del migdia, 8 minuts, és el moment de saludar
en David Serra. Hola, David, què tal?
Hola, bon dia. Com anem? Bé?
Em penso que Juanjo Ferrer vindrà d'aquí una estoneta.
Sí, a veure si arriba temps.
Si arriba temps i com a mínim el saludarem,
estaria bé. I és que, clar, són persones
ocupades, com tothom, però sempre
esmercen una estoneta del seu temps
per passar per aquí i parla del que han vist i fins i tot
del que no han vist, que també s'atreveixen.
El que passa que diuen
que ells són més especialistes.
Parlo per servidora, per Lluís, el company.
Els espectadors tenim
una certa intuïció. I a vegades dius
aquesta peli no l'aniré a veure perquè no
em fa el pes. I d'altres que dius, no, no, aquesta
no me la perdo. I generalment aquesta intuïció
no ens falla als espectadors, no?
Sí, perquè estem entrenats.
Suposo que sí.
Comencem parlant d'una pel·lícula
d'Andy Saki la Cuesta.
És la primera pel·lícula de ficció, perquè
jo tinc entès que havia fet documentals anteriorment.
Sí, va fer una pel·lícula que era
d'Arthur Craven, que estava francament bé.
I després també...
A veure, ha fet dos documentals
que han tingut molt d'èxit
dins del mercat dels documentals.
Saki la Cuesta està considerat
com una rara avis, una persona
amb una mirada molt particular.
I no era estrany,
vist aquest univers d'exploració
que ha fet de personatges,
d'aprofundir una miqueta en la mirada,
que acabés fent un llarg metratge.
Ascultem un fragment de los condenados.
No, Martín, yo ya sé que mi viejo está en la mirada.
No, Martín, yo ya sé que mi viejo está en la mirada.
Ya lloré lo que tenía que llorar,
no necesito tener sus huesitos para nada.
Muchas gracias.


És una persona que irradia
molta intel·ligència, molt d'ofici.
I això, vol dir que no, el seu perfil,
la seva personalitat,
fa que resulti un director atractiu a priori.
Sí, a més és un director...
Basta Tarragona.
Basta Tarragona,
vam presentar la pel·lícula de Sur Craven,
un documental.
La veritat és que
Isaki és un narrarà
dins del cinema.
És d'aquests directors de cinema
que apunten maneres
des d'una perspectiva
no gens comercial,
això està clar.
És un cinema, malauradament,
minoritari,
però que aporta molts punts d'interès.
Aquesta pel·lícula, a priori,
anava a ser un documental.
O sigui, va ser a partir del procés
d'exploració dels personatges
on van arribar a la conclusió,
i perdut algú,
van arribar a la conclusió
que era important
contar la història
des d'un punt de vista més dramàtic.
I llavors, aquesta recerca
d'un cadàver a la jungla,
una recerca
que, evidentment,
els seus personatges
es portarà records
i es portarà a situacions
una mica límits,
però no esperem cap pel·lícula d'aventures
ni cap pel·lícula d'usos.
És una pel·lícula de risc,
és una pel·lícula per a espectadors
una miqueta més preocupats
pel cinema en continguts
que poden canviar fins i tot vides.
I en un context universal,
perquè tot i que pots tenir referències
a Llatinoamèrica,
en definitiva,
no està parlant d'escenaris concrets,
sinó que trasllada tot el que és...
Està parlant de la lluita armada,
al final,
i de la necessitat o no
d'aquesta lluita armada.
dels fantasmes de la lluita armada,
perquè és una pel·lícula de fantasmes
des del punt de vista de la memòria.
És una pel·lícula,
ja t'ho dic,
jo tinc moltes ganes de veure-la,
ha guanyat festivals,
i com tu deies,
és una mirada exquisida,
la d'aquest...
Fantasmes d'una mena
i vampirs d'una altra.
D'aquesta pel·lícula
no és que nosaltres
puguem fer cap gran aportació,
perquè jo m'imagino
que ja s'ha dit
tot el que es podia dir.
No s'estrena avui,
es va estrenar a meitat de setmana.
Estem parlant,
és clar,
de luna-nueva
que també està a las tarragonines.
Són novel·les,
són pel·lícules
bàsicament adreçades
a un públic jove,
jo he de confessar
que així com era
una autèntica fan
de Harry Potter,
llibres i novel·les,
en aquest territori
no hi ha entrat.
No sé,
tu has llegit alguna cosa
o has vist les pel·lis?
A veure,
no soc cap fan
ni tampoc
me les he llegit
a les tres novel·les.
O sigui,
vaig començar la primera,
la vaig deixar a la meitat,
però cuidado.
No perquè la novel·la,
o sigui,
no m'interessava,
però he de dir que...
No,
però als joves
els agrada molt,
aquesta trilogia.
És una trilogia.
És una trilogia
i trobo coherent
perquè precisament
el que aporta,
o sigui,
el que realment aporta
dins de l'univers
dels vampirs
és una mirada
absolutament
propera
a l'adolescent,
però sobretot
molt
desprejudiciada.
És una persona
que no participa
de l'univers dels vampirs
des d'un punt de vista
clàssic.
