Dos minuts, un quart de dotze del migdia.
Encantats ja estar aquí, ho comentàvem ara fa un moment.
Cristina Barber, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bibliotecària de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Bli, blé, blé, blé.
Això mateix.
Bibliotecària.
Bibliotecària i carregada de llibres i també d'activitats d'una banda,
perquè ja saben que des de diferents institucions i entitats tarragonines,
i sovint treballen de forma coordinada,
amb motiu que s'escaigui el Dia de la Dona,
el dia avui hi ha tot un seguit d'activitats que s'emmarquen en aquesta efemèride.
Des de la universitat ja n'hem parlat, hi haurà moltes activitats,
demà en parlarem, precisament amb la directora de l'Observatori per a la Igualtat,
però també des de l'Ajuntament i des de la Biblioteca Pública.
S'organitzen activitats i s'intenta una mica tematitzar o incorporar
obres que van més en la línia de la paritat en el tema de gènere, oi, Cristina?
Sí, com bé dius, les obres que aquesta setmana ens hi afegim,
com altres entitats tarragonines,
amb un expositor que parla de llibres d'igualtat,
de polítiques d'igualtat,
doncs la característica que tenen, a diferència d'altres anys,
que potser era una cosa més convencional,
treiem a veure quins llibres teníem a la secció de dones
per celebrar el Dia de la Dona, el dia 8 de març.
Aquest any hem vist que havíem de fer un canvi,
és a dir, que la diferència en el nostre món
i que hem vist reflectit en el món editorial
és que estan sortint forces publicacions
que tenen com a tema les polítiques d'igualtat,
és a dir, portades a molts nivells
i a l'àmbit de l'educació, sobretot.
I això és el canvi, que qui està una mica alerta del que fem,
doncs ho veurà, que la secció no és només centrada
amb la dona o amb les pobres dones que pateixen molt, no.
És una mica de dir què tenim per fer,
què portem nosaltres també,
perquè aquestes polítiques d'igualtat realment s'estableixin.
doncs donem llibres pels professors,
pels estudiants,
llibres de joves i valors, per exemple,
de joves i valors en la igualtat,
és a dir, que fem un aparador,
és el que podem fer nosaltres,
però posar llibres a l'abast i actualitzats
i dels temes que ara ens demana la societat.
Això és el que poseu en el fons de la biblioteca,
naturalment romanen tots aquells llibres i aquelles obres
que una mica han seguit el que és l'evolució de la dona,
dels moviments feministes,
les dones a la literatura,
les dones a la història, a la pintura,
però realment aquesta és la tendència actualment,
les polítiques d'igualtat
i no tant aquell victimisme
en què moltes vegades s'ha ubicat la causa de la dona,
podríem dir, no?
Bé, així.
Això és així,
el que passa és que no perquè estigui superat,
sinó perquè, per exemple,
el tema dels maltractaments a les dones,
que és una cosa de la que, malauradament,
se n'ha de parlar,
se li ha donat fins i tot un dia,
desplaçat del Dia de les Dones,
que ho trobo molt bé, també,
perquè si només hem de parlar,
el Dia de l'Òden,
hem de parlar dels maltractaments a les dones,
és una altra història
i no cal barrejar coses,
el que és el de...
penso que és el 27 de novembre,
em fa l'efecte.
És a dir,
el Dia de la Dona s'ha de parlar
dels guanys de la dona
i dels guanys socials de la dona com a gènere, no?
Tant de bo que parlem dels guanys de la societat en general, no?
I no tant dels guanys de la dona.
Serà interessant quan arribi a aquell moment.
Oi, un llibre de Lídia Falcón?
Tenim un llibre de Lídia Falcón que és nou.
Déu-n'hi-do, feia temps que no publicava res.
Ja t'he dit que hem revisat la secció
i és força nou, eh?
Es diu Las Nuevas Españoles
lo que las hijas han ganado y perdido
respecto a sus madres.
És a dir, és un llibre de balans.
I crec que pot ser,
almenys el títol és força interessant,
perquè moltes vegades ho diem amb tants guanys,
per part nostra, per part de les dones,
de vegades més d'una ha fet balans i dius
i guanyo o hi perdo.
Més d'una ha fet balans i diu
assumeixo els sabers femenins de la mare
i assumeixo el que feia el pare.
És a dir, treballo dins i fora, no?
Això, qualsevol, s'ho planteja,
s'ho planteja no sé si diàriament o cada mes.
Diàriament fora horrorós, eh, Cristina?
Si sortíssim de casa pensant això, no donaríem.
I algú se'n surt força bé,
però no tothom se n'ha sortit prou bé.
És a dir, hi ha gent que viu una mica angoixada.
Llavors, doncs, aquestes obres...
Hem fet una selecció de dues obres una mica de balans.
D'una banda, la de la Lídia Falcón
i l'altra, la del Carlos Lomas,
que es diu
El otoño del patriarcado,
luces i sombras de la igualdad entre mujeres i hombres.
Una mica jugant amb el títol de García Márquez,
de l'otoño del patriarca.
Ell, tota l'obra...
És una obra molt ben plantejada.
Tota l'obra està jugant amb títols de novel·les molt conegudes.
Ah, sí?
Sí.
Per exemple, un del capítol...
És com un joc, no?, en aquest sentit.
És un joc i el plantejament és tan bonic,
és tan innovador
que venen ganes de llegir-lo sencer, no?
Diu, Història universal de la infàmia.
El sí de les niñas.
Ah, mira, de Moratín.
Tiempo de destrucción, segona.
Una altra, Vides sombries,
Amor, Honor i Poder.
Viva mi dueño.
Sí, sí, sí.
Una altra obra.
L'any, en clar, em interrogant, no?
La destrucción o el amor...
És a dir, que ell en cada...
Sí, menlleva títols de novel·les de tota la vida
i els utilitza per encastar-la a cada capítol.
Exacte.
Està molt bé, eh?
I també és una obra de balanç, no?
És una obra que planteja, doncs,
si realment la diferència és tan...
és deguda a l'atzar biològic,
si la diferència, com ell,
us planteja bé més, també, molt,
a través d'un aprenentatge cultural.
La socialització, en definitiva,
la socialització de les dones.
És a dir, que és un llibre ben plantejat, incisiu,
i el de la Lídia Falcón,
doncs, jo diria que és un llibre
d'aquells que mosseguen més, no?
Però què bé que vagi evolucionant
aquest plantejament, no?
Que ja no es tractin aquests temes
des d'aquella ferragosament,
sinó d'una mirada cap al futur
i una mica analitzat.
S'ha avançat.
Sí, però saps tu que hi ha temes
que encara es van amb les consignes
de fa 30 anys, eh?
La realitat cada dia et dona
una bona bufetada,
però que s'ha avançat...
Però que tu saps també
que costa molt a vegades
que les lectures continuen molt
ancorades en discursos del passat
i està molt bé
que els discursos més actuals
també abacin el públic en general.
És interessant, no?
El discurs s'ha d'actualitzar
i aquests llibres van una mica
a tocar la base,
o sigui, l'educació
des dels nens més petits, no?
És a dir, que els rols no s'han d'assignar
quins són els rols.
I qui ho ha dit que són així, no?
Però escolta una cosa, Cristina...
És una mica posar en qüestió
una sèrie de coses
que tenim molt assumides, no?
Hi ha un llibre,
que el teniu a la biblioteca
i que n'hem parlat
perquè és un llibre
que fa temps que va sortir,
que és aquell del cervell femení
de la Luana en Briss Dignay.
I és curiós perquè explica,
ara que dius el tema dels rols,
és aquesta lluita intel·lectual
o aquest debat social que hi ha
entre el poder que té la neurobiologia
en el com som i ens comportem
i quina és la influència que té
la socialització, l'aprenentatge.
I explicava l'exemple d'una nena,
una mare,
que educa els seus fills i les seves filles
de manera no sexista
i aleshores
arriba en unes festes de Nadal
i li regala a la filla
un camió de bombers.
I al cap d'uns dies
veu la nena petiteta
que té el camió de bombers
tapadet
amb una manteta
dient
vinga dorma petitet
que no et passarà res
camionet meu.
M'entens?
És un exemple que dius
a veure què hi ha de socialització,
què hi ha de missatge
que ho dona la nostra pròpia biologia.
És un debat interessant
i que a més
és un debat
que ara està damunt la taula
i que hi ha moltíssimes publicacions
en aquest sentit.
Hi ha moltes coses molt arrelades
però per recordar
una de les activitats
que hem fet
no fa massa en col·laboració
amb el Museu d'Arqueologia
la darrera exposició
que es va portar al museu
va ser
les dones a la prehistòria
i l'objectiu
d'aquella exposició
juntament
amb una conferència
que hi va anar
la Maria Ángeles Quirol
era una mica de dir
és que tenim
una sèrie de coses arrelades
perquè ens diem
que ja venen del passat
del passat més remot
els homes anaven a casar
i les dones es quedaven a casa
i aquesta exposició
qüestiona fins i tot això
és a dir
no hem vist...
Sí, però la cura dels fills
sí que la tenien, eh?
Això sí que també es veia
a l'exposició
La cura dels fills
Bé, a l'exposició
hi havia una imatge
d'un home
amb un nen al coll
que va ser bastant
qüestionada
per dir
potser aquí us heu passat
perquè tampoc no sabem
de més si ells
portaven el nen al coll
I si ell era un home realment
i si ell era un home, eh?
