Comencem el temps de la tertúlia en aquest matí de divendres,
temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb tres convidats, dues senyores i un senyor.
Les senyores han estat molt puntuals.
També hem de dir que el senyor s'acaba d'incorporar ara mateix.
No passa res perquè arriba puntual.
I el saludo el primer, Ramon Maria Sants, bon dia.
Bon dia, quines ganes de fer-me quedar malament ja.
De bon matí a les 9 del matí i davant de dues senyores.
Ramon Maria Sants és advocat i president local d'Esquerra.
Sí, sí, president local d'Esquerra.
De tota Tarragona, de dues senyores.
Exacte.
També és veritat, és veritat.
Ramon Maria, bon dia, eh?
Bon dia, bon dia.
Ha arribat just però puntual.
Les que han arribat amb molta antelació són la professora de can i senadora tarragonina Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
A més, amb veu, també ho hem de dir, ha tingut problemes de veu durant la setmana.
És qui era molt impressionant.
Que això per una professora de can...
És molt complicat.
És molt complicat.
Com pels radiofonistes, pels locutors de ràdio.
I la tercera convidada és la directora de l'Escola d'Hostaleria, una altra persona vinculada al món de l'ensenyament.
I a més a més, amb càrrec que polític és regidora de Convergència i Unió a l'Ajuntament, Carme Dú.
Carme, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs amb ells tres farem tertúli i comentarem alguns aspectes de l'actualitat.
Algunes notícies per ser ja relacionades molt amb aquest ambient pre-nadalenc.
Entre les notícies de l'actualitat estricta local tenim l'anunci ahir de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'empresa de Mercatges Pimsa, de repartir milers d'hores gratuïtes d'aparcament
durant aquestes festes de Nadal per incentivar el comerç en un any complicat per la crisi econòmica
i per intentar, doncs, això, mobilitzar el sector comercial i afavorir els clients, els compradors.
A partir d'ara i fins després de rebaixes, doncs, hi haurà milers d'hores gratuïtes d'aparcament
que s'distribuiran als comerciants.
Després, les botigues podran fer com vulguin, els podran repartir amb els seus clients com vulguin
i la mesura afectarà sis pàrquings, el de la plaça Cursini, el de Batestini,
el de l'Avinguda Catalunya, el de President Companys, el de Joan XXIII i el pàrquing del Serraio.
Què els sembla la mesura?
Això d'incentivar el comerç, Carme?
Doncs jo ho trobo perfecte.
Vull dir, a Tarragona ja sabeu la dificultat que tenim.
Primer que res, doncs, gairebé una felicitació per Espimsa, no?, per la iniciativa
i tot el que sigui facilitar que les persones de Tarragona, i no Tarragona,
puguem passejar i veure botigues i comprar, perquè es veu bastant gent que passeja,
encara es veu molta gent que mira.
Però molt passeig però poca compra, de moment.
Però la compra jo crec que al final es farà com sempre, potser una mica més vigilant una mica més,
però jo crec que es farà com sempre.
Doncs bé, resumint, jo trobo una molt bona iniciativa de l'empresa i doncs crec que sí,
que pot afavorir, perquè a Tarragona ja diem, els pàrquings són cars i el fet que durant uns quants dies puguin voltar per la ciutat
i tenir el cotxe aparcat, no sé exactament les condicions o com serà, però...
Els tickets seran de dues hores d'aparcament gratuït entre els clients i de fet cada botiga ho podrà repartir com vulgui,
en funció dels seus interessos, m'imagino.
Però bé, doncs és una iniciativa que és bona.
Bé, d'acord amb el que diu la Carles, sí, és bona iniciativa.
A més a més penso que és una manera molt directa d'ajudar el comerç del centre de Tarragona
i sobretot el petit comerciant que actualment té moltes coses a la contra
i almenys que alguna que la tingui al seu favor.
L'altre dia parlàveu també d'horaris i aquestes coses i són coses que les botigues les pateixen
i més en aquest moment, per tant, si se'ls dona un tipus de facilitat perquè la gent puguem anar
o la gent pugui anar al centre o més o menys al centre perquè els pàrquings no són tots al mig
però vull dir que estan una mica repartits, per tant penso que això facilitarà les coses.
Ramon?
Bueno, les places de Parcamera a Tarragona no són cares, són caríssimes.
És a dir, deixar un cotxe al pàrquing és un luxe a l'abast de molt poca gent.
Però també a la resta de ciutats, no?
No.
No, no, no, no, no.
A Barcelona no són cars els pàrquings?
A Barcelona no ho sé, però per exemple hi ha aquesta de moda, aquesta ciutat que tenim al costat de Tarragona
que es diu Reus, ai, ja he dit un nom, no sé si el podia dir, no el podia dir.
Hi ha un pàrquing, crec que és, ostres, ara no el recordo massa bé, un nou complex,
quan un nova...
El Pallol, exactament.
El Pallol era gratuït fins fa 15 dies.
