Obrim l'espai del Caixa Fòrum
i com cada setmana primer que fem és saludar
el seu director, en Carles Marquès. Carles, què tal?
Bon dia. Bon dia, molt bé.
D'aquí uns instants repassarem la programació d'aquesta setmana,
com sempre intensa, però si et sembla,
en primer terme el que podem fer és
centrar-nos ràpidament en un dels actes
assegats d'aquesta setmana. És la conferència
que es farà demà a la tarda,
una conferència que porta per títol
Les vivències de la mort i la seva relació amb els ols
i la pronunciarà
el senyor Jorge Luis Tizón,
que és psiquiatre
i és director de l'equip de prevenció en salut mental
i atenció precoç de pacients
amb risc de psicosi. Tenim el senyor
Tizón a l'altra banda del fil telefònic.
Senyor Tizón, bon dia.
Hola, bon dia.
Hi ha un tipus endadol adequat per
cada persona, per cada cas?
Doncs sí,
depèn del tipus de persona,
de la personalitat, sobretot, de la història interior
i del tipus de dol
que patirà
o que viurà,
el tipus de pèrdua, sobretot.
i això fa que
tingui d'adaptar-se
les persones
i sobretot
qui volta ja, qui envolta les persones,
tingui d'adaptar-se al tipus de patiment.
Quan la mort d'una persona estimada,
d'un familiar, d'un amic,
ens acceja,
moltes vegades és un fet inesperat,
el dol és una qüestió que,
per la seva experiència,
molta gent té plantejada d'abans.
Com ha pensat,
com pot afrontar la mort,
com viurà aquests dies,
o ens agafa a tots amb molt de sobte?
Mare,
si sabem que la persona va a morir
i és una persona querida,
i lo sabem durant temps,
facem el que es diu el dol anticipat.
i realment la gran part de les persones
se van preparant
per a aquesta mort que ocorrerà.
I això ajuda molt,
a menys que sigui demasiado prolongat
i amb demasiats sufriments
aquest temps.
Mèntras que,
per molt que vulguem preparar-nos
per afrontar i soportar
la mort de persones querides,
quan ocorre de repente,
ens posen en marcha
tots els processos de dolom,
quasi sin preparar-lo demasiado,
quasi sin poder-lo mejorar
perquè és algo demasiado fuerte
todavía para la especie humana,
el tipo de conmoción que produce.
I además es una conmoción
que és útil para la vida.
Mejor que no haya duelos,
però poder-los afrontar i elaborar
ajuda en la vida futura.
A cada cas,
a cada persona,
reaccionem d'una manera diferent
davant de la mort.
Però vostè,
per la seva experiència,
té contrastat que hi ha casos
en què es produeix fins i tot
una mena de sobradosi,
de dolor,
que pot arribar a desembocar
amb una greu patologia.
És cert?
És cert.
És absolutament cert.
Que hi ha...
Jo tendo a classificar
els tipus de dol per mort
en tres tipus.
Quins són?
Que són els dol dits normals,
que és la immensa majoria dels dol.
Per suposar,
la mort és un dels pitjors
i dels més difícils de fer,
però hi ha altres dol que també són difícils.
Per exemple,
per un fil disminuït
o per un fil que mor
o per un fil amb malaltia.
Són dol o per una parella important
que es trenca o que es trenca al final de la vida.
de totes maneres,
la immensa majoria dels dol es poden elaborar
si la persona té bones relacions
i relacions estretes i afectives.
Són el 80, el 90%, el 95% dels dol
són dol que es poden elaborar personalment
en l'ajut de les persones que el moten.
El segon tipus de dol és el dol complicat.
quan hi ha circunstancies especiales
que facen difícil aquel duelo,
que hoia sabem quines són,
la rapidez,
el que venga sin esperarlo,
el que halla accidentes,
con complicaciones,
con falta de red social que nos apoye,
eso hace un duelo complicado.
Que no tiene por qué hacerse patológico,
significa que va a ser un poco más difícil de elaborar
y necesitaremos más ayuda.
Y por último hay el tercer tipo de duelo,
que es el que nosotros llamamos duelo patológico,
que es cuando, a mi entender,
es cuando aparece un cuadro psicopatológico,
psiquiátrico típico de alguna de las formas.
Hay personas que se ponen muy ansiosas
y que ya no pueden dejar de pensar en enfermedades.
Hay personas que sienten en sí mismas
durante meses o años lo que le pasó al muerto.
Hay personas que se hunden depresivamente
y hacen una depresión auténtica.
Todo este grupo es una minoría,
de todas formas, dentro de los duelos.
Y esto es muy importante tenerlo en cuenta,
porque cuando hay un duelo patológico
se necesita ayuda profesional.
