Comença ja la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
la tertúlia d'aquest matí de divendres.
Avui una tertúlia en la que ens ajudaran a comentar
les notícies més destacades de la jornada.
Joan Besora, que és el cap del Departament de Medi Ambient
de l'autoritat portuària.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Núria Palahir,
responsable de la Federació de Transports i Comunicacions
del sindicat UGT.
Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
I el tercer convidat, que esperem que s'incorpori de seguida a la tertúlia,
és l'escriptor de la Canonja,
inspector en cap d'ensenyament, Francesc Roig.
Amb ell també volem comentar algunes de les notícies,
entre les quals avui podem destacar una que fa referència
a l'àmbit de la comunicació i del territori de les nostres comarques,
perquè ahir es presentava oficialment,
a més amb un conveni amb la Universitat de Rovira i Virgili,
el futur canal de televisió digital terrestre del Camp de Tarragona.
una televisió pública que tindrà el nom de TAC 12
i que començarà a emetre regularment a partir de l'11 de setembre.
Ahir, com dèiem, va haver-hi l'acte de signatura d'un conveni
entre el Consorci de la Televisió Digital Terrestre
i la Universitat de Rovira i Virgili,
de tal manera que la televisió, aquesta nova cadena pública,
podrà fer ús dels platós de televisió
que té la Universitat al Campus Catalunya.
TAC 12, que vol dir Tarragonès, el Camp, Conca de Barberà.
Núria, la Núria que a més és de Montblanc, que és de la Conca,
què et sembla que hi hagi una televisió que agrupi aquestes tres comarques?
No, no, ara explica'ns què vol dir el 12.
Doncs això sí que no ho sé.
Suposo que a les cadenes de televisió
no sé si t'han buscat un número comercial, no?
TV3, Antena 3, Tele5, la 4, la 6a...
Suposo que has d'anar buscant números.
Estem en un ranking enredarit.
Sí, estem enredarit.
És que segurament la resta de números, Joan, ja estan ocupats, no?
Segurament.
No sé, jo és que saps allò que pensava, TAC,
a mi em sonava allò que quan vas a l'hospital et fan un TAC,
no hi pensava, perquè li han posat TAC a aquesta gent.
Ara ens ho has descobert i que ara ens dirà què vol dir el 12.
I no, i no sabem què vol dir el 12.
Ja ho preguntarem, però jo diria que és una qüestió de nom comercial, no?
No són ni els municipis que conformen el consorç.
No, perquè de moment són set municipis.
Tenim per anar a investigar-ho.
I el TAC, es refereix a això, a Tarragonès, al camí Conca de Barbera.
A veure-ho.
Què els sembla als nostres contartulis, una cadena pública de TDT?
Doncs jo encantada, eh?
Quan allò actualitzes la TDT perquè surten nous canals
i va començar a sortir allò a les franges aquelles de colorinyos,
al cap d'uns dies hi van incorporar el mapa del que serien les tres comarques
que va passant, doncs dius, home, tindrem una televisió propera,
que de fet jo crec que ja ens està bé les notícies internacionals,
les coses més de gran abast,
però el dia a dia és allò que ens fa gràcia, que tothom va buscar,
i si no proves són els semanaris que hi ha en moltes comarques,
que dius, ni la qualitat és gaire bona, ni el contingut és allò per tirar coets,
però que tots venim a buscar a veure què passa al costat de casa,
què és el que ens afecta.
Una televisió de proximitat jo crec que farà que la gent senti més el camp,
les comarques, que vegi més el seu dia a dia.
Per tant, jo a més valoro positivament el conveni amb la universitat,
el fet que els estudiants puguin fer pràctiques,
trobo que és un tema important que pot donar sortida als estudiants
d'aquestes comarques,
i per tant jo a l'expectativa de com va la criatura,
doncs ho valoro positivament.
La criatura naixerà oficialment l'11 de setembre.
I al Joan què li sembla tenir una nova televisió a nivell territorial,
a nivell intercomarcal?
No, jo subscriveixo totes les paraules de la Núria en aquest sentit,
el que passa és que no entenc si la teva pregunta va anar més
per raonaments tècnics o de televisió de futur o avui així.
