.
Anavel Lambea, molt bon dia.
Molt agraïts que estiguis aquí, entre altres coses,
perquè a més has vingut carregadíssima amb la calor que fa.
T'has portat els llibres...
És que sempre me'ls poses lluny.
Pesant, pesant.
I me'ls poses lluny perquè no pugui t'afanejar i avançar-me.
Aquí veig el príncipe persa.
Vinga, va, que s'apropem.
Va, no sigui, dona, costa-me.
Sobretot, la xica inclinada, aquest títol m'ha fascinat,
i el format del còmic.
Ja que avui parlàvem de còmics,
n'hem portat uns altres apuntadets,
no he portat els còmics perquè ja ara no hi ha una dades.
No, ja has portat pròs.
No pot ser això.
Parlem de còmic que, com sabeu, ja ho hem comentat alguna vegada,
que cada cop té més presència a la biblioteca,
hi ha més demanda,
i bé, el fons del còmic l'heu ampliat
d'una manera espectacular en els últims anys, eh?
Sí, sí, sí.
La veritat és que ha pujat molt al lector de còmic.
Clar, és una lectura diferent, no?
I hi ha els lectors de còmic de tota la vida,
llavors vas una mica arrossegant a gent que era lectora de llibres de sempre,
però que ara hi ha les novel·les gràfiques aquestes
que realment el lector de llibre s'ha apropat a aquest tipus de novel·la gràfica
i està agradant molt.
A veure, la veritat és que ha augmentat la demanda de lectors de còmics,
però també una mica en funció de l'alta qualitat que s'està produint
en matèria de còmic avui en dia.
Sí, de fet, l'alta qualitat en còmic fa molts anys que hi és.
El que passa és que aquí sempre ha costat una mica, no?
Però imagina't, a França o a Bèlgica...
A Bèlgica, clar, és el Brassol, pràcticament.
És una cosa increïble, no?
I el Japó, eh?
El Japó, la cultura del còmic és una cosa que està tan assumida
i aquí encara hi ha la reticència aquella del TVO, no?
Allò amb un to despectiu, no?
Sí, l'aneguer i llegir de la creació, eh?
Una mica.
I no, vull dir, és una altra lectura,
és un altre món, és un...
Jo, espera't, que m'acostaré a l'Anabel,
perquè si no, no puc tafanejar els llibres.
Movem micros, movem, aquí, vinga, va, Anabel, vinga.
Va, comencem.
Mira, el primer, jo aquest l'he portat,
em va fer molta gràcia perquè això és una novel·la gràfica
de Prince of Persia, que era un videojoc.
Però, perdona, és diferent la novel·la gràfica, el còmic?
Segur que faig una pregunta molt tòpica,
però és que jo no veig a veure la diferència.
Bé, hi ha moltes definicions del que és novel·la gràfica
i el que no és novel·la gràfica,
però jo pel que veig és un concepte de contingut i d'extensió.
De fet, el còmic és el format amb vinyetes.
Això simplement és un còmic.
És una història en il·lustració,
que la il·lustració acompanya el text,
que el text acompanya l'il·lustració,
que una cosa sense l'altra no diuen res.
Tu, si lleixes només allò, les bafarades de còmic,
no et dius res si no veus la il·lustració.
Aquesta és una novel·la gràfica,
la que has portat al príncep de Persia, molt ben editada.
Ara ho posen molt, el concepte de novel·la gràfica.
I és vinyeta a vinyeta amb el seu text corresponent?
Sí, el format és de còmic, exactament igual.
El que passa és que quan va començar,
quan va sortir el Maus,
el còmic que li van donar al Premi Pulitzer,
que era de novel·la,
es va començar a parlar molt de novel·la gràfica.
I es va començar a prestigiar una mica, no?
Sí, en el sentit que allò era més que un còmic,
o sigui, que transcendia,
que realment hi havia una història al darrere
molt elaborada, molt...
Llavors, no era...
Bé, estem sempre amb el tema d'una novel·la
i els relats curts, no?
Són literatura de tots dos, sí.
És el format que és diferent.
Doncs la novel·la gràfica,
jo veig que el que li diuen novel·la gràfica
sempre té un format més extens que un simple còmic.
Sí, perquè el guió sempre hi és en un còmic,
el que passa que depèn també del tipus d'història,
de com l'expliques...
Exacte.
També s'ha parlat molt de novel·la gràfica
quan hi ha un tema al darrere,
un tema social, un tema actual,
quan se parla d'una malaltia,
quan tracten un tema social,
llavors allò sembla que li dono una consistència
més que simplement l'entreteniment, no?