I aquí va dir
que això no es ho empesava
però que molts referents
de la pintura
i de l'art
de l'art en general
es basen
en aquests rols
que en realitat
el més enrere que sabem
són coses tretes
de les societats
del segle XVIII i XIX
que ningú ha estat
a la prehistòria
per saber com era
la prehistòria en realitat
És a dir
que no donem coses
tan percebudes
i fem el que ens convé
i el que ens convé
és educar en igualtat
I per això
després les nenes
potser consolaran
els camions de bombers
però doncs
no sé
ja mirarem
a veure com ho resolem
No entrarem
en aquest debat
però les que ens quedem
embarassades
som nosaltres
Cristina
i les que tenim
les criatures
som nosaltres
i aquesta determinació
doncs escoltar
jo no sé
és un tema molt personal
però crec que com a dones
no hem de renunciar
a la nostra biologia
sinó tot el contrari
gaudir-la
i sentir-nos orgullosa
Hi ha coses
que val la pena
fer un esforç
per compaginar
Amb això que dius
en el nostre guia
hem fet els llibres
sobre polítiques d'igualtat
i després hem trobat
tot un seguit de llibres
que fins i tot
companys nostres
ens qüestionem
però això
què té a veure
doncs sí
els hem posat
com a temes relacionats
o en relació
i hem posat
els llibres que tenim
aquests que han arribat
dels horaris racionals
saps?
les polítiques aquestes
que el Boquera
s'ha posat al davant
i tot això
tot això té a veure
perquè clar
d'una banda
tenim unes lleis
que són favorables
però de l'altra
s'han de posar
mecanismes
perquè aquestes lleis
es puguin complir
i assolir
perquè no tothom
ho té fàcil
hi ha gent
que treballa en llocs
per exemple
l'administració
que això ho té
més fàcil
perquè el que és llei
es compleix
i hi ha llocs privats
que costa molt més
que és una batalla
doncs aquests temes
en relació
també els hem posat
a la guia
perquè s'informin
de l'experiència
laboral avui en dia
i l'experiència
d'educar
i l'experiència
d'acompaginar
50.000 coses
i no morir en l'intent
com deia aquella pel·lícula
o aquest llibre
no recordo ara
sí
ja es va fer un llibre
no?
el Carmen
el Carmen Rico Godoy
no va fer una cosa així
el Carmen Rico Godoy
com ser mujer
com ser mujer
i no morir en el intento
com ser mujer
i no morir en el intento
era un joc
però bueno
era un joc
sí
bé
teniu moltíssimes coses
en la vista guia
el joc
una mica seguint el mateix
però d'una manera més intel·lectual
és el que ens fa
el Carlos Lomas
que és un home
doncs
que es posa molt
a la pell de la dona
per escriure aquest llibre
és un bon llibre
la guia aquesta està a la web
però també la teniu en paper
a la web
m'assembla que es penja avui
avui es penja
em demanin que ara no hi era
normal
comencem ara
la setmana del 2
el 6
el 2 és avui
doneu-nos mitja horeta de marge
es penja avui
i en paper també la tindreu per allà
sí, sí
en paper
en tenim fet uns quants exemplars
per qui li puguin interessar
perquè a vegades
això és motiu de treballs de recerca
i ja que
hem canviat la secció
l'hem ampliat
i l'hem renovat
des de la base
o sigui
des de la concepció
no tant les dones
com a
com a
serts
que la seva educació
el seu treball
les seves coses
no?
la secció de sus coses
coses de mujeres
coses de mujeres
no, sinó integrar-ho una mica
més en el fons general
però és que és així
és que teníem aquests instruments
i ho tractàvem així
no?
doncs ara
és
una mica ajudats
pel canvi
introducció
en els llibres
doncs fer un canvi
també a l'estructuració
d'aquests temes
i escolta
com està el tema
club de lectors
com estan les activitats
ara que ara el mes de març
algunes en tot cas
si et sembla
destaquem
també les poden consultar
a la web
només faltaria
i en les guies
que editeu
des de la pròpia biblioteca
al mes de març
acabem trimestre
i el que estava planificat
és el que és
combinat amb els objectius
de la biblioteca
que cada mes
plantegem una cultura
al mes de març
entrem
a la cultura
del Japó
al Japó
hem comprat
i estem catalogant
i processant
força llibres del Japó
que van
des del Japó
com un país
mil·lenari
fins al Japó
actual
amb els problemes
del Japó
avui en dia
la lectura
del club de lectors
és una lectura
que s'escoll
d'acord
amb
la cultura
del mes
i la lectura
que hem escollit
i que ara comencem a fer
encara no l'hem llegida
és la de
Ia Mishima
es diu
La Ramó de les Onades
la darrera obra
que s'ha traduït
del català
del
Yukio Mishima
Yukio em sembla
que és el nom
és una lectura
que
has d'entrar-hi bé
i has d'entendre
la cultura
la literatura japonesa
té molts seguidors
aquí al nostre país
però costa d'entrar-hi
si no
tens una predisposició
aquesta està escollida
per ser una
per entendre
un personatge
com Mishima
que va patir molt
el canvi
cultural
del seu país
veia com s'anava
anant
occidentalitzant
i era una persona
defensora
dels seus
valors
més tradicionals
tant és així
que
defensant la cultura
del seu país
es va fer
el Harakiri
és a dir
que era una
aquesta obra
és una obra
senzilla
de llegir
és una novel·la
romàntica
romàntica
que encara no n'havíem
escollit cap
i
és per parlar
dels valors
més tradicionals
del Japó
perquè
dels més contemporanis
que també en podem parlar
però ja
els vam llegir
amb Murakami
i ara volíem
una visió
d'un autor
del Japó
que no tingués
les característiques
del Murakami
llavors hem escollit
un autor
clàssic
del segle XX
i quan l'haguem llegit
ja la vindrem a comentar
jo suposo que sí
però em fa l'efecte
que és una novel·la
d'amor
ens va molt bé
per comentar
les coses tradicionals
del Japó
però no és
el més representatiu
del Mishima
el Mishima és més dur
de llegir en general
aquí va fer una excepció
aquí va fer una excepció
escolta
el llibre aquest
de Lídia Falcón
com ella sempre
veig
l'he fet un cop d'ull
jo no el coneixia
però com sempre
provocadora
hi ha un petit capítol
que diu
queríamos hijos liberados
y fabricamos niños psicópatas
ostres
ja t'ho he dit
que mossegava
mossegava
mossegava
i a més
crec que mossega
amb força
però a veure
per l'aspecte que té
sembla que sigui
fabricat
en tota entrevista
i molt de diàleg
i molt planer
i molt per tots els públics
sí
el llibre s'allegeix bé
i el del Carlos Lomas també
doncs escolta
ja estaran allà
a disposició dels lectors
molt bé Cristina
alguna coseta més
per acabar
jo crec que
pràcticament
han venut tot el peix ja
bé
totes les activitats
que hi haurà a la setmana
us recordem
que mireu amb el calendari
perquè també
a la sala infantil
també faran alguna cosa
en relació
a la cultura del Japó
si ens ho va comentar
la Imma
que va venir la passada setmana
sobretot
tema manga
però no només manga
sinó altre tipus de còmic
i d'altres lectures japoneses
també
ni que no vulguem parlar del manga
no haurem de parlar
però bé
doncs
ara toca el Japó
i toca manga
que antigues que som
que no parlem del manga
que antigues que som
que el manga ja té
una
no ho dic
per defensar el còmic
tradicional
ho diem
que és el que
el manga
se l'està menjant
d'una manera increïble
però bé
és un fenomen
i s'ha de tenir
és el que li agrada
a la gent
no sé per què
però bé
és el que li agrada
no t'agrada a tu
definitivament
no no
no sé si m'agradaria
perquè ja no m'ha agafat
però com a fenomen
a tu no t'agradava la Rale
com a fenomen
ho trobo estranyíssim
que tothom vagi
darrere d'allò
i s'està carregant
el còmic tradicional
de sempre
tu creus que se l'està carregant?
i tant
les xifres així ho diuen
sí sí
sí sí
vaja
vam estar a la fira
al saló del còmic
d'en Golem
que es fa a França
que és el lloc
d'Europa
és el bressol
de la bandesine
ells no diuen còmic
perdó
aquesta paraula
es neguen a utilitzar
és la bandesine
és que són francesos
i tenen el seu codi propi
ells mateixos
que són els impulsors
del còmic
franco-belga
que ells l'anomenen així
han dedicat un pavelló
a banda
al manga
clar
no poden anar
contra els temps
però saben que és el seu
enemic
diem-ne
fins i tot hi ha autors
francesos i belgues
que s'han posat
a dibuixar mangas
com a fenomen
ho trobo
molt
molt
molt
inexplicable
però hi ha coses
d'una gran qualitat
en el manga
també
com hi ha coses
molt
molt nefastes
també com hi ha coses
horribles en el còmic europeu
i molt bones
m'imagino que és una demanda
del públic
no ho sé
que no es perdi
cap manifestació
de bandesine
o de còmic
i que podem gaudir-ne
Cristina
moltíssimes gràcies
sempre és un plaer
que ens acompanyis
gràcies
torna a viar
m'agrada
vol dir venir
quan puc
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau