Carles Marqués, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Després d'aquest període, se'ns ha fet llarguíssim,
això d'aquest contacte setmanal amb totes les propostes de Caixa Fòrum.
Bé, com que també teníem tancat,
espero que a la ciutadania també se li hagi fet llarg
i, per tant, ho agafin amb més ganes.
Heu preparat una tardor.
Bastant calenta.
Molt llaminera, calenta, interessant.
Ja vau acabar mirant el cel,
no precisament com a babau,
sinó tot el contrari, amb el tema de l'any de l'astronomia.
Exactament.
I ara començarem, diguéssim, mirant a la terra,
si es pot dir, mirant cap dins, cap al vestíbul.
A la tardor ja comença a convidar a tancar-nos l'altre cop.
Doncs entrem a la casa i entrem pel vestíbul.
De moment ens quedarem uns dies al vestíbul.
Ja sabeu que normalment a la secció de dilluns de Caixa Fòrum
ens acompanya el seu director, Carles Marqués,
però també sempre hi ha un convidat que té a veure
amb alguna de l'activitat que s'ha de fer amb immediatesa.
I en aquest cas ens acompanya David Armengol,
és el coordinador del programa d'intervencions al vestíbul.
David, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, és que el vestíbul, un vestíbul pot donar molt de sí
com a espai d'expressió artística, no només un lloc de pas.
No, quatre quadrets i tira, no.
Podem fer moltes coses en un vestíbul.
Sí, de fet, una mica aquesta és la proposta que s'està fent,
en aquest cas, a Caixa Fòrum Tarragona,
també a la vegada Caixa Fòrum Lleida,
i és la proposta que a mi, com a comissari,
se'm va fer per aquesta temporada,
d'aprofitar aquest espai dels vestíbuls
perquè no fos només un espai de trànsit,
en Caixa Fòrum Tarragona, per exemple,
un espai amb una programació molt àmplia
i amb molt moviment,
de moltes edats, de molta gent,
i de poder-ho convertir en un lloc com d'experiència singular.
Això suposa una certa problemàtica
perquè és un espai que té avantatges i desvantatges.
Tothom passa per allà,
però, clar, el fet que tothom passi
fa que sigui difícil treballar.
Però, bé, hem estat treballant en dues intervencions
que des d'aspectes diferents
estan intentant això,
convertir l'espai de vestíbul
en un lloc on passen tota una sèrie de coses
i, de fet, ja estàs dins de Caixa Fòrum
i ja s'estan succeint
tota una sèrie de diàlegs
amb les coses que estan exposades
o que veus allà.
Jo, perdoneu l'experiència personal,
que sé que és lleig i que no ho hem de fer mai,
però en més d'una ocasió,
i ja fa temps,
quan entraves a veure alguna de les exposicions de la sala,
trobaves alguna obra,
a vegades era d'artistes emergents,
que començaven allà al vestíbul,
i sí que després anaves a l'exposició.
No diré, no, m'agradava més la del vestíbul que la de dins.
No, això se farà una barbaritat,
però el que sí és cert
és que t'hi podies quedar
com un espai independent, fins i tot.
Podies veure coses molt interessants,
alguna vegada, de fons d'artistes joves
de la pròpia fundació.
Sí, la gran diferència seria
que aquestes eren peces
creades no per aquest espai en concret,
i en canvi, en aquest cas,
es demana als artistes
que creïn l'obra pensant en l'espai concret.
I en aquest sentit ja podem experimentar
una primera acció?
En aquest sentit, sí.
El dia 10 de setembre,
diguéssim, dins de la nit 10 de TV3,
els Compte Urgell faran una intervenció musical al vestíbul.
Una mica a nosaltres servirà per obrir temporada,
per celebrar la nit 10,
i el mateix temps també,
per inaugurar, d'alguna manera,
l'exposició.
Continuem parlant de la nit 10,
i d'aquest tipus de coses,
però ja que tenim avui el David,
que estarà molt ocupat
i poques vegades podrà venir aquí,
estarà molt enfeinat,
aprofitem que avui el tenim aquí.
Perquè, clar,
a tu et donen allò,
té, el vestíbul,
què fem aquí?
David, com et vas plantejant?
Perquè és el que dius,
és crear coses per aquell espai,
no és posar alguna cosa a l'espai,
el que deia abans, no?
Penjar una obra d'art,
crear algun sentiment musical,
no, no, és allò,
aprofitem-ho,
que no sigui un lloc de trànsit.
Com t'ho planteges?
Bé, doncs,
clar, suposa un repte inicial,
perquè no és el mateix,
com deies, no?
Com una sala d'exposicions,
on tothom ja té un hàbit,
bueno, el tens com més educat, no?
