Sintonia de Tertúlia, Tertúlia de futbol, perquè és dilluns,
avui parlem d'esports, parlem del Nàstic, com és habitual cada dilluns,
en aquest temps del matí de Tarragona Ràdio,
avui amb tres socis aficionats habituals de la graderia del nou estadi,
que ens ajudaran a comentar una mica la situació del Nàstic
després del partit d'ahir a Alacant.
Aquesta victòria clara 1-3 davant d'un dels pitjors equips de la categoria.
L'Alacant, que està al penúltim a la classificació.
Avui fem Tertúlia amb Carles Gosalvez, del diari de Tarragona, a més, periodista.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Miquel Carré, Miquel, també bon dia.
Hola, bon dia.
I un altre Miquel, Miquel Nogueres, bon dia.
Bon dia.
I podem saludar també a través del telèfon el nostre company de la redacció d'esports,
Quim Pons.
Quim, bon dia.
Hola.
Heu sortit ja d'Alacant?
Sortim d'Alacant, sortim d'Alacant, sí.
Quim, un titular del partit d'ahir.
Quin regust de boca creus que ha deixat aquesta victòria clara, relativament fàcil,
però segurament sense gaires mèrits, tenint en compte, en fi, la qualitat del rival.
Jo crec que la victòria s'ha d'agafar per l'avançant positiva ahir i per dir que, com comentàvem a acabar el partit i com li preguntàvem a Ferrandó,
això hauria de servir per agafar confiança.
La famosa paraula que es va posar de moda aquesta setmana passada hauria de servir per això,
perquè l'equip ha de fer esconfiança i perquè a partir d'ara les coses anessin diferents.
Certa és que el partit d'ahir s'ha posat molt fàcil per l'expulsió del jugador d'Azcoitia,
pel penal a favor del Nàstic i perquè l'Alacant va demostrar molt poc sobre el terreny de joc
i que la victòria potser sembla més fàcil del que realment va ser a l'acabar el partit,
però jo crec que l'hauríem d'agafar per l'avançant positiva i dir, mira, com a mínim hem guanyat,
s'han agafat els tres punts, deixem el descens una mica més lluny
i això ha de servir perquè l'equip ara agafi una mentalitat diferent
i que sí que comenci a aixecar el cap, com deia el president de la SAC Xavier Salvador a acabar el partit.
Doncs quina impressió, quin regust de boca els ha deixat els convidats a la tertúlia avui,
que suposo que el van poder seguir per la ràdio,
si no ho hauran llegit una mica a la premsa aquest matí de dilluns.
Carles.
Home, a mi lògicament és positiu, però tal com estava anant al partit,
penso que el resultat ha estat curt.
Sí, penso que amb les circumstàncies que es van donar,
el Nàstic va jugar millor, lògicament, que l'Alacant,
cosa que no era gens fàcil de fer,
i pel que anava sentint a la retransmissió de Tarahora a ràdio,
doncs lògicament penso que un 4 o 5 gols hauria hagut de marcar.
És a dir, un resultat positiu, però curt.
Miquel Carré.
Bé, doncs jo m'assembla que ja ho ha deixat reflectit aquí el company Carles
i com no el Quim Pons, que va ser testic presencial del partit,
ho hem d'agafar per la part positiva.
Aquesta victòria pot significar un abans i un després.
Penso que, en definitiva, tornar a aconseguir una sèrie de resultats positius
que ens posin o ens apropin una miqueta més al capdamunt de la classificació.
Miquel Lugaràs.
Bé, doncs jo crec que ja tocava, no?,
després de tants partits, doncs ahir el gimnàstic ens va donar aquesta alegria.
Jo també dic que el resultat podia ser més abundant,
però també em conformo amb el 3 a 1.
El que sí que tinc de dir és que quan va marcar l'1, l'Alecant,
vaig començar a tremolar.
No sé si per antecedents anteriors o per què,
però doncs vaig perdre una miqueta la confiança
fins que al final vam gaudir d'aquest resultat.
Això vol dir que anir guanyant 3 a 0?
L'aficionat està tranquil?
O com a mínim el Miquel Lugaràs està tranquil?
Doncs jo quan vam fer el gol a l'Alecant
vaig començar a dir ai, ai, ai.
No sé què és el que em passa,
però doncs he perdut una miqueta la confiança.
Carles?
Home, jo sempre dic aquesta temporada
que per guanyar el Nàstic, per guanyar ha de marcar 3 gols.
Per tant, jo estava molt tranquil,
però també vaig pensar, caram,
amb aquest equip que des del minut 9
està jugant amb un jugador menys,
que té una crisi econòmica, social, etcètera,
2.000 persones al camp,
amb un camp de 30.000, no ho oblidem, eh?
