Un quart de català.
L'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Crec que avui, sense que serveixi de precedents,
és possible que m'emocioni.
Bé, bé.
Ja estic predisposada a l'emoció,
perquè, clar, és la desena temporada
i fem el programa número 300.
300, que es diu aviat, que es diu 300 quarts de català.
Que no sé si hi haurà una onzena temporada.
No sé si hi haurà 301.
Però de moment fins a...
301 és un model de pantalons?
501.
Ah, bé, així encara falta.
Encara falta.
Molt bé, escolta, per no perdre els bons costums,
comencem l'espai d'un quart de català,
que avui tenim molts convidats.
Avui és un festival, això.
Comencem seguint la tradició d'aquest espai.
Amb música, avui també pren un caire especial.
On se'l va el coll,
on morin per sempre els fantasmes.
No han desaparegut, però es van separar.
Estan a punt de separar-se, no?
Aquest estiu encara estan de gira de comiat.
Aquests són els whiskins,
el grup de Reus amb elements incrustats tarragonins.
El grup de Reus, el grup de Reus.
A veure, parlem-ne, parlem-ne.
Un 75% de Reus i un 25% de Tarragona.
I es tracta de la cançó que estem sentint és...
Una mica de pollassa, una mica de gallina.
Sí, una mica de gallina.
Doncs la cançó que sentim és On,
i l'hem triat, encara que és d'un disc una mica antic,
no és l'últim,
però l'hem triat perquè és la cançó
que serà la cançó de l'estiu de TV3,
que s'estrena dilluns que ve
en versió moderna o canviada o adaptada
pel personal del casal rock.
Com que hi ha crisi, no fas una cançó nova.
Replegues una del rebost, la transformes i vinga.
I la graven amb la banda del Marc Parrot
i el cor de 25 gavis del casal rock.
Això és com el pornoi, s'aprofita tot.
Fantàstic.
I, a més a més, em sembla que també tenim
una salutació sorpresa.
Hola, soc el Nando Oterino,
toco els vusquins d'hi amb gallina,
i, doncs, bueno,
que algunes cançons nostres han sonat aquí
a un quart de català,
per això ho volem felicitar
pel programa 300 d'un quart de català,
a tot l'equip que fa el programa,
i en concret amb Enric Garriga, el conductor,
que, a banda de ser un bon filòleg,
també té el seu historial com a músic.
De fet, era el gui de resta dels patètics,
que ha sigut una influència,
vulguis o no, els que des de petit temps
anàvem a concerts a Guiat Arragua.
I de mi no dius res.
Saps què? Que facis tot el programa.
Doncs bé, presentaré un altre convidat.
El presento o jo ho vols presentar a tu?
Ah, no, no, si jo no faig res.
Ets tu el conductor,
ets tu qui ho fa tot.
Doncs mira, jo d'espectadora.
És més, presenta el convidat
que potser el fa amb tu el programa,
perquè el que és jo,
mira que era bonic el programa d'avui,
mira que havia de ser entrenyable i emotiu.
Hem començat malament, Enric.
No, però ara et porto un autèntic bocamoll.
Això potser fa que et perdoni.
Que per a la ràdio sempre va bé,
la gent que xerra i que parla i que no calli,
i tot això sempre va bé.
El bocamoll principal és el Josep Maria Llort,
Tarragoní, conegut per tothom a Catalunya
i més enllà perquè va protagonitzar
un munt de programes de TV3,
del programa de bocamoll,
ell i el seu company, l'Antoni.
I van batre uns quants rècords
i tal va ser l'efecte
que quan van fer el programa 300 de bocamoll,
va ser una de les tres parelles convidades
a participar en el programa especial 300 de bocamoll,
va ser el Josep Maria.
El veig una mica cabalístic,
300 aquí, 300 allà,
300, un home que parla molt,
que tothom el coneix
i que a més a més ja té certa experiència
en programes 300 i portem-lo.
Perdona, a Tarragona Ràdio també se'l coneix
com a tertulià d'alguns espais.
En Josep Maria, molt bon dia.
Molt bon dia, molt content d'estar aquí amb vosaltres,
celebrar, commemorant aquest 300.
Es veu que són d'una més 300, no?
300 de bocamoll, 300 del quart de català.
Vas guanyar 300 euros al bocamoll?
No.
Una mica més?
Una mica més.
Vas guanyar molts quartos?
Bé, a veure, allò que es diuen nets o bruts.
els bruts van guanyar 12.150, però...
Hola!
Isenda, quant se queda?
El 28%.
És a dir, dels concursos de la tele,
en general, és un 28%.
Bé, en Antos es van treure el 28%,
el cobrar a cap de 120 dies,
i aquest 28% ja no el van veure, ja.
Directament ja, i al fer de la declaració
te'n tornen a cobrar una part o no?
Primer es van cobrar un 18%
i després, al fer de declaració de la renta,
l'altre 10% restant.
Per tant, és a dir, un va als concursos de televisió
perquè li agraden per guanyar pasta relativament, no?
Exacte, sí, normalment bé guanyes, no,
però se queda molt més l'estat,
que som tots, se queda molt més que no pas...
I la de carreteres que faran a costa del teu concurs.
Sí, suposo que, mira, això són els meus impostos, no?
Però el Josep Maria no només ha estat el programa com ell,
sinó que també és una mica especialista
en concursos d'aquest estil de...
Sobretot sempre que hi ha el component lingüístic
i qüestió de llengua, paraules o d'això,
has estat en molts concursos, d'aquests.
Bé, no és que diguem que és professional,
però doncs hem estat al Set Ciències,
que va ser molt...
Quin gran concurs, Set Ciències, eh?
Exacte, estic, molt...
Quin gran concurs.
Ah, l'Enric Alpena, l'Enric Alpena.
