logo

Arxiu/ARXIU 2009/MATI T.R. 2009/


Transcribed podcasts: 738
Time transcribed: 13d 11h 9m 15s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida
com cada divendres ja pràcticament molt a prop del final de curs.
Anirem una miqueta més enllà del que és l'aventura de la vida.
Recordem, entre altres coses, que aquest és un espai
que fem amb la col·laboració de les àrees de salut i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Ens agrada reiterar-ho a cada capítol.
Un programa, no el de la ràdio exclusivament,
sinó el que es treballa a les aules,
que fos impossible dur-lo a terme si no fos per la voluntat dels mestres i les mestres
que cada setmana i cada dia treballen dins de l'àmbit acadèmic,
el que són les habilitats.
L'aventura de la vida té descendència, és el programa Òrdago,
que ja fa un quant temps que va entrar en vigor sobre els alumnes de secundària,
un programa desenvolupat per donar habilitats als nois i noies
pel que és, en definitiva, la prevenció de la drogodependència.
En aquest sentit, recordem-ho només a començar el programa,
perquè, si no, ja saben que tenim tendència a oblidar-ho.
L'Ajuntament, les àrees de salut i ensenyament,
tenen un telèfon d'informació i orientació sobre drogues.
És el 977 24 44 14.
Absolutament confidencial i al qual poden acudir des dels nois i noies,
com els que avui ens acompanyen, pares, mares, mestres, personal sanitari.
No cal tenir un problema greu, només demanant informació a tall de prevenció.
És un telèfon, insistim, confidencial i a l'abast de tothom.
Saludem, Marissa.
Hola, bon dia.
La Marissa és tècnica de l'àrea de salut.
Francis també és aquí, com cada setmana.
Bon dia, Francis.
Perquè sempre dic que és aquí, com que és l'home que està allò en l'ombra,
doncs val la pena també esmentar-lo.
La Marissa avui no es mou per l'estudi.
Avui, diguem-ne que fa de convidada,
perquè des d'aquesta àrea ella és tècnica de l'àrea de salut,
per tant treballa, i molt, amb altres companys, esclar,
en el que és prevenció sobre drogues, amb joves i no tan joves.
I per què la Marissa fa de convidada avui?
Perquè ens acompanyen alumnes de primer i segon d'ESOM del CES Sant Salvador.
Ens venen a parlar del tema de lleure,
però no en el sentit de què podem fer en el temps de lleure,
com si fos una cosa només lúdica,
sinó realment l'important que és el temps de lleure
justament per no crear hàbits poc saludables, diguem-ho així, no, Marissa?
Així és.
Avui dia se sap que el consum de drogues es dona en un context recreatiu,
no té una connotació marginal o no té una connotació de contracultura
que va tenir els 160, sinó que està vinculat a l'oci noctur, bàsicament.
Per tant, és important poder parlar d'aquest tema
perquè és precisament en aquest àmbit on comencen a donar els primers consums.
Saludem els convidats de debò d'avui,
que són una representació d'alumnes de primer i segon d'ESOM del CES Sant Salvador.
Dic una representació perquè aquest programa l'han treballat tots els alumnes,
però, clar, lògicament només poden venir uns quants aquí a l'estudi
per una qüestió d'espai, senzillament, no per una altra cosa.
David Giral, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Casper, bon dia.
Bon dia.
Jordi, què tal, com estàs?
Molt bé.
Molt bé, perfecte.
En Jaïsa, bon dia.
Bon dia.
David, bon dia.
Bon dia.
Hola, Judit.
Hola.
Què tal?
Paula.
Hola.
Tranquils ja, no?
Sí.
Iman, què tal?
Bé.
Andrea, hola.
Hola.
O Maima.
Hola.
Ho he dit així perquè diu,
té tothom tendència a dir-me el nom així amb una lletra entre mig que no i va.
L'he dit bé, no?
Sí, sí.
Jo, si m'equivoco, tu em piques la cresta i jo ràpidament rectifico, eh?
Només faltaria.
Heu treballat-hi força, no?, aquest tema del temps de lleure.
Sí.
A veure, qui ens explica com us van plantejar a la classe,
que treballéssiu el temps de lleure i com ho heu fet, això?
Algú m'ho pot explicar?
Va arribar un dia, doncs, la Maite Naranjo,
que és la coordinadora d'activitats pedagògiques,
que és aquí, a l'ombra, acompanyant els seus alumnes,
però cedeix el protagonisme als mateixos.
Va arribar un dia a l'aula i us va dir,
nois, parlem de temps lliure o com va anar?
Sí, bé.
Va anar bé.
Però us ho va dir així?
Directament?
No.
A veure.
Vam treballar a classe a l'hora de tutoria,
vam treballar, vam planificar el nostre temps i va sortir bé.
I aleshores el que vau fer,
sobretot és parlar sobre el que feu normalment
en el temps de lleure,
durant la setmana, d'una banda,
però també els caps de setmana,
que aquí la cosa es deu complicar més.
Si us sembla, fem així com una ronda
i ens expliqueu una miqueta, si voleu,
a què dediqueu el temps de lleure,
d'una banda, quan sortiu,
a quina hora sortiu de l'institut?
5 i mitja.
5 i mitja, per tant, esteu tot el dia a classe.
Aleshores, a partir de les 5 i mitja,
quina és la vostra vida, més o menys?
David?
Jo, els dimecres i els divendres,
quan surto a les 5 i mitja,
després me vaig a entrenament de futbol,
i els altres dies que em queden,
o vaig amb la bici,
o llogo amb els meus amics,
amb l'hormigo, que està aquí.
Sou amics vosaltres dos?
Vaig a jugar a la pilota, o coses així.
I què tal?
De 10 i 11 a divendres,
aquesta manera de tenir el temps de lleure,
bé, no necessites res més,
perquè també se suposa que has d'estudiar,
i fer lleure, esclar, és el que té.
Casper, tu què fas?
Bueno, els dimarts i dijous
tinc entrenament de futbol,
i si no, els altres dies,
depèn del dia que faci,
si fa bon dia,
doncs surto,
i si no,
doncs estudiar a casa.
Clar.
Millor sempre,
si es pot sortir,
que no estudiar, no?
Però en fi,
també és el que dèiem.
Georgi,
tu què fas en el temps llibre?
De dilluns a divendres,
després parlarem dels caps de setmana.
