Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio, temps per comentar les notícies d'actualitat d'aquest dijous.
Avui ho fem amb quatre convidats.
D'una banda, el llibreter de la llibreria La Rambla, en Ramon Marrogat.
Ramon, bon dia, benvingut.
Bon dia, gràcies.
També ens acompanya la periodista del diari El Punt, la Montse Cartanyà.
Montse, gràcies per venir, bon dia.
Bon dia.
L'arqueòleg Joan Menchon també s'assuma a aquesta taula.
Joan, bon dia, benvingut.
Bon dia.
I l'exsecretari general de Caixa Tarragona, l'Àngel Conesa,
també ens acompanya aquest dijous.
Àngel, bon dia, benvingut.
Tenim diferents qüestions amunt de la taula.
Es plantejo parlar en primer terme de simulacres d'accident químic,
perquè aquest dijous hi ha una nova prova d'aquestes característiques.
Començarà aproximadament d'aquí a una hora, dos quarts d'onze,
a les instal·lacions de Dau Chemical,
i afectarà principalment els alumnes, els professors,
vaja, la comunitat educativa, en definitiva, del complex educatiu,
que són les persones a què s'ha demanat que es confinin,
que facin ús dels consells que s'han de dur terme en casos com aquest tipus.
No és ni de Montoros el primer simulacre que vivim.
Ara fa un any n'hi va haver-hi un altre de característiques similars
al polígon nord, a les instal·lacions de Repsol,
i també, periòdicament, es fan revisions de les alarmes del placenta,
de les famoses sirenes.
No sé què en pensen d'aquests simulacres,
si són útils, no són útils,
i, en definitiva, de la política de com s'actua davant d'aquest arrisc que hi és,
que existeix, de possibles perits relacionats amb la indústria química aquí al Camp de Tarragona.
Ramon, per exemple.
Bé, no sóc expert en la matèria,
i trobo que això ja fa molt de temps que hi ha debat sobre aquestes qüestions,
si no se'n fa, hi ha debat a veure per què no se'n fa,
i suposo que quan se'n fa, doncs...
Jo aquesta setmana he tingut l'experiència que em trobava a Barcelona,
a la Biblioteca de Catalunya, i tot un plegat,
i tot un plegat van fer un simulacre d'incendi,
i van haver de marxar tots els que érem allí.
Tot va quedar tancat i bolquejat,
fins i tot la documentació la tenia allí,
va haver de quedar allí i tot.
I jo vaig trobar que era un simulacre,
que molt estrany, perquè la gent s'ho anava dient,
i jo pensava que un simulacre hi hauria una sirena,
o hi hauria algun solell d'aquest tipus.
Primer ens deien que ens han vingut a marxar,
però no ens deien el per què.
Amb això vull dir que segurament
que els simulacres deuen ser per aquestes coses
que a l'hora de la veritat no funcionen,
o no se saben com han de funcionar.
En aquest cas és evident que si allà havien de marxar,
doncs avui dia estem educats,
hi ha una sirena, marxem, i ja està.
I suposo, no?
Doncs la sirena, no va sonar cap sirena,
senzillament ho anaven dient,
però no t'explicaven per què te n'havies d'anar.
Aquí però hem de fer el contrari,
si són a les sirenes ens hem de confinar,
no hem de marxar, al contrari.
Sí, bé, bé, el que sigui,
però em refereixo que evidentment falta una educació
allà on calgui amb aquestes qüestions
i potser els simulacres serveixin per això.
Montse.
Sí, una mica en la seva, amb la línia que deia ell al principi,
que aquests simulacres que evidentment s'han de fer perquè estan obligats a fer-los,
és una obligació que tenen les empreses químiques,
tothom sap que es anirà a fer aquest simulacre.
En aquest cas, el complex educatiu,
fa mesos que es parla que avui es farà un simulacre d'aquestes característiques.
Per tant, ja diríem que els mateixos alumnes que estaran allà,
jo n'he vist amb algun, perquè l'he hagut de cobrir,
i la veritat, com que tothom sap el que va passar,
és com una mica un dia, es prena una mica com un dia festiu.
Doncs ara tocarà l'alarma i ens n'anirem tots,
no, no ens n'anirem tots, al contrari, farem veure que ens tanquem,
però sí que és veritat que, per exemple,
els que jo he vist se n'han detectat moltes de deficiències.
