És la una del migdia, set minuts és el temps de Caixa Fòrum.
Cada dilluns a aquesta hora una mirada panoràmica
de tota l'oferta que tenim aquesta setmana
a la sala del carrer Colom de Tarragona.
Un repàs que fem en companyia del seu director,
del director de Caixa Fòrum a Tarragona, Carles Marqués.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui també tenim dos convidats a l'altre costat del fil telefònic
que protagonitzaran una de les moltes activitats que tenim
i que tindran continuïtat al llarg de les properes setmanes, no?
En efecte, en efecte.
És un cicle que vincula literatura de diferents èpoques.
I de, bàsicament, a diferència de les nostres conferències habituals,
en aquest cas es tracta d'un diàleg,
i a més el cicle es diu així, les artes del diàleg,
aleshores és un diàleg entre la literatura en llengua castellana
i la literatura en llengua catalana a partir de diferents experts
i de diferents èpoques i diferents noms d'autors.
Però no és només un diàleg entre personatges
dins de la història de la literatura,
sinó que també s'establirà un diàleg entre dos autors o professors contemporanis.
En efecte, exactament.
O sigui, és un diàleg a diverses bandes.
Molt bé, molt interessant.
I per això, justament, i gràcies al Carles Marqués,
tenim oportunitat de conversar, i que sigui breument,
i a través del telèfon amb Sergi Doria,
és coordinador del cicle, periodista cultural
i doctor en Ciències de la Comunicació.
Senyor Doria, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
I també tenim a l'altre costat del fil telefònic
José Enrique Ruiz Domènech,
catedràtic d'Història Medieval
a la Universitat Autònoma de Barcelona,
que parlarà en la primera sessió sobre Miguel de Cerrantes
en contraposició a Ramon Llull.
Senyor Ruiz Domènech, molt bon dia.
Molt bon dia.
I permeti'm que li doni l'enhorabona
per aquest llibre que acaba de publicar.
Ah, moltes gràcies, eh?
Espanya, una nova història.
És que la Caixa Forn sempre està a l'última.
Ja, ja.
Home, s'agraeix perquè,
mentre uns s'entesten a buscar diferències,
que la gent estigui tot el dia barallada,
doncs hi ha altres persones, com vostè,
que el que busquen són les similituds
i, sobretot, establir ponts, no?
És veritat, això, sí.
Pons de comunicació.
Per això estic molt agraït a la Caixa Forn
i, sobretot, a l'amic Sergi Doria
per aquesta invitació per a fer aquesta magnífica sèrie del diàleg.
Sí, senyor Doria, amb la quantitat,
i afortunadament és així,
de riquesa literària que hi ha tant
dins de la història de la literatura castellana o espanyola i catalana,
una miqueta aquestes combinacions, aquests binomis,
com els han organitzat?
En base a quins criteris?
Perquè no són cronològics, exactament, alguns d'ells.
Es pot dir que el primer és més un pòrtic simbòlic.
que el Cervantes i Lluí tothom sabem que no són coetanis.
I García Solavega i Auxia Smag
també hi ha una petita diferència de temps entre un i l'altre.
Però el que ens interessa més,
la primera ponència és una ponència pòrtic,
que és una miqueta dos símbols, no?
Miguel de Cervantes i Ramon Lluí.
Però, de fet, fixeu-vos que tant Cervantes com Lluí
tenen nom d'institut, els dos, no?
Institut Cervantes i Institut Lluí.
I el que volem, a través de ponents tan suggeridors
com José Enrique Ruidoménec o Enric Soria,
que es farà càrrec de la persona de Lluí,
és donar una altra mirada sobre aquests personatges
que de vegades estan massa institucionalitzats
i són poc coneguts.
I aleshores veure ja les coses que ens uneixen,
que aquesta és la filosofia del cicle.
Les arts del diàleg, ho fem amb una...
té una doble connotació, les arts.
Primer, les arts perquè fa una apel·lació a la cultura
i a les arts, efectivament,
i les arts, que a Tarragona ho coneixeu molt bé,
que són les arts de la pesca.
Les arts de la pesca serveixen per, bueno,
per arribar a tenir una bona pesca
i en la cultura, afortunadament,
la pesca hauria de ser mitjançant el diàleg,
efectivament, i no d'altra manera, no?
No fent trampes ni fent...
I aleshores, a partir d'arguments,
a partir de postures, de vegades antagòniques,
però també situades amb una voluntat de resolució de problemes,
hem anat confrontant aquests personatges.
Els dos primers, ja dic, que les dues primeres ponències
tenen un aire més de pòrtic
i són comunes tant a Barcelona, a Tarragona i a Girona,
però, si veieu, les altres tres ja són realment coetanis.
Són gent que va viure, que va tenir relació personal.
A mi m'ha cridat molt l'atenció
perquè allò que sempre...
que ens passa a tots, no?
La fortuna que tenim de cercar informació,
que justament, vostè que deia que tenen nom d'institut,
l'Institut Cervantes ha inclòs una àrea importantíssima
a través d'internet sobre Ramon Llull.
Sí, sí.
I m'ho dic, mira, quina casualitat.
És el que dèiem de Caixa Fòrum, que estan al dia.
S'intenta, s'intenta.
No, no, m'ha cridat molt l'atenció
perquè justament l'Institut Cervantes,
a través de la seva web, de l'Institut Virtual,
ha inclòs també un link i una àmplia informació sobre Ramon Llull.
Això fa pensar que també, a vegades,
aquestes polèmiques absolutament de campaneret que diem aquí
són fictícies perquè dins del món acadèmic
i dins del món de la cultura, diguem-ne,
que hi ha barreres que se superen
i el que es valora és el valor literari, en aquest cas,
i el que van projectar tots dos autors.
I, lamentablement, si veiem els últims anys,
potser això que feu adusiu vosaltres,
com em posa a la presentació del cicle,
determinats confrontacions partidistes
que són totalment conjunturals,
que no aporten res constructiu, no?
Si mirem després a segles anteriors,
veiem la gran influència que, per exemple,
la García Sola Vega de la quantitat de coses,
de conceptes poètics,
de formes de fer la mètrica,
la poesia va agafar d'Òsia Smart,
que l'admirava molt,
i al segle XIX el contacte constant
que un senyor com Narcís Uller tenia
amb els escriptors de la resta d'Espanya,
com podien ser José María de Péreda
o la pròpia part de Bazán,
que serà aquí el personatge que hem escollit,
l'escriptora,
perquè compartien una sèrie de pressupostos naturalistes
i una voluntat d'estar en contacte
per fer les coses bé, no?
Per progressar dins d'Europa, no?
Diguem tiquis-miquis,
però si parlem literatures penínsulars,
no ens falta Portugal?
Efectivament, jo estaria encantat.
Fins a la primera versió del cicle,
que al final van comptar,
es deia precisament,
va ser la cluenda del cicle,
que en principi havia de venir el ministre de Cultura,
que estava encantat,
però ja sabeu que les agendes aquestes internacionals
no li van permetre venir.
Es deia així,
per una refundació ibèrica.
És a dir,
un escriptor com el senyor Salamago,
ja sabeu que també va dir que
no estaria de més que Portugal i l'estat espanyol
tornessin a reunificar-se
per tenir una vocació peninsular i cultural,
que un mosaic de cultures
que estigués en constant reactivació.
Jo he tingut la sort d'estar aquests dies a Porto
presentant en un festival
que es diu Correntes Escrites
i allà he copsat la gran admiració,
la gran interès que hi ha a Portugal
sobre les literatures peninsulars,
sigui de catalanes, castellanes, etcètera.
No, no, no.
Últimament, des de molts punts de vista,
la presència d'aquesta peninsular de Portugal
dins de tot el que és l'àmbit cultural.
Se'n parla moltíssim.
Senyor Ruiz Domènech,
vostè haurà de posar èmfasi
en la figura de Cervantes.
Jo m'imagino que no es planteja
com un debat, no?,
de Cervantes versus Llull,
ni res d'això.
No, no, va.
Com ha dit molt bé el Sergi Doria,
és una mica la conferència pòrtic,
perquè són dues institucions,
però, a més, clar,
el Cervantes és un autor
molt vinculat a Catalunya.
Tant personalment,
perquè Cervantes va viatjar a Barcelona
una vegada,
com ha demostrat Martí de Riquet,
com que el cervantisme
va tenir una presència molt activa
en Catalunya fins avui, no?
Els grans cervantistes són catalans, no?
Aleshores, l'interès d'aquesta conferència
és mostrar una mica el personatge,
l'home que hi ha una mica detrás
del gran escritor, no?
No solament de l'autor del Quixot,
sinó també del gran escritor,
que va ser d'aquest home complicat,
difícil, no?,
en una època també molt difícil
dins de la història d'Espanya.
I molt desconegut per al gran públic
més enllà del Quixot, no?
Sí, és molt desconegut.
El Cervantes real és molt desconegut.
El Cervantes real no és el Cervantes del Quixot?
No, bé,
Només, només.
És l'autor d'aquesta grandíssima obra, no?
Però, clar,
com arriba uno a escriure
una novel·la tan important com el Quixot?
Aquest és un objectiu de la conferència.
És mostrar el paranà del Cervantes.
Que jo no sé si és per un tema d'herència cultural,
de context social,
del qual tots gaudim i patim les influències.
Per exemple, agafem la figura de Ramon Llull
i sempre se'ns ha projectat una figura d'un home
realment amb una trajectòria no només literària
i científica, sinó vital,
apassionant, no?
Aquest senyor que viu a la corda,
Jaume II, i escolta, i festes, i adulteris,
i no sé què, i viatges,
fins que al final, doncs, es converteixi tot plegat.
Clar, jo no sé si és per un referent cultural geogràfic,
aquesta visió de Miguel de Cervantes
la veiem en un senyor
amb el seu coll a aquella rissa tot el dia escrivint.
Bueno, que...
És a dir, les imatges que es projecten d'aquests personatges,
el gran públic parlo...
No és veritat, eh?
No és veritat.
Clar que no, per això l'hi pregunto.
Aquest retrat és fals, no?
És supusat i no és veritat.
Aquest retrat de Juan de Jauregui, no?
Però, a més, la primera etapa de la vida de Cervantes
és una etapa de soldat, no?
Perquè va a intervenir en la batalla de Lepanto, no?
I on va a perdre la mà i, per això, és el manco de Lepanto, no?
Però, a més d'això, és un home que es va embolicat
en qüestions de fiscals i com en el seu carc
de una mica de l'icenda pública.
I té una vida molt, molt complicada.
I, a més, aquesta vida molt complicada
jo crec que es reflecteix molt en la seva obra.
Aquest és l'objectiu de la conferència, no?
Mostrar el factor humà del Cervantes
en l'aplicació a la seva escritura.
I quina dinàmica tindrà aquesta conferència?
És a dir, el senyor Soria i el senyor Rui Domènech
tindran un temps prudencial?
Com aniran fent?
Aniran fent primer un, després l'altre,
ho dic a tall de curiositat, eh?
Perquè serà interessant, facin com ho facin.
Bueno, contesto jo.
Sí, sí, perfectament.
Sí, sí, sí.
En principi ho tenim plantejat amb una fórmula
que ens va donar molt bon resultat a la presentació barcelonina,
que, en principi, són dues intervencions.
Es fa un pòrtic a càrrec del moderador,
que en les successives sessions serà Jordi Amat,
també un gran especialista en literatura i història literària,
espanyola i catalana.
Aleshores, són dues sessions per ordre cronològic.
Lògicament, primer parlarà l'Enric Soria,
perquè Ramon Lluís anterior a Cervantes.
Seran uns 20 minuts,
i després 20 minuts a càrrec del senyor Rui Domènech.
I després, mitjançant el moderador,
traiem algunes idees força que han sortit
i es posen en contacte.
Perquè la nostra preocupació del cicle
és sempre buscar allò que ens acosta
i més que allò que ens pot separar.
I sempre en trobem,
divisions que poden ser constructives i comunes.
I a partir d'aquí,
té la paraula al públic,
que confiem que estarà molt animat
i tindrà coses a preguntar.
Tot i que...
Aquí a Tarragona,
el públic sempre està disposat a preguntar
i dono absoluta fe,
i m'ho dic amb la mà al cor, eh?
Jo dic que, a més a més,
aquests autors,
de tant que ens ho han posat a les escoles,
i això,
és que realment són inversament proporcionals
al grau de coneixement.
I quan sentim l'explicació
que fa el professor Rui Domènech sobre Cervantes,
jo, el primer dia que ho vam fer,
això, a Barcelona,
vaig copsar una actitud de sorpresa
i al mateix temps d'admiració,
admiració del sentit
que la gent s'ho estava passant bé.
Perquè no era el Cervantes aquest
que sempre ens posen,
i els quatre episodis
de la primera part del Quixot,
que són els que la gent coneix,
i la gent de vegades coneix menys
la bona part del Quixot,
que és la segona,
que és aquella...
Clar, clar, clar.
Això, en un que segundes partes
feren bones, és mentida,
és a dir, la segona part del Quixot...
Com tots els refrancs i les dites.
Sí, i això ho va demostrar Cervantes
i ho va demostrar el Còpola
com va fer la segona part del Padrino.
Vull dir que això està claríssim.
La veritat és que és d'agrair,
perquè aquest tipus d'autors
o personatges al llarg de la història
per l'educació que vam rebre
determinat provoquen un cert rebuig.
En l'edat adulta els podem recuperar
a través d'aquestes noves visions.
Sí, noves actures.
És importantíssim.
Moltíssimes gràcies, Sergi Doria,
José Enrique Ruiz Domènech,
que no faltarem.
Fins dimecres, eh?
Exacte, fins dimecres, que és ja,
i tindrem ocasió de gaudir d'aquesta conferència.
Moltíssimes gràcies, molt bon dia.
Molt bé, encantat, una bruta.
Adéu-siau, que vagi bé.
Quins grans personatges, com sempre, no, Carles?
Quin luxe, sí, en efecte.
Quin luxe, quin luxe.
A veure, aquesta és una introducció,
però després hi ha tota...
Però després hi ha tot un seguit de conferències
entre les quals, diguéssim,
n'hi ha de persones del Camp de Tarragona,
autors, sobreautors del Camp de Tarragona
de les Terres de l'Ebre,
i impartits també per gent com Emili Rosales,
escriptor i editor,
que ens parlarà de Sebastià Juan Arbó,
del gran llibre de les Terres de l'Ebre,
Tino Costa, etcètera.
I després Gabriel Ferraté,
el dimecres 18 de març,
és l'última conferència,
contraposat a Jaime Gil de Vietma,
un altre gran poeta, enorme poeta.
I Gabriel Ferraté, podríem dir,
que també té nom d'institut,
tinguem en compte,
no d'institut, com el que dèiem,
amb aquestes dimensions,
però sí d'institut d'educació secundària,
que això és una cosa també molt interessant,
és a dir,
quan els autors arriben a aquest nivell
de coneixement o popularitat
o fer-se la ciutat on va,
i sé com és aquest cas.
És un cicle interessantíssim,
durarà un mes,
diferents sessions no se les perdin,
hora que aixar fòrum,
a la set de la tarda,
que m'agradaria el Carles.
Hora que aixar fòrum, correcte.
Recordeu, de tota manera,
que la conferència d'avui és a 2.15,
hora que aixar fòrum, Barcelona,
perquè és una retransmissió via videoconferència.
És a dir, la nostra hora és a les set,
però a Barcelona fan mitja hora més tard,
allò del metro.
S'ha de portar un ritme de vida diferent.
Aquí a Tarragona vivim més tranquils,
més a poc a poc,
a la mesura del possible.
Bé, aquest és un dels plats forts,
no només de les setmanes,
sinó del mes,
perquè durarà del 18 al 18 de març,
però escolta, Carles,
que jo aquí estic mirant
i tenim altres coses,
que d'entrada la videoconferència d'avui,
interessantíssima,
i sortadament molt d'actualitat.
Molt d'actualitat,
i a més en la línia de les conferències,
perquè és el mateix cicle
que hem anat fent últimament
sobre la dona i l'home,
en aquest cas és sobre la violència de gènere,
i la construcció jurídica del cos femení,
a càrrec d'Encarna-Bodelon.
Com deies tu,
un tema malauradament d'actualitat,
tot i que també s'ha de dir
que si és d'actualitat,
és a dir,
si els periodistes,
no recordo que jo com la Iolanda
també en som,
en parlem més,
és també,
perquè hi ha molta més sensibilització social
i per tant surten més a la llum els casos
i més que no haurien de sortir.
Vull dir que des de tots els punts de vista,
en aquest cas el jurídic,
doncs s'insisteix en que són temes
que s'han de sortir,
s'han de donar a conèixer,
no han de restar amagats.
I per demà ens heu preparat
una d'aquelles sorpreses
de redescobrir aquells personatges
que semblen grisos i anodients de l'antiguitat
i sorprenem que,
escolta,
formen part de l'estar sistem de la història.
En efecte,
en efecte,
perquè ens ha arribat segurament només allò,
la depuració teòrica,
que a més és fantàstica,
però com en el cas de Pitàgores,
Aristòtil.
Demàt o Caristòtil.
Demàt o Caristòtil,
la càrrec del doctor Tomàs Calvo,
perquè també és una gran garantia,
i el títol ja és
De la passió al sistema.
És a dir,
De la passió ja implica
coses que no sé,
perquè no he sentit encara a la conferència,
però que em dóna la impressió,
moltes vegades,
com deia el doctor Ruiz Domènech,
és a dir,
com s'arriba a escriure una obra com el Quixote.
És a dir,
has d'haver viscut molt,
has d'haver patit i gaudit molt.
És com un bolet,
és una persona que des dels 14 o 15 anys
es passés amb aquell gullet al coll.
Sí, ha assegut a la taula a la taula.
Per molt t'imagines que tingués.
No surt res,
en efecte.
Aleshores, Aristòtil, diguéssim,
bé,
segurament anava molt més enllà
del pensament aristotèlic
al qual ha donat nom.
Doncs ara una de les conferències
i, si no m'equivoco,
l'exposició de Klim acaba aquest mes.
L'exposició de Klim acaba aquest mes,
d'aquí dues setmanes,
i acabem amb dues conferències,
diguéssim,
per tancar aquest cicle
de quatre conferències
vinculades a l'exposició.
Sabeu que sempre intentem
que hi hagi una explicació també,
això, teòrica,
i aquesta setmana és
sobre el valor de la subjectivitat,
Klim i el dibuix simbolista
a càrrec de Carlos Belliallon,
i la setmana vinent,
una conferència que trenca una mica,
no trenca una mica,
en vam parlar en el seu moment,
però resituo el personatge
de Klim
en relació a un altre art
de la seva època,
un important art,
que a més aquí en el moment
va canviar moltíssim la seva dimensió,
com és la música,
a càrrec de Jaume Radigal,
si vols en parlarem més la setmana vinent,
perquè és la conferència...
d'aquest tipus d'autors com el més...
Ah, exactament, Schemberg,
de la Viena d'aquella època.
Aquest cap de setmana, divendres,
i el cap de setmana hi ha descans?
Sí, no tenim res,
estem d'obres,
si m'ho permeteu.
Esteu d'obres?
Estem d'obres, sí.
Sabeu?
Clar,
ens ha dit,
gent de Tarragona,
de la Cambra de Comerç,
que obrim més dies a l'any
que no open core.
Aleshores, diguéssim,
arriba un moment
que si et planteges
de fer millores a l'auditori
i tal,
has de tenir alguns dies lliures
com és aquest cas.
Per tant,
allò que diuen
disculpeu les molèsties,
estem treballant
pels usuaris,
i per tant,
aquest cap de setmana
no hi ha ni cinema familiar
ni concert familiar,
i demà hem de recordar
que tampoc,
i això sí que no té res a veure,
és una pura qüestió de programació,
no hi ha la sessió de cinema
de dos quarts d'onze
els dimarts.
Molt bé.
Però la setmana següent, sí.
Deixa'm felicitar-te
per la programació
i per haver aconseguit
els operaris més eficients,
perquè en només tres dies
tenir previst
que podreu tornar
a fer la vostra activitat,
enhorabona.
Per la barca,
ho hauran de fer, sí.
Home,
i que ara l'altre dissabte 28
que tenim moltes ganes
de començar aquest cicle
d'operar
per familiaritzar-nos
als que no tenim ni idea,
ens introduiran
en el món de l'òpera.
A càrrec del mateix
Jaume Ardigal
és que farà un doblet
aquella setmana.
Carles Marqués,
director de Caixa Fòrum
a Tarragona.
Moltíssimes gràcies,
i bona setmana.