Aquí els tenim, si fossin superherois, no sé quins poders els agradaria tenir.
Bé, els van explicar un dia, però se'm va oblidar,
perquè eren uns poders que tampoc no tenien res de l'altre món.
Saludem ja. David Serra, bon dia, David.
Hola.
L'home que roda, podria ser, per exemple.
Hola, Víctor Navarro, hola.
Bon dia, jo diré més cinematogràfic que el Marathon Man,
que arriba escorrent aquí a la ràdio.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Vau dir una vegada els poders que us agradaria tenir,
però els vaig trobar poc originals i poc espectaculars.
Canvia de forma, això està superbé.
Això sí, aquest sí.
Jo volia el dol de la ubiquitat,
de poder estar en diversos jocs a la vegada i fer moltes coses.
Jo estic una mica estressant, aquest dia.
Si has de cinc minuts estaves...
Estaves en tu casa?
Sí, ja lo tienes.
Estic buscant...
Està lejos, eh?
Jo avançaré a la pel·li de Watchmen, que sortirà d'aquí a poquet.
Sí.
Jo vull ser el doctor Manhattan, que ho té tot.
Aquest tio pot duplicar-se, pot manipular la matèria, teletransportar-se...
És com un kit de superpoderes.
Sí, és deu.
És directament un deu.
Que guai.
Ja Superman i tota aquesta colla ja queda...
Jo David, no sé si aconseguirà el seu objectiu,
però voluntat hi posa, perquè diu...
Jo de superpoder vull tenir el do de la ubiquitat.
Ja ha començat a assajar.
Sí.
Ara estic a casa meva, vinga, en cinc minuts estaré a la ràdio.
Que era el poder, jo ho estic aconseguint.
Ara hauries de trucar a casa teva, encara si és allà.
Sí, sí.
Vés a saber.
Truqueu-me a veure si em trobeu.
Serà una sorpresa per tots.
En fi, això sí que són de cinema, aquests nois.
A veure, comencem amb una primera pel·lícula, us sembla,
del que s'estrena i després parlem del que ja heu vist i tot plegat.
A veure quina història expliquen això de la gent que es vol fer milionària
i ho barregen amb comèdies, amb thrillers...
En fi, escoltem un trosset.
¡Bienvenidos a ¿Quién quiere ser millonario?
En el concurso televisivo más popular del mundo,
¿cómo logra un chico de la calle acertar todas las respuestas?
¿Está nervioso?
¿Yo? ¿Nervioso?
Sí.
El retrato de que estadista americano aparece...
...en los billetes de 100 dólares americanos.
Detrás de cada respuesta...
Benjamin Franklin.
¡La respuesta es correcta!
Se esconde una historia inolvidable.
Catedráticos, médicos, abogados, nunca pasan de las 60.000 rupias.
Él va por 10 millones.
Más allá de lo imaginable...
¡Qué jugador!
¡Cógetles!
Recuerda que si te equivocas...
¡Qué ética!
...lo pierdes todo.
¿Qué?
Boníssima.
En fons de Bollywood, a més a més, eh?
Jo no l'he vista, eh?
La gent que vegi primer el Benjamin Button i després vegi Slam Dog.
Aquestes dues pel·lis s'han de veure si o si són obligatòries per a tothom.
¿Qué os ha agradat?
A ver, yo no he visto la de Millonario, pero he visto las películas del director y me han gustado todas muchísimo.
Es el de Trainspotting...
Sí, Trainspotting, La Playa...
28 días después...
O sigui, és un tio amb una carrera molt...
No és un director que veixen diferent a ningú, eh?
És d'aquells autors que...
Sunshine...
Millones.
Millones, molt divertida.
Millones no em va agradar.
Em vaig avorrir molt a Millones.
A mi em va agradar l'intent del to aquest de comèdia, però no quallava.
I aquí a Slam Dog el recupera...
Mira, jo a Slam Dog Millionaire la definiria com una barrejada.
Ciudad de Dios, l'estil aquest de Millones, simpàtic, però amb la duresa de realització de 28 dies després.
O sigui, és una barreja bastant estranya.
I només per allò diferent que és aquesta pel·lícula val la pena anar a veure-la.
Doncs aquí estàs la puntena.
I és una gran, gran, gran història d'aquestes que es queden gravades a la memòria i que és molt dura però molt tendra.
Què tal els actors?
Molt bé, genials, genials.
No sé com estarà el doblatge perquè la gràcia és que són indis i tenen aquesta manera tan peculiar de parlar dels indis, no?
Però fan molt bé.
Són molt humans.
T'emocionen amb quatre mirades.
És molt Bollywood, també.