Allò és un xull, el pàrquing.
És a dir, però pagues molt poquet, et permet anar a Reus, et permet passejar per tots els Reus,
anar a sopar fins i tot i pagar una misèria, una misèria.
Cèntims, cèntims.
Cèntims, exactament, no arriba a l'euro, és fantàstic.
Aquí a Tarragona això és impensable.
Jo moltes vegades he de fer alguna gestió, he d'anar al jutjat de Valls, llavors he de tornar a Tarragona
per alguna...
I he de deixar el pàrquing aquí, el president i els companys.
Tu, és un semblaso.
És un segon que l'expressió no és gens...
No és gens afortunada des del punt de vista lingüístic.
Però és que és així, és que és caríssim, és caríssim.
A veure, llavors, analitzem la situació.
El fet d'aquesta iniciativa, doncs clar, és molt bona aquesta iniciativa.
Per què?
Perquè et permet, doncs, tenir una rebaixa amb allò que ha de ser una clatellada
i tu ja has gastat uns diners comprant i penses,
bueno, doncs quan vagi al pàrquing, doncs mira, sortirà més econòmic.
Però aquesta és una situació puntual.
Està bé, però és una situació puntual.
De totes maneres, ara em diran, no, no, és que així amb el pàrquing car,
doncs incentivem el fet que la gent agafi transport públic.
No, no, escolta tu, els pàrquings continuen sent que veixins en aquesta ciutat.
Perquè, justament, a propòsit d'això de repartir pàrquings,
de repartir tiquets d'abargament, clar, és una mica el debat,
sembla que s'estigui incentivant d'agafar el cotxe,
quan moltes altres polítiques, en general, de tots els partits polítics,
per si parlem ara de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona,
és fomentar el transport públic i fer pàrquings situacions
perquè la gent no vagi al centre.
Però alhora estem regalant tiquets de pàrquing
perquè la gent, segurament la gent, quan va a comprar,
vol agafar, o té ja una tirada, agafa molt el seu vehicle privat, no?
Clar, no és un debat una mica... pot ser contradictori?
Sí, no, però tenim Tarragona que és molt extensa, la ciutat de Tarragona.
Des de la Mora fins a Bona Vista, doncs és molt extensa.
El fet que això ha de servir perquè totes aquestes persones
que viuen una mica lluny del centre, que ho puguin gaudir.
Jo sóc resident a Tarragona, al centre ciutat.
I Tarragona, per la gent que vivim a Tarragona,
podem anar a peu caminant a tot arreu.
I és més, això fa 20 minuts tenir-me d'una banda a l'altra,
per molt lluny que vulguem anar.
I amb un pas tranquil.
No hauria de ser per incentivar agafar el cotxe.
El que dia abans el Ramon Maria, vull dir,
jo treballo a Cambrils, ja ho sabeu,
i quan vinc, que va a una reunió aquí allà,
al pàrquing de casa meva, i vaig caminant,
sempre, sempre, Tarragona és una ciutat que ens permet caminar.
Aleshores, això ha de ser, sabem que la realitat de la ciutat
és una ciutat molt extensa,
i això ha de ser per incentivar totes aquestes persones
que puguin passejar pel centre de la ciutat
i que ells viuen fora.
Els tickets poden servir, doncs, més per la gent,
fins i tot a fora de Tarragona,
que vinguin al centre de Tarragona a comprar,
que no pas pels propis residents.
Jo penso per la gent, inclús, que no viu a Tarragona,
que per venir a comprar a Tarragona,
vull dir, igual que vas a comprar, no sé on,
doncs us vens a comprar a Tarragona
i si tens la facilitat de deixar el cotxe,
doncs, bueno, això facilita les coses.
Tenim els dissuasoris ara, però no sé com estan de...
No, bueno, em sembla que estan bastant facilitats.
Clar, però per això deia que es fan pàrquings dissuasoris
per fomentar el transport públic,
però alhora també s'incentiva
donar tiquets gratis de pàrquing en el centre.
El dissuasori pot ser per anar a peu, eh?
No cal que agafem el transport públic.
Sí, però això és qüestió de convèncer la població.
És molt senzill, és a dir, tu vas a comprar
i estàs 3 hores comprant o 4 hores o 5 hores comprant
i llavors vols picar alguna cosa, vols superar alguna cosa
i llavors saps el pàrquing i pagues 13, 14 i 18 euros de pàrquing.
I almenys amb aquests tiquets no pagaràs una mica menys
i pensaràs, bueno...
Però és que és així.
El problema no és el tiquet,
el problema és el preu del pàrquing.
En fi, veurem com ho reben això.
Suposo que els comerciants ho rebran en general bé
i els clients també.
I veurem quin impacte té això
perquè està previst per aquest mes de desembre,
però també pel gener i fins i tot té una data de caducitat
que és el 28 de febrer
per agafar també tota la campanya de rebaixes.