Si no tinc deures,
surto amb els meus amics,
i si tinc,
doncs em quedo a casa estudiant
i fent els deures,
i quan surto,
vaig cap per el barri,
i si no,
per Tarragona,
perquè si no,
en el barri ens veurem una mica,
perquè ja ho coneixem tot.
Clar,
ja parlarem del barri,
que a veure què teniu i què no teniu,
i si teniu,
doncs,
una certa accessibilitat
per baixar al centre de la ciutat.
Jaïsa,
tu fas una mica el mateix que la Georgi?
Sí,
Jo surto amb ella
quan no tinc deures,
i quan tinc deures
es fa i després em vaig
al carrer
amb els meus amics.
El David Ormigo,
com que és amic del David Girald,
doncs,
fas una mica el mateix que el David,
el mateix.
El mateix.
Fas entrenament de futbol, també?
Sí.
I tu, Judit?
Jo tots els dimecres
me'n vaig a Tarragona
i els altres dies
doncs,
vaig a jugar al carrer
o m'estic a casa fent deures
i estudiant.
Vas a fer alguna cosa en particular,
alguna activitat,
o és per norma allò,
baixar un dia a la setmana.
i tu, Paula?
Doncs,
jo els dies que,
el mateix que Georgiana,
si tinc deures,
normalment estudio
i no surto,
no surto gaire.
No surts gaire, no?
No t'agrada gaire sortir,
perquè no trobes allò,
res que t'agradi en particular.
No, perquè si surto,
són els caps de setmana,
doncs,
per Tarragona
o no...
no surto gaire, jo.
I tu, Iman?
Bueno,
el mateix que la Paula.
Quan tinc deures,
els faig,
estudio
i si no,
doncs,
em quedo a casa
a veure la tele
i jugar
amb els meus semis.
I tu, Andrea?
Jo el dimecres
i el divendres
per la tarda
tinc bàsquet
i els altres dies
si no hi ha deures
o exàmen
surto amb els meus amics
per a donar una volta.
Tens la setmana
bastant variada, no?
Sí.
I tu, Oma, Iman?
Estar per casa
a casa,
a casa de la tarda
i si tens per la tarda
puc sortir al carrer.
A fer un tomèd
i a trobar-te amb algú?
Sí, amb les amigues.
M'ha cridat molt l'atenció
que només
una de les vostres companyes,
que és l'Iman,
ha apuntat
a veure televisió.
La resta
no heu parlat
ni de televisió
ni de
Play's
ni de res d'això.
i si me pongo
a l'ordinador
es por la noche.
Messenger.
Sí.
Facebook.
I a la tele
o a jugar
los fines de semana.
Digues, David.
Que jo prefereixo
anar a jugar
fora al carrer
i que estar
amb l'ordinador
o en la Play.
Us agrada més que això.
La resta també
utilitzeu internet
en el vostre temps de lleure?
Sí.
De vegades.
A vegades.
Però diàriament
us connecteu?
No.
No sempre.
Tu, Jordi, sí?
Cada dia?
És a dir, allò d'obro
a veure qui hi ha,
xerrem una miqueta.
Sí, després el lleure.
No us preguntaré
de què parleu
a la xarxa.
Perquè és com
si us preguntés...
Bé, també si això
si us ho puc preguntar
ni que sigui a la xarxa
ara que penso.
Clar que quan us trobeu
amb els amics al carrer
que és el que feu exactament.
Anem cap al cap de setmana.
De totes maneres
dos de vosaltres,
tres,
em penso que heu dit
que feu entrenament de futbol
i en el cas de l'Andrea
feu bàsquet.
Us plantegeu
fer alguna activitat
més o menys continuada?
És a dir,
jo m'imagino
que tant els Davids
com el Casper
o com l'Andrea
quan arriba el cap de setmana
si més no dissabte
teniu lliga,
escolar,
partits,
vull dir que també
teniu una activitat.
La resta no us plantegeu
tenir una activitat
de més enllà
més o menys organitzada?
Ballar.
Ballar.
Però pertanyeu
a alguna entitat?
Perquè mira que
Sant Salvador Entitats
en té, eh?
I un bon grapat.
De grups de ball,
de karaoke,
de playbacks,
de tot.
Ah, bé sí,
però ara ja no.
Tinc que posar
una altra vegada
a apuntar-me.
I no et ve de gust
tornar?
Sí.
Sí?
Sí.
Digues.
jo abans
ho he mencionat
que jo ballo
amb una de les entitats
que ja s'han salvat.
En quina estàs?
Amb el disc 45.
Un clàssic,
un clàssic del barri.
I tant.
I tu, Iman?
Jo, és que jo també
m'he apuntat a bàsquet
com l'Andrea.
També a bàsquet?
El dimens i divendres.
Home, això està bé, no?
Tenir una cosa així
puntual de fer,
si no, també
tota la tarda
el Messenger està molt bé,
la tele està molt bé.
I el cap de setmana?
Digues, Iman.
I també
m'he apuntat
a un taller
de centre cívic.
I què fas allà?
Tallers, ahí.
Però de coses manuals?
Sí, coses manuals.
I t'agrada
o per què t'has apuntat?
Sí, m'agrada.
Perquè t'avorries?
Sí.
m'avorria en casa.
A més, si ens quedem a casa
ens fan fer coses.
Sí.
I com que no les volem fer,
les mares, els pares
comencen a cridar.
Sí.
Es posen insuportables
i dius, calla, calla.
Millor em busco obligacions fora
i així tinc la quartada perfecta.
Que m'equivoco?
No.
És que tinc poders màgics.
A veure,
el cap de setmana
es fa feixuc,
es fa llarg,
se'ns fa curt
perquè tenim tant desactivitats.
Es fa curt.
Molt bé.
Què fem als caps de setmana?
Fem com abans,
una ronda així
o com us estimeu que...
Sí, una ronda.
Doncs vinga, David,
tu què fas al cap de setmana?
Jo el disapte o el diumenge,
segons el calendari,
jugo el partit de futbol
i després me'n vaig a casa
a la meva àvia
i el diumenge,
segons si la meva mare
té ganes d'anar a casa a l'àvia,
em quedo a casa
o em vaig al Mercat de Bonavista.
Però normalment,
diguem-ne,
que no sortiu de Sant Salvador.
Sí, algun compleany.
Però alguna cosa molt concreta,
per norma.
No.
Us quedeu pel barri.
Sí.
Tu, Casper?
Bueno, jo igual que ell,
el partit,
però després,
si tinc la tarda lliure,
vaig a la platja
o amb la bici pel bosc.
Home, és que allà també
és cert que hi ha una zona verda
que està molt bé
per la gent que li agrada fer esport,
però clar,
no a tothom li agrada.
Jordi,
què fem als caps de setmana?
Ens avorrim molt o què?
No.
Ah.
I què fem?
A veure.
Per la nit i per la tarda
surto amb els amics
i per la tarda surto
després,
vaig a casa a menjar
i després surto una altra vegada
per la nit.
A la nit et quedes al barri
o vas a algun lloc de Tarragona?
Al barri.
Al barri.
I de dia,
si ens avorrim molt,
ens anem a Tarragona.
I al Parc Central?
Sí.
A fer voltes?
Sí.
A passar el temps.
Clar que sí.
Ja, Isa?
Jo igual que ella,
però jo per les tardes,
algunes vegades,
me'n vaig amb el meu nebot
al Parc de Sant Ramon.
Ah.
I vas estar?
Estàs allà?
T'hi trobes amb amics,
amigues, suposo?
David.
Jo jugo partit
i també per la tarda
me'n vaig al carrer
a jugar a pilota.
És a dir,
que el teu tema
és pilota,
carrer,
jugar,
estar amb els amics,
fer una vida allò,
eh?,
molt activa.
I tu, Judit,
què fas els caps de setmana?
Jo els caps de setmana
passo al barri,
a Tarragona
i a Sant Perí i Sant Pau.
Que tens amics
a Sant Perí i Sant Pau?
Sí.
I quedeu allà
en lloc de quedar
al centre de la ciutat?
Sí.
A Tarragona no...
No, no molt.
Però més que al barri.
I per què us costa...
No, no és que us costi.
Per què preferiu quedar-vos al barri?
Teniu prou oferta
de lleure al barri?
Perquè hi ha tots els amics
i ens podem trobar més gent.
Tu, Paula?
Doncs jo me'n vaig a casa
de la meva àvia
i faig com la Georgiana,
surto per les tardes,
pujo a casa a sopar
i baixo una altra vegada.
I tu, Iman,
el cap de setmana?
Bueno, jo...
Vaig a Reus.
Que tens família?
Sí.
I aprofiteu per juntar-vos
la família allà.
Sí, ahí anem per ahí,
a Lerovski...
Vam, Reus també té
una oferta de lleure
que està molt bé.
Sí, sí, està molt bé, Reus.
Què passa?
A veure, no és que la gent...
Oh, Reus, Tarragona.
Andrea.
Jo vaig a casa dels meus tients
de Montblanc
i jugo amb la meva germana.
És més petita o més gran que tu?
Sí, més petita.
Més petita.
Home, Ima, què fas tu?
A banda de riure,
és fantàstica aquesta dona.
No, no, és que té
el somriure permanent a la cara.
És increïble.
Sortir a comprar
o estar per la tarda
d'estar amb les amigues.
Dieu que el cap de setmana
se us fa curt.
A veure, explicat així
em sembla molt agradable,
però tampoc sembla molt apassionant,
què voleu que us digui.
No?
Què en penseu vosaltres?
En teniu prou?
No.
És el vostre cap de setmana ideal?
No.
Però si tu passa el bé, sí, però...
Però no sempre és així.
No.
De totes maneres,
avorrir-se
és tan necessari com divertir-se.
No sé si tu ni el clau a això,
però si no,
no distingiríem, no?
Un estat de l'altre, segurament.
Vosaltres, jo pel que he vist
i heu estat parlant,
teniu claríssim
que al barri
no hi ha oferta de lleure.
És insuficient.
Què creieu que necessitaria
el vostre barri,
el vostre entorn més immediat
perquè estiguéssiu satisfets
o que tinguéssiu el temps
ocupat d'una altra manera?
Parleu sense embuts, eh?
Com si jo, no, no,
volem una pista de patinatge sobre gel
per demanar que no quedi.
A veure, digues, Paula.
Jo crec que, no ho sé,
teníem que fer activitats
més...
Organitzades, potser?
Sí, sí.
Casper?
Bueno, a mi m'agradaria
que hagués una escola
de breakdance o de kickboxing.
Sí, també.
Perquè m'agrada això.
David?
A mi m'agradaria
una vegada per setmana
a la plaça de l'Església
i a Sant Salvador
que fessin alguna gincama o alguna cosa.
També coses més organitzades.
Georgi?
Que ens...
Ah, que ens treguin algun...
Que ens facin algun concept...
No ho sé.
Música, no?
Sí.
Jaisa?
A mi m'agrada molt el futbol
i m'agradaria
que fessin un equip de futbol
femení.
Femení.
Però això també està
a les vostres mans, no?
És a dir, partim, per exemple,
des del mateix institut,
des del mateix centre,
que sigueu vosaltres
un grup de noies
amb vostra iniciativa,
parleu amb els mestres
i sobretot convèncer altres companyes
que vulguin crear aquest equip, no?
Segurament es podria fer.
O Maima?
I que es fessin més festivals
i que la fèria duri més
perquè la fem una vegada a l'any.
Llavors dura molt poc.
És poca cosa.
Judit?
Podríem fer més esports.
Més esports.
Per tant, considereu
que l'oferta és limitada.
Heu sentit,
en el cas de la Georgi i la Paula,
no sé quina edat teniu ara,
esteu rondant 14?
12.
12, 14, 13...
Quan dieu que sortiu de nit,
us deixen sortir de nit
només al barri?
Sí.
Perquè si diguéssiu
que sortiu de nit
a Tarragona,
no us deixarien.
No, depèn.
Depèn.
Surt amb la meva germana, sí.
Ah.
Quan de bé
fan a la humanitat
les germanes, eh?
I els germans grans, eh?
La veritat és que sí
que està molt bé.
Clar, a vegades
és allò que surts,
estàs pel barri,
jo ho heu explicat també
que immediatament
ens fem una idea
de com és el vostre temps de lleure
i escolta,
tots estem en determinades etapes
de la vida
i volem descobrir coses
i ens relacionem
amb gent nova
i gent que no és tan nova
i bé,
poden sorgir
doncs moments
en què hem de prendre decisions.
Sabeu a què m'estic referint, no?
Sí.
A veure,
que hi ha drogues
que les drogues existeixen
i quan parlem de drogues
Marissa
i ella que és una experta
parlem d'alcohol,
parlem de tot, eh?
De tot.
No parlem de canutos,
no parlem de cocaïnes,
no parlem de pastilles,
parlem d'alcohol,
parlem de tabac,
parlem de tot.
Sí, sí.
Realment les més consumides
són les drogues legals,
en principi.
Això està a l'abast de tothom.
Jo no sé,
però a vegades observes
que qualsevol noia o noia
menor de 18 anys,
tot i la legislació,
pot accedir a l'alcohol
i al tabac
amb tota la facilitat del món.
Jo m'imagino
que qualsevol,
ara ha dit de nosaltres,
nosaltres sí,
però que vosaltres
anéssiu a una botiga
i jo crec que podríeu sortir
amb una ampolla de vi,
cervesa o un destil·lant,
no?
Sí.
I segurament coneixeu gent
de la vostra edat
o una miqueta més grans
que lògicament
alguna vegada
ja han tastat l'alcohol
o que han entrat també
en el món del tabac
o de les drogues.
Vosaltres creieu que això
és ser dolent,
per simplificar-ho?
És a dir,
una persona
que consumeix
algun tipus de substància
és dolenta?
No.
Parlem-ne?
Sí?
Voleu que parlem?
Sí.
Què en penseu
de la gent
que ha 14-15 anys,
que és una edat marissa,
no?
Sí.
Que hi ha un primer contacte.
A vegades abans,
però no,
la mitjana és aquesta,
no?
Les legals
com el tabac
a lo millor una miqueta abans,
però després sí,
entre els 13 i els 15 anys.
Segur que vosaltres
coneixeu
persones,
companys,
amics
que teniu a pressi
i que probablement
consumeixin
de tant en tant
o ocasionalment
algun tipus de drogues.
Jo us veig
que us poseu tensos.
No és un interrogatori,
eh?
El que volem és
doncs una miqueta
conversar al voltant
d'aquesta qüestió.
És difícil
dir que no,
oi?
No.
Jo ho trobo
difícilíssim.
Jo ho trobo
molt difícil.
Ho trobo molt difícil.
I us dono
la meva opinió personal, eh?
Digues,
digues, David,
és més important la teva.
Jo diria que no
perquè a mi em dona fàstic
el tabac.
El tabac,
però poden ser altres coses.
Home,
jo dic que és difícil
dir que no,
no perquè la temptació
d'aprendre alguna substància
et pugui provocar por
o recansa,
sinó, clar,
si els teus millors amics,
els de tota la vida,
t'ho proposen,
és una situació
molt complicada.
Estem parlant
dels millors amics,
no?
Que t'estan dient
i que el millor
dir, vinga, va,
no siguis cagat.
si ho fem tots.
Jo aquí ho veig
molt difícil
que vulgui que us digui.
Jo em sentiria
una miqueta pressionada
pel grup.
Vaja,
no ho sé, eh?
Jo parlo de mi,
no sé vosaltres.
Però si no volem,
no ens hem de pressionar
perquè si són tan amics
ho han d'entendre
que no volem.
Però, Jordi,
tu creus que la realitat
és així?
A la teoria sí que és així.
És a dir,
si ets el meu amic,
no m'oferiràs
segons què.
A lo millor
ell pensa que no,
que com que és el teu amic
vol compartir
aquesta descoberta
amb tu.
no ho sé.
Heu pensat alguna vegada?
Sí.
Quin silenci, Marisa.
Sempre es provoca
que...
És un tema que consta.
Pensen que...
No us estem interrogant, eh?
Sobretot no us ho preneu
com això,
sinó una mica conèixer
si vosaltres realment
quan sortiu al carrer,
quan esteu jugant,
a vegades penseu
ostres,
no m'hi vull trobar mai
amb aquest problema, no?
No vull haver de trobar-me
en la situació
de dir que no.
És més,
m'agradaria més
no trobar-me'n mai, no?
Sí.
Però sou conscients
que us trobareu
tard o d'hora,
directe o indirectament.
Fins ara no n'hem trobat.
No, no,
però quan dic indirectament
és que, a veure,
tots hem passejat pel carrer
i tots veiem
que la gent consumeix alcohol
i surts de nit
i hi ha persones
de 14 o 15 anys
que estan prenent copes
als bars
i això és una realitat
i no cal que ens esguinsem
les vestidures
ni ens posem dramàtics,
és el que hi ha, no?
Sí.
Per tant,
nosaltres no serem ara
l'excepció
de trobar-nos també temptats
per aquestes situacions.
Ui,
la Jordi i la Jaisa
s'estan fent un tipus de riure.
Marissa.
A veure,
és una situació
que, bueno,
com diuen ells,
potser encara no se l'han trobat,
però és probable
que se la trobin, no?
La qüestió,
i per el que serveix
el programa,
és per poder,
el programa Orde,
com refereixo,
és per poder pensar
què faré
quan me trobem
aquesta situació,
quins arguments
puc donar, no?
Per mantenir
la meva decisió, no?
La que sigui
la decisió, no?
De provar o no provar,
però per mantenir-la
i que en tot cas
sigui una decisió personal
i raonada,
no sigui
una qüestió automàtica
de no faig una altra cosa
perquè com que m'ha pressionat
és el que no puc fer
una altra cosa, no?
Sempre un pot decidir
i es tracta d'això.
De la mateixa manera
que en el lleure, no?
També es tracta
de tenir un paper actiu,
de poder planificar,
organitzar,
perquè aquests consums
normalment no es donaran
de dilluns a divendres,
normalment,
sinó que seran un oci
més de cap de setmana
quan comencen a sortir més, no?
I perquè és un espai
on els adults
no hi són presents, no?
És un temps d'ells, no?
Dels adolescents,
del jovent
i allà no estan els adults
per dir el que s'ha de fer
o el que no,
sinó que són ells
que han de decidir
què els convé,
què no,
en funció
de les seves idees
i del que volen fer.
Hi ha recursos
per aprendre a dir que no, Marisa.
Sí, hi ha tècniques, eh?