A més a més, aquest sí que va fer el Jus de Maria Bach,
el t'ha tocat, t'he vist,
està al dia, xifres i lletres,
bé, uns quants que ara...
No sé que diguis als que no has participat.
Bé, doncs estic a punt d'anar amb uns altres
a veure si m'acriden,
però aquests ja som en estrangella, diguéssim.
Ah, sí?
Doncs podem saber a quin concurs...
Bé, o quin queres ser millonari, oi?
Escolta, si t'agafen ens ho dius, eh?
Perquè aquell horari és dolent per nosaltres,
però jo no m'ho perdo, eh?
Sí, esperem que m'acriden per fer el càsting.
I els concursos es preparen?
És impossible preparar-se'ls?
No, no.
És a dir, s'ha de tenir una cultura general, no?
El fons d'armari...
Llegi molt i no sé què, les coses que quedin,
vull dir, perquè són de temàtica general
i, clar, no són una cosa especialitzada que sàpigues dur.
Confessem, Enric, que nosaltres vam escriure,
però no ens han agafat de dolents que devem ser.
Ho haurem de dir, sí, és veritat.
A veure, l'Enric Garriga i Servidora
van escriure el programa per anar-hi...
Com a parella lingüística.
Com a parella lingüística.
I no, bé, és que no, no, no.
No ens han dit res, no ens han dit res.
Tu creus que no tenim qualitat?
Bé, si cal, ja intentaré fer una mica d'això,
amb l'Espartac, a veure una mica si...
Per què creus que no ens han volgut?
Som bona gent, tu ens coneixes.
Jo em penso que és que hi ha molta gent, eh?
Nantos també com vam escriure.
No, res personal, doncs.
No, no, no.
I si voleu un cop demà,
jo veia l'Espartac que tinc bon rotllo,
ja els diré que a Tarragona
hi ha un parell de concursants que...
Podem donar espectacle.
Que emulleríem bé.
No, Josep Maria, jo diré una cosa, a veure,
és una opinió absolutament personal,
a mi els concursos de televisió
i aquells que feia rotllo de cultura general i tot això,
a mi m'agraden moltíssim.
Com més senzills, millor.
És a dir, la parafernàlia.
El que és xulo és que les preguntes i l'emoció i tot això.
El que passa que m'ha fet sempre
que m'ha molta vergonya d'anar a un concurs de la tele,
perquè allò, si t'equivoques...
És el primer dia.
Un cop superes el primer dia...
Sí, t'és igual equivocar-te.
No, però...
Si t'equivoques, te'n foten fora.
Exacte, sí, ja està.
No, però que t'equivoques no per fer-te fora,
sinó allò que t'equivoques una mica, només.
No, jo hi he fet errades grosses
i després quan ho veus, que ho graves i ho veus,
i dius, ostres, perquè si...
Com la vaig poder fallar?
Exacte, i quan la vas, són els nervis de la situació i clar...
Però vaja, tu passes bé
i després si guanyes un diner, ja és massa, ja.
Però si el que et mou no són els diners.
No, no, has passat-ho bé.
Per què hi vas?
Sí, això perquè t'agrada
i veus la interioritat dels estudis on vas,
a vegades veus com graven les sèries,
tot el intríngulis,
el que no es veu darrere la pantalla,
doncs és molt interessant això.
Hi ha qui controla molt això de la tele i la pantalla i les ràdios
i anar pels puestos que diuen els avis,
que és Màtio Trí,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Si et poses els auriculars el podràs sentir.
Màtio, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jo, com que ets un home tan ocupat
i que vas tant pels mitjans,
no sé si te'n recordes,
però en aquestes ràdios has estat present
i a través del telèfon moltes vegades.
Pots dir que sí per quedar bé,
perquè és sèrio, ho podem testificar,
si no te'n recordes és igual, eh?
Sí, me'n recordo perfectament.
És un home elegant.
Tot un gentleman.
Com es nota que malgrat que ets català,
també ets britànic.
Això se t'ha notat immediatament amb aquesta resposta.
L'Enric Garriga,
en tot cas que sigui qui faci la pregunta
allò que m'ha més formal, l'introducció.
Hola, bon dia, Màtio.
Hola, bon dia.
Vam parlar un dia des d'aquí mateix,
des d'aquest programa,
un dia que havies de venir a fer-nos una conferència inaugural
al Centre de Normalització Lingüística.
De fet, ens has visitat unes quantes vegades
a les diferents oficines
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
però últimament no et vèiem gaire.
Però sí que has estat assessorant, per exemple,
el Casal Rock,
els has assessorat amb la qüestió de la fonètica
per a les cançons en anglès.
Diumenge estaves a l'auditori
amb l'espectacle de Mou-te pels quiets,
organitzat i presentat pel Mario Serra,
que per cert d'aquí poquet també parlarem amb ell avui mateix.
Molt bé.
I la pregunta seria,
tens altres projectes televisius o mediàtics entre mans
que puguem veure pròximament
o que es puguin donar a conèixer?
No, no.
Els projectes que tinc entre mans
són literaris, completament.
O sigui, passo la major part del temps aquí a casa.
Estic fent...
De fet, estic fent dos llibres.
Anava a dir simultàniament,
però seria mentida.
O sigui, ara estic fent només el llibre en català,
que és un llibre de no ficció
sobre el racisme que ha de sortir.
Ha de sortir, això és el que m'han dit
el teleritorial,
ha de sortir obligatoriament aquest any.
De manera que amb això ja tinc un munt de feina
i també estic treballant
amb una novel·la en anglès
que falta poc perquè s'acabi.
