Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Anem acabant aquesta setmana santa,
que nosaltres avancem sempre, no?,
i des d'escenaris una mica lluny de la ciutat de Tarragona.
Recordem que aquestes últimes setmanes,
pràcticament des que va començar la Quaresma,
estem visquent o experimentat o coneixent,
en definitiva, la Setmana Santa cordobesa.
Avui ens situem ja en el dijous sant,
diguem-ne que és, no sé si l'expressió és correcta,
el plat fort de la Setmana Santa,
dijous, divendres, dins del que és el procés ritual, no?
I més a Andalusia,
que realment les jornades de dijous i divendres sant
són com a molt, molt, molt, molt fortes, no?
Aquest sembla si ens ambientem una mica.
Ens ambientem, va.
A veure, prete!
Es necessita veu i caràcter, eh?, per fer aquesta feina.
Sí, sí, és el capatàs, en aquest cas d'una confraria
que parlarem avui, que és la confraria del Descendimiento.
Avui anirem d'aquesta confraria musicalment,
en aquest cas també de la mà del Canal Sur Córdoba,
de ràdio, que facilita aquestes enregistraments
i aquests crits tan particulars dels capatassos,
amb els timbals de fons, no?
En tot cas, el dijous sant és una setmana
amb molta tradició i molta història,
és un dia a la setmana per demà de la tradició història
i surten les confraries, doncs, que ja tenen com a més pes, no?
Destacarem algunes de les coses curioses, no?
Per exemple, doncs, aquest dia,
aquesta jornada, doncs, tenim una confraria, doncs,
que es diu La Caritat,
que és una confraria que explica, doncs,
una mica també filosofia d'aquesta Setmana Santa, no?
Que és una mica el que ens interessa en el programa, no?
És una confraria que data del 1469,
que ha sortit pràcticament, doncs, ininterrompudament,
que té un gran patrimoni històric,
com algunes altres que les hem vist en aquests dies,
ja amb talles del segle XVI, del segle XVII, del segle XVIII,
molt de pes,
però el que és interessant d'aquesta confraria,
o les dues característiques molt, molt curioses,
són, per una banda, el fet que la Dan,
bueno, en la seva fundació, en el 1469,
que és l'època dels Reis Catòlics,
perquè en situem,
doncs, és una germandat que es dedica
a tenir cura dels cautius, dels presoners,
i a enterrar aquells més pobres
que no els emparen ningú
i ni tenen cap mena de possibilitat de ser enterrats, no?
Per tant, aquesta és la funció que fa aquesta germandat de la caritat, no?
Avui en dia, evidentment, no té aquestes funcions,
sortosament,
però, doncs, segueix sortint a Setmana Santa,
amb un Crist, doncs, mort a la peu de la creu,
als braços de la Mare de Déu,
bueno, ai, perdó, amb la Mare de Déu als seus peus,
vaja, vull dir que la imatge és més aviat al revés que el que deia,
i en aquesta situació, doncs, és com molt tràgica, no?
És a dir, aquesta escena és terriblement tràgica, no?
Té una característica musical, també molt específica,
jo diria pràcticament només comuna amb la ciutat de Màlaga,
que és que aquí surt una formació militar,
que és la banda de Corretes i Tambores del Tercio,
gran capitan de la Legión, no?
que és una d'aquestes formacions,
per si soles, doncs, espectaculars, no?
Amb la desfilada, és a dir...
A més, uniformes i tot això, doncs.
Sí, així, un xou d'aquestos.
És a dir, aquí es manté una mica, jo que dèiem,
de la vinculació que han tingut a determinades etapes,
doncs, els exèrcits i les confraries, no?
En aquest cas, amb aquesta Mare de Déu, doncs,
al peu de la creu, no?
Aginollada, amb aquesta imatge, doncs, de Jesús mort,
ja, doncs, es dona un dels moments, doncs,
com a més tràgics, no?, de la Setmana Santa Cordobesa, no?
Una altra de les confraries molt més moderna,
en aquest cas, és la del 1905,
és la confraria de Gràcia,
i en aquest cas, aquesta confraria, també, doncs,
amb talles, doncs, molt curioses,
i aquesta té una talla concretament de Crist,
d'un autor anònim del segle XVII,
que té la curiositat que va ser feta a Mèxic,
i va ser comprada a Mèxic i portada cap aquí,
però el més curiós d'aquesta confraria de Gràcia
és el guarniment floral.
L'escena, que representa, doncs,
a Crist mort a la creu i als peus de la creu,
doncs, la Mare de Déu, Sant Joan i la Maria Magdalena,
doncs, està tot guarnit d'espàrrecs.
És a dir, el guarniment floral són...
Aquí, el Ramon Civit, doncs,
podia fer una teoria a vegades sobre això.
Sí, sí, probablement.
Recordo una connexió un any
en què parlàvem de les flors, no?
I parlàvem dels lliris d'aigua, sobretot, no?,
que estan molt als passos de Sant Mena Santa.
Doncs, en aquest cas, són uns passos d'espàrrecs, no?,
un pas d'espàrrecs,
i això ha fet que la veu popular
anomeni, doncs, en aquesta confraria,
com l'esparraguero, no?
És a dir, és el...
En lloc de dir-se la confraria de Gràcia.
És el renom, una mica.
El renom és l'esparraguero, no?,
perquè tradicionalment això encaixa molt amb els tipus...
No sabem per què hi ha espàrrecs.
Potser és l'època, però vaja...
Bé, no, no, no hi ha una explicació, doncs,
concreta, però el que sí que és cert
és que, doncs, bé, els espàrrecs és una cosa
que, en l'escenari, doncs,
original de l'escena, doncs,
de la passió, doncs, segurament
era més probable que hi haguessin espàrrecs
que flors virulades i de grans colors i tal,
perquè estem en un territori una mica
més, diguéssim, aspre.
En tot cas, és una...
una...
una escena, doncs,
que queda reformada molt per aquest guarniment floral, no?
És una de les coses característiques d'aquest dia, no?
Una altra conferia extraordinària
és una conferia del 1558,
que és Les Angústies.
Aquesta desfila amb un sol pas
i té...
és una mica posterior a la que dèiem de la caritat,
però té l'avantatge que no ha tingut interrupcions,
és a dir, des del 1558 fins a l'actualitat
ha sortit, no?
Té una gran talla, en aquest cas,
d'un artista molt important,
imaginer, de tota la...
de tota la història de l'art espanyol,
que és el Juan de Mesa,
del segle XVII,
i, per tant, també té un gran pes
i una gran, doncs, història, no?
I després, per acabar posant una anècdota,
perquè ja aquest dia és...
hi ha, doncs, plegat de coses,
també un altre, un element, doncs, molt curiós,
també, és una altra conferia que es diu
el Nazareno del 1579,
també molt antiga,
també amb talles del segle XVI,
del segle XVII,
la majoria anònimes,
que porten un element curiós
que ens explica les vinculacions
de les germandats penitencials
amb les ordres religioses.
És a dir, en aquest cas,
la conferia del Nazareno
porta, doncs,
un cordó franciscà d'Espart,
és a dir,
han mantingut amb el seu hàbit,
doncs, un element de l'hàbit
dels franciscans.
De pobresa, austeritat...
Exacte.
Això és una característica, doncs,
molt, molt, molt particular.
No és única a l'estat espanyol,
però n'hi ha algunes altres conferies,
podríem dir que els podríem trobar,
però, vaja,
és com a molt,
molt, en el cas de Córdoba,
és molt, molt, molt, doncs, important
aquest dijous sant
amb aquest hàbit franciscà, no?
Com a coses curioses també
del conjunt de germandats
d'aquest dia,
i, bueno, no totes,
però com a cosa interessant
de tenir en compte
és que un dels escenaris essencials
de la Setmana Santa cordobesa
és la Mezquita Catedral de Córdoba, no?
És una característica, doncs,
interessant de conèixer
i que hi ha conferies
que entren a la Mezquita Catedral
amb el contrast que es pot produir.
Clar, no, no, no, ha de ser
una imatge curiosa, si més no.
Curiosa, no?
A banda de la bonica.
Sí, sí, estèticament és molt bonica, no?
Jo penso que aquest dia, a més a més,
agafa, doncs, també...
I és quan ja realment
et dones molt compte, no,
que, hosti, hi ha molts contrastos aquí, no?
I després, per altra banda,
també seria interessant de veure
que manté, doncs, una similitud
també amb aquest cas
en la Setmana Santa Saviana
en què hi ha una carrera oficial
que és allà on totes les conferies
han de passar, per entendre'ns, no?
Aquesta carrera oficial, doncs,
té un itinari que és obligatori
per totes, no?
Penso que és una de les coses també
que unifica, doncs, el que serien
els dies de la Setmana Santa
i també concretament aquest dijous sant, no?
De lluny veig com un pla, no?
d'un plànol del que és Còrdoba
són processons en general, eh?
Jo m'imagino cadascuna,
però, per exemple,
la de divendres Sant Anterrament
aquí a Tarragona
té un itinerari que tots coneixem
i la processó té una durada considerable.
Jo no sé en el cas
de les processons andaluses
i aquesta cordobesa en particular
si són itineraris també llars.
Són molt més llars que els de Tarragona
perquè, sí, sí, en general, sí.
Per fer-nos una idea
de la jornada del dijous sant,
una conferia, doncs, que no hem parlat,
però que és el Sant Sopar, la cena,
doncs surt a les 15.40
i entra a l'església,
torna a l'església a les 12.30 de la nit, no?
I aquesta és possiblement la més llarga.
Això depèn d'on tenen la seu
de sortida a cada conferia
quina és la seva església, no?
I això crec que és molt essencial
perquè també ens permet,
això que tu veies sobre el mapa,
és a dir,
es permet fer una distribució territorial
sobre la ciutat molt més àmplia,
de manera que pràcticament
tota la ciutat viu la Setmana Santa
amb el seu pas de les conferies
que van des del punt d'origen
al que és la carrera oficial
i en molts casos
fan el que se'n diu
l'estació de penitència
dins de l'església mezquita catedral, no?
O sigui, en tot cas,
sempre amb aquest pas
per dins de la carrera oficial, no?
Que sí que està en el centre-centre
de la ciutat de Córdoba, no?
Posem una mica més de música
de la que caracteritza
aquestes processons cordobeses.
Clar, potser perquè entre
Espai de Cultura Popular
i Espai de Cultura Popular
passa una setmana,
però si recordem,
si recordéssim les primeres peces musicals
que vas portar
i que corresponien a l'inici
de la Setmana Santa,
determinats passos,
hi ha una diferència en la música?
Vam nedar l'alegria
fins a la tragèdia.
En aquest cas és una marxa també.
Avui hem posat marxes
de l'aquesta conferida,
el Descendimiento.
És una marxa
que precisament porta aquest títol
i que la interpreta
una de les bandes curioses de Córdoba,
si més no pel seu treball musical
a llarg d'anys,
que és aquesta de Padre Jesús Caído,
de Còrdoba.
En tot cas,
el Descendimiento,
que és la conferida que ens ha acompanyat avui,
és una conferida del divendres sant.
i és una mica el final,
tot i que encara hi ha una processó
que s'enviu de resurrecció el diumenge,
doncs realment el fort de la Setmana Santa acaba
aquest divendres sant a Córdoba.
Això és diferent d'aspecte d'altres ciutats
perquè, per exemple,
a Sevilla el diixabte és molt important
o, per exemple, a Sevilla és molt important
la nit del dijous al divendres,
el que en diu la madrugada,
i en canvi a Córdoba no ho és gens.
I, per tant, amb això s'ha d'intentar trencar
una mica aquesta dinàmica
de pensar que totes les Setmanes Santes són iguals.
I, sobretot,
totes les Setmanes Santes d'Andalusas, no?
Uf, Andalusia és tan diferent com Catalunya.
