3 minuts, mal comptats, un quart d'una, temps per curar-nos en salut.
Ensetem l'any 9 i hi ha seccions que continuen i és el cas d'aquesta.
Per tant, saludem el doctor Terà.
Joan Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon any.
Com prova que s'inicia el 2009?
Bé, però nosaltres sempre les festes aquestes tenen el doble component.
A més en guany que ha estat això festa, no festa, festa, no festa,
llavors les pressions d'urgències és una pressió important.
Sí, per què?
Perquè els serveis ordinaris, diguem-ne, els centres de salut i tot això estan quasi tots tancats,
llavors pocs recursos sanitaris queden que no són els serveis d'urgències.
llavors en guany que coincideix tants dies encavalcats de festa, amb molt d'allò són dies de molta pressió,
i després perquè jo sempre, entre nosaltres comentem,
de dir, hi ha dies clau com és la nit de cap d'any que t'esgarrifa.
No tant perquè hi hagi petites incidències, que aquestes sempre hi són, no?
Això, mira, és menor i n'hi ha més.
Però t'esgarrifa perquè quan algú la nit de cap d'any ve a urgències és que està molt malament.
Hi ha molt poca gent que et deixi sortir de casa per anar a un servei d'urgències la nit de cap d'any
si no és que realment té un problema.
Llavors, si et ve algú, toca fusta perquè tindràs un problema sèrio.
I doncs com que sempre n'hi ha, doncs és uns dies d'alerta i una mica d'angoixa,
però ja han passat i han passat bé i doncs ja està tot.
Per cert, ara que parlem dels serveis d'urgències,
d'aquí uns minuts avui parlarem amb el senyor Joan Guix,
ell és el director de l'Agència de Protecció de la Salut,
perquè aquests dies les autoritats sanitàries s'han alertat sobre una possible arribada de la grip
aquí a la demarcació de Tarraona.
Els hospitals de la Tecla esteu notant els serveis d'urgències?
Estan fent frenar molts casos?
Sí, però de tota manera jo he de dir que no és cap excepció.
O sigui, la grip a la nostra demarcació, des que jo el recordo,
i fa 15 anys o 16 que estic rodant d'aquestes coses,
sempre apareix al voltant de la segona quinzena del mes de gener.
El pic màxim de grip a la nostra demarcació comença a partir del dia 10-12,
amb alguna oscil·lació d'una setmana o 15 dies abans com a molt,
o una mica més tard.
La segona quinzena de gener sempre és la més forta
i has de posar-hi uns dies abans i uns dies després.
Per tant, segur, segur, segur, la setmana que ve
començarà a haver-hi el brot de grip
i ens donarà, com sempre, un mes,
amb una punta de tres setmanes
i començarà, ja està debutant i seguirà creixent.
L'única qüestió que jo crec que és encomiable
és el gran esforç que s'ha fet un any més
amb la vacuna de la grip
on s'ha crescut amb més de quasi un 10%
del nombre de vacunes dels altres anys.
Per tant, això crec que és un èxit de tot el dispositiu sanitari.
Vaja, puntualitat britànica, doncs, del virus de la grip
o en qualsevol cas la que toca.
Les oscil·lacions són molt...
El que és excepcional, el que seria estrany,
és que no fos així.
O que hagués arribat molt abans.
Algún any ha passat, si recordeu,
que el desembre, el primera quinzena de desembre,
llavors sí que hi ha hagut algun d'altabaix
perquè és un punt que on no s'espera.
Però el normal és que sigui ara.
No volem centrar-nos, però avui, de la grip,
ara en aquest espai ho farem, com dèiem, d'aquí uns minuts,
en conversa amb en Joan Guix, perquè avui volem saludar
d'entra l'Albert Martorell.
Albert, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és especialista en nutrició,
treballa en un dels hospitals de la xarxa Santa Tecla,
concretament a l'Hospital del Vendrell.
Quina és la teva tasca, Albert?
Sí, bueno, a veure, jo soc un dels dietistes de la xarxa.
Jo, concretament, estic al Vendrell
i les meves tasques es centren en l'atenció individualitzada del pacient.
Què vol dir això?
