I kissed you goodbye at the airport, held you so close to me, I said, so here we are now, and I can't stop from crying, Lily, and you said, hey, hey, ho, you know, this is the way to go, you will forget about me when I'm on that plane, forget about me when I'm on that plane, tonight, tonight...
Marissa Suarez, molt bon dia. Bon dia, molt bon dia. Que anem a Estocolm, no anem a Formentera, i per què escoltem aquesta música? Perquè ara em deia la Marissa, és que aquests són d'allà, aquests són suecs, no?
Són suecs, aquest grup són suecs, es diuen The Villain, The Visions and The Dancers, i són suecs, sí, sí.
Has vingut encantada de la vida d'Estocolm? Encantada, és una ciutat fantàstica, magnífica, jo no m'ho esperava, la veritat, gent que havia anat m'havia dit, el meu m'havia estat l'any 74, si no recordo malament, amb el que feien de l'interrany,
i tenia un record molt bo de la ciutat, altres persones que havien parlat havien dit que era una ciutat fantàstica, ple d'aigua, de canals, de ponts, recorreguts fantàstics,
i jo m'he quedat sorpresa, agradablement sorpresa, hem tingut un temps, he de dir, fantàstic, home, vam arribar el diumenge i vam marxar dilluns,
totes les 8 dies, 22-23 graus de temperatura, sense un núvol...
Va ser increïble, perquè allà els núvols són habituals, eh?
Increïble, és que increïble.
S'han complert bona part dels tòpics que tots tenim, perquè clar, no oblidem que els països escandinaus i Suècia en particular
han fet la seva evolució al llarg de la història una mica al marge del que és, el que diem ara Europa.
Exacte.
Per això hi ha tanta diferència en molts conceptes de la vida?
Jo crec que sí, més aquestes persones d'Estocolm han viscut molts anys, era un gran imperi,
ocupaven tota Noruega, Suècia, Noruega i Finlàndia, fins al començament del segle XX, que Finlàndia era d'ells també.
Per tant, jo crec que tenien aquest una mica com a apartats, van tenir moltes guerres amb Polònia,
hi ha països vells, d'aquesta, de l'Europa vella, i són països, són vells, evidentment, però són països nous, són quan a mentalitat,
països molt oberts, amb una cultura increïble, amb ganes d'aprendre, bueno, anar pel carrer, parlar amb la gent o anar a les botigues, i no te senties estrany.
Formes socials molt diferents a les nostres.
Sí, sí, una classe social mitja alta, en general, la gent en general, tothom es veia, no?
No veies pobresa a la ciutat, no veies...
No es veu?
No, no, mira que hem recorregut barris i barris, i hem passat per zones més industrials, zones més comercials, zones més apartades,
i no, la veritat és que no, a l'estació central vam veure un parell de homeless, però potser no era ni d'allà, n'entens?
Estàvem de pas.
I la ciutat fantàstica, de netedat, de bonica, de gent amb...
Aquí diem que vivim cap al mar, de cara al mar, jo m'he quedat sorpresa, perquè allà tothom està, a qualsevol raconet de la ciutat,
que pot, doncs, se fan una petita terrassa, els molls està ple de gent, prenen el sol,
jo ara vaig agafar aquesta setmana fantàstica de l'agost, aprofiten molt, molt la llum del dia,
això s'ha de dir, el sol surt molt aviat, surt a les quarts de sis del matí,
i ara, a l'agost, no es posa fins a quarts de deu de la nit,
tothom va veure la posta de sol, des de Söderman, es veu la posta de sol,
i és molt bonic perquè tothom se reuneix allà, doncs, amb una cistella, amb una ampolla de vi,
amb una cervesa, però l'aspecte, o sigui, la sensació que vaig tenir jo és de tranquil·litat,
de desconnectar molt, i la gent, maquíssima, maquíssima.
Però fixa't que dius que la visió que et dones, que a nivell socioeconòmic és una classe mitjana alta,
però no és una cultura ostentosa.
No, no, no, de cap de les maneres, eh?
Veus, jo ara tinc 50 anys i veus matrimonis com ara el Pau i jo,
i que aprofitaven de tot, o sigui, les veies pels museus, vivien al carrer,
vam poder conèixer persones allà.
A mi, quan vaig a una ciutat, igual que t'agrada fer el turista
i visitar els llocs que has de visitar per obligació,
també ens agrada barrejar-nos una mica amb la gent d'allà,
vam poder conèixer gent d'allà que vivien allà i vam poder parlar amb ells,
i veus que la seva mentalitat o la seva qualitat de vida és tan,
per a nosaltres, tan alta, per a ells, tan normal,
que això t'he sorprès, no?
Allò que dius, ostres, quina normalitat dins de la mica, doncs, de...
Sí, de luxe, sí.
I nosaltres ens sorprèn, no?, que som així com a més esbojarrats, segurament.
Aviam, Marissa, el temps és limitat, has estat 8 dies,
en 8 dies podem conèixer Estocolm amb profunditat.
Deies que viuen de cara a la llum del dia,
però també viuen de cara al mar.
Aprofiten tota aquesta aigua, que entra aigua a la ciutat absolutament per tot,
per fer esport, per gaudir, per navegar, per moure's, pel transport,
per anar d'un lloc a l'altre, no?
Sí, sí, sí, la ciutat està molt ben connectada.
Pensa que la ciutat està assentada a l'aigua dolça,
perquè és el Llach Malaren,
i entra, se barreja a la sortida d'Estocolm amb l'aigua del mar Bàltic.
Però tot està en funció de l'aigua.
Aleshores, com has dit tu, esports de tot, eh?
Veus motos, veus vela, navegació, serveis també per al transport, evidentment.
I estan totes les illes connectades, o bé per vaixells, per petites embarcacions,
també metro, funciona molt bé, i els autobusos.
Però com nosaltres vam tenir molt bon temps,
vam fer molta, molta peu, molta caminada.
Però, ja t'he dit, el primer que has de fer quan arribes a Estocolm
és anar a visitar l'oficina de turisme.
Arribes a l'aeroport i, d'entrada, ja tens una molt bona comunicació de trens
que et deixen al centre, pràcticament.
Sí, sí, sí, nosaltres vam tenir la sort que el nostre hotel
estava al costat de l'estació d'Arlanda,
i aquesta llançadera te porta de l'aeroport al centre de la ciutat en 20 minuts.
Cada 20 minuts hi ha un tren que te porta, i molt còmode.
Nosaltres vam treure els bitllets d'aquí de Tarragona, d'internet,
i molt bé, es van deixar, justament teníem l'hotel al costat de l'estació d'Arlanda,
estàs al centre mateix d'Estocolm,
és com si a Tarragona o a Barcelona deixessin el Pàix de Gràcia,
però fantàstic, puntualíssim tot, supernet,
i quan arribes a...
Ah, per cert, que els trens d'Arlanda
estaven dissenyats a l'interior per Borges, el tenista.
Jo, llegint una guia, quan esperava el tren,
dic que tenen motius de tenis, pilotes, per les tapisseries, per les seients...
I jo havia fet ell.
Sí, sí, sí, és dissenyador.
Quan va deixar el tenis, va posar botigues de roba esportiva,
i també se va dedicar, com no, com bon suec, al disseny.
Home, una cosa que està claríssima,
d'aquella manera que s'havia desenvolupat a Suècia,
és que en el camp del disseny,
tot el que aporten és completament diferent
a aquesta cultura més del sud, no?
I tant, i tant.
Tant res a veure.
I llestos, eh, llestos, no?
Perquè de qualsevol cosa,
doncs ell s'impulsa molt el disseny,
i qualsevol botiguita que entraves,
veies doncs qui l'havia dissenyat,
com l'havia dissenyat,
qualsevol objecte tenia la seva targeta que tu podies agafar,
sortia a la cara del dissenyador,
qui era,
i per què havia dissenyat aquell objecte.
Això estava tot a les botigues.
Podia ser un batidor per als sous,
o podia ser, doncs, una torreta,
qualsevol objecte de la llar,
utilitat o no, o de decoració,
tenia la seva explicació.
Això està molt, molt, molt explotat
i molt de cara a tothom.
I molt valorat, clar, per ells mateixos,
que és important, que valoren allò que fan.
Som al centre, per tant, hem arribat,
ens hem instal·lat a l'hotel,
una mica desbordats per tot el que volem fer,
i no sabrem si ens donarà temps.
Què ens recomanes?
Persones com, per exemple, un altre,
que te prepares molt el viatge,
amb molta intel·lació,
i mira les guies,
i vols visitar,
després hi ha tota aquesta part dels lectors del Larson.
A veure, parèntesi,
lectors del Larson,
i deixa'm dir-ho a mi, Marissa,
perquè tu, ja aquí estarà amb el final,
hi ha una cosa que s'ha de dir molt sutilment.
En un moment determinat,
cap a la part final del llibre,
del tercer,
el periodista protagonista,
li passa una cosa en un bar.
No direm el què,
perquè això seria una feina pels lectors.
Aquest bar existeix?
Existeix, sí.
I a més que hi vas estar?
Sí, hi vaig estar.
Vaig sopar en aquell bar.
Perquè el teu marit també és lector de l'Ars.
Sí, jo no,
però el Pau sí.
Però ell sí, no?
I en aquest bar,
doncs,
passava alguna cosa,
com has dit tu,
jo tampoc la diré,
i existeix.
Bueno,
de casualitat,
no el vam buscar,
vam anar a aquest bar,
a Soderman,
i vam trobar aquest bar,
vam sopar allà,
i el llibre surt com un bar de copes
on el periodista anava a prendre cervesa.
Però allà li va passar una cosa
i nosaltres vam estar allà sopant.
Només de tota la descripció
que fa l'Arsen a les seves novel·les,
segons el teu marit,
que a més és lector de l'Arsen,
diu que...
Clar,
a la ciutat d'Estocolm.
I els personatges,
a vegades pots trobar aquesta,
la protagonista,
hi ha tota aquesta cultura punk,
o ara que és tan...
Més gòtica,
punk,
aquest tipus de...
i ho veus,
ho veus, eh?
Doncs tanquem el parèntesi l'Arsen
i continuem.
A veure,
cap on anem el primer dia?
El primer dia el que has de fer
és anar a l'oficina de turisme.
Encara que portis el viatge
molt ben programat
i molt ben mirat,
tenen una oficina de turisme
que jo mai a la vida
havia vist una oficina de turisme
com aquesta.
És una oficina de turisme enorme,
tenen no sé si 14 o 15 persones
que estan cara al públic,
amb totes les llengües,
i agafes número per la informació,
està plena de gent,
venen tots els objectes de regals,
sorvenirs, etcètera,
i tenen tota la informació,
planos,
flyers,
programes
per fer viatges,
per fer viatges en globo,
per agafar un vaixell,
i t'informen a totes les llengües
del que tu vulguis fer a Estocolm.
És impressionant,
l'oficina de turisme d'Estocolm.
Me vaig quedar
que dic,
ostres,
vam anar dos cops
perquè teníem una altra cosa
que volíem preguntar un altre dia,
i dic,
anem allà que solucionaran.
Evidentment,
allà es van solucionar.
Hi ha molta gent sud-americana treballant.
És una ciutat molt turística
i ho saben treballar.
Sí, sí, sí, evidentment.
Quan ja tens tota la paperassa,
doncs el primer que podem fer
és traslladar-nos al barri més antic,
que és la Gambla Estan,
i en aquest barri,
doncs,
tens la catedral,
el Palau Real,
el Museu del Nobel,
i, bueno,
és preciós,
perquè no hi ha ni un cotxe,
és una per alta,
un casc antic,
molt ben cuidat,
amb totes les edificacions,
les més antigues d'Estocolm,
és l'origen de la ciutat d'Estocolm,
aquest barri,
i a partir d'aquí,
doncs,
fas una caminata maquíssima a peu,
si vols fer més el guiri,
doncs,
veus la canvi de guàrdia,
que és molt divertit,
perquè és gent molt jove
i és una mica,
doncs,
com de risa,
aquell canvi de guàrdia,
no?,
però és molt bonic,
tot el que és el casc antic aquest
que tenen a Estocolm
és preciós.
Aquí un dia sense el passem.
Sí, sí,
tot un matí,
doncs,
tombant per allà,
molta oferta per dinar,
preus cars,
la veritat,
però, bueno,
hi ha molta oferta.
Però en general?
En general és tot car,
però si tu,
doncs,
com tens tanta oferta,
doncs,
si fas un plat suec
i una beguda,
doncs, bueno,
l'aigua és gratis.
Jo ara he trobat una cosa
quan he arribat a Tarragona,
bevem aigua mineral,
evidentment,
però l'aigua és tan bona allà,
tan bona l'aigua.
I tu també ho aigua de l'aixeta
quan vas als bars i als restaurants també.
Sí, sí,
l'aigua t'ofereixen
unes gerres d'aigua
amb llima o llimona
dins de la gerra
i l'aigua és gratis totalment.
Si no demanes res més,
no et diuen res.
Tu pots demanar el menjar
i aigua.
Si després ja demanes cervesa,
bueno,
vi ja és una cosa...
És intocable.
Sí, sí.
T'hi costa tant un menú
com una ampolla de vi.
O sigui,
si vas a un restaurant una mica bo
i t'hi costa...
Segona part d'Europa.
Sí, sí,
60 euros sopar una mica bé,
una mica bé, eh?
60 euros,
l'ampolla també t'hi costa 60 euros més.
Salmó o arangada
és obligat a menjar-ne...
Sí, sí,
boníssim,
boníssim,
boníssim.
Nosaltres hem menjat salmó,
arangada,
al bar de Larsen.
Jo vaig sopar
i vaig demanar un plat típic,
que no sabia el que era,
però vaig dir això,
perquè veia que era una cosa típica d'allà.
Quan vaig conèixer
les persones d'Estocolm
vaig preguntar què havia menjat
perquè no sabia
què significava la paraula.
Es deia pit i pana
i pit vol dir petit
i pana és el recipient,
la cacerola on fan el menjar.
I són trossets molt petits
de carn,
de pernil,
de patata,
com un picadillo.
És un plat típic, doncs.
Sí, un plat típic d'allà,
pit i pana.
I boníssim,
vaig trobar boníssim.
Aquesta pel roja
va créixer al costat nostre.
Jo no la suportava,
no sé si a tu t'agradava.
No, jo tenia la meva filla Olga,
la que la va enganxar,
jo ja era mare
quan la Pipi va començar a sortir
aquí a les canals de televisió
i jo me'n recordo
que la meva filla s'ho mirava,
potser el cavall amb aquella
amb els topos
i li feia gràcia.
La postal que vaig enviar,
clar,
tenen molt explotat,
això de la Pipi.
Hi ha un parc temàtic, no?
Hi ha un parc temàtic de la Pipi.
Dins d'Escansen,
ara canviem d'illa,
deixem la part antiga,
agafem o un autobús,
o un peu
i se dirigim
a l'illa de Durk Garden
i aquesta illa
és la més fresca,
la més forestal
perquè aquest era el Coto Real
i amb aquesta illa
podem veure
el parc d'Escansen,
enorme,
que és un parc,
el primer museu
a l'aire lliure
obert al món,
està inaugurat
el 1891
i amb aquest parc
hi ha un petit dins,
un petit parc temàtic
de la Pipi.
Què podem veure
amb aquest parc temàtic?
Com se vivia a Estocolm
des de l'edat mitjana
i han anat recuperant
totes les cases
i les cases
de tota Suècia
les han anat recuperant
i les anaven posant
en aquest parc.
No és el concepte
de part temàtic
com si pot ser
com o per aventura
per aventura
o al diobèl·lics
res a veure.
És real.
No és cartró pedra?
No, no, no,
és real,
tota pedra real,
la palla,
les granges,
els oficis,
la gent que treballa allí
o bé jubilats voluntaris
que estan ensenyant
com havien treballat de joves
i els tens allà
doncs com figurants
perfectament vestits.
La roba vella,
si són granges pobres
doncs la roba estripada
i els oficis.
Hi ha l'ofici d'Orfebre,
l'ofici del Peneder,
fan el pallà,
pots entrar al fort
a veure com fan el pa
amb les tècniques antigues
i també els pots comprar,
evidentment,
bufant vidre
com el que tenim aquí
a Bimbodí, a Tarragona,
doncs també hi ha bufadors de vidre
i després hi ha gent jove
que vaig preguntar a una noia
i són gent jove
que són estudiants
i se guanyen uns diners
a l'estiu fent de figurants
doncs calcetaven
amb quatre o cinc agulles
per fer punyetes
o per fer mitjonets
i li preguntaves.
Tothom és superamable,
vull dir,
que tenen una delicatesa
amb el turisme impressionant
i el parc és molt bonic.
És un parc més aviat
potser per anar amb canalla
perquè tenen la part d'animals,
tenien renns,
alces,
ossos
i és molt bonic el parc.
I tenen aquest petit parc temàtic
de joguina,
una mica,
que està tot motivat
per la pipi.
Déu-n'hi-do,
anem saltant d'illa en illa
amb vaixell,
amb tren,
a peu,
com bé dius,
perquè a peu podem anar
a tot arreu
si tenim ganes
de fer un calçat,
no?
Sí,
la veritat és que
en una hora
pots fer de punta a punta
bé.
Cap on anem,
Marissa?
Bueno,
encara no marxem
encara de
Duhar Garden
perquè allà està
el Museu Basa,
el Museu Basa
és el vaixell basa
de la dinastia basa
que quan el van...
El més visitat d'Estocolm,
que hi ha entès,
sí,
i crec que del món
perquè és l'única
que es conserva
del 1626,
crec que era,
i el dia que el van flotar
es va esfonsar.
El pes que tenia
dels canons,
de la decoració
de les escultures,
es va esfonsar
a una milla
d'on està ara
i, bueno,
moltes prospeccions arqueològiques
i un científic
el va descobrir
on estava,
el van remuntar
l'any 61
i des de l'any 61
el van rescatar,
el van restaurar
intacte.
van trobar esquelet
de les persones,
tota la decoració,
els subjectes,
com van fet els suecs.
La van remuntar,
el van restaurar
i van fer un museu
al voltant del vaixell.
Un museu de què?
El museu del vaixell.
De vaixell.
De vaixell.
D'ell mateix.
Ah, només d'aquest vaixell.
D'aquest vaixell.
Per tant,
quan tenien...
És un vaixell enorme,
fa 40 metres.
Jo pensava que era un museu
i que diguem-ne
que un del buc insínia
i mai millor dit
era aquest vaixell.
No, no, no.
És tot allò que van trobar?
És un museu basa
perquè el museu
el van construir
al voltant
del mateix vaixell.
Per tant,
tota l'estructura
està a terra,
a l'isla aquesta
de Edward Harden,
però tota l'estructura
està feta
després de trobar
el vaixell,
al voltant del vaixell.
I dins,
doncs,
pots trobar
com eren els personatges,
informàticament
van reconstruir les cares,
el rescat del vaixell,
els subjectes
que hi havia a dins,
les batalles
que havien tingut
amb els polonessos.
Tu pots també
amb ordinador
barà o enfonsó
en vaixell,
vull dir que tenen
una oferta
i com és tan gran
el vaixell
i l'estructura del museu
és per terrasses,
tu pots anar recorrent
cada pis
i vas envoltant
el vaixell autèntic
a l'original
i pots, bueno,
observar-lo.
Jo t'imagino
en els museus d'Estocolmo
o de qualsevol museu
del món,
ets la coordinadora pedagògica
del Museu d'Art Moderne
de Tarragona
i ets com una esponja,
deies que tens 50 anys
però continues
tenint aquella inquietud
de la joventut,
ets com una esponja,
tot ho vols assimilar
i has portat
un gran concepte
de com treballen
la cultura
i l'art a Estocolmo,
no?
Sí,
tot és que sí.
Allò que diem
de les sinergies aquí
que hem malbaratat
aquest concepte
perquè no ho fem servir
al final,
allà sí que les saben
fer servir,
sabràs tu,
no?
Sí,
i fa molts anys
que les fan servir.
En una altra illa
vaig visitar
el Museu d'Art Moderne
d'Estocolmo
i és una passada,
és una passada
perquè el concepte
que tenen com a museu
és una col·lecció
d'art moderne
com pot tenir aquí a Espanya,
una col·lecció bona,
bé,
correcta,
l'edifici és maquíssim,
l'edifici el va construir
Montneo
l'any 87,
el museu ja està
en un altre edifici
molt antic
i el director del museu
va ser el director
del Pompidú de París
i era una persona
que tenia un concepte
sobre l'art
amb això,
amb les sinergies,
que ell volia captar
els artistes
que treballessin
amb el cinema,
la performance,
la videodança,
la pintura,
l'escultura,
evidentment,
i va ser amic
de tota aquesta gent
dels anys 60-70,
de Calder,
del Nixon de Fol,
i tota aquesta gent
van ser amics d'ell.
Què vaig trobar
com a sorpresa
sorprendent allà,
a part dels vídeos
i dels muntatges
que tenia al museu,
una part que és ja
la col·lecció
i és la col·lecció
d'aquest senyor
i en comptes
de tenir-la o desperdigada
o tancada
i que no la pots veure
quan fan una exposició
concreta per això,
no,
aquesta exposició
la tenen sempre oberta
de tal manera
que la tenen penjada
amb plafons,
amb parets movibles
i hi ha una persona allí
amb l'ordinador
i tu li demanes
tal paret
i la paret se corre,
baixa i t'ensenyen
la paret
de la col·lecció
del director del museu.
Això visita la carta,
sens dubte.
Visita la carta.
Fantàstic.
I aleshores,
en aquest espai
tenen els objectes,
els llibres,
els documents gràfics,
els sonors
i ja t'he dit,
les coses físiques
com els quadres
que no els pots tenir
un darrere de l'altre,
els tenen penjats
amb graelles,
parets movibles
i aleshores
demanes
això t'ho fa
una persona
del personal del museu
i t'hi baixa la graella,
t'explica el que vols
i torna a guardar
la paret
i torna a baixar una altra
i vaig trobar
això fantàstic
perquè d'alguna manera
aquest esperit
d'aquest senyor,
el director del museu
ha quedat impregnat
amb la seva pròpia col·lecció.
No oblidem que ell
va ser el creador
del Pompidú
i el creador
del Museu d'Art Modern
d'Estocolm.
Per tant,
aquest esperit
que tenia ell
de que tothom
pogués col·laborar
i participar
i que no hagués
aquesta barrera
entre l'artista,
les parets del museu
i l'artista
i el personal
que treballa
doncs crec que
d'aquesta manera
també ha deixat
una mica l'esperit.
Per tant,
les expectatives
de Natura
les tenim,
les expectatives
d'ambient als carrer,
les expectatives artístiques
convertes en escreix
perquè hem parlat
de museus
però també has parlat
de catedrals,
d'edificis monumentals,
la música i el cinema
també han estat
sempre un dels
elements constants
d'expressió artística
a Estocolm,
no?
Sí, sí,
hi ha després
en la poesia,
pensem que també
nosaltres vam visitar,
vam fer un recorregut,
sé que no dóna
temps molt d'explicar
però vam fer
tot un recorregut
per les illes
un dia,
des de les 9 de la matí
fins a les 9 de la nit,
vam tenir la sort
que vam trobar
de casualitat
a la Mercè Tuldrà
del Moció del Port
i a la Júlia
de l'Ajuntament
de Tarragona.
En guany, també?
Sí, i totes quatre
vam fer un recorregut.
Ja és casualitat
però això l'any passat
també va estar...
Sí, casualitat, eh?
Sempre trobes
algú de Tarragona
per algun lloc del món, eh?
Però va ser boníssim, eh?
i vam fer un recorregut
vam dir
nosaltres apuntem
a aquesta excursió
elles també
vam apuntar amb l'altros
i vam fer una excursió
de tot un dia
per totes les illes
que envolten Estocolm.
Aleshores ja vam sortir
al mar Bàltic,
al mar obert
i vam visitar
ja t'he dit
un recorregut
que para en una illa
a cada hora
i ho vam passar genial
perquè ja t'he dit
tothom viu de cara al mar.
Illes en les que també
hi ha molt de costum
hi ha alberts,
tinc entès,
molta gent es va
i s'hi queda uns dies
a les illes.
Sí, tenen un alberts
per la gent jove
fantàstic
amb un moll ancorat
que és un vaixell
que era un vaixell escola
un vaixell fantàstic
de vela
i ara és un alberts juvenil
fantàstic
les cases per entrar
totes tenen contrasenyes
amb targetes
i jo el que vaig trobar
sinó més característica
de la ciutat
és la netedat
molt bonica a la ciutat
i tot ple de flors
preciós
a la ciutat d'Estocolm.
Vida nocturna?
Molta.
Molta?
Molta.
Interessant?
Sí.
Molt interessant.
El més típic
i tòpic
visita l'Aix Bar
que és l'Aix Bar
d'Absolut
que estava al nostre hotel
i és un bar
que està a 5 graus
sota 0.
Pelina
te'n prens el bosc
i totes les parets
els gots
les cadires
les taules
tot és de gel
aquí vam riure molt
aquí vam riure molt
Home, quan tu dius
fer el Guiri
aquestes coses val la pena
Sí, sí, val la pena
no t'ho pots perdre
aquest tipus d'oportunitats
bé deies Marissa
que no ens dona temps
però encara podem fer
alguna mirada més
algun raconet d'Estocolm
Una altra illa fantàstica
i per als amants de l'art
són preciosa
Sodermalm
el Soder
que diuen ells
el Soder és una illa molt gran
està davant de la part antiga d'Estocolm
i al Soder hi ha
totes les botigues
de moda
les bars
el recorregut
parcs també
és molt, molt, molt bonic
el Soder
la veritat és que
si és on la gent va
a veure la posta de sol
i aquí al costat
és un espectacle diari
i al costat hi ha una altra petita illa
que és molt verd
que és l'Angol Holmen
i a l'Angol Holmen
aquí es van banyar
perquè van veure
que tenien les seves platges
que estan
les roques
i amb les arbres
i amb la llespa
que tenen ells
i vam anar allà
vam trobar-ho
i es van banyar allà
jo dic no marxo d'aquí
amb aquest temps tan fantàstic
a més
tota l'aigua
que circula per Estocolm
diuen que és d'una neta edat
impressionant
impressionant
és impressionant
té aquell color de la turba
perquè és un llac
i es veu fosc
per la part del fons
però és una aigua neta
i boníssima
però boníssima
que
ara tastaré a veure
aquesta aigua dolça o salada
perquè ja no sabia
però hi ha punts
que es barreja
sí, es barreja
però es passa com un delta
o sigui a les afores
es barreja amb l'aigua
del Mar del Bàltic
però tot el que envolta
l'aigua que està damunt
d'Estocolm
o sota d'Estocolm
és aigua dolça
és de la llac
hi ha quatre llengües
en general
unes dominen més
que unes altres
què tal per comunicar-te
amb la gent allà?
molt bé
tothom amb anglès
perfecte
i si no te podies entendre
per alguna persona
que a mi jo
l'anglès no el dominava tant
però bueno
crec que tothom parlava anglès
doncs
alguns parlava en italià
l'Italia és curiós
i he de dir que
quan nosaltres dèiem
que eren catalans
el que coneixen molt bé
els suecs
o els d'Estocolm
és Barcelona
pensa que vam entrar
a una botiga de vins
allà el vint
no els venen als supermercats
les begudes alcohòliques
es venen a botigues
especialitzades d'alcohol
i vam entrar
en una fantàstica
fa pensar que potser
és pel control dels menors
i aquest tipus de coses
que no estiguin a l'abast de tothom
sí exacte
i caríssim el vi
i vam veure
a veure quins vins
tenien d'aquí
vam trobar un de porrera
i quines cerveses
tenien espanyoles
i vam trobar l'estrella
Barcelona
no l'estrella d'am
sota d'estrella
ficava el nom de Barcelona
i això es coneix molt
és un referent no?
sí
Barcelona es coneix molt
Madrid no eh
és curiós
jo quan deia que era
Tarragona
anexitut Barcelona
jo sempre deia
que Tarragona
era fantàstica
i he explicat
a molta gent
com és Tarragona
que treballava en museu
i que bueno
he convidat a molta gent
a venir a Tarragona
però es coneix molt
molt Barcelona
la veritat és que sí
i Madrid no dius
no
no
potser per això
del disseny
suposo no
o no sé
o parla de les olimpiades
també
és un referent
però Barcelona es coneix molt
Marisa
algun defecte
deu en tenir
els suecs no?
a veure
on l'has trobat
o no l'has trobat
que l'havies molt car
als restaurants
diguem que això
és una circumstància
una conjuntura econòmica
però d'ell
és que una setmana
no he tingut temps
de veure defectes
tot el que has vist
t'agrada
tot
Marisa Suárez
m'ha acabat d'assenyalar
amb un punt
a l'Ajuntament
que no se m'oblidi
perquè l'Ajuntament
està enclavat
amb el cantó
de la illa
de Kunsholmen
l'Ajuntament
que es diu
Statshuset
i l'Ajuntament
és fantàstic
un edifici
és on es fan
el sopar
dels premis
i l'entrega
dels premis Nobel
no es pot centrar sol
ha de ser visita guiada
unes acompanyants
de les visites guiades
fantàstiques
unes xiques
amb una preparació
i amb una
amb una tècnica
de comunicativa
enorme
i es van explicar
tot l'edifici
de l'Ajuntament
la sala blava
que no es blava
perquè quan la van dir
que seria blava
però quan l'estaven construint
li agradava molt
el color vermell
de la totxana
i la van deixar com és
però tothom li diu
el Salon Blau
i és vermell
i la sala
on fan
la sala del mosaic
d'aurat
que fan el sopar
i el lliurament dels premis
fantàstic
vam entrar
al Salon de Plens
i de curiositat
que hi havia
doncs de cada
tenen 101 concejals
i havia el nom
per poder parlar
amb els micros
hi havia una
una política
que es deia
de nom
Zaida Catalán
i me va
me va sobtar
allò
de l'atenció
sí
quin cognom
perquè es diu catalán
i més tenint en compte
que la gramàtica
és tan complexa
per nosaltres
i clar
de seguida
et va cridar l'atenció
abans ulls de veure
una paraula
que podies llegir
normalment
sense tants punts
i acts intercalades
i tot això
l'Ajuntament és fantàstic
perquè l'edifici
ja és molt bonic
però és que
per la part del davant
tu pots entrar a l'Ajuntament
quan vulguis
per la part exterior
i dona el llac
aleshores
és tot un parterre verd
amb flors
i que tu pots passar
per sota de l'Ajuntament
que té unes cercades
i dona el llac
i la gent allà
on s'estira
fa el picnic
fica els peus a l'aigua
és fantàstic
en una setmana
més o menys
podem fer això que dius tu
i escolta una cosa
cadascú que viatgi
com vulgui
però per tot el que expliques
és d'aquell típic viatge
que et pots organitzar
tu mateix
que no cal anar
organitzant
no, no, no
jo m'he fet jo sola
i el Pau i jo
i se m'ha organitzat el viatge
com d'altres que fem
i ja t'he dit
tu pots fantàsticament
organitzar-te el viatge
i anar sol
perquè està tot tan ben senyalitzat
t'ajuden tant
no tens cap dubte de res
perquè allà l'autobús
o el tren
o el metro
o el que agafis
és puntual
és el número que t'han dit
i dius que no hi ha cap problema
i veus molt de turisme
al mes d'agost evidentment
a mi m'hagués agradat
visitar Estocolm
en una altra època de l'any
però bueno
per les circumstàncies de la feina
ha estat aquest mes d'agost
i veus
i no te sents
guiri apartat
de la gent d'Estocolm
te sents molt integrat
a tota la ciutat
la veritat és que molt bé
Immigració n'has vist?
Hi ha molta barraja
pels carrers?
Sí, sí
i a l'hotel que treballa amb naltros
al dematí a l'esmorzar
doncs les persones
que treballaven a l'hotel
eren sud-americans
sud-americans moltíssims
també cantants al carrer
que vam poder parlar també amb un
i bueno
també tenen aquests contractes
amb l'Ajuntament
que tenen un espai per tocar
Ah sí?
Sí, sí
vull dir que
perquè a Barcelona
volien fer també un càsting
o no sé què volien fer
exactament al metro
aquí com ho solucionen això?
Com a Londres també
que fan un càsting
i cada persona té
l'espai que li toca
i no es veuen molts canteires
pel carrer
i sí no es veuen
a millor alguna persona
doncs suposo que
a tota raó
hi ha mafies
perquè veies
a millor per algun bar
que sortia una noia
amb una cordeo
i a millor d'elles
els diners que li dones
a aquesta noia
no saps on van
però en general
no es veia
no es veia
jo molt immigrant
pel carrer
no, integrats
treballant
amb serveis
amb sector serveis
però
com molt iguals tots
vull dir que no es veia
jo
la gent immigrant
separada de la gent
d'Estocolm
de Sueix
de Sueix
ara
segons Arlarsen
hi ha molta maldat
també a Suecia
a veure
la Marisa torna encantada
no m'estranya tothom
que a Estocolm
i a Suecia en general
torna encantat
potser per aquest contrast
de tan bona organització
tot tan ben posat
aquí som més caòtics
la nostra naturalesa
som d'una altra manera
però també hi ha molt de marro
allà
sí, sí
també hi ha molt de marro
bé
com molt solidaris també
ara he vist
aquests dies
que hi havia
la posició de càrrec
del president
d'Iran
i allà he vist
moltes manifestacions
en contra d'aquest govern
i quan el Pau va anar
l'any 75
també moltes manifestacions
en contra de Franco
per tant
com gent molt solidari
amb tot el que està passant
al voltant d'ells
ben informada
segurament
exacte, sí, sí
i te donen informació
preguntava
si t'ho explicaven
i
clar
amb llocs com
barris concrets
o l'estació central
o boques de metro
veies tota aquesta cultura
però molt tranquils
aquesta cultura punk
o aquesta cultura
que ells doncs
van a la seva
és un tema estètic
sí, sí
i bueno
suposo que també
una mica per banda
es van
i bueno
jo no vaig trobar
en cap moment
inseguretat
vam sortir a la nit
vam tornar a metro
en cap moment
Marisa
en un minut
souvenirs
val a dir
la Marisa m'ha portat
una capceta de caramels
deliciosa
amb una fotografia
de l'Ajuntament
em moro de ganes
de menjar-me'un
però no la penso obrir
perquè és moníssima
de què són aquests caramels
tu els has tastat
no, no, no
tenen molta cultura
dels caramels allà
sí, sí, sí
mengem molts caramels
per tant portem caramels
de souvenirs
o quines coses
això
mira
per un detall
el que és molt bonic
jo el que m'he portat
jo t'he dit
el que m'he portat jo
jo m'he portat
jo m'he portat
evidentment
el cristall vidre
suec
allí tenen la marca
Boda Costa
i soplan ells
bufan ells
estan pintats a mà
i tenen unes peces
fantàstiques
magnífiques
hi ha els grans
magatzems
NK
que tenien tota
una exposició
d'artistes
que havien convidat
a decorar
aquest vidre
aleshores
un l'havia decorat
més
com dius tu
més de cultura
més pa
que l'altre
més floral
etcètera
hi havia una gran exposició
del vidre
d'aquest
del Costa Boda
i jo m'he portat
un vol del Costa Boda
de vidre suec
evidentment el disseny
el disseny
a la llar
moble de l'Ikea
no cal que el podem comprar aquí
he vist una exposició
de l'extreia de l'Ikea
a Estocolm
dels 50 anys
de l'Ikea
fantàstica
des del primer moble
que van crear
fins a l'últim
per tant
disseny
i vidre
Marissa
hauràs de tornar
un altre dia
ens hem collat
amb ganes
de moltíssimes coses més
Marissa Suárez
coordinadora
pedagògica
del Museu d'Art Modern
de Tarragona
moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Moltes gràcies
Bon dia
Adéu