Sabies que per Tarragona entra la Romanitat a hispana
i que durant dos anys, 27-26 abans de Crist,
va ser capital de l'imperi romà
amb l'estat de la ciutat de l'emperador August?
El matí de Tarragona Ràdio.
Dos quarts de dotze del migdia,
set minuts, matí de Tarragona Ràdio,
aquest espai, eh?
Tarragona 2016, un espai que dediquem setmanalment
per donar a conèixer aquesta aspiració
que té la ciutat de ser la capital de la cultura europea
l'any 2016.
Ens acompanya, com cada dijous, a aquesta hora,
Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Avui hem triat tres persones que es dediquen
de diferents perspectives a la música.
N'hi ha moltes a Tarragona, eh?
No era senzill, però crec que queden prou representants dels actors.
No com el conseller aquest de les arts,
que estan enfadadíssims els músics.
Després ve la Xantal Grande, ja us ho dic ara.
El Javier Ford ja em mira com dient
no parlis d'aquest tema, no parlis d'aquest tema.
Javier Ford, membre de la Fundació Camerata XXI, molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
Benvingut. Ens acompanya Miguel Alberto Cruz,
president de l'Associació de Músics de Tarragona.
Miguel Alberto, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Saludem Ivan Martínez, cantant del grup Don Simón i Telefunken.
Ivan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts a tots.
Estàs molt enfadat, Javier, amb això que no hi ha gent...
Són dolents, dic no parlem, i la primera pregunta li dic breu.
Evidentment, és que recentment hem tingut algunes experiències,
fins i tot molt més properes a nivell d'algunes institucions d'aquí,
de les nostres comarques, que han fet enquestes per valorar,
per fer una mica el test de la cultura entre els joves,
tan significatives, que han exposat totes les arts i s'han deixat la música.
Ens reclamàvem que perquè no entregàvem l'enquesta i vam dir
és que no hem vist res que hi posés pels que ens dediquem a la música.
Pels que us dediqueu i pels que assistim com a públic, que som els,
perquè de fet jo diria que la música, per diferents qüestions que vosaltres
ja suposo que anireu explicant, és una de les expressions artístiques
que atreu o que ocupa, des del punt de vista mater, d'afició o professional,
a bona part de la gent de Tarragona, els concerts generalment s'omplen,
les escoles de música sabem que estan plenes a basar,
hi ha una associació de músics, molts sacrificis, ja ho sé,
però que tireu endavant i treballeu.
En fi, us sembla que una mica com a punt de partida,
doneu la vostra mirada des de l'abasant cultural,
com veieu la música a la ciutat de Tarragona?
Hombre, nosaltres com a associació de músics de Tarragona
veiem superbé la música, els músics, la creació i l'execució,
però el que no veiem bé és que no tenim puestos a dir-nos on tocar.
Nosaltres tenim encara el projecte de la Xar 3 des de l'any 2003,
el company no sap, i encara estem negociant.
És veritat que aquest ajuntament és una miqueta més sensible
i és veritat que Sandra Colomà està treballant molt bé amb nosaltres
en aquesta línia per intentar arribar a un acord
i d'aquí a poc dir, escolta'm, tenim això i en això anem cap endavant.
Una ciutat de 120.000 habitants que no té un local per a fer un concert
de mitja aforament, 500 persones i tal.
No sé si és una capital cultural, jo ja començo en aquesta dada.
Després, per analogies, vaig a contestar allò del Consell de les Arts.
A mi m'agrada molt que estigui a la Xantal perquè és del territori,
sabeu? És una de les poques persones que hi ha al Consell de les Arts.
L'única.
L'única, que és del territori. A més a més és una tia molt creativa,
molt lluitadora i crec que farà molt bé la seva feina.
És veritat que nosaltres la setmana passada vam fer un fútime
d'accions directes a Barcelona i van ser els únics de les Arts
perquè ni dansa, ni teatre, ni cirque han dit res.
Que han dit, escolteu, em sembla molt bé, però què passa amb la música?
O sigui, nosaltres dient solament una cosa.
Si Guillermo del Toro fa una pel·lícula com Hellboy 2, necessita la música.
Si una peça de dansa, com la que està fent la d'Arancha Sagardoi,
necessita música. Totes les Arts necessiten música.
Fins i tot arribaria a dir que fins i tot l'arquitectura
està feta en números, en matemàtica, i la música és matemàtica.
Argumenten al Consell que no vam fer la tria en funció
de les diferents disciplines artístiques. En fi, és un altre tema.
Ivan, el teu tor parlava, el teu company, el Miguel Alberto,
de la falta de sales. Vosaltres heu actuat pràcticament
a tots els llocs on es pugui actuar Tarragona.
Bé, estem preparant una gira per tots els caixells automàtics a Tarragona.
Ah, molt bé, molt bé. Heu trobat nous locals.
En pagament directe.
Ja feu tot allà, eh? Cobrament d'entrada, tot al mateix punt.
Ara ens... No, no, no dic que no sigui sèrio, eh?
Lo dels caixells automàtics és una...
És una bona idea.
Des d'aquí proposo qualsevol director de qualsevol oficina bancària
es pot trucar i...
Que Tom ha vingut a fer publicitat del seu grup, eh?
Ja us ho dic ara.
A mi m'encanta la proposta de l'Ivan.
Penseu que una ciutat cultural, que és la que volem,
que trobo que ja la tenim, si us pareu a pensar,
tenim un munt de llocs on es fan concerts...
Però per què no? Vull dir, es tracta de...
Teresa, no anem bé, eh?
No anem bé.
Si des de l'oficina ja us plantegeu.
Actuar els caixells automàtics no anem bé.
Nosaltres el que volem és que la gent realment agafi entusiasme
i s'organitzi i aposti.
I evidentment necessiten més llocs.
Però creieu que tenim virtuts i potencials?
De l'Àngel, però en tenim moltes, eh?
Sí, a veure, vinga, va.
Hòstia, és bona aquesta dels caixells automàtics, sí, tio.
Estic pensant ara rotllo amb home.
No, allò i tal, i això ho fan, eh?
Sí, tio.
El problema és que aquí sempre anem al revés.
És a dir, diem...
Alemanya és un país molt avançat
i, bé, ho visualitzem en què es fa molta música underground,
que hi ha molta...
En tema d'audiovisuals s'està als llocs capdavanters
i, en canvi, obviem tots els processos
que han conduït a que Alemanya sigui un país avançat.
I llavors, simplifiquem tant la cosa
que ens limitem a imitar aquestes coses
que tenen més ganxo, que són més actuals,
però després ens trobem, doncs, per exemple,
que a Tarragona no hi ha una orquestra sinfònica.
Hòstia, sí, sí.
No hi ha una orquestra sinfònica.
I mira que hi ha músics, eh?
I n'hi ha de músics.
Aleshores, jo, em sembla bé el que has dit tu
de plantejar-se això dels caixers automàtics,
que jo no m'ho havia plantejat,
però també ho tindrem en compte.
Sí, però arribeu amb els xelos i amb tot allà.
Vosaltres no podeu, això bé.
Bé, però ja...
Sí, sí, sí que poden, sí que poden, sí.
Hi ha una iniciativa.
Calla, calla.
Llavors és el que sortirà d'aquí avui.
Precisament feia aquesta introducció,
perquè això estaria bé en el moment en què, diguéssim,
portem tants anys fent concerts a la sala filarmònica
o a aquest auditori que ha estat concebut expressament
expressament per fer tipus de concerts de música.
Ja no vull dir, dic música, perquè per nosaltres hi ha música bona i música dolenta.
Ja no vull dir música clàssica, música d'allò.
La música o és bona o és dolenta i punt.
I aquí no hi ha d'haver cap més distinció.
Això que des dels creixers es pot fer quan diguis
ostres, és que portem 200 anys tocant a l'auditori de Tarragona i això.
Però quan portem 200 anys tocant allà on podem de qualsevol manera
i arribat al punt actual, i ho sabeu els que heu signat els convenis
amb l'Ajuntament de Tarragona, i així ho vam expressar nosaltres a la Sandra Coloma,
que fins i tot ens hem de pagar les tarimes de les nostres actuacions.
Hem de pagar les llums del mateix conveni.
Fins i tot se'ns va dir que si hi havia d'haver personal de l'Ajuntament
per acomodar, ens n'havíem de fer càrrec nosaltres econòmicament.
Jo m'ho plantejaria.
La Yolanda ha fet una entrada que crec que és prou bona,
que deia que hi havia moltes coses gràcies a l'esforç de la gent que està fent això.
Jo he de dir que si fos per les institucions, i parlo de fa molts anys,
i parlo d'actualment, si fos per les institucions,
Tarragona no optaria a la candidatura cultural, sinó tot el contrari.
Optaria a la candidatura menys cultural i on menys suport s'arrep.
Perquè tot el que hi ha actualment és perquè la gent s'ho ha currat i està fent l'esforç.
Aleshores, jo crec que ha anat bé a les institucions,
i ara que estem en un moment de crisi, els hi ha anat molt bé,
però planxes com aquestes, assignar uns convenis en els quals t'has de fer càrrec
de tota la despesa de producció, crec que és un error monumental.
Nosaltres tenim molta il·lusió, jo particularment com a tarragoní,
m'agradaria molt que fos la capital cultural.
Tu les recolzes, des de la teva posició de músics?
De músic les recolzes, aquesta candidatura?
És clar que sí, això és innegable.
Tu també per això tens aquest esperit crític, perquè vols que millori tot la gama.
Això me sap greu, que presentem una candidatura quan hi ha tants dèficits
i sobre els quals s'haguessin pogut millorar moltes coses
i en molts aspectes estem anant enrere.
Concretament, en el nostre cas, de l'orquestra,
teníem moltes esperances en poder continuar amb un conveni
que ens permetés assentar aquest projecte,
que és l'únic projecte que ha funcionat.
Hi ha hagut diversos intents a la història de Tarragona
de fer una orquestra sinfònica professional
i mai ha durat més de dos mesos.
I nosaltres estem des del 2003
i teníem molta confiança dipositada en això.
I penso que en molts aspectes
hem recolat fins al punt d'haver-nos...
Jo, com a tarragoní, m'avergonyeixo
dels convenis que ha proposat actualment
i que vol posar a signar l'Ajuntament de Tarragona.
Quina és la vostra mirada a les possibilitats
i partint d'aquesta radiografia personal
que feu cadascun de vosaltres, les possibilitats que té?
Home, aquest comentari del company,
seriós, tranquil, meditat, és fort.
Perquè, bueno, des de l'associació de músics
nosaltres estem treballant des de fa 10 anys.
Aquest any farem 10 que estem fent coses musicals
per a la ciutadania, per a la ciutat i per tot
i portant el nombre de Tarragona
on ens deixen portar-lo, vale?
La veritat és que nosaltres ja vam començar
treballant, pagant la infraestructura
de gairebé tot, saps?
Aquí, realment, en el fons, en el fons,
hi ha un problema, o sigui, hi ha un problema social
i econòmic.
Un problema que molts polítics, com tu molt bé has dit,
aprofitan per dir, escolta'm, estem en crisi,
no se pot fer això, això, això.
Espereu un moment.
Qui fa les coses?
Les institucions? No.
Les associacions, els músics, individualment,
els grups, individualment.
I nosaltres estem fent la feina bruta
que hauria de fer les administracions,
o sigui, el Departament de Cultura,
l'Ajuntament, la Línia de Cultura,
el que sigui.
Nosaltres estem fent
el que han de fer ells,
ni més ni menys.
Acompanyar a ells.
Jo estic d'acord en què ho fem nosaltres.
que sovint el que es critica
és que la cultura està excessivament dirigida
per les institucions
i la tendència, justament,
és que els professionals de la cultura
comencin a assolir també una majoria d'edat.
Amb les ajudes pertinents,
lògicament, quan calgui.
Les administracions han d'acompanyar.
A veure, jo el que estava parlant socialment,
m'estava referint exactament a que,
poquet a poquet, nosaltres som una associació
de la pedrera, treballant a la cantera musical,
i poquet a poquet,
estan sortint formacions i grups i companys
que ja no estan a l'associació de músics
perquè s'estan professionalitzant.
O sigui, estan creant,
estem creant indústria cultural,
igual que vosaltres.
Llavors estem en aquest punt, no?
Som una associació de cantera,
necessitem ajuda per promocionar els grups,
els músics,
i després els companys ja fan
la seva indústria cultural.
De totes maneres,
si ens filem prim,
la música és la que menys subvencions té
a tot l'estat.
La que menys.
La que més és el cinema.
i si no,
mireu les subvencions de Madrid,
de Barcelona...
I mireu quanta gent va al cinema
a veure les pel·lis espanyoles.
Això mateix,
o sigui,
què passa aquí realment?
I quanta gent va als concerts,
no?
Això mateix,
el resultat és adient,
no és adient.
Si anem en números,
jo crec que la música guanya per goleada.
A tots els puestos,
fins i tot tenim concerts
de 20 persones,
o de 30,
o de lo que sigui,
un mínim.
Però guanyem,
perquè el nostre esforç
i la inversió
és mínim en el resultat.
Ivan,
deixa'm els casis automàtics,
podem fer altres propostes,
o tu et veus
formant part d'una ciutat
que sigui capital
de la cultura europea?
Et lliga la història?
Sí,
i tendré 40 anys.
És una bona edat,
perfecte,
jo en tinc més.
Si tinc fills,
m'agradaria que ho veiessin.
Això depèn de tu,
no depèn de la candidatura,
ja t'ho dic ara.
Però serà o no serà?
Fes un pronòstic,
tu que veig que tens al cap molt clar.
No ho sé,
ara amb la crisi
hi haurà poc treball
i la gent perdrà la fe de fenya
i tindrà molt de temps lliure
per dedicar-se
a les seves aptituds artístiques.
Hi haurà molta gent artística
amb qualitats artístiques
que les desenvolupen
i per aquest any
estaran aquí a Tarragona.
Els aturats poden passar-se
al terreny de l'art,
no?
Et deixo molt lliure.
Sí, és això.
A veure,
per exemple,
l'exemple de Liverpool,
el que va passar
i amb això vull també
que quedi bastant clar
que la Unió Europea
que és la que ha decidit
que s'organitzen
les capitalitats culturals
set en d'ells.
Al començament sí que van ser
una sèrie de ciutats
que eren capitals
i que ja tenien
com si deien
les seves infraestructures
i la seva cultura
ben consolidada.
Amb els últims anys
s'ha tendit
a totalment el contrari.
Vull dir,
les últimes ciutats
que ho han segut
o que ho seran,
per exemple,
l'any que ve
tenint el cas
de l'Inns,
que és a Òstria,
i de Vilna,
que és Lituània,
que són ciutats
més aviat petites.
El que es tendeix
és a recolzar
ciutats petites
i que no pas
que tingui
tota la infraestructura
creada
i una programació
cultural
i en ton popa,
sinó tot el contrari.
És una petita ajuda
per potenciar,
perquè es creïn les bases,
perquè es facin
bons equipaments culturals
i perquè no es perdia
de vista això,
que s'hi arribi
realment a consolidar
una proposta cultural
estable
i a potenciar
el que ja es té,
perquè si pensem en Tarragona,
Tarragona en té
moltíssimes coses
i és una de les coses
que potser haurien de sortir
amb altres programes.
Quins mèrits tenen?
I no cal només pensar
en patrimoni,
voldria poder pensar
històricament
en moltíssimes coses
que ja tenim consolidades,
en tot el bagatge cultural
i en tot el que és
la cultura viva d'avui en dia,
el que s'està fent.
Llavors, per exemple,
en el cas de Liverpool,
una de les coses
que evidentment
és el projecte,
no només són les adhesions
i el fet que tu
presentis una candidatura,
sinó és el projecte
que tu fas,
és el que determina
que el comitè de selecció
selecciona aquella ciutat
i dintre del projecte
ja qualsevol dia
ho podem donar a conèixer
amb més exiuts
perquè potser la gent no ho sap,
però el cas de Liverpool,
per exemple,
que és el més proper,
que va ser l'any passat
perquè també hi va haver
una ciutat noruega
que és Stavanger
però que serà l'última vegada
que ho serà
perquè Noruega
no forma part
de la comunitat europea
i ja s'ha decidit
que no ho serà
i potser va passar
més desapercebuda,
però el cas de Liverpool
hi va haver moltíssima gent
de ciutadans anònims,
de voluntariat,
que es van abocar,
gent que tenia molta relació
amb el món cultural,
evidentment,
perquè és una ciutat molt viva,
però també era gent anònima,
gent d'associacions,
gent de carrer,
que es va implicar.
Una de les coses més boniques
que té moltes simulituds
a Tarragona
que es va fer
va ser aquesta reconversió
que hi va haver
en una ciutat industrial
com Liverpool
en espais,
en equipaments
no només culturals
sinó també socials.
Teresa,
n'estàs posat el dit
en el nafra,
passant d'espais industrials,
convertir-los culturals
en el que tenim
de la chartres,
jo crec que és un tema
que potser...
És que queden cinc minuts
i entrem en un territori
molt complex.
No, parlem de similitud,
per exemple,
del port dels tinglados.
Els tinglados
s'han reconvertit
en espais culturals.
Sí,
però a música no sonen.
No, a més a més...
Bueno,
jo hi he anat
a molts concerts,
l'OBC va dir
que si l'Ajuntament
tornava a col·locar,
i parlo de l'anterior legislatura,
que si tornava a col·locar-los
a tocar amb un tinglado
no vindria mai més
perquè no era un lloc adequat.
A veure,
jo,
com que queda poc temps,
vull dir,
jo he vingut
representant
una entitat
i en cap cas
el que no vol dir
és que
s'interpretés
les meves paraules
com un retret.
Al contrari,
si volem,
almenys la nostra fundació
sempre han sigut
molt crítics
amb nosaltres mateixos.
si volem
que a Tarragona,
amb independència
que arribi a ser capital cultural,
ens sentim capital cultural,
hem de fer les coses
ben fetes.
Per fer les coses ben fetes
no hi ha res millor
com per
que veure
què és el que no estem fent bé
i per què no
funcionen.
A més a més,
tot aquest entusiasme
hi ha de ser,
evidentment,
i l'entusiasme
hi és
perquè la gent
estem fent
moltes coses
i les pedres
hi van ser
perquè uns senyors
les van col·locar
fa molts anys
i perquè hi ha hagut gent
que les ha anat
mantenint.
Si no tinguéssim pedres,
Tarragona
difícilment
hagués assolit
el nivell cultural
del
que creiem
que tenim.
Llavors,
jo crec més
en les persones
per tant,
aquesta
no crítica,
aquesta anàlisi
de la situació
i aquest
explicar
aquest tipus
de convenis
que se'ns estan
oferint
i això
crec que no és
un bon pas
per sentir-nos
capital cultural.
Per tant,
això pot fer
que aquest entusiasme
no sigui així
perquè tenim
molts esforços
a posar
per sobreviure.
Llavors,
és molt difícil
que a més a més
de sobreviure
tinguem forces
per fer
alguna cosa
que no està
a les nostres mans,
com que tinguem
equipaments
perquè quan
es fa
quan s'hagi
de fer
algun concert
ens haguem de
preocupar
de qui
porta
les tarimes
d'aquí
d'allò
de posar
acomodadors
etcètera.
Per tant,
sí que
suposo
que avui
no sé els altres dies
perquè no tinc
ocasió d'escoltar-ho
però suposo
que avui
deu haver sigut
com a
bastant
crítica
això.
No,
la setmana passada
vam tenir de tot
també,
persones que veuen
claríssim
que té un potencial
molt bo
a Tarragona
i altres que també
exerceixen la capacitat
de crítica
i una anàlisi
del que veuen
de com està
la ciutat.
El que està clar
és que potencialitat
tenim.
Té la gent
que el que deia la Teresa
il·lusionar
i això només
ho podem fer
les persones.
Les infraestructures
i les pedres
il·lusionen relativament
i això sí que és cert.
Assumint les crítiques
ja hem esperit crític
però amb aquesta il·lusió
que també apuntaves tu.
Per ser capital europea
perdona'm
tindrem diners
del mercat comú
que s'invierten.
Oh, que materialista!
No, no, no.
Nosaltres apoyem
però clar
que es vegi
a la ciutadania
que hi haguin
equipaments culturals
que tinguessin
més eines
per treballar.
A veure, penseu
que la candidatura
de Tarragona
és la candidatura
de Catalunya.
Aquí hi ha un consens
polític
que altres no entenen
i que tenim molta fina
i a fet
que també en podem parlar
altres vegades.
En d'algunia
que hi ha dues ciutats
i s'estan barallant
i en podem parlar
de moltes més coses.
Evidentment aquí
en aquest programa
no sortirà tot
però una de les coses
importants
que és el que volem
és difondre aquest esperit.
O sigui,
tota la gent
de la ciutadania
i de fora de Catalunya
ens donin suport
perquè és un aconteixement
similar
entre cometes
a el que eren
els Jocs Olímpics
i llavors
si no hagués sigut
per l'entusiasme
de la gent
que es va fer voluntària
que va participar
i evidentment
independentment
que estigués d'acord
amb qui portava el projecte
si era una administració
o altra
si la gent
vol una cosa
s'aconsegueix
i aquest és l'esperit
que s'ha de difondre
i que tots
intentar
doncs això
intentar tots
posar-nos d'acord
i que vagi passant
tothom
i la seva
perquè és important
que la gent
s'hi critica
evidentment.
Un minut
Vosaltres
com a entitat
que presenteu
a nivell personal
o com a l'entitat
que representeu
us veieu allò
recolzant
i engrescant
a la gent
no sé
fer un concert
o el que sigui
i recordar
al vostre públic
que estem optant
que tenim l'aspiració
de ser capital
de la cultura europea
us hi veieu?
Per la part de la
Sònia de Músics
de Tarragona
evidentment
ara que fiquen
les infraestructures
necessàries.
Molt bé
I tu Ivan
com ho veus
amb els teus concerts?
A mi m'encantan
els teus concerts
t'ho puc dir així
a m'entena
tu creus factible
que la gent
s'il·lusioni?
S'il·lusioni?
Si n'han posat música
i de cop i volta
tenia els auriculars
s'ha quedat així
una mica espantat
i és música teva
perdona
Ja, per això
És maco
que la gent
estigui il·lusionada
per això
per qualsevol cosa
però està bé
Molt bé
Javier
els últims 20 segons
per tu
Per part de Camerata 21
evidentment
i som molt entusiastes
i repeteixo
no té res a veure
el que està dient
amb la tasca
que està fent
l'oficina
de la candidatura
a Tarragona
2016
Ser crítics
és positiu
entusiasmar-se
i la crítica positiva
i sobretot
la informació
i donar a conèixer
el que és
aquesta aspiració
de Tarragona
capital de la cultura europea
2012
Les notícies
Moltes gràcies
No tenim més temps