Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio
en aquest matí de divendres, en què comentarem, com és habitual cada dia,
algunes de les notícies més destacades de l'actualitat local.
Avui tenim dos dels tres, esperem que el tercer s'incorpori de seguida.
El que falta és l'inspector en cap d'ensenyament, Francesc Roig,
i els que sí que ja tenim aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
són el Quim Vandrell, cap de l'àrea de publicacions del Port de Tarragona.
Quim, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim Josep Maria Boqueres, arquitecte tècnic.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
I com dèiem, esperem saludar d'aquí uns instants a Francesc Sant Roig.
Amb ells comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Aquelles coses estem explicant des de primera hora del matí
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Algunes que no són ben bé del dia d'avui,
sinó que ja les arrosseguem des de fa uns quants dies.
En fi, avui hi ha un nou capítol, en aquest tema,
un nou capítol del serial, si em permeten l'expressió Caixa Tarragona,
perquè avui ja tenim pràcticament data pel Consell d'Administració
en què segurament s'aprovarà la fusió,
es tirarà endavant el procés de fusió
amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Aquesta data és el proper dimarts,
així que deixarem passar aquest llarg cap de setmana festiu
i el dimarts, dimarts i 13, hi haurà el Consell d'Administració
de Caixa Tarragona, que amb tota probabilitat
donarà llum verda a aquesta fusió amb Caixa Catalunya
i amb Caixa Manresa.
Més enllà de les dates, com dèiem, en fi,
això és un capítol més de la història,
se sabia que l'acord, l'anunci, les reunions,
els Consells d'Administració eren imminents.
Més enllà de tot això, el que venim preguntant aquests dies
els nostres contartulis, que els sembla la fusió de Caixa Tarragona?
El Quim Vendrell riu o somriu?
Per què riu o somriu?
Perquè hi havia algunes notícies on, per exemple,
no s'havia de perdre el nom de Caixa Tarragona.
A veure, escolta, podem ser ridícols, però no tant.
És inevitable.
És inevitable o no, però em sembla que no és el gruix de la qüestió,
en definitiva.
A veure, Caixa Tarragona, Caixa Catalunya, Caixa Manresa,
o la Caixa que vulguis, en aquell moment,
el tracte financer que poden donar a un particular
o a una empresa, el mateix.
Per tant, no sé què ve ara aquestes ganes de mantenir el nom.
Em sembla que és l'anècdota que es pot produir en tot això.
Per mi, una fusió de Caixes, el que pot tenir més important,
és que l'obra social realment es continuï mantenint.
És el que s'ha de vetllar,
que si hi ha una Caixa que és territorialment de Tarragona,
doncs que l'obra social continuï funcionant,
a Tarragona, tal com està funcionant ara,
i suposo que la Caixa de Girona o la Caixa que sigui
també voldrà que passi el mateix,
i això va ser el que, a nivell, diguem-ne,
ciutadà de peu, de carrer, doncs li pot interessar.
La resta, no cal entrar en què, en definitiva,
tot el sistema financer com està,
i també val a dir que avui en dia el sistema financer,
una bona part de la crisi o la remuntada que pugui haver-hi de la crisi,
si no es produeix, en bona part ve determinada per l'actitud
que estan tenint les entitats financeres on estan tancant el crèdit de mala manera.
I el que abans semblava que fossin els Reis Mags,
que tampoc havia de ser això,
però avui en dia la cosa està que
ells no fan córrer el diner,
i per tant anar a buscar diner a bancs o caixes,
però sobretot a caixes, costa moltíssim,
i clar, si el diner no córrer, l'economia també queda aturadet.
La segona pregunta en tot cas,
pot ser si amb fusions córrerà més el diner o no?
Teòricament ha de córrer més el diner perquè hi ha aquell fons...
A veure, no ens oblidem que aquesta fusió ve determinada
per la situació de crisi que poden tenir les entitats financeres
i que per tant tindran una ajuda al Banc d'Espanya.
Si això es fa en diner públic,
que es fa en diner públic,
el que s'ha de reclamar és que aquest diner públic corri,
perquè en definitiva les empreses puguin tenir el diner
o puguin tenir un refinançament,
i no ens provoquem a trobar situacions d'aquestes surrealistes,
que mentre que el preu del diner està a l'1,30 com a molt,
un refinançament per una empresa està costant al 8,5.
Llavors, clar, si volem sortir de la crisi,
que les empreses hagin de pagar un refinançament
perquè les coses no els hi van com els hi haurien d'anar,
pagar un refinançament al 8,5,
va semblar que és bastant indescent, en definitiva.
Josep Maria, inevitable la fusió de Caixa a Tarragona
amb altres entitats?