No, no, clar, podem parlar perquè el tema de la TDT,
ara ho comentava la Núria,
hi ha també un rarafons polític de polèmica política
que podem comentar després,
però abans que res, clar, tenint en compte la TDT,
que se'ns apareix ara,
que tenim a la televisió cada cop com 40 o 50 canals,
que n'hi hagi un, com a mínim un públic,
de les nostres comarques, que els hi sembla?
Em sembla que és un encert,
em sembla que aquesta televisió de proximitat
arribarà precisament a aquells llocs
que fins ara teníem certa mancança, no?
Amb el món de la comunicació hem anat avançant
en aquests sentits, no?
Tenim, doncs, bueno,
premsa escrita que fa referència
a tota aquesta proximitat
i ara només... ràdios, evidentment,
i només faltava, doncs, una televisió pública
que ens portés, doncs,
a aquesta proximitat que cal,
que jo crec que tots hem de fer una passada, no?
Arribem a casa, per dir-ho així,
i sí, ens interessa molt
les notícies d'àmbit nacional i internacional,
i tota mena,
però passar una passada
per la informació local és necessària.
Saludem el tercer contartule que ja ha arribat.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Avui hem començat parlant de televisió,
ja saben que és una de les notícies de la jornada,
amb l'aparició de la TDT pública,
del canal públic Conca de Barberà,
Al Camp i Tarragonès.
Ja deia que tindrà aquest nom comercial de TAC12,
que el TAC, la Núria s'ha sorprès,
perquè TAC vol dir Tarragonès, Al Camp i Conca de Barberà,
a un canongí com el Francesc,
què li sembla?
Em sembla que totes les apostes que configurin
i donin sentit al que és la unitat del camp,
em semblen bé,
siguin sempre amb canals de comunicació,
amb canals de solidaritat,
o bé amb canals de referència de política,
perquè és clar,
l'estructura política la tenim,
no la podem defugir,
per tant, s'ha d'utilitzar.
I han de fer els possibles
per donar sentit a aquesta conurbació,
que és la segona de Catalunya,
no ho oblidem.
Encara que siguin aquestes tres comarques
i no el conjunt del camp.
A veure,
jo dic tot el que doni sentit específic al camp.
Clar que la Conca de Barberà
no és ben bé el camp de Tarragona,
és evident,
però, bueno,
és una comarca germana
i, per tant,
anirien en la línia de la comunicació
d'aquest nou vial que fan,
Tarragona-Montblanc, no?
I digue'ls de la Baixa Sagarra,
per exemple,
si són camp de Tarragona.
Perquè aquesta divisió,
com que de Barberà,
el camp,
a Tarragona els hi sorprèn.
Aquesta sí que va ser
una decisió política en el seu moment.
Baix Camp i Priorat
queden en una altra demarcació
d'aquestes televisives.
Els hi sembla bé que sigui així?
És el que hi ha?
A la Conca, per exemple,
creus, Núria,
tu que vens allà,
que ja està bé
que hi hagi aquesta relació comunicativa
amb l'Alcami i el Tarragonès?
Està bé.
Però, de fet,
és artificial.
És artificial totalment.
La gent de la Conca
possiblement se senti més identificada
amb Reus que amb Tarragona.
doncs potser per estructura,
perquè sempre ha sigut el lloc
on hem anat a comprar,
ha sigut més viu comercialment.
Jo crec que en aquests moments
no s'entén Tarragona sense Reus,
Reus sense Tarragona,
i que les dues comarques petites,
per dir-ho així,
que serien Priorat i Conca,
doncs veiem indistintament
com a capitalitat nostra
Reus que Tarragona.
Per tant,
sí que quedarà coix.
Jo no sé si en un futur
algú decidirà
que puguin col·laborar.
A més,
si no recordo malament,
he llegit que
qui gestionarà serà
iniciatives...
La gestió,
en fi,
la concessió administrativa...
Sí, serà la televisió de Reus.
Dels informatius,
de la part informativa del canal
l'assumirà aquesta empresa
liderada per
iniciatives de televisió.
Llavors,
amb un moniac globalitzat,
voler separar
Reus i Tarragona
i el que és
Valls i d'això,
i que no tinguin contacte
em sembla una mica absurd.
I se suposa que
avui no quedarà
afectat en res
amb l'emoció de confiança
que hi ha a l'Ajuntament de Montblanc.
Suposa com que
ja han signat el conveni.
No, ho deia perquè
aquestes iniciatives...
Ahir al cap de Montblanc
ja era l'acte.
Sí, no,
aquestes iniciatives
que tenen
un pes
i una base
d'estructura
política,
clar,
moltes vegades
estan supeditades
a determinats tipus
de personalismes
o de gestions
molt personalitzades,
millor dit,
d'uns polítics
en concret
o unes persones
que...
I jo crec que
aquí
el pes
de la societat civil
i és una redundància
el de la societat civil
perquè sempre ho diguem així
però és que la societat
és civil.
Hauria de ser
molt més fort
del que era.
És a dir,
hauríem de tornar
a recuperar
o s'hauria de tornar
a recuperar
el teixit
associatiu
propi
que ha fet fort
i fa fort
un país.
Perquè és clar,
els polítics passen,
la societat queda
i a més a més
conviu.
Em sembla que s'ha dit
un tall de veu
de l'alcalde Ballesteros
que més feia
aquesta reflexió.
Els que avui
estem signant
no som els mateixos
com vam constituir
el Consorci.
Ara podem entrar
en variants polítiques
sobre aquesta notícia
perquè recordava
l'alcalde Ballesteros
que des de la primera reunió
dels alcaldes
fins a la Constitució d'ahir
i l'assignatura
del conveni
amb la Universitat
de Rubí i Virgili
hi ha hagut
tres mocions de censura,
tres canvis d'alcalde
en aquests municipis.
Estem parlant
de Salou,
de Torredembarra
i de Constantí.
Han canviat
de signe polític
i els ajuntaments
però el projecte
ha continuat endavant.
En fi,
no sé si això
es pot considerar positiu
fins i tot
una mica
poc habitual
que amb canvis
fins i tot
de color polític
en ajuntaments
s'hagi mantingut
l'aposta.
No sé com ho veuen.
Sí,
com he dit abans
vull dir,
a veure,
amb l'aspecte tècnic
que el tema
de col·laboració
amb URB
etcètera,
etcètera,
estarem totalment d'acord.
Ara,
criteris com aquests
de per què
s'ha inclòs
més ben dit
el tema
de la conca
quan semblava
que el triangle
principal
era
Tarragonès,
Baix Camp,
fins al camp,
fins avall.
O sigui,
a molts aspectes,
tant d'infraestructures
com d'altres coses.
Em sembla molt bé
que s'hagi incorporat
a la conca
com d'altres,
com si haguessin fet
de totes les comarques
tarragonines.
Jo què sé,
però precisament
quan hi ha aquesta divisió
de criteris
és quan a vegades
entra-se amb la sospita.
Dius,
per què això?
Si a més hi afegim
aquestes declaracions
de l'alcalde Ballesteros
fent referència
a aquestes mocions,
o sigui,
què passa,
hi havia acords polítics
per fer aquestes línies
determinades,
analisses
la composició
de l'òrgan
directiu
o presidencialista
de l'ENS,
doncs veus
que evidentment
està clarament marcat,
llavors entrem ja
en una suposició
de dir
políticament marcat,
i llavors ja
canviem el debat,
deixem el debat tècnic
de contingut,
d'informatius d'això
i evidentment
hi haurà un contingut
polític
molt important
en aquest tema.
Sí,
però permete'm recordar
un moment
pels oients,
són set ajuntaments
els que formen
el Consorci,
Tarragona,
alcalde del PSC,
Valls,
alcalde de Convergència
i Unió,
Montblanc,
alcalde d'Esquerra Republicana,
Salou,
alcalde pròxima
Convergència i Unió,
podríem dir,
Vilaseca,
alcalde de Convergència i Unió,
Torra d'Embarra,
alcalde de Convergència i Unió,
Constantí,
alcalde d'Esquerra Republicana.
És a dir,
hi ha unitat política
com a mínim dels alcaldes?
Digue'm ara
la composició
de la presidència
executiva.
Tarragona,
president,
socialistes,
Valls,
si no m'equivoco,
ara no estic segur,
la Núria Segur vicepresidenta,
la Núria Segur vicepresidenta,
o sigui,
no està l'alcalde de Valls.
I Constantí,
Esquerra Republicana,
és la vicepresidència segona.
És que entraríem en un debat
del tema del mitjà de comunicació,
vull dir,
ara estem participant en un.