Justament, t'ho volíem comentar,
aquest fet de noves produccions literàries,
perquè el primer contacte que hem tingut amb tu
moltes persones d'aquest país
ha estat a través dels teus llibres,
de la teva literatura,
en algunes d'elles d'una manera autobiogràfica
explicant el teu periple
de quan vas arribar a Catalunya.
Tots ho coneixem.
I trobàvem a faltar aquesta cosa.
Diem, a veure si el Matthew Tri
es queda només com a senyor mediàtic
i no torna a agafar l'ordinador,
la ploma o el que faci servir per escriure.
Per tant, ens dónes una bona notícia d'entrada.
No, no, sempre.
O sigui, sempre he escrit
abans, durant i després, per dir-ho així.
O sigui, no...
Les coses de la tele, de la ràdio i tot això,
també els enfoco més aviat.
O sigui, jo faig el guió primer,
un esborrany de guió,
una mena de, com a mínim,
una mena de mini-guió,
sempre abans de fer qualsevol cosa.
O sigui, tot és escriure, en certa manera.
Jo m'imagino que quan surtin els llibres,
com que heu de fer bolus,
els escriptors pels puestos,
també vindràs a Tarragona
i et tornarem a veure aquí a la ràdio.
I la propera vegada que parlem amb tu per telèfon,
ens tindràs així com a més present a la memòria, no?
Vindràs a presentar el llibre a Tarragona, segur.
Sí, sí, sí.
Espero, com sempre, a la Capona,
que és on normalment...
Si vens a la Capona, vens a la ràdio,
perquè tenim així com un túnel, saps,
entre la Capona i la ràdio.
Ah, perfecte, doncs.
No, m'agradaria molt
perquè hi ha una tendència a concentrar-ho tot.
Parlo dels llibres.
A Barcelona, com si fos,
de vegades a Girona es fa alguna presentació,
però Tarragona i Lleida, per exemple,
queden una mica deixats a la mà de Déu,
massa sovint, a la meva opinió.
Tarragona és un pla superimportant, vaja.
Home, de fet, a veure,
aquesta deu ser potser la perspectiva
que teniu des de Barcelona,
perquè aquí a Tarragona,
en aquesta llibreria concretament,
i un parell més,
cada setmana o quasi cada setmana
tenim presentacions de llibres.
El que passa és que no sempre són d'autors,
diguem, que visquin a la zona de Barcelona,
que siguin molt coneguts,
però aquí a Tarragona
tenim el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
que són bastants
i que sovint organitzen actes
i fan presentacions, etcètera.
Una pregunta.
Aquesta novel·la que fas en anglès
la podrem veure més endavant en català, també?
Sí, està...
De fet, la versió catalana
està emparaulada
en un editorial d'aquí
i actualment, de fet,
es pot llegir els primers tres capítols,
es pot llegir però en anglès
una revista que acaba de sortir a Barcelona,
que es diu Barcelona Ring,
que és una revista literària en anglès,
que espero que estarà disponible
fora de la ciutat.
És un...
A poc a poc estan ampliant la distribució
i allà hi surten els tres primers capítols,
això sí, en llengua anglesa.
Bé, farem un esforç
i el llegirem.
El que no ha calgut que féssim l'esforç
ha sigut en una conferència
que vas fer el novembre passat
a la London School of Economics
amb el títol
La vida a la banda del rebre.
No sé si us has,
però es troba en un bloc a internet
traduït al català.
Em sembla que bastant ben traduïda,
si més no,
com està traduïda s'entén.
Hi ha alguna cosa...
Això potser ho han traduït malament,
però les 18 pàgines
que dura l'entrevista
són perfectament llegibles.
A mi m'ha agradat la conferència
i m'agrada veure
el punt de vista
de les nostres coses,
de la nostra història,
el punt de vista
d'una persona com tu
que ens coneix per dintre
però que també té
el punt de vista extern.
I la pregunta potser...
A tu no et toca
perquè tu fas la conferència,
però jo et volia preguntar
com rep el públic britànic
la teva conferència,
la nostra història,
la història dels nostres 300 anys
de pèrdua d'independència
i de totes aquestes coses
que tu en aquella conferència
reflecties molt bé.
No, va ser fascinant
de fet tota l'experiència.
Molt breument,
o sigui,
com que era
el London School of Economics
i era el departament
a la facultat d'història
que porta por Preston,
història...
No, perdó,
el departament
d'estudis hispànics en general.
Jo volia escriure
sobre literatura i tal,
d'aquí,
catalana,
i va dir
és que aquí
parlem més aviat
de política,
d'història,
i vaig dir
faig una cosa,
doncs,
com que he viscut aquí
des de fa un quart de segle,
explico
com veig les coses
des d'aquí,
incluent-hi també
el punt de vista històric
que també tinc,
també he estudiat
i he mirat
i he llegit
sobre la història d'aquí.
I d'aquí,
diguem,
el germen,
al principi
d'aquesta conferència,
doncs,
vaig anar cap allà
a novembre
de l'any passat.
La sala,
o sigui,
estem parlant
d'actes acadèmics
que tant aquí
com allà
o qualsevol altre lloc
solen ser
més aviat
petits
i,
doncs,
la sala
estava pleníssima,
la majoria,
la major part del públic
era gent d'allà,
no tothom,
de fet,
hi havia cares
que la gent
de la mateixa facultat
no coneixia,
que els van sorprendre,
vull dir,
gent anglesa
que havia vingut
de curiositat,
i la reacció general
era de sorpresa
perquè els estava explicant
una notícia,
gairebé cada frase
era una notícia
per a ells,
perquè es desconeix
gairebé completament
la realitat d'aquí,
i només al final
hi havia,
diguem,
la reacció
més aviat
previsible
d'un membre del públic
que era
un senyor gran,
diguem,
més aviat
castellano-cèntric,
que va dir
que no,
que Espanya
és tot un,
que sempre
ha estat un tot un,
etcètera,
etcètera,
però això,
a part,
les reaccions
i les preguntes
eren molt serioses,
molt interessants,
i la reacció
era allò,
bàsicament
de sorpresa,
o sigui,
i encara que ho digui jo,
la sensació era,
vaja,
que va ser
un acte
molt positiu.