Efectivament,
però tenim aquesta tendència,
pensar que tot és igual,
res a veure.
Res a veure, no?
I, per tant, és important tenir-ho present, això, no?
En tot cas, ja que sona aquesta música
de Descendimiento,
que és el títol d'aquesta marxa,
doncs jo penso que és interessant de veure
que aquesta confraria passa també,
després d'una restauració de l'espai
que us comentaré,
doncs torna a passar per un dels escenaris
més bonics que té la ciutat de Córdoba
i que té, doncs,
la Setmana Santa Cordobesa,
que és el Puente Romano, no?
Sí, Córdoba és una ciutat com a impressionant
en quant a contrastos, no?
Vull dir,
i en aquest cas,
doncs, igual que he parlat
de la mesquita catedral,
doncs, amb un molt proper
és aquest altre espai, no?
És una de les imatges,
jo penso,
tant en aquest cas,
tant de Sevilla com de Córdoba,
més boniques que tenen les Setmanes Santes,
aquestes dues Setmanes Santes,
perquè passar,
veure passar un misteri
per damunt d'un pont ple de gent
i tu posar-te, per exemple,
a sota el riu, no?
I veure passar,
com passar per dalt,
com es mouen aquelles imatges,
realment,
els recomano,
és una d'aquelles coses
dignes de veure,
és a dir,
té una estètica especial,
en aquest cas,
a més a més,
amb el fons incomparable
que tenen aquests edificis monumentals,
no?,
que té també Córdoba, no?
Llavors,
realment,
aquesta escena del pont,
no n'havíem parlat mai
aquí en aquest programa,
però,
pensin que és com
un espai màgic,
els ponts tenen
una màgia
increïble,
en el cas de Sevilla
encara molt més gran,
perquè uneixen dues
ciutats realment diferents,
no té res a veure Sevilla i Triana,
és a dir,
Triana és com el,
bueno, Sevilla és el...
És una altra ciutat.
És el Sevilla club de futbol
i Triana és el Betis, no?
Per tant,
doncs el mateix...
Si tenen clubs de futbol diferents,
és que tenen identitats diferents.
Identitats diferents, exacte.
Doncs,
exactament,
és això el que passa.
A Córdoba no és tan pronunciada,
però el que sí que és evident
és que hi ha una ciutat
dins del que seria
la part en què està delimitada
pel riu
i el que està fora, no?
I aquest pont és com
una mena d'avançala
del que ens trobarem a dins, no?
És com el trànsit, no?
Fantàstic,
que et permet
passar gairebé d'un espai,
jo et diria,
amb poca màgia,
a un espai màgic,
absolutament, no?
I aquest pas es nota molt
en els ponts, no?
I el simbolisme del pont, no?
Sí, sí.
Allò de...
És molt especial, no?
I per tant,
aquesta confraria,
aquest descendiment,
té aquesta virtut especial, no?
No és l'única que surt aquest dia,
per contrastar musicalment totalment
amb el que estem escoltant,
no tinc aquest fragment,
però hi ha una altra confraria
que surt aquest dia,
és una confraria del 1918,
que es diu
L'Expiración,
resumida,
que té una primera banda
que...
bueno,
jo m'hauria ni d'hi banda,
no?
És una primera formació musical
que acompanya
el primer dels passos,
que es diu...
És realment un trio, no?
De capella, no?
És a dir,
una formació de capella
que d'una manera
molt, molt, molt suau
acompanya, doncs,
el pas d'aquest misteri,
que en aquest cas, doncs,
és un misteri també
prou antic, no?
Del segle XVII o XVIII
que va comprar també
aquesta confraria
en el segle XX, no?
Porta dues verges,
dues u als Maredeus,
una es diu del silenci, no?
Per tant, una mica,
també, aquest trio, no?
També acompanya
aquesta música
més pausada, no?
Més, més...
D'aquestes músiques,
normalment, no costa més
de trobar, doncs,
enregistraments,
perquè són trios sacres
que realment sí que tenen
algunes peces específiques
per a aquests dos actes,
però moltes vegades
es toca música sacra
en general, no?
No marxes
professament, doncs,
composades, no?
En tot cas,
en la música,
no n'hem parlat
en quan a...
doncs,
com funciona tot això,
però a l'evolució
de la Setmana Santa de Còrdoba
van sorgint, doncs,
moltes marxes, no?
És a dir,
hi ha confreries
que igual que encarreguen,
doncs,
una peça d'indumentària
per a la Maredeu
o una corona
o un canvi
d'algun canalobra
del pas
o alguna cosa,
també s'encarreguen
peces musicals.
Fan partitures noves?
Partitures noves.
Jo pensava que totes
eren ja de sempre, no?
No, no, no.
Per exemple,
a Còrdoba l'any passat,
aquesta confreria
que estem parlant
de l'aspiració
va estrenar
dues marxes
específiques,
una dedicada
a l'altra Maredeu,
d'una que és la del silenci,
l'altra és la del Rosario,
és més festiva,
i aquesta del Rosario,
doncs,
va ser composada
per un director musical
molt important
que es diu
el Maestro Tejera,
que és una mica
un dels cracs
d'aquest moment,
que és un senyor
que té una banda
pròpia
i realment
ell no es diu
el Maestro Tejera,
el Maestro Tejera
és l'original,
diguéssim,
ell es diu
Manuel Hidalgo, no?
i els plàters,
els panxos,
que van canviant
els músics,
però bueno,
popularment
és la banda
del Maestro Tejera,
i ara
per una mica això,
però suposo
que és que realment
en el seu origen...
En el seu dia
hi havia un senyor
que era el Maestro Tejera,
i en tot cas
aquest senyor
que és el senyor Hidalgo
és el que composa
aquestes marxes.
Algunes de les que hem sentit
realment aquí aquests dies
són peces
no de llarga tradició,
però que no desentonen
gens amb tot el tema,
no?
I després
per anar veient
o anant acabant
aquesta Setmana Santa Cordobesa,
doncs
aquesta jornada
té dos processons
que crec que mereixen comentari,
sobretot
per la seva antiguitat,
una,
la Maredeu
dels Dolors,
podríem dir
la confraria dels Dolors,
la confraria del 1699
també amb una llarga trajectòria,
és una de les confraries
que entra
a la Mezquita Catedral,
i després una altra
que és com a molt especial
i m'agradaria comentar-la
perquè també explica
una mica
com ha anat evolucionant
tot això
de la Setmana Santa,
no?
Aquesta confraria
és la confraria
del Sant Sepulcre,
no?
És a dir,
una mica
és la confraria
que en el fons
aquest dia
ens està dient
que això realment
s'acaba,
no?
és una confraria
que va existir
des de molt antic,
des del 1573,
però es va haver de reorganitzar
l'any 73
i això es veu molt
aquest divendres sant,
això que explicaré ara,
es va reorganitzar
gràcies als estudiants
de Còrdoba,
no?
Van recollir
tota una sèrie
d'estris
que havien estat
depositats
al Bisbat de Còrdoba
per els hereus
d'aquesta antiga
confraria del Sepulcre
i van tornar
a sortir al carrer.
Entre aquestes estris,
doncs, no ho sé,
hi havia un crist
d'autor anònim
del segle XVI,
vull dir,
que podeu imaginar
que no és cosa petita,
no?
I aquesta és una característica
que es veu molt
aquesta darrera jornada
del divendres sant,
la presència
dels estudiants
en els anys 70
en la represa
d'aquestes tradicions,
no?
Això, per exemple,
la confraria que comentaven
abans de l'aspiració
també va passar
i aquesta confraria
de l'aspiració
igual que la confraria
del Sepulcre
que l'any 73
torna a sortir al carrer,
l'aspiració
en fa un pas més enllà.
Sense que s'hagi deixat
de sortir la seva confraria,
el que fa
és substituir
el que són
els costeleros,
els portants dels passos
que havien estat
mercenaris,
és a dir,
professionals,
és a dir,
que a canvi
els pagaven per anar-hi
per estudiants,
no?
I això és un fet,
fixeu-vos
en aquestes dues dates
del 73
i del 75
que van molt paral·leles,
és a dir,
la represa
d'antigues confraries
per part de joves
i la substitució
de feines tradicionals
mercenàries
per feines voluntàries.
Això té molt de sentit
perquè aquí el que hi ha,
que hauria sigut possible,
és a dir,
l'any 73,
75,
amb l'ambient,
doncs,
de final d'una etapa
molt grisa
que va ser la postguerra,
doncs,
hauria pogut haver perfectament
un trencament absolut
amb tot això,
no?
I en canvi,
el que van fer...
van reformar-lo,
no?
Van reformar-lo,
no?
És a dir,
jo penso que és molt digne,
molt lluable,
aquest gest que fan
els joves estudiants
de Còrdoba,
doncs,
i això encara es manté
avui en dia,
és a dir,
per tant,
em sembla que el que es veu
és que hi ha
una identificació absoluta
entre aquesta Setmana Santa
que hem estat explicant
aquests dies aquí
a la ràdio,
no?,
amb com se va reprendre
en els anys 70,
en uns anys difícils
de crisi,
de transició,
i en aquells mateixos anys
a Tarragona
s'estaven als moments
més fuixos de la Setmana Santa,
doncs,
encara vam tardar uns anys més
aquí a reprendre això
amb força,
a Còrdoba,
doncs,
una miqueta més endavant,
però evidentment relacionat,
jo sempre dic que s'ha de veure
una mica tots els moviments,
no són fets locals,
tot i que aquí moltes vegades
a la ràdio parlem
del fet local,
però penso que s'ha de llegir
la Setmana Santa
i la festa en general
com un fet
que realment
té més tentacles
i que es van veient
que passen coses
coetàniament
en llocs que
sembla que estiguin molt lluny,
però
ni històricament
no han estat
i ara amb l'AVE menys.
Menys,
hi ha una dinàmica general
i més en aquella època
on ho hem dit
moltes vegades
quan parlem
de recuperar
la ciutadania
al carrer
no només
per les festes
populars,
pels concerts de rock,
sinó qualsevol manifestació
que es faci al carrer
i entre elles
la Setmana Santa.
En ple segle XXI
continuen tenint
la força,
el seguiment
des del punt de vista
religiós,
tradicional,
però també
com a element
d'atracció turística
continua sent
un element
molt característic
del nostre país
conservant
cada zona
del que són
les seves formes
i això ens va molt bé
que ens expliquis
com són les processons
de més enllà
perquè sí que fa gràcia
anar-hi
però quan penses
en la quantitat
de gent que hi ha
on t'has de posar
per veure allò
dius
home
em quedo
a l'estat de Tarragona
i anirem un altre any
però val sempre
la pena anar a casa
d'algun conegut
per les processons
per l'altra cosa
no et diré
però per les processons
per això tu què ho dius
pel que es veu
perquè ho veus millor
o pel tracte que tens
com vas a casa
d'algun conegut
com que vaig poc
em tracten bé
si anés molt
segurament em tractaria
fatal
Jordi
encara no has decidit
si vas a alguna processó
en guany
es queda sorpresa
i la setmana
em sembla que és el dijous sant
fareu el programa
tradicionalment
des de la plaça del fòrum
farem una connexió
des d'algun espai
que queda en aquest moment
en suspens
jo no et volia preguntar
on anaves
però et volia preguntar
si tindríem connexió
de setmana santa
perfecta
doncs jo ja puc dormir
tranquil·la
tota la setmana
fins al dijous sant
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
acabem amb una altra peça
acabem amb una altra peça
en aquest cas
fem un guinyo
a la gent de Sevilla
perquè hi ha una peça
cordobesa
que té un nom molt sevillà
que es diu el Macareno
doncs amb el Macareno
mira
Déu Macareno
i això potser és una pista
d'acord
ara mirarem el Google
adéu Jordi
bona setmana
adéu
adéu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!