De fet, la banda sonora que l'estem escoltant ara és d'una tia que és la compositora més important de Bollywood.
Ja en pugem, a veure una mica.
Jo l'he de fer una pregunta a Juanjo, no m'hi puc estar.
A tu t'agrada el rotllo Bollywood?
A mi és que m'agrada.
Bueno, David estava ballant, per tant entenc que li agrada.
I qui té traça, eh?
Això deu ser per los pompones del joc de l'altre dia.
Jo m'estic entrenant per ser un chico espectacular.
Me hace gracia.
Nunca he visto una película entera.
Ah, jo sí.
Em m'encanten.
Ja som dos.
De fet, fa poc m'han regalat unes películes intraduïbles.
M'és igual el que expliquin.
Ja m'agraden els balles que fan.
A mi el que em sorprèn...
Anima molt.
El que em sorprèn...
Us veus les parodies de Bollywood.
Clar.
La del gurú del sexe.
La del gurú del...
Són películes increïbles.
Sobretot per les coreografies.
L'anunci de Coca-Cola i tal.
Sí, sí.
Però fixa't en una cosa.
Ja dura molt el rotllo de Bollywood.
O sigui, ja portem uns anys que no acaba d'explotar.
De fet, a Barcelona es va intentar...
Perquè aquí va arribar tard i...
Va arribar tard, però se van fer intents.
Per exemple, jo recordo...
Home, a Barcelona s'han fet festivals.
S'han fet festivals.
De Bollywood.
I se va obrir una sala de cinema.
Només dedicada al cinema de Bollywood,
que va tancar perquè no havien aconseguit
la quota de pantalla que realment interessava.
Ja, ja.
Per poder mantenir el cinema.
Però són pel·lícules amb cap desprejudiciades.
O sigui, no tenen prejudicis.
Els baix s'inrompeixen com les pel·lícules clàssiques americanes.
Aquí no veien.
No veien.
No veien fins al final.
Fins al final.
O sigui, ens quedarem a veure el final.
Jo és que tinc molta curiositat.
La gent que es quedi, quan acabi la pel·lícula,
que els crèdits és del millor de la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
És el més Bollywood de la pel·lícula.
Alguna vegada, no sé si va ser Juanjo,
que va dir que el rotllo aquest
que estàs com ara nosaltres parlant
i que de cop i volta qualsevol de nosaltres
es posés a ballar aquí
i a continuar el programa ballant i cantat.
Bueno, a mi el David no m'estranyaria.
Jo en qualsevol moment.
Sí, bueno, d'haver-ho, d'haver-ho, d'haver-ho.
Estic mirant la crítica d'Slandoc Millionaire
i diu coses com postmodernidad, autor líquido.
Jo no l'entenc.
Sabeu per què m'agrada tant que veniu a la ràdio?
Perquè és que, clar, quan sents
i llegeixes aquestes crítiques tan relamides
i tant que no entén ningú
i jo m'estimo més a dir
està bé, no està bé.
Sí, és més pràctic això.
No cal, no cal tampoc fer tanta literatura.
Jo no l'entenc.
He vist la pel·lícula i he dit que està de puta mare.
Però a veure, no direm el nom d'aquest crític
d'aquest diari de Bas Nacional,
però diu un autor líquid.
A veure, què vol dir un autor líquid?
No, no, analitzem les paraules.
El 70% del cos humà és...
Analitzem les paraules de la gent que va d'estupenda.
Yo creo que se refieren...
Un director líquido.
Yo creo que se refieren a dinámico,
que es un adjetivo que cuando lo leo en una crítica
cierro la revista.
Directamente, ¿no?
¿Qué es un autor dinámico?
Això m'ha dit que aquest tio del que no direm el nom
és un crític que una vegada va dir
que no sé quina pel·lícula era,
i dic literalment,
és una pel·lícula per llevar-se a casa i follar-se-la.
Jo les pel·lícules les vaig a veure al cinema i ja està.
Aquestes coses rares...
I te les portes a casa, les poses al DVD i les mires.
Sí, jo me les miro i l'altra cosa la faré amb una persona humana.
Sort que no tots els crítics són iguals,
perquè si no aniríem bé.
Slumdog, molt recomanable.
Vinga, una altra que estrena en The Reader.
Estudiaré estos casos uno por uno.
Me llamo Hannah Schmitz.
¿Se alistó en las SS en 1943?
Buscaban celadoras.
Yo estudiaba Derecho, lo recuerdo perfectamente.
Las sociedades creen que se rigen por la moralidad, pero no es así.
Cada celadora elegía un número determinado de mujeres.