Tot i que està preparat,
les escoles haurien de tenir uns materials
per poder posar els vidres en cas que hi hagués un simulacre
perquè no pogués entrar cap producte ni res de l'exterior,
i no els tenen, i se n'han fet molt,
i continuen sense tenir-los,
i hi ha molts mecanismes que fallen.
I l'altre és el de les alarmes.
Cada vegada que es fa un simulacre,
es detecta que hi ha alarmes que en algunes zones de la ciutat,
quan són en barris, sobretot que s'han fet,
o en aquest cas el complex educatiu ja es veurà,
que no sonen.
Que està bé que es facin, evidentment,
per poder detectar aquests errors.
En aquests casos, com a mínim, es poden fer simulacres,
després parlarem segurament del tema del vent,
i veurem que hi ha alguns casos extrems
pels quals no es podem preparar o no estem preparats.
Jo trobo que, evidentment, està bé que es facin aquests simulacres,
però que potser s'hauria de buscar alguna manera,
que jo no sé quina és,
perquè no estigui tot tan preparat,
perquè realment es pugui...
Però poses una mena de simulacres per sorpresa, no?
A veure, jo quan estava a l'escola,
ens en feien de simulacres d'incendis,
i reconec que era una conya marinera,
és que ens ho preníem tots.
Demà, simulacres d'incendis, a les 12.
Què fèiem? Baixàvem riem per les escales
i perdem 10 minuts de classe,
que era una mica això.
I en aquest cas, el complex educatiu,
avui saben tots què faran,
perquè saben que hi haurà un simulacre.
Potser s'hauria de buscar un mecanisme més real
pel qual es pogués veure en un moment crític
com s'actua dins d'una aula,
què és el que fan els professors,
que tampoc ho haurien de saber,
i què és el que fan els alumnes,
en aquest cas els del complex educatiu,
per la seva proximitat a les empreses del polígon,
que és una població molt sensible en aquest aspecte.
Crec que està molt bé,
però que s'hauria de buscar una fórmula
una mica més eficaç que no pas aquesta.
Joan Àngel, què en penseu?
I d'altra banda, si estem preparats,
i de l'altra, si creieu que,
al cap i al fil, l'objectiu principal d'aquests simulacres
és explicar, comprovar si els mecanismes
de prevenció funcionen correctament,
i de l'altra, explicar una vegada més
què s'ha de fer a la població civil
en cas d'accident.
Creieu que aquests objectius es compleixen?
No, vull dir, jo he viscut 18 anys
de la meva vida laboral a la indústria química,
i per tant he viscut directament
situacions d'emergència real
i altres de simulacre.
Jo personalment penso que són molt necessàries,
sobretot perquè,
malgrat que de vegades s'aprenguin
com una broma o se sap,
vull dir, evidentment se detecten moltes deficiències,
i sobretot refresca la memòria
d'aquelles coses que s'han de fer
i aquelles coses que no s'han de fer.
Jo diria que, en la justa mesura de les coses,
està també, vull dir,
el fer-les sovint,
però no excessivament sovint.
O sigui, que no es prenguin
com una mala costum,
però que estiguin en compte.
I jo dic això de refrescar
perquè jo personalment
vaig viure una experiència personal
el dia de l'explosió del rac
d'enpetrol famosa,
que jo estava a casa meva,
a la meva escala hi havia veïns,
un parell de veïns que treballaven
en la indústria química també,
i vaig donar la curiositat
que tenia aquell dia un sopar amb uns amics,
vaig anar a dormir tard,
tot just que em vaig adormir
just el moment que devia passar
el follon i tot el dia.
No me'n vaig entrar absolutament de res,
fins al demà que vaig posar la ràdio
per despertar-me
i vaig sentir tot el lio.
I vaig preguntar al veí del costat,
dic, home,
no em vas avisar ni res,
dic, home,
treballem a la indústria química
i ja sabem que el millor en aquest cas
és precisament no dir res,
tancar i estar-te tancat a casa teva.
Vull dir, a veure,
són tonteries,
però són coses que ajuden
a mentalitzar
del que s'ha de fer realment.
Jo crec que realment és útil
sempre que no se n'abusi, no?
Joan,
sempre n'hem fet pel mateix camí, no?
