Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Ja tenim a punt els quatre convidats
que avui ens ajudaran a comentar les notícies més destacades de la jornada.
Ens acompanya el metge Josep Maria Soler Poblet.
Doctor Soler, bon dia.
Molt bon dia.
També l'advocat Antoni Vives, bon dia.
Els dos són a més senadors tarragonins.
I avui també tenim en la tertúlia dos periodistes,
el cap del Gabinet de Comunicació de la Universitat de Rovira i Vergili
i Josep Maria Arias, bon dia.
Bon dia, Ricard.
I el director del diari gratuït més Tarragona, Carles Avelló.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Avui tenim algunes notícies destacades d'Unidol.
Panorama informatiu bé carregat de notícies,
previsions importantíssimes perquè d'aquí 3-4 hores
Tarragona es presenta davant de l'assemblea del Comitè Olímpic Espanyol,
presenta la seva candidatura per als Jocs del Mediterrani del 2017,
de tal manera que si no hi ha cap sorpresa d'última hora
i tenint en compte que sembla descartada ja definitivament
la ciutat de Cartagena, avui Tarragona serà proclamada oficialment
com a candidata de l'estat espanyol, del Comitè Olímpic Espanyol
per acollir els Jocs del Mediterrani del 2017.
Una àmplia delegació tarragonina es desplaça aquest matí a Madrid.
En fi, com avaluen aquesta notícia, aquest pas que fa la candidatura tarragonina?
Antoni.
Bé, és un pas importantíssim.
Jo crec que avui és un dia important, però el més important serà demà.
Demà comença realment la feina.
Avui arribar fins aquí no té cap mèrit perquè si som els últims,
els únics serem els guanyadors quasi amb tota seguretat.
del que es tracta és de creure-s'ho i de demà començar a treballar.
Crec que aquesta designació no és una designació del Partit Socialista,
no és una designació de l'alcalde Ballesteros,
no és una designació de l'Ajuntament de Tarragona,
sinó que és una designació de la ciutat de Tarragona.
Per tant, caldrà que a partir de demà ens hi posem a treballar tots
perquè el 2011 es faci realitat aquest somni que tenim.
i per això jo crec que caldrà un lideratge.
Jo penso que caldrà posar al front d'aquesta activitat
alguna persona que tingui el consens de tothom.
S'ha de posar fi a les oposicions, en aquestes trifulques
que fins ara hi ha hagut en aquesta comissió del 2017 i començar a treballar.
Que no es aconsegueix el 2011?
Bé, doncs almenys haurem fet un viatge interessant,
ens haurem agrupat tots amb un objectiu comú
i potser començarem a tindre un projecte de ciutat
que és el que en definitiva valdrà.
L'important són aquests jocs del Mediterrani són importants,
però sí, aquest viatge serveix per adequar la ciutat
a les necessitats que tenim els tarragonins.
Per mi ja haurà valgut la pena l'empresa.
Més opinions, Josep Maria.
Bé, aquest tipus d'iniciatives el que conciten
és la implicació d'altres administracions.
Jo penso que això és el que s'ha de saber aprofitar.
En el moment que es confirma la candidatura
el que cal és vetllar per actuar amb molta seriositat
perquè les inversions necessàries per fer-ho bé són moltes
i això supera l'impuls, la bona voluntat
i els recursos que pugui tenir la ciutat de Tarragona
que s'expressa a través del seu ajuntament i del seu alcalde.
Això és una cosa que és indiscutible.
I jo no tinc tan clar que sigui el millor moment
perquè això es faci amb totes les garanties.
recordem que estem en una situació de crisi econòmica
i veurem quines decisions es prenen.
És una bona notícia i no és només una bona notícia
pel que significa d'infraestructures
que poden quedar pel futur de la ciutat
sinó pel que implica de projecció internacional
de la ciutat de Tarragona.
I més que això a la ciutat li convé molt
i li convé molt a la demarcació.
Ens convé molt obrir finestres, obrir portes
i no només sortir nosaltres sinó aconseguir
que la gent descobreixi el potencial i la realitat
de moltes de les activitats culturals, socials i econòmiques
que hi ha en aquest territori.
Per tant, jo soc optimista en el sentit del potencial
que hi ha al darrere.
Ara m'ho miro amb certa precaució
perquè la conjuntura econòmica no és la millor
i perquè tenim mala experiència
a l'hora de concitar realment una col·laboració franca
entre les administracions.
Abans l'Antoni parlava d'evitar el monopoli,
la patrimonialització partidista
i aquesta és una temptació que tenen tots els partits.
Els tenen els que estan al govern
i els tenen els que estan a l'oposició
a l'hora de dificultar els processos.
Tant de bo domini el seny.
Tant de bo domini el seny.
Carles.
Bé, jo crec que és un pas important.
Tarragona necessitava algun tipus de moviment d'aquest estil
perquè fins ara fa molt que...
Jo crec que l'últim esdeveniment important
va ser el Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica
que, si recordeu, va tindre un renom a nivell mundial.
I, per tant, aquestes coses que et donen renom
sempre van bé.
Sempre hi ha un abans i un després d'aquestes coses.
El 2017 queda molt lluny.
Vull dir que, per tant, quan parlem de crisi econòmica
potser, jo espero que el 2017 ja l'haguem passat,
si no malament res, i que, per tant,
tot això es pugui portar a terme.
Jo crec que és important que el consens polític es recuperi,
que es deixin estar històries partidistes uns i els altres,
i de qüestionar coses que jo crec que no valen la pena
en aquests moments i que l'important és tirar això endavant.
I després queda la incògnita que passa amb el tema
de Tarragona Capital Cultural.
Sembla que el lloc del Mediterrani ha agafat una gran embranzida,
però l'altre queda com amagat.
No sé si és que falta una manca de lideratge
amb el tema del 2016,
o s'està fent amb la boca petita.
Falta també veure què es fa amb això.
Vull dir, no sé si Tarragona es pot permetre
dos esdeveniments un darrere l'altre,
si hi ha suficient capacitat econòmica per poder aguantar,
i que, per tant, jo crec que aquí valdia la pena
ja prendre una decisió i dir,
mira, apostem per les dues coses, només no apostem per una.
Doctor.
Jo crec que és una bona notícia.
I crec que, a més, a Tarragona ja li toca.
El que a mi em preocupa d'aquestes coses
és el que m'ha preocupat sempre,
i que ho he dit moltes vegades aquí,
que és la nostra pròpia ciutat.
O com vivim els tarragonins aquestes coses, no?
Perquè tenim la temptació o l'acostum,
fins i tot, de posar entrebancs constantment.
Qualsevol moviment que afavoreix la ciutat,
algú intenta desgarrar-ho, no?
I aquesta és una situació que ara es pot tornar a donar.
Jo crec que és...
Mira, la meva opinió, que és molt personal, òbviament,
jo crec que és comparativament amb el tamany de ciutat,
que és Tarragona, i comparant amb Barcelona,
l'equivalència dels Jocs Olímpics que va fer Barcelona
és semblant a l'equivalència que té aquest joc
de la Mediterrània per Tarragona.
Per tant, pot significar un salt quantitatiu i qualitatiu
per la ciutat molt important.
I si ho és per la ciutat,
igual que així va passar amb les Olimpiades,
ho és per les comarques de Tarragona.
Per tant, jo crec que aquí el que cal,
o el que caldria és que tothom sumés esforços
i ningú tingués valedats com els que vam fa 15 dies
o les 3 setmanes vam patir, no?
I crec que amb això és un tema molt important.
Jo coincideixo pràcticament amb tot el que s'ha dit
amb els 3 companys, perquè és una cosa que és evident.
Però reitero i crec que és una necessitat,
i no sols una necessitat, sinó una obligació moral,
i moral i ètica, diferenciant els dos significats,
que tothom treballi espitjant del carro en la mateixa direcció.
I per tant, els polítics, per una vegada a la vida,
haurien de guardar el carnet a la butxaca
i de dir que has de fer tarragonisme,
que és l'únic que els toca en aquest moment,
o el que ens toca a tots plegats.
Per tant, jo crec que...
El que toca i el que la gent demana.
Sí.
El que la gent demana.
Jo crec que a vegades se n'obliden de...
El que passa és que jo segueixo per fer el mateix.
És a dir, de la candidatura a Tarragona 2016
i de la candidatura a Tarragona 2017,
quants ciutadans de Tarragona en són coneixedors?
De veritat.
Pocs.
Segurament de la del 2017, bastant més que de la del 2016, no?