Però bé, aquest,
el de Prince of Persia,
a mi em va fer molta gràcia
perquè això és l'adaptació d'un videojoc.
Aquest videojoc és dels primers videojocs
que van sortir.
En fet, el procés,
que generalment és a la inversa,
d'un còmic fan el videojoc,
aquí fan el contracte,
fan el cinema també, clar.
Això era un joc...
Jo havia jugat aquest...
Jo havia jugat aquest joc.
Ai, quina gràcia.
És que era dels primers jocs,
era una cosa d'aquelles molt simples,
i res,
i era aquest el Prince of Persia,
que evidentment havia d'anar a rescatar la princesa, no?
És una història clàssica,
amb les seves aventures, no?
Pel que veig,
aquí estic donant un cop d'ull,
amb les seves aventures,
el seu perible per tot el país,
buscant la princesa, suposo.
Clar, hi havies d'anar recollint,
havies d'aconseguir un espai,
havies d'aconseguir una pedra...
Al final, a veure si hi ha un petó
amb un final feliç entre el príncep i la...
Ah, doncs no, mira,
hi ha una paternitat responsable
que aixeca una criatura en braços
així enmig d'unes muntanyes
i una ciutat arrasada,
i se suposa que el seu fill, no?
Se suposa.
Que la princesa potser s'ha mort en el camí.
Ah, no ho sé, això.
En fi, al final que...
Exacte, això s'ha de llegir.
Després té al final una cosa molt bonica, no?
Una part il·lustrada, també,
que ve a explicar el que és l'origen
i el procés de creació a partir del videojoc.
Això també s'ha posat molt de moda.
El making of a tot arreu.
Clar, com els DVDs, no?,
que et donen els extras,
doncs ara amb els còmics també s'ha posat molt de moda.
Calla, jo, Maria, farem un making of
del matí de Tarragona Ràdio, eh?
Posarem a la 1 i mitja quan acabem.
Heu de fer això
i entrevistar-vos a vosaltres mateixos.
Clar, en aquest sentit.
Si veus, és bonic, és bonic, això.
I tu què fas després de sortir de la ràdio?
Molt bé.
Un altre, aquest, que és molt graciós.
Aquest m'ha cridat l'atenció,
la Chica Inclinada.
Aquest, bé...
I, efectivament, hi ha una noia
en posició a Torre de Pisa.
Això forma part de tota una nissaga
de llibres que es diuen
les Ciutades Oscures,
però que es poden llegir independents.
I aquest és el vuité d'aquesta nissaga.
Ja va per la segona edició, aquest.
Sí.
Llavors, realment,
la Chica Inclinada és això.
Una noia que va un dia
en una fira
i hi ha una conjunció
amb un eclipsi,
doncs resulta que quan baixa
el seu punt de gravetat
s'ha modificat 45 graus.
I va així torta per la vida.
Va, 45 graus,
Inclinada.
No, no, ho veig a la portada
i em fascina, eh?
Sí, sí.
Llavors, clar...
Això deu modificar una mica
la seva vida
i les seves aventures.
Amb la seva família,
amb els amics...
Quina gràcia.
Passa, passa, passa, pàgines.
A veure quina pinta té.
Que vol prendre...
Que vol cridar l'atenció.
Llavors,
això té en blanc i negra.
Però és molt dura
la vida d'aquesta noia
anar inclinada així
torta pel món?
Sí.
Físicament, eh?
Que mentalment ja...
Mira, mira com baixa
i puja les escales,
pobra.
Té uns problemes
realment greus, eh?
Sí, sí.
Llavors, se la miren
i se la remiren.
Llavors,
aquí són tres històries
que al final
s'ajunten.
La noia inclinada,
llavors,
un artista
barreja la fotografia.
És preciós, eh?
El còmic, eh?
Sí, el còmic
és molt maco,
molt maco,
molt maco.
És un dibuixant
que li agrada molt
fa tipus com a gravat
del segle XIX,
saps?
Aquestes tintes
estan...
I barregen fotografies
molt curiós.
Llavors,
un altre personatge
és un que investiga
què ha passat
amb l'eclipsi.
Perquè és l'única noia
inclinada
que hi ha al món,
en principi.
Sí, sí,
és l'única noia.
I un altre personatge
que és com un artista
frustrat
que apareix,
se troba a una casa,
al mig del no-res...
Allò que passa als còmics.
Exacte.
I en aquella casa,
doncs,
ell fa la seva...
El seu art,
que està obsessionat
amb les esferes.
I en un moment determinat
del còmic,
els tres personatges
s'hi troben.
Als còmics passen realment
coses més inversemblants
a vegades
que a les novel·les, eh?
I tant.
Però molt més inversemblants,
com ara aquesta història.
I dius que són diferents
sèries
de les Ciutades Oscures.
Sí, aquest és el vuit,
però ja et dic
que cada un es pot llegir
de manera independent
perquè cada història té...
La xica inclinada,
molt bé.
Has portat un de Dràcula?
Sí,
perquè això,
dic, mira,
portarem això.
De versions de Dràcula
en còmic,
hi ha 50.000.
No,
no ens les acabaríem clar.
És un clàssic.
I llavors,
jo he portat aquest
del Pascal Crotxi,
que a mi és un dibuixant
que m'agrada molt.
És molt bonic.
Ara acaba d'obrir
l'Anabel les pàgines
i és molt,
molt bonic.
És un Dràcula
que realment
crida molt l'atenció
i potser és més...
s'assembla més
a l'estètica
de les pel·lícules
que han fet
de Dràcula.
És una estètica
allò...
Sembla a Val Helsing,
una pel·lícula així
fantàstica
molt realment.
I és la història
clàssica
d'Abraham Stoker
però amb dibuixada
i molt bé.
Però realment
és un dibuixant
que crida molt...
Molt bonic,
sí.
Crida molt l'atenció.
L'edició també és molt maca
amb tapadura.
Sí, sí.
Ara hi ha...
El còmic europeu
normalment
es fa amb tapadura.
És allò
una cosa
com de qualitat.
Llavors he portat
aquest
perquè és en català
que sempre hem comentat
que és bastant difícil
el món del còmic.
Sí que hi ha còmic en català
però evidentment
el percentatge
és...
és...
diferent, no?
Amb una diferència...
I fixa't que Planeta
és de les editorials
que més publica en català
el còmic, eh?
I Glenat,
Glenat,
que és en aquest cas
la que ha fet
aquesta edició,
realment
també té
molta cosa
en català.
I aquest em va fer
molta gràcia
el retorn
de l'home a peix.
És el que dèiem,
entre la xica inclinada
i l'home a peix,
Déu-n'hi-do.
Llavors l'autor
li van donar
un premi
que convoca
l'Associació Professional
d'Il·lustradors
de Catalunya
i realment
és un premi
que donen
ells mateixos
per tant
és allò
del públic.
És molt bonic, eh?
També.
És molt, sí.
Recorda
molt espectacular.
La gent que li agradi
el còmic
recorda molt
a un dibuixant
que després
ha llegit
entrevistes
al personatge
que diu que sí,
que realment
amb ell
l'ha influït molt
que clar,
evidentment
l'altre és molt millor,
no?
Que és l'autor
de Barrio
de Paracuellos
de Carlos Jiménez,
no?
Llavors,
sí que realment
té, eh?
Té un aire amb ell,
no?
I què diria d'explicar
això del retorn
de l'home a peix?
Perquè això és
més juvenil,
més còmic d'adults
o com ho veus?
Això ho pot llegir
qualsevol,
vol dir,
ho pot llegir
un adult perfectament
i també ho pot llegir
gent molt joveneta.
Allò és un...
Ha situat
la història
en un poblet
de Cantàbria
i diu que un senyor,
no?,
que va saltar al riu
i que quan va tornar
va tornar
mig home,
mig peix,
no?
I llavors
és com un mite,
jo de...
La cosa...
Extraordinaris, eh?
Unes denses
que fan esgarrifar
aquest home a peix, eh?
Aquella cosa del coco,
doncs mig home,
mig peix.
No, els dibuixos
són divertidíssims.
De veritat que sí
que és un altre
dels còmics
que val la pena
i aquest també
està a la biblioteca
perquè l'Anabella
els ha portat físicament.
Molt bé.
Llavors ell parla
les tintes que utilitza,
no?,
que utilitza aquests colors
tan vius, no?,
que...
Aquests vers...
Aquesta diferència
amb el que hem vist abans,
amb el de Dracula.
Blanc i negre
o amb la xica inclinada,
no?,
que és allò...
Aquí el color
és un factor molt diferencial
respecte als altres, eh?
Sí, sí.
I llavors,
a part d'això...
Que bonic
que és aquest còmic, eh?
Sí, és molt maco.
Apunteu el títol
del retorn de l'home peix
perquè està a la biblioteca
i el podeu agafar en presta.
És divertit, eh?
És una cosa
molt entretinguda.
I a part dels que no he portat,
volia comentar
una altra
que també va aparèixer,
està en català
i en castellà,
que és com un clàssic
de l'Alejandro Jodorowsky,
que aquest home
es dedica a tot.
Exactament, aquest home
quan llegeix
aquest nom
és un nom
que apareix per tot.
Jo no he vist res
ni he llegit res
ni he menjat res
perquè no sé si també és cuiner,
no tinc ni idea.
No, aquest, bueno,
ara es dedicava així últimament
a fer llibres de...
Es va inventar
el concepte de psicomàgia.
Ja.
I sí,
va ser una autoajuda,
una cosa una mica...
Que et volen arreglar la vida
en un pis-pas, eh?
Allò no.
Bé,
però ell feia temps
que feia còmics.
També fa còmic?
Sí.
Ell fa el guió,
normalment,
i sí,
perquè ell té un còmic
que ha dibuixat ell
i que francament
no té cap interès.
És una cosa
que te la pot saltar.
Perdona, Anabel,
quan toques moltes tecles
és el que té,
no, tot et pot sortir bé.
No, clar.
T'has de limitar una mica.
Ell ho va provar.
Bueno, no se'n sortit,
doncs ja està,
li honora l'intent.
Crec que està millor
el que feia abans,
que era fer una col·laboració
amb Moebius,
que és un gran dibuixant,
llavors ell fa el guió
i Moebius dibuixa.
I continuarà en aquesta línia.
Aquest,
que es diu Linkal,
Linkal és una,
és uns còmics
que eren uns clàssics
dels 80,
li van aparèixer
del 80 al 88
o 89,
sortien moltes revistes
d'aquestes còmiqueres
d'aquella època,
el Zona 84,
el Zimog
o el Cairo,
aquest tipus de revista,
no?
Perquè, clar,
l'àlbum,
tot és àlbum,
però llavors,
aquí als 80
no hi havia,
hi havia quatre àlbums.
El Totem,
a vegades,
ho feia així,
unes tapes més ulletes.
Tots aquests,
doncs, clar,
vol dir,
els còmics te'ls llegies
en sis mesos,
perquè cada número
et venia un tros del còmic,
era una mica desesperant, eh?
Sí,
era allò de lliurement
per entregues.
Jo,
com feia,
per exemple,
el Zona 84,
allò que et llegia...
Allò continuarà,
la paraula temuda,
continuarà.
Continuarà,
vol dir,
continuarà el mes que ve,
perquè sortia un cop al mes,
no?
Llavors,
era una mica desesperant.
Això de l'àlbum
està millor.
Llavors,
aquesta història de l'Incal
és com un detectiu
de l'espai.
Ara,
pensa que estem parlant
als vuit anys,
és una cosa com a molt sideral,
no?
I llavors,
vam fer aquesta col·laboració,
va sortir a moltes revistites
d'aquestes de còmic,
i ara han fet
l'edició integral,
o sigui que tens
totes les històries del...
Amb el començament
i el final.
exacte.
Com ha de ser?
Sencera,
són sis,
això ho van...
Ho treien així amb revistes
i després treien l'àlbum,
no?
D'àlbums n'hi ha sis.
Doncs ara han tret
l'edició integral
dels sis àlbums
de les aventures
de John D. Full,
que és el...
Que és com es diu
el detectiu sideral.
El detectiu sideral.
Sí.
I a part d'aquest,
volia comentar
un parell més.
Un és
La revolució de los pinceles
perquè és el premi,
el millor guió
que li van donar
al Saló del Còmic de Barcelona
ara...
Que vas estar en guany.
Al 2009,
al maig.
Per tant que ens ho vas explicar.
Llavors,
el premi,
el millor guió,
dona molts premis,
però el millor guió
a mi sembla...
Em sembla curiós,
no?
Perquè al cap i a la fi
és la història,
no?
Estàs donant...
Clar.
Llavors,
li van donar aquest
a la revolució
de los pinceles,
bé,
que és una història
d'uns artistes
que demanen millores
i fan la revolució
amb el seu art
de pincel,
no?
Llavors,
és una mica
una crítica
com funciona
el món del còmic,
no?
Està bé,
és curiós.
I una altra
és
Les calles d'arena
del Paco Roca.
De Paco Roca
vaig portar ja
una vegada aquí
un...
a l'àlbum anterior
que parlava
sobre la malaltia
d'Alzheimer,
que es deia
Arrugues.
Sí, sí, sí, sí.
Que també havia estat premiat,
aquest llibre,
ho recordo.
Era el premi
de l'any anterior
de l'any anterior
del Saló del Còmic.
I era una història
com a molt tendra,
molt maca,
realment.
I ara fet aquest
de Les calles d'arena,
que és un llibre,
és un còmic
molt curiós,
parla del destí.
Llavors,
hi ha uns personatges
molt, molt, molt curiosos.
És un còmic difícil
d'explicar
o d'encaixar,
perquè realment
el tipus de dibuix
és molt...
T'has de submergir
i deixar-te emportar.
No pensar-hi gaire.
Sí, sí.
O sigui,
la història és un tio
que queda amb la seva nòvia
per signar una hipoteca,
llavors ell no arriba mai.
Ah, però això és molt mundano,
en Abel.
Ah, això és mundano, no?
Llavors ell,
de cop i volta,
no arriba
i es fica per algun lloc
i apareix
en una ciutat
que ell no reconeix
i comencen a...
Clar,
ja ha de fer nit allà
perquè no té cap...
no pot sortir,
llavors ha de buscar
una pensió,
els personatges...
Un palet d'angoixa, no?
No, no s'angoixen.
és curiós
perquè els personatges
que van sortint
és gent que està
com atrapada
amb el seu destí, no?
I ell distorsiona
aquell món
de gent
que ja té
una manera
de viure determinada
i no fan res
com per sortir,
no?
Ho tenen assumit.
Jo faig això
cada dia, no?
Cada dia,
cada dia,
cada dia,
m'aixeco,
faig això.
Són vides
com repetitives, no?
De fet,
és això,
és una alegoria,
no?
Però parla d'això,
del destí.
Fins a quin punt
podem o no podem
escollir?
Modificar-lo, no?
I modificar-lo.
No està gens malament, eh?
I els personatges
són molt curiosos,
realment macos.
Una cosa així com a bonica,
no?
Que dius...
Hi ha personatges molt...
No sé,
per exemple,
hi ha un senyor
que la seva paranoia
és sortida ja, no?
Evidentment,
doncs cada dia
ell té una llista
amb les coses
que ha de posar-se
la bossa
per sortir d'allà.
I cada dia
es repeteix
la mateixa acció.
La mapa,
la brúixola,
no sé què,
no sé què,
quan ho té tot a dins,
és d'aquella gent
que això existeix,
és que tots els personatges
tenen...
Quan acaba de posar-ho tot,
llavors diu,
ai,
ara no sé si he ficat tal cosa,
torna a treure tot
i ho torna a ficar tot.
Clar,
sempre està així.
Per tant,
lògicament,
mai es pot escapar,
mai surt.
Mai surt,
perquè sempre
hi ha,
sempre dubta
que hagi posat tot allò.
I dius que no és angoixant,
això,
per l'amor de Déu.
Quina lòbio.
No, vull dir,
és...
Bueno,
també hi ha altres personatges,
però té molt bona pinta,
aquest còmic.
Té altres personatges,
però sí...
Però és inquietant,
és inquietant,
com a mínim.
Sí,
és d'allò
que hi ha gent
que torna a pujar a casa
perquè no sap
si ha girat el pany del...
I això cada dia.
Hi ha gent que és així.
Sí, sí,
hi ha gent que ho fa.
Sí,
els trets dels personatges,
tot i que és una cosa fantàstica
absolutament
i que allò és impossible,
però hi ha algun...
Comportaments compulsius.
Hi ha una part de realitat,
o sigui,
clar,
exagerat,
evidentment,
però hi ha una part
que tothom dius
ah, mira,
això és d'un neuròtic,
això és típic d'un neuròtic.
Neuròtics n'hi ha molts.
Moltíssims.
És un còmic difícil de...
Recordem el títol
i l'autor, en tot cas.
Les calles d'arena
de Paco Roca.
I escolta una cosa,
Anabel,
quants còmics podem endur-nos
d'emprèstec?
De fet,
estan posats com llibres,
o sigui que vuit.
Vuit a l'hora.
Sí.
Vuit còmics
i recordem que ara l'horari
és diferent,
ara l'estiu.
Sí,
fem de nou a tres
de dilluns a divendres,
però dilluns i dijous
fem de nou a vuit,
o sigui,
no tanquem en tot el dia.
Que treballadores
i que treballadors
que sou a la biblioteca.
No,
de totes maneres,
si teniu algun problema
perquè heu de retornar
algun material
i no podeu anar
ni dilluns a la tarda
ni dijous,
sempre estan els contenidors
que hi ha a fora
que ho poden deixar allà
amb totes les garanties
que arribarà perfectament
a les vostres mans.
Que bé, Anabel,
ens has deixat ben sortit
de lectures de còmics.
A mi,
de tots els que has explicat,
m'ha agradat molt
aquest del retorn
de l'home a peix,
el de la xica inclinada
i sobretot aquest últim,
aquest últim
dels carrers de sorra.
Aquest em sembla fascinant.
És molt maco.
Moltíssimes gràcies.
Fins al proper programa.
Adeu.
Adeu-siau.