Saps com funciona.
Sí, unes inèrcies
que estem tots acostumats ja, no?
Sí, no?
El vestíbul, doncs, és estrany, no?
I, bé, el que vam plantejar,
hi havia com dues premisses inicials,
que fos un espai destinat a arte emergent,
o sigui, que fossin artistes joves,
que es poguessin,
que poguessin gaudir també
d'unes bones condicions de treball, no?
D'uns diners per produir
i per treballar concretament
en un espai concret, no?
Com comentava el Carles,
no són obres que s'hagin fet
per un altre lloc.
Es fan expressament per aquell espai.
Sí, es fan expressament per aquell espai.
Per tant, són bastant efímeres.
Sí, sí, sí.
I aquesta era la primera característica, diguéssim,
que volíem treballar.
I després l'altra és que fossin,
que convidessin a la interacció, no?
Així com, vull dir,
sempre hi ha un procés de,
o està bé entendre-ho d'aquesta manera, no?
Hi ha un procés de comunicació amb l'art,
tu interactues amb l'obra, amb el que sigui, no?
O sigui, una pintura, una fotografia, un vídeo...
Però aquí buscàvem una cosa més,
buscàvem que realment l'experiència fos participativa, no?
En els termes més bàsics, eh?
De participar, doncs, tocant,
més enllà de mirar, no?
Que és el que sempre fem,
però participant activament en altres sentits, no?
I en botànica harmonia de Comte d'Urgell
o el Caupunque de Fitoconessa,
que ja es va poder veure a partir de...
L'hem tingut a Fitoconessa.
Sí, sí, sí, es va inaugurar el febrer d'aquest any.
Doncs, amb aspectes, amb estratègies,
diferents, però jugaven molt amb aquesta idea
de la interacció, no?
De la...
Això, del diàleg directe, manual,
amb els visitants.
No és el lloc ni el moment per analitzar
la cultura, les masses i tot això.
Sí que hi ha tot un col·lectiu de persones apassionades per l'art
que, davant d'una proposta com la que tindrem,
aquesta tardor pictòrica, artística,
hi vas i no demanes res més.
Però cada cop més, com que es generalitza,
la visita a les sales d'exposicions
i a la participació dels actes culturals,
sembla que hi ha una gran majoria de visitants
que volen fer alguna cosa,
que se'ls doni alguna cosa.
És a dir, que els donin les coses una miqueta fetes,
en aquest sentit,
ser partíceps d'alguna cosa.
Clar, això és una jugada segura,
en el bon sentit del terme,
per atreure també com un am,
perquè després passin a l'interior
i es deixin emportar
per una experiència cultural
que potser no és tan interactiva,
però que pot ser apassionant.
Sí, jo penso també que és una cosa
que en altres camps de la cultura
ja està com molt...
O sigui, que s'ha donat
i s'ha pogut comprovar l'efectivitat.
Per exemple, no sé,
si estem parlant de la caixa,
només que pensem en Cosmo Caixa,
per exemple, ja passa.
Hi ha un munt d'interactius
que et permeten una experiència directa
i una fórmula d'aprenentatge participativa.
Jo penso que això passi a l'art
i que es trenqui una mica
com aquesta mirada més mitificadora
de l'art com una experiència especial,
en la qual només la teva mirada
o la teva relació amb l'obra
ja ho farà tot.
Penso que està bé que passi a l'art
i que s'utilitzin els recursos
que siguin necessaris
per establir un bon diàleg amb el públic.
i a més amb unes edats molt diverses
com passa a institucions
com Caixa Fòrum,
que hi ha un ventall de visitants molt ampli,
des de nens molt petits
a persones grans,
que per tant implica també
com mecanismes d'aproximació diferents.
Teniu molts projectes pel vestíbul?
En cartera, ja?
Perquè artistes joves n'hi ha,
i bons alguns d'ells.
Sí, n'hi ha.
Jo en aquest cas, com a comissari,
em van proposar de programar
aquest any 2009,
llavors conjuntament a Caixa Fòrum Lleida
i Caixa Fòrum Tarragona,
i amb dues propostes només,
dues propostes que després s'intercanviaven.
I per tant, ara Comte d'Urgell
inauguraran aquest dijous,
es farà la primera presentació
amb aquesta intervenció especial
que faran amb aquest dia així
com molt especial també a la ciutat
i aquesta nit deu.
I a finals de setembre
inaugurarà el Fitoconessa,
que ja es va poder veure aquí a Tarragona,
doncs inaugurarà a Lleida,
s'intercanvien els projectes.
De botànica Harmonia
podem parlar d'alguna cosa
o potser ens deixem sorprendre?
