Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I de dolentes n'hem vist, però fins i tot eren divertides.
Has vist Viggo Mortensen?
Sí.
Vaig a veure una estoneta.
A quina distància?
Molt lluny.
20 metres?
30-40?
Potser 100 metres.
A veure, Viggo Mortensen...
A veure les 100 metres o no veure'l.
Et he de dir una cosa, és molt atractiu, realment és un personatge...
Sí, però tu ets un malpensat, perquè jo t'ho deies del punt de vista professional artístic.
És un home molt atractiu, però a més és un home que sap triar bé els papers perquè és un home intel·ligent.
Em va agradar perquè vaig trobar que era la imatge més glamurosa del festival, que no ha sigut gaire glamurós.
Avui que no està ni el nostre estimat Víctor, ni el nostre preguat Juanjo, jo et diré una cosa.
A mi, la parada dels zombis del festival, d'acord, jo crec que li treu diguem exquisita, d'acord.
Jo assumeixo qualsevol defecte, però allò em rexina una mica, tu no.
Home, mira, saps què passa?
Crec que et jugues que et convidin l'any que ve.
No, no, exacte.
A veure, el dels zombis, jo penso que és natural i apropiat.
Ho dic des de la perspectiva de qui ho ha vist a través de la tele, que és el meu cas.
No parlo amb propietat.
Diferent deu ser trobar-t'ho allà, entre un altre ambient.
És un ambient més divertit.
Forma part una miqueta de la parafernalia d'aquest festival.
Jo penso que ja és el que poc ens queda dels brigadum i d'aquella època heroica
del festival El Poble, no?, El Petit Poble.
Ja saps que jo moltes vegades em queixo
que hi ha mancances en el festival en aquest aspecte.
Però funciona i ha funcionat tan bé que ha omplert pràcticament
totes les emissions, totes les projeccions, millor dit,
han sigut bastant exitoses.
Doncs mira, David, ja que hem fet referència als zombis,
com que Lluís i jo ja el torno boig per naturalesa,
té un ordre a ell de les pel·lícules,
però ara li canviaré l'ordre.
Però com que és una persona molt eficient i està acostumada al caos,
doncs jo crec que em podrà posar Los Infectados,
perquè justament, veus, ja ho té, és que és magnífic.
Així es pot ser caòtica perfectament.
Doncs el que t'anava a dir, com que parlàvem de zombis,
aquesta pel·lícula, jo no sé si serà molt bona o dolenta,
no sé si serà molt bona o dolenta, no l'he vista la referència,
són molt bones, però és que, a més a més,
són uns catalans que han hagut d'anar als Estats Units
a que els facin una pel·li, a més, amb el suport de la Paramount,
productors d'aquí que no els volien, no els agradava,
i després fan pel·lícules com a Gordos, i ja ho deixo caure,
i rebutgen un guió i una història com aquesta
que diuen que serà la sensació de la temporada
de la cartellera internacional, Los Infectados.
Eh, amigos!
Cerrad las ventanillas.
Mi hija i jo nos hemos quedado sin gasolina.
Lo siento, no podemos ayudarle, mueva el coche,
no se acerque más.
Mirad, está infectada.
Ahí fuera, morirán.
Todo el mundo muere.
Las reglas son simples.
Número uno, por encima de todo, evitar las zonas pobladas.
¿A dónde nos llevas?
A un lugar seguro.
Es un viejo motel.
Lleva años abandonado.
Regla número dos, si entráis en contacto con otra gente,
pensad que está infectada.
¡No os mováis!
Regla número tres, el virus puede sobrevivir
sobre una superficie hasta 24 horas.
No toquéis jamás nada que no esté desinfectado.
Te pondrás bien.
El David pot parlar,
perquè la vista, la vista Sitges, a més a més.
Què tal?
A mi em va agradar.
I em va agradar bastant.
O sigui, he de dir que és una pel·lícula
que s'ha estrenat tard,
perquè aquesta pel·lícula ja estava rodada
inclús abans de la pel·lícula Soy Legenda.
Sí, estem parlant de...
Sí.
La de Will Smith.
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula que ha tingut mala sort,
tot i que parlàvem molt bé abans del fet
que els van acceptar als Estats Units...
Perquè ells ja havien guanyat algun premi a Sundance,
amb un curtmetratge.
A Sundance amb la ruta natural,
que és extraordinària,
i que a més ho vam poder veure aquí al Festival Reg,
en el seu moment,
abans d'aquests premis i tot això,
aquest curtmetratge ja va estar molt ben valorat.
Què passa?
Bé, és una pel·lícula que,
tot i que jo trobo que és una pel·lícula de gènere molt apreciable,
no són zombis,
o sigui, estem parlant de virus,
estem parlant d'un tema d'una infecció,
amb tot el que això arrosta.
És una pel·lícula que parla de les pors humanes.
Llavors, potser...
Del millor i al pitjor, no?
Sí, exacte.
Són dos parelles que fugien a través de la carretera,
i amb això també he d'apuntar
que la pel·lícula del Viggo Mortens,
basada en la novel·la del MacCur,
que és la de la carretera...
A veure, la pel·lícula, no sé,
la novel·la és terrible.
Sí, sí, sí.
Mark Corman.
Exacte, de Mark Corman.
És una novel·la que no es pot aguantar.
Exacte.
D'angoixant que arriba a ser.
La pel·lícula, diuen que també,
no la vaig poder veure aquesta en tot cas,
però la recuperaré.
El cas és el següent.
La pel·lícula té tots els elements
que són valorats en una cinta nord-americana.
Vull dir, que no té res d'original,
per què ens entenem.
Potser és el punt feble d'una història
que des de començament a final
crea l'angoixa suficient
per no perdre de vista
el que està passant a la pantalla.
Clar, perquè això d'un virus que ataca,
que la gent es dedica a mossegar els altres i tot plegat,
24 hores o 24 dies, no hi havia una pel·lícula?
Sí.
L'havien filmat a Londres.
Sí.
I em penso que eren realitzats a Fresnadilla.
28 dies, exacte.
24, dius, no ve de 4 dies.
No ve de 4 dies.
28 dies, es deia, és veritat.
És molt semblant, no, la idea?
Sí.
El que passa és que treballa
des d'un punt de vista molt diferent.
Ahir estàvem parlant pràcticament de zombis,
del que diríem uns zombis que corren molt, això sí.
Però si ja sabem tots que els zombis no poden córrer.
Ja, exactament.
Però ells ho sabien.
Això d'entrada es desdiu amb la realitat.
El cas d'aquí és molt diferent.
És l'únic que ens pot salvar dels zombis,
que no corren i nosaltres sí.
Ens donen un avantatge,
un avantatge relativa que després es pot veure.
El cas és que és una pel·lícula que jo la he de recomanar
perquè és molt solvent,
des del punt de vista actoral tenim el protagonista,
que és el Chris Pine,
que això la va perjudicar
perquè va arribar el moment d'estrenar Star Trek
i van prioritzar Star Trek i no aquesta pel·lícula.
Un altre tema, Stephen King.
Stephen King va considerar que era una pel·lícula
que era una pel·lícula més que apreciable
perquè es va estrenar amb 100 sales en tots els Estats Units.
Penso que a Espanya em sembla que són 180 sales
de les que tenen projecció d'aquesta pel·lícula
i evidentment el fet que Stephen King
parles bé d'aquesta pel·lícula,
les demanes pastores contentíssims,
doncs ha fet que hi hagi un revival
i tothom vol tornar a veure aquesta pel·lícula
que en el seu moment va passar una mica desapercebuda.
I sembla que, home, no, desapercebuda,
però que no han valorat prou una pel·lícula
que també s'estrena avui a la ciutat de Tarragona.
No la valoran...
Diuen que no la van valorar prou a Sant Sebastián,
que és jo també.
¿Por qué yo?
No sabes nada de mí.
Porque me hace sentir normal.
¿Y para qué quieres ser una persona normal?
B.
Bé, no és molt indicatiu,
però sí que el fet que el protagonista
doncs tinguis síndrome de Down,
que es tracti aquesta qüestió...
Aquesta no l'has vista, David, em penso.
No, però...
Parlem d'oïdes d'aquesta, eh?
Sí, sí, totalment.
Antonio Narro i Álvaro Pastor,
ostres, ara fan les pel·lícules que fan a duo.
Veus? Aquesta també té dos directors.
Sí, l'anterior també,
los infectados, son els germans.
Germans, en aquest cas.
Bueno, la Lola Dueñas,
que diuen que està molt bé.
Bueno, aquesta història,
doncs el que parlàvem de discapacitats,
d'una persona amb síndrome de Down,
i una pel·lícula que, a veure,
les referències que jo tinc,
alguna persona m'havia dit
no basis en prejudicis en aquesta pel·lícula
perquè està molt bé.
Bueno, probablement...