Por la noche, Hannah Schmitz les pedía que la acompañaran.
Obligaba a esas mujeres a leerle en voz alta.
A mi amb això no és una novel·la que...
Sí, és una novel·la.
És una novel·la que es deia, el títol original, El lector por horas.
Jo la pel·lícula no l'he vist, però pel tràiler i per l'actriu protagonista,
el que canvia és que dins del que és la novel·la,
potser m'equivoco, però em sonava que era un autor o una autora sueca.
A la novel·la, la protagonista, la dona, la que era una oficial de la CSS,
era una dona més aviat madura, gran.
Sí, ja que hi ha.
I un jove és un jove adolescent com a la pel·li.
Aquí és tan vellida.
Una protagonista, però que no dona aquesta imatge.
La novel·la magnífica, la pel·lícula no l'ha desconegut.
La pel·lícula ha tingut moltes crítiques.
Aquesta tampoc l'ha pogut veure,
però és a l'Òscar gairebé garantit a aquest Winslet.
O sigui, està nominada, no?
És que està nominada i als Globus d'Or va guanyar
millor actriu protagonista per Revolucionary Road
i millor actriu secundària per aquesta, o sigui que...
Doncs aquí hi ha l'Òscar.
Aquí és molt probable que aquí guanyi...
Aquí podíem ja començar a fer quinieles.
Com està el món del guionatge?
Que tot són novel·les.
Déu-n'hi-do.
Fem pel·lícules.
Avui llegia una notícia que el Christopher Nolan,
Dark Knight, Memento, Batman Begins...
La següent pel·lícula que farà està basada en un guió original seu.
I un tio comentava...
Bueno, això és el que cal,
és l'imprescindible per poder fer un guió original.
Només haver fet la pel·lícula més taquillera de la dècada.
O sigui, res.
És molt fàcil que t'aprovin un guió original.
Si és un guió original, després faran el llibre.
Probablement, sí.
No, no, poca broma.
És la seqüència que s'ha fet anar també.
De pel·lícula s'ha fet la novel·lització d'una pel·lícula.
Alguna de les comentarem que tenen...
És el món d'alguien revés, això, però...
Sí, sí, sí.
El director aquest, el de la...
És líquid, també?
No sé si és líquid, sòlid o gasós.
I dinàmic?
Estàs més en estado plasma, no?
És ectoplásmico.
Però aquest home va fer l'adaptació de Les Hores,
que era un llibre gairebé inadaptable, que a mi m'encanta.
I, hòstia, no sé com s'ho fa,
però té una manera de traduir la literatura
que ho entens igual.
La sensació és la mateixa, però...
És el mateix director de Les Hores?
Sí.
L'estifend Aldry.
Ah, doncs...
Té una garantia.
Jo diríem que aquest any els Oscars pinten molt bé tots.
Home, és que n'hi ha grans pel·lis, no?
Jo no he vist cap pel·lícula decepcionant.
O sigui, així com altres anys te trobaves a vegades
alguna pel·lícula que, bueno,
se li donaven els premis o les nominacions
però no acabava d'estar justificada,
aquest any totes les pel·lícules tenen fusta,
ja sigui pels actors, el contingut,
i també s'ha dit que és l'any més literari.
O sigui, que hi ha més adaptacions literàries
que qualsevol altre any.
A veure, una altra...
Si podemos hablar ya de las que hemos visto o...
Fem una altra que estrena
i parlem de les que hem vist.
El que passa és que aquesta que parlarem ara,
on molt m'equivoco
o en penso que us la carregareu.
¡Tenemos que salir de aquí!
¡Dios mío!
El campamento se llama Batista en el...
¡Policía, abran!
¡Socorro! ¡Este tío está matando a...
¡Dana noche!
Calia un altre viernes trece?
Doncs, a veure, aquí és discutible,
perquè el que està passant amb el cinema fantàstic
és una miqueta el que comentàvem abans a micro tancat.
O sigui, que realment,
la manca d'idees originals
està portant els responsables de Hollywood
a buscar en grans sexes del passat
una aposta al dia.
La matanza de Texas.
Totes aquestes noves versions que han fet
tampoc no han aportat res de l'altre món.
La matanza de Texas
sí que era bastant millor.
És que l'original era...
A veure, la matanza de Texas
yo creo que acercó un poco
al gran público esa película.
Sí, sí.
Porque yo recuerdo que era una película
que estaba en el videoclub
que me daba miedo
y pasar por delante incluso de pequeño.
Sí, sí, sí.
Y entonces pues llega alguien
a hacer el remake,
te la ponen en el cine,
te ponen los anuncios
y la vas a ver.
Exacto.
Y no estaba mal.
No me había apartado.
Sí, no estaba mal y bueno.
Lo que pasa es que viernes trece
ya tiene poca chicha de dónde sacar.
Sí, exacta.
La diferencia es el mateix director
y el mateix productor
del remake de La matanza de Texas.
Però en aquest cas
la diferencia es el que diuen els companys
que viernes trece
no és una gran nissaga.
Per mi és la més fluixeta.
A més, després de viernes trece
es va començar a fer
molta pel·lícula d'adolescent
i sàdic, psicòpata.
I aleshores és un tema
i un paisatge
que s'ha trillat molt ja.
I recordeu quina és la darrera
de viernes trece?
Això s'ha de destacar.
Contra Jason.
Jason X
que passa a l'espai.
Sí, sí, sí.
Passa al futur.
Aquest Jason, com és immortal,
no sé quina història ha passat
que ja no me'n recordo,
el ressusciten
al segle XXIV,
diguem-ne,
a l'espai.
Surt com una mena de robot,
de cíborg
i va matant a l'adolescència
una nau espacial.
Quan arribes a aquest punt
el pas següent
és fer un remake
i mirar, oblidar...
Directament.
Acabar de matar el personatge.
Empezar de nou.
Una sèrie de dibuixos animats.
El remake de les 10
que s'han heçat.
I l'anime.
Bueno, i Freddy contra Jason
també et van...
Sí, aquesta és emblemàtica.
A veure,
aquesta secció
pel·lícules vistes
he posat un nom
a la secció
que l'obri Juanjo
que en té moltes ganes.
Ho sé, ho sé.
Vinga,
què has vist aquesta setmana?
Quins deures has fet?
Ayer vi
El Curioso Caso
de Benjamin Button
y puedo decir
me podría equivocar
con lo que voy a decir
pero no sería
Escabellado
que es una de las mejores
películas de la historia.
Sí,
venint de tu
jo m'apunto a anar
a veure...
Soy muy exagerado también,
¿no?
Sí.
Pero...
Pero yo creo que sí,
es una dirección impecable,
una fotografía,
la iluminación
muy expresiva,
los efectos especiales
ni se notan.
Es que no te das cuenta...
Si no supieras
que Brad Pitt
tiene una edad
te estarías tragando
los efectos especiales,
que eso es lo bueno,
que no se noten
que están ahí.
Y es que cuando sale
de joven
da hasta miedo
porque se ha de entrevistar
con el vampiro.
De hecho es que sale
tanto
Cate Blanchett
como Brad Pitt
de jóvenes
y es que es
alucinante.
Es una maravilla.
O sea,
es una de las películas
en las que se integra...
O es que da la caracterización,
seguro.
Absolutamente.
Pero es que va
más en ya.
O sea,
lo positivo
de esta película
es como,
per fi,
los efectos especiales
acaban formando
parte de la historia
y se fusionan
con un relat
que es toda una vida.
O sea,
aquellos momentos
que son necesarios
para tener la memoria,
que son los más simples,
a veces
semblen banals
pero son las más importantes
al final del tiempo.
Y es una película
tan humana,
tan tremendamente
poética,
que yo la veridad
hay alguna persona
que yo me recuerdo
estar a la taquilla
y diría
que es que esta
debe ser muy larga
y no en irem.
Es una condensación.
Sí, sí.
Lo bueno si largo
dos veces bueno.
Ha de ser larga
porque es toda una vida.
Tota una vida
no puedes hacer un curtmetratge.
Claro,
si fos un curtmetratge
si fos curta dirías...
Sería un ratet,
no un ratet.
Algo que comentaba
con Víctor
que me gustó también
es que tú ves
una gran historia,
bueno,
es de un niño
que nace viejo
y va haciéndose joven
a medida que pasan los años.
Tú ves una gran historia
pero realmente
no hace grandes hazañas
ni...
En absoluto.
ni cosas sobrehumanas
ni...
No,
es que destacan
las cosas
pequeñas de la vida
como deía el David
y digo el Juanjo
y sobre todo
en un sentido
del humor genial.
Tú las has visto
dos veces.
Yo las he visto
dos veces.
Yo estoy enamoradísima.
Además es que
te hace llorar,
te hace reír
a carcajadas.
Es emocionante.
Es una película
muy emocionante.
A ver,
yo creo que
yo hasta hace poco
era admirador
de los típicos
de Spielberg,
Coppola,
Josh Lucas...
Pero me he dado cuenta
que esos eran
grandes artesanos
de grandes películas.
Pero es que
ahora hay unos cuantos
directores que no son
artesanos,
que son artistas.
Líquidos.
Danny Boyle,
artistazo.
Pone su forma de hacer
en todo lo que hace.
David Fincher.
Aquest es el de Benjamin Button,
recordem que es el club
de lucha,
Seven,
es un tío muy importante,
Zodiac.
Grans películas.
que son artistas,
tienen su toque especial.
Su director de fotografía,
bueno,
supongo que ellos
tendrán mucho que ver,
la forma de actuar,
la forma de montar.
Son artistazos.
Los otros hasta ahora
habían sido
grandes artesanos
que, vamos,
les debemos muchísimo,
los que nos gusta el cine,
pero ahora hay artistas.
Es que recordem
que això son películas
d'estudi,
o sea,
que diuen,
no,
Hollywood está muy malamente.
Hombre,
tenim treballant
el Christopher Nolan,
tenim el David Fincher,
tenim Pixar,
o sea,
Danny Boyle.
Hi ha un ninxo el petit.
Es que,
mira los que tenemos,
estamos teniendo
Benjamin Button,
ahora Slumdog Millionaire,
de Danny Boyle.
La semana que viene
El luchador,
de Aronofsky.
Que este también...
Riqui por un sueño,
La fuente de la vida,
pelis molt importants.
Tenemos artistazos.
Sí, sí.
Estamos teniendo
unos meses
con una suerte.
Aleluya.
Sí,
per fi,
eh.
Aquesta una dada
d'optimismo del Juanjo
me la está sorprendent.
No, no, però...
Jo és que no he obert la boca.
És que era en si misma.
I el mirava fixament
perquè dic,
l'home que sempre es queixa,
realment està...
És un moment radiofone.
És un moment radiofone.
És un moment radiofone.
És que és veritat,
qui digui que el cinema
està malament,
és que va a veure
Viernes Trece
o el Chihuahua ha perdido
en su puta armada.
Clar,
però si va a veure
la increïble història
de Bat,
on va a veure aquesta de la...
Clar,
és que,
segons la pel·li
que vagis a veure.
Són pel·lícules,
a més,
amb un gran contingut humà,
però a més amb tota la fantasía
i tota la llibertat.
Diuen que es tornarà
a posar de moda
el realisme màgic
perquè han tornat
a reinventar-ho
des del Hollywood.
I amb aquestes pel·lícules
he de donar la regó
totalment al Juanjo.
O sigui,
fa goig anar
a les sales de cine
a les sales de cine
perquè es pot disfrutar
aquest tipus de pel·lícules.
I, a més,
el bueno és que
les pel·lícules que ens ponen
cogemos
qualsevol pel·lícula
del director
que estem veient
i ens va a gustar.
Igual la de Aronofsky
i la de Pi
és bastant difícil de veure
i tal.
Però bueno.
No,
són gènere
amb una carrera
molt sòlida.
O sigui,
fer tantes pel·lícules
tan diferents
i no punxar del tot mai
és molt complicat.
La pel·lícula més petita
de David Fincher
podria ser The Game
o L'Habitació del Pànico
i són dos grans thrillers
per mi.
Són pel·lícules imprescindibles.
I Alien 3,
dirigió Alien 3,
David Fincher,
que no li quedó redonda
però ja apuntava maneres.
Era un bon producte.
Sí que estem de festa.
Tenim el cinema Slumdog,
tenim Revolutionary Road
que està molt bé.
No és tan rodona
però està molt, molt bé.
Tenim Slumdog Millionaire,
Benjamin Button,
ara arribarà el luchador.
O sigui,
tenim una cartellera.
Jo heu vist alguna més
a barca de la de Benjamin Button?
Jo vaig veure
la de dieta mediterrània.
I bueno,
previsiblement dolenta,
com vas dir?
Sí.
Vaig encertar de ple.
O sigui,
tinc poders.
És que ja tampoc
no resultava gaire atractiva.
És que l'Uristrell
està de cap a caiguda.
Sí,
però torna a fer el mateix.
O sigui,
el problema de l'Uristrell
és que
només surt
no surt
del seu rol.
Llavors és com tornar al passat
i a vegades és molt incòmode
perquè com que tampoc aporten res
a l'univers de la comèdia...
I el Paco León,
què tal?
Un resultant.
No, no,
a veure,
és una pel·lícula...
Falta fer de sempre,
no veieu quan me'l vaig trobar?
Aida.
I feia exactament igual
que a Homo Zapping
quan feia Raquel Revuelta.
Dic,
si ets un yonqui
i no parlis com una dona pica.
No, no.
O sigui,
a veure,
Dieta Mediterrània
és una pel·lícula d'aquestes
que previsiblement
es veurà d'aquí uns anys
a la televisió
i semblarà feita
als anys 80.
O sigui,
no és una pel·lícula d'ara.
No s'entén com una pel·lícula d'ara.
Ara és meritori, eh?
Sí.
Havies de veure aquestes pel·lis.
Està en casa d'aquesta manera.
Home,
jo tinc que fer seriosos esforços
a vegades.
A mi,
Dieta Mediterrània
me da especial ràbia.
Sí.
Però no solo el porter
d'aquí no hay en viva, Juanjo.
No,
però me da ràbia
perquè
jo soy muy, muy...
amante de la cuina.
Amante de la cocina.
Sí.
És veritat.
I me da mucha ràbia
que aprovechen la moda
o lo que sea
para hacer una porquería de película.
Que no porta res,
a més.
És una d'aquelles comèdies
que és tan menor,
tan ocasional.
Estic pensant en una pel·lícula
que serà la pel·lícula definitiva
amb el Javier Cámara,
el Paco León,
el porter d'aquí no hay quien viva
i l'Ale Zapataqui.
I que vagi
de gays,
cuines
i no sé,
no sé,
alguna cosa...
I de portes de futbol també, va.
Per exemple,
vinga, va,
ja si no ho matem tot.
La fem la pel·liaqueta o què?
Li quedem.
Doncs fem el videojoc,
ja pujats, no?
Sí, doncs vinga,
parlem de videojocs.
Parlem de videojocs.
Tenim tres o quatre videojocs
aquí damunt la taula.
Què hem d'explicar?
Doncs, si voleu,
comencem amb el joc
Grindhouse Total,
que és el nou House of the Dead
per l'avui.
No sé si tenim el tràiler,
tenim la música.
Sí, sí, sí,
la musiqueta de fons
que ens enfala.
Estrets.
Veus que bé,
quin ambient que hi ha.
Aquest és el to del joc.
De hecho,
esta música se parece
a una de las dos War Dogs.
Sí, sí, sí,
és que
tota l'estètica del joc,
dels trailers i tot,
és directament Grindhouse.
House of the Dead
és una saga de...
són uns jocs d'atrets,
d'aquests de llocant pistola,
els recreatius,
que està,
el Port Aventura
està el 4 o el 3,
no sé quin està,
que sempre han estat,
han girat al voltant
del món del terror,
dels tòpics dels zombies,
dels monstres i tal,
i semblava seriós
però era molt cutre,
no era directament
sèrie B.
I ara ha entrat un estudi nou,
ha fet un joc
directament per l'avui
de House of the Dead
i han fet un exercici
que per mi és superdivertit
que és
afegir l'estètica
de Grindhouse.
Ja que era cutre,
ja que eren monstres cutres,
doncs fem un Grindhouse
directament com el Planet Terror,
és que és clavat
al Planet Terror
del Robert Rodríguez
però en videojoc.
Bueno,
quien no haya visto
Planet Terror
era una pel·lícula
que la rodó
en plan cutre,
com medios,
però en plan cutre,
que la pel·lícula
estava como dañada,
sucia,
però a propósito,
aquí lo mismo.
Sí, sí.
Con todos los clichés
de zombis,
xicas,
strippers,
muchas balas
y muchas cabezas
por reventar.
El trailer
és directament això, eh?
Molt profund tot, eh?
Sí, sí, sí.
Hi ha una frase
al trailer
que diu
venen a menjar-te el cervell,
dóna'ls i bales.
O sigui,
és la festa del Gore-Aidra.
Perquè vegin
que aquí són plurals,
donem una proposta
diferent de videojoc, eh?
canviem l'escenari.
A mi,
l'anunciat d'aquest...
Ja,
hi ha el títol, eh?
És
Flower
i es veu que és un joc
que consisteix,
llegeixo,
perquè jo no tinc ni idea,
a moure
una corrent de vent
per polinitzar un camp.
És que és complicat
d'explicar,
però el concepte...
Mira,
jo vaig estar jugant
tota la tarda...
Jo agafo aquest joc
i em sona aquesta música
i ja em quedo
però allò clavada,
eh?
Sí, sí, sí.
Adormida completament.
És que aquesta és la intenció,
que et relaxis.
No té cap enemic,
cap...
No et poden matar,
no tens un objectiu difícil,
sinó és...
És el típic joc dels mòbils
de la serp,
d'anar recollint coses
i es va fent la serp més gran,
però canviem la serp
per una corrent de vent.
Jo, que la serpiente
tu eres tu propio enemigo, eh?
Sí, però aquí no.
Aquí la corrente
no se choca con nada.
És filosofia.
És New Age,
aquest joc de les floretes
és New Age, eh?
Jo ja m'està entrant
en llonya, eh?
Ja t'ho dic ara.
No, però no és gens
llonyo, eh?
No, no, dic llonya de son.
Ah, val, val.
És que sembla com cursi,
no?, de dir
ai, flower, flower power i tal,
però no, no,
és molt poètic,
és poesia pura,
no sé si el David
està d'acord.
Aquest joc jo pensava
posar-lo a lo que són
les sales d'espera
dels aeroports,
de la seguretat social,
o sigui, posar unes pantalletes
i jo crec que la gent
entraria d'una altra manera.
Estic convençut.
I jo penso que és un joc
que es podria integrar
directament a aquests jocs.
Perquè a mi me va fer pensar
que no tots són trets.
Mira que a mi
els videojocs
m'agraden d'acció,
però té un punt
que és el que acaba de dir
Aitzen,
que està molt bé,
la gent està molt crispada
darrerament.
Doncs aquest és un joc
que pot funcionar
perquè les ments
s'acaben de clina.
Però a veure aquí
i dispares polen.
No, no, ni dispares,
és el vent
que va transportant el polen.
Tu veus tot un camp
superben fet
amb l'herba.
Però és que mira la música.
És un joc darwiniano.
I vas movent,
és que es mou amb el comandament,
o sigui, tu inclines el comandament
i la corrent de vent
s'inclina.
És molt intuïtiu, no?
Oi, doncs ho explica molt bé,
m'estan entrant.
Vas volant ràpid
per sobre del camp
i vas veient com l'herba
s'aparta,
es va movent el teu pas.
Que popit!
I va ser una cadena llarguíssima
i a mesura que t'ho passes
tot el camp es va tornant
més verd, més viu, màgic.
I et trobes a Juliàndrius
de cop i volta
allà en mig.
Oh, per favor!
Juliàndrius!
I amb tot Juliàndrius!
I zombies!
I strippers!
A veure,
i teniu una altra cosa rara.
Una aventura...
Perdona, recordem que és
per la Play 3 descarregable.
O sigui, és un joc de 8 euros
i una proposta
que és més barata.
Ah, molt bé.
Doncs escolta, per curiositat,
si més no i després
ens hi podem enganxar.
Millor enganxar-se coses d'aquestes
que no d'altres.
Una aventura per l'agui
en la que podem controlar
un escorpí o una aranya.
L'objectiu sobreviure.
Ull, perquè aquest escorpí,
aquesta aranya,
la podríem trobar
en aquests fabulosos camps de blat
que hem visitat
amb el flower.
És que està tot lligat.
Sí, sí, sí.
Aquest li deixa al David
que li agrada.
Oh, soroll d'insectes!
Doncs, a veure,
jo el que diria
és que és un joc
que per a les persones
que ens agrada la entomologia
i els que es fascinen els insectes...
És que a tu t'agrada tot, també.
És que, a mi,
quan m'ho va dir el Víctor,
jo pensava, clar...
Tot lo que se come!
Doncs, precisament,
jo soc un amant dels insectes,
i això no ho sabíeu,
és una de...
a més del pinpó i tal.
I llavors,
tindre el joc
de les aranyes,
doncs, per a mi
va ser molt divertit,
perquè, clar,
la meva filla,
jo sempre jugava
que jo a les meves mans
era l'aranya i tot i això.
Llavors,
és com retornar
aquest somni
de la infantesa
d'estar
en els meus animals favorits.
En aquest cas,
l'esculpí no ho és,
però l'aranya,
per exemple,
seria fascinant.
A mi m'acollonen,
els escorpíns.
Sí,
te fan por.
Sí, sí,
de petit anava a caçar escorpíns
a un camp que...
Jo el que he de revisar
el contracte...
Jo també anava a caçar escorpíns
i no em encontré ninguno.
Ja t'explicaré on he estat.
Però el més destacable
d'això,
i ja parlant seriosament,
és que aquesta setmana...
No.
Moltíssim.
Buà.
Però bé,
aquesta setmana tenim
el House of the Dead
i el Deadly Creatures,
que és aquest de l'esculpí i l'aranya,
que són dos jocs per la Wii,
que són jocs dirigits
a un públic dedicat,
o sigui,
traiem aquest acorrent,
la fem fora
de jocs de Wii Music,
de coses com per la Yaya,
i no sé,
Juanjo,
si estàs d'acord,
però em sembla
que és molt valent,
no?,
dar-li a la Wii un toque...
Sí,
la veritat és que
és una gran idea
i hacía falta
perquè últimament
els jocs de Wii
és que no tenen
ninguna gràcia.
