Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia a tot.
No et preocupis per aquest canvi d'horari, perquè jo t'aniré orientant,
perquè no et descol·loquis i no et perdis.
Bé.
Farem el mateix, el de sempre, actualitat, mirarem una miqueta novetats
i fins i tot, si ens dona temps, escoltarem música, sí?
Estupendo.
Doncs vinga, comencem.
Des de la Pompeu Fabra, però amb pressupost de la Generalitat.
Però ja sabem que la majoria de coses que es fan en català
les poden fer institucions i entitats, però els dinerets sempre són públics.
Cal recordar que la setmana passada la Universitat de Pompeu Fabra
va sortir en aquesta secció, en aquest programa.
I no precisament ben retratada.
Sinó pel tot el contrari, per les seves desgràcies lingüístiques
en matèria de política lingüística, del que diu el rector,
del que fan a la web, etcètera, però al mateix temps,
en aquesta universitat hi ha, els que es dediquen a la lingüística i la filologia
hi ha un grup de recerca, com es diuen aquests.
El grup de lingüística computacional, és a dir, els lingüistes que treballen informàticament.
La web de la universitat està com està lingüísticament, el rector diu el que diu,
però els lingüistes computacionals van fent feina, ells.
I acaben de... això va sortir a les webs ahir al vespre.
I què tal va?
Encara no ho sé.
Ah, no ho has posat. No, clar, si va sortir ahir a la nit...
Va saltar, diguem, a les webs ahir a la tarda, i jo ahir a la tarda no treballava,
i fins aquest dematí el primer que he trobat, quan heu obert el Hoops,
a veure què hi havia de política lingüística i coses d'aquestes,
el primer que he trobat és això de què.
Ja ens ho posarem en pràctica, ho provarem.
Val la pena. Sembla que estarà prou bé, a veure, és la primera versió,
la versió 1.0, fins ara hi havia hagut durant uns quants mesos una versió de prova,
la gent l'havia anat provant, els del soft català, per exemple, l'havien provat,
i estava bé, i ara ja han llançat una primera versió.
És útil i apte tant per a Windows, com per a Linux, com per a Macintosh.
També conté i aporta els connectors per a aquest funcioni amb l'Open Office,
per a aquest funcioni amb el Firefox, amb el Thunderbird i amb el Simonki,
que són tres navegadors molt coneguts.
pots triar la correcció amb quatre grups dialectals,
un de sol, o tots quatre, o la meitat.
T'has fet correcions dialectals de segons si és català central,
pots triar en català central, català noroccidental,
que seria Lleida, Tartus, etcètera,
Balear o Valencià, com a quatre grups.
Sembla que està molt bé això.
També hi ha l'opció de triar correcció gramatical o correcció ortogràfica,
i ells ja expliquen que, clar, la correcció ortogràfica és molt senzilla que funcioni bé,
la gramatical, que et digui si allò que tu vols dir està ben dit i tot això,
que si lligues sintàcticament o morfosintàcticament,
això també ho intenta i ho pretén el corrector, encara que ells ja admeten
i et badeixen que això, evidentment, és molt més complex i que no serà tan perfecte.
I, a banda de poder-se'l baixar gratuïtament, que és gratuït i gratuït, ja està.
A part d'això, si no tens ganes d'instal·lar-te'l,
el pots provar o el pots utilitzar només en línia,
perquè a dins del mateix web hi ha l'apartat de corrector en línia,
en què també pots triar per els dialectes,
i aquí, màxim, pots allò típic de copiar i enganxar el text a la finestreta,
i...
I te'l corregeix.
Te'l corregeix.
Te'l fa les correccions, te'l fa les marques,
tu després fas tu l'última correcció del que ell et marca,
però aquí el límit són mil caràcters.
No és ni molt ni poc, és una cosa que per estar en línia ja està,
perquè si dius, és que jo ho vull corregir molt,
doncs quan te'l baixes, te'l instal·les i ja està.
Clar, no, per això ja està molt bé.
I llavors ja no té límit.
Doncs sembla molt complet, i no abandurem del tot el...
Hauríem de dir la web.
Ah, sí, clar, sí, no?
La web és de la...
Això, si anant a la web genèrica de la Pompeu Fabra es trobarà,
però si voleu l'adreça exacta i correcta i concreta i directa,
és sense les tres veedoles directament parles,
de tu parles, doncs parles,
p-a-r-l-e-s.upf.es barra corrector barra...
