Tenim ja a punt la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
matí de dimecres, avui amb quatre convidats
amb perfils molt diferents.
Avui una tertúlia paritària, dos senyors i dues senyores.
Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Laura Picó és advocada.
Carme Crespo també. Carme, bon dia.
Bon dia.
És professora de la universitat,
però ara exerceix com a política
estinent d'alcalde de Medi, Ambient i Cultura
de l'Ajuntament de Tarragona.
I a l'altra banda de la taula tenim els senyors,
Manel Roca. Manel, bon dia.
Bon dia.
També advocat.
I Xavier Climent. Xavier, bon dia.
Bon dia.
Arquitecte.
Amb ells quatre comentarem alguns aspectes
de l'actualitat de la jornada.
Avui podem començar parlant, per exemple, d'equipaments.
Avui és una de les notícies destacades a la premsa.
Ja ho hem destacat també als informatius de primera hora.
I, de fet, fèiem ja referència ahir, dimarts,
a la decisió, a l'anunci de l'Ajuntament,
de remodelar i obrir en el termini de tres anys
el que coneixem tots com cal agapitu a la plaça del Palloli
convertir aquest espai en un centre social, cultural
i també d'informació turística,
que d'alguna manera serveixi per atendre,
per informar els turistes que accedeixen
a la part alta de la ciutat pel portal del Roser,
que segurament és una de les entrades principals
dels visitants a Tarragona
quan volen conèixer el casc antic de la ciutat.
Cal, si sembla, i començo pel Javier,
tenint en compte que és arquitecte...
Ja m'ha tocat.
Què et sembla, la remodelació necessària?
Home, la remodelació és necessària,
imprescindible i molt positiva.
El que passa és que el problema que tenim en aquesta ciutat
i en moltes altres ciutats
és que tenim una quantitat de patrimoni
molt notable
que requereix d'un gran esforç d'imaginació
per poder-lo recuperar.
Perquè, clar, jo sempre he defensat
que el patrimoni hauríem de, diguéssim, catalogar-lo
una mica posant-lo en diferents categories.
Cal Agapíto estaria gairebé a la categoria superior,
no la més alta, que seria catedral, pont del diable,
tots aquests monuments,
i tampoc a la intermigia,
com podrien ser aquestes cases senyorials
que també tenim a totes les ciutats.
Però Cal Agapíto està en aquell intermigio una mica alt.
I que, des de les administracions,
s'ha de posar imaginació,
o fins i tot des dels particulars,
perquè a vegades aquestes recuperacions patrimonials
poden ser fruit d'entitats o de particulars
que poden reviscular aquests patrimonis arquitectònics
que tenen una validesa actual tremenda
i que afavoreixen la recuperació històrica
de les nostres ciutats.
Més opinions, Laura?
A mi el que m'agrada d'aquest plantejament
és la barreja de finalitats d'un mateix edifici.
Sí?
Una cosa que potser altres criticaran, no?
A mi em fa gràcia perquè si és un lloc només de turistes,
doncs només hi ha aquest tipus de persona.
I amb un horari molt determinat.
Si és un lloc només veïnal,
doncs a partir de segons quina hora de la tarda
faran segons quines activitats, no?
D'aquesta manera, jo penso,
és el primer que se m'ha ocorregut
quan llegis la notícia, positiu,
que durant el dia i a diferents horaris
passarà per allà diferent tipus de gent.
És a dir, la casa jo crec que tindrà una vida millor.
Permanent.
Sí, sí, sí.
O gairebé.
S'aprofitarà d'una altra manera.
A mi em sembla bo, això.
Manel, abans que parli la Carme,
que a més és responsable en bona part del projecte.
A veure, a mi em sembla molt bé
perquè, a més, aquell edifici va tindre sort
en el sentit que l'Agapitu Franquet
i el seu germà Samuel Franquet
tenien una certa sensibilitat
malgrat la seva dedicació comercial,
és a dir, primer com a Quincallaires
i després com a Antiquaris.
I allà dintre, a més, hi ha una església
que és la que provenia del convent antic
on dintre hi havia un avión.
És a dir, fa uns anys hi havia un avión
que l'Agapitu havia comprat no sé on
i que el va adquirir el Museu de l'Aire,
el Ministeri del Museu de l'Aire.
I allò té una gràcia i un encant
que ben restaurat pot quedar preciós.
Vull dir, una recuperació d'un immoble així
per la ciutat és una meravella.
Carme.
Bé, jo què he de dir?
De fet, soc la responsable política.
Sobretot de l'ús, no?
D'aquest ús que comentava ara la Laura?
De l'ús, sí, perquè a veure...
Perquè s'ha creat aquesta varietat d'ús ús.
Aquest és un projecte del Pla Integral de la Peralta.
El Pla Integral de la Peralta
havíem de fer tot un projecte
de tot el pla urbanístic al servei de les persones.
L'objectiu i la filosofia dels plans integrals
conjuntament amb la Generalitat,
perquè recordo que són finançats 50 i 50,
la filosofia ja és aquesta.
És a dir, fer, rehabilitar, fer equipaments,
però al servei de les persones.
Llavors, la idea va ser aquesta.
La Peralta, els veïns venien reivindicant
fa molt de temps un centre cívic
i llavors aquest equipament,
que al mateix temps que restaurem,
casa de Capito, també agafem casa Cefos,
llavors de la llei del Pla Integral
també arreglem l'entrada del portal del Roser
i tota la plaça.
Això serà íntegrament Pla Integral de la Peralta
i ens servirà, primer, per donar entrada,
donar sortida, perdó,
a aquestes reivindicacions veïnals
de tenir un centre cívic,
per situar el que ja tenim
a l'oficina local de l'habitatge
de la llei de barris,
que són l'atenció específica
a les dones en quant a reinserció laboral
i també a la gent gran.
Per tant, aquest equipament amb 2.500 metres quadrats
pot donar cobertura a tot això
i també un indreta on puguem compaginar la cultura.
Per tant, com es deia,
hi haurà tot tipus de persones
durant tot el dia,
per tot l'edifici.
A més a més, inclús es podrà visitar
hi ha un pati
que pot ser Sona Verda,
però que s'haurà de fer
les cates arqueològiques
per veure què surt,
el que és el pati del convent.
I tot això plegat
tindrà aquest ús divers,
que és el que demana la llei de barris.
Això que hem hagut de fer
durant molt de temps,
s'ha hagut d'estudiar urbanísticament
tot aquest tema,
a acordar i donar les gràcies
tant a la regidora de Patrimoni,
Rosa Rossell,
que era en primer lloc
la que tenia les competències
en aquesta casa,
també a Victòria Pellegrin,
que com a presidenta d'Esmausa
va veure aquest tema ràpidament,
el va acceptar
i vam tirar endavant.
I un cop ja ho hem tingut tot lligat,
també amb l'Incasol,
perquè aquí intervenen,
a la part alta intervenen
moltes altres activitats,
moltes altres administracions,
i quan no hem tingut tot lligat,
fins que no hem tingut tot lligat,
no hem fet la proposta
a la Generalitat,
que ens havia d'acceptar
un canvi de partides,
perquè aquest edifici sol
val 5 milions d'euros.
Per tant,
és un bon pessic
de tota la llei de l'art.
però el canvi de partides
ha sigut bastant fàcil de fer-ho,
perquè hi havia moltes partides
que inclús érem fora
de l'àmbit de la part alta,
llavors des de la Generalitat
ens diuen
aquestes partides,
això no és part alta,
per tant,
amb tot això
hem hagut d'encaixar-ho
i ha sortit aquesta proposta,
que ja encarreguem ara el projecte,
en breu,
un cop ja de la Generalitat
ens ha donat el vistiplò,
podem fer aquests canvis econòmics,
que és molt important,
a la llei de barris,
ja traurem a concurs el projecte
i la fi ha de ser
el 2012 està acabat.
El tema dels usos,
Javier,
què et sembla?
Aquests usos diversos?
No, no,
a mi em sembla perfecte,
perquè és el que comentava
fa un moment,
o sigui,
hem de posar imaginació
per donar-li nous usos
a aquests patrimonis que tenim.
En aquest cas,
s'han conjugat
les dones
del nostre Ajuntament
amb les seves respectives regidories,
i s'han posat d'acord,
i em sembla perfecte,
i en altres casos
poden ser qualsevol altres usos.
L'important és reviscular aquest patrimoni,
o sigui,
ser suficientment imaginatiu
com per trobar nous usos
a estructures
que ens han quedat obsoletes
amb els usos anteriors,
siguin convents,
siguin altres...
Bé,
evidentment,
ara el convent
ja no tenia uses
de fer ja bastant de temps,
però precisament,
ho dic per pròpia experiència,
que les estructures conventuals
són relativament fàcils
de readaptar.
Són estructures arquitectòniques
molt simples
en quant a la seva tipologia,
són molt fàcils
d'adaptar
a qualsevol altre ús.
La prova
la tenim al mateix Ajuntament,
o altres Ajuntaments
que també estan dintre de convents,
vull dir que
és molt fàcil.
La Carme Crespo
apuntava al tema
de la part alta,
de la llei de barris.
Em sembla interessant
també comentar
amb els altres contratulis
si això també
es veu per primera vegada
fent un projecte
d'aquestes característiques,
el ciutadà pot tenir
per primera vegada
la sensació
que serveix d'alguna cosa,
perquè a vegades
les lleis de barris,
els projectes de barris,
poden tenir aquesta sensació
de dir
ara el ciutadà
veurà que sí,
que això de la llei de barris
serveix per alguna cosa?
Sí, sí, clar,
es concreten
amb un objectiu determinat
i a partir d'aquí
el ciutadà detecta més.
O sigui,
l'esforç es fa igual
perquè els diners
al final m'han de parar
el mateix,
però clar,
tot el que es dilueix
en instal·lacions,
carrers i coses aquestes
queden més disperses.
Això amb un objectiu concret
dona més prestància
als diners
que s'utilitzen.
Laura?
Sí, a més,
hem vist a vegades
en aquestes ciutats
i en altres ciutats
fa temps
rehabilitacions
i restauracions d'edificis
que queden
sales absolutament buides
sense cap mena
de nou reverteix
això en la vida del barri.
Trobo que
a més és un edifici
de molts metres quadrats
i de molts pisos,
cinc pisos,
cinc plantes
i penso que això
pel propi barri
per enrabifar
una mica
la vida de barri
era molt bé.
A veure,
jo crec que és un projecte important.
A més,
jo crec que
com el primer de tot
és entendre
que el important
és afavorir
el ciutadà
l'ús social,
promoure
que la gent
el ciutadà
es trobi còmode
a la seva ciutat,
al seu lloc
i aquella plaça
té àngel,
té un encant.
Allí hi ha com una trilogia
perquè ens entenguem
i hi ha la zona aquella
del racó
ja existent
on se fan exposicions
i hi ha l'antiga audiència
on és un nucli
cultural important
i ara
que l'agapito
les característiques
estètiques
ajuden
que el ciutadà
es trobi
amb aquell racó
i amb aquella
espècie de racó
que hi ha al bar
a més
que la gent
prene una copa
tot allò
i és un lloc d'entrada
de molts visitants
el primer contacte visual
de molts visitants
segur que és aquell
és un lloc d'impacte
però és que
a més de ser un lloc d'impacte
el que importa
és que el ciutadà
pugui gaudir
d'aquest lloc d'impacte
no solament
la contemplació
estètica de la cosa
a mi em sembla
una cosa
molt maca
treballar-hi
les administracions
implicades
perquè això
s'obrirà
començarà a funcionar
el 2012
els hi plantejo
altres qüestions
a l'actualitat
de debat
perquè a partir d'un anunci
que també feia
la nostra protagonista
una de les nostres protagonistes
de la tertúlia
i de fet ella
està convidada
a aquesta tertúlia
des de fa setmanes
però en fi
aquestes setmanes
especialment notícia
perquè anunciava
dilluns
en una roda de premsa
que s'haurien de canviar
el 40%
dels contenidors soterrats
de la ciutat
perquè
o tenen la boca petita
o tenen problemes
de corrosió
ahir
el principal grup
de l'oposició
Convergència i Unió
va dir que no estava d'acord
que considerava
que s'havien de reclamar
responsabilitats
a l'empresa
que ha instal·lat
aquests contenidors
perquè l'Ajuntament
no hagi de pagar
aquests gairebé
1,3 milions d'euros
que comportarà
la substitució
d'aquests contenidors
abans també de conèixer
l'opinió de la Carme
una mica
la impressió
que tenen vostès
això
que s'hagin de canviar
els contenidors
evidentment
si no funcionen
s'han de canviar
això per suposat
després caldrà veure
les responsabilitats
de qui són
probablement
si són d'efectes constructius
serà del que ho ha construït
o de la indústria
que ho ha subministrat
i el que passa
que respecte
del tema de boques
jo penso que
es van fer
al començament
diverses proves
però aquestes proves
es van estendre massa
vull dir
crec recordar
que no es va decidir
un model estricte
sinó que es van anar canviant
aquests models
successivament
això comporta
aquesta manca
de coordinació
dels equips
perquè fins i tot
això comporta
uns camions especials
que a vegades
no els pots canviar
perquè si no
cada racó de la ciutat
tindria un camió
de la brossa diferent
el tema de les corrosions
és un tema molt important
en quant a les brosses
sobretot també
penso que encara
ens falta als ciutadans
fer una mica
de
de
de mea culpa
perquè encara
no sabem
destriar bé
les deixalles
i potser
també llancem
coses
que no caldria
i això provoca
que aquell contenidor
que estava preparat
o que no estava preparat
per tenir residus orgànics
doncs els té
i llavors això provoca
aquestes corrosions
no sé
això també són temes
a analitzar
i a decidir
si s'han de substituir
s'han de substituir
evidentment el que no pot ser
és que quan el camió
està aixecant la cuba
d'aquesta
se li trenqui
la base
i deixi tot el carrer
fer d'una porqueria
vull dir que la corrosió
al final porta la rotura
a veure
jo puc dir molt poca cosa
únicament
vaig veure
quan es va clucar
que les boques
semblaven petites
en general
és a dir
semblava que no hi cabia massa cosa
això és una contemplació
exterior del tema
l'interior
la corrosió
no hi entenc
que en corrosió
no és massa
suposo
que si aquest material
no és adequat
per rebre
els dipòsits
que va rebent
alguna cosa passa
ara també és cert
el que diu en Javier
que manca
molta educació ciutadana
en quant als residus
és a dir
no estem
el suficientment
diguem-ne
educats
per fer la selecció
que es tindria que fer
és a dir
la gent barreja
la gent tira
fora d'hores
barreja
bosses d'orgànic
amb vidre
és a dir
això és un desmadre
una mica
és un desmadre
llavors aquest esforç
que s'està fent ara
d'intentar educar la gent
crec que ha de tenir
continuïtat
i que a poc a poc
anem fent
el que tinguem que fer
la corrosió
suposo que la Carme Crespo
ens podrà explicar
amb abast
què és el que està passant
Laura
un petit apunt
sí
estic d'acord
amb ells
una petita cosa
en quant a la responsabilitat
demanar responsabilitats
etc
és una petita crítica
als polítics
que no vull que
se'm fadi ningú
però penso que sempre
demanem responsabilitats
sense mirar
una mica les esquenes
el que ha passat abans
com podem demanar
no en aquest cas
inclús amb el debat
de l'estat de la nació
etc
que ara s'està fent
es demanen responsabilitats
i un no s'han donat
un demana responsabilitats
però s'han donat
que quan ha fet coses
que han sortit malament
doncs vegis
altres coses
que s'han fet
des de fa 20 anys
a Tarragona
i que resulta
que ara s'han de canviar
com per exemple
la façana marítima
etc
ningú demana responsabilitats
o les demanem
per tothom
o no demanem
per ningú
i és cert
si aquests contenidors
estan mal fets
no sé fins a quin punt
una mica
es posen a prova
hi ha alguns
que potser estan
defectuos
o el que sigui
això de les responsabilitats
d'anar de seguida
a reclamar
i a reclamar
no em sembla especialment bé
quan un
abans
no ha fet un exercici
d'autocrítica
Carme
a veure si aconsegueixo
explicar-me
perquè se m'entengui
perquè
primer
els nous contenidors
que es posaran
no són
per canviar
els que ja hi ha ara
són
per reomplir
aquells barris
que són
Sant Salvador i Xampanya
per poder
recollir la brossa
només
amb un camió
que ara s'estan recollint
amb dos camions diferents
deixo això
sentat
de començament
segon
és cert
que hi ha
dos tipus
de contenidors
soterrats
diferents
als nostres carrers
aquests dos tipus
de contenidors
els van triar
evidentment
els senyors
que estaven governant
en aquell moment
perquè es van posar
tots
recordo
l'any abans
de les eleccions
municipals
i que es van escampar
per tota la ciutat
ja no dic res més
amb això
llavors
aquests dos tipus
de contenidors
van sortir
es van contractar
amb el mateix
plec de clàusules
amb el mateix
amb el plec de clàusules
ja es posava
que era galvanitzat
però ja està
uns
el tipus de galvanitzat
és d'una manera
dels que hem posat
i els altres
són d'una altra manera
per tant
en vista d'això
que uns han sigut
tècnicament
encara que estèticament
eren els més lleixos
estèticament
resulta que
que són millors
perquè el tipus de galvanitzat
agafen tota la peça
perquè jo he anat
a la casa d'Alemanya
a la fàbrica
jo he vist
que posen
tota la peça sencera
a dins
per tant
no hi ha juntes
que
que facin
que per les juntes
es pugui
escolar
la corrosió
ha fet
que aquesta casa
siguin
millors
que no
els de l'altre
que no tenia
aquest tipus de galvanitzat
en calent
però que això
no es demanava
el plec de clàusules
específicament
el nou plec de clàusules
perquè el que hem fet
és homologar
un tipus de contenidor
perquè no ens passi això
que tinguem
diversos contenidors
el nou plec de clàusules
ja s'ha demanat això
per tant
ens assegurem
que tots els que es posin
en el futur
no tinguin aquest problema
els hem de canviar?
doncs ara en aquest moment
no
aquest moment
mentre s'aniran reparant
fins que arribi un moment
en què s'hagin de canviar
per aquests altres
canviar-los ara tots?
no
només
durant els anys
conforme es vagin
s'hagin de canviar
és que
jo soc
Carme
ho ha de pagar l'Ajuntament
perquè en cap cas
es pot demanar responsabilitats
a l'empresa
la responsabilitat és
de l'Ajuntament
en el seu moment
quan es van escollir
aquells contenidors
l'Ajuntament sempre fa
els manteniments
de tot allò
que posi contracte
si resulta que el manteniment
s'ha de fer
al cap de dos anys
en lloc
al cap de quatre o cinc anys
doncs evidentment
ho ha de fer l'Ajuntament
no ho dic
perquè clar
com que és la crítica
que fa Convergència Unió
en el sentit de dir
que l'Ajuntament
no pagui res
que això és culpa
però això
i això és demagogia pura
suposo que havien de sortir
a dir alguna cosa
primer perquè els afectava
directament
jo no he dit
que ells fessin
malament la seva feina
jo dic
que els contenidors
els dos models
hi ha aquest problema
uns són bons
i també els van contractar ells
i els altres
no en són tant
bé
jo suposo
que estaven una mica nerviosos
perquè en tot això
que ha sortit
del projecte
de la para alta
i tot això
doncs bé
demostra que fem les coses bé
i alguna cosa
han de dir
Manel
Només una pregunta
era previsible
la corrosió?
És a dir
des del primer moment
es podia suposar
que això podia
jo no soc tècnic
especialista
en aquest tema
però suposo que sí
això mitjançant
un dictamen pericial
es pot determinar
perfectament
no no
però és que el problema
em sembla entendre
que clar
es demana
com que es preveu
la corrosió
es demana galvanitzat
el problema del galvanitzat
és que
com diu la Carme
l'has de fer
amb la peça sencera
per això mateix
i això requereix
unes cuves de galvanitzat
especials
que no tot arreu
hi són
perquè el problema
del galvanitzat
és que
encara que
si tu tens
dues peces galvanitzades
i les uneixes
les uneixes amb soldadura
perds la galvanització
de la soldadura
ni que després
les puguis repassar
amb productes
que hi ha especials
no és el mateix
que galvanitzat
tota la peça sencera
i això requereix
unes cuves
de galvanitzat
molt gran
són piscines
o sigui
unes piscines
on submergeixes
la peça
i les tornes a treure
de totes maneres
no acaba acabant
des del primer moment
se sabia
que això podia passar
no perquè la solució
de posar les peces
parcials
segons el tipus
de jutge
podria funcionar
el que passa és que s'ha demostrat
de fet només hi ha una
aquí a Espanya
no hi ha cap casa
que tingui aquest sistema
vull dir
vaig anar a Alemanya
expressament a veure-ho
abans de fer
la petició
i de totes maneres
segurament a nivell de carrer
el que s'ha criticat més
en algun d'aquests models
o una part d'aquests models
és el tema
de la boca petita
això és el que he dit
clar que a nivell de carrer
de gust
és allò de dir
quan es van posar
els contenidors subterranis
allò de veure
que molts
no acabaven
de funcionar
és a dir
després d'esperar tant
els contenidors subterrats
no són els ideals
no heu passat mai pel carrer
heu vist dones o homes
intentant posar coses
per aquests forats
i que no entran
i fins i tot al costat
aquest és el problema
clar
a veure
la boca petita
jo ara els he demanat
amb boca gran
amb tambor
inclús els d'envasos
però té la seva raó
de ser
o sigui
els envasos
que és el que presenta el problema
els envasos també
com el vidre
s'han de posar un a un
i són envasos
el que hi ha d'haver
no bosses plenes de coses
d'acord
llavors
el que cal
és aquesta educació
educació
també
que ja hem començat a fer-la
de fer la campanya orgànica
té un èxit
que de veritat
em sorprèn a mi mateixa
per tant
la ciutadania
ja estava esperant
també
que es fes això
no?
de dir
doncs una bona informació
i una bona campanya
i després
doncs veurem els resultats
jo estic convençuda
que
millorarem en la recollida
que hi sortirem guanyant tots
econòmicament
la ciutat
i tots
Laura
tu recicles
ho diria
perquè aquesta setmana
algú ha reconegut
en les tertúlies
que no reciclava
jo reciclo
però encara ens falta una mica
ens falta
ens falta
jo crec que la gent recicla
o vidre
i orgànica
sí
vidre segurament
és el que està més clar
i després amb l'orgànica
és perquè més temps fa
que es fa
i llavors ja hi ha un hàbit
ja era estrany
llençar el vidre
amb tota la resta
d'escombraries
Xavier Manel
que reciclem o no?
o fem una mica
d'autocrítica
també encara?
el que passa
és que fins i tot
a vegades
em costa
i molts camins
tinc que recordar
i tinc que llegir
a banda
a veure
si el color verd
si el color broc
si el color vermel
però bé
a mi m'ajuden els nens
amb això
el que jo voldria
és que potser els nens
és important
l'educació infantil
fem campanyes
perquè els nens
després els hi diran
als pares
el que jo voldria
és que aquesta campanya
que s'està fent
i que em sembla molt bé
no quedés només
amb una anècdota
i que la gent
anés a buscar
a les cues aquelles
la bossa corresponent
o el poc ovell
i dir
això és molt bonic
i després què?
no, no
això és un problema
de fons
no és un problema
de forma
i el problema
de fons
és el que
jo reconec
que no
és el primer
que ho diu
Xavier
amb les bosses
que donem
ara t'assimuro
que és molt fàcils
però hi ha coses
que són molt fàcils
el que heu dit
l'orgànica
el vidre
i els cardrons
el paper també
després hi ha aquell altre
tipus intermig
dels envassos
i els no sé què
que això
i les llaunes
els hem enviat a casa
tots
un imant
amb totes les fraccions
i el que hi va
és bastant fàcil
amb les tres bosses
que donem
va molt bé
perquè amb un penjar robes
jo ho he dit
perquè jo ja les tenia
aquestes bosses
perquè a Barcelona
feia temps que estaven
el meu fill
com que viu allà
me n'havia portat
i amb un penjar robes
doncs t'hi caben les tres
amb un racó de la cuina
aquestes bosses es baixa
i te les tornes a emportar
i se n'han embrutat una mica
les rentes
i ja està
i després els covells
realment
jo els tinc damunt del taulell
perquè si la baixes cada dia
no fa olor
llavors tinc dos covells petits
el de l'orgànica
i el del rebuig
perquè realment he vist
que amb dos petits
n'he tens prou
quan separes
és curiós
si la consellera
de Mediemment
no ets
et donen com una mirada classe
però ja fa molts anys
que ho fas
l'orgànica no
perquè jo veig
que aquí davant
i encara no es recollia
però la resta sí
molt bé
deixi'm reservar
els últims minuts
de la tertúlia
em sembla interessant
també abordar un tema
que no és estrictament
de l'actualitat local
però sí que és un tema
de debat
que ahir ja vam començar
apuntant
en el temps de la tertúlia
és un tema relacionat
amb la salut
aquest anunci
del Ministeri
de la Ministra de Sanitat
de dilluns
de permetre
adquirir
aquesta pastilla
coneguda popularment
com la píndola
de l'endemà
d'adquirir-la
sense
en fi
cap limitació
sense recepta mèdica
a més avui que tenim això
dos advocats
tenim professionals
molt diversos
la Laura
Manel
què us sembla
aquesta
no com a advocat
sinó també com a ciutadans
mira jo penso
que d'entrada
quan jo vaig sentir
la notícia
està bé
perquè molta gent jove
que ja té relacions sexuales
el que li costa és
el dia després
explicar-ho als pares
els tutors
etc.
el problema que veig
és que això
substitueixi l'ús del preservatiu
i això em fa molta por
perquè l'ús del preservatiu
no només evita embarassos
com tothom sap
sinó especialment
i és el que em fa por
la sida
altres malalties
de transmissió sexual
etc.
i això és el que em fa por
que hi hagi gent
inconscient
i això
la joventut ho té
que
es llanci a la piscina
nunca mejor dicho
i que
doncs mira
com que tinc la pastilla
de l'endemà
doncs tal problema
la prova de la pastilla
de l'endemà
és que té
no et penses la pastilla
i punt
la panxa
mal de cap
les hormones alterades
etc.
suposo que això
serà
ferà que la gent
que ho provi
no s'ho prengui cada dia
però imagina't això
pres
4 o 5 vegades al mes
és una animalada
una patada al cos brutal
llavors
com hem dit
amb l'altre tema
molta educació
en aquest aspecte
d'entrada
si la gent és responsable
no em sembla
mala idea
però
el que no vull
és que això
substitueixi
el preservatiu
s'hauria de
posar
molta més èmfasi
del que s'està posant ara
en qüestions educatives
a veure
Anel
què n'opines?
jo no me l'he tingut
d'aprendre mai
però
broma a sa banda
broma a sa banda
jo crec que
no és mala idea
jo crec que
també forma part
del context
d'educació
d'educació
del país
jo crec que
també forma part
del concepte
de llibertat
de la dona
forma part
del progrés
amb la qual cosa
estic d'acord
amb la Laura
que no solament
és dir
mira que l'agrament
d'otop
també forma part
que la gent
s'eduqui
és dir la gent jove
la dona jove
sobretot
amb quan allò que deia
la Laura
de la substitució
del preservatiu
per la Bastilla
a veure
el que s'ha d'aconseguir
si és possible
és que
l'embaràs
no desitjat
no sorgir
d'aquesta manera
que està sorgint
o que sorgea
és a dir
ha de ser conscient
del que és la sexualitat
i que per tant
sigui un acte
conscient i voluntari
que les menors d'edat
a veure
avui dia
el concepte aquest
de majoria
o minoria d'edat
és una frontera
de difícil situació
de plantejament
jo crec que és
de formació personal
moltes vegades
a mi em sembla bé
l'aquest allai
i aquest projecte
Javier com ho veus?
a veure
la meva experiència
des de bo
és molt minsa
en aquest camp
però
els dos
no
però
jo trobo
com a ciutadà del país
tots te podem
també
hem sigut joves
i també tenim fills
al final
tots
ho sabem
perquè això perdona
els pares
especialment amb fills
i filles adolescents
són els que estan
més sensibilitzats
en aquesta situació
el que passa
que penso
que de l'ús
a l'abús
n'hi ha un pas
aquí
en aquest aspecte
i caldrà
ser molt curós
i establir
uns mecanismes
de control
que no sé
quins poden ser
però
el que dèiem a l'hora
això no pot ser
o sigui
és un tipus de solució
immediata
parcial
que comporta
un cert risc
el que no es pot
és prendre
aquest medicament
o aquesta solució
com a habitual
per tant
cal conscienciar molt
a la gent jove
especialment
que és una solució
extraordinària
no és habitual
perquè si no
s'acostumaran a prendre això
i els provocarà
uns desarreglos
hormonals
interns
de difícil predicció
perquè a més a més
són coses
que poden derivar
amb moltes conseqüències
rares o estranyes
jo penso que caldrà
establir uns mecanismes
de control
no sé com
perquè clar
si es pensa
a les farmàcies
i no sé
el que vols que et prenguin
el
de control
i de limitació
se suposa
que es trauran
totes les limitacions
és molt difícil
aparentment
però
no ho sé
precisament
quan va sortir
pensava
quin mecanisme
de control
podria ser
però és que
no en tinc ni idea
perquè
com no et posin
una marca
el DNI
quan l'entreguis
la targeta sanitària
pot ser
la targeta sanitària
que tingui un CIP
que puguis activar
perfectament
Podria haver-hi
alguna cosa
d'aquest estil
Carme
Què et sembla
Jo tot el que sigui
llibertat
per la dona
d'entrada
sí
educació
ja s'ha dit aquí
molta
però
també els pares
no els hi prenguem
la part
si són adolescents
vol dir que són menors d'edat
és el que dèiem
quan són menors d'edat
abans del 16
després del 16
és que això és molt relatiu
als Estats Units
als 16 ja són majors d'edat
per tant
quan s'estableix
aquesta barrera
i no treguem els pares
no ens treguin els pares
la part de responsabilitat
que tenim
amb tot això
Què vols dir?
Perquè si no caurà
tota la responsabilitat
o en les escoles
o en l'administració
Clar, és que al final
l'administració
les escoles
sembla que tinguem
la responsabilitat
de tot
i no és així
és a dir
la família
l'educació
que es fa
que es dona a la família
ha de ser la prioritària
i jo dic
tot el que sigui llibertat
ja
ja em sembla bé
i el control
hi ha maneres
hi ha maneres
les farmàcies
tothom anem a les farmàcies
amb el nostre xip
ara ja
per tant
hi ha maneres
de controlar-ho
si es vol controlar
de tota manera
vull recordar
que quan jo era jove
més jove
les pastilles
anticonceptives
les anàvem a buscar
a Andorra
a veure
és així
per tant
és a dir
no estem tan lluny
d'aquella època
en què s'automedicava
les dones
per tant
jo sé
que l'administració
que trobaran
el sistema
per poder
amb les autonomies
perquè recordem
que aquests temes
estan
traspassats
les autonomies
hauran de buscar
el sistema
però jo
en principi
tot el que sigui
llibertat de la dona
em sembla
el tema preu
que em sembla
que són 20 euros
el que costa
la píndola
pot ser
ja pot ser
una limitació
perquè en fi
joves
fins i tot adolescents
15-16 anys
home en fi
tampoc és qüestió
de cada setmana
gastar-se 20 euros
en una pastilla
no?
no
jo penso
que de tota manera
si una noia
pensa que pot haver
quedat embarassada
i espero que sigui
perquè s'ha trencat
el preservatiu
que això voldrà dir
que l'he usat
20 euros
penso que és un preu
raonable
per evitar
tot el que li ve
després
fins i tot
podria ser
com una limitació
en part
el preu
haurà de demanar diners
als pares
segur per això
però no diran
que és per això
en què fins i tot
és més barata
jo crec que
es té que baratir
les coses
perquè tampoc
es tracta
de castigar la gent
dient
bueno
doncs tu pagaràs més
per tal
no, no
a veure
el fet que sigui
més barat
no vol dir
que proliferi més
en cert mòdul
sinó vol dir
que l'accés
a les possibilitats
de comprar allò
són més fàcils
per la gent jove
això no és una altra història
tornant al que deia la Carme
de la responsabilitat
dels pares
de l'administració
per mi la primera responsabilitat
és del propi individu
el que no pot fer aquest individu
noia o noia
en aquest cas noia
és dir
bueno
com que a mi em defensen
els altres
ja s'aclarirà
confiar una mica
en la responsabilitat
dels joves
és que
a veure
quan arribes
a una edat
que et creus
que estàs
capacitat
per activitats sexuals
també has de tenir
una responsabilitat
i això és el més important
responsabilitat
i apel·lació
a l'educació
que avui
han estat
un eix
de la tertúlia
acabem aquí
avui hem comentat
diferents qüestions
algunes d'estricta actualitat local
i altres de temes més generals
però que en fi
estan provocant
un debat social
crec que molt interessant
Laura Picó
Carme Crespo
Xavier Climent
Manel Roca
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
adeu-sia
bon dia
gràcies
gràcies
agaf