O podem donar alguna pista?
Sí, podem donar alguna pista.
Perquè és que per definició ja és curiós.
Sí, jo crec que sí,
que val la pena,
i ara que estem parlant de tot això,
poder donar alguna pista,
no sé per si els oients
poden sentir-se
a drets, no?
Per qui són Comte d'Urgell.
De fet, és la primera exposició
de Comte d'Urgell a Tarragona.
Comte d'Urgell és un col·lectiu
que està format per Carlos Carbonell
i Jordi Ferreiro.
Són dos nois,
dos artistes joves
que han treballat,
sobretot en el context de Barcelona.
I ells,
és interessant,
inclús com deies,
aquest títol de botànica Harmonia
ja és bastant seductor.
Ells es consideren com una mena de...
Bueno,
seguint també com certa paròdia
i cert joc,
amb molt sentit de l'humor,
es consideren,
es consideren,
perdó,
com uns alquimistes contemporanis.
Parteixen de...
Els interessa l'alquímia,
els interessa la mística,
aspectes com molt...
que no tenen realment una presència
en el món contemporani,
la màgia,
coses així.
però que en canvi
la traslladen
al camp de l'art,
com dic,
amb molt sentit de l'humor
i amb molt rigor a la vegada
i inventen uns projectes,
unes ficcions,
uns relats ficticis,
com si estiguessin parlant
de literatura fantàstica.
No sé qui...
No sé,
a Botànica Harmonia
li pot agradar
a un lector
del Senyor dels Anillos,
per exemple,
perquè s'estan utilitzant
com alguns aspectes similars,
de construcció de ficció,
a partir de la realitat
i a partir de la complicitat...
Molts esforia el tot,
no?
Sí.
Allò de les olors,
el sentit de l'olor i del tacte,
portat a...
intel·lectualment,
em refereixo.
Sí.
Sí,
i sobretot en el cas de Botànica Harmonia,
molt vinculat a un altre sentit,
que és la uïda.
Aquí potser no desvetllarem
massa cosa més,
però Botànica Harmonia
té a veure
amb l'escolta
i té a veure amb...
Bé,
hi ha uns elements
habituals
en el vestíbul,
que tothom que pensi
en el vestíbul
d'un banc,
d'aquí a la ràdio mateix,
de casa seva,
no?
Hi ha a vegades
alguns elements
decoratius,
no?
Que en Botànica Harmonia,
diguéssim,
que el que fan
és cobrar vida
i establir,
com dèiem,
una interacció
amb nosaltres mateixos.
Bé,
que si ho voreu entendre del tot,
haureu de venir a la nit,
10...
I després teniu fins al 10 de gener,
que quedi clar.
Per a quina hora, això?
A les 9 del vespre.
Que serà d'inauguració.
Abans d'anar a saltar
a la plaça de la Font
i tot això,
doncs es pot passar
per aquest fòrum.
A veure,
tenim el caixa fòrum,
hem ocupat l'estíbul,
per quan ocupem l'ascensor,
també?
L'ascensor,
això no està previst.
L'hauríem de pensar.
David,
potser també t'encarrega
en un projecte d'ascensor.
Poca broma,
poca broma, eh?
Poca broma.
Us regalo la idea
sense cobrar-vos res.
Part d'aquest projecte
potser hi tindria...
Bé,
alguna cosa a partir
dels fills musicals
o del músico i tal.
Què, què?
Un ascensor?
Té molt...
No em facis parlar.
El que pot donar
d'això és un ascensor,
com a espai artístic,
em refereixo.
No riquis, David.
Parlava com a espai artístic.
Parlem del caixa fòrum,
d'aquesta quatre pistes
d'aquesta tardor.
Bé,
a part, diguéssim,
del conte d'Urgell,
el dia 17 de setembre
inaugurem la que serà l'exposició...
Em posaré de peu.
L'exposició de l'any,
l'exposició de l'any,
Alfons Mucha,
o Mucha,
perquè us imagineu per escrit,
que és l'artista aquest
que va ser el pioner,
el primer,
a portar l'art,
diguéssim,
a les arts aplicades,
l'art publicitari.
És l'inventor
de moltes coses
de la publicitat
que en referents
que encara utilitza
ara i veia
al costat de grans noms
com Sara Bern,
Bernhard...
Moltes obres, o...?
Moltes obres.
És una exposició gran,
és una exposició gran
que ocupa molt d'espai
i on hi ha,
a més,
de moltes obres
de l'Alfons Mucha,
hi ha un diàleg
amb altres autors,
com el més conegut,
evidentment,
Ramon Casas,
que d'alguna manera
van veure
la influència de Mucha.
És d'aquells artistes
que,
si jo,
a veure si pot ser
en aquest moment,
no recordeu qui és,
però quan veieu una imatge...
No,
és que l'hi identificaran
com a familiar,
molt familiar.
Qui és aquest senyor?
No és que ens passa a tots,
no cal saber el nom,
però conèixer la seva obra,
que potser això és el més important
per a un artista.
I sense anar més lluny,
vull dir,
es parla molt de la localització
de l'art,
però Mucha,
d'alguna manera,
ja ho feia,
això va treballar
per diverses firmes de Barcelona,
per tant,
si no,
avui mateix,
abans de...
us faré obrir la gana,
diguéssim,
abans d'inaugurar l'exposició
a diverses cafeteries
aquí a Tarragona,
tenen les xocolates a Matller,
que el dibuix de les xocolates a Matller
és de Mucha.
Clar,
com moltíssims altres elements que...
Per tant,
segur que ja dieu,
home, sí, clar,
doncs veurem això originals...
Que bé,
quines ganes,
que la inaugureu.
Ja arribarà cicles dels habituals,
i cicles dels habituals,
música, conferències...
Sí, exactament,
el documental Més de Bat,
que repren a finals de mes
amb S21,
La màquina de Matar,
que és una pel·lícula,
diguéssim,
sobre Cambotja,
després...
Matinals de Cinema,
recordes que això
és una cosa que ens vam inventar...
Els dies de mercat?
Els dies de mercat,
això és com bonic,
com ensenyable,
està molt bé,
matiners...
Els dimarts,
exactament,
si hi ha part d'anar a comprar al mercat,
doncs es pot veure cinema.
Després també tindrem
un cicle molt interessant
sobre els aliments,
els aliments,
diguéssim,
el viatge dels aliments,
creences,
costums i noms,
és a dir,
per on transiten
tots els aliments
fins a arribar a nosaltres
i el per què
de tot això.
El cicle
que cada any
dediquem a les religions,
doncs en guany
està dedicat
entre mite i religió,
és a dir, per tant...
Imagino que hi ha grans noms,
com sempre,
personatges molt importants.
Sí, sí, doncs mira,
parlarem de les Dees Esmara,
amb Antonio Piñero,
dels Reis Mags,
dels Templers,
amb Carlos Alvar,
i del Grial,
també amb Carlos Alvar,
i de llegendes
de sants
i sants conflictius,
amb Fernando Baños.
Com podeu veure,
és una visió una mica
heterodoxa
en guany
de les religions,
és a dir,
aspectes
que transiten
entre la...
avui,
avui faig arribar
la paraula
transitar
diverses vegades,
eh?
Aquesta...
pensant
en la informació
del trànsit,
etc.
Doncs això,
que transiten
entre les religions
legals
o institucionals
i aspectes,
diguéssim...
Una mica
reverento plegat,
eh?
Com a la seta.
I després els Balcans,
el desembre.
No està gens malament, eh?
L'anirem detallant
els propers dilluns
a l'espai
de Caixa Fòrum.
Avui ha estat
una introducció.
Recordem,
en tot cas,
el paper
que té Caixa Fòrum
en aquesta nit 10
de TV3.
Exactament.
Recordem la cita,
tot allò.
A les 9 del vespre,
això,
amb una intervenció
amb els comtes d'Urgell
a través de la seva obra
i...
no sé quant durarà,
David,
aproximadament...
Mitja hora,
40 minuts.
Sí,
tampoc es farà...
I a veure,
no cal un manual,
però això és plantar-nos
allà al vestíbul
i ja està.
Sí,
tu ho has dit,
molt ben dit.
Plantar-nos,
clar,
no he volia fer
un acudit fàcil,
eh?
Ha sortit...
Bueno,
que has donat una bona pista.
Ens plantarem
amb aquesta
botànica harmonia
que serà,
doncs,
també el punt de partida
d'aquest retrobament
en Caixa Fòrum,
un espai que ja ens és familiar
i que ens fa transitar,
com diu el Carles,
per diferents àmbits
de la cultura
i de la informació.
David Tarmangol,
coordinador del programa
d'intervencions al vestíbul,
si al final
tirant endavant
allò de l'ascensor,
ofereixo la col·laboració
d'aquesta casa
per parlar-ne.
Vale.
Moltíssimes gràcies,
un brau més a banda,
enhorabona,
de veritat.
Gràcies a vosaltres.
I Carles,
un plaer retrobar-nos
i continuarem
cada dilluns
des de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
amb Caixa Fòrum.
Bona setmana.
Igualment.
Adéu-siau.
Bona setmana.