La perspectiva,
Matthew,
de com ha anat,
clar,
estem en la desena temporada
d'aquest espai,
un quart de català,
al llarg de deu temporades,
divulgant l'actualitat de la llengua,
tot plegat,
la teva percepció,
per aquesta doble situació,
aquesta doble visió,
de com ha anat evolucionant,
en quin moment creus
que ens trobem
lingüísticament
en aquest país,
des de la teva perspectiva?
estem en un moment clau,
sense cap mena de dubte,
de dubte,
i estem en un moment clau,
perquè hi ha un millor
de persones nascudes
fora d'Espanya,
que ja són residents catalans,
i de fet,
els seus nens seran catalans,
catalans,
i ells ja són mig catalans,
viuen i treballen a Catalunya,
vaja.
I ara és el moment clau,
perquè aquesta cosa
que existeix a Catalunya,
que molta gent té aquest concepte
de la llengua
com a eina d'integració,
és a dir,
un cop adoptada la llengua,
la persona ja té
com una mena de passaport
que el fa sentir
molt menys estranger,
això és una cosa
que no existeix
en lloc més a Europa,
és únic a Catalunya,
és un avantatge extraordinari,
que s'hauria d'aprofitar
al màxim,
dic jo,
i jo mateix
que he fet
tantes i tantes i tantes xerrades
a centres de normalització lingüística
arreu del país,
i la reacció fascinant,
sobretot quan es parla
dels voluntaris lingüístics
i tot això,
és la reacció
de la gent
que han vingut
des d'altres països.
O sigui,
fins i tot gent
que m'han dit,
diu,
m'ha sorprès,
o sigui,
jo donava per descomptat
que ningú em voldria aquí,
i al contrari,
tinc la sensació
que tothom m'està dient
benvingut a bord,
o sigui,
això no té preu.
Quan explico
aquest concepte
a gent a Anglaterra
on hi ha molta polèmica
ara sobre
el tema de la immigració,
tots al·lucinen,
per dir-ho així,
tots diuen,
ostres,
però sí,
és veritat,
la llengua és la clau a tot.
És un instrument
per sumar,
d'això no hi ha dubte,
bé,
hi ha qui pensa
que potser és un guarniment
a una cultura,
però és una eina molt útil.
Màfio Tris,
tenim un dels concursants
més brillants
del Bocamoll,
no sé si ets espectador
d'aquest concurs.
Molt de tant en tant,
perquè surt a una hora
que jo sempre hi treballo.
Jo el veia
quan sortia
aquest terragoni
que tenim aquí
que ha estat
dels concursants
més brillants,
jo no sé
si us voleu saludar
o fer-vos algun comentari,
preguntar-li alguna cosa,
no sé si et ve de gust
ara,
de Josep Maria.
Hola,
bon dia,
Màtiu.
Ei,
hola,
bon dia.
No ens coneixem bé.
Sí,
s'hem saludat dos vegades
que heu vingut
al Centre d'Emoció Lingüística,
jo estic de concerts allà
i doncs sempre,
vaja,
un parell de vegades
que heu vingut
doncs hem saludat.
I no,
doncs,
només dir-te que doncs
que felicito
per la teva integració
al país,
vull dir,
gent com tu
i per exemple
com també aquell altre,
l'Esting,
l'Estingman,
penses,
no?
aquell islamà
doncs que feu moltes coses
no sent del país,
que sou integrat
i vull dir,
viviu la cultura
i escriviu en català
doncs que no res,
facilitar-vos
i doncs
nosaltres som uns petits
bocamolls
doncs que també
intentem fer coses
pel país
però nosaltres
també en feu.
Molt bé.
No,
això de bocamolls
és fascinant
perquè em fa recordar
un programa
a la televisió anglesa
que es deia
Call My Bluff
que era
també perquè hi havia
una sensació
que la gent
no coneixia
prou bé
el propi idioma
i doncs era això,
vocabulari,
parlar de paraules
i tot això
i va tenir un èxit
o sigui,
va durar
em sembla ben bé
20 anys
estava en Antena.
No,
no,
són concursos d'aquells
que Déu-n'hi-do.
Molt bé,
Matiu,
no t'entretenim més,
moltíssimes gràcies
i t'esperem
quan vinguis a la Capona.
Li dius al Pitu
que et doni la clau
del túnel
que porta fins a la ràdio
i aquí t'esperem
per parlar del teu llibre.
Ho faré segur.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Adéu, bon dia.
Adéu, siau.
Adéu, adéu.
Escolta'm,
deixa't que digui una cosa,
Iolanda,
encara que m'hagis agafat
per banda
o pensis que és
la primera vegada
que t'explicar
una història rapejada.
Em vas desafiar
a fer una secció
que fos rapejant
en alguna ocasió.
Aquesta és l'ocasió
i aquesta és la qüestió
com quan feien preguntes
i trucava l'oient
i aquell qui l'encetava
s'enduia a un lòc potent
format per merchandising
que tenia el moment.
Quan la feia molt fàcil
no trucava a ningú.
Si el tema era difícil
l'encetava a tothom.
Donaven punts de llibre,
adhesius i samarretes,
motxilles i rellotges
i centenars d'aquestes.
Te'n recordes, Ioli?
Te'n recordes, Ioli?
Aquest rap de creació pròpia
d'Enric Garriga
que estrenàvem la passada setmana.
Una cançó absolutament
encomanadissa.
Jo no sé què farà el món.
Nosaltres des d'aquesta ràdio
crec que la convertirem
en cançó de l'estiu.
Enric,
has rebut alguna proposta,
alguna oferta,
algun contracte?
No.
Alguna condolència?
No, encara no.
No ha donat temps.
Espero.
És que no l'han posat gaire.
No,
s'ha d'explotar.
S'ha d'explotar.
Espera que pugi una miqueta,
a veure.
Estar vingui a la moda
de posar una cançó
de fons de la pregunta
i per tancar secció.
Te'n recordes, Ioli?
Clar,
és que explicar
les deu temporades
d'un quart de català
amb un rap
té mèrit,
té mèrit,
per què no dir-ho.
També recull
dins d'aquest rap,
d'aquesta cançó,
aquell moment
en què vam anar
una miqueta més enllà
i vam plantejar
de tant en tant
fer una entrevista.
La prova és que
ara parlàvem amb Matthew Tri
i tenim una altra convidat ara.
Doncs que entri.
Que entri.
Endavant.
No li direm
te'n recordes, Ioli,
però sí que li podem dir
te'n recordes, Màrius.
Màrius Serra, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Com anem?
Doncs mira,
ja veus entretinguts distrets
aquí celebrant
la desena temporada
d'un quart de català,
el programa número 300,
10 anys,
aquí xalant amb la llengua,
perquè la llengua
és divertida, no?
Sí, sí,
ja veig,
estic absolutament fascinat
amb aquesta mena de rap
de fons.
Ho ha fet el sol, eh?
Ell sol ho va fer.
Sí, sí.
Està molt bé.
Jo sempre he estat
molt partidari del rap,
sobretot al forn.
Però no et pensis, eh?
Que tu podries fer un rap
amb totes les paraules
que coneixes,
te deus tenir un inventari
tremendo.
Això sí,
el que passa és que,
en fi,
el que seria entonar
i tot això,
jo soc bo
rapejant
a partir de la segona cervesa.
Abans no.
Ja, també el té
una mica d'estímul alcohòlic,
també fa la seva.
Són ajuda.
De totes maneres,
anar pels llocs,
pujar i baixar,
parlar,
i anar als escenaris,
diguem-ne que,
com diuen aquí,
al camp de Tarragona
ets un culte jaumet,
perquè ara aquest cap de setmana,
Déu-n'hi-do,
i ja ens permetrà,
a tots els que estem aquí,
que felicitem
el gran èxit
que ha tingut
aquest espectacle solidari,
en el que justament
també ha participat
Matthew Tri.
Enhorabona.
Sí,
sí,
la veritat és que
estic molt content
de com ha acabat funcionant tot,
perquè era d'una gran complexitat,
amb moltíssima gent
que hi participava,
el molt tap als quiets,
i va ser rodó,
va ser molt intens,
i en fi,
en Matthew justament
va ser el primer lector,
va ser qui va obrir,
qui va engegar el foc
d'una llarga nit,
sí.
la cosa és que tu,
a part de la teva activitat
verbíbora,
que es multiplica
en diferents fronts
i fins i tot
en diferents llengües,
la teva activitat literària
fent llibres
de diverses menes
i en general
novel·la,
narrativa,
etcètera,
fent conferències
per tot arreu,
també,
perquè al centre de normalització
lingüística
has vingut,
però és que per aquí,
al Camp de Tarragona,
aquest últim any i mig,
t'hem vist com a 4 o 5 vegades
en llocs diferents,
i a més no en tenies prou,
encara t'embranques
a muntar un festival
amb el mal de cap,
que això representa,
que abans he estat llegint
un article teu
d'un dia d'aquests
que parlaves
que portes 6 mesos
preparant això,
això,
no, no,
com ho fas
per fer tantes coses alhora?
Deus estar molt motivat,
eh?
Sí,
deu ser,
no,
jo crec que tot ve
del pecat original,
que va ser néixer
un 1 de maig,
jo vaig néixer
el dia del treball
i això m'ha marcat
ja d'una manera
per sempre,
no?
Tinc una hiperactivitat
que no hi ha qui la tregui.
La veritat és que tinc
el luxe de treballar
i de fer coses
que m'apassionen
i aleshores
dient que
una cosa porta a l'altra
i no acabes...
És quan fas balanç
o quan algú et diu,
no,
això, això, això,
o què has fet
els últims 6 mesos
que mires enrere
i t'agafa el vertigen,
però per mi
és molt natural
trepitjar territori
i anar per aquí i per allà
perquè l'escriptura
és una...
és una activitat
bastant solitària, no?
I com ha de ser
d'altra banda,
és molt íntima
i jo parlo...
Vaja,
jo soc un mestresso
de casa,
estic de dir a casa
treballant a casa
i aleshores
corres el perill
de perdre peu,
de perdre relació
amb la realitat, no?
I a mi això
no m'agradaria mai
que em passés
de manera que
per això
trepitjo
i em moc
amb una certa
habitud.
Ara,
és veritat
que tot aquest espectacle
del molt de pels quiets
aquests últims mesos
i sobretot
les últimes 4 setmanes
han estat
molt intenses
i molt al límit,
eh?
Vull dir,
perquè és,
com dèieu,
va ser un concert
molt complex
que va amulitzant
moltíssima gent,
molts artistes,
per fortuna
vam omplir l'auditori,
però
hi havia
molts fils,
diguem,
que anar estirant
i
i alguna cosa
esticada
és fatigat,
això és veritat.
Fer quadrar les agendes
de tota aquesta gent
famosa,
de grups,
d'actors,
d'escriptors,
tot això és complicat.
T'he de dir
que això era el menys,
això ha estat
el més senzill,
eh?
Diguem,
tot i la magnitud,
eh?
