarg de la meva vida,
jo crec que és la comèdia que la gent més ha rigut.
És una comèdia que la gent no para de riure, no para.
A vegades em diuen és que els hi farà mal, no pot ser tant.
Però sí que és una comèdia molt refrescant.
És una gran comèdia de l'autor del sopar dels idiotes
i del seu llibre de l'armario,
un autor francès, del TV,
i que és perfecte, perfecte per passar una estona agradable
i de pas donar aquest petit missatge
que els idiotes en aquest món actual són la bona gent,
aquella bona gent que són utilitzables
i que tothom utilitza perquè són bona gent
i que ara en diem idiotes que a una altra època
m'haguessin dit una bona persona.
Quin és el paper del Joan Pere?
Doncs mira, d'aquests idiotes són els que em van més bé
i a casa ja ho diuen.
El meu fill em diu,
ara per què sempre et donen els papers de tonto?
És a dir, que és un personatge ideal pel Joan Pere, considera?
Bé, perquè sempre dono aquesta aire una mica ingènua,
una mica que no saps mai de quin estel has caigut
i has caigut en un món que tot són contradiccions.
I la gent com jo, que som de tocar de peus a terra
i que el pa és pa i el vi,
quan t'emboliquen amb coses d'aquestes
que no les acabes d'entendre,
diu, si no cal, si no cal,
per viure i per viure bé i feliç i content, no cal.
I aleshores és una mica el missatge que donem.
I la resta de personatges,
amb qui conviu Joan Pere damunt de l'escenari?
Bé, convius que realment amb una companyia extraordinària,
amb la Lloy,
que és una companya de teatre magnífica.
Jo crec que no trobé mai ningú com el Lloy
que m'aguanti tantes putades, em perdó.
Perquè, esclar,
començant a començar tant de tot,
ens ho passem molt bé ella i jo,
molt bé, molt bé dalt d'escena,
i ho transmetem al públic.
I després tinc una noia
que es diu Gretel,
extraordinària,
una noia valenciana,
una nena realment magnífica,
que fins i tot em poso al llit,
la qual ha tingut problemes a casa meva amb la meva dona,
però, esclar, el teatre és el teatre, no?
I quin és el paper de la Gretel?
És l'amant?
Bona?
La Gretel és l'amant de la comèdia?
Sí, és l'amant de la comèdia.
Tinc el Rafa Cruz,
que és un company de feina,
de feina a l'escena i al teatre magnífic,
un actor,
vam assolar català,
que va acabar amb un català perfecte,
un dels millors actors que hi he trobat últimament,
darrerament,
i també el Pere,
i el Román,
que són dos actors,
el Pere el veieu sempre en el Vent del Pla,
magnífic, magnífic.
Tinc una companyia realment magnífica,
d'aquelles coses que no són fetes gratuïtes
i que estan perfectes,
i que dius que bé que està tothom en aquesta comèdia
i que bé que ens ho passem
i que ben arrodonir d'estar.
I és un espectacle d'aquells també
per poder veure'n en un escenari gran així a l'aire lliure,
com serà el cas d'aquesta nit?
Bé, l'escenari que teniu aquí amb el Camp de Marc
és magnífic per qualsevol cosa de teatre.
Aquesta és una comèdia riallera
on tot passa tant visualment com de paraula,
i l'únic problema és que si hi ha tanta gent
i riuen tant,
doncs ens haurem d'esperar una mica
que acabem de riure.
Però per un altre entorn
és magnífic treballar aquí.
Treballar aquí és un plaer,
és un plaer,
llàstima que no sigui d'estiu,
perquè és molt guapo
i m'agrada molta il·lusió treballar aquí.
Això de riure molt,
quan el públic riu molt,
els actors aleshores ja tenen això,
una mena de mecanisme per aturar-se
a que acabin les rialles?
Saps què passa?
A mi sempre em renyen els productors
i els acomodadors,
em renyen perquè les comèdies meves
comencen a durar un cert temps,
posa-li una hora, tres quarts, dues hores,
i acaben durant dues hores i mitja.
Però no és culpa meva,
és culpa que la gent riu i jo,
i esclar,
bé t'has d'esperar que acabin de riure,
però continuar,
si no, no entendran res.
I aleshores els acomodadors s'empaden
perquè la segona funció
no tenen temps de treure la gent
i tornar-ne a posar.
El Joan Pere,
bàsicament aquest estiu,
està fent gira amb el Joc dels Idiotes
o està enfrascat,
liat amb altres projectes,
amb altres coses?
Bé,
el Joan i jo estem fent
una temporadeta petita a Barcelona,
jo estic fent una comèdia
que vaig escriure jo
en memòria de la meva mare,
que està agradant molt,
molt,
i que em sembla que en diu
ara,
que es diu
La glòria del mercat.
És una comèdia
sobre la meva mare,
que havia sigut menedora del mercat,
tres èpoques de la seva vida,
fins que la cosa s'acaba.
és una comèdia molt,
molt maca,
de riure molt
i de plorar una miqueta.
I la Lloy està fent un xou
de la Lloy,
d'aquells seus divertidíssims,
jo el faig al Condala,
ella a la Villa Roel.
Aquest dimarts,
esperem,
però venia a veure-vos a vosaltres,
perquè ja teníem la gira concertada,
i a partir de finals de juliol
comencem la gira per tot Catalunya,
del joc dels idiotes.
Què tal per Tarragona?
Venir a Tarragona, Joan.
Bé, què et diré a Tarragona?
Saps que tinc un premi
al millor actor nat
pel públic de Tarragona?
Premi del públic, no?
Això a mi m'enorgulleix,
perquè a mi normalment
no em diuen que sigui un bon actor,
que segur que ho soc.
Sempre em donen les gràcies
per l'estona que ets fet passar.
La gent em té simpatia
perquè passem estones agradables junts.
i n'hem passat moltes
al llarg de la meva vida,
des de la tele,
al Caparrós,
al xou de la família Vera,
al Paco Morán,
al Woody Allen.
Donen les gràcies
per allò bé que els he fet passar,
però ningú se'n recorda
que soc un bon actor,
perquè tampoc no tinc aquest interès.
A mi m'agrada que la gent
s'ho passi bé
i que ens ho passem bé
tots plegats
dintre del possible, no?
I que a sobre,
a Tarragona,
em donin el premi
al millor actor,
els tinguen allà
i quan parlen de Tarragona
jo sempre tinc la imatge
del públic de Tarragona.
Joan,
em sembla que no et fas honor,
sóc en Jordi Giramé,
un programador del Metropol,
que ens hem vist curat.
Mira,
estic aquí aquests dies
amb una gent de Tarragona
i aquesta nit
en parlàvem
del magnífic Metropol.
Molt bé,
molt bé, molt bé.
Sé que en tens un bon record
i jo crec que és recíproc
amb el públic de Tarragona,
que sempre també té
un gran record per tu.
De totes maneres,
discrepo una mica
d'una cosa que has dit,
jo crec que la gent sí
que ho sap,
que ets un actor extraordinari,
Joan.
Sí,
és un actor extraordinari.
No primem això,
primem el bé
que ens ho passem junts.
Sí.
i això a nivell humà
també té molta importància,
saps?
No, esclar que sí,
però per fer el que fas
i fer-ho passar tan bé
s'ha de ser un extraordinari actor
i tu ho ets.
I de fet,
mira,
ara aquí que estem en confiança
i no ens sent ningú,
hi ha molta gent
que recorda
que els teus començaments
potser van ser més
des del punt de vista
del drama
que no pas de la comèdia.
Sí,
és veritat.
Jo vaig començar
fent drama,
però era un drama
de passar sentiments.
Penseu,
per exemple,
que jo en el Romea
en l'any 82,
83,
vaig fer
el Manolic de la Terra Baixa
amb la...
amb...
Bueno,
ai,
amb la millor actitud de Catalunya.
Amb la Lúria Espart,
amb la Rosa Sora.
I era un Manolic de sentiments.
No era ni de crits
ni de morts,
sinó de sentiments.
Jo tinc una certa facilitat
a transmetre aquest sentiment.
I fins i tot
el sentiment simpàtic
de rialla
o el sentiment
realment més profund.
M'agrada traspassar
el que dic.
No m'agrada fer
les coses gratuïtament,
sinó que la gent
entengui
i convisqui amb mi
la problemàtica
que jo estic visquent.
Vull dir que no em seria difícil
fer el drama
en aquest aspecte.
No,
no per quedar jo
un bon actor,
sinó per transmetre
aquella manera de fer,
no?
O aquell sentiment,
o aquell neguit,
o aquella problemàtica.
I això m'agrada.
per això
estic a dalt
d'un escenari.
Molt bé, molt bé.
De totes maneres
sempre es diu,
eh?
Que vull dir
que costa més
fer riure
que fer plorar.
I jo crec que...
Jo,
quan dius a mi
que la que surto
la gent riu
i no he fet res encara.
És que només
de veure la cara,
Joan,
ja riem.
Aleshores,
la gent diu
que no ha dit res
i rient
i a sobre cobra.
Sí, sí,
ets un privilegiat,
ets un privilegiat.
Hi ha una idola del Capri
que us l'explico
perquè a mi em fa molta gràcia.
Del Joan Capri.
Quan sortia el Capri,
quan sortia sent el Capri,
la gent començava a riure
sense que ell digui res.
I un dia
els va aturar
i els hi vaig dir,
a veure,
jo vinc aquí
per explicar-vos coses
i fer riure.
Però si rieu
abans que digui res,
us cobraré un sobressou, eh?
De totes maneres,
seria una mica injust
el fet del que comentàvem,
que sembla que els grans actors
o sempre es qualifica
la feina dels grans actors
si es tracta més aviat
de drames,
que no pas de comèdies.
I això és una mica injust
per tu, no, Joan?
Bueno,
no m'ho plantejo mai.
Totes les grans comèdies,
les de riure,
es basen en un drama.
La comicitat
diu el Woody Allen
que és
tragèdia más tiempo.
Ostres,
fa pensar aquesta, eh?
No, és una cosa
que em preocupi.
Jo quan veig la gent somrient
i que aplaudeixin
que s'han passat bé,
per mi és un gran premi.
I si ho faig
tan bé que l'any que ve
puc continuar fent-ho,
per mi és un gran premi.
Jo no tinc més
d'esperació a la vida
que aquesta.
La imatge de Joan Pere,
com deia la mare,
segurament està associada
al riure.
De seguida que veiem
el Joan Pere riem
i a més a més
la imatge teva, Joan,
està molt associada
a la de Paco Morán,
la teva parella
tota la vida.
Aquí avui tornes
a Tarragona
i tornes amb una altra parella
a la Lloy Bertran
i el Paco Morán, què?
Com el tenim?
Bé, el tenim bé,
el tenim predisclat
a treballar ja.
Sempre em va dient
no acabes,
vinga va,
que tenim els que treballar juntes.
Vinga, no acabes.
I tornareu a treballar junts?
Sí,
que vol que tornem a treballar junts.
Nosaltres ens hem passat tan bé
amb el Paco
i hem tingut tant d'èxit
que amb el diuatro
hi tornarem, no?
i estem preparant
tot el desembre
a veure si tornem
a fer l'estranya pareja
de Barcelona
i allà on sigui.
La idea és aquesta.
i estem intentant
intentant que sorti així.
Tant d'entrada,
com a mínim faria una il·lusió
tremenda, tremenda
donar
donar-nos aquest tren
i donar
aquesta mena de regal
a la gent
de tornar a fer
aquesta estranya pareja
que va ser tan mítica.
O sigui que els rumors
es van confirmant, Joan,
perquè això és una història
que fa temps
que es va sentint.
Jo no ho vull dir gaire alt
perquè no se'n trenqui
per cap cantó,
però la il·lusió
i la idea
i el rumor
és cert
i es va confirmant.
Bé, doncs no ho diguis gaire
i de moment
disfrutem molt
amb la glòria del mercat
perquè abans n'has fet referència
i recordo que
l'última vegada
que vas venir al Metropol
a la mosca
era una maleta,
dues maletes,
tres maletes,
em vas explicar el projecte
i et veia entusiasmadíssim
perquè era un projecte
molt personal teu,
un text escrit per tu.
És molt personal
i realment
és la comèdia més sincera
que he fet a la meva vida
perquè tot allò,
tot el que dic allà
jo ho he viscut,
ho he passat,
ho he passat
en la imatge
de la meva mare,
de les dones del mercat,
aquesta evolució
que han tingut els mercats
des de fa 20 anys,
10 anys
i actualment
jo l'he viscut
a casa meva
i aleshores jo sempre dic
que és la cosa més sincera
que la gent
quan veu aquesta comèdia
tot el rato
la meva dona
l'altre dia era al teatre
i anava dient
veus la gent que va dient
ai sí, ai sí, ai sí,
ai terror, terror,
ai això és veritat,
és veritat.
Aleshores quan és tan sincer
té un cert,
una certa qualitat més,
té com un,
com un valor afegit.
Molt bé.
Joan Pere,
estem encantats
de saludar-te
i estarem encantats
de veure't aquesta nit
a l'escenari
del Teatre Auditori
del Camp de Mar.
Moltes gràcies.
De moment et veurem
amb la Lloy Bertran
que també és una bona parella,
no sé si tant com el Paco Morán,
però Déu-n'hi-do.
no, és una altra cosa.
Ja, ja, ja,
és diferent, no?
Ni millor ni pitjor,
sinó diferent.
Sí,
és una altra cosa, això.
Em veia passaràs bona part
de l'estiu,
això està clar.
Sí, sí, sí, sí,
però jo molt content,
molt content.
Joan Pere,
moltes gràcies
per atendre en directe
els micròfons
de Tarragona Ràdio
i ens veiem aquesta nit
a partir de les 10
al Teatre Auditori
del Camp de Mar.
Moltes gràcies.
Una abraçada
fins al vespre, Joan.
Gràcies.
Un abraçada a tots.
Adeu.
Adeu.
Joan Pere,
que com dèiem
ha tingut una forta vinculació
històricament, no?
Tarragona,
amb el públic del Metropol,
ha vingut a fer
moltes de les últimes obres
que havia fet
sobretot amb el Paco Morán.
Aquesta és diferent,
aquesta comèdia?
Recordem que a més
havia estat una pel·lícula
i que ara ha anat
a l'escenari
del teatre.
Podríem dir que és molt diferent
o forma part
d'aquest estil
de comèdies divertides
que el públic de Tarragona
ja ha vist amb Joan Pere
amb altres parelles?
Com seria la característica
de Paco Morán?
Jo et diria
que segueix aquesta línia,
per tant, una mica
el que estem acostumats
a veure amb el Joan
en els darrers anys
i és veritat
que suposo que també
tant els productors
com ell mateix
ja t'agafes uns personatges
que d'alguna manera
o altra
et fan allò que
en teatre a vegades
es diu una màscara
i de fet
es faci el que faci.
sempre acabes veient
el Joan Pere
però és que ens ve molt de gust
veure el Joan Pere
perquè ha estat molt bé
que comenti això
perquè realment
és un actor extraordinari
i abans no ho he volgut dir
però hi ha una actriu
molt important
que no fa gaire
m'ho comentava
que el Joan és extraordinari
i que al començament
van ser en dramàtics
i estava d'una manera
fabulós en els dramàtics
llavors cada actor
va agafant
la seva línia
on es va trobar
més còmode
i ell es troba còmode
amb aquest gènere
sobretot pel que ell deia
que pot transmetre sentiment
però a la vegada
també és que al públic
disfrutem molt
i això quan dius
no és que només surt
ja el veiem
i quan diu qualsevol cosa
bueno suposo que aquí
és una barreja
entre el doblatge
que fa del Woody Allen
i els personatges
que sempre són aquests personatges
epocats
però que a la vegada
són molt tendres
molt ingenus
perquè llavors ell els borda
i que disfrutem molt
de veure-ho una vegada
i una altra
i el públic els vol veure
una vegada i una altra
de fet amb les seves obres
tant amb els que feia
amb Estranya Pareja
amb el Paco Morán
i amb les altres que ha fet
es produïa un fenomen
que no es produeix sempre
en teatre
que és que la gent repeteix
una vegada i una altra
i de fet
això és bastant extraordinari
en el món del teatre
segurament una estranya pareja
ha estat la comèdia
i està més vegades
repetidament
més vegades
pel públic
comentava el Joan Pere
que ara està fent
al Teatre Condal de Barcelona
aquesta glòria del mercat
ha donat a entendre
que podria venir a Tarragona
no sé si Jordi
ho podem avançar
hi ha possibilitats
ell ho ha donat a entendre
sí
possibilitats
sí
sempre
perquè sempre estem al cas
dels millors espectacles
que hi ha al país
tant a Catalunya
com a la resta de l'Estat
i per tant
aquesta pot ser una candidata
a venir al Metropol
no està lligat
per tant
veurem una miqueta
com ens acabem d'entendre
molt bé
avui doncs
tenim la cita
és a les 10 de la nit
Teatre Auditori del Camp de Mar
primera cita important
de les nits
al Camp de Mar
de la resta de la setmana
tenim una altra cita
al Camp de Mar
i tenim un parell de cites
del Festival QS
sí
comença el Camp de Mar
i comença també
el Festival QS
propostes molt diferents
totes elles
avui teatre
com tu deies
a dins les nits
del Camp de Mar
Manolo García
un concertàs
jo diria
el dissabte 18
a dos quarts d'onze
del vespre
i al mig
per anar fent boca
i anar-nos acabant
d'entrar ja
amb bon ritme
en el Festival
comença el Festival QS
dijous
i divendres
en l'escenari tradicional
que és el Pla de la Seu
dijous
a dos quarts d'onze
amb Sofia Rey
Cotsubitis
amb una proposta
de...
estava a punt d'entrar
i no ha acabat d'entrar
o ha entrat massa i tot
ara entrarà
només és una proposta
de folk jazz
i és una de les veus
més apassionades
i carismàtiques
de l'escena musical
és un espectacle
que també va al Festival
Crec
a la plaça del Rei
i que segur que serà
un inici
molt prometedor
doncs
escoltem una mica
de Sofia Rey
l'escoltarem el proper dijous
al Pla de la Seu
l'escoltarem el proper dijous
al Pla de la Seu
la setmana passada
amb el Jordi Freixas
amb el coordinador del Festival
que sé
vam fer una àmplia repassada
a totes les propostes musicals
que ens arribaran a Tarragona
seran dues nits consecutives
una amb la Sofia Rey
el dijous
i l'altra d'elles
el divendres
amb un altre tipus de música
ben diferent
no?
sí
més una música
per entendre'ns
més egipci
una música més gitana
mestissatge
pur i dur
perquè
és un grup
que ve de França
però que els seus components
tenen orígens molt diversos
italians
armenis
francesos
i això és el que dona
aquesta barreja
que va molt bé
en tot cas
amb l'essència
del festival
que sé
músiques del món
i mestissatge
i el grup
Brach
jo crec que
aporta
aquest component
en tot cas
dir que el grup Brach
potser la gent
el pot conèixer més
perquè
se'l pot sentir
cada nit
al Cafè de la República
del Joan Barril
que és aquesta música
que ens deixa
que ens porta
aquest ambient així
bohemi
melangiós
d'un cafè
aquest que estem sentint
això que estem sentint
ara mateix
d'or
l'an
d'arriba
Gràcies aleyna!
Ai, ara ens podíem posar a cantar i tot.
Això seria música gitana?
Se la podria considerar així o no?
No sé, et recorda una mica aquesta música més dels Balcans,
més que gitana.
Música dels Balcans, en tot cas, hi ha aquesta barreja,
també d'ètnia gitana, música gitana, dir-ho amb si,
en tot cas, hi ha algunes característiques d'instrumentació, de cant,
i et porta una mica, et suggereix, no?
Això serà el divendres, serà també a dos quarts d'onze,
el Pla de la Seu, un escenari, per cert, plenament consolidat
en el Festival Quesse.
Sí, sí, sí, això ja des del segon any, i aquest en fem 10,
això val la pena recordar-ho, que és el desèniversari del Festival Quesse.
El primer any el vam fer a la Volta Gran del Circ,
i, no sé, de seguida una mica, comentant amb els Jordi,
ens vam adonar que aquest festival tenia unes característiques
que estava bé de treure'l al carrer, no?,
que fos molt més visible, no?
A la Volta del Circ ens donava un recolliment,
i un recolliment que em depèn quines propostes li va molt bé,
però a l'estiu i pel tipus de propostes ens semblava molt bé.
Llavors vam fer una mica de recerca i el que ens va semblar més a dient
era aquesta cosa majestuosa, però a la vegada que en Volcalla
també és un escenari majestuós, però a la vegada que també té una proximitat
i que també fa que hi hagi una bona connexió entre l'escenari i el públic,
com és el Pla de la Seu.
Jo a vegades comento que a vegades aquests escenaris tan majestuosos,
si les propostes no tinguessin la qualitat suficient,
a vegades aquests escenaris es mengen una mica la proposta artística, no?,
perquè allà queden una mica perduts,
i per tant han de ser propostes que omplin aquell espai amb solvència.
I la veritat és que la feina de directió artística del Jordi Freixas és excel·lent,
i totes les propostes que han vingut.
No recordo cap que diguis, mira, això queda una mica justet aquí en aquest escenari.
Al contrari, jo crec que és un escenari que amb la qualitat musical
hi ha un equilibri interessant, i pel públic és evident que és un valor afegit,
però això ens passa a tots, no?
Vull dir, això a vegades amb el món de l'espectacle no es té prou en compte,
però no és el mateix veure el mateix espectacle en un espai o en un altre.
Abans el Joan ho comentava, el Joan Pera, no?
de dir, no, és que sempre ens ve de gust el Teatre Auditari i Camp de Mar.
Sí que és molt gran, però depèn de quin tipus de proposta, a vegades,
però amb el temps jo crec que l'hem anat treballant per fer-lo molt pròxim, no?
I sempre recordo que el fet del tapament del fosso,
la col·locació de les cadires,
fa que l'actor se senti molt còmode
i tingui, malgrat que sigui un escenari de gairebé 2.000 persones,
hi hagi aquesta proximitat que potser per l'espectador habitual no se n'adona,
però els que estem més a dins ens n'adonem.
Hi ha escenaris que funcionen i hi ha escenaris que no funcionen.
I és molt important aquest escenari,
perquè a vegades ens oblidem que això és espectacle en viu.
Això no és com una sala de cinema i tu penses,
no, és un espectacle en viu i, per tant,
la cosa física de l'artista dalt,
hi ha d'haver unes condicions òptimes,
és a dir, s'ha de sentir bé, s'ha d'estar ben il·luminat,
però a la vegada hi ha d'haver aquesta proximitat
amb la qual l'actor senti respirar el públic i al revés, no?
Gairebé, vull dir que el públic també senti respirar el lector.
Propostes musicals, el Pla de la Seu,
que a més es poden d'alguna manera veure ben asseguts,
amb les cadires que s'instal·len,
o també fins i tot drets,
que és una altra possibilitat passejant pels espais de la Paralta,
fins i tot arrepenjats, podríem dir,
a les parets o a les columnes que acompanyen l'entorn
que hi ha al voltant de la catedral.
Seran les dues primeres propostes aquesta setmana
del Festival QS i tancarem la setmana de l'ETC,
com deies, Jordi,
amb el concert de Manolo García,
que per cert serà l'únic a les comarques de Tarragona.
Sí.
Aquesta gira que està fent, no?
Sí, ho vam explicar,
que aquesta segona part de la gira,
Saldremos a la lluvia,
ell té la intenció,
de fet suposo que és conscient
que és un dels artistes més estimats,
perquè té una trajectòria llarguíssima,
a Tarragona tenim l'exemple
que gairebé sempre ha visitat
amb tots els seus espectacles,
i per tant hi ha una relació fluïda.
Ell volia anar com a mínim
a totes les capitals de província
i bé, no s'havia donat la casualitat
i sí, serà l'únic concert
a les comarques de Tarragona,
per tant segur que el dissabte
hi haurà molta gent de Tarragona,
però també de tot el camp
i de la resta de la demarcació segur.
Dos quarts d'onze de la nit,
també recordeu el Teatre Auditori del Camp de Mar.
És inconfusible la veu de Manolo García.
Segur que molts recorden encara concerts
a la plaça de Toros,
a la nostra ciutat,
en gires anteriors, en solitari
o fins i tot, en fi,
quan cantàvem Quimi Portet
amb l'último de la fila.
Manolo García torna a Tarragona,
serà aquest dissabte,
18 de juliol,
a partir de dos quarts d'onze.
Però el més immediat,
com dèiem al principi d'aquest espai,
és El joc dels idiotes,
la comèdia,
que aquesta nit representaran
Joan Pera i Joll Bertran.
Tenim invitacions pels oients
del matí de Tarragona Ràdio.
Així que obrim els telèfons
el 977 24 47 67
perquè volem fer unes quantes preguntes
i volem regalar aquestes invitacions
perquè pugueu anar de franc
aquesta nit al Camp de Mar.
Preguntes senzilles, fàcils,
sobre la vida professional
de Joan Pera i Joll Bertran,
que són els protagonistes
d'aquesta comèdia tan divertida,
tan boja,
que podrem veure aquesta nit
al Camp de Mar.
Així que obrim els telèfons
977 24 47 67.
Crec que seran preguntes fàcils.
Tenim la primera trucada del matí.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Montse.
Montse, què més?
Montse Roig.
Molt bé, t'agrada molt el teatre, Montse?
Intento, sí.
Sí?
I el Joan Pera?
Molt, sí, sí.
Molt bé, Montse,
Escolta, amb quin actor Joan Pera
ha compartit l'escenari
durant molts anys?
Home, Paco Morant.
Era fàcil, eh?
Era fàcil.
Era molt fàcil.
Aquesta era la més fàcil,
segurament, per ser la primera.
Montse, tens un parell d'invitacions
per anar aquesta nit al Camp de Mar.
El que et demano és que vinguis
o aquest migdia abans de la una
o a la tarda a partir de les 5
per aquí pels estudis de Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs ja aniré.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
977-24-47-67
i hem regalat un parell d'entrades
per a la Montse Roig,
que s'anirà aquesta nit al teatre
a veure Joan Pera,
sense Paco Morant,
però sí amb la Lloy Bertran.
Joan Pera i Lloy Bertran,
Jordi, havien compartit escenari, no?,
en alguna altra obra?
Sí, abans en fèiem referència.
No diguis l'obra,
perquè aquesta serà la pregunta que farem.
Hola, bon dia.
Bon dia.
el seu nom.
Dolors Sabater.
Perdona?
Dolors Sabater.
Ah, Dolors.
a veure, el Joan Pera i la Lloy Bertran
havien compartit ja escenari en una altra obra de teatre.
Sabries dir-me quina obra és?
On havien ja aparegut conjuntament el Joan Pera i la Lloy Bertran?
En quin teatre?
No, no, en quina obra, en quina obra?
Ah, en quina obra.
no hi haurà una obra de les pistes?
Sí.
Va, et dono tres possibilitats.
N'has d'escollir una de les tres.
Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes,
matar el presidente o la glòria del mercat?
Una de les tres.
Quina?
La glòria del mercat és a Fafael, el Joan Pera.
Sí, però dic Joan Pera i Lloy Bertran, junts.
Ah, doncs aquesta.
Aquesta?
Sí.
Doncs no, ho sento, Dolors.
D'acord.
No et puc donar les entrades.
D'acord.
D'acord, gràcies.
És que tinc un munt d'apunts aquí que he fet, però no ho sé.
D'acord, d'acord.
Dolors, gràcies per trucar.
Adéu, bon dia.
Adéu, adéu.
No era la glòria del mercat.
Matar el presidente o Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes?
En quina d'aquestes dues obres han compartit escenari el Joan Pera i la Lloy Bertran?
Que aquesta nit els tornem a veure junts aquí a Tarragona.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria Dolors.
Maria Dolors, què més?
Brull.
En quina obra han compartit l'escenari el Joan Pera i la Lloy Bertran?
Òscar, una maleta, dues maletes...
Matar el presidente.
Doncs no, tampoc, Maria Dolors.
Tampoc.
Ho sento.
Em sap greu.
Gràcies per trucar.
Adéu, bon dia.
Ara podríem dir que la propera persona que truqui ho té molt fàcil.
No és ni la glòria del mercat ni matar el presidente.
En quina altra obra de teatre Joan Pera i Lloy Bertran han compartit l'escenari?
Mirem d'establir aquest nou contacte amb un altre oyent.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Andreu Bori.
Andreu, en quina obra han estat junts el Joan Pera i la Lloy Bertran abans?
Una maleta, dues maletes.
Molt bé.
La vas veure, per cert?
Doncs no, em veia les ganes.
Molt bé.
Doncs Andreu, aquesta nit els podràs veure, els dos, el Joan Pera i la Lloy Bertran.
Tens les dues entrades que has de venir a recollir avui mateix, clar, pels estudis de la ràdio.
Molt bé, cap problema.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Jordi, sí que ha costat, no?, encertar-la.
Sí, sí, sí. A vegades els que estem tan a dins ens sembla que és molt obvi, però no, evidentment no tothom té el cap.
I jo crec que el Joan Pera és d'aquells actors que se l'associa molt al nom i potser no te'n recordes tant del nom de l'espectacle, no?
L'última del Joan Pera.
Exacte, és l'última. Anem a veure l'última o aquella que va fer amb el Paco Morán i no te'n recordes del nom de l'espectacle.
Tenim més trucades perquè encara tenim més entrades per regalar. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Fina López.
Fina López.
Miri, aquesta és la pregunta.
A quin conegut director i també actor de cinema ha posat la veu Joan Pera a l'hora de doblar?
Bon dia, Alén.
Aquí?
Bon dia, Alén.
Sí, senyora.
Molt bé.
No n'ha tingut cap dubte, eh, Fina?
No, no, no.
És que el fa tan bé que... En fi, ja ho sabem tots.
Molt bé.
Fina López, m'ha dit, no?
Sí, sí.
Doncs té les dues entrades per anar al teatre aquesta nit. Ja les pot venir a buscar quan vulgui.
D'acord, moltes gràcies.
Gràcies a vostè.
Bon dia.
Aquesta, en canvi, l'han encertat molt ràpidament.
Més preguntes, a veure si ens dona temps. Anem una mica malament, però tenim més preguntes perquè tenim encara més entrades per regalar.
El telèfon continua obert, és el 977 24 47 67.
Seguim parlant de Joan Pera i d'una sèrie de televisió, que fa poc l'han fet per TV3.
Primer saludem aquest ullent. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Josep Maria Vallvardó.
Josep Maria.
Quina sèrie de TV3 protagonitzava Joan Pera ara re fa poques setmanes?
Ui.
Ui, una que tenia molt d'èxit i que la feien per TV3 a les nits.
Sí, però és que no la vaig...
Quina sèrie de TV3 protagonitzava Joan Pera?
No?
No.
No?
No, no, no.
Doncs ho sento, Josep Maria.
Gràcies per trucar.
Adeu, bon dia.
Amb les sèries de televisió deu passar com amb les obres de teatre.
Sí, aquella sèrie de televisió del Joan Pera.
Per cert, que sortia el Joan Pera i el seu fill.
Que ara no recordo el seu nom, per cert.
Roger.
Roger Pera.
Això, Joan Pera i Roger Pera.
I altres actors i actrius, perquè em sembla que sortia...
L'analitzaran?
És possible?
O ara m'estic confonent?
Potser m'estic confonent.
És igual, això no ho preguntem.
Quina sèrie de TV3 que sap més aquest any 2009, fa pocs mesos, protagonitzava Joan Pera?
Tenim nova trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria Cardenete.
Maria del Carmen?
Maria Cardenete.
Ah, Cardenete.
Perdoni, Maria.
Em sap dir el nom d'aquesta sèrie de televisió de TV3?
Me'n sembla que eren 13 anys i un dia.
Sí, senyora.
Molt bé, Maria.
Doncs, escolti, ja té les dues entrades per anar a veure Joan Pera i Lloi Bertran aquesta nit.
Molt bé, moltes gràcies.
Que s'ho passi molt bé, que riguis molt.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Ja tenim l'Andreu Bori, la Montse Roig, la Fina López i la Maria Cardenete.
Tenim encara un parell d'entrades més per obsequir els oients del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant ara de la Lloi Bertran i d'una pel·lícula de Woody Allen, és a dir, que barregem una mica tot.
El Woody Allen que sortia abans en una pregunta, la Lloi Bertran que fa parella amb el Joan Pera.
Tenim el telèfon obert, el 977 24 47 67.
En quina pel·lícula molt coneguda de Woody Allen que ha rodat fa pocs mesos aquí al nostre país
ha participat la Lloi Bertran com a actriu secundària?
En quina pel·lícula de Woody Allen ha participat la Lloi Bertran com a actriu secundària?
És una d'aquestes pel·lícules de les que es va parlar moltíssim perquè es va rodar aquí a Catalunya
i fins i tot a la seva capital.
Com es diu aquesta pel·lícula en la que també surt la Lloi Bertran com a actriu secundària?
Dirigida pel Woody Allen.
Vinga, que regalem les últimes dues entrades per anar al teatre aquesta nit.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Mariel Carme.
Mariel Carme, què més?
Pinyol.
Mariel Carme, de quina pel·lícula parlem del Woody Allen?
Escolta'm que...
Que me fas una pregunta que aquesta...
Com no sigui aquesta de la...
Quina, quina, quina, quina?
Barcelona...
Com es diu, com es diu aquesta pel·lícula?
Cristina Barcelona.
No, no, ja ho sé que no ho és.
Sí, sí, però...
Com comença el nom de la pel·lícula?
Amb el nom, un altre nom.
No sé què, Cristina Barcelona.
Cristina...
Un nom?
Sí, un nom d'una dona.
Un nom propi.
En comptes de Maria, seria un altre.
No?
Va, que et doni igualment les entrades.
No es diu Cristina...
Es diu, tal, Cristina Barcelona.
No me'n recordo, xiquet, no me'n recordo.
És igual.
Mariel Carme, li regalo les dues entrades,
perquè, de fet, ja sap per on va.
Vicky, Vicky, Cristina.
Vicky, Cristina Barcelona.
Ha dit dues terceres parts del títol.
Exacte, del títol.
Per tant, et dono les entrades.
Mariel Carme.
M'has fet patir, eh?
A disfrutar...
M'has fet patir, perquè les altres preguntes la sabia,
però, escolta'm, el teu...
El telèfon va, però...
Va, va, com el telèfon.
Mariel Carme, tens les dues entrades,
que les pots venir a recollir ja,
i aquesta nit a gaudir del teatre.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, Mariel Carme.
Vinga.
Adéu, bon dia.
Doncs ja tenim les deu entrades
que hem obsequiat als nostres oients.
Per cert, que també tenim entrades per regalar
pel concert de Manolo García,
però ja ho farem, dosifiquem.
Ja ho farem demà, dimecres o dijous,
quan tinguem una estoneta,
les anirem regalant també amb preguntes
del cantant que ens visitarà el dissabte de la nit
al Camp de Mar.
Jordi, alguna cosa més?
Doncs res, que potser recordar-ho de les hores,
que entre setmana ho fem a les 10 del vespre
i els espectacles que són el dissabte a dos quarts d'onze.
Ho dir, perquè avui que ningú arribi tard,
que comencem a les 10 del vespre
i que avui és aquesta comèdia d'embolics,
aquest empresari famós,
que sorprès per un paparazzi,
llavors aquí entra un bon home pel mig
i llavors el fan jugar.
En fi, uns embolics interessants,
interessants i molt divertits.
A l'escenari, en fi, tota una garantia,
Joan Pere i Lloy Bartran,
a l'escenari del Camp de Mar aquesta nit a les 10.
Jordi, giremé, la setmana vinent,
el proper dimarts, a les 11 i uns minuts,
ens tornem a veure i tornem a parlar
de la programació d'espectacles de l'ETC,
d'Estiu Tarragona Cultura,
el festival d'estiu de la nostra ciutat.
Que vagi molt bé la setmana.
Doncs molt bé, gràcies.
Comencem i l'altra setmana,
que arriba Rafael Amargo amb una estrena a Catalunya.
Doncs també parlarem d'això.
Gràcies, Jordi, bona setmana.
Gràcies a nosaltres, adeu.