Jo voldria dir diverses coses així, tipus flash,
i segurament també soc conscient
que potser també caurem en alguna contradicció.
Primer vull fer la broma,
que tots sabem que dèiem
ni 13 martes ni té caixa ni té embarques.
I en canvi, doncs, mira, pel que sigui...
Que ho sé que ara t'ha tribut una nota...
No, no, no, no, no, suposo que ha sigut un tema de calendari
sense pensar en aquesta frase feta...
Home, però jo deia ni té caixes ni té embarques,
tenint en compte del que es parlarà, no?
Sí, sí, no, no, esclar, si a partir del dia 13
és quan realment s'afirma el que s'ha de afirmar.
A veure, jo crec que és inevitable,
llavors jo crec que en aquest procés s'ha dit,
els partits, perquè s'ha polititzat,
però a veure, anem a l'arrel,
la Caixa a Tarragona, com la Caixa a Catalunya,
i la Caixa a Girona, encara que les fusionen amb altres,
van ser fruit de les diputacions provincials
i, per tant, històricament,
les diputacions provincials també eren ens polítics, bàsicament.
Després s'incorporaven empresaris de les zones,
cooperatives, agrícoles, etcètera, etcètera,
però, bueno, vull dir, dic això perquè, inclús, aquí,
des d'aquestos micrófons, jo he sentit,
amb alguns membres de l'equip de govern, de l'oposició,
que deien, l'alcalde Ballester no es pronuncia,
l'alcalde Ballester no es pronuncia,
i el president de la Diputació,
inclús l'àmbit de la Caixa a Tarragona,
és provincial.
Llavors, diguem les coses pel seu nom.
Sí, perquè, perdona, que ho digui,
corre, Marc, que el president de la Diputació,
Josep Poblen, no ha dit ni una paraula en aquest debat.
Després, no, no, no, exacte,
i no té un àmbit provincial, per tant,
amb el tema del nom, que la gent diu,
ah, és que perdrem el nom,
a veure, perdrem el nom, ho acaba de dir el Quim Vendrell,
quan anem al BBVA, diem BBVA,
no diem el que Bilbao, Vizcaya, Argentària,
o sigui, Bilbao, Vizcaya,
tal, tal, doncs ha anat perdent.
Central Hispano, no sé què, vull dir que,
a veure, vull dir que el nom no fa la cosa,
com també s'ha dit en altres tertulies anteriorment.
Què era més convenient amb Ibercaja?
Que ara nosaltres som la crosa d'una entitat que potser està,
bueno, però, o sigui,
el senyor que sigui vicepresident de Tarragona,
també hem de dir que serà el del quart,
de la quarta caixa d'Espanya.
Per tant, això, a veure, vull dir avui dia,
o t'agrupes,
t'fusions, o si no, desapareixes el mapa.
O sigui, avui dia, en tots els aspectes,
jo sempre m'agrada dir, o vas al cort inglès,
o vas al cort inglès que d'aquí quatre dies,
bueno, que ja serà l'any que ve, la tardor que ve,
abans de Nadal,
doncs t'anem al cort inglès de Tarragona,
te'n vas a un lloc que ho fas tot,
o te'n vas a la botiga que únicament venen formatges,
únicament venen xocolata,
únicament fan jerseis de llana
o pantalons texans,
perquè vas a l'especialista.
Per tant, t'havies obligat a fusionar-te,
perquè és llet de vida.
I després una altra cosa,
que se sapigut després,
perquè, esclar, jo crec, allò que diem,
sabem de la missa de la meitat,
jo crec que aquí parlem, parlem,
i sabem, no la missa de la meitat,
sabem de la meitat, de la meitat, de la meitat.
Per què?
Oi que també hem vist ara últimament a la premsa
que el senyor Poblet va anar a veure
el Miguel Ángel Fernández de Ordóñez,
el MAFO,
el governador del Banc d'Espanya
i també l'alcalde de Ballesteros el va rebre?
Llavors allà ja van marcar una mica
les estratègies de cadascú.
Per tant, i a més a més,
hi ha una altra cosa.
Si ens representa una sèrie de senyors,
el Consell d'Administració, on sigui,
com els col·legis professionals,
o creiem en qui ens representa,
o si no, moció de censura,
amb els reglaments i estatuts que té cada entitat,
i fes el que saps,
perquè tens que donar el vot de confiança.
Vull dir que si ara tindrem,
que ara avui també he vist
que abans teníem 50, 30, 20,
i ara sembla que el tractament
en cas de marxa
inclús el 30 i el 20
per damunt dels passius
i actius que té cada entitat bancària.