Una mica més.
Però no us tinc grans il·lusions,
perquè és que no hem estat capaços de fer,
de crear una il·lusió ciutadana, no, no.
És a dir, jo recordo quan les Olimpíades de Barcelona,
home, des d'abans de ser candidatura,
la moguda era impressionant.
I aquí, home,
l'estem fent nosaltres ara en aquest moment.
Aquest és un tema que em preocupa.
És a dir, no som capaços de generar una...
M'agradaria fer una enquesta
per allò que és l'àmbit de la ciutat,
barris incluïdes,
i cauria,
i emperneu l'expressió,
de colaterra.
Però aleshores el problema que seria del ciutadà,
dels líders polítics institucionals...
És un problema de lideratge.
El problema de la ciutat de Tarragona
és un problema que succeeix a nivell del món.
Però de lideratge polític o de lideratge de la candidatura?
Perquè l'Antoni, en la primera intervenció,
ha donat a entendre que la falta d'unitat política ve per aquí.
Jo penso que per mi falta un lideratge de la candidatura.
Un líder o natural o de consens.
el que no pots és imposar en una persona
que no agrada a tothom.
O sigui...
Josep Maria, digues.
Jo crec que per mi em passen dues coses.
És a dir, la gent entenen allò que comprenen,
allò que els impacta.
I per tant, aquí jo crec que hi ha un gap,
un problema de comunicació també.
És a dir, mentre que els Jocs Olímpics
estan a l'imaginari de tothom,
i tothom és conscient d'especular
el que pot significar,
això dels Jocs del Mediterrani ja queda en un segon grau.
I per tant, probablement,
s'hagués hagut de fer,
i estic convençut que són a temps,
de reforçar l'estratègia de comunicació
per fer arribar a la gent
i per fer entendre la gent.
I això vol dir no desesperar-se,
perquè és evident que si repasséssim la maroteca
i la fonoteca trobaríem rodes de premsa
i declaracions,
s'han sortit molt als mitjans de comunicació.
Però això ja sabem tots,
ho sabem tots els periodistes,
i ho sabeu els que esteu en càrrecs
amb entitats o institucions,
que a vegades no és garantia suficient.
Aleshores, jo crec que la gent és veritat
que té una percepció o un coneixement baix,
però això es pot resoldre.
Amb què?
Amb temps, amb recursos.
El lideratge...
Per tant, hi ha un problema tècnic, crec que jo.
Problema tècnic i com a problema tècnic es pot resoldre.
Quin missatge i quins canals has d'utilitzar.
El lideratge influeix?
Molt.
Molt, perquè el lideratge
o el no qüestionament del lideratge
facilita i accelera aquest procés.
I crea il·lusió.
És un element coadjubant.
I crea il·lusió.
És a dir, ajuda a facilitar-ho.
Clar, si resulta que l'imaginari
de la gent de Tarragona,
que està més pendent de la manera de comunicació,
quan va sortir aquest projecte,
el que dominava era la controvèrsia
i la picabaralla,
això provoca...
I la imatge negativa dels favoritismes...
Això és negatiu.
Provoca un rebuix.
Diu, hosti, això és un merder de polítics,
no m'interessa, van, es retiren.
I, per tant, no fan aquest esforç,
perquè imagineu-vos la quantitat d'impactes
que reben els lectors dels diaris.
Però el ciutadà és normal que es parapeti.
Sí, sí, sí.
A mi, si m'envien una imatge
que posen ell i un senyor per contentar
i comencen factures i debats i no sé què,
jo dic, això li interessa als quatre que cobren.
Això no ha estat bo.
Això no ha estat bo i s'ha de...
Grapo la pàgina i dic que es fotin.
O sigui, però és que, en definitiva,
mentre tu no posis una persona
al davant del carro que l'arrossegui,
això passa el 2017,
i amb una comunitat de propietaris.
O sigui, en qualsevol grup natural de persones
hi ha d'haver una persona que arrossegui el carro
i que creï il·lusió perquè els altres s'empenyin.
Comparant amb Barcelona,
recordem que el principal lideratge
del Joc Olímpics el va...
el va impulsar l'alcalde.
Ah, ah.
És a dir, si hi havia un cos tècnic...
I es va rodejar de gent boníssima.
I es va rodejar de gent boníssima.
I era molt professional.
Però el lideratge mediàtic era de l'alcalde.
Però el senyor Pasqual Bragall, eh?
Abans que Barcelona fos ciutat escollida,
tothom sabia com canviaria Barcelona
quan se farien el Joc Olímpics.
Estava en el disseny de tot el que s'havia de fer.
I va haver una aposta de totes les forces.
Ara estem discutint ara si serà la villa olímpica
o la ciutat de repòs
i que això és un...
Bueno, hi ha qui rebota olímpicament,
dient que és un desastre, no?
Això serà un debat, doncs hi ha un...
És que menys debat i més fer apostes o propostes
que il·lusionin a la gent.
I les propostes d'aquí al 2017
hi ha un camí molt llarg que recorre per poder canviar-les si fa falta.
És que a mi em dona la sensació, Josep Maria,
em dona la sensació que, per exemple,
amb el tema aquest de la ciutat residencial,
que el polític d'algument tira l'ama a veure què passa.
A veure com reacciona la gent
i en funció de la reacció pren la decisió o no.
Jo penso que per mi a tu has de creure.
El que té que fer un projecte endavant,
en primer lloc ha de creure en el projecte.
I si el creu tirant-lo endavant,
no és parar a veure la reacció a veure de la gent,
a veure si...
No, escolta, jo tinc un projecte,
el meu projecte és aquest,
el final del viatge és aquest d'aquí,
i per fer això hem de fer tot això, escolti.
I vinga, posem-s'hi tots.
No hi ha una...
No ho sé, aquesta és la sensació que tinc jo, eh?
Carles?
Però, és clar, és que m'està parlant de sensacions.
Vull dir, el que deia el Josep Maria tenia raó.
Estem ja tirant merda damunt del 2017.
Esperem una mica, no?
Sí, sí, no, això m'espero.
No, no, és que la merda l'han tirat ells, eh?
Jo no hi treu cap merda, Carles.
Però vull dir que me refereixo que esperem-se una mica.
Vull dir, siguem una mica raonaules amb les coses
i primer esperem que la candidatura...
Avui crec que no hi haurà problema, serem nominats.
I a partir d'aquí, ells han presentat un projecte.
Si amb el projecte que no hi creiem,
bé, doncs malament anem, no?
Com a ciutat, vull dir que, home,
per què ha d'haver dubtes amb el tema de la ciutat residencial?
No, no, jo no he dubtat.
Però hi ha hagut un partit polític,
bueno, no, perdona, un sindicat,
que per un problema personal entre el que porta la candidatura
i aquest sindicat, ara li foten canya per això?
És que, veieu el que dèiem?
Tarragona té això, Tarragona té això, clar, clar.
El que estic dient jo que és un clàssic.
Tarragona, tu aixeques el cap
i el primer que van és fodre de la vida.
Potser ja en parlaré.
Bé, am, escolta, en Jose Maria, tu has patit.
Tinc una experiència molt personal.
Tu vas portar la Copa d'Evis aquí a Tarragona?
Sí, i clar, vull dir que són coses d'aquelles
que, home, una Copa d'Evis no es porta cada dia, no?
Algú va dir que fins i tot que havia fet un xalet d'Altafulla
que, fortunadament, feia 13 anys que ja el tenia.
Quan ens traiem això d'aldamunt,
quan ens traiem això d'aldamunt a la societat terragonina,
quan ens traiem això d'aldamunt,
ho haurem guanyat molt.
De tota manera, jo penso que hem de ser també positius.
Jo estic d'acord amb el Carles.
S'ha de fer una lectura positiva
perquè les oposicions són consubstancials
en l'activitat humana.
Sempre hi ha algú que es pensa que és més llest que l'altre, sempre.
En tot cas, el que no podem fer és deixar això de domini.
És molta més la gent que està disposada a il·lusionar-se
que la gent que sabem que sistemàticament s'ho posaran.
I, per tant, és una qüestió de prendre la iniciativa,
de ser proactius, no reactius.
Jo penso que si alguna cosa m'atreveixo a posar en qüestió
o que podia ser millorable de l'Ajuntament,
és que potser ha estat molt defensiu i una mica reactiu.
I ara, si avui es confirma el que tothom ens imagina,
que es confirmarà, ha de ser tremendament proactiu.
Prendre la iniciativa i prendre les decisions que calguin.
Jo no sé si la persona aquí al davant és la més adequada.
En tot cas, si s'han de prendre decisions, que les prenguin.
I evitar aquests sorolls.
Evitar que, al mínim, que dominin.
No pot ser.
Jo, de tots modus, no crec que sigui la societat terragonina.
La societat terragonina, jo penso que si hi ha alguna societat
que cregui més que la de Tarragona, n'hi ha poques,
com totes les societats.
és un problema de lideratge i és un problema de manipulació de la notícia.
Qui crea l'opinió de la societat o els mitjans de comunicació?
Però què vols dir que manipulem?
No, no, no, a veure, que no hi ha tampoc...
No, no, i clar, a veure, és que...
A veure, d'on surt tot el debat de la ciutat residencial?
Què ha dit el Monts Terragoní, algú?
Ningú?
No, ho ha dit un sindicat.
Un? A veure.
Un sindicat, per tant...
Però el sindicat és la societat.
Sí, però tu ara amb aquest debat ja traies el tema.
No, no, no, jo no he tret merda.
No, no, no, no, no, jo quina merda he tret?
No, no, merda no.
He posat l'exemple de la notícia que va sortir al diari la setmana passada,
que treu la notícia...
Sí, però, Antoni, la posició del sindicat UGT
en contra d'aquesta ciutat residencial,
després hi ha hagut altres col·lectius i algun altre partit polític,
què s'hi ha afegit, eh?
Digue-ho tot, encara que siguin minoritaris.
Em sembla que a les meves primeres paraules he sigut el primer de parlar
i que això és un projecte de tota la ciutat de Tarragona.
És el primer que he dit.
Hauria.
Hauria de ser un projecte de tota la ciutat de Tarragona.
Però també, el segon que dic, és que hi ha d'haver un lideratge.
I el que no pot ser és que el primer que es tira en merda a sobre
són ells mateixos.
Per mi, el...
El senyor que entra en un càrrec
i es comença pagant factures de no sé què
i posant no sé què i perquè no tinc financació...
Aquest senyor és el que es tira en merda, jo no.
Però això, a veure, a veure, a veure...
No, no, no, no.
Algú ho ha portat a la fiscalia?
Que no cal que es porti la fiscalia, Txec.
A veure, no tot...
Carles, no tot lo legal, no l'ètic,
no confeguem la veritat amb l'ètic.
Aquí, aquí...
És la veritat, no tot ha d'acabar el jutjat de guàrdia.
Perquè aquí...
Hi ha unes conductes que es tenen que...
Que aixec, jo no, no hi ha coses que...
La meva actuació no es limita al codi penal.
Bueno, escolta'm, vull dir...
Si hi ha una il·legalitat sí que s'ha de portar, no?
Sí o no?
No, no tota il·legalitat és penal, home, per favor.
Home, home, l'il·legalitat, home,
però no serà penal.
No, no, no, el dia que vulguis ens convoques
i fem un debat entre el que és ètic...
Un altre dia.
Per favor, el Códig Penal és la frontera,
és la intervenció mínima a la societat, per favor.
No entrem ara en temes judiciais.
Sabeu quin és el problema?
El problema és que això que està passant en aquest moment aquí
és un reflex de la realitat ciutadana
la qual cosa no fa res més que desmotivar la gent.
És a dir, aquesta és una realitat.
Per tant, jo crec que el que s'ha de fer...
A veure, jo crec...
Lideratge, estic d'acord amb tu,
però crec que ha de liderar-ho l'alcalde.
Segur, jo estic d'acord amb l'entrada.
Ell, única veu que...
Exclusivament.
I després,
que posi els tècnics que convinguin
i que siguin els que s'han de trencar les banyes.
Perfectament.
Això és el que s'ha de fer.
I fer la feina i fer la feina.
I fer la feina.
D'acord.
I en transparència...
I presentar-la i explicar-la molt bé a la ciutadania
per ser capaç d'il·lusionar la ciutat.
I de trobar que neixen dissensions internes
que llavors és per allà.
Josep Maria, plenament d'acord.
L'alcalde de sol no pot liderar això.
No, no, liderar sí.
Liderar vol dir...
Lideratge en el sentit...
A Barcelona, quan parlàveu de Barcelona,
el Pasqual Maragall l'únic que va fer
era la cara visible.
Però qui hi havia darrere?
I era la persona que portava?
Per tant, un líder i un bar que faltava.
Això és el que t'estic dient jo.
Però era l'abat.
Sí, si estic d'acord...
Si ho lidera...
Aquí entra el joc polític.
Si ho lidera l'alcalde,
l'oposició mai estarà d'acord
en què hi hagi un tronc.
Però això és el joc polític.
Això és el joc polític.
Jo ho sabeu.
Jo crec que no.
El joc polític pot ser
quan potes coses en el cil de l'Ajuntament.
Una altra cosa és
quan ja tens una cosa i una feina a fer,
llavors tothom té l'obligació
de tirar el mateix.
Es posarà a la direcció de l'oposició
o fer l'oposició en aquest lideratge.
Això és com la relació
entre un pacient i un metge,
entre un client i un advocat.
Qui ha de liderar?
Doncs el professional, qui entén...
Liderar, és que el liderar,
i jo almenys no he volgut dir
que sigui l'alcalde el que hagi de treballar
només a dir cas amb això,
sinó que sigui el portaveu oficial
de tot aquest tema.
I els tècnics que treballin darrere.
I ell és el que ha de bombardejar
i molt sovint a la ciutat
donant notícies bones i positives
i explicant què és el que es farà.
O què és el projecte que es fa.
I fer molta pedagogia també.
I explicant els beneficis
que això pot comportar per la ciutat
i per les comarques del voltant.
En fi, veig que és un tema passoneu
i segur que en podrem parlar molt aquests dies
a propòsit d'esperem de la nominació oficial
de la candidatura per part del Comitè Olímpic Espanyol.
Ara la delegació terranina va cap a Madrid,
ha agafat el tren d'alta velocitat.
Permetim això perquè els hi proposo
parlar d'una altra notícia del dia
relacionada també amb la línia d'alta velocitat
perquè ahir feia just un any
que van entrar en vigor,
que es van posar en funcionament
aquests trens avant,
que són els trens regionals
de mitja distància
que utilitzen la línia d'alta velocitat.
I el que han confirmat les estadístiques oficials
és el que ja sabíem,
que els tarragonins
molt majoritàriament
no opten per agafar aquests trens
per anar a Barcelona,
sinó que continuen optant
per la línia convencional
de tota la vida.
Les xifres,
les estadístiques,
diuen que 374.000 usuaris
han utilitzat el servei
entre Lleida i Barcelona
i només 69.000
entre el camp de Tarragona
i Barcelona.
És la constatació
del que ja podíem esperar
per l'ubicació de l'estació?
És a dir,
és unes estadístiques
que un any després
és una situació
que ja no podrem recuperar,
que no podrem canviar la dinàmica?
Per l'ubicació i pel cost.
És a dir,
és que penso que la línia d'alta velocitat
no està feta per anar,
no està concebuda
conceptualment
per anar de Tarragona
a Barcelona.
Això va de resoldre Rodalies.
altra cosa és que passaria
si les comunicacions
amb l'estació del camp
fossin millors.
Doncs probablement
aquestes estadístiques
serien més favorables.
També podrien ser
si hagués fet
la companyia un esforç
i posat preus
més baixos.
Si no,
la gent agafa
i se'n va
a l'estació
de tota la vida de Tarragona
i se'n va cap a Barcelona.
És que trius el mateix,
si és més barat.
És una qüestió
de competitivitat
i d'idoneïtat.
Sí,
perquè el que guanyes
en el trajecte
que és més ràpid de trens
ho perds
en anar a l'estació.
i demà on pagues més preu
i demà on pagues pàrquing
i la gent és intel·ligent
per sobre el compte.
Per tant,
a resignar-se,
vull dir,
no podrem mai
canviar aquesta dinàmica,
no?
No ho sé.
Bueno,
jo crec que serà difícil.
O pujar amb el temps sí,
no ho sé.
Jo crec que sí,
el tema de...
jo crec més amb el tema
de preu
que una altra cosa.
I després,
bueno...
I després de servei.
De temps,
de temps.
Perdona,
l'estació
d'alta velocitat
va néixer petita,
mal feta,
mal situada
i amb un pàrquing
que fa riure.
És a dir,
tu vas a Madrid,
els que han anat
al tren de les 6 del dematí
i han d'omprar el pàrquing
i has de deixar el cotxe
on puguis.
Home,
jo crec que és una estació
que està pensada
per una altra cosa,
no per anar a Barcelona.
Està pensada
per la gran distància.
En el cas de Lleida
s'està demostrant
que és un èxit.
No sé si la coneixeu o no,
però està al mig
de la ciutat.
I pots anar caminant,
igual que aquí a Tarragona
pots anar caminant.
per anar amb les estacions
de l'AVE
les dues úniques,
Guadalajara i Tarragona.
Guadalajara i Tarragona.
Guadalajara i Baixa 1
de tant en tant.
No,
posava l'exemple de Lleida
perquè el tema del preu
segur que és important,
però segur que també
el preu no és que sigui
molt bo pels de Lleida.
Però a Lleida
la comunicació
amb el tren convencional
és molt dolenta.
Bueno,
i després també
perquè estem acostumats
al que estem acostumats.
Perquè pots tardar
el mateix a Barcelona,
depèn on viguis,
per anar a Sants,
que per anar d'aquí
al camp.
som molt còmodes nosaltres.
Jo soc el primer,
però a Barcelona
qualsevol moviment
que vagis a l'estació de Sants
pots tardar el mateix
que anar aquí
i pagant pàrquing també.
Recordem que el bitllet senzill
a més camp de terrona
a Barcelona
costa 11,95 euros,
que clar,
és una tarifa
segurament
una tarifa molt elevada.
Totes maneres,
aquesta setmana
12 euros a Barcelona.
11,95.
És més car.
I tardes més temps.
I a més el pàrquing,
si no el vols deixar...
Si has d'agafar l'autobús
doncs sembla que has de sortir
una hora i mitja abans.
per la gent que hi ha
d'anar cada dia,
que és molta la gent
que s'ha de fer.
I aquesta setmana
que s'ha anunciat
per part de la Generalitat
més autobusos,
més transports,
28 nous serveis al dia
d'autobusos que comuniquin
Tarragona amb l'estació
i l'estació també amb Valls,
amb aquest recorregut,
vostès creuen que
fomentant també
el transport públic
aconseguirem que vagi
més gent
a l'estació en autobús
o majoritàriament
es continuarà optant
pel vehicle privat.
No te'n pots enfiar.
No te'n pots enfiar.
Amb una línia de tren
en què la puntualitat
és una cosa bàsica
i a més a més
ho compleixen
pràcticament
al 90 i pico per cent.
No t'ho pots jugar
a agafar un autobús
i dius
a veure si perds el tren.
O has de sortir
molta entenació.
Has de sortir
molta entenació.
A més el trànsit
hi ha noves puntes
d'entrada de la patroquímica
que hi ha col·lapses.
Has de sortir
amb temps.
El problema segueix
sent l'ubicació
de l'estació.
L'autobús és sortir
una hora i pico abans.
Jo no l'he agafat mai
però m'imagino
que has de tardar
per anar per agafar l'autobús
i jo no l'he agafat mai
per anar a l'estació.
Per una hora i pico abans
has de sortir.
En fi,
tenim aquestes estadístiques
també com una de les notícies
de la jornada
i també en el panorama informatiu
tenim la tancada
d'un grup d'estudiants
de la Universitat
del Campus Catalunya.
Avui ens acompanya
el Josep Mari Arias
que és cap del Gabinet de Comunicació
de la URB
però que la gent no es pensi
que l'han convidat
precisament per parlar
d'aquesta qüestió.
Jo no soc portaveu
de la Universitat.
Efectivament,
ni per contestar
als que s'han tancat
a la universitat.
De fet,
la seva presència
en aquesta tertulia
estava concertada
des de fa dies.
Com ho veuen
de totes maneres
aquest tema?
És un grup minoritari
però sembla que aquest esperit
antibolònia
continua molt present.
Josep Maria,
si vols començar tu.
Era previsible.
Es va produir
abans de l'època d'exàmens
amb tots els afers
que són coneguts
a Barcelona.
Alguns,
diguem-ne,
més val dir
que no es repetissin
i per tant
aquest col·lectiu
d'estudiants
ha tornat
a fer activitats
i van decidir
fer una assemblea
i una tancada
i la universitat
l'únic que fa
és tolerar-ho.
Tolerar-ho
a l'espera
que complegin
amb el seu compromís
que és que demà marxaran.
No interrompre
sobretot l'activitat.
Això sí que...
És que la protesta
sigui pacífica,
no?
Això sí que ho podia dir
perquè és l'únic
que està dient la institució
que el seu únic objectiu
és garantir
la integritat
dels béns
de la universitat
que són públics,
recordem-ho,
i el normal funcionament
de l'activitat acadèmica
i de la gent que hi treballa
i dels estudiants,
dels profesors
i del personal
d'administració i servei.
Si això es produeix,
és una manifestació
absolutament comprensible
d'uns senyors
que no estan d'acord
i senyores.
Carles.
Jo crec que és una moda.
Crec que és una moda.
Ara s'ha posat de moda
agafar i tancar-se.
amb certes edats
està bé això, no?
Ara, després mires
quin percentatge és això.
Jo no sé
quants estudiants hi ha
al campus.
No, no,
al campus
a l'Universitat de Rovira
i Virgili i Tarragona.
11.000, potser, no.
12.000 són tots els estudiants.
Al campus Catalunya
en aquest moment
hi ha l'ordre
de 4.000 estudiants.
12.000 té la URB.
S'ha tanca
amb 20 estudiants.
Quin percentatge és això?
Jo soc de lletres.
Soc de lletres.
Però és igual.
No, no.
I després
amb gafes
i quan parlàvem
de fer enquestes
m'imagino
que si fas una enquesta
i que t'expliquin realment
què és Bolònia
no sé si
el percentatge
pujaria gaire.
Podríem preguntar
fent una prova
què es coneix més
Tarragona 2017
o el pla Bolonya.
El millor guanya Tarragona
per una vegada a la vida.
Jo crec que aquestes coses
els que vam viure
al maig del 69
tot això
em sembla a mi
del 68.
68.
69 de 69
traïció
no el subconscient.
69 de mi
és per celebrar-ho.
La il·lusió
també en se vive.
Ara que arriba
el maig
el maig
el 2009.
Digues, digues
Josep Maria.
Ho feia
per haver-hi
els 40 anys.
No, no.
Deia que
home
vista
el que era allà
tot això
em sembla
a mi bastant ridícul.
El que succeeix
és que
realment...
ridícula
el que protesti
que només siguin 20
o que...
És una protesta ridícula
que tenen el seu mèrit
perquè home
estan més sols
que l'una
pobrets
però
el que passa
és que
clar
ha passat
el que ha passat
a la Universitat
de Barcelona
ara toca
fer alguna moguda
aquí
en aquest sentit
el que jo crec
que sí
que és el fet
més important
o el més cridaner
d'aquesta qüestió
és el fet
del gran desconeixement
del que significa
voler
que és el que
estaves dient
fa un moment
aquesta és la realitat
llavors
escolta
jo crec que és que
cal que es faci
una pedagogia
molt ben feta
explicant als estudiants
i a les famílies
també
el que significa
el pla Bolònia
i si no es fa així
doncs
bueno
anirà tirant
i hi haurà
intercorrència
una
no més
Bolònia és irreversible
felicitar la Universitat
per la
per la postura
que preix
perquè el de Barcelona
permetre tres mesos
l'ocupació
del rectorat
va ser
buixornós
punto
Renés
bon dia
segur que és millorable
ara us puc ben assegurar
que totes les universitats
catalanes i espanyoles
fa anys
que estan informant
els professors
el personal d'administració
i servei
i els alumnes
altra cosa és que
es faci
de la millor manera
amb prou intensitat
o que la gent vulgui escoltar
i tot és millorable
d'entrada
però que s'ha fet informació
i que s'està fent informació
moltíssima
ahir hi havia una reunió
al rectorat
entre la comissionada
d'universitats
i directors
d'instituts
amb els quals
també s'hi està parlant
amb els professors
dels nostres estudiants
de batxillerat
per tant
no significa
que no estigui
que no s'hagi fet
la pedagogia
és millorable
que un la vulgui escoltar
no no
i convenient
i convenient
punt
per tant
el que hem de fer
és
però si el receptor
no està a la raó
no queda temps
per més
senyors
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona de tertúlia
Carles Aballó
Josep Maria Àries
Antoni Vives
Josep Maria Soler Poblet
que vagi molt bé
aquest dimecres
Fins la propera tertúlia
Adéu-siau
Bon dia
Adéu