Aquestes concessions,
quan les va fer la Generalitat,
i crec recordar
que ens estem remuntant
a tres anys enrere,
més o menys,
el mapa no era aquest.
Llavors,
quan des de la Generalitat
van decidir fer-ho així o aixà,
possiblement hi havia
interessos econòmics,
polítics,
no sé què,
però ni l'alcalde de Tarragona
era socialista,
ni l'alcalde de Montblanc
era d'Esquerra,
ni l'alcalde de Torredembarra
era...
Entens?
El que està clar és que
a nivell de Tarragona a ciutat
hi ha una picabaralla política
perquè els partits de l'oposició
han criticat el projecte,
en fi,
diuen que aquesta és una tele
dels socialistes,
de l'alcalde Ballesteros,
en fi,
és una picabaralla...
Sí,
els temes dels mitjans de comunicació,
a veure,
no descobrirem res,
que hi ha certs poders
al darrere
que fan que la seva direcció
sigui determinada,
no?
Però en aquest cas,
ja,
de començament,
ja veure una línia
molt clarament marcada
porta,
en certa manera,
a una certa preocupació.
I passa de ser,
d'haver-hi,
un interès clar
d'això,
de veure,
de quina manera
ens enfocarà els informatius.
El fet que l'hagin entrat
en una empresa de Reus,
a veure,
podríem entrar
en la dinàmica
de Tarragona a Reus
i d'això,
no?
però bé,
jo també m'agradaria
si és que no hi havia
cap més empresa
indicada
dintre d'aquestes comarques
interessades
amb el tema,
segurament que sí.
Tu, Núria,
veus...
Jo seré innocent...
Tu veus regafons polític?
No, no.
Regafons de picar-barallà polític?
No, no,
és que jo vull seguir
sent innocent
i pensant
que els periodistes,
que els professionals
que hi ha al darrere,
doncs,
tenen el seu grau d'independència
i que són ells
els que decideixen
doncs
què es tracta
i què no es tracta.
Fins i tot,
ara recordo
fa uns dies
quan la campanya electoral
de les europees
vaig penjar el Facebook,
allò va penjar...
L'única campanya
que m'he convençut
són els periodistes
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió
que sempre anuncien
que estan en contra
dels blocs informatius,
no?
Jo segueixo,
doncs,
digueu-me
que soc una miqueta lloceta
o una mica innocent
però pensant
que hi ha una independència
i que els periodistes
han fet uns estudis
i tenen un criteri a seguir.
Francesc,
tu com ho veus, això?
El grau subjectiu
de les persones
és inevitable
i tothom el té.
Tinguin etiqueta posada
o no,
altrament
no seríem ciutadans
perquè el ciutadà
és un personatge
o ha de ser un personatge
compromès
amb l'entorn que té,
amb la societat on viu
i per tant,
fins i tot
dins d'un
veïnatge d'escala
tens afinitats
amb el del tercer
i potser
animadversió
amb el de l'àtic
o al revés.
per tant,
això és
llei de vida
i ara,
el que és evident
és que hem de procurar
ser professionals
i amb això
és el que deia ella.
Si som professionals
i ser professionals
no només ho han de ser
els dels mitjans
de comunicació,
ho ha de ser tothom.
Clar,
vull dir,
si un assumeix
el paper d'alcalde,
perquè és un paper,
que li delega
amb sistema de vot
doncs la ciutadania,
ha de fer el paper
que li toca
i no pot anar
més enllà
o no hauria d'anar
més enllà
de les atribucions
que li són conferides
a nivell de règim polític
o règim,
diguem-ne,
constitucional.
Per tant,
jo crec que
hem de continuar sent
observadors
de la realitat
confiant en aquesta realitat,
tampoc ser perdillos,
perquè, esclar,
a veure,
d'exemples
del que ara
comentàvem aquí
que es podien posar
com a contrapartida
del que diem,
n'hi ha vols,
lamentablement.
Però vaja,
jo em penso que
sí,
la societat avança
en funció
del que avança
la disponibilitat
de les persones
i ara
faig un salt
retrospectiu
amb un tema
que no té res a veure,
només ho poso
com a exemple.
Vicenç Ferrer,
poso per cas,
a veure,
una persona que,
si no perquè
li van donar
aquell premi
i que, a més a més,
n'hi va poder anar
a recollir,
la majoria de ciutadans
no sabien
ni qui era.
Es pensaven
que encara parlaven
del Sant Vicenç Ferrer
i del compromís
de Casp,
per entendre'ns,
no?
Clar,
aleshores,
i d'ell
o de la seva organització
depenen
dos milions i mig
de persones
que viuen
d'això
a la Índia.
I no passa,
no passa res,
a veure,
és una activitat
que passa molt
desapercebuda
i, per tant,
jo crec que tothom
ha de fer
o hem de fer
i deixar-se una mica
d'aquestes,
diguem-ne,
crosses
del poder
que condicionen
bastant.
El que passa
és que hem d'estar
matents
perquè tampoc pots
fer,
és a dir,
a veure,
m'és igual
que m'entri per aquí
que m'entri per allà,
no?
o no?
Ja tindrem temps
de...
No,
si em permés,
a més,
evidentment,
la professionalitat
de les persones,
els periodistes
que intervindran
en tot això
queda fora de dubte
i de discussió,
no?
Però jo sí que,
doncs,
vull fer palesa,
diguéssim,
algunes intencions
i les intencions
és d'ostentar un poder.
Per exemple,
no m'explico,
per exemple,
l'aportació,
per exemple,
que té Tarragona,
econòmicament parlant
en el projecte,
que triplica
el segon
municipi
que actua,
que és Salou,
no?
Llavors...
Ja,
però la població,
Joan,
un consorci és això,
eh?
No,
no,
si...
Em sembla a mi,
eh?
No sé...
Vols dir que va d'acord
amb la proporció
de població?
Sí,
sí,
està explicat
als mitjans de comunicació.
O va d'acord
a la quota
d'influència
que tindrà?
La diferència entre
140.000 habitants
que té Tarragona
i quants en té
valls?
Quants en deu tenir?
No ho sabem.
20...
En fi,
clar,
és que la diferència
és abismal, eh?
Posem 30.
Posem 30.
Jo diria que 27 o 28,
30,
Montblanc na té 7
i Constantí en té,
doncs,
500 menys.
Si és amb criteris,
si és amb criteris de població,
evidentment.
I llavors segueix aquesta escala.
Però salta una miqueta la...
Vaja,
jo veig en un intent
en aquesta població.
Parlem per parlar, també, eh?
Parlem per parlar,
que això a vegades ja passa
a les tertúlies.
Això és una tertúlia, no?
Per parlar, per parlar,
no?
Ja passa a les tertúlies.
Si no, què faríem
si fos una tertúlia
en què no parléssim?
Ho dic com a motiu
d'autodefensa,
això.
Perquè a vegades diuen,
no, és que a les tertúlies
sempre parleu
del que no sabeu.
No.
Procurem parlar
del que sabem
i del que no sabem,
com a mínim,
en els que som aquí,
suposo que passa això,
no opinem.
O han d'opinar
els que coneixen més.
Però és evident
que jo en aquest moment
desconec
quin és el motiu
del per què
aquesta proporcionalitat,
si és a través
dels empadronaments propis
que hi ha
a cada nucli
i municipi,
que és lògic
que passi així,
perquè en definitiva
els receptors
del TDT
seran,
del camp,
seran els propis ciutadans
i per tant
els que hi viuen,
no la població flotant.
Perquè és clar,
si hi posem aquest cas,
Salou
sobrepassa
en època estival
gairebé
de tot el conjunt.
Jo quan ho he vist
aquest matí al diari
no he tingut cap dubte.
només que coneixis una mica
aquestes comarques
tens claríssim
quin és l'ordre
de població
i dis que seguia
l'escala aquesta.
Ara,
el tema és,
això està molt bé,
però a veure,
vols dir que no patirem
un excés d'informació?
No només perquè
s'hagi quedat això,
sinó en general,
és a dir,
el seu telà
està tan...
Home,
és el que dèiem
al principi de la tertúlia,
tindrem 50 canals
d'accés gratuït
amb la TDT,
de fet ja els tenim
pràcticament,
entremig d'aquests
ja,
un canal públic de televisió
local o intercomarcal.
Per això jo els hi preguntava
al principi també
si consideraven
que era oportú o no
enmig d'aquesta selva
de canals
tenir-ne un
de proper
al territori
o consideren
que és un dispendi
ja que ha sortit
el tema dels diners
són unes despeses
que els ajuntaments
ara no haurien de fer.
Jo crec que
un canal proper
al territori
sempre ha estat necessari
perquè la gent
això és com tenir
un diari
que sigui
de notícia
comarcal.
La gent agafa
més ràpid
o sap triar
entre un
debat molt
d'àmbit nacional
i un
d'àmbit
molt més
diguem-ne
comarcal
o simplement
ciutadà
pròpiament.
Per tant,
jo crec que amb això
un mitjà
com la televisió
també...
I per tant
sembla bé que hi hagi
uns diners públics
destinats al canal.
Sí, sí,
en aquest canal sí.
El que passa
que dic que
no hem fomentat
la cultura
de la selecció.
Per tant,
hi ha gent que
quan obre la finestra
li entren
tots els béns possibles
a més a més
dels pròpiament
indicats
que són
els que toquen.
Núria,
a tu et sembla bé
els diners
o destinats?
Sí, sí.
A més,
jo dels 50 canals
n'hi ha 27
que no m'interessen
o n'hi ha
moltíssims
que fins i tot
ahi vaig descobrir
que no ho sabia
que podia
posar prioritats
perquè si no
per arribar a segons
quina havia de passar
un munt de botonets.
Llavors,
tots seleccionarem
i la notícia
propera,
la del dia a dia,
la que ens afecta
de si
al cap
faran no sé què
o aquí al mercat
avui fan proves
cardiovasculars
o són les que ens interessen
quan volem buscar
informació.
Jo crec que
amb això també
la gent sí que tenim criteri,
busquem el que ens interessa.
Quan volem
notícies internacionals
ja sabem
on anar-les a buscar.
Tenim aquesta...
Hem anat aprenent,
tenim les eines
que hem d'utilitzar.
Quan volem saber
què està passant
als Estats Units
o a l'Iraq,
doncs ens n'anem a buscar
doncs,
doncs si volem
per aquí al país
o ens n'anem a buscar
la CNN.
Llavors,
les coses d'aquí
és necessari
que alguns les expliqui
i són les que ens interessin
els que ens afecten.
En fi,
deixem el tema de la televisió
si volen
perquè ja tindrem temps
a parlar.
Començaran les emissions
l'11 de setembre.
Els hi proposo
recuperar una de les notícies
també de la setmana,
l'acord
anunciat ja dimecres
pel Consell d'Educació
Ernest Maragall
de l'Escola Oficial
d'Idiomes
a la Xartres,
un conveni
que signaran
l'Ajuntament
i la Generalitat
en el termini
de 15 dies
i que estipula
el que ja s'havia anunciat
en els últims mesos,
en les últimes setmanes
i és que l'Ajuntament
a través
del Servei Municipal
de l'Habitatge
posarà
els 6,7 milions d'euros
que costarà l'operació
i que la Generalitat
anirà retornant
amb mensualitats,
anirà retornant
a poc a poc
els diners
a l'Ajuntament
de Tarragona.
Francesc,
què et sembla
l'operació?
No sé per què
m'has mirat primer,
però...
No, de fet,
he mirat primer la Núria,
però la Núria
suposo que ha posat cara
de dir,
home, el Francesc
sabrà més d'això
d'educació, no?
He vist com rebotaven
les mirades.
Jo no puc aportar
res més
del que tan sàviament...
De fet, perdona,
Francesc,
tampoc ha estat una sorpresa
perquè d'aquesta fórmula
ja s'havia parlat fa mesos
i ara és concreta.
No puc afegir res més
del que tan sàviament
has comentat
a través d'aquest micro.
Gràcies.
Perquè són paraules
i són comentaris,
els teus,
que no fan res més
que reflectir
l'ansietat
tan desitjada
dels ciutadans
d'aquesta ciutat
i sobretot
dels soffers,
estudiants
i professors.
I els professors, eh?
Sí, sí, no, no, no.
Perquè a més els estudiants
van passant,
però molts professors
queden.
Sí, estudiants
i professors, sí.
Però em refereixo
que aquest joc
havia d'arribar
a un punt
que s'hi posés
un final
i esperem
que aquest sigui
realment
el final feliç
definitiu.
A veure,
Joan.
Jo, la veritat
és que
no sé quants anys
tinc l'honor
que em convidis
de les tertúlies.
Jo crec que
si arreglem
aquest tema
se'ns acabarà
una part
de les tertúlies
perquè mira
que ha sortit...
No, no, no, no, no.
Sempre hi haurà
temes, Joan.
Per això no pateixis.
No, no pateixis,
no pateixis, Ricard.
I a més,
a l'escola d'idiomes
encara en parlarem
durant molt de temps.
Sí, sí,
o sigui,
exacte,
tu acabes de dir
que sembla que això
anirà per llarg
perquè estem
en una ciutat
d'intencions
i...
Bàsicament perquè
les obres
i els projectes
necessiten un temps, no?
Evidentment, sí,
però és que saps què passa?
Al final s'ha arribat
un acord
perquè, clar,
aquí hi havia
diferents opinions.
Una part
de l'Ajuntament,
una part de la Generalitat,
una part dels propis interessats
sembla ser
perquè allò a vegades
no els agradava
doncs el lloc adequat,
etcètera, etcètera.
I tot això
hem passat anys
i molts anys
i tot això
que en direm
sembla ser que ara
s'hagi desbloquejat.
Però, noi,
de quina manera?
El desbloquejament
del tema
passa perquè l'Ajuntament
abans
un pagament
de 6,7 milions d'euros.
És que,
perdona,
jo soc una persona
de números, no?
I abans
criticava
encertada
o desertadament
l'aportació
al TDT,
ara hi afegim
6,7 milions
en un Ajuntament
que sembla ser
que doncs
estem passant
pels problemes
que estem passant
econòmics,
no només nosaltres.
Jo em sembla
que no crec,
ara no ho sé,
Francesc,
tu que estàs més
amb el tema.
És una...
No, no,
perdona,
és una pregunta.
És una pregunta.
El tema
d'educació...
No, no, no.
El tema
d'educació,
per exemple,
no ho sé,
un institut,
qui l'ha de fer?
L'ha de pagar
la Generalitat,
crec jo,
per exemple,
no?
Una escola
de homes
que l'ha de pagar,
és un tema
de la Generalitat.
Tot depèn.
Però...
A la vida...
Però que hagi
d'avançar
a l'Ajuntament
de Tarragona
el pagament,
m'acosta
també de creure.
Perdona,
avui tinc
molt de números
i potser no...
No ho sé,
però m'atxoca
molt el tema aquest.
Hi ha precedents
que hi ha governs municipals
que han anticipat
el pagament
de les obres
i després,
evidentment,
la Generalitat
els hi ha restituït
el cost
a través del conveni
pertinent, no?
Per tant,
no és estrany
que s'hagi volgut
trobar aquesta sortida
que desencalli
aquesta situació
precisament
per donar viabilitat
al procés econòmic,
no?
I, de fet,
això ens remet,
en fi,
és un exemple clar
dels problemes
de finançament
que té el govern
de la Generalitat,
que això ens portaria
al debat
del finançament
que ara tampoc
ho vull introduir,
però, en fi,
és una d'aquelles qüestions
que diu el govern.
Que sembla que apunta
algun matís
més positiu
del que...
El finançament?
Sí.
Núria,
tema EOI.
Jo anava a treure
el tema del finançament,
també anava a dir,
em sembla trist
que acabem d'arribar
aquesta situació,
però...
Sembla trist
que el govern
no pugui fer
una escola d'idiomes,
no?
Però també
vull d'actindre
el diapositiu,
vull lluar
el gest
de l'Ajuntament
de pensar aquests diners,
de fer els tripijocs
que hagi de fer,
buscar els diners,
perquè quan...
Els sindicats
som els primers,
que quan ens posem
en taules de negociació,
quan parlem,
estem dient
que Catalunya
té un dèficit
important en idiomes,
que els col·legis,
les escoles,
la gent hauria de parlar
una tercera llengua,
anglès, francès,
alemany,
xinès,
el que sigui,
és un país que,
quan ens posem a parlar
d'innovació,
doncs també tenim
aquesta dificultat,
quan la gent...
Jo tenia un amic
que em va dir,
home,
jo és que m'he presentat
amb una beca d'aquestes
de la caixa
per anar a estudiar
a l'estranger,
però tinc un problema,
l'anglès.
Per tant,
hem de fer una aposta
seriosa
pels idiomes.
Les escoles
oficials d'idiomes
són una bona eina
per tindre
un domini
d'aquesta tercera llengua.
Que l'Ajuntament
de Tarragona
hagi apostat
per tindre
un centre
amb condicions
i hagi dit
que avançava
els diners
i que l'anglès
ja els aniria retornant,
jo penso que és
un gest
lluable
per part de l'Ajuntament
en benefici
no només
dels ciutadans
de Tarragona
sinó els de
moltíssima gent
d'aquestes comarques
que es desplacen
a Tarragona
a estudiar idiomes.
És que
és evident
que
la ciutat de Tarragona
jo ara
no matisaré
com a capitalitat
de referència,
no,
no entraré
en aquest terreny
tan relliscós,
però
de tota la
conurbació
que tenim
al camp,
Salou,
Reus,
és a dir,
Valls,
gairebé
s'havíem quedat
molt endarrerits
en aquest procés.
El tema
de l'escola
de idiomes.
I és una
de les necessitats
que no podien
deixar-se
per més tard.
És a dir,
allò que dèiem
el demà
és ara.
I si el demà
és ara
cal posar-se.
L'estat
de l'edifici
de la Rambla
és una mica
lamentable,
no?
Jo
hi he estat
diverses vegades,
fins i tot
me vaig matricular
i després
no vaig renunciar
la matrícula
per teves horaris.
Perquè es va cansar
molt de pujar
i ve a s'escola.
Sí, sí,
veritablement
era quan arribaves
a la quarta planta
em sembla
que hi havia oficines
i d'això pensaves
aquesta gent
que treballa aquí
són uns herois.
Jo tinc un conegut
que hi treballa
d'ordenança
i que aquest senyor
té uns bessons
que tot el dia
puja i baixa
amb un llevell
i d'allò
que és el meu heroi.
No són condicions
laborals
per estar.
En fi,
el tema està
que el finançament
l'avançarà
de l'Ajuntament
la decisió
sobre l'ubicació
ja està presa.
Consideren
que era
la millor
destinar
una antiga fàbrica
de licors
com la Chartres
a una escola
d'idiomes?
No sé,
Francesc,
tu que també
pots entendre
més aquestes
qüestions
d'aules...
El món
de la infraestructura
i de la reutilització
d'edificis
com aquest
ja sabem
que reutilitzar
un edifici
a vegades
costa més
que fer-ne un de nou.
Però també
no utilitzar
l'antiga fàbrica
de la Chartres
era condemnar-la
a l'enorreació
absoluta,
perquè tal com
estava ara
allò
era el caos
absolut de la mirada.
És prioritat
donar-li un ús
a l'edifici.
sigui el que sigui
s'hi ha de donar l'ús
o si no,
no té massa sentit
que vulguem
preservar el patrimoni
si després
no el podem mantenir.
Tot i que mantenir
costa.
Però,
per exemple,
situacions com
Can Sagarra
a Valls
és una opció
magnífica
de reutilització
d'un edifici
per donar-li
una utilitat
nova
en aquest aspecte.
I jo crec
que aquí
potser
alguns consideren
que la ubicació
és massa
apartada
del centre.
Però això
és una qüestió
tan relativa
que francament
ara els fan
les escales
automàtiques.
No existeixen
ja els centres.
Home,
segur que algú
es queixarà
dirà que no està
a la Rambla
però en fi
no podem posar
tota la Rambla.
Perquè aquest va ser
un dels motius.
Deu segons,
Joan,
que acabem.
No,
reutilització.
De bo que
es reutilitzés
tots els edificis
que tenim
a Tarragona.
Parlem
no només
de la xarra 3
parlem
de la
tabacalera
parlem del
Banc d'Espanya
parlem de moltes coses
vull dir
que es doni
ja una reutilització
un ús
em sembla
que la xarra 3
és fantàstica
que es faci allà
però torno a repetir
amb queixo
del tema
econòmic.
Acabem
acabem
amb la qüestió
perquè s'acaba
la tertúlia
Francesc Roig
Núria Palaí
Joan Besora
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
aquest divendres
i en fi
el cap de setmana també
fins la propera
adeu-siau
bon dia
gràcies