Ja està, el corrector ja és tot a la web.
Llavors jo aquí tinc presentació i tal.
Les diferents cosetes que he anat llegint
són diferents apartats que hi ha a la web,
que pots anar clicant,
i amb una pantalleta t'agafar les explicacions d'això que hem vist,
d'això que he anat explicant.
Doncs com dèiem,
que no abandonàvem les noves tecnologies,
en aquest cas per parlar de Microsoft,
que jo últimament sento que diuen Microsoft,
quan parlen català.
Dic, bé, jo tota la vida he dit Microsoft.
Tot depèn.
Tu com ho dius, normalment?
Jo, l'ú del Bill Gates.
Ah.
Ja està.
El dia que el Bill Gates...
El Windows.
El Windows.
El Windows o el Microsoft Office.
Qualsevol cosa, menys de pronunciar anglesa.
Menys Microsoft, que és una mica...
Quan parli en anglès ja ho diré.
Bé, el cas és que rebota el primer premi
a la promoció de la realitat plurilingüe.
Espanya ha instituït pels governs autònoms
de Catalunya Balear, el País Basc i Galícia.
I jo em pregunto,
està molt bé que li donin un premi
per això del reconeixement de la pluralitat lingüística.
Però no els hem donat molts diners
perquè adapti els seus productes al català?
A qui volíem anar a parar?
Clar, és que jo quan he llegit el titular
dic, sí, sí, molt bé.
Amb els diners aliens tu pots anar fent, no?
A mi, d'entrada, quan he llegit el titular
m'ha frapat.
Clar, és que dius, donem diners i un premi.
No, no, no, que diu,
Microsoft rep el primer premi a la promoció
de la realitat plurilingüe a Espanya
pel seu programari en diferents llengües.
Realitat plurilingüe a Espanya?
És que això ho hem explicat moltes vegades,
que li han donat molts diners.
No, penses,
qui li deu haver donat un premi
a la realitat plurilingüe a Espanya
si el govern espanyol és el primer
que això s'ho passa per aquell lloc
que no s'ha de dir?
Llavors llegeixen i dius,
ah, ep, alto, el tanto.
És que això és una cosa,
és una cosa,
que han fet des de les
corresponents secretaries
de política lingüística,
o l'equivalent,
dels governs autonòmics
de les Balears,
de Galícia, de Catalunya
i del País Basc.
Clar, en el seu dia,
em diuen,
tanta inversió que s'havia de fer
per instituir el programari lliure,
les administracions i tot plegat.
Ah, i per a més,
això,
l'entrega d'aquest premi
es produirà d'aquí pocs minuts.
Bé, quan això surti en antena avui,
com que anem,
vèiem delay, no, avui?
Sí, sí.
Ara vull dir una cosa,
d'en dilació.
Vèiem dilació.
Doncs quan això surti per antena
ja s'haurà produït
perquè és avui,
ara d'aquí a dos quarts d'una
es fa l'entrega d'això
i atenció,
que per a més,
allò que deia jo d'aquest paradoxe,
l'entrega del premi
es fa al Círculo de Bellas Artes
de Madrid,
o sigui, a Madrid,
i aniran els quatre representants
dels quets governs autonòmics,
doncs el Benat Joan
pel Política Lingüística de Catalunya,
Patxi Vestarrica
pel Govern Basc,
són els equivalents
del nostre secretari
de Política Lingüística,
en cada lloc té el seu nom,
però la cosa sí.
El de la Junta de Galícia
que és en Marisol López,
és la de la Junta,
i també la del Govern Balear
que és la Margalia de Tous,
aquests quatre,
i la senyora presidenta
de Microsoft,
Microsoft,
heu de dir que sí,
Microsoft Ibèrica,
com se'n digui,
també serà la qui rebrà
el governador
que es diu Maria Gragaranya.
Doncs això és d'aquí pocs minuts
a Madrid.
I això ho fan
aquestes quatre governs,
ho fan això
perquè ho van decidir
fa un any,
quan van fer aquell conveni
de col·laboració
en Política Lingüística
entre les quatre,
que té Vicència,
unes coses que van decidir
va ser crear un premi d'aquest estil
i ho fan
perquè precisament
el Windows Vista
i el Microsoft Office
és l'última versió,
tots ja funcionen
d'aquella manera
que tenen un pedaç lingüístic,
tot tens l'original
de l'angraïsa en espanyol.
