Fins demà.
Fins demà.
Bé, molt bé. Molt ambientat, ja.
Sí, i també ens acompanya l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz. Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
Ell sense rosa i, en fi, no sé si...
Però sí que tenia llibre, no me l'he portat, però ja...
Ja tens el llibre.
De bon matí ja tenia llibre i de bon matí també
he tallat dues roses del jardí
per donar-li a la meva dona i a la meva filla.
Molt bé.
És a dir, que són els nostres convidats a la tertúlia
molt de viure a Sant Jordi,
molt de rosa i molt de llibre.
Molt.
Molt.
Molt.
Jo crec que és el dia que m'agrada molt.
M'agrada molt.
Molt especial.
I la gent està molt contenta al carrer.
Sí, això és noto.
I això s'encomana, jo crec.
Sí.
Els grans, els petits,
la gent s'escapa de la feina,
que és una cosa molt típica i molt divertida.
En fi, m'encanta.
Per tant, en el cas de la Laura,
la tradició de la rosa i el llibre
és interfugible.
Sí.
Rosa i llibre.
No a mi em regalen la rosa i jo regalo un llibre.
No, no.
Rosa i llibre.
I els nens igual.
Rosa i llibre, i els marits, i tot.
I la Teresa, també?
Sí, sí.
Molt semblada a la Laura.
Però l'any que ve, la tertúlia a la Ramla, també.
Sí.
Clar.
De fet, altres anys havíem fet ja aquesta hora del matí
el programa des d'allà.
Perquè convida, no?
Clar, perquè ahir estàs a l'ambient.
I això que deia ella, no?
Ja hi ets, allà.
I és bonic.
I el matí és molt diferent de la tarda.
I segons les hores, doncs, és diferent la Ramla.
I trobo que això és bonic.
Ara parlarem d'això, dels diferents moments del dia Sant Jordi.
El Rafa ja no cal ni que li pregunti,
perquè si ja ha tallat dues roses al jardí...
Sí, perquè és que, a més, Sant Jordi és...
A part que és una dia...
Ara rebràs una crítica dels floristes
que estaran escoltant la ràdio i diran
hi ha un senyor que no compra la rosa perquè...
I tant, que comprem roses.
Comprem més roses sempre de les que...
de les que em voldria comprar.
Però em compraré no, de les que voldria no,
que sempre és bonic.
Però per a mi és molt entrenyable aquesta festivitat.
I en el cas meu, a més,
la meva dona a l'any 72 es vam conèixer,
ella venia de Huelva,
i vam considerar la universitat.
I, bueno, és d'aquelles tradicions
que en veia li va impactar,
perquè, clar, nosaltres a Catalunya
potser ho donem com una cosa habitual,
però no és tan habitual fora de Catalunya.
De fet, no és habitual.
I, per tant, per nosaltres aquest dia
és un dia més especial de l'any.
Tot i que en els últims anys,
hi ha el fill de s'últim que comenta el Rafa,
cada cop tenim notícies
que s'exporta més la festa, no?
Des de la tradició del llibre
fins a la tradició de la rosa
ens estan arribant inputs
a que s'exporta a altres punts d'Espanya
i fins i tot del món.
Recordem que la festa neix a Barcelona, eh?
Neix a Barcelona a principis del segle XX, eh?
En 1926,
llavors es feia el 7 d'octubre,
després el 1930 passés el dia 23 d'abril
i es fa per un decret de la monarquia espanyola.
I segurament el fet...
No, segurament no.
Vull dir, ben serà el fet que sigui el 23 d'abril
es deu en gran part a la tradició que hi havia
sobretot a Barcelona.
I recordem que, no sé si és l'any 1995, no?
Ja es declara el Dia Mundial del Llibre,
justament el dia 23 d'abril,
per la gran tradició que hi havia hagut a Catalunya.
En fi, què és el que més els agrada Sant Jordi?
Passejar per la Rambla i pels carrers.
Encara que hi hagi una multitud.
Però m'agrada més cap a final del dematí.
És una hora molt bona perquè no hi ha molta gent,
la gent treballa, etcètera.
No està tan ple de nens,
encara que els dents surten de l'escola de moltes vegades.
I és un moment que m'agrada molt a mi.
A les 12 o a la 1.
El dematí és més tranquil.
És diferent de la tarda que hi ha aquella col·lomeració.
Potser hi ha molta gent que a la tarda ja no treballa
o a partir de les 5 de la tarda que les escoles ja no funcionen
i la gent aprofita per anar.
Però al matí que sí, que hi ha escoles que hi van i tal,
però és més pausat.
A mi m'agrada.
I què és el millor de Sant Jordi per la Teresa?
Abans ho parlàvem.
Segurament, mira, ara algú em dirà
que no sigui festa.
Segurament.
Perquè algun any que ha caigut en diumenge
o en dia festiu i tal,
ai, com que no té el mateix regust,
hi ha una cosa diferent.
És un diumenge com un altre
que a més a més hi ha unes parades i unes roses
que, bueno, mira, no sé,
hi ha tantes coses per ai que és una més.
En canvi, un dia entre setmana,
que no hi ha, anava a dir, res més,
que són moltes coses,
té un encant especial.
Rafa?
Sí, no, jo aquest matí ho pensava,
bé, amb la temperatura que tenim,
si avui fos festiu...
A la platja.
A la platja.
Tot a la platja.
Encara que fos 23 d'abril, és curiós, eh?
Encara que fos 23 d'abril.
Però, bé,
jo penso que és un dia que,
tot i que no és festiu,
i abans ho deia la Laura,
potser hi ha una alegria,
la gent afronta de manera diferent el dia,
malgrat la crisi, malgrat els problemes,
malgrat tot s'afronta de manera diferent.
I això sota el carrer i sota la feina.
En les hores prèvies i en els dies prèvies
hem parlat amb floristes i amb llibreters,
que són els autèntics protagonistes
a nivell de feina en un dia com aquest,
i han assegurat que preveuen
que la crisi per res afectarà
ni la venda de llibres ni la venda de roses,
perquè la tradició és la tradició
i la crisi no pot afectar
coses tan emblemàtiques
com la rosa i el llibre Sant Jordi.
Estan d'acord amb aquestes previsions
que fan els experts?
Jo sí, jo sí que estic d'acord.
És més, si a mi no em regalessin una rosa o un llibre,
això, si hi haguessin causes de separació o divorci,
això seria causes de separació automàtica.
Perquè trobo que,
independentment que estigui amb la crisi o no,
és un dia tan especial
i una tradició tan preuada per mi i per molta gent
que això de la crisi hem de passar avui.
Avui a disfrutar.
Sí, jo espero que no es noti.
Jo estic bastant amb els llibreters i els floristes.
trobo que és un dia, a més a més.
És un llibre i és una rosa, com a mínim.
Sí, no s'hauria de notar perquè,
a veure, les roses són més cares avui que altres dies l'any,
però tampoc es tracta de regalar una dotzena.
Per tant,
comprar una rosa és fàcil.
i el llibre tampoc es tracta de comprar l'última edició
enquadernada amb pell.
Tenim llibres des de...
És igual, no direm preus.
És assequible.
I són de tradicions vostès,
és a dir, de rosa vermella i de llibre...
o l'últim premi Sant Jordi
o algun dels últims premis literaris a l'hora de regalar
o busquen alguna certa originalitat en la rosa,
que segurament és més difícil,
tot i que, en fi,
cada any s'inventen coses noves en el món de les flors
i en el tema dels llibres també busquen coses una mica fora del normal.
No ho sé.
No, jo la rosa vermella, sí.
Això de colorings dalt no sé si m'acaba d'agradar,
tot i que cada any en surt l'altre dia
em sembla que vaig sentir,
no sé quina misura de ràdio,
que hi havia unes de congelada.
Sí, exacte.
És una de les novetats enguany.
No, m'agrada, o sigui, això és una cosa...
I després hi ha roses de color groc, de color blau,
en fi, de tots els colors.
A veure, sí, me les regalen.
L'accepto de tots els colors.
Però, bueno, vermella penso que és l'acostum.
Jo sóc allò de costums i aquestes coses i m'agrada.
I el llibre, doncs, depèn.
Depèn dels que surten, depèn del que hi ha.
Però és molt de remenar, la Teresa Valls,
o molt d'anar directe a comprar un llibre de dir...
M'agrada mirar.
Ara sé que vull anar a comprar,
però abans de comprar-ho miraré i potser canvio,
però vaig a buscar aquell llibre que sé que ja ha sortit o que...
Una mica per aquí.
A mi també m'agrada més la rosa i vermella.
Es trobo que s'ha de regalar una rosa i vermella.
I després, respecte al llibre,
sentia per la ràdio i les televisions que deien
que aquest any no hi ha un best-seller allò com altres anys, no?
Però jo penso que sí,
que, per exemple, el llibre del Cercas,
el d'Anatomia d'un instant tè...
D'un instant tè, dedicat al 23F, amb aquella imatge...
Segur que es vendrà moltíssim,
perquè a més s'ha fet moltíssima publicitat,
no tanta potser com el del Zafón i companyia,
però jo penso que s'ha fet molta publicitat.
I després, moltes vegades sí que busco alguna cosa especial de Tarragona
o de cuina, que és un tema personal que m'agrada.
I aquest any de Tarragona,
i a més el tinc aquí davant,
el 50 indrets amb Encant,
que ha escrit l'Antoni Jordà
i amb fotografies del José Carlos León.
I aquest llibre trobo que també es vendrà moltíssim.
Apunta que serà, sí,
un èxit de vendes a nivell local.
I el Rafa, què? Tradicional?
A veure, pressuposat.
Home, pressuposa.
No, no, és que ha de ser pressuposat.
I si no, malament.
Però vols dir que la rosa de color blau no té futur?
Si mantenim Sant Jordi com una tradició nostrada,
i ara la Generalitat ha publicat una...
a la pàgina web,
en té una mena de vídeo d'aquest tipus YouTube
en el que explica la història, no?
Jo com a historiador hi ha alguna cosa que discutiria,
però bueno.
Però arrenca la tradició en el segle XV,
en el que per Sant Jordi,
les dones que anaven a missa a la capella de Sant Jordi
del Palau de la Generalitat, se'ls regalava una rosa.
I això ho entronca després en la llegenda de Sant Jordi.
Bueno, doncs la llegenda de Sant Jordi
és que quan es mata el drac de la sang del drac,
surt un roser.
I la sang és vermella.
Però no hi assemblava?
Home, hi assemblava, hi assemblava.
Però no va matar cap rei,
que no era d'Esquerra Republicana a Sant Jordi.
Per tant, jo, la rosa vermella.
I dels llibres, jo soc un lector empedreït
i, per tant, ja compro llibres habitualment.
Però per Sant Jordi segueix una tradició pròpia,
que és que sempre acabo tenint tres llibres.
Busco un de novel·la històrica.
Sempre tres? Tant tradicionalets?
Sí, sí, tres i m'han regalat més millor, no?
Però tres com a mínim, no?
I sempre busco un llibre d'un amic,
en aquest cas constitucional a la Laura,
perquè aquest any tocava a l'Anton Jordà,
perquè l'altres anys ha sigut jo de Tinyena o bé.
Busco un llibre habitualment de Tarragona
i en aquest cas he optat pel del Napi,
perquè per generació en tocava,
el de l'humor se le supone,
històries de la puta Emili.
I de novel·la històrica m'agrada molt
Marie-Carme Roca,
que ha fet un llibre que es diu Barcino,
que és una història del segle II a la Barcelona romana.
Això és començar el dia ben ordenat,
amb les coses ben clares, eh?
Però, bueno, vull dir,
això seran els llibres que em regalin o que em compri.
Però el que realment m'agrada és remenar-los molt.
Sí, remenar-los, remenar-los.
Perquè a més, cada any per Sant Jordi
hi ha el típic debat habitual,
en el sentit que els que són lectors habituals
defugen una mica de Sant Jordi,
primer per la multitud de gent,
n'hi ha alguns, eh?, una part,
i diuen que, fi, que ells ja compren llibres tot l'any
i que el dia de Sant Jordi
el públic que compra llibres
és molt específic, molt especial
al que compra un llibre a l'any.
Per això, consideren que, malgrat tot, és positiu, no?
Que hi hagi gent que, encara que només s'apropi
un cop a l'any a les llibreries,
ja està a prop bé, perquè això és cultura, no?
Sí, home, qui més qui menys
llegi més d'un llibre a l'any, evidentment.
Però jo trobo que és un dia
que si aquesta gent, que habitualment no hi va,
no llegeix, té l'excusa perfecta
per anar a una llibreria i comprar un llibre,
per la que benvinguda sigui el costum.
És com aquella exclusió dels autors mediàtics.
A mi més igual si són mediàtics o no mediàtics,
o la gent que va i resulta que,
com que és un autor mediàtic que vol l'assignatura,
agafa el llibre i el llegeix,
em sembla una molt bona excusa per justificar això.
I abans aquesta ho trobo una mica esnop,
aquesta discussió, no?
El dia de Sant Jordi és el dia del llibre,
sigui el llibre que sigui,
i la gent, trobo que la gent que,
molta gent llegim habitualment,
aquell dia també anem a comprar llibres,
perquè és el nostre dia, també.
I llibres mediàtics, de totes maneres,
em sembla que és un boom que ha anat a menys, no?
Ja no és el de fa 3 o 4 anys,
quan tots els presentadors de televisió
i gent d'aquest món presentava llibres.
N'hi ha, però segurament no tants, no?
Són blufs, no?
Però això t'anima molt els nens, per exemple.
El llibre de Cracòvia, estic segura que...
Segur i sí.
Sí, sí.
I em sembla bé, és una bona excusa.
Un altre que s'apensi el que es van d'anar...
Però és que un llibre és un llibre, igual que un cómic.
Si un nen vol un cómic i se'l regala un cómic,
el fet lector és el que importa.
I fixeu-vos que estem dient que aquesta societat
no llegeix prou, que hauria de lleixir més.
Però bueno, escolteu, hi havia aquella...
Totes les coses són bones.
Aquella missió de televisió que sembla que deia
un llibre l'any no fa d'any,
però és costumbre massa a un llibre cada setmana.
Bueno, doncs escolteu, un llibre l'any, perfecte.
Que si en són dos o en són 20, millor.
Fer discussió sobre aquest tema
és col·locar-se en una posició
pel damunt de la societat absurda.
Va haver-hi fa 3 o 4 mesos,
quan coincidem per Nadal,
que també és una bona època de venda de llibres,
que els llibreters i els editors van reconèixer
que enmig de la forta crisi
ells no estaven patint la crisi,
perquè fins i tot consideraven
que el llibre per Nadal també va ser un regal.
Un bon regal.
Un bon regal.
Que fins i tot en temps de crisi
pot tenir més sortida que en altres moments.
Per tant, entre que no hi ha crisi
segurament per Sant Jordi de llibres
i que el llibre pot ser un element interessant
en moments de crisi,
sembla que és un sector que no n'hagi de patir.
Mentre llegeixes un llibre,
de l'estil que sigui,
de l'estil que sigui,
no gastes no sé què.
O sigui, ja t'ho has gastat com el llibre,
però en aquella rata estona que estàs a veure
si vas a mirar.
El preu dels llibres, per cert,
consideren que són acceptables?
18, 20 euros, 25 euros
serien els preus d'un llibre mitjà?
Jo no ho trobo excessiu,
tenint en compte que un cafè costa un euro.
Si anem a mirar segurament l'índex de preu,
el que ha pujat compartiment
des que estem en zona euro,
segons quins béns de consum
i els llibres no crec que siguin dels que més han pujat.
A mi també em sembla que tenen un preu assequible
i a més hi ha llibres des de quasi res
fins al preu que vulguis.
A més, el llibre és un objecte
que pots anar deixant.
I a més, entre els amics,
moltes vegades ho fem això.
M'encanta un llibre, doncs té i llegeix-te.
Això no sé si agradarà gaire als lliberters,
però es fa.
Per tant, no és car, jo crec.
I penso que n'hi ha a tots preus.
Vull dir que pots gastar-te el que vulguis.
També hi ha edicions de butxaca cada cop més.
Llavors, des d'aquests llibres de fotografies
que són molt més cars,
que són molt bonics per regalar, no sé què,
però són molt més cars,
hi ha coses molt més senzilles.
Per tant, penso que està a l'abast de totes les butxaques.
I un aspecte que també abans ja ha sortit
de manera tangencial,
el tema dels autors són locals.
Concedem també que cada cop per Sant Jordi,
això, enmig de la lleu de publicitat
de les grans editorials,
en fi, aquí hem citat dos o tres noms
que segurament seran dels més venuts
a nivell general del país,
que aconsegueixen els autors locals
fer-se el seu forat
i que cada cop ho fan més?
O al revés, o concedem que no?
Jo soc de les que per Sant Jordi compro
això, d'escriptors locals.
Potser tot l'any fas un altre tipus,
però ja els tinc pensats, també.
Compraré el del Sardí Xenax, L'Ignició,
i que és un llibre de teatre,
que a més a més és una obra que ja vam estrenar
fa uns quants mesos,
i després el de la Montse Palau,
de la Maria Maria Camany.
Aquests són els que tinc al cap,
ja ho veuré quan arribi allà i remeni,
i potser, no crec que canviï,
potser n'hi afegeixo algun més.
Però bueno, aquests dos.
Autors locals sempre han tingut,
i sempre en tindrem.
Però és curiós, ho deia Rafa,
perquè en un món cada cop més global,
on hi ha un de les grans editorials,
recordem que les editorials cada cop
estan muntades en grans grups, no?
Sí, el que passa és que...
Hi ha editorials tarragonines que treuen...
Exacte, el que passa és que tindrem edicions locals
en la mesura que tinguem editors locals.
És més important tenir...
Per tant, és molt important tenir editors.
Aquí no oblidem que...
És l'indústria.
No sé, per citar tres,
Cosetània, Arola o Silva, no?
Si no tinguéssim aquestes editorials de Tarragona,
difícilment un autor local
tindria possibilitats de publicar.
Tret que es presenti a un d'aquests premis,
a Sant Jordi o al Pla,
que el guanyi i llavors li publiqui, no?
O al Planeta.
Però, clar, vull dir,
és important l'editor local.
I aquest és el que hauríem de potenciar.
Si és que es vol que la cultura local...
Clar, això és la indústria cultural.
Vull dir, es potenciar això, no?
Si no, la cultura està...
De llibres i de tot està...
Sobretot la local,
té els dies comptats.
Però, en el punt de vista del llibre,
estaríem ben servits?
És a dir, tindríem una bona salut
tenint en compte que tenim, com a mínim,
tres editorials tarragonines?
No, ni dels llibres que hi ha publicats
en guany, d'aquesta...
Ara, la Cossetà, n'hi ha...
Ara, i Silva.
I Silva, vull dir, que estan...
L'altre dia mirava, hi ha una llista,
però, vull dir, de tots...
Jo crec que hi ha bona salut, eh?
Almenys de Tarragona.
Laura.
A més, també, enllaçant amb allò que hi ha de la crisi,
penso que, no sé si és per la crisi,
però des de fa uns anys,
jo penso que hi ha més tarragonisme amb la gent.
La gent, quan sap més autors d'aquí,
busca més...
En fi, no es mou per altres llocs,
sinó que una mica ens mirem una mica més
a nosaltres mateixos,
vivim més les festes, etcètera.
Jo, des d'uns anys, ho he observat així, eh?
És com un cert exercici patriòtic local,
en diades com aquesta.
Sí, sí, de militància, no?
De certa militància, no?
Segurament, eh?
És curiós que...
Bé, la gent es referma, no?
En moments així, vull dir, com que és...
Com assegurar una mica el teu, en aquest cas.
Suposo que deu ser...
Perquè, parlant d'això,
l'Àdia de Sant Jordi té alguna connotació
més enllà del llibre i de la Rosa?
Connotació política, connotació reivindicativa,
connotació social,
d'identitat com a poble, com a país...
Jo crec que cada vegada més...
O tot això queda molt diluït, també,
en ple segle XXI...
No, no, no, jo crec que cada vegada més
i no ha de tenir.
Una altra cosa és que la ciutadania
globalment segueixi...
Perquè, pel damunt de la reivindicació política,
de l'afirmació nacional,
del fet diferencial i del catalanisme,
pel damunt de tot això,
vull dir, hi ha la festa dels enamorats.
Jo ho vull creure així.
Jo crec que també és un dia,
com si fos un dia nacional de Catalunya,
però que sempre des d'un punt de vista positiu.
És l'única festa que no hi ha discussió
que si som o no som.
Les roses porten una bandera,
una senyera, etcètera,
i ningú discuteix al respecte.
I això em sembla molt positiu.
Aquest any hi ha vingut el Rajoy a Barcelona,
en sentia aquest dia.
Ja veurem què diu, no?
Serà interessant per veure la part política.
És a dir, si els polítics no es garen el dia...
Així que aquest dia no hauríem de discutir.
El dia pot ser interessant,
inclús políticament.
Però penso que és la festa nacional
que ningú t'hi ha imposat.
Vull dir que l'11 de setembre
té unes connectacions molt especials,
però aquesta és com a molt més espontània de la gent.
I ningú discuteix si una rosa és catalana o no.
Vull dir, és igual.
Les roses són igual per tothom
i per tota la gent de tots els països
que tenim per aquí.
És una festa que no cal ni publicitar-la,
ni fer pancartes, ni citar la gent.
La gent el 23 de l'estat surt al carrer
i sense cap mena de publicitat.
Això fa que psicològicament, d'alguna manera,
hi hagi com una mena de parèntesi
respecte a les preocupacions que tenim,
i més en un any de crisi com aquest, no?
Que avui segurament...
Avui és bonic.
Demà ja hi tornarem a pensar,
però avui per això la tertulia la estem fent d'això.
De totes maneres,
no sé si volen parlar d'algunes de les notícies
que malauradament no són tan positives,
perquè, en fi, enmig de Sant Jordi,
ahir sabíem que hi ha un expedient de regulació d'ocupació
en una empresa històrica a Tarragona
com és la Vic,
que afectaran 99 treballadors,
o tenim el cas, malauradament,
que encara arrosseguem de l'edifici
enfonsat el dilluns a la part alta.
En fi, no sé si és un dia molt agradable
per parlar d'això,
però, per exemple, el tema de la Vic
sí que té un cert component simbòlic, no?
Pel que representa,
sense ser una mega indústria,
però Déu-n'hi-do,
és una empresa amb una implantació important,
ens recorda en ple dia de Sant Jordi
que hi ha males notícies.
Ens recorda que hi ha males notícies
i, a veure,
sí que és una plantilla petita,
però un expedient de regulació d'ocupació
de gairebé 100 treballadors
de 650...
suposa un 15% de la plantilla,
per tant, no és poca cosa
i el que diem sempre a Tarragona,
la indústria...
tant la Vic,
la Vic per la connotació històrica
que té la ciutat,
però també la química
que ja comença a patir les conseqüències,
no és només el joc de treball directe que es perden,
són els indirectes,
i és tot el que gira al voltant d'això.
I, en definitiva, clar,
parlar de 90 o 200 treballadors
és una xifra,
però darrere d'això n'hi ha 90 o 100 famílies.
I jo sempre he tingut
aquell dubte
de si realment l'expedient de regulació
cal fer-ho perquè estem en un moment de crisi
o si perquè estem en crisi
fem un expedient de regulació.
O sigui, s'aprofita el context.
I, per tant, clar, aquest és un tema complicat.
Espero que no sigui així,
espero que sigui una cosa
que no hi ha altre remei a fer-ho així.
De tota manera, Tarragona és un poble
i això m'agrada molt
i penso que sempre...
són 100 treballadors
però segur que ho coneixem algú
que treballa a la Vic,
tothom...
En fi, i quan ho treu...
I és allò que dèiem, no?
Quan ho tens tan a prop,
te n'adones de la situació
en què estem, no?
Realment,
quan sents que parlen els polítics de crisi
però quan et toca de la vora
és quan te n'adones, no?
I sempre penso, hosti,
com pot ser que els de la Vic
ara resulta que tinguin que fer
un expedient de regulació?
I és que deien a la televisió l'altre dia
que, clar,
les empreses no tenen diners
per fer els regals,
els bolígrafs.
És un típic regal de promoció,
deixen de fer regals
i em sembla que era un 10 o un 15% menys
de producció.
I, clar,
és que tot és una cadena
que ens afecta a tots.
És com una bola...
És una conseqüència, no?
Vull dir que hi ha...
Això és com un joc...
Bueno,
un castell de cartes d'aquests
que al final toca aquí, toca.
Vull dir,
un moment o altre toca.
Aleshores,
anava a dir,
no sé si hi ha de preveure,
perquè jo la Vic,
clar,
evidentment no sé com funciona,
però que les empreses d'aquí
en un moment o altre
queden tocades.
I s'ha greu la Vic
perquè sí que no és una mega empresa
que té molts treballadors,
però és una empresa
que fa molts anys que és aquí
i és veritat
que tothom coneix amb algú.
Perquè a mi quan han dit
aquest dematiu a la ràdio
jo penso,
ostres,
fulana que treballa.
I, aleshores,
et toca com de propa,
encara que directament no,
però indirectament sí.
I, per tant,
no sé quants anys fa que hi ha la Vic aquí,
però jo la recordo
des de petita
la gent que treballa.
40 anys,
el bolígon entrevia,
sí, sí.
Aleshores,
bueno,
sí,
toca una mica.
Avui que és un dia de símbols,
em va dir pels oients
que el Ricard Laoz
té a les mans
un bolígraf Vic Cristal.
Sí,
sí,
ara cantaria
aquella,
ara posaria a cantar
aquella,
aquell anunci,
eh?
Hi ha anuncis que marquen.
Vic de l'Araxa,
Vic Cristal.
Vic de l'Araxa,
Vic Cristal.
Hi ha gent que som d'una generació
que,
en fi,
estem marcats per coses com aquesta.
Amb el Vic a la mà,
parlant malauradament
de la Vica en un dia com aquest,
en un dia en què encara
arrosseguem la notícia
de l'enfonsament de la casa.
Hem estat tota la setmana
a les tertulies
parlant sobre la responsabilitat
dels propietaris
dels immobles
que estan tan deteriorats
a la part alta
o a la part baixa de la ciutat
o en altres punts de Tarragona
que també n'hi ha.
I el que pot fer l'Ajuntament,
avui,
per exemple,
expliquem que l'Ajuntament
el que farà és facilitar
un habitatge propi,
un habitatge de propietat municipal
a la família.
Recordem que entre els afectats
hi ha una dona molt gran
de 95 anys
que s'aniran a viure de manera immediata
aquest pis del carrer Smith
a la part baixa de la ciutat
i el debat aquest
sobre què pot fer
i aquí hem entrat molt
al llarg de la setmana
en qüestions legals.
La Laura,
que és advocada,
en fi,
no sé si és una experta
en aquesta qüestió,
però s'ha parlat molt
de que fins on l'Ajuntament
pot entrar
o no entrar
en el sentit d'obligar
els propietaris
a que facin obres
de manteniment
dels edificis.
Sí,
quan m'ho has declarat
que la cosa està en situació
de ruïna
on l'Ajuntament pot entrar
el problema és que
justament...
Per arribar aquí
és un procés, no?
És molt llarg
i justament
qui viuen en aquestes cases?
Gent amb molts pocs recursos econòmics.
Llavors és una situació
difícil d'arreglar.
Jo tinc una amiga
que és bomber
i m'explicava
a la festa major
d'any passat o així
i passàvem per la part alta
i m'explicava
és que mira,
aquesta casa,
aquesta casa,
aquesta...
si entressis a dintre
veuries que
les queix de les parets
el millor és un pam.
Dius que hi ha moltes cases
que la gent viu molt malament
i clar,
de fora es veuen
antigues,
velles,
fins i tot
en fi queda bé
però quan entres dintre
veus que la situació
és bastant fotuda
i n'hi ha moltes...
Ahir va sortir el diari
de Tarragona
uns punts crítics...
Només a la part alta
els veïns han dit
que hi ha uns 80 habitatges
afectats
o 80 punts
a la part alta només.
En general
a la ciutat
podria haver-hi
uns 150.
Però què hem de fer?
D'aquí és la culpa
dels propietaris
de l'Ajuntament?
Evidentment
el propietari de la casa
suposo que és
el responsable
del manteniment
d'aquella casa.
Perquè perdona Teresa
la majoria d'aquests casos
com el que va caure
són inquilins
els que hi viuen.
Però és clar
segurament aquests inquilins
deuen pagar
unes rendes molt baixes
i a mi...
Bueno no ho sé
eh?
Aleshores m'imagino
que això és complicat
Els propietaris
no fan res.
Evidentment
s'haurien de facilitar
les coses
perquè això passés
però tu parlaves
de la part alta
però és que parlaves
de la part baixa
i jo la part baixa
és que
bueno n'hi ha que d'una
que també deixa l'anar.
Aleshores
clar
només parlem
de Tarragona
la part alta
perquè és on hi ha
tot el casc històric
i perquè van els turistes
i...
Però és que la part baixa
podia ser un museu
i no ho és.
És a dir
jo tinc molta mania
amb la darrera
m'has tocat un tema
que m'ha agradat
vull dir
que tinc mania
perquè clar
tota la part de
carrer Smith
carrer Sant Miquel
carrer Castanyos
tot aquella són
el barrer del port
que en diuen
jo penso que
és que podia ser
un veritable museu
de l'indústria
del segle XIX
o Tarragona
i llavors allà
està tot
bueno
sí
com a molt
hi fan una casa
o sigui
té una casa de terra
i en fan una de nova
que bueno
i està bé
però clar
hi ha les termes
per allí
que no se sap què
hi ha el teatre romà
que ja no en parlem
clar
vull dir
hi ha el magatzem
del Semte
que és una cosa
immensa
que allí
allò és per fer circ
vull dir
és enorme
és enorme
i encara
està bé
dic encara
perquè
jo no sé
el temps
que continuarà
estant bé
però no s'hi fa res
no
i guarden uns cotxes
a les veïns
m'assembla a mi
i poca cosa més
és una llàstima
clar
hi ha la Xer3
que s'ha de fer
que no s'ha de fer
tot aquest estat
si tot allò
s'arreglés
de rebot
al costat
creixerien coses diferents
però si no
clar
allò es va degradant
i al final
doncs bueno
això
en cau una casa
ara en principi
la Xer3
sí sí
ha d'anar a l'escola
oficial d'idioma
d'aquí uns anys
d'aquí uns anys
és bona notícia
si home sigueu positius
després d'aquí uns anys
és bona notícia
no
però jo el que vull dir
que sempre tenim
molts projectes
que estan molt bé
però que es facin
vull dir
ja
i la part baixa
que reivindica avui
la Teresa
en aquest comentari
realment seria
una de les zones
més oblidades
en aquest sentit
perquè sempre
parlem molt
de la part alta
és el cascantí
que és on van
la majoria de turistes
i on anem
la majoria també
de tarragonins
de totes maneres
anem també als barris
perquè
clar
ara
estem a la part alta
perquè l'antiquitat
dels edificis
és la que és
però jo em pregunto
què passarà d'aquí 20 anys
25 anys
a Sant Pell i Sant Pau
a Sant Salvador
amb aquells edificis
que es van fer els anys 60
les primeres promocions
clar
què passarà llavors
perquè
aquí hi ha tres factors
un és la solució immediata
amb una família
que es queda sense pis
per tant l'Ajuntament
actua i actua immediatament
i és correcte
el s'han de col·locar
segona
la legislació s'ha de variar
i això és difícil
ja ho sabem
però sense la legislació
variar en aquest sentit
serà difícil
enfrontar coses d'aquestes
i tercera
i d'una cultura dels propietaris
aquesta cultura
que a Europa hi existeix
tothom entén
que les comunitats
i els propietaris
han de destinar
un tant percent
dels ingressos
de la recaptació
que fan de les vivendes
a millora de la vivenda
a manteniment de la vivenda
els llibres de l'edifici
això
aquí encara
estem a les barceroles
alguna cosa més
sobre aquesta qüestió
deixi'm acabar
doncs en plan
també una mica anecdòtic
una mica
allò per posar un somriure
en aquest dia de Sant Jordi
s'han fixat aquests dies
suposo
passejant per la Rambla
en aquesta paraula
tarracajorrani
ara m'ho solucionaràs
això
m'ho solucionaràs
ara d'aquí
després de les notícies
de l'ESDEO
què els sembla
la campanya
m'ha intrigat moltíssim
fins que la meva filla
avui m'ha explicat què era
per tant
els adolescents
no ho sé
no ho diré
no ho diré
la Teresa ho sap?
sí
o intuïs
la Maura?
jo sóc l'única ignorant
del grup
no?
l'idea
però què t'ha semblat
la campanya
t'ha sorprès?
brutal
no no
home
estic intrigada
estic bon exemple
de què ha funcionat
i no tens ni cap amic
ni cap amiga
ni la filla del Rambla
no m'he preocupat gaire
però ara ho sabré
de totes maneres
això de pintar
els passos de vianats
de posar
els bancs
tot això
els fanals
jo sóc l'única frasca
jo trobo que ara
ha sigut divertit
la gent feia preguntes
jo ho trobo bé
ja ens solucionarem
no passa res
i en moments de crisi
el sentit de l'humor
ha de predominar
i la paraula
que els agrada
perquè sona una mica
malament
nosaltres hem fet
una mica d'enquesta
i a molta gent
li sona malament
jo com que vaig
a estar al País Basc
què vols dir
que sona una mica
eusquera?
sona una mica eusquera
estem acostumats
a dir tarracó
i no sé qui és tarracà
i això ja et costa
tothom diu tarracó
i clar és tarracà
jorrani
o jorrani
si ho haguéssim de dir
correctament en català
que es casa algú
no
bueno
de totes les maneres
moltes opinions
diuen que és d'un grup de música
perquè déu-n'hi-do
la cançó que acompanya
perquè això
s'ha vist a la Rambla
però s'ha sentit molt
per la ràdio aquests dies
en fi
ara després de les notícies
de les 10
explicarem el que és
Teresa Valls
Laura Picó
Rafa Muñoz
gràcies per compartir
aquesta estona de Tartulia
en un dia tan especial
com aquest
que vagi molt bé Sant Jordi
vinga fes la propera
bon dia
Fins demà!