Doncs un pacient amb una patologia,
doncs el menjar que se li pujarà a planta
no serà el mateix que amb un pacient
que se li hagi trencat un braç
i tingui una dieta absolutament normal.
Llavors, la nostra feina és, des de cuina,
controlar que se'ls pugi el que li toca.
És a dir, amb un diabètic,
doncs se li haurien de controlar els hidrats de carboni.
Llavors, amb un pacient
el que la dieta sigui totalment la base,
se li posa un codi, un número,
i des de cuina, doncs, aquest número ja vol dir
que aquest pacient té un seguiment normal.
Ara ampliarem algun d'aquests casos,
però avui hem volgut convidar l'Albert
i parlar en definitiva d'aquesta figura,
perquè és una figura que cada vegada es té més en compte
en els centres hospitalaris, Joan Maria.
Sí, nosaltres, des de l'organització de nosaltres,
ara ho comentàvem,
som quatre, hi ha quatre especialistes
en nutrició i dietètica humana.
Jo voldria posar en valor aquesta disciplina.
És una disciplina dins el grup de ciències de la salut,
dels que probablement no és tan coneguda
perquè és molt jove,
fa molt pocs anys que aquesta és una disciplina universitària
i que ja surten generacions de nous professionals.
i crec que és molt important incorporar-la
dins els nostres equips.
Per mi, penso que tant només...
O sigui, és conegut per tots,
i en aquest programa ho parlem moltes vegades,
des del sobrepès,
que n'hem parlat com a problema,
fins i tot l'últim dia,
el Dia Mundial de la Diabetes,
estàvem parlant que els nanos,
en aquest moment,
quasi un 35-40% dels nanos
del tall dels 12 anys,
tenen sobrepès,
amb el qual això és possible
als gestadors de diabetes tipus 2 de l'adult,
des dels nanos en sobrepès,
la gent gran o la gent de mitjana edat
amb problemes cardiorespiratoris,
hipertensió, etcètera, etcètera,
amb sobrepès,
amb el qual és molt important
que recondueixi aquest sobrepès,
des d'això,
a patologies greus,
i dins de les patologies greus,
on ja hi ha l'enfermeria que ho fa,
ja hi ha els especialistes que ho fan,
tot això està com a desmembrat
i val la pena que hi hagi
una persona experta en nutrició,
no tant pel diagnòstic
que és tributari del metge,
sinó per allò que és més feixú,
que és el seguiment,
que és on la gent es cansa,
de veure si no té bons resultats
a aquella dieta,
com li has d'anar adaptant a aquella dieta,
com has de fer seguint,
perquè allò ho haurà de fer tota la vida,
i darrere del diagnòstic
s'han de posar els instruments
d'acompanyament a les persones,
i avui hi ha aquesta especialitat
per residències de gent gran,
com també nosaltres ho tenim,
on l'adaptació personal
de les necessitats calòriques
d'aquestes persones
és molt més important
que moltes vegades molts medicaments.
Hem de dir que aquesta especialitat,
ja ho diríem bé,
és una especialitat universitària,
aquí s'imparteix a la Universitat de Ruebre i Virgili,
concretament a Reus,
i ara és una diplomatura, no, Albert?
Sí, és una diplomatura,
i cada vegada més hi ha més postgraus,
i actualment aquí a Tarragona
disposem del màstre en nutrició i metabolismo,
que ara l'estic cursant aquest any d'acabó,
i és un pas més endavant per la nutrició.
Deixem ser dolent,
la gent quan...
No t'espantis,
la gent quan, per sort o part de les gràcies,
hem hagut d'anar als hospitals,
o hem hagut de visitar
algun familiar que està a l'hospital,
ja segurament seríem d'acord
amb aquella frase que als hospitals,
home, molt bé no es menja.
Què passa aquí?
Bueno, realment no crec que sigui que...
D'entrada com a casa no es menja mai,
això és segur.
Això està clar.
