Enric Arrigan, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Recuperem avui el que és el contingut i el format habitual d'un quart de català.
Us en recordeu, la passada setmana amb diferents convidats
vam intentar acostar-nos a l'ús de la llengua en l'àmbit de la justícia
a través de la tasca i les eines que emprea el Servei Lingüístic
del Departament de Justícia de la Generalitat.
Molt interessant, però clar, vam haver de suprimir les seccions habituals.
Suprimir-ho tot.
Tot, tot, tot.
Teníem molts convidats.
Va ser visita triple.
Per cert, parlant d'usos del català,
avui comencem un altre capítol
o un altre període dels límits del català.
Si els anteriors van ser geogràfics,
els que tractarem en les properes setmanes són d'una altra mena.
Sí, són els de tipus social, però després ho explicarem després.
Avancem només que seran els límits socials i d'ús social del català.
Molt bé, i avancem també, o escoltem també,
la música que has triat per avui.
Sí.
Que soni, que soni.
Que soni primer.
Fem com els disjocs de tota la vida.
Que soni i ara l'Enric el presenta.
Oh, que bé que sona això.
Està molt bé, eh?
Intenta l'estrofa.
A veure.
M'has humillat al carrer.
M'has humillat a la plaça.
M'has humillat al xanfrar.
M'has humillat al mercat, mercat, mercat.
Però t'estimo igual.
Oh, quanta rancúnia, quanta rancúnia, eh?
I quin masoquisme.
És una rancúnia de parella.
Està de L'Epetit Ramon, el nou disc que es diu Acústicus Rèplica.
Ara explicaré què vol dir això de l'Acústicus Rèplica.
I el que sentim és una cançó d'aquelles que li agrada fer amb ell,
que és una suite de 14 minuts,
que la deixarem de fons perquè vagi sonant,
i té quatre moviments.
T'has de limitar a la cançó i un minut més, eh?
Sí, sí.
T'estàs buscant la teva perdició, eh?
Ja, ja, però el deixem de fons i nosaltres en anem parlant.
Aquest disc acaba de sortir.
De fet, fa tres setmanes va estar a Tarragona, a l'Epetit Ramon,
a la sala zero amb els concerts habituals d'allí,
en què teòricament venia a presentar...
I no em vas portar.
No, perquè no vaig tenir temps de contactar
i tampoc no tinc tanta confiança.
Total, que en teoria venia a presentar aquell disc anterior
dels Morts, Desastre i Badvari, que tenia aquella suite de 17 minuts.
Però, a la pràctica, acabava de sortir el disc aquella mateixa setmana
i el Petit Ramon va dir
ja sé que venia a presentar això,
però com que acabo de treure el disc
i aviat hauré de fer els concerts de presentació,
doncs avui anirem tocant cançons del disco nou
perquè ens interessa rodar-les i tal i qual.
I va ser un concert fantàstic,
a més a més, amb una formació que és la mateixa del disc,
que és ell sol, amb veu i guitarra acústica,
però amb un munt de pedals i d'efectes i de coses
que sembla que hi hagi un munt de guitarres.
El percussionista habitual de tota la vida
que ha sempre anat amb ell,
que és un multi-percussionista,
toca un munt de coses i sorollets i de tot.
I una violoncialista,
que dius, ostres, aquest format, com sonarà això?
Doncs va ser una cosa molt flipant.
El txelo aquell, a més,
la violoncialista també fa cors i tal,
i dona un joc,
que és el que és transcendir el disc
i tot el concert en si va ser una presentació
prèvia i oficiosa d'aquest disc.
L'acústico-rèplica, que va ser la rèplica
acústica del que feia fins ara
en els dos primers discos en plan elèctric.
Ara sé per què t'agrada tant l'Epetit Ramon.
Perquè tu també es fas suïts de ràdio.
També, doncs mira,
aquesta suït va d'això de la vida de parella
i els retrets que es fan,
i té un rerefons basat en el...
jo vull ser el teu gos dels estuges.
Doncs vinga, que continuï sonant l'Epetit Ramon
mentre l'Enric ens explica, per exemple,
que hi ha conflicte amb els títols de català
a les escoles oficials d'idiomes.
El Petit Ramon té conflictes de parella,
els estudiants de català
tenen conflictes lingüístics.
Això la cosa pot portar cua.
És una cosa que ha passat una mica desapercebuda,
però jo m'hi he fixat i m'ha cridat l'atenció,
i quan ho heu llegit encara més.
A veure, resulta que hi ha una directiva europea
que obliga a equilibrar o no sé què,
a normativitzar, a fixar per part dels governs
els nivells de cada llengua
a les escoles oficials d'idiomes.
Això és un clàssic.
Bé, doncs llavors, aquesta normativa europea
s'ha aplicat ara a l'estat espanyol
i la Generalitat ha hagut de fer la seva adaptació
perquè té les competències transferides
en matèria d'educació,
i per tant el Departament d'Ensenyament
ha de regular les escoles oficials d'idiomes,
però resulta que la regulació dels títols oficials de català
la té la Secretaria Política Lingüística.
Total, que aquí hi ha hagut una mica de desgavell
i de desconcert perquè el Departament d'Ensenyament
ha demanat a la Secretaria Política Lingüística
que digui quines són les equivalències oficials,
i ha resultat que fins ara
les escoles oficials d'idiomes
feien els nivells A, B, C i D de català.
Ara això ja no existeix.
Això ara ha quedat suprimit amb aquest...
A més, aquest decret és de far...
L'ordre de vicepresidència de la Generalitat
és del mes passat,
és de mitjans de novembre, tot això.
I què ha passat?
Doncs que ara resulta que amb el decret de la vicepresidència
de l'equiparació de certificats,
els alumnes que a l'últim curs
havien fet el nivell C o D
a les escoles d'idiomes els hi queda...
Té efecte d'activitat i queda anul·lat.
Deixa'm fer una pregunta, Enric,
per fer-ho més entenedor.
Per exemple,
el mateix nivell que estudis
a l'escola oficial d'idiomes,
al Servei Lingüístic de la URB, per exemple,
o al Centre de Normalització Lingüística,
clar, un cop acabes,
tot té la mateixa titulació.
Fins ara sí.
Fins ara sí.
Aleshores,
el del Servei Lingüístic de la URB
o el del Centre de Normalització Lingüística
també depèn de la Secretaria de Política Lingüística,
de la titulació.
Sí, aquests sí.
En canvi, els de les escoles d'idiomes...
No depenia.
I no depenen.
I no depenen.
Depenen d'ensenyament.
D'ensenyament.
Fa l'adaptació del decret espanyol
i de l'adaptació europea
i resulta que això,
encara, la gent que l'any passat
havia fet el nivell D
o els...
Mira, hi havia cinc cursos,
doncs el quart curs equivalia al nivell C
i el cinquè al nivell D.
Ara, amb l'equiparació europea,
resulta que les escoles oficials d'idiomes
només poden arribar al nivell intermedi,
el que en diem el B.
Sí, sí.
Amb la qual cosa,
la gent que fins ara
havia fet el nivell C o el D
l'any passat,
no li val...
Té tots coneixements del D,
però oficialment que té el B.
Però això ho hauran de resoldre.
Ah, sí, aquí està el conflicte actual.
Ara està en aquest conflicte.
Ho hem de seguir molt a prop, eh?
No només això,
sinó que la gent que està matriulada
en guany en aquests cursos
de nivell C o D
tampoc els hi serveix.
O sigui, poden estar matriulades,
però al final el que tindran
és un nivell B.
Confiem que això és transitori,
que és que ho estan arreglant.
Ho estan arreglant.
No despertem l'alarma
perquè la gent que ha estudiat dirà
home, tants anys estudiant català
i en condicions,
ara que no em diguin que...
Això afecta uns 400 alumnes
a tot Catalunya,
però és que...
És igual, ni que afectés tres.
Per acabar de complicar,
alguns d'aquests alumnes
que havien sortit
de l'Escola de Biomes
amb el seu nivell D
al curs anterior,
s'havien presentat
a oposicions a l'administració
i les havien aprovat.
Per tant?
Per tant, ara...
I les havien aprovat
perquè tenien el nivell D,
que era un dels requisits en alguns casos.
Tenien més punts, etcètera.
El fet de tenir el nivell D
els anava a més punts
que si tenen el B.
Total, que ara
els 400 afectats aquests
han decidit
que impugneran
totes les oposicions
que s'hagin fet l'any passat
amb que hi hagi participat
gent d'aquesta.
Vull dir que la cosa...
De moment està...
És un assumpte complexe, eh?
A veure com s'en surten.
El conflicte només ha començat
perquè això,
les notícies que han sortit
han sortit ara
a finals de novembre.
Aquest l'apuntó a la pissarra
pel seguiment?
Sí, sí.
Tot això ha sortit
a finals de novembre
i aquest últim cap de setmana
per la premsa
ha sortit...
Ja està.
L'estic llegint
és del dia 7.
Del dia 7.
De dilluns, eh?
Vull dir,
les últimes dilluns...
És un tema
que segurament punterà cua.
Però, doncs, aquí està.
Sí, aquí està aparcat.
Val la pena seguir-lo.
La llei de la llengua
de signes catalana
ja és al Parlament.
Sí, aquest és...
Com van començar a parlar
d'aquest tema?
Tenim una de freda
i una de calenta.
Sí, la que acabem de dir
és de la freda,
ara ve la calenta.
Aquesta és bona.
Aquesta es preveu
que tot anirà bé.
És una cosa
que ja hem anat parlant
moltes vegades
perquè fa temps
que s'arrossega.
Fa temps que s'arrossega
perquè els tràmits
de les lleis
són lents.
Perdona, Enric,
no trobes que ens accelera
una mica
l'Epetit Ramon de Fons?
Ens empenyen
així una mica
com accelerats, no?
És la crisi de parella.
Ah, d'acord, d'acord.
Mira,
parlem més a poc a poc.
No, no,
tampoc no cal això, eh?
No, podem adoptar
aquell to zen.
No.
El punt 10, mira,
la llei de signes,
la llei de la llengua
de signes catalana
es va aprovar
pel govern
el juliol passat.
Llavors, això,
tenen uns tràmits parlamentaris,
el govern ja l'ha aprovat
sense cap esmena ni d'això,
tothom hi estava d'acord
i ara està
en el tràmit parlamentari.
El Parlament
l'ha d'aprovar.
Ja l'han debatut,
ningú ha presentat
esmenes de la totalitat
i tots els petits
s'han manifestat favorables,
tot això,
de manera que
es preveu que
quan s'acabin
tots aquests tràmits
parlamentaris i legislatius
quedarà aprovada
i, perdó,
això
que ve a representar
doncs aquesta llei
amb aquesta llei
de signes,
la llei de la llengua
de signes catalana,
aquesta
adquirirà un rang legal,
vol dir que tindrà
drets i deures, etcètera.
Garantirà el dret
d'usar aquesta llengua
en l'àmbit
de les administracions públiques
i establirà
que el Generalitat
haurà de difondre
entre els ciutadans
l'existència d'aquesta llei,
d'aquesta llengua
i que la gent la conegui.
Però,
no patim,
no serà obligatòria,
no serà
no és com el català
o l'aranès
que són oficials
i tothom té el dret
i el deure de conèixer-los.
Aquí,
tothom tindrà el dret
de conèixer-la
i d'usar-la
però no es pretén
que tota la població
sàpiga aquesta llengua.
Aquesta llengua,
per exemple,
a Catalunya
la parlen
o la utilitzen
unes 32.000 persones
que són
uns 100.000
sords
muts
o sords
que són els usuaris
perquè no en tenen altre
i
el seu entorn
de familiars,
professors,
intèrprets,
també hi ha intèrprets
i estudiants
a les universitats
i a les universitats
que també s'estudia
i tot això
i venen a ser
uns 25.000
els usuaris
que es relacionen
amb aquesta llengua
de signes catalana.
La llei també preveu
entre altres coses
que la normativa
d'aquesta llengua
la marcarà
l'Institut d'Estudis Catalans
com marca
la normativa
del català
encara que
la llengua de signes
no és en absolut
una traducció
de la nostra llengua
gramatical,
diguem-ne,
és una llengua de signes,
no és una llengua verbal
que es fa
cada lletra,
no,
és un altre sistema
però serà
l'Institut d'Estudis Catalans
qui la reglamentarà
i l'acabarà
o li donarà
més normativa,
etcètera
i també impulsarà
la recerca
i la sistematització
d'aquesta llengua.
Val a dir
que la llengua de signes
en cada llengua,
en cada idioma
hi ha la seva.
La llengua de signes catalana
no és la mateixa
que la castellana
i no només això,
tampoc és la mateixa
que la valenciana
o que la balear.
Per exemple,
en unes dades
que tinc per aquí
expliquen que
entre en la llengua de signes
en català
es pot entendre bé
en un 50%
amb un que utilitzi
la...
però aquest tipus de llenguatge
no és universal.
No, no, clar.
No, no,
però és la pregunta
que probablement
a alguns oients
se li pot acudir, no?
Exacte,
però bé,
això arrenca
de principis del segle XX
la constitució
d'aquest tipus de llengües
diguem més formalment
i associacions
que les potencien
a Catalunya
ja la FESO
que em sembla
que és la principal entitat
que se n'ocupa
i doncs
hi ha un 50%
de comprensió
entre la llengua de signes catalana
i la castellana
o la llengua de signes catalana
i la valenciana.
Això són detalls
que tinc per aquí.
Bé,
això és una mica
la cosa com està
i en qualsevol cas
doncs de moment
aquesta és la bona,
aquesta va bé.
El dia que s'aprovi del tot
ja ho direm.
La farem festa.
Hi ha un aparell
de notícies breus
en aquest cas
que també tenen a veure
amb l'actualitat
de la llengua.
D'una banda
el professorat
ja pot bloquejar
el castellà
als llibres digitals.
Això,
dit aquest titular
sembla que sigui
una cosa dolenta.
Home,
sembla una cosa
repressiva
entre cometes, no?
Sí, però té a veure
quan vam...
Allò bloquejar
i tot això
té les connotacions negatives.
Exacte.
Si la traiem de context.
De què va la cosa?
Sabem que
enguany
als centres d'ensenyament
hi ha una sèrie
de centres pilot
a tot Catalunya
que treballen
en llibre digital.
un dels temors
que van expressar
el col·lectiu de professors
va ser
però els llibres digitals
clar,
per definició
de les editorials
un dels avantatges
de la llibre digital
és que el pot ser
plurilingüe
i que tu tries
en cada moment.
I bé,
si fins ara
la llengua
diguem
vehicular
de l'ensenyament
era el català
i això era molt fàcil
perquè a l'alumne
li feien comprar
el llibre de cada assignatura
en català
el tenir els digitals
primer
per la celeritat
o la premura
en què s'ha fet això
s'ha posat en marxa
el prop pilot
no hi havia gaire oferta
al mercat
i bàsicament
i principalment
tots els centres
han hagut d'anar
a triar
una editorial concreta
que és digital text.
Aquesta editorial
en principi
tots els llibres
que oferia
tenien l'opció
bilingüe
i cada alumne
podia triar
si el volia
en català o en castellà
i els professors
van dir
això
ens pot
desmarxar una mica
l'alumne
per donar
una sèrie
de dificultats
i fer que el català
ja no sigui
la llengua
diguem
vehicular
doncs bé
a partir de mitjans
d'octubre
ja l'empresa
ja ha posat
en marxa
o ha habilitat
la manera
que sigui el professor
el que bloquegi
la idioma
que està
dalt que els alumnes
encara que sigui
a casa seva
hagin d'utilitzar
el llibre digital
de la signatura
en la versió
en català
aquesta és la coseta
i també
evidentment
l'empresa digital
també es compromet
a millorar
els continguts
perquè també
hi ha
queixes
els professors
per la qualitat
dels continguts
per tot això
de la velocitat
en què ho hem de fer
tot digital
l'altra
notícia
que breu
perquè realment
tampoc
no cal
extendre-sí gaire
és la manifestació
i el manifesta
contra el català
a veure
a qui no tenen amics
se'ls inventa
o se'ls busca
no ens enganyem
i hi havia
persones
o noms
signant
aquesta
aquesta manifestació
que en principi
podria ser legítima
totes són legítimes
ara no serem més papistes
que el papa
però clar
si darrere hi ha personatges
com a Blas Pinyar
diguem-ne
que dius
nosaltres
podem respectar tothom
ha de respectar
totes les opinions
i manifestacions
per aquesta dius
clar
com a mínim
no dic res
com a mínim
no dic res
jo he deixat passar
dues setmanes
sense dir res
no perquè no volgués dir res
que no els hi va sortir
gaire bé
per cert
era a Barcelona
no era a Madrid
aquest era a Madrid
si és veritat
des que van fer una altra
això
això havia de ser
el dia 12
oh quin descans
i perdona que t'ho digui
ja sé que t'agrada molt
l'epetit Ramon
però és que no podia més
dic no dir res
que quedaré com a molt antiga
però oh
tenia el cap ja
duríssim
eh aquesta suite
les suïts ja ho tenen
això
a veure
això de les associacions
això havia de ser
el dia
12
de novembre
i què va passar
el 12 de novembre
de quan?
d'enguany
d'enguany
què va passar
el 12 de novembre?
va ser el dia
del famós editorial
conjunt
dels 12 diaris
ah clar
clar
doncs
algú aquell dia
es van recordar
de la manifestació
i del manifesto aquest
no
clar
és que no van triar
el dia més a dia
l'atenció estava centrada
en un altre lloc
no
l'atenció mediàtica
ja estava
això estava anunciat
però la sorpresa dels diaris catalans
va fer saltar la banca
com si diguéssim
i a Madrid tothom es va dedicar
a l'editorial conjunta
a Madrid tots els diaris
van fer cas
i van fer les rèpliques
i els escarafalls
i les queixes
i tot això
els mitjans de comunicació catalans
jo no he trobat res
de la manifestació aquesta
ni del manifesto
que van presentar
perquè ho van fer
però a la premsa catalana
no he trobat res d'això
he estat buscant
per les webs
d'algunes de les entitats
suscriptores del manifesto
que eren 11
i ara les direm quines són
perquè està bé
està bé
dir el pecat
i també el culpable
en aquest cas
ho hem de dir
qui són els pecadors
perquè hem de saber
de quin mal hem de morir
i qui ens vol mal
esperem que ningú
esperem que ningú
aquests ens volen mal
i per tant
ho hem de dir
per anar previnguts
doncs bé
total
ni tan sols
he anat a aquest dematistat
buscant per les webs
d'alguns d'aquests
grupuscles
o entitats
o digui-li com vulguis
i tampoc he trobat
ni el manifest
ni informació
sobre la manifestació
doncs no el van fer
devien ser molt poquets
però bé
mira
les associacions
són 11 associacions
d'Aragó
València
Balears i Catalunya
i diré quines són
de Catalunya
són
Convivència Cívica Catalana
convivència
Associació Cultural
Servantina
a l'Aragó
hi havia
la Federación
de Associaciones Culturales
de Aragona Oriental
la FACAO
i la plataforma
ara coneix
No Hablamos Catalán
que et pots posar
No Hablamos Catalán
una cosa que a més
no sé
més sofisticada
Nou Valencianisme
grup d'acció valencianista
i el col·lectiu
València Freedom
però fan amb
bilingüe
valencià i anglès
suposo
i a més
també s'ho escriuen
des de les Balears
les entitats
Acadèmia
plataforma de Sallengo
Balear
quina ortografia
més rara
clar
com que ells diuen
que no és català
a l'Oceut
ens fan una ortografia
molt rara
Sallengo Balear
Círculo Balear
i Embajada Cultural
de Baleares
no n'hi ha cap
que tingui el nom en alemany
a mi
la que més m'agrada
és
No Hablamos Catalán
No Hablamos
Són aragonesos
Ja saps que
tenen fama de tossuts
Escolta
fem una miqueta de pausa
perquè mira
se'ns està tirant el temps a sobre
i encara queda
molta roba per tallar
Atenció
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Dos quarts d'una del migdia
un quart de català
ja fa estar
ja fa estar
i tinc un senyor
esperant a la porta
i ja t'arreglaràs amb ell
un convidat
el següent
Enric
i ja ens has de parlar
dels límits del català
és un tema d'enquestes
Clar, només ho presentarem
Ho presentem
i la propera setmana
ja aprofundim
Exacte
Mira, la cosa era
vam fer els límits del català
capítol 1
els límits geogràfics
els traditaris limítrofes
i ara dèiem
que la segona part d'això
serà
el que parlarem
dels límits socials
i de l'ús
i això serà
bàsicament
que anarem explicant
cada dia un capitolet
del que se'n diu
enquestes d'usos lingüístics
que es fan periòdicament
des de llocs com
per exemple
la Secretaria Política Lingüística
i organismes
diguem
i grups
del català
de sociolingüística
i gent així
i fortíssima
en aquestes coses
i
l'exemple més clar
és el que vam treure
l'altre dia
l'altre dia
vam venir
l'Anna
Elisandra
del Servei
Lingüístic de Justícia
li vam preguntar coses
justament
de l'enquesta
d'uso lingüístic
del Departament de Justícia
que s'havia fet l'any 2008
i que anàvem comentant
dades
tot això
doncs bé
d'enquestes d'aquestes
n'hi ha bastantes
i per una banda
explicarem
les dades generals
de Catalunya
les dades concretes
del Camp de Tarragona
perquè les tenim a mà
les de l'any 2008
i també
anirem comentant
en altres dies
les de
les de l'última vegada
que es va fer
una enquesta
d'aquestes d'usos lingüístics
simultàniament
o durant el mateix
període de temps
a tots els territoris
dels països catalans
o del domini lingüístic
diguem-ne com vulguem
però això va ser l'any 2004
a veure
aquestes enquestes
es fan a base
de centenars d'entrevistes
en alguns casos
milers d'entrevistes
i processar les dades
analitzar-les
treure conclusions
resultats
triguen alguns anyets
per tant
les dades que tenim
són les més recents
són del 2004
però els resultats
no han aparegut
fins a l'any 2007-2008
vull dir que
sí
són de fa 5 anys
però són les més recents
i probablement
no es poden tornar
a fer enquestes
d'aquí a algun temps
i llavors aquí tenim enquestes
de fetes a l'Alguer
Andorra
Catalunya Nord
La Franja
també
no va ser ben bé
el mateix sistema
però és equiparable
i permet fer comparacions
el llibre blanc
d'ús del valencià
que és una enquesta similar
que es va fer a València
i també encara
així com teníem
l'altre dia
el tema de justícia
també hi ha un estudi
semblant
una enquesta semblant
d'usos
actituds i identitats
en el món universitari
bé
això és el que anirem fent
els pròxims dies
sempre hi ha d'haver
alguna secció
una mica pallissa
home
però no tot ha de ser
riure i jijijajà
quan comencem a donar
dades de percentatges
d'ús i xos
doncs sempre és una mica
més enfarfagós
però procurarem
sí però també sostén
allò que a vegades
mira parlen per parlar
no
procurarem donar
la dada principal
de cada territori
per fer-nos una idea
una mica general
i qui vulgui aprofundir
doncs ja direm
tot això està disponible
a les webs
per exemple
a la Secretaria Política i Logística
totes aquestes enquestes
es poden veure
baixar en PDF
i algunes tenen
250 pàgines
molt bé
les intentarem
sintetitzar
perfecte
dues novetats
editorials
informàtiques
interessantíssimes
a mi no m'ha cridat
particularment l'atenció
sense treure mèrit
a l'altra
aquesta alguna
la direm després
ara en tot cas
assenyalar
que de l'Institut
d'Estudis Catalans
s'ha publicat
l'Atles Lingüístic
del Domini Català
el volum 4
dedicat al canvi
als cultius
de Joan Beni
i Lídia Pons
efectivament
i com que ja que parlem
dels usos lingüístics
doncs era un llibre
que tocava
que traguéssim avui
ja ha sortit
també no fa gaire
ha sortit
a finals d'octubre
a finals d'octubre
els reportatges
que en tinc
d'alguna revista
l'Atles Lingüístic
era una idea
que havien tingut
Antoni Badia
i Margarit
Badia
i Gemà Colón
als anys 50
de fer un atles
lingüístic
de tot el Domini Català
en aquella època
no hi havia informàtica
o no estava com avui dia
i tot això
era bastant complicat
però
en els últims anys
a partir de l'any
de principis
del segle XXI
la tecnologia moderna
ja ha permès
que això prengui cos
i prengui forma
i anem pel capítol
o pel volum 4
dels 9 que tindrà
a veure
què és un atles lingüístic
un atles lingüístic
és un llibre amb mapes
els atles són llibres de mapes
doncs en aquest cas
els mapes
el que expliquen
és on i com es diu
cada cosa
llavors aquí hi ha
uns 200 mapes
principals
i en cada un d'aquests mapes
en aquest cas
hem dit
que el subtil és
el camp i els cultius
llavors aquí
la terminologia
i el lèxic
i la fonètica
va tot assenyir
el camp semàntic
del camp i el cultiu
per tant
tenim 200 mapes
amb terminologia
del camp i el cultiu
per exemple
la paraula
aixerell
doncs hi ha un mapa
que explica
on diuen aquesta paraula
de tots els països catalans
i les diferents variants
fonètiques
i què vol dir
i què vol dir
una aixerella
és un dels tipus d'aixada
no sé ben bé
aquí
n'hi ha uns quants
i jo no els conec tots
però és un dels tipus d'aixada
o una que sí
que no sé en absolut
què és
que és boll
no sé què és un boll
doncs això ho trobarem
a les lingüístiques
i sabrem on ho diuen
i com
després també
a part d'això
hi ha
sí veus
hi ha la transcripció
de 190
hi ha la transcripció fonètica
de cada paraula
en 190 localitats
del domini lingüístic
85 del català oriental
i 105 de l'occidental
i acabem amb
Còmic
la primera revista
en català de còmics
sí
i és una d'altres
d'aquelles dèries
que tinc jo
cosa que m'agrada
i que t'agraïm
que la tinguis
perquè així
ja ens assabentem
és d'aquelles coses
de la llengua
d'aquelles coses
que no tothom considera
prou cultura
o prou important
com el rock
i tot això
bé
el còmic
el rock
i totes aquestes coses
també fan país
i també fan llengua
i així com a les invitantes
hi havia hagut
hi havia hagut editorials
que se la jugaven
i publicaven
i llibres en català
ara no se'n troben
costa molt
que les editorials
publiquin el mateix
en català
que en estallà
en còmic
perquè el mercat
no dona per tant
Planeta
vam dir en el seu dia
que s'havien lançat
a publicar
com i en català
era de les poques
per no dir l'única
i n'hi ha alguna altra
també
però el que es fa
ara en còmic
en català
és més aviat
àlbums
d'allò d'èxit segur
i es tragui
l'àlbum complet
èxits de venda
com Watchmen
i llibres
que se sap segur
que tindran venda
perquè el públic
aquí parlem d'una revista
és una revista
i això
em sembla que no n'hi havia
hagut mai una
que tingués
n'hi ha hagut
de revistes de comí en català
però molt locals
i tal
aquesta pretència
d'àmbit
s'ha de distribuir
a tots els països catalans
neix a les Balears
de l'associació
de dues editorials
Dolmen i Esquits
i aquesta pretència
d'una revista
com era el Víbora
o el Cairo
una revista
en aquest cas
serà bimensual
amb 32 pàgines
en color
amb un tiratge inicial
de 4.000 exemplars
i que es vendrà
a 2 euros
pel número
als fòrums
per internet
i tal
alguns esqueixen
que no l'han trobat
als kioscos de Girona
i sembla ser que
a Tarragona
en una botiga de Tarragona
la venen
no sé si és la de còmics
que hi ha al carregasòmetre
o algun kiosc conguet
ja ho esvinarem
ho esvinarem
i de moment
no té pàgina web
perquè puguem veure
amb el conil
però la buscarem
als kioscos
fem tard
tu no has fet una suite
com sempre
una sinfonia
en tot cas
tu perdonem
no sé si farà el mateix
el nostre següent convidat
que és l'escriptor
Julio Ricardo Trigós
però en fi
sigui com sigui
no no
ja t'arreglaràs amb ell
quan sortís aquí de l'estudi
jo no em penso moure de la cadira
acabem amb una altra
de les cançons
de L'Epetit Ramon
sí
aquesta es diu
Brutícia
i és una reflexió irònica
sobre la corrupció política
i barreja la brutícia
la brossa
davant dels palaus
de la Generalitat
de l'Ajuntament
amb la bessura
davant del Parlament espanyol
ja veus
Enric
gràcies
bona setmana
dimecres més
adeu
és el primer dia de la meva vida
que veig una bossa
les compraries
amb el coll de la camisa obert
i una corbata de vel
és el primer dia de la meva vida
que veig una bossa
les compraries
amb un traje fet a vida
i una corbata de vel
bossa
bossa
bossa
de la sola
al congrés
bossa
d'escombraries
a la Generalitat
bossa
de la sola
al congrés
bossa
d'escombraries
a la Generalitat
a la Generalitat
i una corbata de vel
bossa
d'escombraries
passejant-se
amb bicicleta
i després
tira pel dret
bossa
d'escombraries
bossa
d'escombraries
a la Generalitat
bossa
d'escombraries
bossa
d'escombraries
a la Generalitat
bossa
bossa
d'escombraries
bossa
d'escombraries
a la Generalitat
bossa
passjant-se
chef
svg
b
va
2
6
2
pens
Fins demà!