Deixi'm un altre petit apunt anecdòtic.
Segurament pot ser un tema de debat d'aquí uns dies
però no s'inaugura fins avui.
Un pessebre espectacular que es munta dins del mercat
però que diuen que és allò, trencador, avantguardista,
fora del normal.
La Teresa que treballa al costat suposo que no l'ha vist.
No n'he vist res.
L'ha guaitat una mica?
He vist que entraven coses però no sé com estan col·locades.
Ara he vist alguna foto amb algun diari.
Què li sembla a totes maneres que hi hagi un pessebre això trencador
i que se surti de la norma i de la tradició?
Bé, vull dir, perquè no hi pot ser.
Hi ha un altre tipus d'exposicions amb altres coses trencadores
perquè a un pessebre no sempre hem de veure tot igual.
No, jo penso que la gent s'inventi coses,
que els artistes s'inventi coses amb criteri, evidentment.
Més avantguardistes a mi em sembla perfecte
perquè si no, d'aquí cent anys què li deixarem, tu?
Carme, tu què et sembla? Sense haver-ho vist.
No l'he vist, per tant, fins que no l'hagi vist no puc dir res.
El que sigui trencador, cap problema.
Mentre continuïm mantenint l'esperit del pessebre,
l'únic que penso jo que hem de demanar és que sigui un pessebre.
Clar, no puc dir res.
No l'he vist.
No l'he vist, he vist una fotografia avui al diari.
Per això dic que això d'aquí uns dies sí que serà motiu.
Jo crec que serà motiu de debat, però en fi, ja està bé.
Hi ha un esperit, que és el Nadal, i aquest pessebre ha de tenir...
Penso, i com que no l'he vist no puc dir res més que això.
L'artista que es diu David Callau ja ha dit que no deixarà indiferent a ningú.
Així que ja ho veurem.
Ramon, tu què et sembla?
Bueno, ens trobem dintre del món de l'art, en certa manera,
i el món de l'art comporta subjectivitat.
Contra els gustos no hi ha ni pot haver disputes.
Jo ara estic, que tinc una cantant al costat,
m'imagino, aquest debat ja s'ha traslladat al tema de l'òpera, per exemple, no?
Sí.
Hi ha l'òpera en el sentit clàssic, no?
Llavors hi ha aquí les òperes trencadores, amb vestuaris...
Amb simpaties, amb un tipus de muntatge, sí.
Llavors, clar, hi ha gent que s'intigna, no?
Que diu que això...
Com pot ser que l'Aida de Verdi, doncs ara, en comptes d'un camell,
m'atreguin, doncs no sé, una cabra, no?
No, han de sortir elefants, si no hi ha elefants...
Exactament, no?
Doncs això ho traslladarem ara a Passebre,
i un altre dia ho traslladarem en una altra cosa.
Però és bonic això, és bonic, perquè en el fons és imaginació,
i l'imaginació és puresa d'esperit.
Ara que parlem de la música, o d'una cantant,
jo recordo haver llegit els comentaris que va a l'inici,
quan se va inaugurar el Palau de la Música.
El segon, la segona...
Sí.
Que els assíduos, la gent culta de l'època,
allò era indignant.
Però això ha passat tot arreu.
Això ha passat a l'Iceu, i ha passat a tot arreu.
I mira, bueno, ara, deixem estar tot el cas que hi ha al voltant, però...
No, però quan hi ha una cosa diferent, doncs, bueno, t'impacta,
i hi ha gent que ho rep amb naturalitat,
i hi ha gent que no.
Jo recordo una vegada a l'Iceu,
bueno, que Sansó no trencava les columnes del temple,
i això va ser motiu d'indignació de tota la platea,
perquè el que va passar en comptes de trencar-se les columnes
va ser que un raig de llum va inundar la platea,
i evidentment els de la platea no n'envenen res.
O sigui, els que érem més amunt, bastant més amunt,
sí que ho vam veure.
Llavors, clar, això va ser motiu d'indignació de tot el públic,
però, bueno, doncs, sí que el director ha pensat això.
Clar, recordant el pessebre que es va muntar l'any passat al mercat,
aquell immens avantcaja que va treure milers de persones,
aquell era tan tradicional, van anar a milers de persones,
en fi, l'objectiu d'aquest pessebre d'enguany
és també que hi vagi molta gent,
encara que s'enfadin després de la sortida.
Jo suposo que l'artista és el que pretén, no?
Sí, sí, provocar el debat.
Ja està, ja està provocat.
De totes maneres, més enllà que sigui provocat o no,
està bé també que es faci,
es monti un pessebre d'aquests trencadors a dins del mercat,
tenint en compte com està el mercat,
a l'espera que comenci les obres de reforma,
i que per dinar a mig d'aquella zona ja està bé?
Jo penso que sí, és una manera d'aprofitar un espai
que en aquest moment està com a...
Bueno, parat, no està perquè s'estan fent altres coses,
però en l'espai en si no hi ha res,
i l'espai d'intre és molt bonic,
vull dir, jo només he tret el cap així quan estava buit,
i de debò que és...
Bueno, a mi em va impressionar veure el mercat sense res,
perquè és tan gran,
i aquelles columnes i el sostre ho vaig trobar preciós,
i trobo que sí, que està molt bé.
I a més a més, pensant en la zona,
que en els comerciants que hi ha a la zona,
doncs evidentment també els espero una època dura
mentre es facin les obres.
Ramon?
Bueno, va, clar, és que és un espai que s'ha d'aprofitar
i a veure, no es pot aprofitar de manera contínua,
perquè ara s'ha de fer un estudi d'això, d'allò altre,
però si en determinades èpoques, com és ara,
no s'hi fa res dintre,
doncs quan s'hi posa el pessebre ja està, no problema.
Carme, sí? Ja t'està bé?
Que s'ompli el mercat amb aquest pessebre?
Sí, el que hauria de fer és començar,
però ja que no comença,
doncs almenys, mira, potser les persones,
com diu ella,
tindran l'oportunitat de veure el mercat d'una altra manera,
potser ja seran les últimes vegades que ho pugui fer.
Segurament, segur.
Recordo que s'hi inaugura aquest vespre,
de fet, avui s'hi inaugura aquest pessebre,
demà s'hi inaugura el dels xiquets de Tarragona,
que és el més tradicional de tots,
i després tenim un munt de pessebres que s'hi inauguren aquests dies.
Que regirona els diorames.
Exacte, i d'aquí uns dies els de la brigada municipal,
així que tindrem pessebres per totes bandes,
però aquest serà especialment, jo crec, trencador,
i m'imagino que sortirà en alguna d'aquestes tertulies en els propers dies.
En fi, més enllà d'aquestes dues notícies
o qüestions relacionades molt amb la proximitat de les festes nadalenques,
tenim altres aspectes de l'actualitat.
Avui, per exemple, als informatius de Tarragona Ràdio
us estem explicant una notícia,
una nova iniciativa de la plataforma ciutadana Mouta,
que ha decidit engegar una campanya,
i així li traslladaran a l'alcalde la setmana vinent,
una campanya per defensar que el nom de la futura bagueria
del nostre territori es digui Tarragona,
i no Camp de Tarragona, com és la intenció.
A més, hem de recordar que el govern de la Generalitat
aprovarà la lli de bagueries tot just després de cap d'any,
és a dir, el dia 5 de gener, la primera reunió del 2010,
i davant que la pròxima bagueria, la futura bagueria,
es digui Camp de Tarragona,
ells ja diuen que hi ha raons històriques
per defensar que només sigui el nom de Tarragona.
I clar, tot això també ens porta al debat
sobre el nom de l'aeroport.
Teresa, com l'hem de dir a la bagueria.
Jo hi estic d'acord, jo hi estic d'acord.
En el Senat, en el seu dia, ja ens hi vam pronunciar a favor.
En el Senat de Tarragoni.
Sí, clar, en el Senat de Tarragoni.
És que si ha sonat, ha sonat.
Bueno, ho he dit malament.
Jo hi estic d'acord sobretot perquè, a més a més,
penso que és un greu comparatiu amb les altres bagueries.
La de Barcelona, la de Girona i la de Lleida es diuen així.
Per tant, aquí, per què li han de canviar el nom?
Doncs ja està, punto.
Vull dir, no té més discussió que aquesta.
No sé per què hem de buscar un altre nom si ja tenim aquest.
quan les altres no els hi han canviat.
I em consta que s'està treballant amb això, i espero,
i segur que el senyor alcalde farà les seves gestions oportunes
perquè això passi.
Carme, Camp de Tarragona o Tarragona, a la bagueria?
Tarragona, totalment d'acord.
És que no ho entenc.
Per què hem de dir Camp de Tarragona?
Però entenen que en els últims anys s'ha imposat molt
la terminologia Camp de Tarragona, per tot, no?
I no només per l'estació, sinó en general...
Una concepció molt equivocada.
Perquè estem parlant d'un territori, aquest territori és Tarragona.
I a tot arreu, a tot Espanya, quan és un territori,
fiqués el nom de la capital del territori,
i abarca tot el...
Les diputacions, fins ara, bueno, parlem del canvi,
o de si conviuran, tot això.
És la Diputació de Tarragona,
i algú es pensa que és Diputació de Tarragona Ciutat?
No.
Tothom sap que és el territori de Tarragona.
Doncs és que és...
És que aquesta discussió no hi hauria ni de ser, ja.
No sé, no hi hauria ni de ser.
És Tarragona,
i hem de veure que Tarragona és la capital.
I com que Tarragona és la capital,
no engloba només la capital,
tot el seu territori.
Ramon.
Bé, jo penso que, com sempre,
ens perdem amb allò que no és important.
Anem a ser clars.
El moviment Mouta.