Això està clar.
I a partir d'aquí,
doncs, bueno,
estem en un gènere
clarament romàntic
amb petits tocs
de terror
més o menys clàssic,
amb personatges
que van des dels vampirs
als flicántrops,
en aquesta pel·lícula
entren als flicántrops.
I, home,
és un fenomen de masses.
Jo és un tipus de cinema
que d'entrada
tinc que dir
que no tinc cap mena
de prejudici,
però tampoc m'interessa gaire.
Vaig veure la primera,
no la vaig trobar
una bona pel·lícula.
sí que entenc el fenomen.
Sí, els que llegeixen el llibre
i són molt fidels als llibres
són una mica
com va passar
amb Harry Potter.
Oh, la pel·li,
molt malament.
La cama, no?
Sí, normalment passa.
Aquesta diuen
que no desabrà
els seguidors
de la novel·lista
i de la trilogia
perquè el canvi de director,
en aquest cas,
no me'n recordo
el nom del director,
però és el director
de la pel·lícula aquesta
de la pel·lícula aquesta,
com se deia,
el Miquet Xic Lamar?
Ara si m'ho oblidem allà.
Que van fer una
i també anava a ser
una trilogia
de la...
No me ve.
És igual.
Ja me sortirà
i me sortirà
d'aquí una estona.
Han buscat un director
molt més artesà
i molt més fidel
a l'univers
del que és
el novel·lista.
I escolta,
a partir d'aquesta setmana
doble ració
de Richard Gere.
Si el tenim
acompanyant un gosset,
ara el tindrem també
acompanyant
una aviadora,
Amélie.
La senyorita Amélie Erhard.
¿Por qué quiere usted volar?
Quiero ser libre.
Soy una aviadora
que disfruta
de su pasión
por volar.
Voy a dar la vuelta
al mundo.
Eso no puede ser.
Cambiemos las reglas.
Si usted lo consigue,
será la primera.
Y eso despierta
en ambos
una verdadera atracción.
Es bueno saber
lo que de verdad
nos atrae.
si te pasas esta isla
no tendrás combustible
para llegar a tu destino.
Me las arreglaré.
Todo cuanto hago
lo hago
para poder volar.
Nadie lo ha conseguido.
Yo lo haré.
¿Ha recibido la transmisión?
Cuando termines
nos iremos a casa.
¿Dónde está eso?
Uy,
si sabés
si sabés
on está eso
i que acabaria.
I com acabaria?
A veure,
no passa res
perquè
quan es fa
la recreació
d'una biografia
tots sabem
com acaba el personatge.
A mi el que em crida
l'atenció
no sé
és quin tractament
en donarà
la seva directora
la Mirna Nair
que és la mateixa
de La boda del montón.
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula
molt bonica
però molt especial
i jo no me la imagino
dirigint
aquest tipus d'història.
No ho sé.
A mi,
a veure,
d'entrada,
sense tindre
gaires prejudicis
contra ni el Richard Gere
ni la directora
penso que és un d'aquests productes
una miqueta fet
amb l'atalonatge
aquest ja predirigit
i diuen
tenim
alguna actriu
que és la Hilary Swann
que és una gran actriu
que a vegades
ha sigut una mica erràtica
a l'hora d'escollir papers
però bueno,
hem de dir
que ha guanyat dos Òscars.
Llavors,
interpretar aquest personatge
ja suposo
que és un repte
és en un rol
absolutament diferent
a les darreres pel·lícules
que ha fet
i ho hem de tindre
de pertinència al Richard Gere
té que estar bé
té que ser un punt positiu
d'aquella
d'una aviadora nord-americana
que va desaparèixer
en ple vol
trasoceànic
a la dècada dels 30
i va ser la primera dona
que va atreversar
l'Atlàntic
en avió
o sigui
en solitari
en un vol solitari
o sigui
era una heroïna
era una dona
que anava una miqueta
per davant del seu temps
en el sentit
que era molt independent
feia el que volia
i això ha quedat
com una de les paradoxes
de l'univers nord-americà
i escolta
no té mala pinta
aquesta última pel·lícula
que a més ens fa
retrobar-nos
amb un dels actors
de més èxit
i que té més admiradors
i admiradores
que és la Sal Crau
estem parlant
de Tenderness
eres un psicópata, Eric
volveràs a matar
cuando salgas de aquí
te estaré esperando
hola, Maria
en la mente
no sé si de ese chico
no hay violencia
ni voluntad
solo hay deseo
de quitar una vida
es adicto
es adicto
a la intimidad
del asesinato
el placer
de sentir
de sentir
como un cuerpo
expira
a esa ternura
hay dos clases
de personas
nada cambia
las que buscan
placer
y las que huyen
del dolor
nada cambia
nada cambia
home, per riure
no és
no, no és una comella
no, però de totes maneres
tu comentaves
que no l'han retratat
molt bé
els entesos
i els crítics
que no la posen bé
aquesta pel·lícula
a veure
amb tot el respecte
la crítica
a vegades
és molt immensa
i corda
i amb aquesta pel·lícula
no he tingut sort
de cara a la crítica
jo no sé
cada dels espectadors
si pot agradar o no
jo m'avanço
dient que és una pel·lícula
que tinc ganes de veure-la
perquè m'agrada molt
la Russell Crow
i perquè penso
que la hem de donar
una oportunitat
i en tot cas
si no m'agrada
la setmana vinent
faré el comentari pertinent
i disortadament
avui també
hem de tornar a parlar
d'una pel·li
que no fan a Tarragona
a veure
fins i tot ens ha estranyat
i hem entrat
doncs a la web
i l'hem escurcollat
i calla
que potser estem equivocats
podríem estar equivocats
però no ha hagut de manera
de trobar aquesta pel·lícula
a les sales tarragonines
perquè no hi és
no l'hem vist nosaltres
és la pel·lícula
de Sam Menders
un lugar
on ha quedat
un cinema independent
de molta qualitat
també molt ben avalada
diuen que és una de les bones
i no arriba
no podem dir
si és bona o dolenta
perquè no ens donen
l'oportunitat
Sam Menders
un director de risc
un director que a més
és prestigiós
i va fer pel·lícules
com l'American Beauty
o Camino de Perdició
i que francament
m'estanya molt
o sigui que no hagi arribat
potser la setmana vinent
potser se la reserven
perquè alguna d'aquestes pel·lícules
que ara mateix
encara hi són a la cartellera
doncs estan donant
bon taquillatge
i diguem-ne
que no ens estan sent
un més dolent
per a la sala de cinematografia
perquè del que ja s'ha estrenat
i ja tenim
què recomanaríem?
a veure
jo tinc que dir
que després de patir
doncs bueno
la fi del món
què tal?
bueno
és espectacular
és una pel·lícula
perquè jo us han dit comentaris
la gent que li agrada
el gènere de catàstres
és que és fascinant
diuen
és una pel·lícula
que porta al límit
tot el que es pot fer
amb els efectes especials
i tot això
doncs bueno
no és que sigui una gran pel·lícula
perquè no ho és
però entretinguda
però passes una bona
per passar l'estona
aquesta pel·lícula no fa falta
fer-li gaire propaganda
si no t'ho creus
això del 2012
i vas tranquil i relaxat
escoltar
en absolut
però bueno
és una d'aquestes pel·lícules
que es podria recomanar
després no sé què tenim que
el cuento de navidad
el cuento de navidad
aquesta ho volia dir
a veure
tampoc és una gran pel·lícula
tampoc ho és
perquè
a major glòria del Jim Carrey
per un Jim Carrey virtual
i al cap i a la fi
el millor que
si ja costa el natural virtual
jo crec que deu costar més
perquè tot és com a més histriònic
més exagerat
sí però és el Mr. Scrooge
llavors a partir d'aquí
jo l'únic positiu
a veure
el 3D és impressionant
o sigui la forma que està treballada
la pel·lícula
també ho és
però el que jo recomano
és anar directament
al llibre de contes
és una excusa perfecta
per introduir
a la canalla
i als nostres canalles
a un clàssic
que jo recomano
l'apropament literari
físic
tàctil
això sempre estem atents
però la pel·li què tal?
a veure
entretinguda
entretinguda
fa una mica de por
des del punt de vista
però és que la història del conte
ja ho feia
i això és el que a mi personalment
el David Serra m'hi agrada
o sigui que hi ha un punt gòtic
molt de respecte a l'original
des del punt de vista
de la parafernàlia
de la recreació
d'aquest món
del Dickens
molt bé
o sigui
fins i tot jo diria
i això ho he d'investigar
encara no ho he fet
participa de lo que són
els gravats
de l'època
i alguns personatges paradigmàtics
estan estrets
directament d'obres mestres
del Garabat
bueno
un experiment digne
però una pel·lícula
que s'estrena abans d'hora
des del meu parer
i això ja ho vam dir
la setmana passada
sí ho vam dir
home que això és esperint
el pont
el pont de la Constitució
que és quan es treu
tota l'artilleria de Nadal
que és quan toca veure aquestes pel·lícules
exacte
i bé doncs
jo crec que ja s'haurà
després tenim
Los Ágores
Vox
Pandorum
totes aquestes
que tampoc
el Gusset
amb el Richard Gilles
sempre atolat
continua també en cartellera
no és una cartellera dolenta
però tampoc és una cartellera
per tirar cuets
però prou equilibrada
prou equilibrada
des del punt de vista
de l'entreteniment
que és tot el que podem desitjar
i ja està bé
que estem sortits
en aquest sentit
tot i que insistim
que no hagi arribat
la pel·lícula de Sant Mendes
primer ens provoca
estranyesa
no sé
ho investigarem
també a veure per què no
ens trenen a un indie
i nostre
que és l'Isaquilacuesta
lo qual jo penso
que és positiu
perquè és d'aquestes pel·lícules
Los Condenados
que normalment
no tenen joc
a les nostres cartelleres
doncs vinga
donem un vot de confiança
perquè realment
apostar també per pel·lícules
com la d'Isaquilacuesta
doncs té el seu mèrit
i el seu valor
David Serra
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins al proper divendres
i bon cinema
bon cap de setmana