No hi ha res més.
I creieu però que la població
està ben ensenyada?
Sabries en cas d'emergència real
tot això que, per exemple,
que no s'ha de marxar,
sinó que ens hem de confinar a casa,
que si estem amb el cotxe
doncs precisament hem de marxar.
Jo que deia a la Montse
que s'han d'habilitar
si tenim tovalloles
o algun tipus d'adesiu
a les finestres,
a les portes...
La població sí que sap
que viu en un lloc
amb uns certs perills,
però viu molt feliç
i el dia que passi alguna
em sembla que podrien tenir
una situació de caos.
si anéssim fent regularment
simulacres,
no tan sols a les indústries
o a les escoles,
sinó a nivell ciutadà,
tindríem les coses més clares
i com a mínim sabríem
o hauríem de saber
per on reaccionar.
Jo veig que
podem tenir una situació
de pànic important
el dia que passi alguna cosa.
L'Àngel posava com a exemple
la situació de fa 20 anys
de petrol.
Vaja,
potser alguns a la taula
no la vam viure en primera persona,
però aquella situació
va ser bastant caótica.
Ha canviat molt,
però òbviament
els plans de seguretat també.
Em va passar a casa
el mateix que va dir l'Àngel,
que el meu pare treballava
a la petroquímica
i tots a dormir.
És el que hem de fer
i me'n recordo
que vivíem
amb la rebaçada
i cues i cues
i cues de cotxes
una senyora
en caria de rodes
que baixava
des del carrer Unió
i una situació
de pànic,
de guerra gairebé.
Jo crec una mica
el que la deia ell
que segur que la gent
d'aquí Tarragona
estem molt conscienciats
d'on vivim,
però si tu
algun cop comentes
aquest tema del pla secta
que s'han fet pedagogia
i s'han fet fulletons
i s'han explicat
i es fan programes
a les ràdios
i a les televisions
específics
per explicar què fer,
la gent sempre,
molta gent et diu
jo si algun dia
peta la petroquímica,
ja no s'hi pot,
com volem dir,
total,
si peta
no s'hi podrà fer res.
I és una mica
aquesta sensació
d'estic aquí
però si passa alguna cosa,
per molt que em diguin
que posi una tirita
a la finestra,
és com una incredulitat
que realment
es pugui fer alguna cosa
en el cas d'una cosa greu
i això és una mica generalitzat
que sí que es pot fer alguna cosa
però jo també
si algun dia passés
alguna cosa greu
estic segura
que molta gent agafaria el cotxe
i marxaria
perquè és allò com
és com una mica l'impuls
de com més lluny
me'n vagi
millor
quan segurament
se demostra que no
i es demostra i es diu
que és que no és el que s'ha de fer
però segurament
l'impuls de molta gent
portaria a marxar
un altre cop
com va passar
segurament no tant
com va passar fa 20 anys
però
no, sí
jo això voldria
perquè jo també vaig veure
aquesta cosa
i jo vaig tenir
és a dir
l'experiència meva
d'aquella nit
és sorprenent
és sorprenent
el pànic
l'histèria col·lectiva
que hi va haver
i jo la vaig veure molt
perquè justament
tu has nombrat això
a la rebassada
jo amb uns
aquí a Tarragona
veníem d'una reunió
a Badalona
aquella nit
i tornavem
i tornavem
i caram
comencem a veure
més trànsit
de l'habitual
de vegades penses
mira hi ha hagut un embús
i ara surten més trànsit
i després vam veure
que a mesura que ens acostàvem
a Tarragona
veies com una d'orxa
amb ell veus la llum
i deies
bé això potser què passa
però a mesura que ens acostàvem
tants centenars
centenars de cotxes
i llavors posem la ràdio
posem la ràdio
i res
la ràdio
fent notícies tot plegat
i finalment
hi va haver un moment
que precisament
aquesta ràdio
aquesta ràdio
comença a parlar
del tema
doncs que es van llevar
i van anar a córrer
i van anar a córrer allí
i van començar a informar
d'aquí hi ha hagut una explosió
o de que no sé
quantos
esclà
anàvem amb la meva dona
teníem els nens
a casa
a casa dormint
arribem a casa
arribem a casa
els trobem dormint
i
però
en arribar a casa
trobo
trobo
uns veïns
tots
ja havien marxat
la veritat
els veïns ja havien marxat
i uns
que baixaven
i corrien
replegant coses
tot
jo vaig intentar
introduir
una racionalitat
dic
home
si he explotat una cosa
dic
que és un gas
que pot afectar
dic
si està crevant
dic
ja
allò
una cosa
dic
ja
ostres
t'ho inseguro
que em volia pagar
només perquè li vaig fer
aquesta injecció
a la seva
actitud histèrica
que marxava
una situació
llavors
allò em passava una cosa
molt curiosa
és clar
la meitat dels veïns
doncs es van quedar
la meitat ja eren fora
llavors tothom
van pujar del terrat
a mirar
i aleshores
recordo el foc de Sant Joan de petit
és a dir
anava a passar l'estona
a les hores
i aleshores
els homes
estaven amb els homes parlant
les dones amb les dones
i la canalla corrent
corrent per ni
i llavors
mica mica
ho volia anar a dormir
i deixava el foc de Sant Joan
i s'anava a dormir
i mica mica
fins que els útils
que havia quedat
a la meitat
però
a la histèria col·lectiva
hi va ajudar
el que havia passat
els anys anteriors
no oblidem
els anys anteriors
que hi ha vingut
molt poca formació
això està claríssim
i a més a més
la població
de Tarragona
especialment
tenia un bombardeig diari
de missatges
de missatges
preteçament científics
però molt sovint
contradictoris
sobre
sobretot
tota aquesta gent
que se les dona
que sap de tot
que aquí passarà això
i deien mil coses
contradictòries
per exemple
si ens hem de tancar
si ens hem d'obrir la porta
i si ens hem de tancar
ara ja s'ha
per ser clangent
en tot cas
jo trobo que és
del simulacre
trobo que és molt positiu
que es faci conjuntament
una indústria
amb un complex educatiu
perquè això sí que ajuda
vull dir
realment les persones
que treballen habitualment
amb el risc
diríem d'això
coneixen els mecanismes
i saben com actuar
i tal
i això
poder-ho traspassar
a la comunitat educativa
d'una manera real
bueno simulada
però doncs el més real possible
crec que és positiu
perquè ajuda
a la pedagogia del tema
coneixen una miqueta
aquestes coses
escolta
un i sis
un dels veïns
va anar corrents
a refugiar-se
a la casa
dels seus pares
que tenen un mas
a la pobla de Mafomet
fa prop de 20 anys
vaja
s'expliquen històries molt estranques
també aquest dia
diuen que gent
va amb el cotxe
i era amunt
va acabar anant fins a Andorra
però vaja
fa 20 anys
a pròxima
van aprofitar
van a pròxima
sí
van baixar amb llet i formatge
segur
en qualsevol cas
d'això ja fa més de 20 anys
els plans de seguretat
han avançat molt
la consciència
sobre la població també
i avui es fa un altre
d'aquests simulacres
els plantejo
canviar d'ecució
abans ho apuntava la Montse
parlar dels efectes del vent
perquè a mesura que passen els dies
se saben més conseqüències
més de les destrosses
provocades pel vent
per exemple
ahir encara hi havia
algunes urbanitzacions
del Camp de Tarragona
i algunes masies
que se van sense llum
i han passat prop
de 90 hores
dels efectes
de la ventada
i a mica a mica
també es van qüestionant
els protocols
d'actuació
sobretot
per part dels responsables
de diferents poblacions
ahir sense anar més lluny
el president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
qüestionava obertament
la política comunicativa
de la Generalitat
de Catalunya
no sé com veu viure
el temporal
i si teníeu la sensació
d'estar segurs
de no estar segurs
i una miqueta
tots els dispositius
de seguretat
i aquesta petita guerra
de declaracions
que hi ha hagut
en les darreres hores
per part de diferents responsables
Ângel
no sé massa què dir
jo ho vaig viure
en primera persona
perquè resulta que
el meu fill
que viu a Sant Ramon
li va arrencar 15 metres
de tanca aproximadament
i la va fombre
contra els arbres
de la vorera
i llavors vaig tenir
que fer una mica
de suport
per desmuntar la tanca
i fer la primera
la primera
d'aixòs
jo vaig tenir una mica
de sensació
de por
personalment
en un moment determinat
vull dir
el dematí
primera hora
que sortim
a passejar
la gosseta
que tenim
i tal
vaig anar a parir
pel part de Saavedra
i la veritat
és que vaig passar corrents
perquè vaig tenir la sensació
que em podia caure
algun arbre
al capital
però va
suposo que aquest
no és el tema
del debat
l'experiència personal
sinó més aviat
una mica
com en les autoritats
si estàvem avisats
bé
tothom
ens fem un fart
de mirar
les previsions meteorològiques
això ho parlàvem
a l'última tertúlia
que és un tema mediàtic
en què
hi gastem molt de temps
potser aquesta vegada
ha sigut
un fenomen
una mica extraordinari
i no ho sé
jo no sabria
valorar exactament
si
el que sí
em dol
una mica
el que he llegit avui
és temes
que han succeït
a posteriori
per exemple
el tema de la llum
que crec que no sé on
s'ha augmentat la potència
de la llum
de 250
la llum va ser un dia
sense tornar
i quan va tornar
va tornar a 380 volts
en lloc dels 220 normals
i hi ha hagut molts
electrodomèstics
doncs que
hem de ser realistes
és a dir
això passa una vegada
cada no sé quant
aquest vent
quantes vegades ens ha passat aquí
llavors és com a complicat
l'afectat
diu
escolta
a mi que em paguin
a mi per què no sé què
però realment
jo penso que és un tema
bastant imprevisible
i no ho sé
vull dir
és complicat
de valorar-ho
ara
a posteriori és molt fàcil
dir s'hauria
pogut fer això
això o altre
no ho sé
simulacres
simulacres
estàvem avisats
o no estàvem avisats
em sembla
recordo
un moment
que amb els
dels aiguarts
de fa poc temps
va passar completament
al revés
van dir
per què fan aquestes
previsions
que plourà tant
i no ha fet res
després
em sembla que
estàvem avisats
que hi hauria
una bona pantulera
que hi va haver
després
que
els mecanismes
d'avís
i de prevenció
etc
hagin funcionat
jo no ho sé
ara
jo a mi em preocupa
una cosa
que la gent
també és una miqueta
inconscient
me'n recordo
el dissabte al matí
teníem un partit del xiquet
vam anar
a un dels col·legis
d'aquí Tarragona
l'aventulera
era tremenda
els pals de llum
ballaven
i un globo
va sortir volant
que s'arriba a enganxar
un xiquet
o dos xiquets
hauria passat
potser el de Sant Boi
i al final
pensions quants pares
que van dir
escolteu
o suspeneu el partit
o ens emportem els xiquets
hi havia algú
no, no
que es pot jugar
i no
siguem conscients
de com està la situació
i marxem cap a casa
i a vegades
la gent
em sembla
que també és molt feliç
després passen coses
i la culpa no és nostra
sinó que és culpa
de l'administració
en aquest sentit
s'ha parlat molt
de quan la Generalitat
va fer públic
l'avís
de prohibir
les competicions esportives
aquest avís
es va fer
sembla dissabte
a les 4 de la tarda
però potser abans de l'avís
també hi ha d'entrar
per exemple
el sentit comú
és impossible
segons que el dissabte del matí
amb el vent
a casa
teníem un vent determinat
que sí
que se'n van portar
4 coses
em va arrencar
4 plantes
però a 500.000 metres
el vent era molt més fort
vull dir
alerta
hi ha llocs que havien
velocitat de 200 i escaig quilòmetres
i al costat
era més petita
a ma sogra
li han arrencat 5 pins
que em tocarà
anar-los a tallar
el diumenge
escolta mira
farem gimnàsia
que és culpa
de l'Ajuntament
o de la Generalitat
que s'hagin arrencat
5 pins
no
és culpa
que havien 5 pins
i que se'ls han portat
el vent
el vent
és imprevisible
amb això
i hi ha hagut
comentaris
respecte a l'administració
que si el País Basc
s'havia prohibit bé
el que passa
que
sobretot
a la zona costera
hi ha una experiència
ja trista
amb morts
del que és
les galernes
que diuen allí
la combinació
del mar i el vent
el mar i el vent
esclar
aquí
aquí no és comparable
aquí no és comparable
això
però mira
jo una vegada
vaig fer un testimoni
d'un accident
quan la carretera
aquí de l'aeroport
encara era recta
però quasi tocant
a Reus
quasi tocant a Reus
que anàvem
veníem de Reus
i anàvem allò
4 o 5 cotxes
i el que anava
3 abanors
que era un 4L
tot d'un plegat
feia molt
feia molt de vent
tot d'un plegat
un arbre
un arbre cau
i deixa el 4L
com una llaure
curiosament
tot xafat
i només sortia
una mica de bony
dret
i allà
aquell bony
a dintre
estava el conductor
que va
arrumant
4 ferrides
la feinada
que hi va tenir
deia que tenia
com una mena
de condó
perdoneu la paraula
allà dintre
era ell
doncs
aquestes coses
sorprenents
aquell arbre
que havia de caure
allí
esclar
aquell arbre pot caure
com tants arbres
han caigut aquests dies
i no passa res
però esclar
aquell 4L
passava per allí
passava per allí
i aquell home
va viure de casualitat
per això
que aquesta
es combina
es combina
es combina
una sèrie de coses
també perquè hi hagi
desgràcies amb el vent
i això
jo no sé si
tornant al temporal
de dissabte
les conseqüències
de la prevenció
com les visc
que es pot parlar
des de molts aspectes
i que realment
sí que és veritat
que els mecanismes legals
d'avís
van fallar
perquè s'ha demostrat
en molts aspectes
hi havia ajuntaments
i ahir vèiem un fax
que a les 12 de la nit
del dissabte
van rebre
l'avís meteorològic
amb les
recomanacions
a veure això
és una errada
i s'ha d'acceptar
que hi ha hagut errades
però que
també és molt veritat
que
en aquests casos
és el que deia
una mica el Joan
i el sentit comú
de cadascú
el de la matinada
del dia de vendres
al dissabte
aquí ja va començar
a fer molt de vent
molt de vent
i molta gent
entre les quals
m'incloc
van fent prudències
de sortir al carrer
agafar el cotxe
no cal que et vingui
un banc municipal
i et digui
no surtis al carrer
és que si ve
segurament et reforçarà
que tu
ja hauries de saber
però és que hi ha coses
que ja es veuen
i te les estan dient
els mitjans de comunicació
la televisió
te la deia
des de feia
un o dos dies abans
per tant
tu sabies
que no calia
que si no era necessari
no calia
que agafessis el cotxe
aquell dia
jo
entre els quals
molta més gent
la vam agafar
segurament sense necessitat
ara
no es pot carregar
l'administració
de depèn
de quines coses
que tu
com a persona
mínimament intel·ligent
ja hauries de veure
sí que és veritat
que si
s'haguessin activat
alguns mecanismes
potser
s'hauria pogut evitar
alguna cosa
però
és un fet excepcional
llavors
el que vull dir és que
a vegades
també tenim la tendència
de queixar-nos una mica
de tot
de quan es passen
amb les previsions
ens queixem
i quan es queden curts
treure'n les culpes
de sobre
o buscar un culpable
i sí que no és per parlar
de temes personals
però jo
aquell migdia
que érem un blanc
passava un camioneta
de la protecció civil
dient
no recomanar
no sortir de casa
dient
no sortiu de casa
tots ens en vam enfotre
o sigui
el primer que vam fer tots
va ser
estan creant
una situació de pànic
i ens en vam enriure
vam dir
això no és necessari
doncs
sí que és necessari
però què passa
que estem
és allò
que si ens avisen
per què ens han de dir
el que hem de fer
i quan no ens diuen
el que hem de fer
i passa alguna desgràcia
és que l'administració
no ens ha avisat
i llavors
això es planteja
que realment
que està bé
que a partir d'aquí
s'activin
tot el que s'hagi d'activar
i que es plantegi
què passaria per exemple
si això hagués passat
un dia de cada dia
amb escoles
s'hagués tingut
de suspendre les escoles
què hagués passat
si la Generalitat
hagués decidit
suspendre les escoles
i el vent
no hagués estat
el greu que ha estat
o sigui
també tenim aquesta tendència
a queixar-nos una mica
de tot el que passa
i a ser molt poc conscients
de que nosaltres mateixos
tenim les responsabilitats
amb el que ens pot passar
moltes vegades
i ara el que dius tu
és una frase
que a mi em feia molta gràcia
una vegada a Itàlia
piove porco governo
no fa falta saber itàlia
per entendre-ho
sempre don com el Paula
una mica aquesta sensació
també de tutela
contínua
de l'administració
que deies tu
és a dir
són persones responsables
tots plegats
i hi ha una part
i no podem dir
que ens expliquin
exactament
què han de fer
en cada moment
i en la línia
que deies tu
jo també vaig sortir
amb el cotxe
evidentment
hi havia un munt de gent
tirant fotos
a la ramassada
de les zones
i un senyor
a la punta de la roca
aquella
fent una foto
i dius
aquest senyor
se'n pot anar avall
a vegades val la pena
el cantàbric
se'l dólar
jo confesso
una imprudència
que és quan hi ha mal
la mar
m'agrada anar
a veure-la
i si pogués
me ficaria
al faro
a veure-ho
però cada vegada
que hi vaig
gràcies a Déu
hi ha la parella
dels guardes
de molls
que no deixen passar ningú
és que si no hi fossin
potser haurien de trobar
més d'un cotxe
i més d'una família
a mar
perquè som així
de beneig
a vegades també
ens convé una miqueta
de...
no sé si teniu
prudents de la naturalesa
perquè mai et passarà tu
no això no passa
però no sé
si a més a més
teniu la sensació
Montse
que moltes vegades
potser tots sabem
per les característiques
o per les vegades
com hem pogut patir
les conseqüències
de l'aigua
fins i tot de la neu
del foc
òbviament no cal dir-ho
però potser
aquí a la ciutat
i fins i tot
tot el principi de Catalunya
més enllà de les Terres de l'Ebre
potser
com que no es pateixen ventades
tan excepcionals
segurament
al vent
no li teníem tant respecte
potser com en altres
factors meteorològics
no oblidem que som un país de vent
passa que últimament
no he bufat tant
com ho feia altres vegades
però som un país de vent
i ens estem oblidant
i som un país de riuades
i ens estem oblidant
això de la riuada
segurament hi ha molts municipis
que tenen ben present
el dia abans
el dia abans
jo vaig tenir un missatge
que fins i tot
i jo
potser és una mica exagerat
jo vaig pensar que no era exagerat
perquè
perquè he sigut
muntanyeg
també de jovenet
no?
i era el telediari
penso que era el de TV3
que a l'hora de donar el temps
el de TV3
va dir una frase més o menys
que deia
recomanem que demà
no es vagi a la muntanya
la frase
si no era això
volia dir això
ho vaig trobar
era la primera vegada
a la vida que ho sentia
això era el divendres
diguem-ne
el dia abans
i jo vaig trobar una mica
però sabent
sabent la combinació
el vent
el vent
el que pot fer
quan hi ha neu
amb els enllaus
i això
és que el vent
és perillósíssim
perillósíssim
i aleshores
jo vaig entendre-ho
però vaig pensar
ostres, molta gent
ho trobarà
exagerat
és el que deia una mica
l'Àngel
fins a quin punt
la tutela aquesta
de la prohibició
no prohibició
fins a quin punt
pots considerar-lo ofensiu
o és una recomanació
vull dir
que ens hi ha estat debatent
el tema aquest famós
dels autobusos
per exemple
és un tema
ara en parlarem
si volia acabar això
parlant
si us sembla
aprofitem els 5 minuts
que ens queden
d'artúlia
aprofitem una miqueta
això del sentit comú
perquè s'ha prohibit
o l'Ajuntament
d'Empresa Municipal
de Transports
vol prohibir
que els menors
de 10 anys
puguin viatjar sols
viatjar sols
als autobusos municipals
ja que s'ha comprovat
que sobretot
a la zona de Sant Salvador
s'havia produït
aquest fenomen
com ho veuen?
A tu t'estranya
ho explicaven
ahir al port de l'escola
hi ha nens
de 6 i 7 anys
de determinats col·legis
que els embarquen
a l'autobús
i ells mateixos
han d'arribar a l'escola
i desembarcar-se
i entrar
escolta'm
jo tinc un fill
de 9 anys
i una nena de 7
i jo no els deixaré
anar solets
amb autobús
en aquesta edat
ho tinc claríssim
i és lamentable
que l'administració
s'hagi de ficar
en aquests temes
perquè els pares
o hi ha pares
que són inconscients
Àngel
que traies el tema
precisament
no, simplement
estava en la línia aquesta
que a vegades
pensem que ho ha de tutelar tot
jo en aquest tema
em faig
dues per una pregunta
concretament
és a dir
abans que el
transport fos gratuït
com s'ho feien
aquesta seria la primera pregunta
i la segona
vull dir
em felicito
que per una vegada
tots els
els polítics
del govern municipal
estiguin d'acord
en que s'ha de fer
d'una manera determinada
que s'ha de limitar això
i una vegada més
apel·lar
a la responsabilitat
dels pares
jo trobo que això
en tot cas
si s'ha de posar
algú que ho tuteli
hauria de ser
el de l'associació
de pares de l'escola
o qui sigui
vull dir
és que jo no sé
aquests nens
si van a una escola
com pot ser
que no hi hagi ningú
que els tuteli
quan estem cansats
de veure molts cotxes
de transport escolar
que sí que hi ha
un monitor
o una persona
que se n'ha incluïda
clar
el sistema aquest
de
de
de
de
de
de
de
de
de
gratuïta
pels escolars
precisament no està plantejada
perquè hi hagi un monitor
sinó perquè els pares
acompanyin els nens
i hauria de ser
també tornem a dir
el sentit comú dels pares
o sigui
els pares
s'hi van de saber
com ho feien abans
jo el pregunto
com ho feien abans
portava la mama
sí
clara
ells
oinaven a peu
l'associació de veïns
havia fet la denúncia
ara no es tenia consciència
d'abans
és que parlàvem
de 30 o 40
nens en un autobús
és exigeradíssim
no trobo jo
però de totes maneres
avui ja sentíem
que es tornava a demanar
a l'administració
que mirés
de com posar
una persona
que els acompanyés
a veure no
això no és un transport escolar
per menors
és una targeta gratuïta
per un menor
acompanyat
com hauria de ser
d'un pare
o d'un pare
que els acompanyés a 10
transport públic
que no escolar
i llavors
és el que deiem
i has de tornar a demanar
a l'administració
una mica de consciència
i hauríem de veure
què diu la legislació
de transport
respecte a l'edat
si hi ha alguna cosa
que diu
que potser
la canalla
a partir de certa edat
han d'anar
forçosament acompanyats
això és un tema
que ens hem oblidat
potser l'Ajuntament
el que està fent
és complir la llei
perquè si no
està venint complint-la
aquí el que passa
que a Europa en general
i aquí
aquest territori nostre
encara més
tenim la memòria històrica
que passa generacionalització
el sentiment
que som súbdits
els nous americans
som contribuents
als Estats Units
va néixer
per no pagar un impost
l'impost del cotó
aquí
és a dir
la paraula contribuent
ve d'allí
aquí
som súbdits
i aleshores
quan hi ha un col·lectiu
que demana una cosa
sempre la gent
diu
que els hi donguin
perquè
es pensen que allò
plou del cel
no se n'adonen
que tu has dit
ho paguem naltros
no, no
la gent no, no
surt una manifestació
de qui sigui
no vull dir qui sigui
surt
i diuen això
i la gent
que els hi donguin
no, no
que els hi donguin
no
és tu
esclar
als Estats Units
per exemple
això tothom sap
que en el moment
que un demana una cosa
vol dir
que repercuteix
la seva butxaca
i llavors hi ha un equilibri
hi ha un equilibri
de les coses
i això
és a dir
quan se trenca un vidre
en una escola
la comunitat
sap que tota la comunitat
el paga
i això és molt greu
trencar un vidre
en una escola
als Estats Units
és molt greu
encara que els telediaris
vol dir
perquè tota la comunitat
de pares
saben quant de pagar ells
i és clar
llavors s'estableix
però en canvi
que pot ser la tendència
és bé
ja ho arreglar
que ho hagi d'arreglar
ah que els hi donguin
ah que els hi facin
és i som súmdits
aquesta és la diferència
aquí al segle XIX
hi ha allò
el Ministeri de Gràcia y Justicia
hi ha un tema lingüístic
és la diferència
que hi ha entre
impost i contribució
ho hem de deixar aquí
Àngel, Joan, Montserramont
moltes gràcies
les notícies a les 10