I try to make me go to rehab, I've said no, no, no, yes, I've been back, but when I come back, no, no, no, I ain't got the time, and if my daddy thinks I'm fine, just try to make me go to rehab, I won't go, go, go, I'd rather leave at home.
És l'aventura de la vida? No, no exactament, és la franja horària de l'aventura de la vida? Doncs sí, i els que nois i noies que avui ens acompanyen continuen visquent l'aventura de la vida, però ja som més grandets i ja comencen a trobar altres temes que els interessen i altres dificultats.
Aquesta aventura han de fer-se gran en la qual tots encara ens trobem immersos. Avui parlem del programa Hordago, és un programa que han treballat alumnes de Tercer Desso de l'IES de Coll Blanc de la Canonja.
Avui ens acompanya una representació i ens acompanya també Marissa, esclar, de l'equip de prevenció de drogodependències. Marissa, bon dia.
Hola, bon dia.
I aprofito per dir que aquest espai també, l'Hordago, el fem en col·laboració amb les àrees de salut, d'ensenyament de l'Ajuntament i amb el suport també de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Així és.
Ja fa temps que es fa l'Hordago, el que passa que diguem que no es materialitza tant en programa de ràdio, no Marissa?
Bé, vam fer una experiència pilot fa dos cursos que vam col·laborar els alumnes de l'IES Campclar i en guany s'han animat una mica més centres.
Vindran al Coll Blanc, l'IES Torreforta i bé, és una participació que ens agrada molt perquè normalment no és una franja d'edat que sol venir a la ràdio.
I que els agradi molt parlar de les seves coses així públicament, eh? Entre ells sí, però públicament els hi costa més, però avui veurem que no, eh?
Que tenen moltes ganes de parlar i sobretot la Laura diu, quan comencem, que tinc unes ganes ja de començar a parlar jo, que no me les acabo.
El saludarem immediatament.
És un treball que s'ha fet naturalment dins del que és l'aula, dins del que són els plans d'acció tutorial i que han comptat també amb el suport en vostre com a equip de prevenció de drogodependències de l'Ajuntament, no?
Sí, sí. Des de l'equip de prevenció el que oferim és la formació als tutors per poder implementar el programa al llarg del curs, com tu deies, a l'espai de tutories.
I també s'ha fet des de l'equip de prevenció la primera sessió, el primer taller, que és més aviat la qüestió més informativa sobre les drogues, als alumnes de tercer d'ESO de l'IES Coli Blanc.
Per la vostra experiència, no parlo només d'aquests alumnes, sinó en general, en aquesta franja d'edat, tenen gran coneixement de les drogues en el sentit del que és cadascuna de les coses?
Evidentment tenen informació i s'ha de partir i el programa parteix de la informació que ells ja tenen.
El que passa és que de vegades s'ha de matitzar una mica perquè a vegades la informació que tenen és una mica sesgada
o no tenen en compte tots els aspectes que envolten el tema de l'ús de drogues.
I per això estan aquests programes, per pensar en aquests altres aspectes, per donar eina per afrontar situacions que tenen a veure amb la situació del consum
i de l'oferta de substàncies que es poden trobar en algun moment i per això es treballen aquests temes, aquestes eines, aquestes habilitats per poder manegar el tema de les drogues.
Clar, però ho treballeu amb ells una mica en el sentit que, trencant el que es feia fa molts anys, no?, de la por, de la culpabilitat d'anar a fer la xarra, no?
Mira, aquí hi ha aquesta senyora o aquest senyor que ens sap molt, ja ho sabem, això no, no.
El que plantegeu és que siguin ells els autèntics protagonistes i que trobin les seves eines per defensar-se entre cometes de tot un seguit de dificultats que poden trobar en aquest terreny.
Exactament. Es tracta que ells puguin pensar, raonar, per poder prendre la millor decisió possible quan es trobin en una situació, doncs, d'això, que algú els ofereix una cigarreta, una cervesa, un porro, el que sigui, no?
Que tinguin eines que hagin trobat a partir de les seves habilitats, que les tenen, no? I és posar-les en marxa, saber com.
Per tant, la paraula prohibir no existeix dins del vostre vocabulari quan feu aquestes sessions, no?
No. Aquest enfoc és antic, ja es veia que el tema de la prohibició i dels missatges moralistes i alarmistes...
I la por, no?
La por no ha funcionat, es tracta de parlar de responsabilitat, en tot cas, de les decisions que prenem, el fet de consumir una substància comporta una decisió,
i es tracta de poder prendre la millor decisió possible, no? I d'entendre que això comporta aquest procés de presa de decisió.
Marissa, avui que... La Marissa i el Francis estan cada setmana aquí, la Iolanda també, però la Marissa no actua com si diguéssim, com que avui ets aquí,
per què no dius tu aquest telèfon que teniu al servei de prevenció, que pot trucar tothom, que és anònim, que no hi ha cap problema, que no cal tenir un problema amb drogues,
senzillament per cercar informació, no?
Sí, sí. Tenim un telèfon d'informació, d'orientació, d'assessorament, adreçat a tot aquell que tingui dubtes, que tingui un problema o que tingui alguna cosa que voldria comentar
sobre qüestions relacionades amb els usos de drogues. Està adreçat, evidentment, als mateixos joves, si volen, a familiars, professorat, vull dir, a tot aquell que vulgui trucar.
Doncs és important tenir present aquest telèfon. Jo ja vull saludar Bogda, Rafa, Aida, Joel, Daniel, Joaquim, Laura i José Manuel. Bon dia, tots i totes.
Hola.
Benvinguts. Ara farem una pregunta d'aquelles difícils, difícils... Què són les drogues per vosaltres? Sabeu què són les drogues, exactament?