Sí, però en un hospital,
al nostre cas,
parlo del cas que conec,
llavors el menjar que fem nosaltres
és un menjar totalment saludable,
apetitós,
el que passa és que un pacient
que està al llit desganat,
amb ganes d'arribar a casa,
doncs el veure que li pugen al dinar
amb una safata,
que per ell, o sigui, és desconeguda,
i la majoria d'aliments són bullits,
o una mica així més suaus que a casa,
doncs la gent no està acostumada
a fer una dieta, com si diguéssim,
estrictament saludable,
que és el que se'ls posa a l'hospital.
Segurem, per tant,
el problema no és tant del que es menja a l'hospital,
sinó el problema és el que mengem nosaltres a casa, fora.
Exactament.
A veure, amb les condicions en què...
Perquè per menjar has de tindre gana, eh?
I l'hospital no és dels llocs
que faci ser atractiu.
Jo, hi ha un altre,
justament amb això que estàvem dient,
de casa o a l'hospital,
hi ha un grup de pacients,
i anant amb la línia de l'anterior pregunta,
hi ha un grup de pacients
on jo crec que és molt important
intentar fomentar el suport d'aquesta especialitat,
que són persones que a domicili,
amb el suport dels equips d'ajudes a domicili,
tenen problemes de...
O sigui, la gent gran, quasi tota,
o sigui, no s'envelleix les cames i el cabell sol,
l'aparell digestiu, el fetge,
el metabolismo general de la persona també s'envelleix.
Llavors, el que és cert
és que el tipus d'aliment
que una persona està acostumada a fer tota la vida,
quan el que pren els 40 o 50 anys,
o sigui, som molt conscients
que el nen no pot prendre determinades coses,
arribem adults, ja fem un tipus d'alimentació,
un tipus de dieta,
i no ens en donem compte
que quan la gent s'ha fa gran
ja no pot fer la mateixa dieta
i segueix fent aquella que feia quan tenia 50 anys,
perquè tota la família ho fa,
o bé perquè ells ningú els hi ha explicat
que són com uns altres nens
que han de començar a fer un altre tipus de dieta
de la mateixa manera que quan un nen té 12 anys
no li dons un got de vi
o no li dons segons quin tipus d'aliment,
doncs en els 65, en els 70, en els 80
tampoc se pot fer aquesta alimentació.
I un dia descobrim que se'ns ha disparat el sucre
o que no podem menjar amb tanta sal.
O que no ho absorbeixen prou bé,
que són persones que tenen moltes vegades
per mala alimentació.
Una alimentació inadequada a la seva edat
no se'ls ha educat
a que la gent gran ha de menjar diferent,
per tant educar a la gent gran
també i a les febes famílies
que l'edat també és un canvi necessari
amb la seva alimentació,
tenen problemes de malnutrició
i problemes de maldigestió.
La maldigestió és que el que tu prens
no s'absorbeix prou bé
i tenen quadres de disposicions diarreiques, etc.
Tot això és un component educatiu
que forma part de la gran feina
que s'ha de fer en els centres de salut,
apujades per professionals que en sàpiguen fer-ho.
Avui en dia, Albert,
òbviament no tens la possibilitat
d'anar a casa de cadascú,
però tu creus que a casa nostra,
en el dia a dia,
els ciutadans mengem prou bé?
La gent intenta menjar
el millor que sap.
Potser el camp de la nutrició
és un camp que s'ha especialitzat
fa pocs anys
i el fet que hagi incrementat
la indústria de l'alimentació
i aliments processats
fa a la gent que mengi
d'una manera més ràpida.
Què passa amb això?
Que seran aliments amb conservants,
colorants, substàncies químiques
que amb productes naturals
que necessiten una elaboració
no hi serien.
Llavors, el que es tendeix ara
és a menjar aliments fàcils
o de fàcil preparació.
Llavors, aquest és un problema
que està incrementant
cada dia més les patologies
com són l'obesitat,
la hipertensió,
diabetes...
L'alimentació és un cercle
que si comença malament
i no li busques la solució,
al final acaba sorgint
una patologia, una altra...
El temps és el millor aliat
per menjar bé?
El temps per dues coses,
d'una banda,
per preparar els aliments
i de l'altre per menjar-lo,
perquè segurament
cuinem massa poc
i el que mengem
ho mengem massa ràpid.
Sí, com qualsevol procés
necessita un temps
i les coses, com es diu,
normalment quan es fan ràpid
normalment no poden sortir
tot el bé que s'espera.
Llavors, potser val més
treure una mica més de temps del dia
per dinar bé,
o sigui,
sentar-se a taula,
amb àmbit familiar
i fer que el dinar
o el sopar sigui
un acte social
en família.
Quins són aquells elements
o aquells ingredients
dels quals anem més mancats
avui en dia?
Està clar que el consum
de fruita, verdura
i productes naturals,
realment la nostra societat
avui en dia manca bastant.
Llavors,
no pot ser que una persona
li preguntis
consumeixes verdura?
I et diguin
sí, sí, sí,
dues vegades.
Dos vegades a la setmana,
quan les recomanacions
de les diferents associacions
i instituts de l'alimentació
són dues vegades al dia.
Dues vegades al dia, eh?
Dues vegades al dia.
O sigui,
que en els dos apats principals
segurament la verdura
hauria de ser-hi present.
Sí, sí.
I després dos o tres peces
de fruita.
Normalment la gent,
doncs la fruita
potser sí que consumeix
una mica més
però no ha arribat
a les necessitats.
Segurament, per tant,
tornant una miqueta
al començament de l'entrevista,
quan mengem a l'hospital
es protegeix una inversió
de la nostra dieta
i és el que dèiem abans,
no és que els hospitals
mengem pitjor
sinó que els hospitals
mengem com realment
hauríem de menjar.
Amb el problema
que mengem fora a casa
però mengem el que
hauríem de menjar, doctor.
Sí, sí.
I sobretot jo crec que
també amb el que dèiem
abans,
ho notem més
amb el sociosanitari
i la residència, nosaltres.
Avui al final
els hospitals,
afortunadament,
tot el moviment,
per exemple,
l'estat de mitjana
d'un hospital,
mitja sis dies,
sis i alguna cosa.
Vol dir que
hi ha un...
i aquí hi ha descompto
tota la...
que quasi és el 30%
de la cirurgia
que és ambulatòria
i que no està dins
d'aquest producte.
Per tant,
l'estat de mitjana
en aquest moment
i el que està molts dies
és que durant molts dies
probablement no menja,
perquè està amb sueros,
etcètera,
i tractament i no menja.
Nosaltres notem molt més
la inadaptabilitat
en aquesta situació
a la residència
i el sociosanitari
per el que us deia.
Perquè ells sí que són
persones que viuen allí.
Són persones que,
sobretot en la residència,
el sociosanitari
no tant,
però l'estat de mitjana
ve a ser tres mesos.
Entre tres mesos,
sis mesos i dos anys.
Serien curta, mitja
i llarga estada.
Clar, són persones
que dos mesos
de promig d'estar d'allà
passen dos fenòmens.
Un,
que li donen un tipus de dieta
que no és el que prenen a casa
i que llavors
no ho troben bé,
ho volen més fort,
ho volen més picant,
ho volen perquè
tenien uns aports calòrics
acostumats a casa seva
inadequats
i llavors com fas
fins i tot
per reconduir això?
Molt probablement
has de seguir fent
el que feien
i a poc a poc
anar-los canviant l'hàbit
dins el que estan internats,
quan estan ingressats
al sociosanitari.
Però això ha estat
una dificultat
i una dificultat
que al començament
els pacients ens deien
que si els donàvem
mal menjar,
si els donàvem sopes
perquè per estalviar-nos
a diners,
els donàvem sopes prou calòriques,
prou fortes
i que allò
era aigua,
allò no era nutritiu.
I bueno,
recordo que va ser
un problema complex
del final
dir, bueno, escolta,
fem molt revés,
anem amb alguna cosa
que s'acosti al que feien
i a poc a poc
els anem trient
perquè si no
no guanyarem res,
és una baralla contínua.
llavors aquí sí
que hi ha
aquesta situació
perquè insisteixo
no només és
no només és
aquest col·lectiu
treballador
que
perquè necessitats
de la feina
menja
les comidas
menjars ràpids
i aquí
en aquest moment
tu agafes
els mitjans
de comunicació
habituals
i parlen.
Tothom ja s'està
mentalitzant
que els nanos
aprenen bolleria
que no l'han d'aprendre,
això ja sembla
que hauria de ser
com el no fumar,
no?
haurien de ser bastant costum
de dir
perdoni
segons quina bolleria
veus una mama entrant
a comprar-lo
algú li hauria de dir
escolta
i miri
com no fumi
doncs no li doni això
o li doni poc
això ja comença a córrer.
La segona
és que per la feina
doncs allò
de fer un fast food
un menjar ràpid
i un de creixós
també haurien de replantejar-se
una mica així
però ara hi ha un tercer element
molt important
que jo crec que s'ha de posar
sobre la taula
que és
que a partir d'una determinada edat
i posa el tall
als 60 i pico
o 70 anys
també s'ha de fer un esforç col·lectiu
de mentalització
que els avis de dietètics
també han de ser diferents
per a les famílies
i per a les persones.
I a més a més
no sé si saries d'acord
que moltes vegades
en la gent gran
es produeix el fenomen
de la desgana
cada vegada
la gent gran
moltes vegades
té ganes de menjar menys
i s'ha de ser per tant
més selectiu
amb els aliments
que se'ls ofereix.
Clar
una persona gran
quan se li treu
del seu dia a dia
doncs
és més difícil
que amb una persona
de 25 anys
doncs
el fet de canviar-li
uns hàbits
que té
i uns costums
llavors
la gent
de la tercera edat
quan
se'ls ha de canviar
alguna cosa
són molt més
resistents
a aquest canvi.
Parlant
dels més petits
dels nens
ho està comentant
el doctor
Zeran
en algunes ocasions
per què
aquestes
ara
se'n alarmants
d'això
d'aquests percentatges
d'aquesta tendència
a l'obesitat.
Jo crec
també
que això
té
molta influència
de la societat
com està
pujant
avui en dia
que
fa uns anys
les mares
eren
senyores
de la casa
i
feien el dinar
tot
ho feien a casa
ara
treballa l'home
treballa la dona
i el nen
el porten al col·legi
i l'estona
que tenen
no la gasten
en fer un entrepà
per al nen
l'entrepà
el bocat
l'entrepà
de tota la vida
és segurament
el millor
que pot prendre
el nen
per esmorzar
per berenar
etc.
Sí, sí
o sigui
tot el que és
bolleria industrial
i tot això
com estem dient
no és el més
aconsellable
realment
per la conservació
d'aquesta bolleria
necessàriament
hem de posar
uns olis
uns greixos
greix és oli
d'una densitat
que és
inadequada
i llavors
si no
no es conservarien
els veus tan bonics
i tant t'obets
i dius
escolta
passen dies i dies
i estan bonics
i t'obets
home això
no és un capritxo
això és perquè
tenen aquests
conservants
i aquests olis
que els fan
que sigui així
i això
és el que provoca
aquesta obesitat
realment
jo
posar en valor
el bocata
l'entrepà
que en algun moment
havia estat denostat
crec que també
seria una bona
campanya publicitària
d'intentar
primar-lo
davant de qualsevol
altra cosa
reivindiquem
reivindiquem
l'entrepà
l'entrepà
el menjar natural
i dins del menjar natural
fer l'entrepà
això és molt necessari
m'escolta
molt bé
ja per anar acabant
després avui
a la part final del programa
parlarem precisament avui
amb un altre dietista
parlarem més
específicament
d'aquesta qüestió
però aquests són dies
en què molta gent
fa propòsits d'any nou
aprofita per replantejar-se
la seva dieta
el pretext
acostuma a ser això
de perdre els possibles quilos
que s'hagin guanyat
durant aquestes festes
de Nadal
insisteixo
en parlarem més
més avastament avui
a la part final del programa
però nosaltres
un ciutadà de peu
ni que encara que no hagi estat
hospitalitzat
ens hem d'assentar seriosament
i plantejar-nos en família
quin tipus de dieta fem
com ens distribuïm
els àpats
un menú diari
és bo que ens l'assablim
i fins i tot
busquem l'assessorament
de professionals
com vosaltres?