I també sembla ser
que en Manresa tindrà el mateix tractament.
Bé, a la llarga,
i després dependrà d'una altra cosa,
que amb això sí que també
històricament els catalans
o els de Tarragona
també tenim aquest concepte.
A vegades parlem del centralisme de Madrid
i també a vegades
encara és més ferotge
el centralisme de Barcelona.
Per tant, el que sí que potser
també serà inevitable,
després si el centre de decisions
de coses de la província de Tarragona
o dels tarragonins
o dels reusencs,
amb coses aquestes ja del dia a dia,
dada l'entitat que abans anava a Caixa Tarragona
i perquè era a Caixa Tarragona,
doncs coneixia una mica la problemàtica,
te donaven la subvenció
o l'ajut
o les beques
o el que sigui,
aquestes ajudes.
I, bueno,
inclús empresarials,
no es tracta únicament
de labores socials,
sinó també
temes de risc
i morocitats,
etcètera, etcètera.
Doncs, clar,
si això també està ben estructurat
des del punt de vista,
però, esclar,
hem d'anar a morir
a entitats potents,
a entitats potents,
això és...
i, si no,
és que desapareixem del mapa.
Queda clar.
Queda clar.
Saludem el Terce Contertura
que ha arribat,
el Francesc Roig.
Bon dia, Francesc.
Hola, bon dia.
Inspector,
en cap d'ensenyament,
hem començat parlant d'economia
i de Caixa Tarragona
un dia més,
perquè avui ja les informacions
apunten a un dia
i una hora,
gairebé,
dia D,
13,
dimarts i 13,
abans el Josep Maria
feia una mica de broma
amb el dimarts i 13,
que és el dia en què
es reunirà el Consell d'Administració
de Caixa Tarragona.
Sobre el procés en general,
inevitable també pel francès
una fusió de Caixa Tarragona
amb altres entitats?
Home,
no sóc excessivament expert
en el tema de fusions.
Però com a ciutadà de peu.
Però com a ciutadà
que té un cert olfacte
com el que pot tenir
qualsevol ciutadà
en els olfactes
d'aquests moviments subterranis
que es produeixen,
que com molt bé deia aquí
l'amic Boqueres,
amb moltes de les gestions aquestes,
a nivell oficial o extraoficial
no es coneixen,
per tant,
són gestions que es fan
des de les administracions i tal,
el que hauríem de veure
és si la fusió,
o suposo que aquest és l'objectiu
que es pretén,
és que Caixa Tarragona
no perdi el gotip,
tingui la potència que té ara o més
i el seu pes específic
a l'hora de prendre decisions
sigui considerable.
Perquè és clar,
si una fusió
és aigualir
el que tenim
pràcticament
som terra de vins
i aquí el vi ens agrada
el vi-vi,
no el vi batejat.
Seria més una absorció
que una fusió?
M'abstinc de fer aquest comentari
perquè no tinc ara
en aquests moments
prou informació
per dir si és absorció
o és fusió.
Són conceptes
bastant similars
però diferents,
en funció de les característiques
del pacte que es fa.
Ho deia perquè aquest dia
s'ha parlat molt,
en fi,
en aquesta tertulí suposo
que en moltes converses
sobre si això
seguint el símil aquell
de ni té cases
ni t'embarques
si Caixa Catalunya
era la millor núvia
per Caixa Tarragona
o podia haver-hi altres funcions
perquè recordem
que havien sortit
altres possibilitats.
I és que moltes vegades...
O aquí no podem triar, Quim.
No, a veure,
no es tracta que es pugui triar
o no es pugui triar.
Es tracta que una opció
amb una caixa
com pot ser,
heu parlat d'Ibercaja,
resulta que espera el control
perquè Ibercaja sí que naturalment
pot fer una absorció
amb tota la tranquil·litat del món.
En aquell cas,
el centre de decisió,
malgrat estigui Barcelona,
malgrat el que es digui,
continua estant a Catalunya
i això me sembla
que és molt important
en aquests moments.
Anar a fer una aventura
amb les Espanyes
vol dir que llavors
siga perds
tots els trensols
a la primera vegada.
Per tant,
és la ideal?
Possiblement no,
possiblement no,
però és la menys dolenta
abans d'anar a buscar,
jo que sé,
Caja Duero, Ibercaja,
Caja Galícia,
no sé què,
no sé què més, no?
Per tant,
com a mínim,
el centre de decisió
queda a Catalunya
i això me sembla
que és bastant important.
Sí, hi ha alguns
dels que defensen
aquesta fusió també
diuen de l'esperit
aquest similar
que tenen Caixa Terraona
i Caixa Catalunya
perquè darrere
tenen les diputacions.
Tot i que és veritat
que Caixa Girona,
que s'havia especulat
al principi,
s'ha desmarcat
i s'ha anat
en un altre procés.
També, Josep Maria,
tu creus que és
la millor núvia
que podíem tenir?
Sí, a veure,
esclar,
aquí també hi havia
un acord,
sembla,
i potser sí que
això des de la Generalitat
s'ha volgut
que tot quedés a casa,
diguéssim,
dintre del territori català.
Sí, de Caixes Catalanes.
Bé,
llavors això té
avantatges i inconvenients,
però jo crec que també,
aquests mateixos que a vegades
diuen
no han de perdre a Tarragona,
no han de perdre,
esclar,
si el centre de decisió
era Ibercaja
i era Ibercaja
on té la central,
a Saragossa o el que sigui,
doncs llavors
dius que passa.
Després una altra cosa
que s'ha anat
dintre aquests dies,
que ja sabem
que amb els balanços econòmics
es poden fer
puntabilitat creativa,
però en canvi...
Engenyeria financera,
no?
Engenyeria financera,
ho dic,
però jo també he sentit
que diem
Caixa Catalunya
està pitjor
des del punt de vista
de balanços.
Home,
tots sabem Caixa Catalunya
i inclús també
la seva participació
en terres cavades
i vol dir
amb el tema
de la colonial,
etcètera,
etcètera,
de la immobiliària colonial
i amb temes immobiliaris
que ha tingut
potser per Catalunya
i altres inversions
en altres llocs.
Bé,
però també m'assembla,
si no m'ho d'hauria equivocar,
i ho lamento
dir-ho d'aquesta manera,
que també Caixa Tarragona
estava al quart,
amb el rànquing
de morositat.
D'acord?
Vull dir,
cadascú amb les seves coses,
però, a veure,
esclar,
s'han dit moltes coses
i com,
torno a dir,
sabent de la missa la meitat,
no,
la meitat,
de la meitat,
de la meitat,
de la meitat,
doncs llavors,
clar,
vull dir,
tenim uns inputs
del tipus que sigui
i llavors ja dic,
o sigui,
aquí a vegades,
com ho veiem
amb altres empreses,
no,
quantes empreses hem vist
que o s'han fusionat
amb multinacionals
o s'han agrupat
amb altres,
del mateix sector
o de la resta d'Espanya
per ser forts,
amb la producció,
amb l'exportació,
el que sigui,
doncs aquí
és renovar-se o morir,
jo crec que no queda més,
que és la millor nòvia,
doncs se suposa
que doctors,
doctors té a la iglesia
i torno a dir,
o tenim el vot de confiança
amb els que els manen
o si no,
a pagar i vam,
o sigui que...
I per anar acabant el tema,
amb les qüestions
de l'obra social del territori
que també esmentava
el Quim Vendria al principi,
això al francès li preocupa
que es pugui perdre
d'alguna manera
també aquesta sensibilitat
pel territori?
Reitero el comentari
que he fet abans
que va
i sospito
que no difereix gaire
del que tenen
els meus
contartulians aquí,
és
les solucions de futur
sempre s'han de fer
en funció
de les necessitats
que tenim
sense perdre bugades
perquè si no
per cada bugada
anem perdent llençolets
i al final
ens quedem
només amb els filferros
d'estendre
i prou.
Amb una mica de sort
i això.
I això.
Aleshores
el que sí que hem de dir
és
potser es va crear
una superestructura
excessiva
en funció
de les necessitats
o
del que hi havia,
no ho sé.
El que és evident
és que
si tenim
el que tenim
el que no podem
és perdre
el que tenim
més aviat
és intentar
amb el que tenim
millorar
i projectar
amb perspectiva
de millora.
Després aquí
intervindrà
el factor
de la pèrdua
de llocs de treball.
Clar,
aquest és un factor
molt delicat
però
la reducció
o
diguem-ne
les adaptacions
laborals
i de llocs
de treball
es produeixen
amb fusions
o sense fusions
també.
I jo sospito
que potser
l'interès
de Caixa Tarragona
o de qui sigui
ja hauria estat
fer-ho
sense fusió.
Sospito.
Per tant,
tampoc hem de carregar
els naulers
que la fusió
pugui produir això.
Ara,
és evident
que s'haurà
d'ajustar
quin és el pacte
entre els
que es fusionin
i prefereixo
dir fusió
que no absorció
perquè
ja sabeu
que tinc
una certa sensibilitat
amb el tema
d'absorció
en acció
i llavors
prefereixo fusió.
La canonga
a Tarragona,
molt bé,
molt bé.
Per tant,
no,
si la fusió
es fa
en un pacte
de criteris
ben lligats,
concretats
i escrits
i sobretot
quins són els límits
i els marcs
d'actuació
de cada entitat
perquè
tothom mantingui
la seva independència
en la federació
d'entitats
que es fusionen,
no hi ha d'haver
cap problema.
Jo crec que
pot ser
molt millor
perquè el creixement
potencial
donarà més servei
i se sobreentén
que la ciutadania
sortirà
beneficiada.
Recordem que
des del punt
de vista laboral
els sindicats
en fi
imaginàriament
els de Caixa Terrona
però també els de Caixa Catalunya
i els de Caixa Manresa
es mostren favorables
perquè diuen
que estaran en una entitat
més forta
i que els llocs
de treball
que es perdin
quedaran absorbits
per prejubilacions.
Jo volia dir
un apunt
que algú potser
pensarà
que no ve a compte
i sí que ve a compte.
El senyor Rafael Giné,
director general,
quants anys porta aquí?
10 o 12?
Molts.
Molts.
Oi que quan va vindre
aquest senyor
no era de Tarragona,
va vindre,
inclús era
dirigent
d'una altra entitat
de Caixa Catalunya.
De Caixa Catalunya,
molt bé.
Però fixa't en aquell moment
que també
per què va vindre
algú de fora?
Perquè també en aquell moment
la situació de Caixa Terrona,
i no em voldria equivocar,
també era una mica
quelcom delicada,
etcètera, etcètera.
I en canvi
va vindre algú de fora.
A veure,
ho dic des del punt de vista
que en canvi ningú...
És que clar,
per dirigir Caixa Terrona
no cal ser
de Tarragona de Socarrel,
no?
No, no, no,
vull dir que
es va fer un fitxatge
d'una persona
que se suposa
que tenia una vàlua
i ha acreditat
el que sigui
o el que fos,
perquè també no sabem
a vegades les coses
d'aquestes seleccions
de personal
o no de personal
o el que sigui,
però no,
però ho dic
perquè en aquell moment
també,
perquè fixa't,
el fet que a vegades
siguin les coses de casa,
també hi ha uns vicis
que es porten a vegades
amb l'adjudicació de crèdits
i saps quines empreses,
no sé què,
no sé quantos,
i per tant,
a vegades quan fas
taula rasa,
com el pressupost base zero,
doncs, bueno,
és Boron i Comenta Nueva
i comences de nou
i llavors amb una nova estructura,
però jo estic d'acord
també amb tot el que has dit
tu, Francesc,
des del punt de vista,
però aquesta,
no hem de perdre
la identitat
a una sèrie de coses,
però a vegades
dependrà molt després
la delegació territorial
que facin
en tot Catalunya
i les atribucions
que tinguin
els seus, diguéssim,
directors d'àrees
o provincials
i la filosofia.
Suposo que tots aquells
són els que s'estan negociant
aquests dies.
A part de les cadires,
i després veurem el resultat.
En fi,
d'això en parlarem molt
la setmana que ve,
dimarts,
en principi,
doncs ja al Consell
d'Administració
d'Aquestra Tarragona
en què s'aprovarà
aquesta qüestió.
Repassant una mica
l'actualitat del dia,
tenim entre altres notícies
una iniciativa
si més no
que sembla prou original.
La Federació d'Associacions
de Vents de Tarragona
ha decidit
que està farta
de les males olors
que se senten molt sovint,
diuen,
en diferents barris
de ponent de la ciutat
i proposen
una mena de col·lapse
del telèfon
d'emergència 112.
És a dir,
que tothom
truqui
quan hi hagi
un episodi
d'aquest
de males olors
perquè l'administració
tingui constància
d'aquest fet.
Els sembla
una bajanada,
els sembla
una idea original,
tenen raó,
consideren que
s'estan produint
més episodis
de males olors.
El seu nas
és molt sensible
o no és sensible
a aquestes qüestions?
Quim,
tu com ho veus?
A veure,
suposo que
el que en diem
a ponent
s'ha de notar
molt més
que no pas
al centre de la ciutat,
no?
I suposo que això
moltes vegades
crea un cert
un cert esdosec,
una certa inquietud
perquè la informació
moltes vegades
no hauria de circular
el ràpid
que hauria de circular
si és que circula.
Per tant,
que la gent vulgui
com a mínim
estar informada
i saber el que està passant
em sembla molt raonable.
Què pot passar?
Que bloqueigis el 112
i que realment
es produeixi
una urgència
en un altre lloc
i aquella persona
no podia accedir
al 112.
És el que pot passar,
no?
Però bueno,
entenc que la gent
estigui molesta
en aquest cas
perquè les olors,
no saps mai
si realment
només són olors
o són alguna cosa més,
no?
I tenir informada
la gent
em sembla
que és molt important.
Francesc,
tu que ets
a la canonja,
territori sensible.
Sí,
a veure,
la zona
de la qual estem parlant
tenia abans
una producció industrial
que en deien
les colònies
i del que hi havia,
que ja no existeix,
amb el que ja ara
hi ha una sensible
diferència d'olfacte.
certament que la zona
de Ponent
té una varietat
d'olors
exquisida.
Sobretot
quan
es pon el sol.
I
a les nits,
avui,
per exemple,
o aquests dies
últims,
que hi ha una
abonança de clima
exagerada
pel temps que som
o que no bufa
el mestral,
la zona
de
Camp Clar,
zona
dels barris,
diguem-ne,
Ponent
més cèntrics,
queda molt
eclotat allà
i certament
les olors
són
impactants,
impactants
per dir-ho
d'una manera fina.
Ara,
jo,
amb el temps
que fa
que aquest tema
surt,
es remena
i cada vegada
d'això,
no sé
per què
algú
no ha pogut
detectar
quina és la causa,
perquè pot ser,
a vegades
es parla
de la incineradora,
a vegades
es parla
d'una fuita
d'una altra empresa,
abans
hi havia la sofrera
i
deien la sofrera,
la detecció,
si amb la química
és fàcil
detectar
una fuita
o un accident,
o un accident
o qualsevol
incidència,
per què
no podem
detectar
l'origen
d'una
mala olor,
que pot ser
orgànica
o pot ser
química.
Jo penso
que
el pla 7K,
per exemple,
que té
una funció
quan funciona,
doncs
fa
aquesta
feina.
Doncs
jo penso
que hauria de ser,
perquè realment
jo no dic
que siguin
tòxiques,
però sí
que són
inhumanament
suportables.
Josep Maria.
A veure,
has dit,
si no recordo moltament,
què ho ha dit
la Federació d'Asociació de Benz?
Però no totes.
Totes?
Una,
una clara.
La del PECO.
Sí, sí,
la que presenta
és Sant Antoni PECO.
La històrica,
la primera,
que després ha cubriu segle XXI
i després...
Que segurament
té més implantació
també als barris
de Poren.
Exacte.
I després hi ha hagut
ara aquesta recente
de la Federació
d'Allevant.
Que jo, tot això m'ha semblat molt bé
i ja estic a agrair que molta gent vulgui
treballar per les seves comunitats
però Terraora sí que és gran
però potser amb una sola
Això ens portaria un altre debat
No, no, que va bé, no, amb aquest inici de legislatura
i faig un parèntesis molt curdet
doncs va haver l'intent d'agrupar aquestes dues
i en canvi al contrari, que després ha sortit una tercera
Bé, jo crec que
estem condemnats
el que passa és que estic a regular tot això
el que passa és que, esclar, hi ha detectors
perquè jo recordo el complex educatiu
doncs hi ha sempre permanentment
temes de contaminació
etcètera, etcètera
que això és el prioritari de la ciutat
és una tasca més
i m'assembla, tu també començaves dient, Ricard
doncs si era
si era una idea brillant
una idea original, molt bé
ara si hem de col·lapsar el 112
servirà per a algú
perquè com deia el Franger Roig, que són temes
químics, orgànics, aquí també sabem
el que potser, perdona Josep Maria, hi ha un cert restat de malestar
pel que va passar al Juliol a Marc Cross
l'arxivament de...
suposo que és conseqüència d'allò
suposo que hi ha una certa sensació de...