L'efecte escenari és important.
I que ens marquessin un gol,
penso que aquest gol no hauria tingut que entrar.
Per tant, vaig pensar que alguna cosa,
un altre cop havia anat malament
en la línia de defensa o en la línia de la mitja.
Miquel, tu també vas patir una miqueta o no?
Sí, concretament em va planejar el fantasma
recentment d'Òscar i d'altres partits.
Jo penso que això és una miqueta
que ens traeix una miqueta el subconscient,
principalment els jugadors,
perquè com que la història se repite,
com se diu en castellà,
planeix aquest tipus de fantasma.
Ara jo penso que aquest tipus de fantasma,
jo veig equips que amb l'1 a 0
o amb l'1 a 0 es tanquen al darrere
i allí no passa ni l'aire.
Que l'equip es tanqui.
Bueno, aquí a vegades tenim controvèrsies
entre els mateixos aficionats,
que l'equip no s'ha de tancar ara.
El que no es pot fer és deixar espais com se deixen
i que l'equip contrari t'entri com si fos la porta de casa,
diguéssim.
Això jo penso que es té que posar-hi una miqueta de solució.
Val que al Nàstic potser li manquen
aquell clàssic home de mig camp amb qualitat,
però jo penso aquí i aprofito per trencar una llança en favor d'ell,
jo penso que en aquests moments l'Òscar Arpon
és un dels jugadors capaços de carregar aquest equip a l'esquena.
No li hem de treure el suc,
perquè és una persona més o menys
que potser li costi una miqueta d'agafar la forma,
però és un home que el futbol no està per descobrir,
és un home d'una contrastada categoria
i en aquell moment aquests xiulets que jo no estic en contra del públic,
que s'obrirà,
però jo penso que, com molt bé va dir el nostre entrenador,
amb un jugador de casa, si els xiules li resta potencial.
Jo penso que tenim el que tenim
i els nostres jugadors es tenen que animar una miqueta.
Ara, el que se'ls ha de donar una miqueta de canya,
i això aprofito aquí per dir-ho,
que el diumenge passat, quan van sortir al camp,
val que potser no és la manera més d'això,
però potser que sí que se'ls hi podia fer una miqueta de pitada,
però durant el partit,
ha morts amb ells,
durant el partit ha mort amb ells.
Ja que sé de veure l'Arpon,
Quim, tu que em vas veure el partit,
el millor de l'encontre per part del Nàstic?
Jo crec que sí,
sobretot a la primera part,
Òscar Arpon va ser l'encarregat de dirigir tot el joc del Nàstic,
un Nàstic, però,
que va cometre,
jo crec que diferents errors,
ara s'escoltava,
i jo crec que el Nàstic ahir,
pel que dèieu,
per aquesta sensació que ens podien remuntar al partit,
va cometre errors tant a la primera part
com a la seva part de conceptes futbolístics i del partit.
Ara dèieu això del 0-1,
que s'ha de mantenir el 0-1 i cap a casa,
el Nàstic té el partit encarrilat amb aquest 0-1 de penal,
després de les mans i l'expulsió d'Ascotia,
i l'equip ha de tancar-se,
en lloc de voler renunciar al futbol,
el que fa és anar a buscar el segon i el tercer
i anar apretant,
però a més amb molt poc cap,
amb molt poc seny,
buscant només la porteria contrària,
bàsicament amb el cor,
sense massa ordre,
i això va prohibiciar que l'Alacanes creixés
no acabava jugades,
deixava pilates molt mortes
als tres quarts d'atac del Grana,
costava recuperar,
i jo crec que això és un error
de concepte important a la primera part,
i a la segona ens va passar al fantasma d'Osca,
o d'on li vulgueu dir,
o de l'Hércules a casa,
perquè l'equip amb el 0-3,
és un molt superior,
desendolla,
llavors en un moment donat
l'endoll de la corrent,
i l'equip es baixa uns quants volts,
i es queda sense saber on anar,
que és quan aprofita l'Alacanes per fer el gol
i per tenir una bona oportunitat
després d'un llançament de falta
de l'Abel Boades.
Això van ser, jo crec,
els dos errors greus ahir del Nàstic en aquest partit,
la resta va funcionar força bé,
i com bé deies,
jo crec que l'Arpon va ser un dels jocs destacats
de l'encontre,
i el qual va saber portar
el tempo del partit,
i el joc ofensiu sobretot del Nàstic,
a més ahir Arpon va jugar amb molta més llibertat,
perquè tenia David Medina per darrere,
ahir Ferrando va tornar a apostar
per aquest 4-1-4-1,
que això els dos mitjans
que no es dediquen tant a defensar
els donen una llibertat per crear
i per jugar al futbol,
que no és el mateix que de jo en un doble pivot
on Arpon ha de fer tasques més defensives.
Aquesta desconexió que comentaves,
Quim,
senyors convidats,
senyors tertulians,
és que és una cosa habitual
aquesta temporada,
no hi ha manera que hi hagi un partit
d'alguna manera complet,
i això lligava una mica amb el que deia el Carles al principi,
que segurament era un partit
per guanyar més clarament 5 o 6 a 0,
segurament,
sense rebre fins i tot cap gol en contra, no?
Home, jo crec que Ferrando,
a més de que cada setmana últimament
està canviant el seu discurs,
no ha trobat l'esquema,
no ha trobat l'11 ideal,
encara sembla que estigui fent provatures,
aviam,
ja coneix l'equip de l'any passat,
coneix els nous,
se suposa,
per tant,
penso que hauria de tenir
les ides molt més clares.
Per això,
lliga amb el tema
que l'equip desconnecti a estones,
o això també és falta d'atenció,
falta d'intensitat?
Jo crec que si l'equip
desconnecta
i juga sense intensitat,
o amb intensitat,
gran part de culpa és de l'entrenador,
o tota la culpa és de l'entrenador.
Sí,
i l'equip,
a més,
és el que dius,
Carles,
no?
Vull dir,
que no ha trobat aquesta identitat necessària
que hauria d'haver buscat
des de la jornada 1,
sí que hi ha hagut moltes baixes
i sí que Ferrando ha hagut de fer
molts canvis forçats,
no?
Per dir,
és que no tinc aquesta peça
que m'acaba de fer-ho allà
a l'engranatge perfectament,
no?
Però jo crec que l'equip,
amb tant canvi,
amb tant moviment,
ben bé no sap encara el que juga
i és aquella famosa identitat
que portem tant temps buscant
que també suposo
que és part important
a l'hora d'entendre
aquestes desconexions
que té aquest nàstic
de tant en tant.
Ahir mateix,
per exemple,
em va estranyar moltíssim
que el Marinković
no el fes sortir bastant abans
tenint en compte
que el resultat
en un principi
era favorable,
molt favorable.
Miquel Nogueras,
això de la desconexió,
del desendullament
de l'equip a estones.
Mira,
jo veig cada setmana
dos equips de segonar,
el diumenge al matí a les 12
i el dissabte a dos quarts de set.
Jo,
els equips de segonar,
tothom sap
de quina manera juguen,
velocitat,
força
i el gimnàstic,
jo el veig apàtic,
el veig lent,
li falta aquella il·lusió,
no sé si és que els jugadors,
que jo els respecto
com a tals,
doncs els falta
aquesta il·lusió,
aquesta energia final,
però no veig el gimnàstic
com els altres equips
de segonar
i per cert,
que aquest any
no n'hi ha cap
que transpunti.
El Miquel Carré
també coincidiria amb això?
Sí, sí.
Que li falta
intensitat,
il·lusió,
fins i tot,
a vegades.
Sí, sí.
I de vegades,
encara que falti
aquesta miqueta d'intensitat,
el propi jugador,
en un moment donat,
té que treure una mica
la casta,
la garra,
fins i tot
desobeint,
i que no se m'entengui malament,
instruccions
com pugui donar la grada
o com pugui donar inclús el mateix tècnic
al jugador,
home,
d'acord que es ha de fer cas al tècnic
amb els plantejaments
perquè ell és el que més ne sap
i el que veu els toros des de la barrera,
no?
Però,
de vegades,
es perden moltes pilotes
que sempre,
fins i tot,
amb una pilota dividida,
sempre ens arriba primer el contrari.
jo no dic que el jugador
no hi posi ganes,
però potser li manca
una mica d'il·lusió.
Ara,
aquesta il·lusió,
a vegades,
penso que és com a conseqüència
que potser
determinats resultats
no es donin de cara
i llavors ve el desencís
del propi jugador,
perquè clar,
el futbolista,
en aquest cas,
ens passa com al públic en general,
no volem perdre ni amb el parxís.
Llavors,
doncs bueno,
si veu que el seu esforç
no es transmiteix
sobre el terreno de joc,
doncs bueno,
potser es desencís una mica.
Ara,
aquí penso que hi entra
la labor,
diguéssim,
voldria aprofitar,
no ho vaig a dir noms,
però voldria aprofitar
aquí aquesta oportunitat
que s'han venitant,
perquè clar,
els jugadors a vegades
se'n sorten anímicament,
no ve per una pitada al públic,
ve perquè no li surten
les coses bé,
però aquí entra una miqueta,
penso que més que d'un psicòleg,
entra la d'allò de l'entrenador.
I amb això vull dir
que potser hi ha algun jugador
que estigui descontent,
que potser,
potser parlant amb ell,
potser fent-li veure les coses,
perquè clar,
els 22 jugadors
o els 19 o els 21 que siguin,
no sé ara exactament.
No poden jugar.
No poden jugar.
Però penso que aquí
entra una part molt important
del míster de dir,
doncs mira,
escolteu,
fer-los-hi veure això.
Carles,
què n'has de dir?
Per exemple,
aviam,
el cas del Moisés.
Moisés l'any passat
era un jugador,
va sortir amb penya,
es va posar la butxaca
a l'afició ràpidament,
aquest any
això ja no ho fa.
I estic convençut
que no és perquè
ell no vulgui fer-ho,
sinó,
jo no vaig als entrenaments,
però m'imagino
o sospito,
que és perquè algú
li haurà dit,
escolta,
vigila amb el teu comportament
al camp
perquè estàs deixant
en entreedit,
en evidència
d'altres companys teus
que no estan posant
tot el que estan posant,
perquè la majoria
de jugadors,
jo estic convençut,
almenys un 80%
dels jugadors
que no estan jugant
al 100%.
És que és òbvi,
estan jugant
amb un 70,
amb un 80,
amb un 90,
si vols,
però al 100%
hi ha molts jugadors
que no estan jugant.
El motiu,
ho desconeixo.
coses positives,
a banda de l'actuació
d'Arpont
que dèiem
que ahir va estar
molt bé,
també val la pena
potser destacar
que José Mari
ja es va estrenar,
no?
Miquel,
suposo que,
en fi,
José Mari,
les incorporacions
al mercat d'hivern
ens poden
donar coses positives?
Tu ho creus?
Jo crec que José Mari
és un gran jugador,
ha vingut aquí
per rehabilitar-se
una miqueta,
no vol dir
que estés adormit,
però sí que estava
una miqueta en paro,
jo crec que ha sigut
un dels fitxatges
estrella
que hem fet aquí
el mes de desembre.
I el de Gabriel
i Marinkovic?
Bé,
jo de moment
Graviel
el vaig veure
el primer partit,
jo crec que el gol
va ser una miqueta
despistar d'ell,
un home que,
no ho sé,
el veig una miqueta gros,
no el veig
molt àgil,
de cap va molt bé,
però no el puc jutjar
encara,
tinc de veure
els meus partits.
José Mari,
tots aquests,
què?
José Mari està clar
que ara pararà
és el millor jugador
de la plantilla,
això no hi ha dubte,
ara ja veurem
què és el que pot fer,
si el fan jugar
on ha de jugar,
o comencem
amb els invents
d'ara posar-lo
de lateral
com el campano
i coses d'aquestes rares
que fa de tant en tant
el senyor Ferrando.
Respecte a Gabriel,
home,
el partit
de l'altre dia
davant del Celta
va treure
com 10 pilotes
amb el cap.
Cap jugador,
cap defensa del Nàstic
ho havia fet
amb tota la temporada,
per tant,
ens faltava alçada
i ens faltava potència
a la defensa
i aquesta mateixa potència
ens està faltant
a altres línies,
però en un altre sentit,
no en el sentit d'armari,
sinó en el sentit
de posar
el que s'ha de posar.
Miquel,
el tema José Mari
i les altres
incorporacions a l'hivern.
El tema José Mari
ja està dit aquí,
ningú l'hem de descobrir.
El tema Marín Covid
no l'hem vist,
per tant,
o l'hem vist
molt pocs minuts,
per tant,
no podem treure un judici.
Jo l'altre dia
el que vaig veure
anant amb el central
és que potser
està una miqueta
falta de ritme,
no sé si és que allà
no et jugava,
o que verdaderament
serà un d'aquells fitxatges
que dius
que passaran per aquí.
clar,
jo vull
creure
que serà un fitxatge
encertat
per el que parlàveu
de l'alçada,
de cap ja ha demostrat
que va prou bé,
a veure si agafa
una miqueta
la forma física.
Però aquí
voldria aprofitar
també,
perquè no sé
quin central
teníem de recanvi
si algun d'aquestos homes
tant tortolero com ell
es haguéssia lesionat,
no sé quin central
teníem.
l'oloiedra.
El Quim,
què dius Quim?
L'oloiedra
era el central
de recanvi
que teníem.
L'oloiedra.
Bueno.
Un nou invent
del senyor Ferranda.
Exacte.
És a dir,
el que fins ara
ha estat titular,
ara ja ni el convoques,
i el que no ha jugat res,
ara el portes.
Invents del senyor Ferranda.
No,
jo crec que això
és un mal sistema,
això són,
són esperances,
jo diria repressàlies,
doncs,
no ho sé,
perquè,
el veïnata fins ara
era indiscutible,
perquè un dia
tinc un mal partit,
si tinguéss de treure
tots els que tenen
un dia un mal partit,
n'hi hauria una dotzena
que no tinguin de jugar.
Aquest sistema
a mi no em acaba de convèncer.
Jo voldria...
Quin sistema,
Miquel,
quin sistema?
El sistema que té...
Això que fa,
això que fa.
És com un càsting,
no?
Un càsting que...
Això que fa.
És tipus col·legi,
tipus col·legi,
jo no ho sé,
de cara a la paret
amb llibres,
amb els braços oberts.
Però, a més,
amb diferents bares de medir,
eh?
Vull dir,
que és el mateix per tots.
Vull dir,
que a Mairata,
per exemple,
és molt fàcil,
no sé,
és molt fàcil
que se'l carregui
com se'l va carregar,
però hi ha altres jugadors
que potser també necessiten
aquest recanvi
i no el tenen.
Vull dir,
que això també és un...
Vaja,
jo crec que una de les coses
que a mi tampoc m'acaben
d'encaixar
de tot el que estem veient
en aquesta temporada.
Dos apunts ràpids,
un per ser molt positiu,
per dir que l'equip
va ser molt efectiu
de cara a porta,
perquè Ferrando
a vegades es queixa
que l'equip
no aprofita les oportunitats.
Ahir es van aprofitar
pràcticament totes,
crec que si estem quatre cops
i tres van anar a dins,
i l'altre per felicitar
Miquel Nogueres,
perquè si és capaç
d'enpassar-se dos partits
de segona a la setmana,
xapó i felicitats.
Són insuportables,
insufribles i infumables
per dir que no...
Jo voldria fer un comentari
d'una cosa
que no es comenta massa,
però que a mi
em té una miqueta preocupant,
i és el tema Rubén Pérez.
El tema Rubén Pérez,
aquest senyor,
jo no sé què és el que li passa,
i bueno,
sí que ho sé,
però doncs,
o sí que ho sapiguero,
no ho sé,
però m'ho penso.
El per què,
ja fa quatre partits,
quatre,
perquè ahir vaig sentir
que amb vosaltres
a la mitja part
estàveu comentant
que estava fent calamentament
al mig del camp,
no sé quin calentament
ha de fer un porter reserva.
Però estava escalfant
a Marinkovic.
Ell feia de...
Sí, sí,
ell i Marinkovic
feien un tiqui-tac
amb la pilota
i després es van afegir
altres companys
a la banqueta
al cap d'una estona
per fer un rondo gran
a mig del camp.
Jo no ho entenc
el que passa en aquest cas,
però això és una falta
de disciplina,
una falta de companyerisme
i una falta
que jo crec
que amb els tècnics
que té el gimnàstic,
que Déu ni Déu dels que té,
i a més a més
amb la comissió esportiva
que hi ha dintre del SAT,
doncs que això
no ho puguin tallar.
Però jo crec,
escolta Miquel,
jo crec que ahir
el comportament és correcte,
perquè hi ha molts jugadors
que a la mitja part
es queden tocant
la pilota al mig del camp,
vull dir que si
ell ningú s'ha obligat
el suposo entrarà al vestidor
i si ell decideix
que ara s'ha tocat la pilota
amb Marinkovic
i després s'afegeix Mingu
i algun altre jugador
a la banqueta
l'Oloidra també s'hi va afegir,
vaja,
jo crec que això
és molt correcte,
jo crec que l'actuació de Rubén
ha canviat
respecte a les dues jornades.
Jo ho entenc,
però és que ja fa tres jornades
que aquest senyor
no entra al vestuari
i és clar,
ahir el comentari
vaig dir
tampoc l'entenc.
Però abans del partit,
abans del partit
ahir va entrar al vestidor,
per exemple,
cosa que no havia passat
tampoc d'altres partits.
Abans del partit
suposo que entra a vestir-se,
no?
No,
però un cop vestit
que a vegades es creava la banqueta
i va entrar dins el vestidor
amb el xandall.
Menys mal,
ja s'ha lograt alguna cosa.
Del tema Rubén Pérez,
algun comentari,
Carles i Miquel Carré?
Bé,
mira,
Miquel Nogueres
ha estat president del Nàstic
i a més en una època
que era molt diferent
a la d'ara,
que era molt complicada
i sabia que en alguna ocasió
jo llavors com periodista
havíem tractat,
en fi,
en rabaldies
d'algun jugador
amb un vestuari
afecta molt
i si no ho atures
i amb contundència
se t'acaba anant de les mans.
Estàs d'acord o no,
Miquel?
Completament d'acord.
Miquel?
Bé,
jo aquí,
per respecte una mica
a la plantilla,
voldria fer poc comentari,
no?
Ara,
això sí,
torno a incidir
amb el d'abans.
És l'entrenador
en aquest cas
qui ha de parlar
amb ell,
suposo que hi ha parlat
i penso que les coses
s'han d'arreglar
a dintre
i no transgredir
massa
a l'opinió pública.
Ara,
estic d'acord
amb el dels meus companys.
Penso,
doncs,
bueno,
i incidint
una miqueta
en el d'abans,
penso que,
bueno,
potser aquesta actitud
de no entrar
els seus motius
tindrà,
però no és ètic
com a mínim.
Però, bueno,
jo penso que aquest tema
s'hauria de deixar
pel règim intern
i que ells
actuessin
amb conseqüència,
sempre intentant
que al jugador
se li passi
aquesta mena
de rabieta,
suposem que sigui
una rabieta
i que es pugui
arreglar
amb un final
feliç.
Clar,
però és que això
ens podria passar
amb altres jugadors,
no?
Ara comentàvem el cas
de Pere Mairata
que ha passat
de ser titular
ara no n'ha ni convocat.
Però jo crec
que se n'ha donat,
eh, Rubén?
Jo crec que la malieta
que hi ha del primer dia
i fins i tot
del segon,
del dia d'octubre...
Ja ha durat
un parell de setmanes,
per dir-ho d'alguna manera,
i ara està canviant
d'actituds.
Jo no comparteixo
la forma,
segurament,
però jo ja sé
que poder ara
això és molt,
no sé,
si us ho antipopular
o anti el que vulgueu,
però jo puc arribar
a entendre el fons
de la qüestió de Rubén.
El tio ve sentit
d'adul·lar un munt
de partits
i se'l carrega
o, dir-ho clarament,
just abans d'anar Oscar,
que és el partit
que més il·lusió li fa,
que té tota la família allí,
que és on s'ha criat
futbolísticament,
i clar,
el tio li agafa
una emprenyada
immensa
i li agafa
la rabieta
que li agafa.
Jo crec que se n'ha donat
que ha parlat
amb gent
que l'ha aconsellat
i que, vaja,
jo crec que és un tema
ja superat
i que no ha de preocupar
més el vestidor de l'Astic.
És que jo crec que,
sempre que un jugador
del Nàstic
ha d'anar a visitar
el camp del que ha estat
el seu exequip
es queda a Tarragona.
Sí, bueno,
amb Antonio López
va passar aquesta temporada
quan havien d'anar a Castelló
que Serrano va dir
que preferia deixar-lo a casa
perquè les pancartes
no li influïssin.
Fixa't,
i quan normalment
és un revulsiu.
No, la veritat
era que era per deixar-lo
sense fitxa,
però bé.
Sí.
En fi,
parlem d'altres noms propis.
També avui és notícia
a Belboades
perquè finalment va jugar,
tot i la clàusula
que teòricament
li impedeix enfrontar-se
al Nàstic,
aleshores després
va sortir el president
de l'Assat,
Javier Salvador
amb les declaracions
a Tarragona Ràdio
les que et va fer a tu,
Quim.
Queda clar alguna cosa
d'aquest aspecte?
Podia jugar,
no podia jugar?
Què creus que farà el Nàstic?
Queda clar que hi ha dues versions,
això és el que queda claríssim.
Vull dir,
queda clar que el Consell d'Administració
quan a Belboades marxa,
a Belboades,
segons el Consell d'Administració
serveix perquè el Nàstic
ingressi uns 150.000 euros
quan la seva clàusula
era força superior a això
i el Consell diu
que s'ha rebaixat la clàusula
i s'ha pagat 150.000 euros
perquè dins del contracte
s'estipulen dues clàusules
que no serveixen
perquè no puja ni al nou estadi
ni tampoc al partit
del Rico Pérez.
Boades aquesta setmana surt,
diu que pot entrar a la convocatòria
després tot el que ha passat
amb Abel
durant aquest mercat d'hivern,
que si marxava el Panzerà Kikos,
que si es quedava a Lacan,
finalment es queda Lacan
apartat de l'equip
i just la setmana abans
d'arribar al Nàstic,
el tio diu que pot jugar
i que vaja,
que entra a la convocatòria.
Boades entra,
Boades juga
i a partir d'aquí,
quan el jugador ha reconegut
que no hi ha cap clàusula
ni hi ha rei que pot jugar,
Xavier Salvador ahir a la tarda
quan s'acaba el partit
torna a dir
que sí que hi ha clàusula
i que ara s'han de posar d'acord
amb els advocats
del jugador i de l'Alecant
perquè aquests hauran de pagar
alguna indemnització al Nàstic
perquè ha jugat Abel Boades.
Algú no diu la veritat,
això és el que està clar,
perquè si un diu que es pot jugar
i l'altre que no,
algú no diu la veritat
o diu mitja veritat
o la clàusula no és prou clara
com perquè s'entengui igual
per les dues parts
i a partir d'aquí
veurem què acaba passant
amb el cas Abel Boades
si s'ha de pagar o no ha de pagar
i si finalment el Consell
diu que podia jugar o que no.
Algun comentari, Carles,
d'aquest tema?
Sí, no, molt senzill,
que a favor o en contra
ha d'estar escrit.
Per tant,
és agafar el contracte
i mirar les clàusules
i ja està,
així de senzill.
El que passa
és que a lo millor
la clàusula no queda prou clara,
a lo millor hi ha una clàusula
que diu...
Que es pot interpretar
de diferent manera, no?
Clar, exacte,
perquè clar,
no crec,
tampoc crec
que els advocats de Abel Boades
i de l'Alecant
siguin tan rucs
com per fer-lo jugar
quan el jugador
està apartat
durant dos mesos
just davant del Nàstic.
Vaja,
em costaria entendre,
avui, no sé.
A lo millor va ser
una revenja
entre Granero i ell
contra la directiva
de l'Alecant.
Jo, evidentment,
no entenc aquest tema,
no l'entenc,
perquè jo no crec
que l'Alecant
siguin tan tontos
de posar un jugador
en contracte,
que està escrit
que no pugui jugar.
Jo no ho entenc.
Jo crec que té més raó
l'Alecant
que no pas al gimnàstic
en tots els respectes
amb el senyor Salvador.
Jo crec que la clàusula
no és la típica pregunta
de referèndum
que ningú entén, no?
Jo crec que és a dir,
el senyor Boades
quan vingui al Nàstic
a l'Alecant
no pot jugar.
Ja està.
Jo penso que
aquest tema
quadra una miqueta
i és una miqueta
reiteratiu ja,
perquè si no
em falla la memòria,
no sé si va ser
començaments de temporada
o va ser la temporada passada,
que es volia realitzar
o s'havia de realitzar
una fitxa
pel gimnàstic
i hi havia un jugador
que no tenia fitxa.
És un tema
que pot
demostrar-nos
o posar-nos
en evidència
que hi ha
alguna cosa
sigui per part
de les assessories
o per part
de la gent
que ha de
tindre la mà
trencada
en aquest tema
que potser
aquí es produeix
una miqueta
de fallo
o de mancança
d'habilitat
o el que sigui
o no es porta bé
aquest tema.
En fi,
deixem de banda
els noms propis
que ja han comentat
uns quants
Rubén Pérez
Abel Boades
la bona actuació
d'Arpon
José Mari
que es va estrenar
com a golejador
també David Baussar
recordem que va marcar
el primer gol
com a el Nàstic
la conclusió
senyors
després de la jornada d'ahir
és que trencant una mica
aquesta negativa
podem mirar
més cap amunt
que cap avall
tenint en compte
el que preguntàvem
també la setmana passada
els aficionats
amb aquesta indefinició
més que indefinició
aquesta zona tranquil·la
de la taula
ara podem mirar
una mica més cap amunt
o què hem de fer?
A mi m'ho han de demostrar
els pròxims partits
perquè el resultat d'ahir
només era possible
un tenint en compte
els dos equips
el potencial dels dos equips
jo des del principi
de temporada
ja quasi des de la pretemporada
dic i estic convençut
malgrat tot
que aquest equip
està en condicions
d'estar a dalt de tot
a dalt de tot
vull dir
entre els 5
6 primers equips
i lluitant per les 100
i lluitant per les 100
si no hi és
no sé el motiu
exactament
perquè cada cop
entenc menys de futbol
però aquesta és
la meva opinió
claríssima
bé
jo crec que
si estéssim
a final de temporada
els 10 primers
jo em donaria
per molt satisfet
i per mi
hauria sigut
una temporada
molt bona
pel gimnàstic
ara estem als 11
tenim 34 punts
estem a 16
encara de la permanència
per tant
l'objectiu
continuaria sent això
assolir els 50
el més aviat possible
jo crec que sí
doncs sí
assolir els 50
i llavors
a partir d'aquí
a partir d'aquí
el que vengui
ara torno a dir el mateix
i em sembla que
ha quedat reflectit
en premsa
i en els comentaris
que es van fer
per part dels
que van retransmetre
al partit
no?
dels enviats especials
aquest tribot
sembla ser que sigui
la panacea
per aquest gimnàstic
jo torno a dir
que el gimnàstic
on verdaderament
si no els té
almenys
no els sap
situar
el problema
del nàstic
per mi
és mig camp
i el mig camp
penso que amb el tribot
es potencia
i penso que aquí
quan entri
o pugui entrar
Diop
i a més a més
al davant
hi pugui haver un home
com és el Sergi Engal
en plena forma
aquest equip
ha de tirar amunt
a mi el discurs
dels 50 punts
no em serveix
i ho dic clarament
i no em serveix
per la següent reflexió
aquí hi ha dues línies
durant tota la temporada
la gent que això
que aspira bàsicament
a aconseguir els 50
el més aviat possible
i la gent que creu
que tenim una plantilla
amb potencial sobrat
per estar molt més amunt
sí, jo soc d'aquestos
aviam
fins a la
que s'acaba la primera volta
dic val
d'acord
els 50 punts
després ja no
perquè a la primera volta
hem fet 30 punts
jo que he d'aspirar
la segona volta
fer 20
fer menys
que la primera volta
home sisplau
escolta
el que hem d'apratar
és a l'equip
d'una vegada
i a l'entrenador
i que es posin les piles
perquè aquest equip
està en condició
d'acabar
amb més de 70 punts
home
el Miquel Nogueres
vol respondre
vol replicar
no, no, no
el Gonzàlves
jo
ja fa molts anys
que ens coneixem
però s'ha de ser
una mica més ambicions
com promou el Carles
o
bé, sí
l'ambició sempre és bonica
i
o sigui
estar en una línia mitja
porta que
al camp
la gent
no tingui
ja l'ici
empernari
ara bé
jo
assolit la primera divisió
soc una miqueta reacit
ho sento molt
però jo crec que
el gimnàstic a segona
està molt bé
Quim
què hem de fer a partir d'ara?
tu creus que pot canviar la dinàmica
després de la victòria d'ahir?
jo estic més amb la línia de Carles
González
pot bé perquè
hem vist aquest equip
i hem vist que aquest
aquest nàstic
pot aspirar alguna cosa més
i de fet
l'hem d'obligar
que aspiri una cosa més
perquè jo crec que un dels problemes
d'aquest equip
ha estat
de conformisme
molts cops
aquesta temporada
i que quan s'ha vist
que tenia les coses
mitjanament solucionades
ha baixat un parell de marxes
i llavors és quan han arribat
els problemes
jo crec que
entre tots hem d'aconseguir
que aquest nàstic
tingui més exigència
individual
col·lectiva
i que l'equip
comenci a aixecar el cap
i que vaja
que el de pujar
és segurament
parlar ja massa amunt
però que l'equip
ha de lluitar
pels primers llocs
jo estic convençut
que aquest nàstic
ha d'aconseguir això
lluitar pels primers llocs
i com també es va dir
des del Consell d'Administració
des de la Direcció General
fer nosa
en aquesta tram final
de temporada
per aquests llocs
de sense primera
en aquesta línia
feu la pregunta avui
al sempre nàstic
no?
als aficionats?
sí
però de fet
l'hem reconvertit una mica
i el que volem preguntar directament
és
anireu al camp
a veure l'Albacete
diumenge que ve?
és fàcil
sí o no això
anireu al camp
a veure l'Albacete
i us ha engrescat
aquest nàstic
per tornar al camp
ja que ha davallat força
l'assistència
del nou estadi
de les últimes jornades
i preguntem això
que si anireu al camp
a veure l'Albacete
diumenge
és a les 5
ja no hi ha excuses
ni de comerços
ni de televisió
a més ja fa bon temps
vaja
tot plegat
sembla que el convida
els tres convidats
aquí no cal que els hi pregunti
i suposo que em diran que sí
a no ser que tinguin
algun compromís
home
després d'haver vist
el nàstic Larín
i tant
el nàstic Albacete
Miquel Noguera
sí
no fallarem
evident sí
ara
l'Albacete
s'està rehabilitant
cuidat
de totes maneres
això ens portaré
a un altre debat
molt interessant
i avui no tenim temps
sobre l'afluència
de públic
com va disminuir
al llarg de tota la temporada
potser que l'equip
amb aquesta zona mitja
de la taula classificatòria
no acaba d'engrescar
ho deixem aquí
Quim Pons
i Jordi Blanc
que està al volant per cert
bon viatge de tornar
de Tarragona
no vegis
que ara mateix
anem a 160
que ens parin els Mossos
vinga adéu
no cal que ho digueu
per la ràdio això
gràcies Quim
adéu-sia
bon dia
gràcies al Miquel Nogueras
al Miquel Carré
i al Carles Gossalvez
també per compartir
aquesta estona de tertúlia
tots fins la propera
adéu
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies