Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ha estat sempre a la climatologia, jo no sóc experta, però sempre quan plou baixen les temperatures i llavors el nostre sol, el sol de Tarragona s'imposa i estic segura que encara farà calor.
El que passa és que les nits ja són curtes, és la diferència.
António?
A mi comença l'època més bonica de l'any. Jo sóc un enamorat de la tardor i de la tardor de Tarragona. Ara és quan tenim el millor clima, és quan tenim l'aigua del mar en millor temperatura, és quan el sol, pots passejar pel sol sense molestar-te, és quan, bueno, acaba l'any, no?
Els colors del paisatge són meravellosos, les olors del camp, ara parlàvem de les olors amb la Carme experta amb olors, doncs també són precioses, els colors, tot és magnífic.
I anem també cap al final d'any, un moment de balanç, també coincidint amb el Nadal, comencen els nous cursos, comencem de nou l'activitat després de les vacances amb moltíssimes il·lusions.
Ens marquem nous objectius, no?
Ens marquem nous objectius en la vida, però, bueno, jo penso que la vida en general cada dia és bonica, no? O sigui, i la tardor també, l'estiu també, i l'hivern també, eh?
Els veig molt optimistes avui.
I a més tenim el parèntesis de les festes, eh?
Déu-n'hi-do. I el Joan Andreu també és tan optimista, ell que a més es dedica al món de l'ensenyament, nou curs...
Començant a treballar, comprendràs que, lògicament, la feina i la feina...
També està content, el Joan Andreu.
Sempre, sempre contents. El que passa, clar, lògicament, estem entre festes i treball, que d'alguna manera això ens haurem de fer mirar algun dia a Tarragona, si d'alguna manera podem començar el curs...
Més tard.
O més tard, o a veure com se podia combinar això, perquè clar...
Aquest és un debat, perdó.
Un munt de festes.
També és una vivència, Joan Andreu, a l'escola, les festes.
No, ja l'has fet viure, no, no, ja es viu, ja es viu.
Però penso que és important viure les festes a l'escola.
Però pensa que només és el 23, però és el 23, només la festa, eh?
A veure, i el cap de setmana.
Tota la setmana.
Però hi ha tanta quantitat d'activitats amb la festa major que costa viure-la, eh?
Vull dir, viure-la en la plenitud, perquè has d'anar a triar, has d'agafar el programa i començar a posar ratlles...
No sortís de nit, no sortís de nit.
No, o sigui, aquí hi ha tres coses que vull anar i no puc anar.
I has d'anar posant creus i marcant allà on vols anar i on vols deixar anar.
Però bé, és important, així hi ha opcions per a tothom.
Però del calendari escolar i de les festes, és un tema de debat recorrent cada any per aquestes dates.
Ahir, per exemple, nosaltres també que fem una programació amplíssima i especial dedicada a les festes de Santa Tecla,
des de l'estat a la Rambla, ahir al matí, malgrat la pluja, havia començat el curs escolar,
l'alcalde tornava a comentar aquesta proposta, o tornava a llançar aquesta idea que cada any més o menys algú fa,
de dir, i si retardéssim a nivell local el calendari escolar?
Tu creus, Joan Andreu, que seria viable això?
No, es pot fer alternatives.
Per exemple, podem fer els matins, només dic, i llavors les tardes,
perquè les tardes a partir d'aviat ja comencen també les activitats d'infants al carrer i tot allò.
I al vespre, jo, clar, sobretot treballem molt amb problemes d'adolescents.
La gent se'n va als concerts, que ja han d'anar-hi, no?
Vull dir, va de festa a la nit i clar, l'endemà a les 8 del matí,
clar, ja han afanyat d'aguantar els ulls.
És a dir, el problema és què expliques.
És un debat que crec que deu desellar, perquè les associacions de pares també haurien de dir la seva.
Jo crec que és un debat que...
Jo crec que és un calendari uniforme per a tothom i que cadascú s'adapti o visqui les festes com millor pugui.
Però algun dia més de festa tu ho faries en el calendari escolar, Antoni?
Jo, en principi, no.
Jo penso que es pot compartir la formació amb la festa.
No té per què ser...
Ho dic pel problema que tenen els pares.
Jo tinc els fills grans, però no n'he tingut de petits, n'he tingut tres.
I és un problema, la meva dona també ha treballat, com jo,
i és un problema que treballis i que els fills facin festa i que no sabis què he fet.
però al final és un problema que trasladen els pares perquè els mestres facin festa.
Penso que es pot conjugar tot, no?
La festa, la formació, la convivència amb la família,
l'important, perquè crec que tot és cultura, eh?
I tot es pot conjugar.
Carme, i tu?
Que surti una mica més aviat, perfecte.
O que vagin amb les escoles a viure no sé què, perfecte.
Jo penso que l'educació és important.
Jo crec que comencen a Tarragona igual que la resta de Catalunya
i per fer un plantejament d'endarrerí caldria recuperar totes aquestes hores que fem de menys
perquè jo crec que l'educació, la base de l'educació és que hem de fer els horaris.
Llavors, jo no dic que no es pugui fer, jo dic que cal un debat
i cal uns plantejaments per totes les bandes perquè jo entenc la problemàtica
de tots els pares que, doncs, si a sobre s'endarrereix,
vol dir que potser s'ha de replantejar quan fem les vacances, això també,
però no tothom pot fer vacances quan vol.
Sabeu que les empreses, moltes empreses, doncs, tenen les vacances quan ho determinen
pel tipus de producció que es fa.
És un debat complex.
Jo crec que sí, que a la festa tenim moltes activitats,
però no totes tampoc són per a nens,
per tant, cal que tothom destriï de les activitats de la festa,
dels actes de la festa, allà on cal anar o no.
Una altra cosa són els adolescents, però els adolescents ja no van,
o sigui, ja van als instituts, jo crec que els horaris també els tenen diferents,
i bé, no sé si els adolescents han d'estar fins als 4 a la matinada.
Bé, és un debat molt llarg.
Això és molt complex.
Jo ahir recordava també, perquè a més ho fèiem amb contartulis que tenen a veure
amb el món de l'educació, com és el cas del Joan Andreu,
recordàvem que segurament l'any que ve s'avançarà el calendari escolar.
Recordem que el conseller Maragall ja va plantejar aquest debat fa uns mesos per aquest curs,
que de moment es va aparcar, però el plantejament del govern de la Generalitat
és que l'any que ve el curs comenci el 6-7 de setembre, una setmana abans.
Per tant, tindríem una mica més de temps a les escoles de Tarragona
per adaptar-nos després a les festes.
No, no, jo ho diria en el sentit de ser un altre, diguem-ne,
l'adaptació a la ciutat, Tarragona no és Pamplona,
Tarragona no és una altra ciutat, vull dir, o Girona, etcètera,
però sí que adaptar a vegades, que pot ser quatre dies, pot ser tres dies,
vull dir, per fer una mica d'adaptació, home, això es pot fer,
a veure, estem parlant de... que es poden recuperar, doncs bé, se'ls recuperen.
Tu faries fer-se, per exemple, 21, 22 i 23, per posar-ne un exemple.
I 24, suposo.
I el 24, jo he de ser clar, és que vull dir...
El malabaixa dels pilars...
Com a mínim aquest 23-24 i llavors poder també adaptar una mica el calendari
els dies abans o dies després en funció de les activitats que hi ha.
i no, no, es tracta que no hi hagi col·legi, però es tracta també de vegades
poder adaptar una mica l'horari i el calendari en funció de les festes,
però estem parlant de tres o quatre dies, vull dir, tampoc estem parlant de...
Bé, jo crec que això es pot arribar a plantejar-ho.
No ens anem a sortir, doncs, s'ha plantejat, s'ha plantejat,
no anem a sortir ni al Consell Escolar Municipal, ni a Ajuntaments, ni Generalitats,
no ens anem a sortir, continuem...
És que posar totes les parts d'acord és complex.
Continuem el dia 24, per exemple, el 24 al matí estem parlant de...
doncs continuar sent classe tot el dia.
De tota manera, molts pobles petits ho fan això, eh?
Sí, sí, entre ells el poble del qual jo...
Potser perquè en una comunitat respectiva és més fàcil.
Però clar, és més fàcil, és més fàcil.