Això ho han pagat nosaltres,
no ho ha pagat Microsoft,
no?
No,
em sembla que aquests pedaços
ara ja els fa,
però el que passa és que
antigament
altres traduccions
que s'havien fet
fins fa poc
de Windows
i tot això
les feia,
el Microsoft les feia
perquè pagava la Generalitat.
Clar,
i això està bé
perquè si ja ho ha fet
l'empresa
com a empresa privada
és perquè realment
hi ha hagut una demanda
al mercat,
si més no aquí a Catalunya.
Sí,
jo suposo també
perquè abans
quan el sistema
era traduir tot el programari
era molt car això,
però des del moment
que es van inventar
aquesta cosa
del pedaç lingüístic
que sobre una base
en un sol idioma
i pots aplicar el pedaç
per a qualsevol idioma,
doncs això és molt més econòmic
i per tant
ara tots aquests productes
existeixen
en què pots tenir
el pedaç
en català,
en grec o en basc.
Molt bé.
Dia mundial
de la llengua materna
es va escaure
el dissabte.
Efectivament,
l'UNESCO
va presentar
la versió digital
del seu atles
de les llengües
en perill del món
i aquí proposem
als oients
i tenen una estoneta
que se'ns retinguin,
no?
Sí,
la cosa és
amb motiu d'això
des de París
es fa l'estrena
de la versió digital
de l'atles
de les llengües
en perill del món.
Existia ja en paper
això,
però ara hi ha
la versió digital
i classifica
les més de 2.500
llengües
en perill
que hi ha al món
perquè al món
hi ha 6.000 llengües
em sembla,
no?
I de les quals
unes 2.500
estan en perill,
en perill.
Llavors bé,
ell ens fa
una classificació
en 5 graus
de perillositat
o de vitalitat
depèn de com tu m'he diguis,
no?
I són
ja les vulnerables
poc perill
les que estan
en perill
les que estan
seriosament
en perill
les que estan
en situació crítica
i les que estan
extingides.
I no hi ha
en perill
de distinció?
No.
Llavors diu
mira,
d'aquests
més de 6.000
idiomes
que hi ha al món
200
ja s'han extingit
en les 3
darreres
generacions.
538
es troben
en situació
crítica,
502
seriosament
en perill,
632
en perill
i 607
en situació
vulnerable.
Llavors,
dic l'adreça
de la web
i aquí
el repte
dels nostres oients
és
busqueu aquí
el web
a veure
on es troba
el català.
En quina categoria,
no?
Jo encara no l'he trobat,
ho he mirat
una miqueta.
Potser és que n'hi és
a la visita
de l'UNESCO.
A la web
de les llengües
pot ser,
a veure,
deu sortir,
però s'ha de buscar.
L'adreça
és la següent.
www.unesco.org
barra culture
i llavors
es tracta de posar
la paraula clau
tipus
de buscar
allò,
atles de llengües
en perill,
una cosa així.
En català
no hi és,
el web,
però en castellà
sí.
Per comoditat
està en francès,
en anglès
i en castellà
com a mínim
en aquestes 3 llengües.
d'aquí una miqueta
tornarem a parlar
d'això
de la llengua materna
del Dia Mundial
perquè hi ha alguna altra cosa
relacionada amb això.
Sí, però no tant...
És igual.
A veure,
hi ha un nou cicle
de cinema infantil,
sí?
Que quines pel·lícules
es projecten
quan comença
informació útil?
Comença ja,
aquest cap de setmana
i per això
ho expliquem ara.
De moment,
aquest cap de setmana...
Mira,
ja em posen les rates
per aquí.
Està plen de rates.
Tots són pel·lis de ratons.
O sigui,
de les que jo no vaig a veure
perquè és una de les poques coses
que a mi em fangonia
molt més i fàstic.
Jo pel·lícules
que s'utilitzen rades
no en vull.
Vinga,
la primera no.
A veure,
quina tenim?
Comencem.
A veure,
tenim cicle
en Montblanc,
els diumenges
a les 5 de la tarda
al Cinema Casal
preu 3,80
i com que és diumenge
comença el diumenge
1 de març.
Aquí hi ha una mica
de diferència...
La majoria de pel·lícules
són les mateixes
de tot arreu
però en cada lloc
hi ha alguna particularitat.
En aquest cas,
en Montblanc
aquest diumenge
Madagascar 2.
al Vendrell
les sessions
són els dissabtes
a un quart de 5
3 euros i vist
l'entrada
al cinema
és Òscar al Vendrell
i comencen
aquest dissabte
amb la pel·lícula
Volt.
Igual que a Tarragona
aquest dissabte
amb la pel·lícula
Volt
a Tarragona
Òscar a les Gavarres
i atenció
Vilaseca
Òscar a Vilaseca
em sembla que és
la primera vegada
que el cicle 5
arriba a Vilaseca
potser perquè les sales
aquestes són bastant noves
si no m'equivoco
no les ha d'anir
haurà fa pocs mesos
i per això fins ara
no n'hi havia
i ara ja n'hi ha
ja ho fan
les sessions són
tant a Tarragona
com a Vilaseca
dissabte
a un quart de 5
i el preu 3 i mig
ja està
molt bé
doncs està dit
cada setmana
anirem anunciant la croca
i ja està
molt bé
fem una petita pausa
i obrim ja
el darrer capítol
d'aquesta temporada
de l'ús social
del català
del treball de camp
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
Bé, els oients fidels
d'aquest quart de català
saben que l'Enric
en iniciar aquesta temporada
ens proposava
aquest treball de recerca
l'ús social del català
que ha bastat
diferents àmbits
camps del dia a dia
avui
el darrer capítol
dedicat als DVD
Jocs i conclusions
Exacte
Jo volia fer el joc de paraules
amb allò
sexe, mentides
i cintes de vídeo
doncs aquí tenim
DVD
Jocs i conclusions
finals de la cosa
I què t'hi ha de dir?
T'has deixat el sexe
i les mentides
No veia ser el mateix
a vegades
Ens quedava
el capítol
un dia vam parlar
dels cinemes
ens faltava complementar
o en l'apartat
dedicat al DVD
i als videoclubs
el resum
com que es tracta
de fer el resum
és molt senzill
l'home se'n va
a uns videoclubs
parla amb un director
de cine
i parla amb un propietari
de videoclub
i pregunta
i obté respostes
dels professionals
del sector
resumidament
els videoclubs
la oferta
en català
no arriba
ni al 5%
els videoclubs
que ell visita
això ha de prendre
el videoclub
però en general
ja sabem
que això sí que veix
i dos
el gruix
de pel·lícules
que tenen
la versió
en català
abunda
a la secció infantil
i a les altres no
jo quan existien
els videoclubs
jo tenia dos videoclubs
a prop de casa
tots dos en tancària
ja no existeixen
però quan hi anava
i llogava pel·lícules
jo crec que no he llogat
mai una pel·li
de vídeo en català
però clar
jo soc més gran que tu
jo el que anava a dir
és que em passava
que agafava un DVD
i amb un dels dos videoclubs
era d'aquells
un DVD o un vídeo?
DVD
parla de DVDs
no no
és que els videoclubs
que han desaparegut
eren videoclubs en DVD
però és que fins i tot
no és el DVD
ningú en lloga
i a tothom se'ls baixa
i ja està
o se'ls compren
com que estan baratets
total
el videoclub on podies anar
i agafar la capseta
i mirar al darrere
de què anava
i quant dura
i tal i qual
sovint em trobava sorpreses
en pel·lícules
diguem de persones
i per adults i tal
que tenien la versió en català
i dic ai mira
quina gràcia
inesperadament t'ho trobes
o a vegades
a la cara
tu la no ho posaves
però que no està tipificat
en un prestatge
exacte
o quan llogues una pel·lícula
que no tens
la llogues d'aquests
de videoclub de màquina
que t'ha sort de maquineta
sense cap senyor
i no saps d'acord
la poses a te
i dius ai mira
opcions d'idiomes
està en català
i me la mirava en català
però n'hi havia
n'hi havia
vull dir que
més de les que
pel que diu ell
només a la secció infantil
jo em trobava d'aquestes
així no
però sempre
quasi sempre era sorpresa
rarament era
que ho sapigués
que existia aquella en català
per exemple
les del Woody Allen
ja ho sabem
que sempre les trobem en català
l'última no ho sé
la penúltima ja
és igual
el DVD
la cosa anava així
i diu
i per arrematar la cosa
i diu
i per què els DVDs
no incloen
si les pel·lícules
que surten de TV3
i estan doblades al català
perquè després
quan surten amb DVD
per exemple
les pel·lícules clàssiques
antigues
quan surten amb DVD
perquè no inclouen al català
si ja els té fet
el doblatge de TV3
les explicacions
que li donen
els professionals
del sector del DVD
i del cinema
són
per una banda
que
el DVD
només apareix
en les llengües
en què ha estat estrenada
el cinema
per una qüestió
de calendari
d'edició
des que surt el cine
que surt amb DVD
que surt de lloguer
per una qüestió d'aquestes
surt amb DVD
si el cine
s'ha estrenat
primer amb DVD
i després
per què
quan es fan
per què
posant
incorporar
més d'un idioma
no es fa a vegades
a vegades
l'edició amb DVD
perquè
a vegades s'ha fet
el cine
a la pel·lícula en català
però després
el DVD
no hi ha sortit
perquè
hi ha una cosa
que en diuen
autoring
que són els fabricants
del DVD
són els que decideixen
en quins idiomes
el distribueixen
sovint el que fan
és que fan un sol DVD
per a uns quants
països europeus
posen subtítols
en un munt d'idiomes
però per ser doblada
només en dos o tres
i a vegades
trobem pel·lícules
igual que et deia
que hem trobat pel·lícules
en català
inesperadament
també
te trobes pel·lícules
que les pots veure
en txec
o en alemany
o en noruec
o en 33 idiomes
que a vegades surten
i no en català
i no en català
i no en català
val la pena
endreçar-ho
i l'últim aspecte
del tema aquest
dels DVDs
és el dels jocs
els jocs
ells
calla
podíem veure
què passa
amb això
del tema
dels jocs
d'ordinador
i tal
i plataformes
se'n va
a una botiga
de jocs
per a ordinadors
i per a consoles
i
pregunta
el dependent
si té
algun videojoc
en català
i ell li diu
no
no en tinc cap
i tenen jocs
per a PC
per a Playstation 2
per a Playstation 3
per a Wii
i per a totes
les Nintendos
per a totes
les plataformes
de jocs
teniu algun videojoc
en català
i el dependent
se'l mira
amb cara
d'al·lucinar
i diu
no
i diu
ni un
i diu
perdona
i quants videojocs
teniu a la botiga
i diu
600
i de 600
cap ni un
de 600
600
0
resum
que fa el senyor
Puig Palat
de totes aquestes coses
de tota la seva sèrie
i diu
bé
després d'això
he tingut èxit la sèrie
perquè molts lectors
han escrit
comentaris
opinions
etc
i la conclusió
i el resum
és que l'únic
que compta aquí
és el prestigi
i la demografia
què passa a Andorra
a Andorra
tenen totes les lleis
una sola llengua oficial
però la demografia
de la immigració
pressiona
i el prestigi
internacional
pressiona
i per tant
a Andorra
tot i que la llengua oficial
és el català
predomina
en el castellà
i el francès
i a Catalunya
què ens està passant
bàsicament el mateix
pel mes que tinguem lleis
la llengua franca
ja ho hem vist
amb altres reportatges
d'aquests
doncs continua
de moment
el castellà
i
i amb tots els aspectes
per arribar a aquesta conclusió
aquest
periodista
diguem-ne
ha fet un itinerari
absolut
per les universitats
pels cinemes
els restaurants
els carrers
per arribar a aquesta conclusió
sí
bé home
ha anat a una universitat
o dues
no ha anat a tots
a totes les universitats
no no
que està molt bé
però no deixa de ser
una evidència
s'ha passat unes quantes setmanes
fent treball de camp
a veure
hi ha qui continua
inasseguible
el desalè
continua apostant
per la llengua
és el cas del punt
que ha fet 30 anys
i ha estrenat
versió digital
totalment renovada
doncs ja ho has dit tot
un altre tema
un altre tema
que sí que sí que sí que sí que a més estrenes una secció
una petita secció
sí sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí que sí que és
perquè vas començar amb molt d'entusiasme
però trobo que al final et costava una mica
no
d'a veure
últimament l'hem aprofitat
i hem anat lligant amb temes del dia
Aquesta que comences avui són 10 capítols i es mona.
Avui era el de rematar
i com que hem parlat de cinema infantil
ja parlarem d'això dels DVDs.
Tema del Punt, sí.
3B dobles al punt.cat
és la nova adreça.
Novetat, se separa de la web del Vilaweb
com anava fins ara.
El Punt ja té 30 anys, ja és grandet, ja pot anar sol.
I una de les grans novetats és que s'ho fan tots ells.
Informàticament, digitalment,
tota la cosa aquesta se l'han fet ells sense empreses externes.
I l'altra cosa és que quan tu obres aquesta nova web del Punt
tries població per saber
les notícies de la població on vius
normalment tries de la teva
i pots personalitzar-te l'edició.
Diu que tenen 946 edicions personalitzades.
Una per cada poble.
Del poble que sigui, vas allà i tindràs l'edició
personalitzada amb les notícies del teu territori.
Molt bé. I ara sí,
la secció aquesta que estrenem, que és breu.
Això lliga amb el que dèiem
com que l'any 2008 va ser
l'any internacional de les llengües,
doncs les universitats catalanes
una de les coses que han fet
amb motiu d'aquesta internacional
ha sigut redactar un bonic decàleg
anomenat
Sigues lingüísticament sostenible.
Això està publicat,
es pot trobar a les webs dels serveis lingüístics
de les 10 universitats que hi han participat.
No.
Les de Barcelona,
la d'Autònoma,
la de Barcelona,
la de Girona,
la de Lleida,
la Politécnica de Doña,
la Pompeu Fabra,
mira, la Pompeu Fabra,
la Rovira i Virgili
i la de Vic.
I llavors aquestes universitats
han fet aquest decàleg
que és el que a partir d'ara
cada dia,
en lloc del Puig Palat,
cada dia llegirem
un d'aquests puntets del decàleg.
I què comences?
La setmana vinent o avui?
No, avui no dic res.
Avui no en dius res.
Avui l'anuncies.
Avui presentem.
La setmana que ve ho estrenarem.
Perquè et duri
el que queda de temporada
i no haver de buscar una altra secció.
Aproximadament.
No, no,
la sinceritat primer que tot.
Aproximadament.
Música.
Ah, sí.
Per a que has portat una música
d'absoluta actualitat
a la ciutat de Tarragona
perquè aquesta formació
actua aquesta nit.
Són els Xasar.
Actuen aquest vespre al cau
a dos quarts de deu.
A l'entrada val 5 euros.
No és cap ruïna.
Es pot pagar.
Posarem una cançó
del seu Únic dies fins al vent
que es diu
Que no s'escapin els gossos
que ja el vam presentar
aquí mateix fa un any.
Aproximadament.
Doncs avui posarem una cançó
que com que ahir era carnaval
encara,
doncs la posarem aquesta
que es diu Ninots.
Ahir era carnaval
i avui és dimícres de cendra.
Sí, però jo me'n tinc amb els Ninots.
Colors, un molde encetat
Armaris plens de pols i curiositats
Però sóc un pallasso com tots
Visca el dia fugint d'estar sol
Minots, molt ben manipulats
Que se't juguen a veure qui és el més gran
Potser, si sabéssim on van
Aniria, millor doplarà
Fins demà!
Minots, crits ofegats
Vides buides, rutina i conformitats
Potser, si sabéssim on van
No farien tants passos en fals
Llampecs a la ciutat
Que es mengen els estels i la integritat
Però sort, tinc a l'abast
En delfines perna viatjar
Soles 2022
Soles jeezar, soles jeezar
Soles jeezar, soles jeezar
Val·laj droga
Soles jeezar, soles jeezar
Ba-ba-ba-ba-ba-ba-ba
Soles jeezar, soles jeezar
A l'altra part.
Ninots molt ben manipulats,
mans que mouen els fills que ens estan lligant.
Potser, si es poguessin tallar,
aniria millor tot plegant.
I en pecs a la ciutat,
que es mengen els estels i la integritat.
Però avui m'han despertat
melodies que em fan d'endavant.
La Chesar, la Chesar, la nana dara,
sona, sona Chesar.
La nana dara, sona Chesar.
La Chesar P quintual es immediately
que l'heu reif la mèra.
Men enhoritouchen
no mas debar 달.
L'heue a la pointa de
doesor es desfadas dosis que la stattfine.
Fins demà!