de fer un gest, una mica de protesta
m'imagino
sí, però jo considero que
oi que també a vegades sentim
que segons quines malalties
doncs també Tarragona i l'àrea
que això hauria de dir sanitat
els índexs de mortalitat o
enfermedades, bueno, doncs això
com la cementera del canal
però tu vens a dir que estem condemnats a suportar aquesta situació
no, no, no, estem condemnats
no vol dir que llavors hem de ser resignats
o sigui, els hem de fer accions
perquè jo tampoc no vull fer futurologia
però jo crec que les químiques
que això no ho veurem potser ningú dels que estem aquí de taula
ara hauria un dia que les químiques desapareixen de Tarragona
per raons òbvies
per raons que ho hem vist en altres llocs d'Europa
o el que sigui
perquè la mà d'obra s'implantarà a Matrioc
i per tant el futur d'aquí és donar serveis
i sobretot el turisme
aquest és el futur
ara en canvi
això ens ha reportat riquesa
tota la implantació de la petroquímica
quan se va decidir que vingués a Tarragona
a la refina de Catalunya
als anys 60, 70, tal
i tot el que va significar
sí, ara vull dir
que és inevitable
sí, que es tenen que regular
i si hi ha coses reiteratives
per part d'algunes empreses
que a unes hores se veiem que es treuen uns fums
i una sèrie de coses
ara aquests a vegades són fums
visuals
o també són contaminants
o produeixen
perquè també a vegades s'ha dit
per exemple jo que soc nastiquer
i algú d'aquí de la taula també va
diu
esclar si hi posem el camp de Camp Clar
a part que bufa molt el vent
també les olors, no sé què, no sé quantos
tindrem futbol
no, no, no
tindrem un futbol contaminat
amb altres
bufa molt el vent
diuen
alguns experts
de totes maneres
però la gent que diu
que ara amb els entrenaments
ara amb els entrenaments
passa el que passa
i diu
però és clar
quan hi hagi el camp de futbol
serà tancat
i llavors home
també vas a altres camps
que també d'això
i segons com bufa el vent
també pots remolinar
però vull dir que
això ens us portaria a parlar
de la climatologia
perquè el francès s'ha posat
una cara de dic
no, sí, sí
però a veure
a l'estadi
del Valladolid
el de la pulmonia
que li diuen
més ben callint
o d'osca
o d'osca
allà a totes maneres
em sembla que no tenen
problemes d'olors
precisament
perquè és com una incongruència
estem parlant
que queda molt eclotat
aquella zona
i que em diguin
que bufa molt ben
alguns
quan bufa mestral
quan bufa mestral
bufa pertot arreu
i bufa
amb la direcció
que toca
nord-oest
i quan bufa mestral
precisament és quan
estem deslliurats
d'aquesta
diguem-ne
mala olor
però quan hi ha una
temperatura d'abonança
o una climatologia d'abonança
com la que tenim ara
però és que doncs
queda
queda molt
jo de totes maneres
citava abans
això del possible malestar
dels veïns
per l'episodi d'Arcros
ja saben que
en aquests últims dies
s'han conegut
noves informacions
tenim encara
la investigació
oberta de protecció civil
però s'han arxivat
les investigacions
que havien obert
els apartaments
de medi ambient
i d'innovació
i indústria
de la Generalitat
una sensació
potser dos mesos i mig
després d'aquell episodi
que tot ha quedat
en res
i sembla que va ser
prou important
a banda d'aquella
picabaralla
entre l'Ajuntament
ni la Generalitat
perquè l'Ajuntament
l'alcalde no sabia res
del que havia decidit
la Generalitat
hem après alguna cosa
Francesc
tu creus
d'aquell episodi
hem tret alguna mica
l'aigua clara
d'allò
o al revés
això jo crec que
d'aprendre la ciutadania
sempre apren
que
no passa mai res
aquesta és una
constatació
de comú denominador
no passa mai res
en el sentit
que surt la notícia
a la premsa
hi ha un cert escarafall
i després
tot queda una mica tranquil
aigualit
i diluït
jo crec que
amb els temps
que fa
que tota aquesta situació
es produeix
algú ja hauria hagut
de prendre
una sèrie de mesures
diguem-ne
d'auditúria
olfactiva
ja està molt de moda
també això
de les auditories
de seguretat
Quim
què et sembla això
de l'episodi aquest
d'Andar Cross
dos mesos i mig després
a veure
tenim
des del meu punt de vista
tenim un excessiu
nivell
d'administracions
un excessiu
que en definitiva
uns tenen competència exclusiva
però malgrat tenir exclusiva
com pot ser la Generalitat
resulta que després
l'Ajuntament
ha d'actuar
malgrat no són
les seves competències
o sigui
ens trobem
gairebé
i si afegim
una entitat municipal
descentralitzada
o és la Caronja
te pots trobar
en set nivells
d'administració
en un sol territori
vaja
això
és del més irracional
que et puguis arribar
a trobar
llavors clar
contra qui dispares
per demanar responsabilitat
és que no ho saps
és que no ho saps
s'ha de determinar
molt bé
qui té la responsabilitat
per disparar
amb el bon sentit de la paraula
estic dient-ho
com a metàfora
disparar
per veure qui és el responsable
que t'ha de donar explicacions
de tot això
el que passa és que
perdona Quim
normalment el veí
el ciutadà
on va sempre és a l'administració
però sembla que és l'ajuntament
encara que no tingui les competències
que l'ajuntament
el conseller corresponent
es pot quedar així
veient visions
perquè és que no té
les competències
per això
per tant
moltes vegades
s'ha parlat
i ara possiblement
em desviu una mica del tema
però moltes vegades
s'ha parlat
de racionalitzar
tot aquest sistema
d'administracions
que tenim
i realment
deixar-ho tot
una mica més ben
més ben simplificat
i que si l'administració
més propera
al ciutat
ser l'ajuntament
parlem que l'ajuntament
tingui totes les competències
i els recursos necessaris
per fer front
perquè tu creus que
en episodis així
l'ajuntament hauria de ser
el primer responsable
o el que pretés
és que no ho és
ara no ho és
però et pregunto
si creus que ho hauria de ser
a veure
no ho sé
és molt difícil
és molt difícil
es tracta d'això
de posar-hi una mica
de sentit comú
i racionalitzar
tot aquest tipus
d'administracions
que tenim en aquest moment
perquè comencem
diputació
Consell Comarcal
Ajuntament
Entitat Municipal
Decentralitzada
Subdelegació del Govern
Delegat del Govern
de la Generalitat
Comunitat Econòmica Europea
Govern de l'Estat
és a dir
vegueries
escolti'm
vegueries
escolti'm
en qui vaig a parlar
en qui vaig a parlar jo
no?
i a més a més
moltes vegades
has de fer tràmits
en dues o tres administracions
per una mateixa cosa
escolta'm
això és un disbarat
i a més a més
el ciutadà al final
es cansa
el ciutadà es cansa
i és normal que ens cansa
Josep Maria
això del pla secta
i de la fuita d'Arcross
de fa dos mesos i mig
segons tu competències
perquè recordem
que aquell episodi
es decideix des de Barcelona
el confinament
dels veïns
de milers de persones
en barris de la ciutat
i l'alcalde no ho sabia
en aquell moment
això és greu
esclar llavors
a veure
una cosa
oi que la Junta de Local Seguretat
l'aprecia de l'alcalde
molt bé
llavors ell té els seus assessors
i decideix
el que ha de decidir
amb aquest tema
esclar
aquí va donar l'ordre
i l'altre
ja va llegir
per això no és Junta de Local de Seguretat
és el pla secta
és el pla secta
llavors sembla ser
que el conseller corresponent
és el que té el poder
i pot fer el que va fer
es veu que ho pot fer això
ara esclar
llavors
ningú neix
diguéssim la ciutat
hi ha l'alcalde
i l'alcalde pot estar de viatge
o el que sigui
però per això
hi ha també un regió de medi ambient
o hi ha l'alcalde en funció
si l'alcalde està viatjant
o està fent el que sigui
perquè també a vegades
no mena
no mena el que sigui
per tant jo crec
que va ser greu
que no estigués informada
la primera autoritat municipal
o el que sigui
perquè els que es tenien
que confinar
o tenien que fer el que sigui
els ciutadans tarragonins
total
per tant això sí que
ara
a vegades
diem
molt bé
i segurament
potser per prendre alguna edició d'aquestes
té més informació
des de Barcelona
també això és possible
des del punt de vista informàtic
o de pantalles
i no sé què
que potser d'aquí Tarragona
però es tenia que consensuar
i es tenia que
també de dir
escolta
i això total
què us sembla
i canvia l'altre d'aquí
i hagués dit
escolta
a veure
vinga
truques aquí
truques allà el que sigui
què passa
i llavors potser no hagués
però després del que va passar
que cap investigació
acabi possiblement
amb una sanció
a banda de la de protecció civil
no creus que també
generen al ciutadà
una sanció
una mica de dir
un cert passotisme
i cert cosa
de dir
llavors qui mana
és complicat
però jo crec que
però jo diria
que el problema
no és si hi ha
o no hi ha sanció
el problema és
què va succeir
en primera instància
perquè clar
que hi hagi sanció
jo em quedo igual
a mi el que m'interessa saber
és què va succeir
i després a partir d'aquí
ja parlarem de la sanció
però clar
és que si no saps
el que va succeir
i després també
hi ha l'altre aspecte
a vegades també
de dir
com jo decideixo
o jo tinc aquest poder
que és el que també
s'ha llegit en premsa
amb algunes
amb algunes
inclús tertúlies
acabem
doncs diu
ah no
esclar
com deixés Barcelona
doncs aquest
com té el poder
decideix
i els altres
tens que callar
i això també
tampoc no és correcte
en fi
ho deixem aquí
Josep Maria Boqueres
Francesc Roig
Quim Vandrell
acabem aquesta estona
de tertúlia
avui hem parlat
un de dos o tres
qüestions d'actualitat
del dia i de la setmana
gràcies per estar amb nosaltres
fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
bon dia