No,
deia el meu mestre,
jo,
avorrien a les vaques,
és veritat,
o sigui,
arribaven a un punt
que jo els trobava molt ensupir,
jo pensava que l'Agui
acabaria sent
una plataforma de gimnàstica,
directament.
A veure,
tothom,
a veure,
dos jugadors
no significen nada,
eh?
Tiene que haber
para todos los públicos,
però bueno,
aquest any tenim aquests dos,
tenim un que es diu
Matt Wall,
que és directament
l'estètica del Sin City
amb ultraviolència
molt divertida,
molt de dibuixer animat.
Per què violents que sou, eh?
No,
però quan la violència
te la prens amb Guassa
és molt divertida,
o sigui,
aquest joc del House of the Dead,
Fira,
i és la típica bola
de cotó de sucre,
i està a la màquina
un braç girant,
o sigui,
han tallat un braç
a algun zombie
o el que sigui,
s'ha enganxat a la màquina
i està girant
fent boles de cotó.
I és tot com una festa
del Gore i de la Casper.
Pels amants,
exactament,
jo penso que sí.
Doncs no ho sé,
jo estic content
perquè el joc
que em va agradar molt
era l'Espore,
el de crear criatures,
que és un joc molt
per l'any de Darwin,
realment,
i aquests jocs
de l'aranya,
de les polinizacions,
jo penso que contribuessin a dir-la.
Aquest de l'aranya,
que cases aranyes,
mates aranyes,
et perseguis l'aranya...
Tu controles l'escorpí
o l'aranya,
pots escollir.
Ah, d'acord,
tu tries un bitxo.
I és una aventura,
mira,
passa al desert,
i és la història
de dos païos
que estan buscant
un tresor
o no sé què han amagat,
dos tios que estan cavant,
i tu veus la història
dels humans
des del punt de vista
d'un insecte.
I clar,
com van cavant,
van putejant l'ambient,
diguem-ne,
i que has de sobreviure,
per exemple,
desperta una serp
i la serp serà l'enemic
que t'atacarà a l'aranya.
Té una estètica
de pel·lícula de terror,
directament.
T'hem de processar
tota aquesta informació,
Déu-n'hi-do,
quantes coses,
i avui us ha agradat tot.
Venim molt naturals,
les flors,
les escorpí.
I a més us agrada tot,
totes les pel·lis que fan,
no heu estat gaire criticons.
Molt bé,
molt bé,
us veig optimistes.
En cuanto al cine,
la verdad es que está muy bien,
este mes...
Hay semanas que hay que ser...
Bueno, podemos criticar
la demo del Resident Evil 5,
que ya l'has probado.
Ah, el Resident Evil 5,
sí,
una demo descargable
de la Xbox,
que la verdad es un poco
decepcionante,
es el juego más esperado del año,
uno de los más esperados,
y es un poco decepcionante
porque se sigue controlando
bastante mal como el resto.
El joc anterior...
Le daremos una oportunidad
cuando salga,
a ver si la historia,
que normalmente es lo mejor del juego...
Quan surti serà un gran joc,
però la demo no diu res de nou.
Es el 4 amb nova estètica.
Doncs no jutjarem
sense saber-ne,
ens esperarem que surti
i ja en parlarem.
De totes maneres,
pensava una notícia
que volia comentar
a principis de la setmana.
En una de les contres
de la Vanguardia
hablaban de les supercomputadores
i feia una menció especial
a la PlayStation 3
i ell coneix
la persona que està programant
la PlayStation 4
i ja estava parlant
que el que ell havia pogut veure
sobrepassava
tots els límits
de l'imaginable.
Sí, però calma, calma,
que encara queda.
No, no, queda cara,
però jo quan ho vaig llegir
vaig pensar,
però on volen anar?
Però el que jo comentava
que realment
les capacités gràfiques
de mobilitat
i de creació
ja arribaven a un terreny
fora dels paràmetres.
Sabeu per on apunta
la tecnologia dels videojocs?
El següent pas,
Sony està investigant
i tenen la patent ja,
són les imatges
en tres dimensions,
com les pel·lis aquestes
del veu,
el fital,
tenir les ulleres
i jugar en tres dimensions,
que tu vegis
si et fan un tret,
tu vegis la bala
venint cap a tu,
hagis d'esquivar els enemics,
això jo crec que seria
molt immersiu
i molt divertit.
Doncs va cap aquí.
Doncs vinga,
per no sortir de casa.
Moltíssimes gràcies
en David,
en Víctor,
Juanjo,
bon cap de setmana
i ens retrobem
el proper divendres.
Adéu-siau.
Bon cinema.