I el programa de les treballa,
vull dir,
hi ha tècniques per defensar,
per ser assertius,
que es diu
que és per defensar l'opinió
respectant l'opinió dels altres,
però exigint també
que sigui respectada
la nostra opinió
i el nostre posicionament
davant qualsevol proposta, no?
I la proposta dels amics,
moltes vegades,
si el grup decideix no sé què
o em proposa no sé què
i això m'agrada,
doncs potser jo no sé què fer
però diuen d'anar al cine
o d'anar a Tarragona,
doncs ja està bé,
deixar-me'n portar,
no sempre és dolent
deixar-te'n portar.
La qüestió és
que quan te proposen
alguna cosa
que no coincideix
amb el que tu vols,
amb la mateixa llibertat
puguis dir
doncs això no,
això no estic d'acord
o això jo no ho faré,
encara que altres membres
del grup ho facin,
no passa res.
Vull dir,
pot haver-hi
amb un grup,
gent que fa ús del tabac,
per exemple,
i uns altres que no
i no per això
és incompatible
formar part d'un grup,
no?,
per exemple.
David comentava jo
el tabac no
perquè em fa molt de fàstic,
però no negarem
que tots hem passat
per determinats períodes
de la nostra vida
en què hi ha determinades coses,
no parlo de drogues només,
parlo de tot,
des de fer puenting
fins a haver-se a saber el què,
que ens atreuen,
que ens criden l'atenció
i que volem provar
per descobrir,
perquè és el camí,
no?,
és allò de
vull descobrir-ho
per mi mateixa
o per mi mateixa,
no vull que m'ho expliquin
i aquest atractiu
el tenim tots,
m'imagino.
Alguna vegada d'allò,
mira,
doncs,
escolta,
mira,
els pares
i els avis
i les àvies
i tothom
sempre l'ampolla de vi
a la taula
quan dinem,
ens prenem la copa de vi,
celebrem amb cava,
prenem un guisquet
si tenim una reunió d'amics,
clar,
això ho fem els adults,
és veritat.
Sí.
i els adults
us diem
que vosaltres
no podeu veure,
també és veritat,
no?
I davant d'això
què en penseu vosaltres?
Quan sigui gran
veuré.
No,
a veure,
però parlem,
clar,
que no passa res,
no?
És el que pensem,
ara no,
perquè no tinc l'edat
però quan sigui gran
veuré
o quan no em vegin.
Quan no em vegin,
no,
però quan tingui l'edat
pot ser.
Et crida l'atenció
a tastar-ho,
no?
Sí, sí.
Digues,
David.
Però a vegades
els meus pares
si hi ha una recelebració
o a algú em deixen
una mica de cava a veure.
Allò d'haver de mullar-te
una mica els llavis,
el cava,
clar,
i et fa gràcia.
Sí,
però el gust
no t'agrada.
No t'agrada el gust.
Sobre això,
algú més?
Jo crec que no és just.
El què?
Digues,
Judit.
que els menys d'edat
no ens deixin
beure ni fumar
perquè tothom
és lliure
de fer el que li doni
la gana.
És a dir,
que tu creus
que hauries
de tenir la teva llibertat
per beure o fumar
quan tu vulguis,
sobretot si ho fan els altres.
Els que et diuen
que no ho facis
ho estan fent
i a l'hora
tu penses
que és una mica
incoherent,
no?
La proposta seria
o que tu et deixessin
fumar o beure
o aquells que et diuen
que no begués ni fumés
deixessin de fer-ho.
Això.
Què, Marissa?
A veure,
és molt important
el que ha dit la Judit.
És important, sí.
I té raó
que a vegades
hi ha contradiccions,
que diem una cosa
fem una altra
però en principi
les limitacions
o el posar una edat
a partir de la qual
en principi
no afecta tant
negativament
el desenvolupament
vostro
té a veure
amb el període
de creixement
en què esteu.
Vull dir,
no afecta
de la mateixa manera
l'alcohol
o el tabac
en un organisme
com vosaltres
esteu en creixement
tant a nivell físic
com psicològic
que en un adult
que fa un ús moderat,
que pot fer un ús moderat.
Això que deies
del sopar,
el dinar,
celebracions familiars...
Llavors,
es recomana
l'edat
dels 18 anys
perquè a partir
dels 18
s'entén
que el període
de creixement
en principi
ja ha parat
o és més lent
i llavors
el vostre cervell
ja està preparat,
més preparat
per poder acceptar
determinades quantitats
de determinades substàncies.
Mentrestant,
interfereix
aquest creixement,
no?
estem ficant
substàncies
al cervell
quan està
en període
de desenvolupament
i això
no és bo
pel creixement.
Per això
hi ha que estar
en principi
per protegir.
Altra qüestió
és això
que una vegada
un,
com deia
l'Omaima,
evidentment,
perquè no ho provarem,
doncs segurament
fareu servir.
L'important
seria
que aquest ús
fos això,
un ús moderat
de tant en tant
que no perjudiqués
a la salut.
el problema ve
quan
per divertir-me
he de fer servir
sempre
determinades substàncies.
Aquest és el problema
i fins ara
heu proposat
una sèrie
d'alternatives
diverses
per passar
el lleure.
Això està bé,
no?
I això no vol dir
que en un moment donat
quan sortiu
i tingueu edat
preneu
alguna substància
alcohòlica
esporàdicament,
no?
Si se combina
amb l'altre,
bé,
no té que haver
més problemes.
La qüestió
és que només
sortissi de festa
i l'única cosa
que poguéssiu fer
o que us acudís fer
és anar a beure.
Ahir és on tenim
un problema.
Sense beure
no hi ha lleure,
doncs,
segons aquest plantejament.
És a dir,
persones que es plantegin
que si no prenc
un parell de copes
o em fumo un porro
o el que sigui,
no m'ho passaré bé.
No m'ho passaré bé,
aquest seria el problema.
No el fet de dir,
bueno,
sortiré de festa
i alguna vegada
puc prendre una cervesa
o puc prendre una copa.
La qüestió és que
un no s'imagini
passar-s'ho bé
si no és amb la cervesa,
la copa
o el porro.
La qual cosa
no només afecta
als joves i adolescents,
també als adults, eh?
Sí, sí.
Quantes persones adultes
quan arriben al cap de setmana
al seu lleure
i surten a sopar
i surten de festa
i només concebeixen
passar-s'ho bé
si beuen,
és a dir,
que no és un patrimoni exclusiu
de determinades edats.
Vosaltres creieu
que sabeu
tot el que cal saber
sobre el món de les drogues?
No.
No.
La majoria, però no.
I què us agradaria saber
de les drogues?
Què us agradaria preguntar?
Quins dubtes teniu?
Que com afecten
el cos humà?
El cos, com afecten?
Marisa,
doncs l'afecció és sèria, eh?
A veure, sí, sí.
Evidentment,
del tabac
jo penso que tots
teniu prou informació, no?
Això sí, no?
De com afecta
les vies respiratòries, no?
De que la nicotina
és una substància
que enganxa molt,
vull dir,
és molt addictiva,
per tant,
si un comença
després costa molt
deixar-ho, eh?
I evidentment
les conseqüències físiques
les teniu.
L'alcohol
és una substància
que,
tot i que
un pensa
que és estimulant,
perquè sí que hi ha
una desinimissió inicial,
un sembla que s'anima
i que riu
i tot això
és una substància
depressora.
Això vol dir
que fa que el nostre cervell
funcioni més lentament.
Per tant,
si un pren alcohol
i condueix
és allà on venen els riscos, no?
O si un pren massa alcohol
al final pot arribar
a un estat
d'una mica d'agressivitat
i desencadenar baralles,
vull dir que
altera,
el que és important
que tinguem en compte
és que a més a més
de la qüestió física
afecta el comportament.
Són substàncies
que afecten el comportament
i que per aquí podem tenir problemes
si ens passem
amb el consum, evidentment.
Altres tipus de drogues
també creen
algunes,
fins i tot
l'abús
pot crear
posteriors
problemes
de malalties mentals.
Evidentment.
Per exemple,
un consum molt abusiu
de cànnavis,
molt continuat
en el temps,
pot desencadenar
amb problemes psicològics
i psiquiàtrics
importants,
perquè sí que té
també el cànnavis
una substància depressora,
que encara que també
dona aquest riure fàcil
i tot això
et deixa,
com dieu
altres vegades,
s'ha apalancat, no?
També fa que tot funcioni
més lentament,
els reflexos,
tot,
i a la llarga,
si es pren en molta quantitat,
com que hi ha certa distorsió
de la percepció
de la realitat,
el cervell
i el comportament
pot quedar afectat.
David.
Una pregunta
per la Marisa
que si prens drogues
t'escurça la vida?
T'escurça la vida?
Home,
depèn de quina substància
es prenguis,
clar,
i amb quina quantitat.
Està clar que l'alcohol
o si es pren abusivament
et pot tenir problemes físics,
no?
Que el tabac,
si ho prens,
no?,
de manera continuada
i el darr de la vida
tots coneixem,
no?,
les malalties
que comporten
i que a vegades
hi ha una causa important
de mort
pot ser els efectes
causats pel tabac,
sí?
Per tant,
evidentment,
hi ha substàncies
que si les prens
de manera continuada
en el temps
i de forma abusiva
et poden portar
problemes
i acortar la vida,
evidentment.
Podeu preguntar
a la Marisa
el que vulgueu,
que és una experta
en el tema,
si teniu algun dubte
ara és un moment
ideal per preguntar-ho.
Ara que ha dit això
el David,
jo recordo que altres companys
d'un altre centre
que estudiaven ESO
secundària com vosaltres
van venir a parlar
d'aquesta mateixa qüestió
i van assenyalar
perquè ho van veure
amb molt d'interès
tot un seguit
de programes
que fan en diferents
canals de televisió,
reportatges de carrer
i molts d'ells
dedicats al món
aquest tan marginal
que no sempre és aquest
el món de les drogues,
aquell és el món extrem
on hi havia persones
joves
amb 25-30 anys
que realment
teníem
la data de caducitat
perquè eren persones
que estaven molt malmeses
físicament.
En determinats casos
i casos extrems
es pot perdre
fins i tot la vida.
Posem-ho al seu lloc,
eh?
Sí, sobretot en substàncies...
Perquè a la televisió
ja sabem el que és,
els grans titulars
i fer-ho tot...
Quan veiem
aquests tipus de reportatge
sí que són persones
que ja podem dir
que tenen
una addicció,
és a dir,
que porten un consum
de molt de temps
que al final
acaba
inveint
totalment
la seva vida
i afectant
molt i molt important
de manera molt important
a la seva salut.
Aquestes substàncies
que causen
aquest tipus de problema
tan grossos
en principi
poden ser la heroïna
que era la droga tradicional
que tots tenim al cap
però la cocaïna
també pot portar
problemes seriosos
quan entrem en una dependència
i en un consum continuat
i pot acabar
tenint
greus problemes
de salut
i no només
de salut
sinó també
de relacions
amb la família
problemes laborals
problemes amb els diners
mai hi ha
prou diners
per mantenir
l'addicció
per tant
acaben tenint
problemes seriosos.
Dèiem al començament
que l'alcohol
i el tabac
que són
les drogues legals
es poden
adquirir
amb facilitat
ni que siguin
menor d'edat
altre tipus de drogues
també es poden adquirir
amb facilitat
avui dia?
de marihuana
però es pot
amb facilitat
no?

vull dir que
vas pel carrer
i coneixes
planten a casa seva
el que és
el cannabis
i altres tipus
de substàncies
és fàcil
diguem-ne
que hi ha
com una mena
de circuit
tot ha marcat
conegut
per aquelles persones
que consumeixen
però que
accediria
és fàcil
vosaltres
segur que heu
observat
com tothom
persones
nois
noies
més grans
més joves
que han
consumit
alcohol
la típica
història
del botellón
que han pres
alguna substància
i que
se senten
estupendos
amb ells mateixos
mentre estan
sota els efectes
d'aquella substància
però des de fora
heu vist alguna
vegada
alguna persona així?
no em digueu que no
que no m'ho crec

home per favor
que no demanem noms
que no m'ho crec
i quina imatge
us dona des de fora?
que s'ho passen molt bé

que s'ha divertit

i no veieu un punt
de fer el ridícul
a vegades
quan ja van molt
passats de volta

també
no no
que s'ho passen bé
en principi sí
i vosaltres us imagineu
doncs
fent que
que els altres
us veiessin
d'aquesta manera
fent el ridícul
no
no
bueno
això té a veure
amb lo de
evidentment
lo de
l'oci
amb l'adolescent
amb el jovent
és un espai de trobada
i el botellón té aquest aspecte
que per ell
s'ho passen bé
de trobada
i en principi
l'objectiu
és passar-s'ho bé
el que assenyalava
i Holanda
és clar
quan això
ens passem
d'aquest punt
no
i en comptes
de passar-s'ho bé
on acaba
doncs
tirat a terra
o malament
o vomitant
això ja no sé
si és passar-s'ho bé
com ho veieu?
fatal
fatal
vull dir
tot depèn
molt glamorós
no és
no és
no és
molt glamorós
digues
que una cosa
que jo vaig veure
alguns
que després de fumar
un porro
per exemple
que es posen a riure
així de res
i per què és això?
perquè té aquest efecte
que deia
desinhibidor
que fa aquest
bueno
doncs
com l'alcohol
això quan a vegades
té el puntillo
que un fa
riu de tot
tot li fa gràcia
tot és bonic
tot està bé
és un efecte
de la substància
que provoca això
ara
si continues fumant
acabes
si l'objectiu
era divertir-se
i continues fumant
acabes
apalancat
tirat
vull dir
no
sentat en un banc
i no fa res més
que això
no?
per exemple
la seta
diuen que
et fan
veure coses
que no existeixen
com és això?
bueno
perquè tenen aquest efecte
sobre el cervell
d'afectar
la percepció
de la realitat
de manera que
un pot veure
com real
una cosa que no és
i aquí està el risc
eh
que un s'imagini
per exemple
i això va passar
fa temps
que pot volar
i que estigui
amb una balconada
i es llenci
pensant que vola
vull dir
clar
és que sempre depèn
del tipus de substància
home i mà
i com podries deixar
de fumar
o de tomar alcohol?
per cert que avui
se celebra
el dia mundial
sense tabac
que és el diumenge
i avui hi ha molta activitat
per Tarragona
justament per això
aprofitem
que era la home i mà
ha tret el tema
està bé
no?
aquesta pregunta
de la home i mà
si un no
realment ja
té aquesta dependència
aquesta addicció
de l'hàbit de fumar
doncs evidentment
un pot deixar de fumar
eh
a vegades
un necessita d'ajuda
per deixar de fumar
hi ha gent
coneixereu tots
no?
que potser el metge
li va dir
que tenia
els pulmons afectats
o que tenia
problemes respiratoris
i és capaç
de deixar-lo
per la seva banda
bueno
si no és capaç
des de les àrees bàsiques
eh
des de les àrees bàsiques
de salut
des dels ambulatoris
per dir així
cada vegada més
hi ha programes
que ajuden
a les persones
a deixar de fumar
amb un seguiment
dels professionals
de la salut
i també hi ha
a vegades
doncs
pastilles
o aquests gomets
o xicles
amb nicotina
de manera que es va fent
una
com una pauta descendent
perquè la nicotina
cada vegada
sigui més
estigui menys
present al cos
fins que arribem
a ser-ho
i la persona
deixa de fumar
sense tenir que passar-ho
excessivament malament
i això es pot aplicar
amb altres drogues
també
es pot aplicar
Kasper
la gent que fuma molt
que perquè ells
afecta a la veu
la tema del tronca
a la veu
perquè bueno
el fum
l'inhalem
per tota
la tràquia
i afecta
tot el sistema
de les cordes
vocals
vull dir que per això
afecta la veu
quan són fumadors
molt empedernits
que fumen
molta quantitat
Paula
el que has dit
abans
els xicles
de nicotina
i això
si el tabac
porta nicotina
per què
prens els xicles
perquè és un procés
és el que deia
que no cal fer-ho malament
malament
a veure
no cal fer-ho de cop
i passar-ho malament
si un ho ha provat
i no hi ha manera
doncs què es fa
amb els xicles de nicotina
que primer es donen
uns xicles de nicotina
amb uns miligrams
de nicotina
que són similars
al que un fumava
i a poc a poc
es va fer com una pauta
descendent
de deshabituació
si fumava
per dir alguna cosa
xicles de 5 miligrams
doncs
durant un mes
aquests xicles
el mes següent
o les dues setmanes
de menys miligrams
fins que
anem baixant
baixant baixant
fins que arriba a zero
la persona ha deixat de fumar
sense sentir
una angoixa
un sentiment
de necessitat
de fumar
que a vegades
és el que fa
que un deixi
i torni a fumar
que en deixi el tractament
es fa de manera gradual
per això
David
que els llibres
aquests que venen
a les llibreries
de deixar de fumar
funcionen de veritat
hi ha gent que sí
això
cadascú ha de trobar
la seva eina
hi ha moltes opcions
hi ha persones
que amb aquests llibres
han deixat de fumar
vull dir
és qüestió de provar
cadascú
i si no pot
doncs
adreçar-se
als serveis sanitaris
que sempre
et donen
altres opcions
diguem una cosa
els vostres pares
estan preocupats
per aquest tema
de tant en tant
us diuen
alguna cosa
perquè tenen por
David
la meva mare
quan surto
a me lo amigo
a jugar
sempre em diu
cuidadito
con lo que hacemos
senyora
no fumés porros
que ell van droga
que es diu
a vegades de broma
algú més vol parlar
perquè clar
els pares
quan teniu aquestes edats
és de les coses
que més ens preocupen
perquè això Marisa
tu ho saps
quants pares i mares
que no tenen cap problema
però que
tenen aquesta poca
de cop que els seus fills
surten al carrer
Casper
la meva mare
sobretot en les vacances
quan torno a casa
tard
sempre em pregunta
què fer
i això
i a vegades
em fa
bueno
em posa a prova
tu l'hora a la roba
tu l'hora a la roba
de tot
però el meu pare
no tant
però tu ho entens
que la teva mare
no ho pensi
perquè dius
a veure
és el que diu la Marisa
esteu assolint
uns nivells d'autonomia
i dependència
desitjables
i que són molt bons
per vosaltres
i això als pares
a vegades
els costa una mica
acceptar-ho
o mai
els meus pares
els meus pares
no es preocupen tant
per la droga
el tema de
no sortir
en mig d'hores
del col·legi
que no anar al col·legi
això sí que es preocupen
per l'alcohol
i el tabac
no
no
te tenen confiança
que no et veuen
a tu
com una
candidata
a prendre substàncies
quan els vostres pares
es mostren preocupats
vosaltres
com us sentiu
com si
us estiguessin
acusat d'una cosa
que no heu fet
com creieu
que els pares
hauríem de parlar-vos
o afrontar
aquesta qüestió
amb vosaltres
que has fet
no facis
o com us agradaria
o com us sentiríeu
més segurs i segures
que ens ho diguin
tranquil·lament
com seria
a veure
com ho hauríem de dir
els pares
segons tu
no gritar
com per exemple
ho fan a vegades
que ens enfaden
amb nosaltres
pensant que nosaltres
fem coses que no fem
i griten
els hi manca confiança
en vosaltres
en general
a vegades és una manca
de confiança
no confia en prou
no sí
però a vegades
quan
per exemple
vens a casa
més alegre
per dir així
es comencen a preocupar
diuen
què has fet
què has provat
ja
no sé què
vens contenta
perquè has tingut
una tarda increïble
i és bonic
que té el subidon
d'algú
és el primer
que poden pensar
està molt bé
fer programes
hord d'agost
està molt bé
fer l'aventura
de la vida
però caldria inventar
probablement
un programa
pels pares
també
perquè sabessin
sabessin
com està davant
dels seus fills
davant d'aquestes
qüestions
de fet
haver oferint
xerrades
per a pares
com a complement
del programa
sempre
perquè és important
i perquè moltes vegades
aquestes actituds
dels pares
que no saben ben bé
com tenen a veure
amb la por
que tingueu problemes
amb el tema
del consum
per tant
sí que des de
l'Ajuntament
des de l'equip
de salut
prim aquestes xerrades
per poder parlar
com deia molt bé
la Georgi
amb tranquil·litat
d'aquest tema
si poguéssim
parlar amb tranquil·litat
dels adolescents
cap als adults
i sobretot
amb el tema pares
segurament
podríem evitar
algun tipus
de problema
escolteu una cosa
ja per acabar
perquè s'està
exaurint el temps
si en un moment
determinat
estem parlant
hipotèticament
perquè estigueu tranquils
en un moment determinat
vosaltres
preneu una substància
un dia
doncs mira
allò que dèiem
un dissabte a la tarda
que resulta que la tarda
no està sortint
i algú porta
jo què sé
una ampolla
del que sigui
o porta
un porro
i dius
què carai
per una vegada
no passa res
perquè és el que sempre es diu
en aquests casos
i bé
doncs
et fumes un porro
prens alcohol
total
que notes els efectes
et poden passar
dues coses
o que pensis
no m'interessa
perquè ja ho he tastat
i no m'atreu
o que t'enganxis
en aquest cas
jo m'imagino
que poc o molt
us deu entrar
una miqueta
us entraria
una mica com
no dic por
però una certa inquietud
vosaltres sabríeu
a qui acudir
o a qui explicar-ho
els professors
jo la germana
la teva germana
que és més gran
és el camí
tu David
no sé
és algo del tabac
el meu tiet
Jorge
a qui ho explicaries
a la meva cosina
o als millors amics
que poden confiar en ells
i tu Jaisa
jo amb la meva germana gran
i amb els amics
David
amb la mare
amb la teva mare
Judit
amb la meva mare
també amb la teva mare
tu Paula
doncs
no ho sé
suposo que amb la meva cosina
i tu Iman
amb la meva cosina
amb la teva cosina
Andrea
amb la mare
amb la teva mare
i tu
amb Aima
amb els professors
o amb les amies
els pares no
perquè ja tenen claríssim
que no
nois noies
voleu afegir alguna cosa més
hem après moltíssim
amb vosaltres
Déu-n'hi-do
digues
que si poguessin fer
al barri més festivals
i a l'estiu més coses
perquè ens apropim
molt molt molt molt
i no trobem res a fer
ja
tu Judit
què volies afegir
hem dit coses
que podíem fer
a Sant Salvador
però no hem dit res
que podíem fer
a Santa Isabel
o a Sant Ramon
doncs escolta
podíem dir-les algunes
teniu algunes pensades
que es podria fer
a Santa Isabel
i Sant Ramon
no sé
a Sant Ramon
també les festes
durar una mica
o posar més coses
a vosaltres us arriba
a la informació
d'activitats
i tot tipus d'activitats
us arriba
us arriba la informació
no
teniu canals per saber
exactament
no ho sabeu
clar
és que aquesta és una altra
que potser
sí que s'organitzen coses
però el que no és adient
són els canals d'informació
perquè arribin
els nois i noies
com vosaltres
ara
sobre
s'obrirà d'aquí quatre dies
l'estiu festiu
que tot són tot un seguit
d'activitats
que es fan a diferents
indrets de la ciutat
el que és interessant
és que
les institucions
en aquest cas
l'Ajuntament
intenti
que arribi a tot arreu
i vosaltres també moure-us una mica
ja que domineu internet
entrant a les webs
de les entitats
que organitzen coses
Judit
que també voldria dir
que al barri
podien cobrir la piscina
i obrir-la tot l'any
i fer natació
doncs això seria una bona cosa
realment
ara fan les estades esportives
el que passa
que per vosaltres
no us agafa
que ja sou grans
de totes maneres
jo volia dir
que com que
es tracta
que en el no
s'hi tinguin
una postura activa
i de propostes
i de fet
és el que avui
han expressat aquí
el que podien fer
és adreçar-se
als centres cívics
de la seva zona
parlar
amb l'animador sociocultural
amb l'educador de la zona
i poder proposar
aquestes propostes
que heu fet
si poguéssiu
portar-les allà
on potser
fan que això sigui possible
penso que seria
una actitud
activa i positiva
per vosaltres
perquè
si no us demana
segurament
no s'aconsegueix
però si ho demaneu
a poc a poc
és poc aconseguir això
hem de ser actius
també
no ens ho hem de portar
tot a casa
i ens hem de moure
i escolteu
al cap i a la fi
teniu dret
a demanar
tot aquest tipus de coses
al vostre entorn
és un dret
no és un favor
que us fa ningú
no?
no ho creieu
que és un dret vostre
això?
molt d'entusiasme
no us veig
deu ser la calor
David Giral
Casper
Georgi
Jaisa
David
Ormiguero
Judit
Paula
Iman
Andrea
Omaima
ha estat un plaer
de veritat
moltíssimes gràcies
bon dia
adeu

Bona nit
Bona nit
Bona nit