Pero en el resto, que son la inmensa mayoría,
los profesionales estamos bien como aconsejadores,
como consejeros, como conciliarios,
pero no interviniendo directamente.
¿Quién está viendo una...
Sí.
No, no, digui, tenia en compte
aquesta categorització que feia.
Quin percentatge de casos,
aproximadament, suposo que és molt complicat
parlar de xifres exactes,
però quants casos, aproximadament,
poden desembocar en aquest dol patològic
que vostè esmentava?
No hi ha cifres serioses,
que puguin utilitzar.
però hi ha circunstancias especiales,
i que hi ha que vigilar més.
Per exemple, quan mor a l'fil,
és una situació de dol complicat, sempre.
Quan l'amor és soptada i a mes a mes,
el que ara dix, l'amor de madrugada,
quan els fills o els sobrins
se maten en un coche volvint a la discoteca,
o que sigui.
Aquesta és una situació complicada també.
És complicada la mort de un o dos miembros
de la pareja a los sesenta i tantos anys,
i de ahí para arriba,
perquè el altre queda amb una sensació
de dificultat important.
Però el conjunt de duels patològics,
si hi ha bona red social,
no llegaria ni al 5% del conjunt de duels.
Sin embargo, hoy en día el grave problema
és que muchas persones creen que ja és patològic
el tenir sufrimiento tan intenso
i entonces comienzan a medicar-se
o a fer coses a veces intempestives
i això és el realment grave.
lo que está empeorando la atención
a los duelos hoy en día.
Suposo que és per aquests motius
en què vostè, de fet, ho ha esmentat,
el paper de l'entorn,
dels familiars més directes, dels amics,
doncs vaja, jugant un paper molt destacat
a l'hora de portar aquest dol.
Efectivament.
Abans hi havia les comadres
o la gent de companyia,
els amics del carrer, els companys del carrer,
i ara la xarxa social ha disminuït una miqueta,
i llavors no tenim amb qui parlar,
amb qui estar callats,
que moltes vegades qui ens portarà una sopeta calentona,
qui ens acompanyarà o ens farà la paperassa per nosaltres,
tot això és molt important
i forma part dels primers passos de la pèrdua i del dol
i de com afrontar-los.
I tant mateix, inclús,
hi ha molta gent que avui diu immediatament
doncs prena això que disminuirà el teu dolor
o estaràs animat.
Això sí que és un error avui.
Un parell de qüestions per acabar, senyor Tizón,
perquè sabem que l'hem tret d'una reunió
i ho agraïm especialment.
Hi ha un altre aspecte que voldrien tractar,
que és l'ostentació del dol.
És obvi, ja ho hem parlat,
que cada persona viu el dol d'una manera diferent,
i també hi ha persones que volen,
perquè ho senten així,
fer-ne ostentació,
i n'hi ha d'altres que ho porten
de manera molt més sentida,
molt més afligida.
En aquest sentit, fins i tot,
es poden recordar els casos de les ploraneres,
en alguns casos, pagades i tot,
que encara perdonen de ben segur
avui en d'altres cultures.
Són dues categories
i creu que els dos tipus de dol són igualment de vàlids?
No, no, no.
El dol, ara le deiem romàntic,
es va posar de moda fa dos segles
i hi havia que aparentar molt el dol.
També a l'antiga Grecia,
era molt important a Atenas,
el dol així,
de la gent alta, de classe alta,
molt aparatós.
Però el otro duelo,
el otro duelo importante,
és el duelo en la intimitat,
en la intimitat amb ajuda.
I hi ha un altre duelo
que està poniéndose més de moda,
jo diria,
que és el duelo pseudo-intimista,
és a dir, que casi se oculta,
que tot se acaba,
perquè tot se hace en una pseudo-intimidad.
En realitat,
és com si ningú quixera connectar
amb la tristesa,
el dolor,
els mocos,
les lágrimes...
I, davant d'aquesta situació,
disculpem,
les persones de l'entorn,
com hem de reaccionar?
Quan algú el veiem
que intenta portar aquesta situació
d'una manera molt personal,
sense fer-ne cap tipus d'obstentació,
i les persones de l'entorn més proper
volen ajudar aquesta persona,
senten la necessitat,
com es pot portar aquesta situació?
El primer és posar-se al seu costat.
I moltes vegades no hi ha que dir res,
i a vegades és millor no dir res,
però estar al seu costat.
Si la relació és adequada,
un lleu contacte físic pot ser molt adequat.
i ajudar-li en les coses de cada dia,
en les tasques de cada dia
mentre no torni a treballar,
mentre estigui a casa,
sense invair la seva vida,
però estan al costatitzat
i que ell o ella sàpiga
que estigui al costatitzat.
És el primer.
Al dos hi ha que acompanyar-lo.
La idea fonamental
ante el duelo normal
és que hay que acompanyar-lo.
El duelo complicado
se necesita a veces
asesoría de expertos en duelo
y el duelo patológico
se necesita intervención.
Pero la inmensa mayoría
la idea básica
es acompañar.
Y si es un niño
o es un adolescente,
pequeños contactos físicos
pueden ayudar.
Y si no,
al menos estar al lado,
darle conversación.
Si él la pide,
callarse,
si él prefiere callarse,
no darle demasiadas vueltas
a temas,
poderle acompañar en temas,
a veces volviendo,
cuando pasan semanas o meses,
volviendo sobre el duelo,
pero al principio
no hay por qué, etc.
Senyor Jorge Luis Tizón,
amb aquesta idea
de l'acompanyament
ens quedem momentàniament
perquè demà
fem extensiva
aquesta invitació
a la conferència
que es farà demà
a les 7 de la tarda,
una conferència
en què es tractaran
aquestes i d'altres qüestions
i que porta per títol
les vivències de la mort
i la seva relació
amb els dols.
Senyor Tizón,
gràcies novament
per atendre en directe
la trucada al matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vostès,
encantat.
Moltes gràcies,
de rebre un dia.
Déu-n'hi-do, Carles,
quina manera crec que
més brillant
i més divulgativa
d'acabar aquest cicle,
les vivències de la mort,
que de fet
ens ha acompanyat
6-7 setmanes
de forma gairebé consecutiva.
7 setmanes, exactament,
i a més acabem
amb el dol
que jo crec que és
especialment important
perquè és
la petja
que deixen els vius
i que moltes vegades
no sabem
com reaccionar.
Em dóna la impressió
que reaccionis
com reaccionis
sempre et dóna
la impressió el que queda
que no ha sabut
reaccionar
davant de la pèrdua,
però per això
jo crec que és
especialment interessant
acabar amb aquesta
conferència
perquè és el...
I després de la mort,
què?
Però no com el més enllà
que vam parlar la setmana passada,
sinó després de la mort
de l'altre,
què?
Pels que quedem,
com ho hem de fer?
Aquest cicle,
al llarg d'aquestes setmanes
n'hem parlat bastament
cada dilluns
aquí a l'espai
de la Caixa Fòrum,
han anat parlant
d'equacions
més metafísiques
hem parlat del reflex
de la mort
en diferents aspectes
de la cultura,
però aquest,
i perdonin l'expressió
dels oients,
té una informació
gairebé de servei
a l'hora de com viure
la mort,
com hem d'afrontar
la mort nosaltres mateixos
i per les persones
del nostre entorn.
I suposo
que no hi ha
una recepta
vàlida,
però sí que...
És a dir,
adonar-se'n
del que et passa
a tu
ens passa
a tots,
suposo que
en aquests moments
que et sents
tan sol
és important.
I ja connectant
m'agradaria
esmentar
que avui també,
i té molta relació
amb el que parlàvem,
obrim una exposició
al vestíbul
de Caixa Fòrum
que es diu
Festa Voluntari,
en el qual
es dona informació
sobre
què significa
el voluntariat
i com
podem ser
voluntaris
i té molt
a veure
amb això,
amb l'acompanyament.
Sabeu que
evidentment
hi ha ONGs,
organitzacions
que,
entre altres coses,
vetllen
per les persones
que estan
soles
o que han perdut
algun ésser estimat,
per tant,
jo crec que és
especialment significatiu
i a més,
d'alguna manera
que l'obra social
només fem
de contacte
de mitjencer,
òbviament
les organitzacions
per les quals
si us feu
voluntaris
podeu treballar
són d'àmbit
local
d'aquí de Tarragó
o de les comarques,
per tant,
jo crec que és
interessant
i a més
justament
per superar
situacions difícils
com les que parlava.
Doncs des d'avui
i fins al 28 de juny
tenim,
vaja,
un mes i mig
ben llarg
per poder conèixer
totes les tasques
que es duen a terme
des de l'obra social
de la Caixa
i com nosaltres
podem donar-hi
el nostre cop de mà.
Més enllà
d'aquestes dues qüestions
que ens han ocupat avui
fonamentalment
la setmana
presenta altres cites
i per exemple
en relació amb l'ESCAN
amb aquest festival
de fotografia
que ens ocupa
aquests dies
al Caixa Fòrum
i l'associació
Les Tecletes
Feu el vostre punt.