D'on Pau Riba,
el Sergi López,
el Trificle,
la Nina,
el Quibi Portet,
l'Albert Tom,
el Queco Novell,
el Joan Miquel Oliver,
el Lluís Gabaldà,
no sé,
i així fins a 25
sona molt difícil,
però ells m'ho han posat
molt fàcil.
El que ha estat
més complex
han estat
les qüestions
tècniques,
logístiques,
en fi,
tot és un seguit
de coses laterals,
que ara mateix
podria donar un màster
sobre com
organitzar
esdeveniments,
cosa que
potser faré
algun dia,
el màster,
però el que no faré
serà repetir
aquest concert.
Això,
tinc clar que,
ho heu gaudit molt,
però ha estat
una cosa
única
i repetir-la,
almenys en aquest format.
Com tu bé,
apuntaves,
néixer l'1 de maig,
et va predestinar
i sempre tens
molts fronts oberts
des del punt de vista
estrictament literari,
t'ho dic perquè
l'últim llibre,
si no vaig a redar,
el vas presentar
també aquí a Tarragona
i em van parlar
i home,
ja l'hem acabat.
Potser que facis un altre.
Ah,
sí home,
però l'últim llibre
és aquest quiet,
que és el novembre.
Com a narrativa,
com a narrativa et deia.
Sí, sí,
però és,
vaja,
per mi el quiet
és un llibre de narrativa
igual com les novel·les.
Jo he volgut que surti
en col·lecció de narrativa.
El que passa
és que és de no ficció,
òbviament,
perquè tracta
d'una història real
com la de mon fill,
no?
Però bé,
jo he obert
un parèntesi
perquè des del novembre
que tu escrius un llibre
que li poses a d'úl quiet
i no para quiet
des de que surt.
Potser que li posis
moviment o alguna cosa
al pròxim.
El següent diré mogut,
a veure si
no ho sé,
no ho sé.
Jo de novel·la
penso que trigaré
un parell d'anys
a tornar a publicar
perquè l'escriptura
vol també
el seu ritme,
el seu repòs
i ara,
ja et dic,
aquests últims mesos
han estat
de dedicació absoluta
als fronts,
diguem,
quotidians
de l'escriptura
d'articles,
dels jocs de paraules
i en el cas
del concert,
però també
en les múltiples
presentacions
de tot aquest territori
així més aviat fosc
de la discapacitat
relacionat amb el quiet.
Parlant de jocs,
saps que tenim aquí
a l'estudi
un dels concursants
més brillants
del Boca Molles?
que es diu Josep Maria,
el vol saludar,
Màrius?
Hola, Josep Maria.
Hola, Màrius,
bon dia.
També t'hi vaig conèixer
també una vegada
que vas vindre
a l'antiga audiència,
dos cops també,
dos cops com el Màtio,
sí.
I vaja,
jo soc el Consells allà
i una vegada
vas vindre a la...
no sé si era
amb la Tarragona,
la Sílvia Tarragona,
que vas vindre potser una vegada,
pot ser?
Sí,
que van fer el programa
a la Torre Romana.
També, també.
Sí, sí,
he de fer algun anyet.
Això fa més temps, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, i tant.
Això de l'audiència,
no tant.
Sí, exacte, sí.
Que entranyable
ens està quedant el programa, no?
El Josep Maria
també és un home
que li agrada molt
jugar amb les paraules
i per això
es dedica a anar
amb concursos
i el Boca Molles
ja va fer el seu bon paper,
però no és l'únic
concurs en què ha estat.
Jo et volia preguntar
des del punt de vista
de joc de paraules,
joc lingüístic,
barbívorament parlant,
el número 300,
quin valor li podíem donar?
Perquè estem aquí,
estem de...
De cabalística.
De cabalística
i avui és el programa
número 300.
Al final de la desena temporada,
tot ens surt rodó, vaja.
Tot en tres.
Home, a veure,
diguem que hi ha
una primera part
que és la importància
del número 3
en les nostres vides
en guany,
però per això
cal ser una mica
esportista
i per dir-ho
a la manera de la porta
s'ha de ser tranquil,
no?
Diguem,
això està clar
que aneu pel bon camí,
vull dir,
el número cabalístic
de l'any
era el 3,
això és evident.
D'altra banda,
el 300 a mi m'agrada
perquè és també
monovocàlic,
vol dir que
només tens la E,
300,
eh?
És una cosa
que és,
diguem,
unitària
en el sentit
monovocàlic
del terme
i d'altra banda,
Déu-n'hi-do,
és un número
molt rodó,
eh?
Que sona a 3C,
això de la cultura,
oi?
No sé,
no sé qui més
ho fuc dir,
però...
No, no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
ja trobarem.
Home,
i allò del 1.1.1.1.900.900,
i aleshores,
i clar,
300, 300,
no sé com ho hauríem de fer, eh?
Això era una transcripció
d'un joc fonètic dels avis
que posaven uns números.
Sí, sí, sí.
Quan jo era molt jove
i vosaltres no havíeu nascut,
hi havia un programa
de la televisió
que es deia 300 milions.
300 milions,
jo sí que havies nascut.
Sí que havies nascut?
Sí que el veia.
Ala,
tots fent-se els grans, ara.
És que en aquella època
no hi havia més tele, tampoc.
Exacte.
Tots vèiem el mateix perquè
només n'hi havia una.
Sí.
Bueno,
hi havia una cosa
que em deien UHF,
però que...
I això ja,
diguem,
amatia poques hores,
i a més amb unes ratlles
que sortien per allà constantment.
Era quan dèiem allò de
és d'ells, eh?
Quan es parlava a la tele
dèiem és d'ells.
Era l'època de l'UHF.
Màrius,
ja per acabar,
la part més formal
i hem comentat també
al Matthew Tree
el fet del moment de la llengua.
A banda que parlem cada dia,
tots,
en la nostra vida quotidiana,
fem aquest espai,
que avui pren un caire especial,
i preguntàvem a en Matthew
sobre la situació de la llengua
des de la seva perspectiva.
Ha apuntat,
creiem,
una cosa molt interessant
de l'utilitat
que té en aquests moments
com a eina d'integració.
Des del teu punt de vista,
com creus que tenim ara
el català en aquest moment,
just a dia d'avui?
Mira,
el català,
diguem,
depèn,
dependrà sempre
dels seus usuaris
que som nosaltres.
El català està
divinament.
el que no estem divinament
som els usuaris
que moltes vegades
no...
vivim amb un cert cansament
aquesta brega perpètua
de mantenir
el català sempre,
de mantenir-lo
davant de
canvis de llengua
i tot plegat,
i moltíssima gent
tira la tovallola
i prescindeix
o ho veu
com un conflicte.
Jo crec que
no és un conflicte
o, en tot cas,
el conflicte
sempre poden ser
positius,
no?
Sempre
ens poden fer créixer,
sinó com una riquesa
i com una riquesa,
a més,
que cal reivindicar
sense cap mena
de complex.
L'única...
Vaja,
l'única possibilitat
és generar
nous continguts
en català,
és abocar
tota la nostra creativitat
en l'ús del català,
és fer-lo,
diguem,
atractiu,
però sense
que això impliqui
en cap cas
baixar del burro
a la primera
de canvi,
sense que això impliqui
tirar la tovallola
i prescindir
de la reivindicació,
no?
Jo penso
que el català
ara
està en un moment
de cruïlla
i que
ens estan fent
un pols
d'una manera
molt premeditada
i d'una manera,
a més,
molt i molt conscient,
des de
la tranquil·litat
que dona
saber
que tu
tens
més força
en el bíceps
que el teu
contendent,
no?
I nosaltres estem allà
amb aquella sensació
que estan a punt
de doblegar
el nostre,
de doblegar-nos
el braç
i crec que
hi ha gent
que no n'és conscient
d'això
i que viu molt
a la inòpia
i no,
no,
no té,
per tant,
la necessària
atenció.
Jo seria
partidari
de reintroduir
una certa
atenció
en el sentit
positiu
del terme,
d'estirar
la corda,
però fer-ho
des del talent,
des de la creativitat
i des de,
i des de la força
que té
una llengua
genuïna
i una llengua
amb la història
i amb els usuaris,
perquè la llengua
és un mercat
i el nostre mercat
és un mercat
de nivell mitjà
alt
dins
de l'àmbit europeu
i això
ho hem de diàleg
clar
i ens ho hem de creure
i ho hem de practicar,
diguem.
Màrius Serra,
moltíssimes gràcies,
enhorabona
pels èxits professionals,
però sobretot,
sincerament,
enhorabona
per l'èxit personal.
Moltes gràcies
a Valtros
i endavant les atges.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Fins aviat.
M'he emocionat i tot.
Posa una falca,
Lluís, va.
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Déu-n'hi-do,
se'ns acumula la feina.
En uns moments
hem de conèixer
l'última hora
d'aquest trial
Indor,
que s'ha de celebrar
el 4 de juliol,
però encara tenim
una miqueta més
d'aquest,
més que un quart de català,
com hauríem de titular avui.
A veure,
d'entrada,
una trucada.
Volem una trucada
de qui vulgui.
977 24 47 67.
Per què?
Per pujar-nos la moral?
No,
perquè tenim un lot
per regalar,
tenim un premi
de fi de curs
i el volem regalar
a qui ens truqui,
la primera persona
que ens truqui,
no cal que faci res,
no cal que respongui a res,
senzillament que marqui
el 977 24 47 67
i continua
que vaig a buscar el lot
a veure què hi ha dins.
El lot tenim,
és un lot especial
de fi de curs
en què tenim una mica de tot
i tenim algunes exclusives
com l'última samarreta
que ens queda de l'aqueta,
com la que porta avui
el Sant Maria,
doncs només ens en quedava una
i me l'estava guardant
per avui
perquè fos una cosa especial.
Josep Maria,
tu que has anat
per les teles,
oi que semblava
i una hostesa
d'aquestes de les teles,
que he anat
a buscar la bossa?
Mira,
hi ha la samarreta,
oh,
hi ha el joc aquest tan bonic
però a mi no em regala
mai res l'Enric.
Sí que te'l portaré,
te'l portaré
perquè tenim el joc.
També hi ha el disc,
també tenim el disc
dels 18 moments musicals.
Doncs vinga,
tens una clienta o un client,
ja li pots donar pas
si vols.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Què tal,
com et dius?
Ivan Parelló.
Ivan Parelló.
Saps que acabes de guanyar?
Un lot?
Sí,
he sentit una miqueta,
el que dèieu.
Una samarreta,
un disc.
Sí,
tenim un joc
lingüístic
de tipus de parelles.
Un parament que hi ha,
ai mira,
fins i tot hi ha un pin.
Sí,
també tenim un pin
que diu CAT,
també hi ha unes llibretes
de voluntari.
Això ho pren,
no es notarà
entre tanta cosa.
Un llibret que es diu
Parlem-nos,
que és el catàleg
d'una exposició
que vam tenir
al centre de normalització
l'any passat
i que és molt maco
de fotografies,
etcètera,
uns punts de llibre.
Aquest llibre no l'havia vist,
porta, porta,
també l'hi traurem de la bossa.
No sé,
quan arribis a buscar
el teu lot potser...
Doncs també tenim punts de llibre
diversos,
els més moderns
d'encomana el català
però també tenim alguns
d'antics d'aquells
de la Queta,
magnètics,
que anaven a mar de bé.
Doncs sàpigues
que ho tens aquí,
gràcies per trucar
i trucar
al número 300.
A veure,
Ivan,
si l'any que ve
fem un quart de català
l'escoltaràs de tant en tant
i que sigui amb poca atenció,
només allò de fons.
Com sempre.
Sí,
com sempre l'escoltes de fons.
Oh, sí, sí.
Molt bé, Ivan,
doncs moltíssimes gràcies
per escoltar-nos
i el teu regal
el tens aquí a la ràdio,
el pots venir a buscar
quan vulguis, d'acord?
Moltes gràcies a vosaltres.
Molt amable,
molt bon dia.
Per cert,
què diuen,
que estem convocats a un premi?
Sí,
per cert,
tenim també un lot
pel convidat aquí present,
també li hem fet un lot
amb la...
És el del Pín?
Doncs li he tret la meitat
de les coses
i m'ha vist.
Però el disc...
Ja li dono, ja li dono.
Té el disc.
No, no, no,
que el disc jo el tinc.
Per al José María
li hem posat el llibre
del Parlem-nos,
també li hem posat
uns quants punts de llibre,
per si de cas,
llibretes no que ja en té,
samarreta ja a la porta.
Llavors,
una cosa que no tenies
és el disc
dels 18 moments musicals
que això també li derem.
Està molt bé.
És un home
que està molt acostumat
a guanyar coses,
no l'impressionarem,
però és un regal modest.
Un home que guanya
milions d'euros,
que guanyen milers d'euros
per la tele,
doncs això és una cosa modesta
però feta amb carinyo.
Vinga, carinyo,
acabem que no tenim temps.
Acabem.
El que dèiem,
el 16 i 17 de juliol
es fa el primer
Congrés de Serveis Lingüístics
dels Territoris
de Parla Catalana
a Girona,
organitzat per l'Ajuntament de Girona.
I dintre d'aquest
Congrés de Serveis Lingüístics,
en què es parlarà
de les coses que fem...
Això diguem-ho bé.
Atenció.
Hi ha una cosa
que són els Premis Convit.
I qui està convidat
a aquests premis nominats?
Estem nominats.
Hi ha dues modalitats.
Premi a la trajectòria
de promoció
de la llengua catalana
entre la societat
i en aquesta modalitat
estem nominats
al programa
Un Quart de Català.
La gent no s'ho creurà.
Doncs sí, sí.
Però és veritat,
es pot veure al web.
Es pot veure,
no s'ho inventa.
El web és molt senzill
i transveu-les
congresconvit.cat
ho podeu veure,
hi ha les bases del premi,
ja està tancada la convidatòria,
però doncs això sí,
ho tenim difícil
perquè competim, per exemple,
amb el Matthew Tré,
també està en aquesta categoria.
És inversemblant
que un quart de català
sigui candidat a aquest premi.
Sí, però és realitat,
a la vida passen coses molt estranyes
que volen que els digui.
I després també hi ha
el Modès Prats
que és un conegut
per fer una magnífica.
No guanyem,
no guanyem,
però fa il·lusió que hi siguem.
I després el Premi
a la iniciativa concreta
de promoció de la llengua catalana
també hi ha alguns personatges
que han passat per aquí
com el Miquel Català
que és el que fa les traduccions
de les webs del Parlament al català.
No guanyarem,
a la modalitat d'iniciativa concreta.
O aquí també hi ha
els fundadors
de la web Comic Cat
que hem comentat per aquí,
o els del taller
d'espai lingüístic personal,
o fins i tot
la Confederació del Comerç de Catalunya
amb la seva campanya
oberta al català
que ara mateix s'està fent en català.
El cas és que som a la llista
i posats a guanyar
ja tenim una persona
que guanya molts concursos
que és el Josep Maria Llors.
Seguirem la seva trajectòria
i carrera
i a més li agraïm moltíssim
que hagi vingut avui
aquí a un quart de català.
De veritat que t'ho agraïm?
I jo a vosaltres
espero celebrar els 600 programes.
600?
Això són 10 anys més.
Són 10 anys més, eh?
Jo em volia jubilar abans
per descansar una mica,
però en fi,
si s'ha de fer per la llengua,
el que convingui.
La llengua és fonamental.
I tant que sí.
Moltíssimes gràcies.
De fet, ens guanyem la vida així.
Com diu Joan Solà,
plantem cara,
que és el llibre que recomanem,
el llibre que ha publicat
de Digles.
Recomanem que passeu
a l'estiu llegint això.
Són 400 pàgines de Digles
del Joan Solà
que deslliguen amb això
que deia també el Màrio Serra,
que hem de tansar la corda,
positivament plantem cara,
com diu Joan Solà,
i si no,
sortirem volant d'aquí
amb avió
de la mà del Marc Parrot
amb la seva nova cançó
del disc que acaba de veure
que es diu Avions.
Enric,
no sé si t'enyoraré,
però vaja,
estaria bé com un detall,
una miqueta,
fins a l'octubre, no?
Però tornaré.
Si et renoven el contrat
i tot això,
Santa Técla,
si em renoven a tu
i ens renoven aquí a la ràdio
i et renoven al Quart de Català
i tot això,
podríem començar a l'onzena temporada.
Podem fer una urxata
un dia a la Rambla.
I fer un passeget amb avió.
Un passeget amb avió.
Gràcies, Enric.
Bon estiu.
A l'octubre més.
Un escut contra el que sé
Una idea de bomber
Un diari mentider
Una porta sense pan
Un oblit de tant en tant
Tot el que imagina
Tot el que s'ha endut
L'escombra
Que resta cas amb la meva ombra
Fotos que em van fer sense rodè
No, jo no vull dir res