Sabies que el Premi Internacional de Composició Musical
Ciutat de Tarragona és un referent mundial de primer ordre
en què participen cada any compositors de tots els països?
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim en directe a Matí de Tarragona Ràdio
des del carrer de les Coques, des de l'equim Quima
i com els dèiem, anem combinant, nosaltres fem maridatge també.
El Dixi, el Menjar del Francès, els vins de l'Adeo Tarragona
i els continguts que són també habituals al matí de Tarragona Ràdio.
I com saben, aquesta temporada, des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
volem recolzar i posar èmfasi a aquesta aspiració tarragonina.
Ser capital de la cultura europea 2016.
Aquells i aquelles oients que ens acompanyen habitualment
sabran que intentem, en la mesura del possible,
que passin diferents veus per aquest programa
perquè parlin i ho facin obertament, sense abandonar l'esperit crític.
Per això no treu que realment tinguem tots una voluntat
de ser capital de la cultura europea.
Entre altres coses perquè, malgrat tot, i sense renunciar a les crítiques,
creiem que tenim possibilitats.
Teresa León, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies pel desplaçament.
Avui hem més curtet el recorregut.
Sí, avui és fantàstic.
Estem molt bé aquí al Quim Quima.
i, clar, hem dit, músics ja han passat per aquest programa,
músics que són de formacions clàssiques,
Camerata 21, grups de pop, de rock,
però, clar, em pensava, home, si és el festival de Dixi...
Com a no.
...que és un dels, diguem-ne, un dels aspectes importants
per vendre, en el millor sentit del terme,
Tarragona com a capital de cultura europea,
doncs convidem músics de Dixi,
que ho tenen molt per la mà perquè són veterans en aquestes formacions
i, a veure, per moltes bandes que venen de fora,
que és el que s'ha de fer en un festival d'aquestes característiques,
no deixem de ser l'ànima del festival,
els grups i els músics locals.
Per tant, saludem Carles Brull, de la Big Band,
de l'Aula de Músics del Camp.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Benvingut a en Raül Cid, de l'Esmul Riverdixi.
Raül, bon dia.
És molt, és molt, és molt.
Molt bon dia, moltes gràcies.
Vinga, bon dia, gràcies per venir.
Sebastià Corbella, de la Formació.
Ho dius tu, per no equivocar-me com he equivocat amb la del Raül?
No, no, no, deixo tu, que ho fas molt bé.
Nasrudins.
Perfecte, de Nasrudin, ja.
És que no m'han posat ni accent ni res.
Fantàstic, genial.
Allò que deien abans, no?,
que si no sabies com dir-ho,
ho llegeixes tal com s'escriu i quedes bé.
Per tant, Raül diré, es mal Riverdixi, eh?
Et sembla?
Bé, ja sejaré.
Benvingut, nois.
Quins dies que us esperen, no?
Macos.
Bé, pel que fa a la Big Band, és un dia, l'actuació.
Ells tenen més xou, eh?
Ells tenen, si no recordo malament, tres passes o dos, no?
Tenim dos passes.
Toquem demà la nit al Kennedy's i dissabte al Piscolades.
I nosaltres toquem el dissabte al migdia,
ball de vermut, que veig, i després a la nit, també.
I la Big Band fa la presentació a l'antiga audiència
el dissabte dia 4, a les 6 i mitja.
Doncs escolta, tenim el programa ben complert.
El Festival de Dixi realment és un dels actius
que es pot vendre a l'exterior.
De fet, des que es va iniciar aquest festival
s'ha fet un esforç sempre,
no només perquè gaudeixi la gent de Tarragona,
sinó perquè es vengui a l'exterior, no?
Com un dels punts dins dels circuits del jazz en general,
del Dixi en particular.
Sembla que s'ha anat aconseguint, no?
Sí, home, si tirem enrere,
veiem els primers anys la gent que anava venint,
ara realment s'ha multiplicat, doncs, molt.
O sigui, tu vas a qualsevol local i està rebentat, està ple.
Bé, sé que cada vegada hi ha més formacions, no?,
en la secció Fringe i que demanen per vindre
i que, bé, és un festival que ja té un cert reconeixement
i un cert renom.
I això és important, no?
Sobretot si creu una màgia nou,
perquè surts per la nit i veus tot de tots els locals,
bars, cafeteries o el que sigui,
doncs hi ha tot de Música en Viu.
i el que estem dient abans de la part crítica
que és llàstima que només es faci en un festival
o en una setmana cultural o el que sigui, no?,
que s'hauria de fer, hauria de ser com una forma de vida, no?
La Música en Viu, la cultura,
i la cultura, doncs, per desgràcia, no és el que passa, no?
El dia a dia, no, no hi és això.
De fet, hi ha pegues,
però poder tocar en una cafeteria o bar,
permisos, una sèrie de problemes.
Molts problemes.
És una llàstima, molts problemes.
Jo vaig a tocar en un bar amb la guitarra
i pot vindre perfectament la policia
i pot fer una multa, no?,
perquè no té un permís.
Després, de repente, hi ha un festival
que sí que és genial, és fantàstic
i, guau, concerts cada dia...
A veure, públic potencial, Tarragona sempre l'ha tingut.
És una de les cites, diguem-ne, més esperades
a aquest ambient que es crea a la ciutat de Tarragona.
Tenim molts músics aquí a la ciutat,
músics professionals.
Les escoles de música estan plenes a basar de joves
que els agrada la música,
ja sigui per dedicar-se professionalment
o pel pur plaer d'aprendre música.
Per tant, el que ens faltaria seria
posar-nos d'acord, coordinar-nos,
que això formés part que Tarragona realment,
com diu molta gent del circuit jazzero de Catalunya,
sigui un referent en el dicci, en el jazz més tradicional?
Què és el que em falta, doncs?
Qüestions administratives o...?
Primer, creure-s'ho, que pot ser-ho, no?
I encabat realment és una feina de formigues,
és una feina de dia a dia
i sobretot no intentar...
Doncs la feina que s'ha fet fins ara
per qualsevol decisió o qualsevol moment
que s'estigui visquent...
Ara estem vivint un moment, no?
Conegut per tothom, me penso,
que és una conjuntura econòmica complicada.
Bé, doncs el primer on es va a retallar
és a les àrees de cultura.
Tots els calés, per dir-ho vulgarment,
que s'han invertit anys enrere
en fer projecció de la ciutat culturalment,
en projecció de música,
musical, artística, teatre, circ, tot...
Ara, què passarà?
Aquest moment puntual és complicat
per tots els sectors, també el de la cultura.
Hauríem de fer una abstracció cap enrere
i mirar cap al futur, segurament.
Jo em pregunto que estem fent passos endarrere, ara, no?
Perquè hi ha una conjuntura econòmica complicada
i el primer que fem és a retallar la cultura,
que la cultura, com que la cultura no dona negoci,
doncs, bueno, se retalla, no?
No dona uns beneficis immediats, suposo.
Però la cultura forma part de la...
Bueno, de la frase tòpica aquella de la identitat, no?
I del saber de la gent i de la formació de la gent.
La cultura forma part de la formació
i la formació és vital per sortir endavant
en situacions complicades com ara.
Llavors, bueno, major, què deies tu, no?
Vull dir, què falta?
El primer que hem de fer és no retallar.
No agafar l'excusa fàcil.
Això no és complicat.
No agafar l'excusa fàcil i dir
anem a retallar.
I d'on retallem?
Retallem d'aquí.
Això és el primer que hem de fer.
Per exemple, ja comentava això del festival,
que té molta projecció.
I una cosa, com és el festival,
el que és palpable, que funciona,
mireu com està el programa d'aquest any
i com era el de l'any passat o dels altres anys.
A veure, s'ha reduït de manera espectacular el pressupost.
Clar, dràsticament, o sigui,
ha baixat amb el pressupost.
No només amb el festival,
però el genèric, eh?
Ja, com a exemple palpable d'avui, d'aquests dies,
és una cosa que sabem que funciona,
que la gent ve, que ho van coneixent,
li agrada, els locals s'omplen.
I tot i així no és prou motiu
com perquè això et tiri endavant
amb unes condicions dignes.
Clar, si una cosa així ja no funciona,
què és el que s'ha de fer?
Però a un nivell molt general,
i ho dic que recollint opinions
que han tingut altres convidats
d'altres sectors de la cultura
de la ciutat de Tarragona,
estem acostumats a que la cultura
sea gratis als espectadors.
I jo crec que hem de començar també a pensar
que la cultura no necessàriament ha de ser gratis.
Tot és gratuït, tot és gratuït.
Però hem d'educar la gent a consumir cultura.
Consumir, tu ho has dit, probablement,
no dic que posar uns preus assequibles,
no parlo del festival d'edicció,
parlem en general.
És a dir, un es pot anar a veure un espectacle X,
un macroconcert d'una estrella del rock
i gastar-se 200 euros en una entrada,
però si li demana 5 euros per entrar a un museu,
no els paga.
Per tant, també ho dic com a...
No parlo pels que feu cultura,
sinó pels consumidors de cultura.
Potser que també no pensem
que allò que és gratis no ho valorem prou a vegades.
No sé si esteu d'acord amb això.
I el festival de Dixilem a mi em fa l'efecte
que es fa una aposta per als grups de casa
molt més bona, enguany, que altres anys.
Vull dir, jo això és una...
Enguany és un tema complicat.
Enguany ha sigut la cosa molt, molt i molt complicat.
Ah, sí, jo crec que el que...
Tan complicada que ha anat d'un pèl
que ni participés en els grups locals.
Vull dir que ha sigut molt complicat.
Sí, enguany...
I una mica la intervenció que feia abans
era per dir que no tornia a passar
una mica el que ha passat aquest any.
S'ha pogut salvar,
s'ha salvat molt bé
i tothom està conforme,
però no pot tornar a passar.
El que va estar a punt de passar
que era que els grups locals
o grups nous que sortien
de la ciutat de Tarragona
aquests no actuessin
o no estiguessin dins del festival d'Exiland
com se va comunicar en un moment.
Llavors, sort que els músics locals
es van moure,
ens vam reunir
i vam fer una mica de pressió
on teníem que fer-la
perquè poguéssim tornar a entrar
dins del festival
i es va tornar a entrar dins del festival.
I això és a la que jo em referia abans,
que no tenen que passar aquestes coses
perquè llavors et desanimes molt
i t'esvaluen molt la professió
i el que estàs fent.
Llavors, dius, bueno...
I es trenca una dinàmica
que probablement fins ara
ja està fent créixer.
Clar, una feina que estàvem fent fins ara
doncs la trenquen,
ja tornem a començar de zero.
I això és una mica...
I a part també les administracions
tampoc, diguéssim,
en part desgràcies també
a la gent dels locals
o cafeteries que aposten
i que diuen
ostres, què passa aquest any?
Us volem que vingueu, no?
Què ha passat, no?
Les administracions no ajuden,
els bars volen
apoiar aquestes bandes,
volen que vinguin també, no?
Els bars volen,
els mosos volen tocar...
Però sempre són les administracions
les que han d'organitzar la cultura.
A vegades diuen que les administracions
són massa intervencionistes,
la iniciativa privada
també s'ha de moure.
Però aquest festival
ve de l'administració, no?
Llavors, bueno,
són ells qui l'organitzen.
I no creieu que seria interessant
en aquest aspecte,
però també en d'altres,
que les iniciatives privades
prenguessin la iniciativa
a Tarragona
i fora del...
Hem vist iniciatives
que han funcionat molt bé.
El TSC,
que té recolzament
de l'administració,
però és una iniciativa privada, no?
Exacte,
sempre hi ha un recolzament
de l'administració,
però no som nosaltres
que ho haguem de dir, no?
Potser mos ho podríem
també proposar, no ho sé.
Tu parlaves de cafeteries,
de locals,
de bars,
ells també s'haurien de moure,
segurament, no?
La cultura, no sé,
tu viatges per al món
i a Catalunya i a Espanya
si la música en viu
és una cosa supernormal.
Jo no dic Irlanda o...
A tots els bars,
entres a qualsevol bar de Dublín
i hi ha música en directe.
Sí,
és una cosa normal
i pel carrer i tot,
i aquí,
dona un muntó de pegues,
que no pots fer-ho.
Està prohibit.
És un tema també
d'ordenances municipals, no?
Sí,
perquè hi ha locals
que s'animen a fer
actuacions en viu,
en directe,
i a com entrar una,
dues setmanes,
però al final
sempre tenen multes
i clar,
no surt a compte
pagar les multes
que t'imposen
per tirar un projecte musical
o cultural endavant.
Sí,
i tirar un projecte musical
és complicat.
Vull dir,
en el cas nostre
de la Big Band,
vull dir,
ja has intentat demanar
suport de l'administració,
subvencions
perquè pugui comprar
repertori,
pugui...
I no has superat
la puntuació
que es necessitava
per dir,
o no?
Doncs ja m'explicaràs tu
quina puntuació,
quina formació
hem de crear
per superar la puntuació
per accedir
a una subvenció,
per poder enriquir
encara més
el panorama
o l'àmbit musical
aquí a Tarragona,
no?
Llavors...
És molt complicat.
Creieu que una millora
i una visibilitat
més quotidiana
o habitual
al carrer
passa exclusivament
per l'administració
o també pel públic,
per la iniciativa privada
i pels propis músics?
Tenim clar
que el públic
vol veure música en directe,
tenim clar
que els músics
volen tocar
i tenim clar
que hi ha locals
que volen fer música,
doncs hi ha una part
que està en discòrdia.
Perquè clar,
si ja tenim tres a favor
i hi ha una part
que és la que no deixa
accedir a aquest tipus
d'actes...
Volem controlar
la cultura,
però és que no...
És una cosa
massa bèstia,
és que no es pot...
S'ha de fer més...
Ja s'està fent,
ja s'està començant a...
S'està començant
a canviar el xip,
eh?
S'està començant
a canviar el xip
perquè,
com a mínim,
la Generalitat
ja comença
a fer convenis
i en té bastants
amb empreses privades
que es dediquen
al sector
de la cultura
i llavors
entre l'empresa privada
i l'administració
fan un consorci
que llavors
és més...
Jo diria
que és més rendible
i rentable,
perquè, bueno,
hi ha una empresa privada
que intenta
el que és l'empresa privada.
Són models
que estan funcionant
molt bé.
El que passa
que el que tu deies
en guanyes excepcional
sense anar més lluny
al Liceu
i posem-nos tots
de peu.
Ha treballat molt
amb la iniciativa privada
i en guany
la iniciativa privada
lògicament
també ha retallat
moltíssim
aquestes col·laboracions.
En tots, no?
Exacte.
Han desaparegut, no?
Per tant,
aquesta és una assignatura
pendent
que haurem de deixar
quan passi la crisi, no?
Però igualment
abans d'aquí
hi hagués la suposada crisi.
Sí, sí, no?
Tampoc no és que estéssim aquí
cada dia
per poder anar en un local
a escoltar música,
vull dir que la cosa
ve d'abans.
No s'aposta
per aquest tipus de...
Clar, està molt bé
com un cop a l'any
tinguem aquest tipus...
Bueno, diversos cops a l'any
però són dates concretes.
La resta de l'any
què fem?
Esperar que vingui aquell dia
és com allò
treballes per tenir 15 dies
de vacances.
Com les falles, eh?
Com les falles.
Només treballeu
pel festival d'edició.
Per dos, tres dies
i clar, tampoc
no considero jo
que sigui el més...
És l'anècdota,
o sigui,
hauria de ser al revés.
No, hauria de ser
que no hi hagués...
Ah, doncs avui no hi hagués...
I per part dels músics
sí que potser caldria
plantejar coses
però el músic
s'ha de dedicar
a la música
i a tocar
i a practicar
i a estar
actiu, actiu, actiu, actiu, no?
Estar en una activitat brutal
perquè llavors
realment
pugui vindre
i...
Què passa?
Ve un xaval de 18 anys
de Nova York
i ens dona una repassada
a tots
que es toca cada dia.
Aquí no podem tocar,
és que ens donen problemes
però almenys hi ha un festival
i a lo grande.
Això és un problema molt gran,
això que està dient ell
que fa estona
que ho està dient
és un problema molt gran.
Aquí actualment
no sé si hi ha alguna sala
que es pugui tocar.
No, no existeix.
en les que havia...
Per un tema
d'ordenances municipals
pel que ell ho interpreta.
Sí, sí, sí.
Perquè una normativa
de cafè-teatre
que existia a l'època de Franco
perquè no la volíem
perquè és que
no tenien cap sentit
ni Franco
la va...
Ficar aquesta llei
perquè era absurda.
Vull dir,
no podíem tocar els músics, no?
Sí, sí.
És que no podem tocar.
És que no té cap sentit.
Jo soc professor de música, no.
Per mi quin sentit
té educar els nens
si no tenen espai per tocar?
Estan bojos per tocar.
Estan allí, volem tocar.
Vull dir, bueno,
on toquereu?
Si jo no puc tocar...
Hem de fer un esforç tots, no?
Perquè tots,
els ciutadans també,
perquè, clar,
si no es pot tocar
és perquè hi ha una normativa
que suposo que ha hagut vindre
de cases de veïns,
de veïns,
de veïns,
de veïnals...
Però al carrer, per exemple,
a vegades vas pel carrer
i quan hi ha músics de qualitat,
i jo no dic
que s'hagi de tocar només al carrer,
però jo crec que la música al carrer
realment dona una dimensió
a la ciutat important
i no es pot tocar al carrer.
Clar, dona una alegria.
Jo penso que també per iniciativa privada
per Tarragona Cultura Contemporània,
per altres organitzadors,
per l'administració,
per altres en general,
s'està toquant bastant a Tarragona.
El que passa és que potser ha dit
si no ho veieu,
no teniu l'oportunitat,
però és...
dic si és una música molt popular.
No, però...
No, però penso que nosaltres formem parts
de grups molt diversos i...
Són músics,
estan a tot arreu,
ja que són grups.
Estem en grups de sol,
estem en grups de pop,
de rock,
estem en grups de tot,
i tens unes dificultats extremes
per poder anar a tocar
i poder que et programin.
Vull dir,
és que és increïble.
I no parlem del tema de locals
per assajar,
que aquesta també podria ser una altra.
Clar, aquesta és una altra.
I per assajar,
doncs has de llogar locals
que costen uns dinerals
i unes hores determinades,
perquè la que busques un lloc
a banda de la seguretat...
Per exemple, a Catalunya...
Perdona,
no, no, i ara.
Diguéssim,
en Catalunya hi ha un nivell artíssim alt,
diguéssim,
hi ha una sèrie de músics
que estan creixent
i no tenen espais per creixer,
és a dir,
per practicar,
per poder tocar,
per desenvolupar-se, no?
Jo ara mateix,
Catalunya és una terra estèril,
culturalment,
és estèril.
Hi ha una sèrie d'estrelles
que venen de fora,
una sèrie de coses,
però el dia a dia
és el que estem dient els locals,
la música t'han de tocar,
tindré espai,
i que jo no agafo una guitarra acústica
i em fiquem un local a tocar
i vingui una urbana,
uns Mossos,
li foten mil euros de multa
de local,
perquè no té un permís
per tocar,
jo amb la guitarra.
Mira si és absurd,
per exemple,
jo fico un disco meu
i fa que veure que toco,
no passa res.
Trots del disco,
toco la mateixa cançó
i li foten la multa al local.
És absurd,
és absurd,
això és la política,
és absurd,
és al revés.
I abans,
bé,
què es pot fer?
No ho sé.
Estan sortint moltes coses
que falten per arribar
a allò que deies al principi.
Hi ha una cosa fonamental
i és que això
es pot constatar perfectament
i vosaltres,
i a més si us dediqueu
a la docència també musical,
allò que comentàvem al principi,
hi ha un potencial
de gent dedicant-se a la música,
nois i noies
que des dels 4 anys
estan fent estudis musicals,
avui dia ha canviat molt,
i estan fent l'instrument
i a més a més
estan en una petita big band
i a més estan en un combo,
vull dir que hi ha aquestes ganes.
Per tant,
no sé si volem ser capital
de la cultura europea,
sembla que
les eines les tenim,
que serien els músics,
que ens falta
que es posin les piles
a les administracions,
però també el públic.
Tots una mica,
tots,
tots.
Vull dir que
a mi està bé,
que ojalá
passes això,
que fos la capital europea,
però
si compares
amb les altres
capitals europeus,
vull dir,
és que no hi arribi
ni a la solera de la sabata.
N'entrada,
us hauran de deixar tocar al carrer
si arribem a ser capital
de la cultura europea.
Jo m'he sentit delinqüent,
jo he estat tocando
en un local
i vint de los urbanos
i jo sentir-me
un gran...
Dic,
hòstia,
perquè...
Perquè eres un maleante,
Sebas.
Bueno,
això és una cosa a part,
però...
Vols dir que era per la música
que et venien a buscar.
Amalgant la guitarra
i bueno,
aquí no...
Bueno,
és fort.
I uns quants exemples més
que podríem parlar
però tampoc ara...
Com si fossis el Tom Manta,
no?
Pitjor,
pitjor que estaven
a les floretes aquelles.
Si tens permís
per fer cultura,
jo dir,
bueno,
no sé.
No,
d'interès n'hi ha,
d'interès n'hi ha.
Però és un interès contradictori
una mica,
no?
Però escolteu,
tot això no es pot
seure en una taula
i parlar amb qui
ha de modificar
si es poden modificar
les normes?
Al principi no som...
No ho sé,
és allò qui és
el primer que ha de fer el pas.
Hi ha una associació de músics,
hi ha gent que us coneixeu tots
en un circuit,
ja sigui a través d'associacions
o fins i tot
que vosaltres mateixos
us coordinaciu.
Seure i parlar el tema?
No sé si ho sabeu
però nosaltres tenim un conveni
a l'associació de músics
el que es tarda una 2016
i aquest conveni està funcionant.
A veure,
i el que s'intenta
és que passin tots els col·lectius
que d'alguna manera
a l'altra
estan fent cultura
i incidint
en que la cultura
és un aspecte molt ampli,
perquè donin la seva opinió
i perquè això és una aspiració
que és un projecte de ciutat,
a veure,
no és un projecte
d'uns quarts,
és un projecte de ciutat
que el que s'espera
és això,
que hi hagi un...
ja ho sabem que és difícil,
però que hi hagi
una implicació
de la ciutat
que la gent,
li ho he dit moltes vegades,
una manera de col·laborar
estant oberts
a suggeriments
a través dels correus
però també
a través de les adhesions,
vull dir,
és una manera
el suport aquest
a través de les adhesions
i una altra
és a través de les idees
i de posar
damunt de la taula
les possibilitats que tenim
que pensem que són moltes
i que aquesta implicació
ciutadana
i dels col·lectius
també és important
perquè si no,
no es fa,
a veure,
no és només una cosa
que fan quatre persones
que tenen ganes de fer-la
sinó que hi ha
d'una implicació.
I l'objectiu
de Tarragona de 2016,
quin és l'objectiu
d'aquest,
Tarragona de 2016?
Perdona,
ara t'he pres el paper, no?
No, no, no,
a mi pots prendre el paper
que vulguis,
així no parlo
des de les setes de matí parlant,
ja m'està bé.
L'objectiu
és arribar a ser
la candidatura,
o sigui,
ja ho son,
la candidatura de Catalunya
a la capital europea
de la cultura
és arribar a ser
que Tarragona sigui
l'any 2016
capital europea
de la cultura.
A veure,
que hi hagi
que se'ns conegui,
que representen
a tot l'estat espanyol
dintre,
durant tot un any,
fent la consolidació,
o sigui,
arribant a tenir
la consolidació
d'aquest projecte
que s'ha de presentar,
de tots els equipaments
culturals
i de tot aquest programa
que s'ha de presentar
i que s'ha de defensar.
Si podem fotre les piles,
ja.
Les piles ja estan posades
des de fa temps
i llavors el que demanem
és això,
que tothom passi per aquí,
que tothom
s'impliqui
de l'una o l'altra.
El sentit,
amb tots els aspectes
de l'administració,
és que deixi de ser
un projecte institucional
i que sigui un projecte
de la societat tarragonina.
Jo m'imagino
que aquest és l'objectiu,
que les institucions
facin els formularis
i les instàncies
i que sigui la ciutadania
i les diferents entitats
les que promoguin
aquesta idea
de capital
de la cultura europea.
Que ens deixin viure,
que ens deixin tocar,
que ens deixin...
Aquesta?
Que ens deixin viure
i ens deixin tocar,
doncs...
Estem allí...
Doncs viure,
ja està.
Power flower,
digues que sí.
Home,
clar que sí.
Moltíssimes gràcies.
Arriben les notícies,
Carles,
Raül,
Sebastià,
moltíssimes gràcies de veritat.
Us escoltarem
a totes les bandes,
només faltaria
i esperem que torneu,
eh?
Que torneu aquí a la ràdio
fora del Festival de Dixi,
eh?
Em posarem la primera pedra
perquè tingueu
aquesta presència habitualment.
Teresa,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a tots.
Dijous vinent
no tenim programa,
que és dijous sant.
No, tenim vacances.
Has d'anar de processó,
eh?
Per tant,
et farem veritat a la ràdio.
Moltíssimes gràcies,
les notícies.
Després de les 12
continuem des del Quim Quima.
Ansices gràcies.
Fins demà!