Ja algun cop
diguéssim
hem col·laborat
amb l'associació
és a dir
tenim contactes
per les activitats familiars
que fem
al cap de setmana
i tenim bona relació
i en el cas
d'ESCAN
acollim
una activitat
que organitza
l'associació
que és
un taller familiar
amb un sol
però amb dues parts
el dia 11
i el dia 15
és a dir
avui
d'alguna manera
se'ls dona el material
i els explica
què han de fer
i aleshores
el dia 15
venen amb
són dues parts
són dues parts
no són dos tallers
diferents
sinó és un taller
amb dues sessions
avui
i el divendres
a les 6
de la tarda
i és una mica
la nostra participació
doncs
en aquesta
activitat ciutadana
que és
l'ESCAN
especialment
adreçat
els més petits
i avui
i avui mateix
vaja
ja no us hi podeu apuntar
ja no hi ha lloc
ja està tot ple
qui ho vehiculava
diguéssim
on havien de fer
les inscripcions
era
a través de la web
de les
tecletes
el que va ser que ja
ens estem plantejant
ens estem plantejant
no vol dir que sigui segur
però ens estem plantejant
de fer-ne una altra edició
si és
si és possible
i si tot
quadra
ens en farem ressò
de ben segur
en aquest espai
a més avui
hi ha una altra proposta
una d'aquestes
videoconferències
amb Obama
com a protagonista
no ve el president
dels Estats Units
a Tarragona
un altre dia
que vaja qui sap
segur que la gestió
s'estan donant a terme
però sí que tindrem
l'oportunitat
d'aprofundir
sobre si realment
la nova administració
suposa un canvi important
al govern dels Estats Units
i per tot el món
per excepció
en els 100 dies aquests
que a més als Estats Units
és una tradició
com hem pogut veure
aquests dies
a la premsa
doncs
molt més que aquí
molt més que aquí
no no no
aquí els mitjans de comunicació
ens els prenem
els 100 dies
en qualsevol àmbit
com una excusa
per fer un balanç
però allí
suposa un anàlisi
un acte
un examen
gairebé
exactament
i aleshores
diguéssim nosaltres
i contribuïm
amb una videoconferència
avui a dos quarts de vuit
com sol dir la Iolanda
hora
Caixa Fòrum Barcelona
no Caixa Fòrum Tarragona
aquí comencem mitja horeta
abans
sobre els Estats Units
sobre aquesta
nova era
podríem dir
una nova administració
significa una nova era
seria la pregunta
demà ja ho comentaves
la conferència
que tanca el cicle
de les vivències
de la mort
i dimecres
Rafel Esteve
Rafel Esteve
a veure si et sona
a veure si
vaja
si ens sona a tots plegats
aquesta cançó
que podrem escoltar
una d'aquestes obres mestres
que
dimecres
darrere de dimecres
el Rafel Esteve
ens
Cozuma
et sona una mica
Carles?
em sona
em sona
et sona una mica
ara et sabria dir
que ara
fins i tot
et podria dir
que no sé
qui és l'autor
i et diria
això home
és Händel
bé
sí
és Händel
però resulta que
Händel
i és una de les coses
que ens explicarà
Gosser
perquè m'ho va dir
té dos noms
segons es miri
des de la tradició
alemanya
o la tradició
anglesa
amb la qual cosa
evidentment és Händel
s'han parlat
de la tradició
de Händel
que és la peça
i això que dit
només és una broma
és evident
que és de
Georg Friedrich Händel
o de
Georg Friedrich Händel
que
en totes dues maneres
abans traduïen
els noms i els cognoms
i tot això
ara
com que això està molt
els filòlegs
són molt estrictes
amb aquestes
qüestions
i marquen els noms
que s'han de traduir
exactament
una de les coses
que sabrem
és com
com se n'ha de dir
d'aquest senyor
obra mestra
tindrem l'oportunitat
el Rafael Esteve
ens ensenyarà
una nova oportunitat
per escoltar aquesta cançó
que l'hem escoltat
25.000 vegades
n'hem gaudit
25.000 vegades
però tindrem l'oportunitat
d'aprofundir-hi
i un altre punt
també Carles
ja gairebé l'últim
dissabte
pels més petits
cinema familiar
ja que parlàvem
d'alemanya una mica
doncs
panorama
de l'animació
del cinema d'animació
alemany
sessió en aquesta ocasió
que començarà
a les 7
de la tarda
cinema familiar
per als més petits
quan s'acosta
el bon temps
ho fem una hora més tard
aquest cap de setmana
el dimensió passat
o sigui
ahir
vam fer
una activitat
a la Rambla Nova
patint
contra el Barça
amb aquella
valentia
que es caracteritza
i va anar molt bé
i continuarem
vull dir
d'aquí 15 dies
aproximadament
tornem a estar
a la Rambla Nova
que és una mica
el queixaforna
en Barcelona
té el pati anglès
nosaltres tenim
una Rambla
davant de l'estat
de les despollats
escolta'm
tot sigui això
Carles era difícil
poder fer-ho
encabir i tot
però crec que ens hem sortit
força bé
molt bé
perfecte
ens retrobem dilluns vinent
fins dilluns vinent
i ens retrobem aquesta tarda
abans amb el Ja Tardes