Anirem sense prejudicis, és clar.
Probablement.
Jo penso que no va ser prou valorada, potser,
però jo també aniré a veure aquesta pel·lícula.
Referència al Festival de Cinema de Sant Sebastián,
que afortunadament al nostre país,
abans per al cinema sempre la referència
eren els Oscars de Hollywood, eh?
Nosaltres érem així.
Ara que fem molt com a referència
a festivals com el de Màlaga,
com el de Sant Sebastián,
com el de Sitges,
per tant, una mica dels que som espectadors,
senzillament,
fer-nos una idea que ens espera.
I en referència al Festival de Cinema de Sant Sebastián,
no és una estrena,
però jo aprofito per posar la falca i recomanar.
No us perdeu.
Sacrifiqueu los infectados.
Sacrifiqueu el vikingo, naturalment.
Sacrifiqueu el que vulgueu,
però no us perdeu mai de la vida
el secreto de sus ojos.
És magnífica.
Quin tros de pel·lícula.
És que ho té tot.
Sí, sí.
David, estàs d'acord?
Sí, i a més encara la fan, eh?
No et sentis pressionat.
Estàs d'acord o no?
No, no, no.
Estic totalment d'acord.
I, a més, el que estava mirant
és que encara l'estan fent,
la fortuna,
perquè el Boca Orella ha funcionat molt bé
en aquesta pel·lícula.
Quina gran pel·lícula.
Una amiceta.
New York, I love you.
Esto es lo que siempre me ha gustado de Nueva York.
Estos breves momentos en la acera, fumando.
Puedes contemplar los edificios, sentir el aire,
observar a la gente
y a veces topas con alguien con quien puedes hablar.
Fundación pide un deseo.
Estoy soltero, así que...
¿Cenamos?
No pases de lo que ocurre.
Hay una química rara entre nosotros
y debes estar muy atenta cuando eso pasa.
No.
Te quiero.
Jo no me la miraré amb perjudicis,
perjudicis no s'han de tenir mai,
però si m'he d'estar una miqueta atenta
a la sinopsi, a la publicitat, als tràilers,
a mi no m'atreu gens ni mica.
Sembla una més, no?
A veure...
Podem tenir sorpreses.
Podem tenir sorpreses perquè és una pel·lícula
composada per moltes petites peces de diferents directors.
En aquest cas, o sigui,
ara havia llegit l'anècdota de que fins a tot...
Però rotllo del Love Actuali?
A veure, és una pel·lícula més aviat del...
Tu te'n recordes?
És una pel·lícula que es diga I Love París?
Sí.
Doncs és el mateix.
Ara en passa a Nova York,
ara ho farem a Barcelona,
probablement ho faran a Milán...
És una franquícia, vaja.
I és com una franquícia...
Una franquícia de...
I love aquí, I love allà.
Les ciutats passen històries,
la gent s'estima,
la gent mor...
Escenaris d'amor...
Exacte, i a partir d'aquí...
era una moda que ja venia dels anys 50, dels anys 60,
i se veien aquestes pel·lícules globals
de molts directors dient la seva.
Doncs, bueno, com els llibres recopilatoris.
Sí, sí.
Hi ha algunes peces que són més dedicats...
Aquestes mirades diferents,
al paisatge, a les històries...
Va rodar la...
Bueno, jo no sé si la seva peça
donava la talla,
però es veu que Scarlett Johansson
va rodar una peça
i no se l'han posat
perquè penso que no la van trobar prou adient.
Doncs és estrany perquè a Scarlett Johansson
se li diu molt aquest model de cinema, no?
L'història quotidiana...
Sí, va fer la seva elecció,
el seu curt,
el seu curtmetrany i no ho van acceptar.
També la tenim.
Oh, i aquesta David,
la huérfana, quina por!
És el primer fin de setmana que vamos a ver niños.
Estoy preparada para adoptar.
Adoptar a un niño mayor no es una decisión sencilla.
Me llamo Estel.
¿Por qué no estás en la fiesta?
La verdad es que nunca le he visto el sentido.
Supongo que soy diferente.
Ser diferente no tiene nada de malo.
Es una niña extraordinaria.
Es muy madura para su edad.
Parece que les has caído bien.
¿Esa es su casa?
Ahora también es la tuya.
Eres parte de esta familia, como Dani y Max.
Encantada de conocerte.
Es vuestra nueva compañera
y quiero que la cojáis con los brazos abiertos.
Oh, los de la casa de la pradera
le enviaron un mensaje.
Quieren su vestido.
Estel?
¿Qué haces?
Algo está haciendo que Estel se sienta así.
Estel?
¿Qué haces?
Estel?
¿Qué haces?
Algo está haciendo que Estel se sienta así.
Estel se sienta así.
Estel?
Ya.
Aquesta les vista hi fa molta por no?
Bueno, está muy bien.
A mi em faria por?
Probablement.
Sí.
T'alguns moments.
T'alguns moments.
Mostar, els nens que fan por al cinema
i mira que hi ha a les profecies i tot això
Ostres, no sé, no, va, anava a fer un comentari diguem poc correcte, però.
A ver, cine de gènere directament
pot ser tota la innocència i tota la maltat.
Qui en pot matar a un nen?
Jo és que la tinc aquí.
La millor de totes.
És una pel·lícula que no sé un moment la vaig veure
en un cinema de Tarragona, que es deia Tarragona.
Sí, cinema de Tarragona.
És a dir, perquè ara, com que cada cop tenim
menys cinemes al centre de Tarragona...
No, me sembla que ja s'ha acabat.
Ah, no, no n'hi ha.
Hi ha uns a les Gavarres.
Ja està, sí, sí, aquí.
Ho hem d'agafar al cotxe, anar cap allà...
Sí, perquè teníem aquí els únics
que ens quedaven i no al centre-centre, però bé, que ja.
Són orfes.
La huérfana i els orfes del cinema.
Què hi farem?
Doncs aquesta bé, no?
Aquestes del Serra, bueno, deu ser cosí meu, el Jaume Cuillet Serra.
Aquest és un home que venia de la publicitat
que va rodar una pel·lícula prou estimable
que era La casa de la cera.
Una pel·lícula molt tòpica, molt típica,
però que a mi em va agradar
perquè donava el que ho feia i ho feia bé.
I aquesta pel·lícula, diguem-ne que és encara més sòlida,
és història d'una família
que per circumstàncies no poden tindre fills,
adopten una nena
i aquesta nena no és tot el que prometia ser.
No és el regal feliç que la família esperava tindre.
No emple les expectatives,
però es veu que la família també està una mica allà, eh?
Bueno, té un punt, té un punt.
Té un puntet que...
El que passa és que, clar, la pel·lícula,
doncs jo recordo que comentàvem
a nivell de sitges, de crítica i tal,
és que és com totes.
Bueno, és com totes, però amb un punt de mala bava
que va fins i tot una miqueta més enllà.
Sobretot la part final de la pel·lícula,
té alguns moments que som força gloriosos, no?,
pel record del gènere.
Home, si ens agrada aquest tipus de pel·lícules,
pots dir una bona aposta com a estrena aquest cap de setmana.
Hi ha una altra pel·lícula,
jo no sé si passarà desapercebuda,
però és que pel que hem vist de la sinopsi
no crec que el David,
havent t'hi vist totes les importantíssimes,
doncs hagi pogut veure que aquesta és la cruda realitat.
Abbey no sabía nada del amor.
Me he tomado la libertà de imprimir
varios temas de conversación.
¿Has imprimido mi perfil?
Tienes 9 de las 10 condiciones vitales
para estar en mi lista.
La virgen.
Mike sabía demasiado.
Mike, ¿qué responde a las personas
que dicen que su programa es ofensivo?
Buen trabajo, chicas.
¿Aún conservo vuestro sabor?
Mantén las formas y compórtate.
Si queréis conseguir un hombre,
no necesitáis 10 consejos,
solo uno, una buena mamá.
¡Dentro publicidad!
Bé, no crec que aporti res,
absolutament res,
mil vegades.
L'hem vist mil vegades,
la seguida en Benyelda,
la Franca d'Any,
Guerra de Sexes,
és el tema recurrent del cinema nord-americà,
de la comedia nord-americana,
i a veure,
segurament,
no l'he vista,
però segurament no tindrà res més estimable
que la presència sempre magnètica del Gerald Butler.
A partir d'aquí,
sí,
perquè és un tio que queda molt bé en pantalla,
té un punt simpàtic.
Però tu que controles molt les audiències
i tot això,
i els espectadors,
i tot plegat,
aquestes pel·lis hi va gent?
Ho pregunto perquè no ho sé.
Sí,
va molta gent,
el que passa que no,
a veure,
són pel·lícules que omplen molts forats.
Per exemple,
aquesta ha sigut
la setmana d'Àgora,
i Àgora ha funcionat molt bé.
Tothom coincideix que és magnífica.
Sí,
a mi m'agrada.
L'enveja és molt dolenta,
i a veure,
però és una pel·lícula que...
Quan dic tothom,
dic espectadors,
que els crítics ja sabem
que tenen la seva feina.
A veure,
jo sempre ho dic el mateix,
jo m'hi fixo molt
en les reaccions de l'espectador.
O sigui,
la meva crítica,
la meva opinió,
i és ahir,
però m'hi fixo molt
en com rep el públic
les pel·lícules.
A mi m'agrada molt
quan veig que hi ha somriures,
hi ha plors.
Àgora és una pel·lícula
que certament
no emociona
des del punt de vista
de, per exemple,
Mar adentro,
que quan parlàvem de Mar adentro
és una pel·lícula
de tocar el tema,
però és una pel·lícula
que busca arribar,
o sigui,
dona el coneixement
d'un personatge
prou desconegut,
prou desconegut
perquè aquesta hipàtia
molta gent deia
ostres,
sí, hipàtia,
però no n'havia sentit a parlar.
És un director de cinema
d'espais tancats
i aquí és tot el contrari,
no?
I aquí ha fet una pel·lícula,
un peplum gloriós
amb un personatge
superinteressant
que potser
des de la meva subjectivitat
l'hagués demanat
una miqueta més.
L'actriu...
No, està bé.
Està bé.
Està molt bé.
Jo penso que és una pel·lícula
que es té a agrair
el risc,
el sentit del risc
que ha tingut
d'explotar
un tema
que no és gens comercial
i fer-ho
amb ossadia
i com s'ha de fer.
Ben feta.
Perquè està molt ben feta.
Doncs fixa't
si tenim oportunitats
de gaudir del cinema
aquest cap de setmana.
Del que tenim en cartell
era que arrosseguem
des de fa temps,
no sé si vols comentar
alguna cosa
de les més recents probablement
per no insistir
o reiterar-nos
en altres...
No, mira...
Veig que encara fan
Bústoc,
Destino Bústoc.
En Reg 2,
lògicament,
diuen que fa més por
però que era millor
la primera,
és el que diu la gent
en general, no?
Sí, sí.
Estàs d'acord?
Sí, d'acord
i després
el que tenim ara,
doncs bueno,
la veritat és que...
Doncs mira,
tenim Reg 2,
Destino Bústoc,
El Segredo de sus ojos
que l'hem recomanat moltíssim,
El Soplón,
Jennifer's Body,
aquesta ja porta temps,
Los Sustitutos,
Judicis del Cinema Espanyol.
Hi ha pel·lícules espanyoles
molt bones,
aquesta no ho és.
Exacte.
Jo penso que està...
És una cartellera prou digna,
a més tenim programació infantil,
els monstres contra l'indigenes
que tornen una altra vegada
a posar-la,
que està molt bé
perquè és una pel·lícula
d'animació molt correcta
i bueno,
la veritat és que
tenint el Taking Bústoc,
jo mira,
t'ho diré una cosa,
jo ara mateix
el que em sap greu
és que la pel·lícula
Malditos Bastardos,
que l'han comentat i tal,
no l'hagin fet
en versió original.
Sí?
Tu l'has vist en versió original
i és millor?
Perquè es perd tot,
pràcticament
tots els acudits
i de fet
molta de la gràcia
de la pel·lícula
està precisament
en què els personatges
van parlant de l'italià,
passant el francès,
cosa que es perd
totalment
amb el doblatge.
Des d'un punt de vista
molt personal,
una de les escenes
més brillants
justament
és la conversa en italià
al vestíbol del cinema.
Per això,
i és bàsic.
I que qui no l'hagi vist,
això que hem dit ara
no desvetlla res, eh?
No, no, no,
en absolut,
el que passa
que perds la potència
i per molt del sentit.
En fixa't,
ja traduïda
ja feia gràcia.
Sí,
per això,
que jo penso que
a vegades aquest tipus
de cinema
i Tarantino té molt,
en el senyor
no ha tingut mala llet,
ha fet una pel·lícula
que demanava
versió original
en tots els cinemes
però no s'ha fet.
Ha tornat David Serra
ja de la normalitat
i escolta'm
els deures fets, eh?
Que s'ha vist moltes pel·lis
de les que s'estrenen
aquesta tarda
a les sales de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Quina feinada.
David,
moltíssimes gràcies.
Bon cap de setmana.
El mateix
i bon cinema.
Adéu-siau.