realment
seria l'aconsellable
doncs
assistir a un
professional
que et pauti
un seguiment dietètic
que puguis fer servir
per la família
per casa
tinguis
ja la teva pauta
i vagis fent
respecte
al que et posa
simplement
tots els principis
són durs
però una vegada
començat
aquests canvis
amb els hàbits alimentaris
doncs es van fent
del dia a dia
quotidians
llavors
quan portes
dos mesos
tres mesos
fent
una dieta sana
equilibrada
doncs
la cosa
va tirant sola
llavors
aquests hàbits
ja els has canviat
i una cosa
molt important
amb la que no hem fet
no hem entrat avui
és l'activitat física
també
que va lligada
va tot lligat
a la dietètica
també
la sanitat pública
doctor Trans
facilita
l'accés
a aquesta figura
a la de figures
com l'Albert
o d'altres professionals
que ens puguin fer
un assessorament personal
en aquest àmbit
jo crec que cada cop més
nosaltres som defensors
d'això
el que passa és que
en els equips
d'atenció primària
estàndards
perquè ens entenguem
el manual
la cartera de serveis
d'avui
d'un centre de salut
això ho pivota molt
l'enfermeria
que fa com a suplatori
no està avui
incorporat
des del punt de vista
de cartera de serveis
ordinària
amb un centre de salut
la figura d'un especialista
en nutrició humana
perquè faci aquesta consulta
jo sóc un gran defensor
pel que ja s'ha explicat
en aquest programa
i perquè
sense m'estendre
a l'enfermeria
que jo crec que té
un altre paper
molt important
importantíssim
en moltes altres coses
en aquest moment
està excessivament fragmentat
les persones
que fan això
per patologies
molt concretes
la persona que té
per exemple
un malalt
amb insuficiència renal
aquest malalt
també ha de fer
una dieta molt concreta
a l'hospital
a la residència
i a casa
a la malalt
amb insuficiència hepàtica
també ha de fer
una dieta molt concreta
a la persona
que té un síndrome
de malabsorció
també ha de fer
una dieta molt concreta
al diabètic
sempre ens en recordem
del diabètic
i del celíac
però hi ha el diabètic
i el celíac
i la malalt
amb insuficiència hepàtica
hi ha un munt
de diferents patologies
amb malalties
que requereixen
una alimentació molt concreta
clar
això
no és el problema
del diagnòstic
és el problema
del seguiment
de la mateixa manera
que ens hem mentalitzat
tots
doncs això sí
ja ho porta
l'infermeria sola
ja sap
que els ha de citar
periòdicament
els cita
els controla
i aquella persona
hipertensa
si es deixa conduir
doncs seguirà monitoritzat
en aquella pressió
perquè no se'ns desmarxi
i el metge
i el metge
l'ha vist una vegada
pel diagnòstic
i pel tractament
i potser el faci
un altre
les persones
que tenen alguna
d'aquestes malalties
nosaltres apostem
perquè hi hagi
aquestes consultes
de nutrició humana
on es faci
el seguiment
d'aquestes persones
que és on
se'ns trenca la cadena
en el seguiment
perquè
això és el que
provoca el cansament
però si saps
que has d'anar a examen
saps
que has d'anar
un dia
que et visitin
i has d'explicar
que no ho has fet
o que no sé
què t'ha passat
doncs llavors
home
reivindica
que feu de dolents
a la pel·lícula
però això
ens passa
a tots els sanitaris
de tant en tant
ve algú
clar
ve algú
és quan tu
sobrepès
i li has de dir
mira
això no has fet bondat
bueno sí
mira
ves què vols
que t'hi digui
però vas a examen
aquest és l'important
l'important
és tindre
que algú
et monitoritzi
et segueixi
et vegi
et tinguis un referent
i que
amb les oscil·lacions
normals i lògiques
perquè tots som humans
acabis intentant
tindre una certa tendència
a continuïtat
Albert Martorell
doctor Trà
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí de Tarragona
ràdio
i per haver-nos ajudat
a explicar més coses
d'aquesta figura
del nutricionista
i ja saben
si alguna vegada
ens toca patir
una hospitalització
doncs vaja
pensin que
potser l'Albert
ens ha elaborat el menú
i que en qualsevol cas
menjarem segurament millor
que no pas a casa
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
gràcies
Fins demà!