Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous.
Aquí estem a punt amb els contartulis, amb els convidats a aquesta estona de Tertúlia
per repassar alguns aspectes de l'actualitat de la jornada.
Avui tenim quatre convidats, bé, de moment en tenim tres,
però ara s'incorporarà el quart, suposem.
Avui tenim dos periodistes i dos polítics.
Els periodistes són els companys Tomàs Carot de l'empresa de comunicació PIC.
Tomàs, bon dia.
També ens acompanya Carles Aballó, director del diari gratuït Més Tarragona.
Carles, bon dia.
I els polítics.
De moment la política que tenim és Carme Crespo,
regidora del grup municipal socialista i tinent d'alcalde de Medi Ambient.
Carme, bon dia.
Bon dia, bon ara.
I esperem que s'incorpori el regidor, l'altre polític,
el regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament, Albert Vallvea.
Avui la Carme Crespo, demostrant a més que és la setmana de commemoració dels actes
del Dia de la Dona, ha estat molt puntual.
Ella, de fet, sempre és molt puntual.
Sempre és puntual, eh?
Sí, sí, sí.
No com alguns senyors que, en fi, malgrat les feines,
doncs s'incorporan tard.
En fi, no parlarem, si volen, també podem parlar de la commemoració del Dia de la Dona,
en el sentit que encara en ple segle XXI s'hagin de fer activitats
per commemorar el Dia de la Dona.
Si volen, ho podem fer després.
Però, en qualsevol cas, sí que del repàs de l'actualitat de la jornada,
podríem destacar avui el conveni que van signar ahir l'Ajuntament i l'Arcabisbat.
L'Arcabisba, Jaume Pujol, i la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell,
partiran davant el projecte de restauració d'aquell tram de muralla
que recordaran els oients, que es va esfondre ja fa més de tres anys,
era el 2005.
És un tram que pertany, que està en la zona,
que és responsabilitat, per dir-ho d'alguna manera, de l'Arcabisbat.
Doncs ahir, finalment, van signar aquest conveni,
que dona pas, és el primer pas, per dir-ho d'alguna manera,
a que, en fi, es pugui fer la reparació de la muralla.
Segurament, molts ciutadans es pregunten com és que s'ha trigat tant de temps,
però, en fi, el que s'explica és que s'ha hagut de fer una intervenció prèvia
en el sentit d'estudiar l'estat d'aquest monument.
Carles, a tu què et sembla? S'ha trigat molt o no?
Aviam, tres anys és que és una eternitat.
I en patrimoni encara més.
Però ja voldria rectificar-te una cosa.
No és que sigui responsabilitat de l'Arcabisbat.
Està en terrenys de l'Arcabisbat que és diferent.
Correcte, sí.
La responsabilitat d'un monument, que, a més a més, està declarat monument nacional,
és responsabilitat de la Generalitat, en aquest cas,
i és la que hauria tingut que vetllar perquè no s'hagués arreglat ja
al cap de pocs dies d'haver caigut aquest tram.
sobretot tenint en compte que és un tram molt degradat
i que podria encara haver sofert més danys dels que ja ha sofert.
Em sembla que realment amb el tema patrimoni en aquesta ciutat
no ho acabem d'encortar.
Tenim una ciutat declarada patrimoni de la humanitat.
Jo recordo que ara que estàvem elaborant un llibre diferents periodistes
sobre els 30 anys d'Ajuntaments Democràtics
i a mi em va trucar el període referent
a quan va ser declarada a Tarragona patrimoni de la humanitat
i en aquell moment es van fer...
tothom es pensava que això seria la gran inyecció econòmica
per tindre un patrimoni com Déu mana.
La inyecció no existeix,
el patrimoni segueix estant de la mateixa manera que estava fa 10 anys
o 15 o 20
i em sembla a mi que hi ha una mica de desídia
en el sentit que Tarragona tindria que mimar el patrimoni
perquè al cap és la seva força cultural.
Tomàs, què et sembla?
Bueno, després del que ha dit Carles,
que a més entén i ha matisat bé tots els extrems aquests,
realment el patrimoni sí que és el patrimoni de la ciutat,
valga la redundància,
i realment no està en el nivell ni a l'alçada
que segurament la ciutat es mereix
i el propi patrimoni també es requereix.
Això és cert i és històric.
Que el tema de cultura i patrimoni
sempre tendeix a quedar-se
com el germà pobre de la família política,
també és gairebé una constant
i és difícil també emprendre una recuperació
quan hi ha tant de dèficit històric.
Llavors, com afronta això?
Segurament que l'atzucat és complicat,
però el bo és que es comença
i el millor és que després no es quede amb això.
És a dir, com diu el Carles,
si ha tardat tres anys és una eternitat,
però un patrimoni que parlem de mils d'anys segurament és poc.
L'important és que aquests tres anys que s'ha tardat
ara sigui l'inici d'una continuïtat regular,
no amb la muralla, sinó d'actuacions
amb tot el que és realment el patrimoni de la ciutat.
Carme.
A veure, jo voldria dir que el fet que en una ciutat
la declaren patrimoni de la humanitat
no vol dir que obtinguis molts diners per això.
Jo crec que aquest pot ser l'error que en el seu moment
es va cometre pensant que aquí ens arribarien els diners de tot arreu
per poder en aquest patrimoni posar-lo una mica al dia.
Començant per aquí, diré que jo crec
que estem fent ja els deures en temes de patrimoni.
Avui comencen les actuacions al Pont del Diable,
avui mateix, la restauració del Pont del Diable.
Evidentment, ja s'ha signat, per tant,
es començaran les obres per fer el tram aquest
de la muralla de la part de l'Arquebisbat.
I en aquest moment, amb el pla de la part alta, el PIPA,
ja estem fent tots els cartells de senyalitat dels monuments, per exemple.
És a dir, jo crec que hem recuperat bastant el temps perdut
amb aquesta, almenys amb aquest any,
o sigui, un any i mig que portem.
El que passa és que tots sabem que les administracions,
totes, són lentes.
Llavors, qualsevol cosa, que a més a més necessites molts diners,
perquè, si no recordo malament,
el Pont del Diable són gairebé un milió i mig d'euros.
I tot això és lent.
Abans, doncs, has de donar, fer l'obra,
aquí dones la restauració.
És a dir, ja portem uns mesos, ja ha aprovat,
inclús l'empresa, ja té adjudicada l'empresa,
i comença avui.
És a dir, que tot això és certament un temps que l'administració
no pot obviar,
perquè quan treus un concurs, doncs, ja saps que són uns mesos,
i bé, això fa que sigui lent.
Però jo crec que l'error d'inici va ser pensar,
o fer creure,
que un cop entràvem a Patrimoni de la Humanitat,
aquí ens plourien els diners de tot arreu.
Doncs no, tenim els diners que tenim,
tenim l'1% cultural de la Generalitat,
l'1% cultural des del govern de l'Estat,
i després el pressupost de l'Ajuntament,
que tothom sap, bé, que s'ha de repartir.
I llavors, clar, amb això es va fent,
i jo crec que dins de poc ja es començarà a veure, realment.
El fet d'això que comenta la Carme, del tema diners,
és a dir, que és evident que la declaració de l'UNESCO
de l'any 2000 no era una pluja de milions,
sinó que és una distinció.
Clar, la ciutat, mentrestant, ha de conservar
i millorar el seu patrimoni
amb els diners de les administracions públiques.
Bàsicament, ara ja ho comentava la regidora Carme Crespo.
Amb això en tenim suficient?
Difícilment, no?
Sembla que es puguin assumir grans millores
amb els pressupostos limitats,
i més ara en una situació de crisi, no ho sé.
O no és una qüestió de diners?
Jo crec que és un problema d'estar 25 anys
sense inversió en patrimoni.
25 anys, eh?
Vull dir que l'última restauració,
si no recordo malament,
l'última important va ser la capçalera del CIRC.
Però, aviam, 25 anys són molts anys.
I, a més a més,
25 anys seran 22, 21,
no hi ha res més.
Però, bueno, el fet està en que
Girona, Girona és una ciutat
que és com Tarraona.
I la inversió en patrimoni
ha sigut monumental.
El que passa és que l'Ajuntament, a vegades,
diu, nosaltres ja invertim, d'acord,
però potser no és responsabilitat
de l'Ajuntament invertir en patrimoni.
perquè d'aquí hi ha responsabilitat
d'invertir en patrimoni és la Generalitat.
I a la Generalitat ja veiem les partides anuals
que dedica el patrimoni d'aquí
i quasi, quasi, que dedica més diners
a la muralla de Montblanc
que el que és el conjunt de Tàrraco.
Llavors ens trobem a situacions en què
sí, d'acord, s'està fent
el pont del diable,
perquè ja no es podia aguantar
la situació que hi havia al pont del diable,
però estem perdent l'epigrafia romana
que hi ha a tot el casc antic,
s'està perdent.
No hi ha hagut un pla per poder-la salvar.
Tenim el teatre romà
que porta enterrat allí 30 anys
sense fer-hi res.
Tenim la muralla,
tota la part del passeig de Sant Antoni,
que allò és una vergonya,
el que s'ha fet amb aquell tram.
Allò també es farà ara.
Sí, però aquell tram,
el que s'ha fet durant aquests anys,
durant aquests anys que s'han fet 50.000 pagots,
és una vergonya.
Vull dir, tenim una sèrie de coses
que quan ho analitzes,
i sobretot jo que vinc del món de la història,
encara ho analitzem d'una altra manera,
veiem que el que s'ha fet
ha sigut molt minx.
I és aquí on,
si ja que es va transferir des del primer moment
aquestes competències a la Generalitat,
home, s'ha d'aprofitar,
s'ha d'aprofitar perquè les coses
es quedan molt lentes.
Recordem, en el cas de la muralla,
simplement arran de l'últim
que deia el Carles Avelló,
que el 70% dels 314.000 euros
que costarà la intervenció
en aquest tram de la muralla,
el 70% han d'anar a càrrec de la Generalitat,
i el 30% restant a càrrec de l'Ajuntament.
Digues, Tomàs.
No, el que anava a dir
és en la línia del que apuntava abans,
és a dir, quan una cosa es comença
l'important és després que tingui continuïtat.
És a dir, potser falta,
per dir d'alguna manera,
un pla director de patrimoni,
una programació que es pugui visualitzar,
perquè potser el problema
es reuen la percepció dels ciutadans.
És a dir, som patrimoni,
vindran diners,
ho tindrem tot millor i tal.
Val, primer,
no hi ha la comunicació precisa i exacta
perquè la gent entengui
que és una ciutat patrimoni,
i segon, no va avalat,
després per un pla,
per dir, val, ara que som patrimoni,
anem a treballar aquest patrimoni,
valga la redundància,
i que a la vegada és una activitat econòmica
de promoció de la ciutat molt important,
com està demostrat.
I fer aquesta mena de pla
a mig i llarg termini,
perquè evidentment ha de ser així,
però, és a dir,
visualitzar d'aquí 50 anys
com tindrem la ciutat.
Això és realista,
tal com,
i a més urbanísticament,
amb les complexitats que hi ha,
amb el tema de finançament,
però fer-ho,
perquè si no,
és clar,
sempre anem a cop de caiguda
i a pedaç,
i mai hi ha aquesta planificació
que reverteix i redonda
amb la riquesa del patrimoni
i amb l'explotació
que després se'n fa turística i cultural,
no?
A mi em consta que s'està fent,
des de la tinent d'alcalde,
Rosa Rosell ja estan fent aquesta tasca,
però el que dic,
tot això és lent
i un any i mig dona pel que dona,
amb tots els àmbits.
Estem planificant en molts àmbits,
després,
alguns ens diuen...
Benvinguda sigui la planificació
i que sigui 25 anys tard.
Sí, alguns ens diuen que només planifiquem,
no?
És que precisament has de tenir
el full de ruta per saber on vas
i tot passa per aquí, no?
Encara que alguns ens critiquin precisament
que estem planificant,
però, és clar,
durant molts anys no s'ha fet
ni en aquest cas
ni en d'altres àmbits de l'Ajuntament.
Home, la cultura i el patrimoni potser no tindran
gaire set diners en les administracions públiques,
però sembla que sigui tema d'interès i prioritari,
perquè recordem que dissabte passat
va haver-hi la segona reunió del Senat a reunir,
aquell òrgan assessor a l'alcaldia,
i precisament després de la sessió
constitutiva del mes d'octubre,
el que van demanar els senadors
és que es parlés bàsicament de cultura
i de patrimoni, no?
Perquè segurament és una de les qüestions
que més interessen també els ciutadans.
El que passa és que també pot ser
una certa incongruència
que després de les administracions,
amb unes limitacions pressupostàries clares,
potser doncs això,
la cultura, em sembla que ho deia el Tomàs,
sigui l'aparente pobra.
Però tu creus, per exemple, Carles,
que recuperant això que dèiem del Senat a reunir,
és una de les grans apostes
que ha de tenir Tarragona en el futur,
cultura i patrimoni com a concepte global?
Sí, perquè, a veure,
hem de tenir un concepte.
Invertir en cultura és invertir en futur.
I sobretot en una ciutat
en què no pot dependre només
del sector químic.
I, per tant, pot dependre també
del sector turístic.
I el sector turístic cada dia
s'està demostrant més
que la gent va visitar patrimoni.
I si no, us he posat l'exemple de Girona.
Jo aquest estiu passat vaig estar a Girona
i vaig quedar encantat.
Però vaig quedar encantat
de la gestió que han fet en patrimoni
i de la quantitat de gent
que hi havia visitant aquest patrimoni.
Tarragona no té res a envejar a Girona, eh?
No, no.
Vull dir, posem-ho al cap.
En tot cas, al revés, potser no...
En patrimoni no.
El que ens falta és posar-ho...
Clar, posar-ho en solfa.
Aquest és el problema.
I tenim un horitzó molt pròxim, 2016.
A veure, sí que és capitalitat cultural,
però el patrimoni és precisament
el paradigma de la cultura tarragonina, no?
Vull dir, si aquest horitzó no l'aprofitem
i aprofitar-lo vol dir començar a treballar des d'ara
i el que deia, benvingut sigui aquesta planificació
ni que sigui el millor 25 o 30 anys tard,
però almenys existirà.
No, i s'està planificant juntament amb turisme, també.
És a dir, perquè és el que diem.
O sigui, ha d'estar tot junt
de cara a que sigui un dinamitzador econòmic.
És que el dia que la cultura i el patrimoni
són un dinamitzador econòmic
és quan realment encara tens més inversions en cultura,
però no solament de les institucions públiques,
sinó també inclús de les institucions privades,
que és el que jo crec que aquí també s'hi hauran d'implicar.
Aquí s'hi ha d'implicar tothom.
I tenim que partir d'una...
I en un context de crisi com aquest, perdona, Carles?
Sí, sí, igual, perquè veiem...
No serà molt difícil?
No, perquè veiem, igual que hi ha plans per fer coses,
perquè ara tenim tot aquest tema de les inversions locals,
també hi pot haver plans per ocupació en temes arqueològics.
Aquí, clar, fa molts anys, però el TEDA,
el TEDA va ser un taller d'escola d'arqueologia
que va néixer d'un pla d'ocupació.
I mira la fanya que va fer, que no hi ha tornat a ser, això.
Ara hi ha una escola de taller per restaurar la Quinta de Sant Rafael, per exemple.
Però la Quinta, ja estem parlant...
Sí, no és la Tarracorromana.
No, però és un patrimoni modernista,
que per cert, Tarragona, és l'únic de tot el voltant que en té, de patrimoni modernista.
Sí, a més a més, quan parlem de la Quinta, és que encara me poso de més mala llet.
Bé, doncs ja hem començat.
No, no, és que és veritat.
Vull dir, és que una cosa que s'ha restaurat dues vegades
i s'ha deixat caure i s'ha deixat destrossar.
No caure, afortunadament no ha caigut.
No, però, bueno, s'ha cremat per dintre, s'ha fet...
És que aquí el patrimoni, per això dic jo, són coses d'aquelles que s'han de cuidar.
Bé, doncs ja hem començat amb la Quinta.
Perfecte.
Em va molt bé això que haguem anat indirectament a la Quinta de Sant Rafael,
perquè així els plantejo també una qüestió que ja vam debatre la setmana passada
a les tertúlies de la ràdio, precisament per un anunci
que feia una de les convidades, una de les protagonistes, ella i l'alcalde,
feien l'anunci de tancar el parc de la ciutat a les nits a partir de final d'any.
És un tema d'aquells que pot originar un cert debat ciutadà
sobre la conveniència o no de tancar el parc.
Recordem als oients que precisament hi ha una escola talla
que està restaurant la Quinta de Sant Rafael, com dèiem,
i que també farà la tanca, no, Carme?
Sí, sí, sí.
La tanca que limitarà el parc i que servirà,
perquè a finals d'aquest any segurament ja el parc de la ciutat
es pugui tancar a les nits.
Això el Tomàs i el Carles, com a ciutadans,
veuen bé, veuen correcte que els parcs s'estanquin,
perquè a més després, quan es restauri el parc de les Granotes,
que tindrà una ambientació romana,
també començarà aquesta setmana,
ens torna a parlar de patrimoni,
també es tancarà aquell parc a les nits.
Estan d'acord amb el tancar els parcs o no?
O és una mesura que algú pot considerar massa intervencionista?
D'entrada és lo antinatural
i la contra de lo que és un parc,
que és un espai públic i obert.
Si es tanca, segurament que és per raons de seguretat
i de vandalisme, entre altres qüestions.
Per tant, el problema és un altre.
I probablement, més val preservar a la nit,
habitualment no es val els parcs a passejar,
en hores prudencials i probablement en dies de festa
que hi hagi excepcions i salvetats,
i el que sigui, probablement com a mesura
per salvaguardar la seguretat pot ser interessant,
però com a norma i...
És a dir, és malauradament desagradable
que s'hagi de tancar un parc per raons d'aquestes,
considero.
Carles?
A mi em sembla bé.
Si voleu que us digui la veritat,
no veig...
A la nit, en un parc, difícilment hi va algú a passejar
perquè no invita, no?
Però jo crec que, veam,
la inversió en els parcs ha de ser una altra.
Jo sentia aquesta tertúlia que teníeu
parlant dels parcs.
Jo crec que s'hauria de recuperar la figura
del vigilant de parcs.
Recordeu que fa 30 anys existia.
Això, perdona que somrigui,
però són més diners, no?, més personal?
No, no, no, jo crec que a l'Ajuntament hi ha molta gent
i, per tant, es pot aprofitar tot...
Jo crec que les sinergies...
Vols dir que igual que hi ha conservadors
o conserxes en els museus i en els espais monumentals,
pot haver-hi també gent que es dediqui a...
Jo crec que hi ha sinergies, per tant, vull dir,
aquesta persona, jo no sé si recordeu la figura aquesta,
tu potser no, però el Tomàs possiblement sí,
que era una persona que vigilava el parc,
que, a més a més, no vigilava només aquell parc,
sinó que se n'anava a vigilar un altre,
pel camí tenia una llibreteta,
apuntava aquí falta una rajola, aquí no sé què,
aquí no sé quantos, vull dir que feia una tasca
més global, no?, que si diguéssim això.
I després també els parcs els donaria una miqueta més de vida
en quant als quioscos típics
que hi ha en moltes ciutats
en els que pots anar a un parc i prendre alguna cosa.
Per exemple, jo he vist excursions de crios
que venen a mirar la Tarragona Romana
i se'n van al parc de Saavedra
i s'han d'assentar al terra
i no poden prendre ni res que hi hagi un xeringuit allí, no?
Vull dir que és recuperar aquella vida
que moltes ciutats tenen,
perquè a l'estiu la gent va allí,
se senta en una terrassa
d'una espècie de quios que hagi muntat allí
i és una altra forma de donar-li vida als parcs, no?
La Quinta Sant Rafael podia passar a tres quarts de lo mateix.
Llavors recordo que va haver-hi una temporada
que es va parlar que la Quinta podia haver segut un restaurant.
Potser no, potser sí, no ho sé,
però si no es posa allí un lloc per prendre alguna cosa,
doncs potser busquem i posem un quiosquet allí
que les mares puguin portar els crios allí,
puguin sentar-se en una cadira, en una terrassa...
Sí, donar-li més vida.
Donar-li més vida.
Carme.
A mi m'agrada sentir-ho,
perquè com que és el que tenim pensat fer,
bé, ara de moment...
Per això de tancar els parcs,
pot ser una mesura una mica antipopular,
creu-la, Carme?
No, tothom m'he fet una mica enquestes allò preguntant
i la gent a aquests parcs,
a veure, el parc del Francolí no es pot tancar, evidentment,
però aquests parcs per preservar...
A veure, aquí a la Quinta,
ara farem la restauració de la Quinta,
per cert, la idea és aquesta,
de posar que hi hagi una mena de servei,
d'alguna manera, per posar taules,
per això que diem, no?
Les persones que van amb les criatures,
o no, a gaudir el parc.
Primer serà la Quinta...
O a llegir.
O a llegir, exacte.
Primer serà la Quinta i la valla
i després reestructurarem tot el parc, això 2010,
entre 2009 i 2010,
el reestructurarem.
Per cert,
el nou Jardí Romà de l'amfiteatre,
que també comença ara en 15 dies,
ja hi ha prevista una cafeteria,
a la part de dalt de tot,
on hi haurà, precisament perquè la gent,
a part de caminar, que podran caminar estona,
puguin prendre alguna cosa.
És a dir, una mica recuperar aquest esprit dels parcs
i tots dos estaran tancats.
De moment seran aquests,
però jo crec que necessitem preservar una mica.
La Quinta serà el Centre d'Interpretació de la Natura.
Hi haurà el Fons Documental de Medi Ambient
i de la Futura Nella Verda.
Llavors, d'alguna manera,
hem d'evitar els pretzolades
que ara s'estan produint.
Deixa'm saludar l'Albert Vallbé,
que ja ha arribat a la tertúlia.
Tard, però ha arribat.
Albert, li agraeixo especialment.
Quina hi ha romà d'hi ha romuere.
Això et passa per conviar-me.
Ahir, passades les 7 de la tarda,
que jo tornava de Lleida
i no m'ho havia pogut apuntar a l'agenda.
Albert Vallbé, bon dia.
Arriba tarda perquè em convoc estar.
Bon dia.
Extraordinari dia.
Bon dia, faldia.
I sentint la senyora Crespo i el senyor Balló,
encara més.
Arriba a la sòa.
Gràcies, Albert.
Albert, tenim poc temps,
però estàvem parlant de la proposta aquesta
de tancar els parcs.
A veure, a mi em sembla extraordinari
de tancar els parcs
perquè hi ha molta bèstia suelta.
M'entens?
Ah, sí? Estàs d'acord, doncs?
Mira, jo l'altre dia vaig estar
esperant amb un company
al passeig de l'estació, a Valls,
que hi ha a l'escola de música,
un cel·lètic molt bonic,
i feia fàstic,
tombat d'un parc,
feia fàstic tot com estava,
però era pintades i més pintades.
I hi ha gent que li hauria de tallar les mans.
Llavors, jo estic d'acord
amb aquells que es tanqui
i que es tanqui d'una manera efectiva.
I si pot ser que de vegades en quan
la policia municipal tombi amb el cotxe,
llavors hagi...
Però jo el que vull dir és una cosa,
el Carles estaria tot arreu del món,
és a dir, parques,
que a la nit caminant no pot haver-hi poble gent,
parcs que tindrien una mica més de vida,
i l'única manera és l'hostaleria.
A mi em sembla molt bé
que el xalet dels Puig i Valls,
la quinta de Sant Rafael...
És petita, és petita.
No, amiga meva,
però per posar un baret seria suficient,
perquè les males puguin anar...
I després jo tenia...
Això m'hi diràs,
per què no ho fèieu
després de 28 anys de governar?
No, perquè, escolta'm...
28 no, 18, eh?
28, 28.
Em confoc amb els del País Basc.
Escolta't, saps què seria un bon puesto allí?
I val dos pessetes,
i al Departament de Cultura hi ha el projecte,
posar aquelles pèrgoles que hi ha en el País Basc,
i dir, la banda de l'única musical,
la nostra estimada banda de l'única musical,
doncs els assajos generals...
Quan referem al parc,
quan referem al parc la intenció és aquesta, Albert.
Una pèrgola.
De fer...
Sí, o sigui,
tota una sèrie de coses
per poder gaudir del parc dins de la ciutat,
com tenim.
L'antic i plasmat antic govern de la ciutat
tenia dos projectes,
un al parc de la ciutat
i l'altre al...
el d'això, home,
el...
No, no la fideia,
el...
Bé, el tret del Camp de Mar,
a l'índia m'he posat en un altre.
Llavors,
a Tornó hi ha vàries formacions musicals,
però, escolta'm,
quan fan els països civilitzats,
pel matí...
Doncs que sàpiguis que agafem el guà,
perquè això ja...
Gràcies, guapa.
Jo el que us volia comentar...
Espera un moment,
deixa'm...
El Tomàs volia...
Tenia en compte l'horari d'estiu.
Sí, està clar.
L'estiu...
És a dir, de nit,
de nit ho he dit.
Jo el que us volia comentar
és que a Vitòria,
a l'anella verda,
està tancada a les nits.
L'anella verda,
que és una extensió enorme.
Per tant,
és a dir,
això...
Tu vas a les ciutats
i a l'estranger,
a les ciutats,
hi ha moltes, moltes,
a tota Europa,
que estan tancats els parcs de les nits.
És a dir,
que no és que aquí fem alguna cosa antinatural.
Dubto que hi hagi algú
que discrepi de la conveniència de tancar.
Jo, de moment,
no he sentit ningú, probablement.
Home, hi ha gent que sí,
que pot pensar que...
Probablement,
però no és lo normal.
Gairebé tothom
el que demana és això,
que els tanquem.
Recordeu que el pont del Diable
tenia una tanca,
el pont del Diable.
A l'entrada,
hi havia una porta.
Sí, sí.
Però va a desaparèixer.
Bueno,
perquè algú se la devia emportar.
No, no,
a veure,
m'en sembla que va a desaparèixer
perquè quan van...
Ah, l'entrada del tot.
Sí, sí, sí.
Quan van fer la carretera
i després crec que es va tornar a reconstruir.
Com tu ho recordaràs,
aquella era l'antiga tanca,
parlant de la mateixa finca,
de la finca dels Puig i Valls,
els mateixos que tenia la Viajo.
És que aquí també,
a l'entrada al parc,
hi havia la tanca de la Quinta.
Sí, sí.
I la porta.
I també està en un altre lloc.
Et podia dir on està?
Ho sabem.
A vosaltres,
ho hem pogut a regalar.
No, però va ser legítim.
Vam volgut Albert, ja ho sabem.
Estimana,
però va ser legítim.
Ho van comprar i se la van endur.
L'Albert va bé carrer.
Ja l'hem trobada.
Tard per falta de convocatòria.
Estava fent un senyal
de si havíem parlat de la muralla.
Hem parlat al principi.
Li deixo,
ja que ve amb aquest esperit crític,
li deixo que em comenti alguna cosa
sobre el tema del conveni signat ahir.
Tot i que ja hem parlat al principi de la tertulia.
Sentiment crític,
però constructiu, sobretot.
Jo crec que és important
que la muralla es refagi una vegada per totes.
I ara me'n dono compte
que la Fiscalia serveix per moltes coses,
però, entre altres,
per fer un petit pressing,
per no dir coacció, no?
Des que es va parlar
que la Fiscalia investigava
per què la muralla estava parada,
automàticament conveni
primera pàgina
del senyor Arcavisme i la Rosa Rossell.
Vient per la Fiscalia,
ve pel senyor Arcavisme
i ve per la Rosa Rossell.
Alguna resposta
al que acaba de dir Albert Ballbé, no?
Doncs, en fi,
podem parlar d'altres qüestions de l'actualitat.
Aquesta setmana hem parlat molt,
malauradament, de la crisi,
des de l'àmbit local,
del que es pot fer.
Ahir, per exemple,
va haver-hi una nova reunió
de la Mesa Socioeconòmica
on hi ha els sindicats,
els empresaris,
en fi, l'Ajuntament,
hi ha els diversos plans d'ocupació en marxa,
hi ha les obres
que s'han de licitar ja de manera immediata
dels projectes dels fons d'inversió local.
Creu, en tenen la sensació, Carles,
per exemple,
que tot això servirà per pal·liar,
com a mínim,
el problema de l'atur,
que és realment greu?
Home, pal·liar-lo...
I parlo estrictament, clar,
del nivell local, eh?
Sí, però és difícil,
amb les xifres que estem en aquests moments,
és difícil pal·liar l'atur
amb aquest tipus d'actuacions.
El que passa és que, bueno,
tot serveix,
tot ajuda, no?
Però estem parlant,
l'última xifra,
estàvem parlant de 3 milions i mig
d'aparats
que anem cap als 4 milions
i es parla que es pot arribar
als 5 milions d'aparats, no?
Vull dir que estem en situacions,
bueno, que no...
que són complicades
perquè no hi ha una vareta màgica.
No hi ha una vareta màgica.
I aleshores,
en aquest context,
un ajuntament com el de Tarragona
poca cosa pot fer?
Pot fer el que...
Fins on li permeti
la seva economia.
I m'entén...
I clar,
miracles no se'n poden fer,
vull dir,
amb aquest tema.
parlant de clau de memòria històrica
i el que deia abans del TEDA,
justament en aquella època,
en aquell context,
l'atur també va arribar
a més del 20%.
L'assemblea de parats,
l'assemblea de parats,
les actuacions que es fèiem...
De què anem parlant, Tomàs,
per la gent jove que ens està escoltant?
Del 80...
79...
80-81.
Primer és moments
dels ajuntaments democràtics.
Exacte.
Doncs,
un moviment de parats molt actiu,
molt reivindicatiu,
amb tancades dins els ajuntaments,
buscant d'arrencar
dels nous ajuntaments
competències que no tenien,
per donar solucions a l'atur.
Fins i tot a la Diputació,
també va haver-hi tancament,
i, entre cometes,
segrest o retenció de president,
de l'efimer president Ballenc.
Per tant, no és nou.
I la quota d'atur, llavors,
l'índex estava al voltant del 20%.
Sí, sí, sí.
No ho anirem.
La inflació també estava
gairebé al 30%.
Carme.
Mireu, en català tenim un referent
que diu de mica en mica s'omple la pica.
Jo no dic que puguem solucionar
el tema aquest
de tots els tarragonins i tarragonines,
però jo crec que una bona part.
Si ara amb els fons d'inversió local
hi ha mil persones treballant,
i a més a més en tots els projectes,
que això sí que ho podem fer,
perquè tenim les inversions pressupostades,
hi ha tota una sèrie de gent
que està treballant,
doncs tot això que tindrem,
ja ho sabem que és difícil.
Però això és com el canvi climàtic.
És a dir, globalment és difícil de veure
que una ciutat pugui fer alguna cosa,
però localment sí que es pot fer.
És allò de, com deia,
de mica en mica omplim la pica.
Albert, tu creus que serveixen d'alguna cosa
aquestes mesures?
Jo l'únic que veia, home,
tot el que es faci és interessant.
És a dir, el Carme diu,
empleiem mil persones,
però per l'altra banda llegeix els diaris
que cada dia es perden no sé quants,
mils llocs de treball, no?
Llavors sembla que hi hagi dos realitats
i jo no sé qui té la raó, no?
El que sigui cert és que
la nostra realitat és la municipal
i llavors, doncs, bé,
jo vaig sentir l'altre dia al plenari
que hi havia la voluntat de l'equip de govern
de reestructurar una mica el pressupost,
orientant-lo cap a aquests...
Això potser hagi pogut estar
una mica de falta de previsió,
permeten que faci d'oposició,
però en segon lloc,
si realment hi ha una correcció,
doncs benvinguda sigui la correcció
i realment jo crec que es té que reorientar.
És a dir, si no hem de fer una rotonda nova,
no la fem,
que una rotonda pot esperar un, 10 i 15 anys
i en canvi la necessitat d'una família
que no tingui ingressos
i que això que semblava abans
com un fet puntual extraordinari
ja està convertint en un fet...
El que passa és que
jo crec que es pot fer la rotonda
i utilitzar persones que tinguin...
És a dir, jo crec que és la manera.
No fer coses no és el tema.
Una altra cosa és que de la despesa corrent
ens hagi baixat la despesa corrent,
però les inversions podem...
Jo el que dic és que ara...
Suposo que tothom està d'acord
que estem en un moment d'una crisi profunda
i que llavors...
Estim d'acord.
Escolta'm, i que hi ha pocs recursos.
Llavors jo el que et dic és
i tu dius, es pot fer tot.
Evidentment que es pot fer tot
però és que el governar es prioritza.
I en aquest cas jo crec que
la prioritat evidentment
és la situació dels femenines tarragonines.
Reitero, sí que des de l'Ajuntament
se'n poden fer poques coses
però se'n poden fer moltes.
Poques per un costat...
Sí, es poden fer
però jo crec que el que necessiten
és treballar la gent.
Llavors aquí és el que hem de fer.
No donar el moina, sinó treballar.
El problema del nostre Ajuntament ara
és que hem hagut de baixar despesa corrent
i hem hagut de deixar de pagar
una sèrie de coses
potser amb gent, entitats
que ara doncs això no ho podem fer
s'hauran d'esperar a millors temps
però sí que si podem invertir
aquesta és la manera d'ajudar la gent
que està a l'atur.
Jo crec que la prioritat ara serà...
Però no donar el moina.
A veure, no.
Dic que parla de donar el moina
ja és allò del peix i la canya de pescar.
No.
Jo el que et dic és que
la situació no és per dir
donarem fenya i això reactirava a l'economia
a nou mesos vista.
No, no tenim nou mesos vista
perquè la gent encara està passant
una verdadera situació
de pobresa també no hem parlat.
Hem d'acabar la tertúlia, malauradament
i malauradament també
de la crisi i dels seus efectes
segur que seguirem parlant
en properes tertúlies
en properes setmanes.
Però en fi, avui hem parlat
una miqueta de tot
de la muralla, dels parcs
de tancament o no de parcs
i d'altres qüestions
de l'actualitat local.
Una tertúlia
amb Carles Avelló, Tomàs Carot
Carme Crespo
i Albert Vallvea.
Tots quatre que vagi molt bé
moltes gràcies
per haver vingut aquest matí
als estudis de la ràdio
i fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.