En fi, per exemple, molts adolescents, segur, i molts joves,
ahir van anar de festa al concert d'Alzheimer,
clar, van anar tanta gent que fins i tot es va quedar petit
al recinte final del Palau de Congressos.
El concert s'havia de fer a la plaça La Font, però, en fi,
la meteorologia ho va impedir.
Sembla que tindrem una setmana una mica inestable pel que fa al temps,
així que haurem d'estar molt pendents del cel.
I des del punt de vista més tradicional,
recordem també ahir que hi havia la crida de les festes,
el primer acte institucional en què es va reconeixer dues persones,
una ja a títol pòstum, com és el Salvador Fà,
de l'Esbar d'Ansaire de Tarraona,
i un altre, el Carles Lloraca Fortuny, de l'Esbar Santa Tecla.
Imagino que dos reconeixements, Carme,
més que merescuts.
Més que merescuts.
Tot i que en el cas del Salvador Fà, malauradament,
ha arribat ja un pèl car.
Malauradament, el Salvador ens va deixar,
però bé, jo crec que ja els tocava, els dos esbars,
perquè realment la feina que han fet aquestes associacions
durant anys per recuperar la festa de Tarragona és important.
També d'altres, també d'altres ho han fet,
però ells han sigut els iniciadors,
els iniciadors realment de la recuperació de la festa,
i els tocava.
Vistes a fora, Antoni?
Sí, jo penso que s'ha d'agrair...
El paper que s'ha fet d'aquests 20 o 30 anys...
Sí, s'ha de distingir i agrair
totes aquelles persones o totes aquelles entitats
que d'una manera anònima i desinteressada
s'han bolcat perquè puguin subsistir aquestes tradicions
o la gent pugui gaudir de la festa major,
perquè m'imagino que darrere de la festa major
no solament hi ha l'alcalde i la regidora de cultura i de festes,
sinó que hi ha quantitat de persones, d'institucions
i de gent anònima...
Sense ells no hi hauria festa major.
Sense fer rebre res a canvi s'entreguen.
Crec que és important que cada any
se distingeixin aquestes persones,
se les honori i d'alguna manera
es faci públic aquest reconeixement,
perquè és l'únic en definitiva que poden rebre.
Que no ho esperen, perquè jo no estic convençut
que aquestes persones no ho fan
perquè se les distingeixi,
aquestes coses es fan perquè ho sent.
però, bueno, no està de més fer-ho
perquè tot agraïment sempre s'han rebut.
Joan Andreu, i tu que representes també
una entitat com a Omni Un Cultural?
No, i nosaltres també, evidentment,
cada any busquem el Premi Balcó,
vull dir, personatges o entitats,
que d'alguna manera és un valor a la fidelitat.
Ja sé que no està massa de moda avui ser fidel
a gaires coses.
No està gaire de moda, eh?
Home, no sé si és moda o no,
jo crec que és un valor.
És un valor, però vull dir,
és un valor que s'ha de defensar.
Que no val alt, s'ha vols dir.
Però si l'hem de defensar,
vol dir que una mica de perill té.
Sí, sí, no, la veritat és que la fidelitat...
Llavors, en aquest aspecte,
a mi penso que sí que és un reconeixement
a una generació,
que és clar, estem parlant d'una generació,
i que estem preocupats una mica també
els que estem davant d'entitats
que es vagi regenerant
i que pugui gent jove
perquè pugui anar fent el relleu.
I això és una de les coses que
les associacions a vegades pequem.
I s'ho han de plantejar també, no?
Perquè a vegades, és a dir,
un porta tants anys allí,
la Junta,
que sembla que sí,
que vol que entri gent,
però que realment no entra
o que no se'ls donen l'oportunitat d'entrar.
I això en l'àmbit de la festa,
creus que passa?
Que no hi ha prou regeneració?
És a dir, que no hi ha recanvi?
Jo no ho dir tant en la festa
perquè la feia també és una cosa molt puntual,
sinó més aviat de cara a l'associació.
Jo penso que l'associacionisme,
en costarregoni,
home, crec que sí que ens haurien també
algun moment o altre, potser tenir alguna miqueta de debat
de com estem, com som, cap on anem.
I no només anar dient,
escolta, és que anar a l'Ajuntament o a la Diputació
a buscar subvenció.
No, no, no, no parlem d'això, eh?
Vull dir, parlem de com noves generacions
van renovant i empenyent
tot el que és l'associacionisme tarragonit.
Carme, en el cas de les festes,
tu creus que falta recanvi?
Ahir, per exemple,
en l'acte dels tecles i dels perpetuadors,
a veure, els perpetuadors, dues persones grans,
una, malauradament, que hi ha molt, però dels tecles,
Déu-n'hi-do, vam veure gent jove, no?
Sí, sí, amb la festa, realment,
hi ha molta gent jove implicada,
jo entenc el Joan Andreu amb una altra,
fora de la festa.
Un altre àmbit.
Sí, amb d'altres àmbits,
que realment és quan les associacions culturals
poden tenir aquest problema de relleus,
jo crec que sí,
que algun dia s'hauria de...
però clar, són ells els que han de portar
la batuta d'aquest tema
per veure com impliquen a gent jove,
però hi ha associacions que són de gent jove,
o sigui, també depèn de quines, no?
I a la festa fa la sensació que el futur està garantit, no?
La festa està més que garantida.
Potser perquè és festa.
Antoni, tu també creus que...
Jo crec que el futur de la societat sempre ha estat garantit, no?
O sigui, hi ha una dinàmica imparable, eh?
Moltes vegades, quan estàs en una institució,
doncs moltes vegades et dona la sensació
que som insubstituïbles, no?
Però jo crec que no, no?
Jo penso que tot té la seva dinàmica.
I jo veig l'exemple a les presidències dels governs
o dels estats.
Es canvien, entren persones sense cap experiència,
prenen les riendes i no passa res.
O sigui, que en definitiva...
I el món continua.
Però jo penso que una societat petiteta de Tarragona,
perquè canviïn les riendes
i entri una persona inexperta o jove o no sé què,
no passa res.
crec que ningú neix ensenyat
i que tothom té que tindre la possibilitat
inclús d'equivocar-se, no?
Llavors hem de ser valents optimistes,
jo soc optimista de mena,
i crec que s'ha de donar oportunitat a tothom, no?
O sigui, i que la societat, la joventut,
hi ha joventut molt sana
que, bueno, que prendrà posicionament
i prendrà les riendes de tot.
És qüestió de donar oportunitats, eh?
Jo crec que moltes vegades el que està a dalt
està tan bé que...
Sí, el que passa a vegades el debat és
si és que el que està a dalt no té recanvi,
per això continua durant molts anys...
Però bueno, jo de que no té recanvi...
O perquè vol.
Jo penso que el recanvi surt per llei natural.
O sigui, el lideratge és una cosa espontània, no?
De l'únic.
I en van sortint,
perquè aquest any ara el que recordo l'últim
són els tallers oberts dels artistes de la Peralta
i s'han ocupat de tota l'organització.
Surgent, no?
Dos joves.
I la veritat és que ho han fet molt bé.
Ells tenen més feina del que ells es pensaven,
també és veritat,
però això vol dir que la continuació està garantida.
I com aquesta associació,
doncs hi ha molta gent,
n'hi ha que són exclusivament
que s'han format per joves.
Cal pensar en aquelles que a l'edat mitjana
ja és una mica alta,
quin plantejament es fa.
Potser el problema,
jo no sé quina,
els associats d'omnio cultural,
per exemple,
no sé quina mitjana teniu de gener.
Home, allò que ja se'n va els...
Si vas a fer mitjana,
se'n vas als 45.
Bueno, potser quina...
són entitats...
Potser aquí la problemàtica
són entitats que van néixer
en un moment donat
en una problemàtica
en un altre context social.
No, no, no, no.
I el moment està augmentant,
vull dir,
com que els partits polítics baixen,
les entitats i associacions
de Catalunya estan pujant moltíssim,
vull dir,
nosaltres portem un promí
a Catalunya
de 250 associats
altes cada mes.
250?
Això és una força, eh?
Home,
l'únic ha arribat
ja té més de 20.000
més de 20.000 sòciers.
Segur que teniu continuïtat,
Déu meu, senyor.
No, no, no,
però vull dir, sí, home,
però vull dir...
I clar,
per això es va fent campanyes
que ara pugui anar a agafar
gent més jove.
Però és clar,
que llavors aquí
les quotes i les històries aquestes
de la gent jove
també és més complicat.
El problema és de subsistència econòmica
que sempre acabes
amb la subvenció.
O sigui,
sempre...
Cada dia és tu
d'anar a trucar a la porta
i això també és perniciós.
Sí,
és un problema de l'associacionisme,
sí.
És un problema de l'associacionisme.
Llavors depèn molt
de les entitats...
De les institucions.
De les institucions
i això és dolent.
Jo penso que has de ser...
Sí,
perquè en moments
com ara
que l'economia
és la que és,
doncs és complicat
per tot explicat.
De tota manera,
jo estic segura
que trobaran la sortida
perquè l'ingín,
quan tenim problemes...
Castellà,
la necessitat
ho ha dit l'ingénia.
Estic segura
que en aquests casos
tothom se'n sortirà.
En fi,
estem parlant
en general
d'associacionisme
d'entitats socioculturals.
Estàvem parlant
de les festes
que arrencaven ahir
de manera espectacular
en dies en què també
ha començat el curs escolar.
També fèiem aquesta referència
al principi de la tertúlia.
Ahir ho vam comentar
un moment a la tertúlia.
Avui també els hi plantejo.
Ja saben que en els dies previs
a l'inici del curs escolar
s'havia debatut
sobre la conveniència
o no d'enderraria
el curs pel tema
de la grip nova.
Tot aquest fenomen
que hi ha hagut
en les últimes setmanes
d'informació,
de consells,
de prevenció,
la possibilitat
de tancar les aules
si quan arribi la tardor,
arribi el fred,
es tanquin les aules,
si hi ha 3 o 4 nens
amb el virus.
La Carme,
que també és responsable
de salut
en l'àmbit municipal,
creu que s'ha fet
un gran massa
o que estem fent
tots plegats un gran massa
o no?
Com a responsable
d'una institució
creu que més val
prevenir prexis?
Jo crec que l'obligació
especialment de l'Ajuntament
que és el que té competències
és prevenir
i tota la prevenció
és bona.
Tots aquells consells
que es donin
per prevenir
que s'estengui
perquè a veure,
el virus està,
hi ha molta gent
que l'han passat,
moltíssima
que no s'ha sabut,
el que passa
que bé,
durant aquest temps
resulta que 5 morts
per aquesta grip
poden més que 200
de la normal
cada any,
o sigui,
mediàticament parlant.
Però,
bé,
jo conec gent
que l'ha passat,
res,
ha estat una setmana a casa,
el seu metge
li ha dit
que s'estigués
una setmana a casa
i ja està.
I a més,
gent jove,
vull dir,
que clar,
el problema
d'aquesta grip
com la normal
és depèn de la persona
que l'agafa
si té altres patologies.
Prevenir,
tant aquesta
com tots els agostipats
com d'altres malalties
que sabem
que existeixen
per contagi.
Tot el que sigui prevenir
ho trobo bé.
Bé,
doncs si se'n fa
un gran massa,
jo crec que dins
de la població
no hi ha
aquesta percepció.
És a dir,
jo no veig
pel carrer
la gent
parlant
de la grip
preocupant-se
de la grip
jo crec que és més
mediàtic
si m'ho permeteu.
Puig ara també
s'ha calmat una mica més
després del debat
que va haver-hi
fa unes setmanes
quan s'anunciava això
la possibilitat
que s'endarrerissi
el curs escolar
o es tanquesin
les aules?
Jo estic plenament
d'acord amb la Carme
la prevenció a totes
jo penso que s'han de fer
prevencions en la vida
amb tot
i si ve un mal
has de prevenir
perquè no succeixi
aquest mal.
Altra cosa
és sembrar el pànic
que jo no sé
si el sembren
els mitjans
de comunicació
l'administració
no sé qui el sembren
el que no s'ha de sembrar
és el pànic
o sigui
jo penso que aquesta malaltia
no deixa de ser
una malaltia
com una altra
que es prenen
les prevencions
que hi ha vacunes
i que si algú
està malalt
l'administració
tenim un servei
sanitari
importantíssim
i que funciona molt bé
i que m'imagino
que el curaran
que em sembla molt bé
la informació
però el que no cal
és sembrar
aquest pànic
que a mi em dóna
la sensació
que no hi és
jo també entenc
que no hi és
s'han pres prevencions
però jo
a l'oficina
sí que hem comprat
sabó d'aquest
per rentar-se les mans
i no sé
coses que habitualment
no fas
i que bueno
el que dèiem abans
el que abunda no danya
o sigui que inclús això
servirà per veure
efectes positius
pel futur
per altres coses
però bueno
el que no em defia
és sembrar el pànic
perquè no passa res
Joan Déu
jo volia
una cosa
penso que el debat
ha estat més al mitjà
de comunicació
la qual cosa
també caldria veure
quins laboratoris
estan darrere
de tot això
perquè evidentment
fer tot aquestes vacunes
això és una multinacional
de negociar
ahir aquest comentari
també el vam fer
a la tertúlia
lògicament
però
que sí
una mica
de dir
que hi ha darrere
tot això
què creus
que hi ha interessos
econòmics
home
fer una vacuna
que pugui fer aquesta vacuna
vull dir
com aquell que pugui
vacunar tots els xinos
escolta
donar una bicicleta
a cada xinès
vull dir
escolta
ja no cal
que et preocupis
de res
amb tot el que queda
de vida
i les generacions
posteriors
exacte
això és una part
per això penso
que hi ha hagut
més propaganda
d'incidència
per això
jo estic més
en la part pedagògica
de dir
això ens ha de servir
per poder aprendre
hàbits higiènics
i sanitaris
personals
i familiars
i aquí
inclús
a empreses
a col·legis
vull dir
despatx
etc
vull dir que
això sí que es pot servir
una mica
escolteu
no és perquè ara sigui
l'A
és igual
si és l'A
l'estacional
o el que sigui
però així
prendre consciència
que el medi
on nosaltres
respirem
i vivim
s'ha de cuidar
en fi
és possible que tingui
efectes positius
i serà una bona notícia
en fi
més enllà de les festes
de l'inici del curs escolar
aquest efecte col·lateral
de la gripa
hi ha altres notícies
més de l'àmbit
local
del dia a dia
avui per exemple
destaquem
als informatius
hi ha una notícia
una crítica
del Partit Popular
a l'Ajuntament
dient que la ciutat
està mal il·luminada
i que continua bruta
tot això
arran de que
ho hauran vist els ciutadans
ho hauran comprovat
que en els darrers mesos
s'ha fet tot un canvi
de llums
crec que per estalviar
per estalviar diners
en qualsevol cas
el debat sobre
el manteniment
dels espais públics
de la neteja
i en aquest cas
de la llum
que planteja
el Partit Popular
em sembla també adequat
comentar-ho
en els propers minuts
a la tertúlia
i la Carme
que també és responsable
de Medi Ambient
i per tant
això correspon
al tema de la llum
està mal il·luminada la ciutat?
Hem millorat
amb les noves bombetes?
A veure, jo li vull donar
la benvinguda
al Partit Popular
a la defensa
del medi ambient
perquè hem hagut
de gastar
5 milions d'euros
canviant
les 15.000 faroles
que teníem
en aquesta ciutat
per adequar-nos
a la llei
de contaminació lumínica
una llei
que ja fa 8 anys
que està en vigor
i per tant
estàvem governant
quan encara es posaven
recordo
l'Avinguda Catalunya
i d'altres llocs
aquells globus
totalment
fora de la llei
li dono la benvinguda
perquè diu
que nunca es tarda
quan la ditja és bona
a que es preocupi
realment
pel canvi climàtic
per la contaminació
lumínica
a banda d'això
dir
que tot l'enllumenat
que s'ha posat nou
no vol dir
que s'hagi
minvat
la sensació
de llum
realment
el que fa
és il·luminar
més el terra
no il·luminar
el cel
i els voltants
com feien els d'abans
són de baix consum
ens estalviem
cada any
700.000 euros
amb el rebut de la llum
a Tarragona
amb el canvi que hem fet
això vol dir
una guarderia
en dos anys
perquè ens fem una idea
i bé
el sistema de leds
que diuen
que és magnífic
jo també estic d'acord
en que el sistema de leds
és el futur
perquè encara
estalviem més energia
el que passa
que el sistema de leds
si bé
està desenvolupat
tecnològicament
per exemple
pels semàfors
aquí a Tarragona
ja tenim moltíssims
semàfors
en què hi ha aquest sistema
encara està per desenvolupar
totalment
en quant a l'enlluminat
es pot fer
algun tipus d'enlluminat
a les cases
podem posar
ja leds per exemple
però
en quant a la il·luminació
dels carrers
encara hi ha molt recorregut tècnic
per fer
que es farà
però encara hi ha
aquest recorregut
per tant
amb el que ens hem estalviat
canviant l'enlluminat
podrem tirar
uns anys
perquè després
ja quan la tecnologia
estigui prou avançada
a posar
el sistema tecnològic
en aquell moment
sigui més eficient
energèticament
més enllà de qüestions tècniques
Antònia
tu et sembla que la ciutat
està fosca?
més fosca no
no diria que estigui
més fosca
jo he sigut testimoni
dels canvis
que deia la Carme
ara estan canviant
a Unió
tinc el despatx
a Marquès de Montoliu
estan obrint
una santa
m'imagino que és
per canviar l'enlluminat
segurament
perquè veig
que posen faroles
no
no crec
jo m'imagino
que si s'ha canviat
és perquè
perquè estiguem millor
o complim la normativa actual
home
sempre és desitjable més
evidentment
jo per demanar
demanaria que hi hagi més llum
però no
no crec que Tarragona
estigui
estigui més fosca
o sigui
jo
si es canvia
per adaptar-se a la normativa
perquè hi hagi menys consum
perquè hi hagi menys contaminació
doncs
em sembla perfecte
i crec que aquestes inversions
no es poden fer
d'un dia per l'altre
sinó que requereixen
una planificació
i una inversió
en el temps
per això hi ha els plaços
d'adaptació
imagino la norma
el tema de la neteja
ara si volem
després parlem de la neteja
ja ho hem dit
jo em penso que sí
vull dir que
a veure
el fet de part
de la sensació
que poses una bombera
d'aquí abans
i clar
veies potser
veies els balcons
i tal
però bé
no cal que
un passi
perquè vegi els balcons
que vegi el terra
on pel sigui
no sé
com vagi a mirar
jo no li veia
la sensació de foscor
a veure
la sensació no la tinc
tampoc
tampoc de dir
la ciutat està més fosca
i dona la sensació
més d'inseguretat
tampoc
i penso que s'ha
evidentment
que s'ha d'anar
amb aquesta línia
de baix consum
i d'estalvi d'energia
en tots els aspectes
jo penso que
amb això es fa bé
i anem millorant
i el tema de la neteja
que és
un tema
jo diria
de fa anys
que dura
i que el Partit Popular
diu que la ciutat
està més bruta
que abans
home
més bruta o no
que podria estar més neta
sí
jo ara que tinc
la regidora
no és la regidora
o bueno
havia sigut
o no sigues
o hi ha una regidora
sóc la regidora
de govern
és igual
sí que
crec que es tindria
que fer un esforç
amb la neteja
per almenys
hi ha zones
de la ciutat
que requeririen
un esforç
més
per part del servei
de neteja
que es mantinguin
també
és cert
que hi ha d'haver
molta educació
ciutadana
o sigui
que moltes vegades
veus
que gent
tira
els senders
dels cotxes
els buí del carrer
però
potser la sensació
ara a la tardor
que cauen les fulles
també dona sensació
de més
però s'ha de fer un esforç
jo penso que el maneteja
mai
mai
mai
mai
existeix l'aprovat
perquè sempre
has de fer esforços
permanents
per mantenir una ciutat neta
perquè la ciutadania
lamentablement
l'embrutem
Carme
bé
jo només vull recordar
que tots els tarragonents
ens gastem 15 milions
d'euros l'any
amb neteja
i recollida de residus
això és una dada
que poques ciutats
la tenen
llavors
també hem invertit
en educació ciutadana
i estem invertint
en educació ciutadana
perquè realment
ho veiem
no n'hi ha prou
en netejar
sinó que
és millor
no embrutar
per no haver de netejar
segurament
hi ha parts
que es poden millorar
de fet
han fet
el que no s'havia fet mai
fem neteja intensiva
per barris
ara ja
crec que ja s'ha acabat
a tots els barris
i tornarem a començar
pel centre
de fet el centre
és allà on passa
més gent
i allà on la gent
embruta més
està claríssim
allà on va més gent
és on s'embruta
tenim l'altre problema
de l'incivisme
de les caques dels gossos
continua
per més campanyes
que fem
això continua
i bé
només apuntar
que a partir de l'octubre
ja hi haurà
la Guàrdia Urbana
Mediambiental
patrullant pels carrers
i de paisà
bé
esperem
no ens agrada
posar mesures
restrictives
restrictores d'aquesta manera
però les infraccions
d'alguna manera
aquella persona
que fa la infracció
fa que els altres
paguem per la infracció
que ell fa
bé
esperem que
sigui efectiu
aquest sistema
que jo crec
que ho serà
i bé
molta educació
ens fa falta
perquè
rarament es pot invertir
més diners
amb la neteja
d'una ciutat
és que
no
no no
és que no podem
invertir més diners
el que cal és
educació
educació
educació
també s'ha de dir
que els nens petits
els que venen de les escoles
estan molt ben educats
aquests moltes vegades
són els que els diuen
als pares
no llanceu això
no baixeu la brosa
abans d'hora
bé
jo els demano
als pares
que facin cas
dels seus fills
que estan molt ben educats
en aquest tema
educació
educació
educació
sempre
sempre pel mateix
l'escola
el paper de l'escola
el paper fonamental
la solució
ho he dit al revés
he dit que des de l'escola
surten ben educats
la solució
de l'escola
quina responsabilitat
com sempre
hem de fer això
educar per la grip
educar
nosaltres eduquem també
campanyes
les heu vist
les campanyes
la d'organ
ha sigut potent
i hem aprofitat l'orgànica
precisament per fer educació
de tot
i hem tingut
i tenim
educadors
ambient dels defets
a les platges
que l'hem tingut
tot l'estiu
han funcionat molt bé
l'any passat
van funcionar molt bé
ens han donat un premi
i tot
per això
que poques ciutats
ho tenien
i ara
aquest any
han tornat a funcionar
molt bé
és a dir
cal
això
però clar
amb una ciutat
de 130.000 habitants
doncs costa
a veure
Joan Entreu
que ens queda un minutet
mirant una mica enrere
evidentment que hem avançat
i hem guanyat molt
vull dir
en reciclatge
vull dir
amb neteja
s'ha guanyat
vull dir
penso que sí
que està més neta
vull dir
els espais
es fan tot un treball
de conservar
però hi ha dos punts claus
que un és
el ciutadà
el ciutadà
penso que Tarragona
vull dir
no té consciència
de ser
de comportament cívic
sovint
en aquest aspecte
penso que
Tarragona
els ciutadans de Tarragona
embrutem molt
i no hi ha massa consciència
vull dir
és igual tirar un paper
que una borilla
que el que sigui
allà on sigui
inclús ara
a baix
com que es pot fumar
alguns
fumen al carrer
i la borilla
per allà a terra
etc
jo crec que
s'haurien de treballar
no sé això
potser ja has d'esperar
aquestes generacions
del treball que fem
a les escoles
escoles verdes
etc
que anem mentalitzant
molt molt
els infants
de cara a que
aquesta educació ambiental
sigui la que ha de ser
això és qüestió
de plantar
i esperar
que els arbres
s'afagin una mica grans
i que realment
aquest tipus d'educació
que es va donant
de consciència
medimental
la vagin agafant
i la vagin prenent
i la portin a terme
mentrestant
evidentment
nosaltres continuarem
intentant
netejant
educant
els ciutadans
i a l'últim terme
de tot
si no ens deixen
cap remei
doncs haurem de posar
sancions
és que jo crec
que s'ha de posar
sancions
i si no agafarem
l'escombra
com deia
sense por
s'ha de posar
una sanció
només en poses tres
i això s'acaba
tu
ha funcionat
al bosc de la marquesa
i a les platges
l'any passat
em van posar
i aquest any
acabem
doncs
amb aquest emplaçament
a ser més durs
en el tema
de la neteja
acabem la tertúlia
amb Antoni Vives
Joan Andreu Torres
i Carme Crespo
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bona festa
igualment