El moviment Mouta ha deixat de ser un moviment ciutadà
per passar a ser un moviment polític.
I això ja va ser hora que algú ho digui.
Ho dic en el sentit que,
quan va sortir del tema de l'aeroport de Reus,
perquè jo tota la vida que he sentit dir
l'aeroport de Reus,
nosaltres, Esquerra Republicana de Catalunya,
vam defensar que l'important
no era el nom de l'aeroport,
sinó qui tenia la gestió d'aquest aeroport.
I no sols la gestió de l'aeroport de Reus,
sinó la gestió del port de Tarragona, per exemple,
i la gestió d'altres infraestructures,
com pot ser la Renfe i Rodalies,
que haurien de tenir ja el govern
de la Generalitat de Catalunya d'una vegada.
Se'ns va descalificar,
i molt especialment ens va descalificar el Sergi de los Rios,
donant medalles i donant tiquets d'antitarragonisme.
Jo crec que aquí ja van traspassar la frontera
d'allò que és moviment ciutadà a moviment polític.
Doncs bé, que sumeixin que són un moviment polític
i que diguin que són un moviment polític.
Això per una banda.
Ara ens trobem amb el tema de Camp de Tarragona.
Bé, analitzem una mica la situació.
A què volem mantenir?
Volem continuar en mantenir, per exemple,
les diputacions, herència franquista?
No, per això es fan les vagaries.
Això és la veritat del debat.
La veritat del debat és
que les diputacions han de desaparèixer.
La fórmula de diputació,
és a dir, allò que engloba la província,
entenem que no és escaient i és poc funcional,
a banda d'aquesta herència franquista de dividir el territori.
Doncs bé, el que és important són les vagaries,
el funcionament de les vagaries
i com deixem de banda les diputacions.
Això és important.
I aquí sé que hem d'estar units i hem d'estar esforços.
El tema del Camp de Tarragona,
sobre... Podem parlar moltíssim.
La capital, Tarragona, indiscutible.
Això és indiscutible.
La capital ha de ser Tarragona,
però la capital...
Ningú ha dit que la capital no és Tarragona.
Ni absolutament ningú ho ha dit.
Jo em trobo tan còmode
amb el nom de Begaria de Tarragona
com amb el nom de Begaria Camp de Tarragona.
Sempre i quan, doncs, és Tarragona.
Anem a explicar a una persona de la selva del camp
amb quina terminologia ser més còmode.
Anem a explicar a una persona de Constantí,
anem a explicar a una persona...
Ja no dic de Reus,
és que no pronunciaré la capital...
Ai, la capital, perdó, la ciutat Reus.
Ho deixaré clar.
Per què?
Doncs perquè hi ha altres llocs a banda de Reus.
Se senten còmodes amb la terminologia Tarragona
o més amb el camp de Tarragona?
Bueno, hem de tenir en compte també el territori, eh?
Si volem ser capital,
o ens volem...
Som capital, però, bueno,
si volem exercir veritat l'ament de capital,
hem de tenir en compte el territori.
I una altra qüestió també molt important.
Lingüísticament.
No vull entrar perquè no he acabat d'aprofundir-se en el tema.
Però és que m'assembla que ja fa bastants segles
que la paraula camp de Tarragona surt pels llibres.
Bastants segles.
No és una cosa de dos dies.
A veure, aquí el debat és sobre si el nom de la cosa és important o no.
Qui ens disvirtuem?
Perquè, Ramon, hem preguntat una cosa.
Què hem preguntat?
Digues què hem preguntat.
A veure, si estàvem d'acord amb el nom de...
Camp de Tarragona.
...Bagaria de Tarragona o Bagaria del Camp de Tarragona.
Deixes per tota la dissimulació que tu has fet.
No, és un debat estèril.
Tu has de dir si prefereixes el nom de Bagaria de Tarragona
o Bagaria del Camp de Tarragona.
Dius que desvirtuem el tema als demés.
Les que has desvirtuant tu el tema.
No, no.
Hi ha un moviment que es diu Mouta,
que jo entenc que tot això...
És a dir, aquest moviment, per exemple,
per què es va crear?
Es va crear per una qüestió d'infraestructures.
No, perquè és el que ha tret el debat, no?
És el que ha tret el debat.
Ha tret el debat amb el tema de la bagaria.
Ho acaba de dir ara...
Sí, sí, com a mínim de notícies és la...
Jo ho penso que nosaltres.
No estic d'acord amb aquest raonament teu.
La gent que tenim responsabilitat en aquest sentit,
o que hem de procurar tenir una mena de responsabilitat,
hem de dir, què és el que és interessant?
El nom.
És interessant el nom.
És que una cosa no treu l'altra.
Una cosa no treu l'altra.
S'ha de lluitar per tot.
S'ha de lluitar per el que representa la bagaria.
Quines són les funcions de la bagaria?
Evidentment que sí.
Amb això suposo que estarem totalment d'acord.
Però hem de lluitar també pel nom.
La identitat.
Perdrem identitat?
A veure.
Quina identitat despert?
Teresa.
Bé, jo ho tinc d'acord amb una part del teu discurs.
Amb una altra no.
Del discurs del Ramon.
Sí, parlant del Ramon, sí.
Jo penso que s'ha de dir Tarragona, personalment.
Però tampoc vull perdre ni cinc minuts més dels necessaris.
Fantàstic.
Perquè, evidentment,
és el funcionament el que m'interessa.
Com funciona, què passarà, què no.
Però és que si no pensem en el nom,
és que ens colaran un altre nom.
I d'acord també amb la teva apreciació del Mouta.
Però en aquest moment, jo no soc Mouta,
però també m'ha arribat.
Com a tots ens arriben moltes coses.
Aquestes també m'ha arribat.
I no perquè ho digui el Mouta.
El Mouta a vegades diu coses que a mi m'interessen,
de vegades que no m'interessen.
Però en aquest cas sí que penso que és important
que es digui Tarragona.
I entenc que el Mouta s'ha convertit,
o va néixer ja,
mig camuflat,
sota una idea,
i ens en van presentar una altra,
etcètera.
I hi ha gent que hi creu,
com sembla que ho veu molt bé,
i altres que no.
Jo no hi combrego amb les idees del Mouta.
Però en aquest moment,
penso que si no lluitem perquè es digui Tarragona,
ens tornaran a colar un altre nom,
com la Rovira i Virgili,
com no sé quantes coses,
que després no sabem on som.
I per tant,
és important el nom.
Tarragona, sí.
Perquè clar,
el debat que promou ara Mouta,
i que, insísim,
és una notícia que avui expliquen des de Tarragona Ràdio,
clar, ve a tot seguit del tema del nom de l'aeroport,
que clar, ni de bon tros s'ha aclarit.
Aquí hi ha clarament una postura
expressada per l'Ajuntament de Tarragona
i per la Cambra de Comerç,
demanant oficialment a ENA aquest canvi de nom,
però recordem la reacció de Reus,
que a nivell de partits polítics i a nivell de societat civil,
fins i tot han convocat un acte el dia 21 de desembre
al Teatre Fortuny.
Perquè el tema de l'aeroport,
amb el nom i amb la comparació que fèiem amb la bagueria,
Carme, per tu també és important,
el nom,
a banda de les funcions
i de les competències que tingui la infraestructura.
Totalment.
És que una cosa no treu l'altra.
No vol dir que lluitarem per un nom
i oblidarem el de més.
És que no treu que puguis lluitar paral·lelament
per les dues coses i per mi,
per mi, eh, personalment,
s'hauria de dir Tarragona.
Ramon, en canvi, per tu suposo
que és com el tema de la bagueria.
No, no, no, són dues coses diferents.
Al tanto, jo he començat dient això.
El tema de l'aeroport i el tema de la bagueria
són dues coses totalment diferents.
D'acord?
El tema de l'aeroport.
Jo entenc que el tema de l'aeroport
va sortir a una pregunta
que se li va fer a la Cambra de Comerç de Tarragona
amb un senyor que no sabia a què anava.
Li van dir com s'ha de l'aeroport?
És de Tarragona, i ja està.
Però és que, si viatgem una mica pel món,
ja no es tracta de Tarragona o reu,
es tracta de Barcelona Surte o Barcelona Nord
quan anem a Girona.
És que és així,
perquè la referència del món
no és Tarragona,
és Barcelona.
I és així.
I llavors, el tema de l'aeroport és una altra qüestió.
I estàs tan tranquil que sigui Barcelona
i Tarragona no compti.
No, ara estàs traient les coses de mar.
No estic tan tranquil, eh, ni molt menys.
Però almenys, el que sí,
si hem de vendre alguna cosa,
si hem de vendre una marca,
que es vengui una marca a l'estranger.
serà molt complicat vendre a Tarragona a l'estranger,
que no et dic pas que hagi de ser d'aquesta manera.
Però tenim un aeroport a Tarragona?
Sí, però, a veure, és que...
Jo és que jo trobo que ja estem perdent molt de temps.
Sí, tu no me deix.
Amb això.
Tant de bo el teu grup polític
tots aquests anys hagués demanat la gestió de l'aeroport.
Llavors, potser sí que podrien vendre a Tarragona.
I llavors fes-ho tu ara.
És el que estem fent.
És el que estem fent.
Sí, senyor, ja hem fet més que vosaltres.
Però molt més, molt més, molt més.
I si no, doncs vés-li preguntar al Mas
si estàs d'acord que es posi a Tarragona als Reus,
què és el primer que va dir?
Què era una tonteria?
El tema del nom?
A veure...
I aquí vosaltres us heu quedat
amb els pantalons abaixats.
No ho sé, aquí s'hi ha quedat.
Oh, i tant que us heu quedat.
Un moment, a veure, Teresa.
A veure, a mi...
El tema del nom.
Perdem cinc minuts o no?
Perdem cinc minuts i prou.
Ens queden cinc minuts dos, Artúlis.
És que és gros, perquè a Convergència van dient això
i els hi ve el Mas i els hi diu
no, no és important.
Llavors ho volen justificar d'aquesta manera.
Per mi, tot s'hauria dit a Tarragona i punto,
comencem per aquí, i ja està, i punto.
Però llavors, esclar, comencem a dir
que si els de Reus no sé què,
que si els de Reus no sé què...
Ostres, jo t'ho he de mirar...
Aleshores els de Reus diuen
que el port podria ser el port de Tarragona i Reus.
Sí, esclar, i llavors...
No, no, Reus mal fet, també, eh?
Reus molt mal fet.
Reus molt mal fet.
El què?
Sí, senyor, és a dir...
La reacció que...
Exactament, exactament.
Jo entenc que tampoc han tingut consciència de territori.
Oh, i tant.
Teresa, digues.
Però és que ens perdem amb el nom,
ens quedem amb el nom i prou.
I hi ha moltes més coses que el nom.
Vull dir, el nom, està clar que és important, sí.
Si tu et dius tres o et dius papeta,
doncs mira, t'ho anomenen així,
t'ho anomenen així, però realment ets qui ets tu.
Vull dir, el nom fa la persona,
la persona fa el nom.
Una mica estem aquí.
Per tant, jo trobo que ja n'he sentit
molts de debats d'aquests,
i que no porten enlloc,
perquè ni un ni l'altre
ens quedem encallats aquí amb el nom.
I no anem més enllà.
Llavors, jo realment el que m'interessa
és que l'aeroport de Reus tingui una bona comunicació,
que hagi vols per anar a tot arreu
i que no hagi d'anar a Barcelona
per agafar no sé què, etcètera.
I que m'agradaria que estigui a Tarragona.
I tant, i tant que sí, més.
Però penso que és una discussió
que no porta enlloc.
I davant de la reacció de Reus,
que comentava,
reacció política i societat civil,
què creuen els contartulis que ha de fer Tarragona?
Res?
El que ja s'ha fet?
O s'ha de fer alguna cosa més?
No, per això t'estic que sí que hem de perdre cinc minuts,
perquè allà sí que s'hi perden cinc minuts.
Ells saben el que és la identitat.
Clar.
Per això la reclamen.
I llavors aquí sempre ens n'ha de passar.
Vull dir que sí que n'hem de parlar,
però no s'hagi tant.
Cinc minuts.
Carme, s'ha de fer alguna cosa més?
Creus que com a partits polítics
o com a societat civil?
Evidentment.
I com a societat també.
jo penso que nosaltres tindrem el que nosaltres haurem llaurat
o el que ens mereixerem.
O defensem una cosa o no la defensem.
Pensem que és igual o no pensem que és igual.
Doncs hem de decidir què volem.
Evidentment, ho hem de defensar.
S'ha obert un debat estèril,
s'ha obert la caixa dels trons amb un debat estèril.
Jo el que vull
és que si algun dia he d'anar a un hospital,
el que vull és tenir un hospital més a prop possible.
Si aquest hospital pot curar el que jo tinc
i estar a Constantí,
estarà bé que estigui a Constantí.
Això és el que vull dir.
Cinc minuts.
Ja que estem parlant molt de cinc minuts.
Ens queden cinc minuts de tertúlia.
Ja els hi proposo.
Deixar l'aeroport i parlar de l'estació de trens.
Que avui també és notícia
perquè ja saben que hi ha
va haver-hi fins i tot aquella amenaça
a través dels micròfons de l'alcalde
de tancar l'estació
si no s'arreglaven tot el problema
de les barreres arquitectòniques.
Avui és notícia
que els pressupostos genals de l'Estat
inclouran una partida de 600.000 euros
per la millora de l'estació de trens.
Ahir el Senat aprovava una esmena
presentada de manera conjunta
per Esquerra Republicana
i pel Partit dels Socialistes
amb l'objectiu d'incrementar
ja una aportació inicial
que hi havia al tema de l'estació.
Això vol dir, en principi,
que el 2010
es podrien solucionar
aquests problemes,
aquestes eficiències històriques
de l'estació de trens.
Teresa, no sé si acostumes a agafar
el tren o no
o si vas de tant en tant
i el tema de les barreres arquitectòniques
i tal, què et sembla?
I l'estat en general de l'estació?
És deplorable l'estat de l'estació
perquè no només per les barreres arquitectòniques
de la gent que va amb cadira de rodes.
Tu arribes amb una maleta
i has d'anar passejada
per totes les escales.
Això no és suposat
que totes les vagones estiguin bé.
És deplorable.
Vull dir, jo no sé
si la quantitat de diners
és molta o és poca
perquè és que amb aquests números
m'hi perdo amb una cosa d'aquestes
però si estava pressupostat 300.000
em sembla que eren
i ara són 600 és el doble
per tant m'han d'alegrar
que ho facin ràpid
i ho arreglin ja.
Vull dir, em sembla importantíssim.
Prioritari.
Sí.
Bueno, prioritari
tenint en compte
l'ús que s'enfada d'aquesta estació.
Home, hi ha molta gent
que va ibé amb el tren
per feina, per estudis, per tot
i bueno, és que ja et dic
ja no et parlo de la gent
que va amb cadira de rodes
o que va amb unes crosses
o que ja no
que no li passi res
que ve amb una maleta
de no sé on
que ve del Prat
arribes amb la maleta
bueno, és un...
una professor.
Carme.
Estic d'acord.
Jo sí que sóc usuària
de l'estació de Renfe
de Tarragona
ahir mateix
a les 7.47
havia d'agafar un tren
que va arribar quasi a les 8
i bueno, és igual.
Bueno, això seria un altre problema
el tema dels sudanis de Renfe.
Un altre problema
però si hi ha una baixada
cap a la via
de la 2, la 4
que és la que...
Sí.
Sí, 2 i 4.
2 i 4
que has de baixar les escales
i has de pujar les altres
unes ja estan tapades
i les estan arreglant
i les altres
les han arreglat ja
i han ficat allà
de marbre
o de granit
o de no sé què
unes escales
i dius, bueno
i les escales mecàniques
o l'ascensor
on és?
Jo sortosament
no porto maletes
puc anar
amb una maleta a la mà
senzilla
amb 4 llibres
o papers
sempre vaig amb papers
però és realment trist
quan veus a la gent
que puja i baixa escales
amb totes les maletes
i aleshores
és clar
evidentment
una persona
que vagi amb cadira de rodes
o que tingui una dificultat
de mobilitat
no pot agafar el tren
fins i tot
és molt trist
fins i tot
és una qüestió d'imatge
per la gent de fora
la imatge que dones a la ciutat
d'imatge i pràctica
tenim persones
de Tarragona
amb dificultat de mobilitat
no sé
jo no
no utilitzo
de lavabos
però
no m'ho puc imaginar
no m'hi ha de lavabos
no m'hi ha de lavabos
home és una notícia fantàstica
és a dir
crec que
Esquerra
anàvem al darrere d'això
ho hem aconseguit
tindrem un pressupost
maco
digne
les hores començaran
el més aviat possible
també
és una bona notícia
a mi també feia pànic
aquesta escala
sobretot quan plovia
perquè sempre tenies la sensació
que podies relliscar
aquest escala
és veritat
és a dir
la combinació de pluja
maletes
era dramàtica
la que hem ficat ara
continues podent relliscar
no és pas antilliscant
al contrari
en tot cas
jo crec que és una molt bona notícia
era una partida necessària
imprescindible
que feia falta
i ja està
ja la tenim aquí
i vinga
i aquí no hi ha debat de nom
no
no
que té el nom allà
és una de les poques infraestructures
que tenim
amb el nom que ens agrada
és que abans tampoc
hi havia debat de nom
i aquesta partida tampoc
l'important és que la partida vingui
acabem la tertúlia
després de les notícies
a les 10
parlarem un altre cop
de qüestions comercials
relacionades amb el Nadal
són partidaris
i partidàries
que les botigues
obrin els diumenges?
sí o no?
molt breu
no
no haurien d'obrir
ni tan sols aquest diumenge
ni el proper
bueno
aquests dies et diria que sí
però avui dia a mi això
que les botigues
estiguin obertes
totes les hores del món
perquè tothom puguin anar a comprar
totes les hores del món
perquè la gent no té temps
per anar a comprar
doncs no em sembla bé
Carme, sí o no?
és que és un debat
una mica complicat
jo diria que
no podem prohibir tampoc
però
el fet que unes obrin
i les altres no obrin
no és massa lògic
tenim
llocs de la ciutat
que no poden obrir
llocs de la ciutat
que estan oberts
ja no parlem
d'aquests quatre
caps
d'aquests quatre diumenges
per què un sí
i els altres no?
sí o no Ramon?
ja saps que jo no et puc respondre
un sí o un no
bueno doncs no però
jo m'encanta la Teresa
quan ha fet això
un no tan ruc
però jo no
perquè
bueno perquè avui he viscut
de molt a prop
un no que després
ha batissat una mica
sí
però això ho poden fer
les grans cadenes
i tal
el petit comerç
és molt complicat
que tingui obert
tots els dies
a veure si els veig
el dimenge comprant
aleshores ho direm
a través de la ràdio
fins que no arribi l'extra
no potser
és broma
d'això de totes
me n'esperarem
en la propera hora
acabem la tertúlia avui
amb Carme Duc
Teresa Valls
i Ramon Maria Sanz
que vagi molt bé
bones festes
i no ens tornem a veure
fins la propera
bon dia
gràcies
bones festes