Sí.
Què són? I dieu, quina pregunta més tonta que em fa? Perquè, clar, dius, una droga, a veure, una cervesa és una droga o no?
Sí, sí.
Sí?
Sí.
Doncs molts ens droguem, de tant en tant.
Sí.
Sí.
Jo el diumenge em prengo una cervesa, tranquil·lament, soc una drogadicta?
No.
No.
Sempre que es prengui hi ha poc excés.
Ja.
Amb moderació.
Amb moderació.
Que et puguis contindre.
I l'he de comprar clandestinament, la cervesa?
Molt bona cervesa.
En el bar, no, no?
No, no.
Suposo que no.
Per tant, drogues legals i legals, vosaltres feu la diferència sobre això?
O creieu que totes tenen el mateix efecte, estan en el mateix lloc?
No.
Drogues legals, quines coneixem, drogues legals?
Que es poden comprar a les botigues, perfectament.
El col i el tabac.
El col i el tabac.
I de les altres en coneixeu?
Sí.
Els noms, els efectes, tot plegat?
Podem parlar-ne, si voleu.
Us ve de gust que parlem?
Sí, sí.
Vinga, qui ens fa una mica de classe magistral?
Joaquín.
Drogues, a veure, drogues.
Hi ha diversos tipus.
I totes tenen sus consecuencias, seguramente.
Drogues estimulants, depressores y alucinógenes.
Dins de les estimulants?
Les estimulants serien l'èstasi, de alucinógenes, el cannabis, l'LCD, i de depressores, l'alcohol.
L'alcohol.
Algú pot explicar alguna cosa més de les drogues?
Totes es prenen per via oral, hi ha altres drogues, a veure, quines són les drogues que creieu vosaltres que es consumeixen més en l'actualitat?
L'alcohol i el tabac.
L'alcohol i el tabac.
I d'aquestes altres que parlava el Joaquín, de les, com deies, allò, de depressores, alucinògenes i estimulants, no?
Cocaïna, heroïna, marihuana, hachís.
Coneixeu els noms?
Alguns.
Alguns? Quins coneixeu?
Doncs la marihuana.
Marihuana.
La cocaïna, heroïna.
Hachís.
El hachís.
I les pastilletes aquestes que estan de moda.
Com has dit ara, José Manuel?
Cristal.
L'he sentit a parlar també, que és una droga d'aquestes fetes en laboratori, no?
Sí.
Té efectes.
Daniel, tu saps els efectes que té el cristal?
Jo és que no ho sé.
Algú ho sap?
No, no, és que jo tampoc, per això ho pregunto.
Si algú ho sap, que ens truquin.
Que ens truquin i entri en directe i ho expliqui, al directe de la ràdio.
totes es consumeixen per la mateixa via?
No.
A veure, si jo em fumo un porro, de què me'l fumo?
Que no és el cas.
De marihuana.
Només de marihuana?
No.
De hachís.
Heu vist mai drogues?
Ni que siguin una foto de revista, ara no explicarem coses personals.
Sí, sí.
Podeu fer una descripció de com són cadascuna d'elles?
És a dir, si vosaltres veieu marihuana, la distingiu del hachís?
No.
No.
No sabríeu què és una cosa i una altra?
No.
No?
I d'on venen?
D'una planta.
Una planta?
Sí.
Molt bé.
Si veieu cocaïna, sabríeu què és cocaïna?
Sí.
Com és?
Blanca.
Blanca.
En pols.
En pols.
I com la consumeixen les persones que consumeixen cocaïna?
pel nas.
Es nifant pel nas.
I l'heroïna?
Què sabeu com és?
O com...
Sí.
Fumant també.
Fumant.
També la fumen.
Sí.
L'escalfen, no?
Home, doncs jo crec que si un dia aneu pel carrer i us trobeu una droga, sabeu perfectament
el que és, no?
Mira, una droga aquí a la cantonereta, no?
Què serà això?
Jo crec que la podeu distingir perfectament de qualsevol altra cosa que es poguéssiu trobar.
I què en penseu de les drogues?
Què en penseu?
No, el que penseu, no el que ens diuen.
Què t'autodestrueixen?
Sí, i com t'autodestrueixen, Aida?
Doncs tu te les prens per qualsevol tonteria i t'acabes viciant i et fa mal el cos i tot.
No sé.
I al cap?
També.
També.
Sí.
També.
Mata les neurones.
Mata les neurones.
i té molts problemes.
I té molts problemes.
Ara, no sé si sabeu que s'està estudiant que hi ha malalties degeneratives que tradicionalment afectaven a persones ja molt grans.
persones que tenien doncs ja 70, 80 anys.
i que hi ha algunes, algunes d'aquestes malalties que es veuen alguns casos de persones molt joves i algunes d'elles doncs tenien antecedents d'haver pres drogues.
El que passa que, clar, si tu quan prens una droga t'ho passes molt bé i et diuen que et moriràs d'aquí uns anys, el futur es veu molt lluny, no?
Sí.
Sí, igual.
Però tampoc necessites les drogues per passar-t'ho bé.
No les necessites?
No.
I per què penseu que es prenen drogues?
Perquè la bé.
Perquè la bé?
Jo crec que la proven una vegada i ja quan ho provem es queden enganxats.
I a vegades, no us heu fixat que quan se surt de festa, però això la gent adulta també, no només els joves,
quan se surt de festa i al sopar tothom està o se'n van allà on sigui, tothom està així, doncs parlen.
I quan ja porten unes quantes copetes sembla que es perd la timidesa, no?
Sí.
I que tot és tan bonic i tothom és tan guai i tothom és tan simpàtic.
I jo em sento tan estupenda o tan estupendo, no?
A banda de per quedar bé, que segurament, que d'això en parlarem per quedar bé amb els amics,
no creieu que a vegades és per una mica...
Per treure la vergonya.
Per treure la vergonya, la timidesa.
I clar, si una vegada prens una droga i dius, oi, he estat brillant, eh?
M'he portat a tothom de carrer, el proper dia torno perquè sóc el rei o la reina de la festa, no?
Aquesta sensació l'heu vist o l'heu tingut?
No.
No?
Tampoc m'agradaria tenir-la.
No, no dic perquè us drogueu, eh?
Que això és un tema personal, que aquí no hem d'entrar,
sinó que el que hem de parlar és del que penseu i del que observeu al vostre voltant.
Com heu treballat el tema de les drogues a l'institut?
A classe.
A classe.
Com ho heu fet, Bacda?
Heu fet xerrades o...?
Hem fet xerrades, vam parlar, vam donar uns papers, vam llegir a classe, vam aprendre molt, saps?
I...
I us informaven de tot això que ara estem comentant aquí, del tipus que hi ha i tot plegat.
D'abans de fer aquest treball, ara tens la sensació que has après coses d'aquest tema?
Sí, algunes coses també.
Però tu ja havies sentit a parlar abans de les drogues, lògicament.
Sí.
A la tele.
Heu vist aquests reportatges que fan a vegades que van a barris on viuen, sobretot...
Callejeros.
Callejeros.
Els heu vist, aquests reportatges?
Sí.
I no us impressionen?
No.
Sí.
A tu no t'impressiona, Aida?
No.
I veus gent que potser té 30, 35 anys i que està absolutament acabada?
Visquent en trescombraries i tot això?
Vosaltres, els que heu vist aquests reportatges...
Però us quedeu a mirar-los o passeu de mirar-los?
Us interessa?
Sí, ja.
I què?
Podeu explicar alguna imatge que us impactés en particular?
Sí, bueno, hi havia una dona que es va passar 21 dies fumant porros, perquè nosaltres veiem els efectes que provoquen ella.
Sí, de fet, penso que l'emetran aquesta nit, aquest reportatge, una de les reporteres, 21 dies, i ella mateixa explica que va notar com al començament, doncs sí, estava molt bé i que després va començar a tenir problemes físics, de pèrdua de memòria, de concentració, que no s'enterava de res, que es trobava malament.
És que això és molt intens.
Però heu vist altres programes, altres imatges?
El que heu vist per la tele de persones que tenen... que es droguen?
Teniu alguna imatge o alguna cosa que us hagi impactat?
És que més o menys sempre és el mateix.
Per això justament, com que sempre és el mateix, us crida l'atenció, penseu allò bé, ja està en un altre carrer.
Bueno, són gent que es droga des de petita i ara ja estan pels carrers.
Teniu la sensació que als pares i les mares el que més ens preocupa, a banda de què proveu, és que preneu drogues?
Fuls.
Sí.
Què que sé? No ho heu notat?
Sí, sí.
Que estem com una mica obsessionats, els pares i les mares?
Mentre el meu fill no es drogui, no? I aprovi.
Eh, Joel?
Tenen por.
Tenen por, clar.
Perquè podem crear problemes.
Acabar malament.
Acabar malament. I parleu d'això amb ells?
No.
O ens costa als pares parlar?
Ens fa vergonya.
A vosaltres o als pares ens fa vergonya?
A mi.
Els dos.
Sí. I no creieu que seria interessant intentar, per part d'ells i per part vostra?
Perquè la mateixa vergonya que teniu vosaltres la poden tenir els pares, també, de parlar d'això amb vosaltres.
Els hi deu tallar una mica, no? Parlar de drogues, de sexe, de totes aquestes coses.
Que us penseu que als pares i les mares són perfectes? També els pot costar una mica de parlar-ne.
i us pregunten sobre aquest tema alguna vegada?
No.
No?
Vosaltres tampoc els hi pregunteu?
No.
Bueno, a vegades sí que fem conversacions amb el meu pare, perquè sempre es diu, quan el meu últim és més gran, no?, que tinc,
doncs es va de festa, doncs sempre, un temps abans, sempre se m'ha parlat d'això,
i que sí que a més una vegada no et fa res, però sempre acabaràs pitjor que quan vas començar tot això.
Clar. És que una vegada, dius, per una vegada no passa res. Heu pensat això?
Sí, però després...
Sí, però després...
És vícies.
Una mica allò de la curiositat, no? Una vegada, per saber què és.
S'ha de provar tot en aquesta vida i s'han de tenir moltes experiències, no?
No.
Això val la pena, tenir aquesta experiència?
No.
Però esteu convençuts?
Sí.
Sí.
I posem exemples, vosaltres encara no sortiu de nit o sí?
No.
No.
Vos queda poquet ja, eh?
Sí.
Un any o així.
Un any, i teniu ganes, no?
Sí.
I vosaltres sou d'aquells que diu, doncs, Pepito el deixen, i que s'hi cola.
Sí, sí.
I que no cola.
No.
Perquè als pares els farà vergonya parlar de drogues, però no som tontos.
A veure si us penseu que vam néixer ahir.
Aleshores, vosaltres us imagineu, quan sortiu de nit,
els que teniu germans més grans, no sé si us expliquen on van, on han deixat d'anar.
Sí.
Una mica.
I on van?
Van, doncs, a discoteques?
Sí, a discoteques.
Sí.
Els hi pregunteu què fan i què deixen de fer?
Sí.
Sí.
Però no els hi pregunto, a vegades bé ja ens ho diuen sol o...
O no ho diuen, ja doncs tu, és que no sé.
Clar.
I quan surts has de prendre alguna cosa?
Sí.
Bueno, no té bé què.
Sortir de festa tampoc va enllessat a prendre drogues.
No.
No.
Pots sortir de festa i passar-t'ho bé sense prendre drogues.
Però és que si...
Què?
Si prens l'alcohol i estàs prenent droga.
Però bueno...
Però modalitat, clar, sí.
Però normalment el sol prendre un cubata o alguna beguda amb alcohol.
Sempre.
Bueno, quasi sempre.
A veure, prens un cubata o una cervesa, això, com ho veieu?
Bé.
Bé, bé.
Mentre sigui poc...
Sí, te tens que estar i controlar.
No passar...
És a dir, no sortir per emborratxar-te.
Sí, sí.
Perquè allò, surto i prenc una copa.
Però no surto a emborratxar-me.
Bé, creieu que hi ha diferència entre aquestes dues coses?
Teniu ganes de tastar l'alcohol?
No.
Jo ja l'he tastat algun alcohol i no m'agrada.
No t'agrada.
Què vas tastar?
Fos...
Una ginebra allò a palo seco, filla.
No.
No, què vas tastar?
Te'n recordes?
Home, el típic de nedar i tot això, però això no...
Doncs una miqueta de via o una miqueta de cava.
I vaig tastar també un cubata amb la meva germana un dia i no m'agrada.
No t'agrada.
No.
Algú més de vosaltres ha tastat alguna vegada?
l'alcohol?
Sí.
El cava.
El cava.
El cava.
Sí.
I què?
Té mal gust.
Està dolenta.
És superamargant.
És amargant.
És dolent, sí?
Sí.
Vau de tu també l'has tastat?
I què et va semblar?
Bueno, no estava malament, no?
Ell va veure alguna cosa bona, segurament.
Clar, és que no és fàcil tampoc per als pares,
perquè si us diuen que no heu de beure o us diem que no heu de beure i nosaltres tenim
la copeta de vi a la taula, què penseu vosaltres davant d'aquesta situació?
El pare i la mare que fan el discurs, no?
És que no heu de beure perquè l'alcohol és molt dolent,
però clar, als àpats posem una copeta de vi negre.
I bevem vi mentre us estem dient això.
Això com ho encaixeu vosaltres?
Com ho contempleu?
Doncs jo ho veig bé que una copeta de vi menjar no fa res a ningú malament.
I que primer que té que mirar per tu, és tu el que té que mirar per tu mateix
i no és que fan els altres.
Bogda parlava de l'activitat que havíem fet a l'aula,
amb materials que us havien donat.
De quines altres maneres heu anat treballant el tema de les drogues?
En el teatre.
Ens han fet teatre.
Sí, a nosaltres em van fer que cadascú agaféssim un paper,
per exemple, algú que està enganxat a les drogues i no les pot deixar,
i ens van fer que representéssim una mica de teatre.
I van fer un debat en tota la classe.
Ens podeu explicar una miqueta com anava l'argument?
Vosaltres quatre vau participar, tu, Daniel, no.
El José Manuel, Laura, tu també?
Joaquín, tu també?
No, no.
No, és a dir, la Laura i el José Manuel, aleshores teníeu un paper cadascú.
Sí.
Ho podeu ampliar una miqueta més?
Jo feia de fumadora compulsiva, que ja portava bastants anys fumant.
Després hi havia un altre grup que era un estanc, que venia tabac.
Sí.
Després un altre que...
Que ja havia deixat de prendre drogues i de fumar.
Sí.
I jo que feia d'un consumidor de drogues que vol deixar les drogues, però que no pot.
I a partir d'aquí, doncs, hi havia...
Sí.
Quines idees van sortir, que les recordeu?
Sí.
Parlem-ho, perquè a banda, aquesta interpretació, aquest teatre, està molt bé.
És un pretext per després, doncs, vinga, abocar tot el que penseu.
Quines idees van sortir, que les recordeu?
Bé, no tots estàvem d'acord, cadascú tenia les seves idees, però...
És que uns van dir que tanquessin l'estanc per no vendre el tabac, uns van dir que si és un negoci no es pot tancar l'estanc.
I llavors el José Manuel deia que no podia deixar de fumar si hi havia els estancs.
I bueno, vam...
És a dir, vosaltres, bona part de les drogues que ha esmentat Joaquín, també Joel, me'n penso que ha dit alguna, són il·legals.
Per tant, es venen clandestinament, és un delicte, està tipificat en el Codi Penal.
al tràfic de drogues, vosaltres sabeu perfectament que mou autèntiques fortunes
i amb aquest negoci, doncs, realment, fins i tot la política internacional a vegades trontolla,
sobretot en països anomenats del Tercer Món.
És il·legal l'alcohol, el tabac...
Vosaltres creieu que prohibir és la solució?
No.
Prohibim el tabac i prohibim l'alcohol?
No.
No sé si és la solució, però sí que ens ajudaria una mica, no?
Perquè si no tenim lloc on comprar, doncs no la consumim.
Però prendia com altres drogues i legalment.
Clar, sí.
Aleshores, a banda de vendre el hachís, la cocaïna i l'heroïna,
també vendríem ampolles de cava i capsetes de cigarretes?
Sí, sí.
Clandestinament.
Aleshores, hauríem de no prohibir les altres drogues?
Que les poguéssim comprar en botigues controlades, amb un preu raonable?
Vosaltres sabeu que una part de la societat està a favor de legalitzar totes les drogues
i una altra diu que no, que és una barbaritat?
Què en penseu vosaltres?
És que jo crec que si proveixen totes les drogues, és igual, perquè segur que algú aconseguiria vendre.
Però ahir és quan tindria que intervenirà la justícia, no?
En les que són il·legals.
I vosaltres creieu que s'intervé?
Perquè, escolta, hi ha un tràfic de drogues i...
No.
Home, una mica, però no és suficient.
Creieu que és fàcil trobar les drogues al carrer?
Les il·legals?
No.
No.
No és fàcil?
No.
Perquè si les tens a casa amagades...
No, no, dic vosaltres.
Si vosaltres demà decidiu que voleu provar les drogues...
Tu surts i...
A veure, tu si vols comprar-te qualsevol cosa saps on has d'anar.
Bueno.
Però si vols provar les drogues...
Però si no coneixes a ningú...
És qüestió, jo crec que és qüestió de conèixer la gent.
Però és fàcil.
Creieu que pot ser fàcil?
Sí.
Sí, sí.
I fóngel.
Preguntant.
Preguntant, un o un altre al final.
I a la nit, no?
Quan aquests locals que diuen que poden sortir els vostres germans i tot plegat...
A veure, hi ha molta gent, com diu José Manuel, que ni veu ni és droga ni res,
però hi ha altra gent que sí, segurament troba, no?, allò que busca.
Sí.
Tenim coneixement d'això?
Sí.
Com més heu anat treballant el tema de les drogues a l'institut?
Va vindre uns tres nois i van fer unes petites obres i van representar que estaven en una festa i van fer els efectes que feien les drogues.
Anavem parlant de si te'n recordes d'aquell que va fer no sé què i posaven exemples.
Quins exemples?
Te'n recordes, Aïda?
O algú de vosaltres se'n recorda?
Hi havia un que es drogava i la seva mare li pillava i al final acabava en un d'estos.
Sí, bueno, aquest grup s'anomenaven omratges i eren tres nois que feien que es drogaven i després veiem les conseqüències que donava quan es drogaven.
I feien diferents tipus de drogues i feien els efectes que podria passar.
Ja.
Fem un teatrillo ara nosaltres, eh?
No, igual, a veure, l'any que ve, l'any que ve comenceu a sortir de nit.
La primera nit, quedeu tots, cadascú amb la seva colla i aneu a un lloc, doncs lògicament, a veure, no ens enganyem,
la Marisa ho sap perfectament, en aquest país està prohibit la venda d'alcohol i tabac a menors, etcètera, etcètera,
però justament ahir podíem llegir als diaris d'Avast Nacional que en aquest país aquesta llei se la salten a la torera
perquè qualsevol menor pot comprar alcohol o tabac allà on vulgui.
Marisa, és una realitat, tu, vosaltres ho sabeu, que treballeu en aquest tema.
Sí, és una realitat, és una realitat.
Per tant, aquest problema no el tindríeu, eh? No tindríeu aquest problema i resulta que esteu tots i que bé.
I un de vosaltres, és igual, no cal que sigui dolent o dolenta, senzillament, algú de vosaltres decideix...
Anem a celebrar, que és la primera nit que sortim, vinga, va, que ja som grans,
anem a... Teatrillo, vinga, va, Laura, com que portes així el pentinat guai,
tipo Amy Winehouse, et faig fer de la incitadora, et sembla? Estàs molt guapa, per cert.
Et sembla que tu vols fer d'incitadora? Eh? Tu ets la incitadora i amb el José Manuel o el Joaquín,
vinga, va, que ho tastem, vinga, va, que jo sol anar avui.
Ai, no, no, és que ets un cagat, és que no ets amic meu, perquè si no sé què...
Jo no dic que siguis així, estem cagats millor, eh? A veure, que m'estaves mirant amb una cara...
Això pot passar, que els amics et diguin, ei, que no passa res, que no ets amic meu,
que no ets amiga meva, ostres, doncs ja està bé, però és que si no ho fas,
potser deixa de ser el teu amic o la teva amiga.
Això sabeu com es diu?
Jo és que tampoc era tant amic teu.
Pressió de grup, no? I si tu ets l'únic, Rafa, i si tu ets l'únic que diu que no,
i els quatre o cinc que estan amb tu, ho estan fent.
Doncs no seríem... A veure, si no em diuen que jo ho faci,
si no em diuen que jo ho faci, doncs que ells amb el seu cos que facin el que vulgui,
però quan arriben a dir-me a mi, si vol que ho faci i m'obliguen,
doncs jo dic que això no són amics, ni són res.
Sí, i aleshores què fas? Els deixes?
Sí.
Deixen de ser els teus amics?
Intentaré deixar-lo, o cada vegada ajuntar-me menys,
o fer-me els boig i continuar sortint amb ells.
Són amics de tota la vida, eh?
Teniu compartides experiències des de la primària,
sou els col·legues per sempre.
És que no estem parlant de qualsevol desconegut que ve aquí,
que lògicament no li faràs cas.
Així és molt fàcil dir que no.
I mentre que ho deixin o parles amb els seus pares, tu tots ho hagués.
Ui, si parles amb els seus pares, la lies, eh?
Sí, bueno, però al cap d'un temps...
Mira com te'n mira tots, com m'han mirat tots a la pobra Aida.
I diu, clar, és que si et ve un desconegut
i et diu que vols drogar-te, lògicament li diràs que no.
És que si és molt fàcil dir que no.
Dir que no creieu que és tan fàcil?
Sí.
No.
Si tu vols, sí.
Sí, jo crec que...
Sí, Daniel?
No.
I si són els amics, el teu millor amic?
També.
També?
Sí.
És que sempre, si existeixen, sempre acabaràs...
A veure, segons l'he deu el que fos,
si és un xigarret sempre acabaràs donant-li una calada,
però tu tens que ser conscient del que fas.
Digues, Laura.
Que jo crec que és més fàcil dir que no a un amic de tota la vida,
perquè se suposa que ja tens confiança
i si sap que no t'agrada fer-ho, et deixaràs tap.
I dona més corte, com si diguéssim,
dir-li que no a una persona que la coneixes,
però no tant com el teu millor amic.
Creieu que teniu prou informació?
Sí.
Bastanta.
Però no tota.
Clar, no tota.
Què necessitaríeu saber?
Què creieu que us faria falta que us expliquessin?
Amb qui voldríeu parlar d'això?
Quina informació més voldríeu tenir?
Ho heu pensat alguna vegada?
No.
Digues, digues-ho.
Jo, quan vaig a la classe, no?
Digues, quan vaig a un hospital, no?
I et dono una receta, diu que tens que tomar marihuana.
Sí.
Doncs ho tomes, però a vegades ho fas més de compte, saps?
Clar.
I, no sé, això pot ser dolent, no?
A veritat, pot ser bo.
La teva salut depèn si ho dones al metge, si no o no.
Clar, la marihuana ja s'ha vist que, des del punt de vista terapèutic,
s'aconsella amb recepta.
I no és que et fumis un porro, sinó que et donen una preparació especial en la farmàcia
per a persones que potser estan fent quimioterapia o tenen algun problema.
Aleshores, no és allò de anem a fer una festa,
sinó que ja va amb la seva dosi.
Digues, José Manuel.
La pregunta que has fet abans, que si estem ben informats de les drogues,
jo crec que qui no està informat és perquè no vol,
perquè hi ha moltes associacions, com la dona que ha sortit abans,
que ens estan ajudant molt per conèixer les drogues
i per saber que no hi ha que prendre-les.
El que passa és que parlem de drogues o de qualsevol altra cosa
que pugui despertar el vostre interès o la vostra curiositat,
hi ha molta informació.
Vosaltres segur que entreu a internet habitualment, com gairebé tothom,
però de tanta, tanta, tanta informació com hi ha,
a vegades no ens embolica una mica, perquè, clar,
internet allà entra qui vol i penja el que vol
i no tota la informació és correcta, segurament, no?
Sí, perquè un diu una cosa i un altre diu una altra.
Això que dius, Daniel, és molt important,
perquè, si a més, se suposa en una pàgina,
que potser diuen que són així com a molt experts,
però realment són gent que no té experiència,
internet creieu que en aquest sentit us pot ajudar o tot el contrari?
Si vosaltres atinguéssim un problema de drogues, on aniríeu?
Què faríeu?
A un especialista.
Però com arribaríeu a saber, Joel,
hem quedat que els pares i els nostres fills,
i aquí ens posem tots al sac, eh,
no parlem de determinats temes, com les drogues, com el sexe,
que també és un altre tema que ens costa molt parlar amb els fills
i els fills amb els pares,
la Laura diu que sí, és veritat,
doncs teniu un problema amb les drogues, eh,
tot és hipotètic, lògicament.
Aleshores, Joel dius, bueno, jo tinc un problema amb les drogues,
no sé què m'ha passat, pim-pam, m'he fumat dos porros
i resulta que ara vull el tercer i el quart
i t'adones que tens un problema amb les drogues.
Què és el primer que fas?
Perquè tu realment t'adones que vols sortir d'aquí,
que has entrat en una dinàmica, has estat valent,
has entrat en aquest món, però no passa res,
vull dir, puc esmenar-ho, puc rectificar.
On vas? Amb qui parles?
Amb els teus amics.
Sí.
Amb els teus amics, molt bé.
Els que no es droguen.
Els que no es droguen, sí, perquè el que no es droguen,
eh, xaval, anem a compartir aquí una estoneta de bon rotllo.
Els teus amics, i els teus amics,
quina resposta et poden donar?
Jo si el meu amic és droguer, jo li fotria les piles.
I què faries?
Jo no el deixaria que es droguer, no?
Fins i tot dir-li a la seva mare, a mi em dona igual el que em digui ell.
Jo a la seva mare no li diria, és que si no la lies un munt,
és que després tot són problemes.
És la teva opinió.
Vale, t'opinió contra la meva.
Tu a la mare no, tu sí, tu sí cal, vas amb els pares.
Què faríeu vosaltres?
Vinga, Joaquín, el teu millor amic,
entra't en això, i et demana ajuda.
Li ajudaria a treure's aquella...
A veure, jo demà conec algú que...
Jo no sabria com fer que aquella persona deixés les drogues,
perquè és un procés molt complicat.
Sí.
Aleshores què faríem, Joaquín?
On aniríem?
Que tocaríem un programa de la tele,
que la gent explica els seus testimonis?
O què faríem?
Que anés a gent que tracta amb això,
de les drogues.
Quan surtin Marissa el telèfon,
els hi dones a tots, que ho pengin a la nevera.
Perdó, que és veritat que no ho hem donat.
Hem parlat d'ell, però no ho hem donat.
Bueno, però ja saps que és el meu estiu sempre.
Després el donem al telèfon.
No, no, de veritat és que...
I als vostres pares li diríeu que teniu una mica?
Potser, no ho sé.
És a dir, a persones adultes no hi diríeu, en principi.
A veure, jo a meus pares sí que s'ho diria.
Als teus pares?
Sí.
D'un amic. I si fossis tu?
El que és droga?
Doncs no s'ho diria.
No li diries als pares?
Però a meus pares sí.
Els teus sí.
Marissa.
No, jo el que volia dir és que hi ha referents adults, no?
Al mateix àmbit educatiu, suposo que a l'institut també,
que és en un programa que està treballant de manera coordinada
amb l'equip de prevenció, que és el programa Salut i Escola,
on hi ha una infermera, és així al vostre centre?
Sí.
Sí?
Que va cada setmana, dues horetes,
que té una consulta oberta, que és confidencial.
Anònima, també, confidencial.
Anònima, i que podeu anar a consultar, a preguntar.
Després està el nostre telèfon, que ja ho direm,
on podem trucar de manera confidencial.
Vull dir que, i a vegades, bueno,
parlar amb aquestes persones que ens dediquem a això
i poder parlar tranquil·lament,
potser fa poder resoldre el problema
i no tenir que arribar a grans coses.
Vull dir, no cal a vegades anar a tractament,
això que tira una mica enrere,
que dius, jo no soc un drogadicte,
jo tinc, no?, m'he passat una mica
i estic a temps de poder dir, bueno,
com faré per no passar-me o per deixar-lo,
i en aquests moments podeu comptar
amb aquests professionals que estem aquí,
que ens dediquem a la prevenció, no?,
per no tenir problemes amb aquella substància
que heu començat a fer servir.
Però fixa-t'hi, Marissa,
que la primera indopció sempre són els amics.
Els amics, sí, sí.
Difícilment es plantegen parlar...
Tenen els pares, tenen els tutors de l'escola,
però no us adreçaríeu ni els pares
ni els dos de l'escola, en principi.
Bé, hi ha alguna excepció,
Rafa ha dit que sí,
que parlaria amb els seus pares,
però en general vosaltres
immediatament aniríeu als amics.
Sí, sí.
Doncs aquí, doncs,
s'ha de fer com una mica d'autocrítica,
tots plegats, eh?
Als adults, dic,
perquè potser és que no hem sabut
expressar els canals que tenen
realment per crear aquest vincle, no?,
que quan tinguin una dificultat realment seriosa,
doncs puguin acudir.
I per què no acudiríeu a un mestre,
al pare, a la mare...
Per què? Per por?
Sí, en part, sí.
I per vergonya, també.
Bé.
Però, a veure,
tenir un problema amb les drogues
és això, un problema,
no és res indigna,
no ets un delinqüent,
no ets una mala persona.
Però, bueno, no sé.
A mi em seria por.
Joel, a tu et veig també,
que era de teatrillo, eh?
No cal que busquis ningú,
que ja sabem que aquest tema no va amb tu.
Però no aniries als pares, doncs?
No, em faria una mica de vergonya.
I aquesta figura de la infermera,
que, segons expliquen,
està funcionant molt bé
als diferents centres educatius,
aquí no veieu una via?
Una persona que no us coneix,
una persona que té experiència,
que no jutjarà el que heu fet?
Perquè jo m'imagino
que el que us provoca més por
és que us jutgin.
Sí.
Aquesta figura, per exemple,
no us jutjaria,
al contrari,
us buscaria la solució, no?
Joaquín,
que et veig així molt capficat.
Què en penses de tot això?
No ho sé,
t'ajudaria bastant aquesta persona.
Sí.
Però jo crec que t'hauria de parlar
amb algú que tingués molta confiança,
perquè sempre et costa més
parlar amb algú que no coneixes.
Sí.
Però si és especialista
en aquestes coses i tot.
Però qui sigui, no ho sé,
a mi em costaria molt
parlar amb algú que no coneixes.
però això dic que
a mi em pareixi que s'ho contaria.
Perquè com són els que
també estem amb mi
i com tinc confiança,
m'adurarem més.
Heu conegut algú
que prengui drogues?
O coneixeu algú?
Sí.
I us relacioneu amb normalitat?
Sí.
Són persones que prenen drogues
però que tenen una vida normalitzada,
més o menys?
Sí.
Per tant,
sabeu de drogues
més del que dieu?
Perquè si coneixeu algú
que pren drogues,
sabeu una miqueta
els efectes
i la vida que porten.
Quin tipus de drogues
prenen aquestes persones
que coneixeu?
No, no,
escolta,
no diem noms ni res.
A veure,
no passa res,
marihuana.
Marihuana,
que deu ser una de les drogues
més comunes
amb les quals es comença,
no, Marissa?
Per l'accessibilitat que es té.
Hi ha gent que la conrea
que s'asseven torretes.
Vull dir,
el que no es pot fer
és amagar el que hi ha.
No.
Perquè amagant el que hi ha
no solucionarem res.
No.
Podríem dir fins i tot
que està com de moda,
eh?,
això del consum del cànnabis,
que mai com ara s'ha parlat
i hi ha penjols
i hi ha samarretes
i botigues especialitzades.
I botigues
i pàgines web.
S'ha de tenir en compte,
com tu molt bé deies,
d'on se treu la informació.
Perquè, clar,
si és una revista
que es dedica
a explicar com es cultiva,
evidentment,
diran que no passa res
i que és molt bo
i que, evidentment,
això no és així, eh?
Té uns efectes
que si coneixeu, no?
Amb aquestes persones
que diu
que fan servir el cànnabis
de manera habitual,
segurament els estudis
no els hi va molt bé,
eh, que no?
Perquè si un fuma
quan ha d'anar a estudiar,
segurament no es pot concentrar
amb el que li expliquen després.
Si un fuma
quan ha d'estudiar,
evidentment,
no té el cap clar
per poder retenir
el que ha de retenir,
no?,
els coneixements.
Per tant,
això de no passa res
no és veritat,
però sí que es ven
com que és inòqua,
que és natural,
que no passa res
i això realment...
Tot el que és natural, no?
Sembla que no passi res
i no, no és així.
Sí, sí, José Manuel,
volies intervenir.
en el tema que estàvem parlant abans
de dir-li als pares
i contestar-li al Joel
que ha dit
que li donaria vergonya
doncs dir-li als seus pares.
Jo crec que a mi
em donaria més vergonya
a les persones
que han introduït
les drogues
aquí al nostre país.
Que no te te queda una vergonya
dir-li als teus pares.
Això que diu José Manuel
és molt interessant.
Però també et reganyarien
els teus pares.
Bé, però no et penjarien
pels polses, vull dir.
Jo m'imagino
que s'impactarien
i en un primer moment, home,
però jo estic segura
que es podien enfadar,
però després d'enfadar-se
el primer que farien
seria buscar ajuda,
buscar ajuda especialitzada.
I és el que deia la Marissa
que no hem de dramatitzar
que si hi ha un tractament,
no, no, no,
no és tan complicat
ni tan complex.
És tot molt més fàcil
del que sembla segurament,
no, Marissa?
Sí, sí.
I realment,
a vegades,
jo entenc,
és l'elliós
i que aquest tapó
no us felicitarien,
evidentment, no?
A sobra us donaran
un copet a l'esquena.
Però realment,
després,
si es pot parlar
amb tranquil·litat,
segur,
i és així,
és una ajuda,
no?
Si un té un problema,
els pares t'ajudaran
a poder resoldre això,
no?
Encara que,
bé,
hi hagi aquesta petita bronca inicial,
però bé,
per això estem nosaltres també,
no?
Per poder parlar tots,
plegats,
amb tranquil·litat del tema
i veure quines són
les mesures
que s'han de prendre
perquè això
solucioni.
El José Manuel,
jo el veig allò
com a molt beligerant
i emotiu
amb la gent que trafica,
amb la gent que introdueix
les drogues,
no?
Sí,
perquè a mi no em sembla
bé que persones
de fora o d'aquí,
fins i tot,
que introdueixin drogues aquí.
Que s'enriqueixin
a costa de tot això.
S'apositen els innocents
perquè ells
encara són joves,
no saben una mica,
o sea...
No, no, no,
que t'hem entès perfectament.
Sí,
que no estan acabats
de formar psíquicament
i llavors
li diuen
fes això
i els seus amics
ho fan i ho fan.
I ells el que fan
és guanyar diners
a la costa d'això.
En canvi,
podrien ajudar-los
en comptes de...
Sí,
s'estan enriquint
amb el nostre diner.
És que aquesta és una altra.
Aquesta és una altra.
Drogar-se no és guai
ni és moderno.
El que estàs fent
és contribuint
a que uns delinqüents
estiguin visquent
a costa
d'aquests problemes
d'altres persones,
no?
Sí.
Per tant,
no és tan alternatiu
ni tan guai
això de drogar-se,
segurament.
No.
No.
Us veig una mica tensos,
nois.
Sí o no?
No?
Anem entrant
en conclusions?
Eh?
Conclusions.
A veure,
què heu après?
Què heu decidit?
La conclusió seria
que aquí hem estat
parlant de les drogues
molt tranquil
però que quedi clar
a tot el món
que les drogues
no són bones.
I que el carrer
és una altra cosa, no?
Sí.
Laura?
Més o menys
el que ha dit el José Manuel
és que
més conclusions
no es poden treure.
que no són bones
no són bones i...
I que una vegada comencis
ja potser no pots parar.
Clar.
I perds un món de diners,
un món de salut,
un món d'amics
i...
Ho perds tot
per una tonteria.
Perquè una nit
volies fer-te...
què sigui?
Interessant.
Sí.
Daniel.
Millor.
De tots.
El que, perdona, Daniel?
Que per tu
quan tomes drogues
amb els amics
que quan...
després sé que és el millor
de tot
per fer aquesta cosa.
I després ja...
Que no, que és el contrari.
Joel.
Pues també te'n poden
afectar el teu sistema nerviós.
Et fan por les drogues?
Sí.
A tu, Rafa?
No.
No et fan por?
No.
Ja tu, Bogda?
No, tampoc.
No et fan por?
Molt bé.
Ho deixem aquí, eh?
No sé si voleu afegir
alguna cosa més.
Em saluda el nostre institut.
Home, això sí que ho podeu fer.
Podeu saludar.
Podeu saludar.
I bé, m'imagino...
Quantes línies teniu
al vostre institut?
Quatre?
I vosaltres sou dels diferents
de quatre grups?
Sí, sí.
Dos de cada classe.
Doncs home, no direm
la llista de tots,
però sí que realment
que els saludeu
o els hi voleu dir alguna cosa
perquè segur que us estan escoltant.
A la vostra classe.
A la nostra classe,
que és la millor home.
Sí.
Quina és la vostra classe?
Què aneu?
Sí, sí, sí.
Vinga, al C.
Aneu fent homenatges
a les vostres classes?
Sí, sí, sí.
A l'EI.
I a l'EI,
ja les hem dit totes, no?
Sí.
Molt bé,
Bogda, Rafa, Ida,
Joel, Daniel,
Joaquín, Laura,
José Manuel, Marissa,
diguem el telèfon.
El telèfon, per fi.
A veure,
és el 977-244414.
I jo sí que volia agrair
des d'aquí també
la feina que fan els tutors a l'aula,
aquesta feina que fan
al llarg de tot el curs,
perquè sense ells
portar a terme programes
de continuïtat com aquests
no seria possible.
Doncs, vinga, va,
sense que serveixi de precedent,
un aplaudiment
als tutors i tutores del col·le.
Moltíssimes gràcies.
Ha estat un plaer, de veritat.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu.